Una setmana per a recordar!

Quina setmana! Començava dilluns amb una magnífica conferència d’Antoni Castells al Cercle Financer sobre finançament autonòmic i acabava ahir amb un meravellós acte a Cornellà que, tot i celebrar els dels dos anys de governs de progrés a Catalunya i a Espanya, va esdevenir una formidable crida en favor del sí a l’Estatut. Aquí podeu llegir la intervenció que va fer Manuela de Madre.

Dijous es produïa l’aprovació del text del projecte de reforma de l’Estatut (aquí el trobareu en versió castellana). Podeu llegir les intervencions de María Teresa Fernàndez de la Vega i Alfredo Pérez Rubalcaba. I el resultat de la votació va ser inequívoc: 189 vots a favor (PSOE-PSC, CiU, PNV, IU-ICV, BNG i Coalició Canària), 154 vots en contra (PP, ERC i Eusko Alkartasuna) i 2 abstencions (Chunta Aragonesista i Nafarroa Bai). El 86% dels vots a favor corresponen a diputats i diputades socialistes! Podeu llegir també la declaració institucional del President de la Generalitat celebrant el resultat de la votació.

Sobre l’Estatut podeu llegir l’entrevista de Margarita Sáenz-Díez a Fran Caamaño publicada a El Periódico de Catalunya (aquí la teniu en versió castellana) i l’article de Xavier Vives sobre finançament autonòmic. També convé repescar l’article de Vicenç Navarro sobre quina Espanya volem (aquí el teniu en versió castellana).

Avui La Vanguardia publica una interessant enquesta de la que extrec les següents dades: el 56% dels catalans votaria a favor de l’Estatut, el 16% hi votaria en contra, el 9% ho faria en blanc, el 13% s’abstindria i el 6% no ho sap o no contesta. L’electorat més favorable a l’Estatut és l’electorat socialista (un 71% dels votants socialistes hi votarien a favor) mentre que l’electorat més contrari és el del PP (un 53% dels votants del PP hi votarien en contra). Els votants d’ERC hi estan majoritàriament a favor (48%), tot i que una quarta part s’hi mostra contrària.

La majoria dels enquestats creuen que ERC hauria de demanar el vot favorable (un 48%) mentre que sols un 17% creu que ERC hagi de demanar el NO. Cas que ERC optés pel NO, el 43% creu que hauria de seguir al Govern mentre que un 48% creu que hauria d’abandonar-lo. El 49% dels enquestats creu que després del Referèndum el Govern de la Generalitat hauria d’esgotar la legislatura, mentre un 40% es mostra favorable a la convocatòria anticipada d’eleccions.

L’enquesta també pregunta sobre la intenció de vot obtenint els següents resultats: PSC 35% (47-48 escons), CiU 31,1% (45-46 escons), ERC 16,5% (22-23 escons), PP 8,4% (10-11 escons), ICV-EUiA 6,6% (8-9 escons). L’enquesta assenyala una gran estabilitat política, amb un lleuger creixement del PSC i un significatiu descens del PP. El President Maragall segueix essent el líder polític millor valorat per la ciutadania. També segons l’enquesta el 79% dels catalans confien en el President Zapatero, mentre sols un 11% confia en Rajoy, el 3% té la mateixa confiança en un i altre, i el 6% no confia en cap dels dos.

Tenint present que les eleccions són encara lluny cal prendre amb molta prudència aquestes indicacions. Com sempre, val més la pena llegir atentament l’anàlisi de les dades fetes per Julián Santamaria, director de l’estudi.

En tot cas sembla que l’incògnita més important segueix essent quina serà l’actitud d’ERC al voltant del referèndum. Cada dia que passa estic més convençut que ERC no dirà no a l’Estatut. Seria del tot incongruent. Per les aportacions que hi ha fet. Pels avenços que suposa en matèria de reconeixement a la nostra singularitat nacional (sols cal llegir l’article 5 que fa referència als drets històrics), per les garanties al nostre règim lingüístic i a la promoció de la llengua catalana, per l’establiment de drets i deures, per les garanties a un exercici no tutelat de les competències de la Generalitat, per l’ampliació de les matèries en les que tenim competències, pel millor finançament que conté. Estem davant d’un Estatut que millora de forma substancial l’Estatut vigent. Com podria ERC des d’una perspectiva nacional i d’esquerres dir no? D’altra banda a ningú no se li escapa que la defensa del no l’Estatut en el referèndum per part d’ERC seria un cop mortal al govern catalanista i d’esquerres. Com podria formar part del govern un partit que s’hagués negat a avançar en l’autogovern de Catalunya? És legítim considerar que l’avenç és insuficient però seria imperdonable oposar-se a fer un salt endavant per considerar que és insuficient.

Avui és d’imprescindible lectura l’entrevista al President de la Generalitat publicada a El Periódico de Catalunya (aquí la teniu en versió castellana).

Aquest cap de setmana s’està desenvolupant el XIIè Congrés de la Joventut Socialista de Catalunya. Ahir vaig pronunciar, en nom de la direcció del PSC, el discurs d’inauguració i aquesta tarda, el nostre Primer Secretari en farà la cloenda. En aquest Congrés es produirà el relleu de Victor Francos com a Primer Secretari. Ha fet molt bona feina, i tot i que la JSC el “perd”, el PSC el guanya ja que podrà seguir desenvolupant, encara amb major intensitat, la seva tasca de Coordinador d’Acció Política del partit. Serà substituït amb tota probabilitat (encara no s’ha votat quan escric aquestes ratlles) per Raül Moreno, regidor de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. A Raül i a la seva futura tasca li dedico la recuperació d’un interessant article de David Innerarity que m’havia passat per alt. Pel seu contingut de reflexió us recomano que no us perdeu la conferència de Raimon Obiols pronunciada el passat 23 de febrer al Col·legi de Periodistes o aquest interessant article de Vicenç Navarro i John Schmitt que porta el títol: “¿Adónde va el socioliberalismo?”

Us recomano també la lectura de dos interessants articles de Josep Ramoneda, un que alerta sobre els tres pecats capitals (síndrome d’Estocolm, oportunisme i ressentiment) que podrien cometre els partits polítics davant les perspectives de pau al País Basc, i l’altre sobre la cruïlla en què es troba Mariano Rajoy, ser un trist reflex d’Aznar o un impulsor de la necessària renovació del PP.

Aprofito per dir-vos que he subscrit un Manifest de recuperació de la memòria republicana i que convido tothom que vulgui a fer-ho perquè crec que val la pena.

I acabo desitjant èxits als progressistes i la gent d’esquerres d’Itàlia. Els dies 9 i 10 d’abril se celebraran eleccions a aquell país i tenim a tocar de dits la victòria de Prodi i la derrota de Berlusconi. Podeu seguir les notícies sobre aquestes eleccions a yahoo.it, l’agència ANSA, ADNKronos, La Stampa, Il Corriere della Sera, La Reppublica o L’Unità. I als llocs web dels Democratici di Sinistra, L’Ulivo, La Rosa nel Pugno i Romano Prodi.

ZW núm 34. Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.dosdoce.com/

Aquesta és la pàgina web de la revista cultural Dosdoce, una revista digital especialitzada en comunicació, art i literatura. Creada per convertir-se en “un nexe entre tots els professionals del sector de la comunicació, ja siguin periodistes, responsables de comunicació institucional i empresarial, i el públic en general interessat en la interacció entre la comunicació, l’art i la literatura”.

Cada número de la revista Dosdoce té dues parts diferenciades: els temes d’actualitat i altres seccions dirigides al desenvolupament d’activitats en el temps lliure. Podem trobar, entre altres coses, ressenyes de llibres classificats per àrees temàtiques, estudis i informes, un apartat dedicat a exposicions i fotografies, entrevistes i enllaços… a més d’articles d’opinió diversos. Un exemple interessant és l’article El papel de los blogs en la comunicación empresarial, signat per l’editor de la revista Javier Celaya, o la Campanya de comunicació: 10 bloggers, 10 llibres que ha dut a terme l’autora d’una novel·la per promocionar el seu llibre.

Per acabar, comentar-vos que aquest dijous, 6 d’abril, es donaran a conèixer els finalistes dels Premis 20Blogs del diari 20 minutos.es, on el millor bloc en castellà 2005 per votació popular ha estat El Sentido de la Vida. Els 5 nominats en aquesta categoria són ALT1040, Diarios secretos de sexo y libertad, Kirai, Mondo Pixel i Orsai. Els Premis contemplen un total de 20 categories on destaquen els finalistes al Millor bloc d’actualitat, Millor bloc de cultura i tendències i Millor bloc personal, entre d’altres.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 2 Abril 2006, in Estatut, Política. Bookmark the permalink. Comentaris tancats a Una setmana per a recordar!.

Els comentaris estan tancats.