Obstaculitzar l’Estatut és trair Catalunya

El brogit estatutari em deixa poc temps per respondre els correus electrònics i preparar l’actualització setmanal del meu bloc, i estic corrent el risc de dedicar més temps a cercar materials que a traslladar la meva pròpia visió de les coses.

Per això avui vull començar amb una reflexió molt personal: a cop de manifestació no n’hi ha prou per fer front al PP. No és que vulgui menystenir el paper de la mobilització popular com a expressió de sentiments col·lectius i de toc d’atenció als representants públics i les institucions. És infinitament millor viure en una societat amb una forta consciència cívica i crítica que en un context de passotisme. La mobilització social és alhora símptoma de risc de dissociació entre ciutadania i política i la vacuna contra aquesta malaltia. Ara bé, dit això, cal reconèixer que, en aquests moments, no sembla possible guanyar el combat amb el PP a cop de manifestació. La capacitat de la dreta espanyola en aquest terreny està quedant suficientment acreditada en els darrers temps, i poc consol suposa creure que la mobilització atiada pel PP es basa en un esforç gegantí de manipulació que compta amb el suport de poderosos mitjans de comunicació i una xarxa d’interessos econòmics que alimenta laboratoris de pensament i difusió de doctrines fonamentalistes diverses que conflueixen en un únic objectiu: acabar amb el govern Zapatero quan més aviat millor, a través de tots els instruments imaginables i al preu que sigui. Els sectors progressistes i d’esquerres, els veritables lliurepensadors i el catalanisme en totes les seves sensibilitats faríem bé de ser-ne ben conscients. I encara més algun sector del PSOE que, conscientment o inconscient, proporciona arguments a l’operació de liquidació política de Zapatero. Com a il·lustració en clau d’humor podeu llegir l’article d’Antonio Martínez aparegut avui a El País Domingo.

És evident que el combat despietat de la dreta contra Zapatero té com a fases intermèdies acabar amb l’Estatut de Catalunya, les perspectives de pau al País Basc, i el govern catalanista i d’esquerres presidit per Pasqual Maragall. En aquest sentit, i sense demanar adhesions acrítiques, reitero la determinació del PSC d’aprovar l’Estatut en els termes acordats amb el PSOE. Qualsevol altre escenari és nefast per a Catalunya i contribuiria decisivament a la victòria de l’ofensiva pepera. Més contundent encara, obstaculitzar l’aprovació de l’Estatut és trair els interessos de Catalunya i contribuir a la victòria dels sectors més reaccionaris de l’escenari polític espanyol.

Aquesta és la posició que defenso en l’article que la revista Canvi setze em publicarà la setmana que comença i que porta el títol “Manifestació i Estatut”.

Sobre la posició del PP al voltant de les perspectives de pau al País Basc, el diari ABC em va publicar precisament el passat 23 de febrer un article amb el títol: “Una estrategia inaceptable”.

Sobre el debat al voltant de les perspectives de pau al País Basc, el País publica avui dos articles de necessària lectura que defensen plantejaments diferents però que, al mateix temps, no coincideixen amb la posició pepera. Es tracta dels articles “Paz sin condiciones” de Joseba Arregui, i “Un coste asumible” de Ignacio Sánchez-Cuenca. El País publica també una entrevista amb Patxi López d’imprescindible lectura.

En els propers deu dies acabarà el treball de la ponència conjunta Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats-Delegació del Parlament de Catalunya, amb la redacció de la proposta de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Des del punt de vista del PSC s’ha assolit ja un acord que recull el 90% dels nostres objectius. Un acord que no sols no desvirtua la proposta aprovada pel Parlament de Catalunya el proppassat 30 de setembre, sinó que suposa un formidable avenç en l’autogovern de Catalunya i el seu finançament. No per casualitat el President de la Generalitat el qualificava de “magnífic” dijous passat en la sessió de control parlamentària. Personalment crec que sols queden dos objectius parcials a resoldre la setmana que comencem: garantir que la Generalitat sigui determinant en la gestió de l’aeroport de Barcelona i assegurar la presència de la llengua i la cultura catalana a la UNESCO. Això, juntament amb els continguts ja acordats en matèria de finançament, ens assegura un Estatut que esgota totes les potencialitats ofertes per l’actual marc constitucional. Però el nostre SÍ a l’Estatut es basa en molts arguments extrets del text ja acordat en ponència (aquí el teniu en versió castellana). Sols cal comparar-lo amb l’Estatut d’Autonomia de 1979 (aquí el teniu en versió castellana) per comprovar fins a quin punt donem un sensacional salt endavant. Ja sé que no tenim de vegades prou temps o prou ganes de llegir textos jurídics, però és l’única manera de fer-nos una idea real del que ens estem jugant i evitar ser manipulats en un o altre sentit.

Sobre les tensions que l’estratègia pepera està introduint en el debat territorial espanyol és d’imprescindible lectura l’article de Manuel Castells publicat ahir a La Vanguardia. Per cert, se’m va escapar recomanar-vos la lectura d’un interessant article d’Ignacio Sotelo publicat a El País amb el títol: “Apunte sobre el federalismo”.

El debat territorial té també connexions evidents amb la discussió sobre l’OPA de Gas Natural sobre ENDESA i la contra-OPA presentada per l’empresa alemanya E.ON. Aznar en persona ha intervingut en el debat titllant de “nacionalistas catetos” (sí, sí, això ho diu ell!) els que critiquen l’opció d’E.ON. Tothom sap que l’únic interès que mou Aznar i el PP en aquest afer és mantenir Manuel Pizarro al front d’ENDESA. I Aznar no explica com és possible que E.ON pugui comprar l’empresa que vulgui, mentre la legislació alemanya impedeix comprar E.ON ja que automàticament perdria 2/3 dels seus actius. Si Aznar titlla Zapatero de “nacionalista cateto” no vull ni pensar com qualifica el govern alemany… Per cert, mentre aquí Aznar intenta erosionar el govern i les empreses espanyoles en sectors estratègics, a França un altre gran “nacionalista cateto” com Dominique de Villepin acaba d’anunciar la fusió de Gaz de France i l’empresa elèctrica Suez… No us podeu perdre l’article de Joan Tapia a El Periódico sobre aquest tema que, en versió castellana, porta el significatiu títol de “Meditaciones de un cateto”. En una posició d’un liberalisme intel·ligent cal llegir l’article de Pedro Nueno publicat també avui a la secció d’economia de La Vanguardia.

El passat diumenge vaig passar per alt l’article de Paolo Flores d’Arcais publicat a El País amb el títol “Contra las nuevas santas alianzas” en favor de la llibertat d’expressió i advertint sobre el risc que el “respecte” no es converteixi en una nova forma de censura. En canvi, avui no passo per alt l’article de Michel Wieviorka sobre la salut del moviment alterglobalitzador publicat avui a La Vanguardia.

Per acabar, vull aprofitar per saludar el nou lloc web de Joan Saura. En una xarxa utilitzada molt eficaçment per fonamentalistes neoliberals i conservadors, les referències progressistes i d’esquerres són especialment benvingudes.

ZW núm.29 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
http://es.ask.com/
http://blogsearch.google.com/

Us presentem dos cercadors que poden ajudar-vos en la vostra tasca diària. La versió definitiva del buscador Ask.com a Espanya aporta com a novetat important que l’ordre de rellevància de les referències facilitades no només es basa en la popularitat d’una pàgina web, sinó també en la seva autoritat sobre un tema específic. La funció “Mi Ask” permet guardar de forma senzilla elements buscats, que, d’aquesta manera, són accessibles des de qualsevol lloc. Destaca també la icona Bloglines: un servei online gratuït que permet subscriure’s i administra nombroses fonts d’informació en el web, com canals de notícies, weblogs i arxius de so, etc. Aquí podreu consultar les preguntes i respostes més freqüents sobre aquest servei. En qualsevol cas, és recomanable que consulteu la seva política de privacitat per tal de conèixer a fons el seu funcionament i condicions del serveis.

L’altre cercador, el Blogsearch de Google, permet buscar “temàticament” entre tots els blocs (no només els que es publiquen amb Blogger). La cerca es fa per data d’actualització, és a dir, que ens facilita les entrades més recents, tot i que també es pot ordenar per rellevància, com és el cas de Google News. Per conèixer millor com fer la cerca de blocs podeu consultar aquí les preguntes més freqüents.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 26 febrer 2006, in Estatut, Política. Bookmark the permalink. Comentaris tancats a Obstaculitzar l’Estatut és trair Catalunya.

Els comentaris estan tancats.