Per plantar cara al PP, sí a l’Estatut!

La manifestació convocada ahir per la plataforma “Tenim el dret de decidir” i que comptava amb l’entusiasta suport d’ERC, va obtenir un èxit rotund. Independentment del ball de xifres (125.000 persones segons la Guàrdia Urbana i 700.000 segons els organitzadors; la plataforma “Contrastant” ja ha posat de relleu en diverses ocasions l’escassa fiabilitat de les xifres d’assistents a manifestacions, tot i proporcionar alguns criteris que tenen gran utilitat), no hi ha cap dubte que la resposta ciutadana va ser molt significativa. Cal, doncs, felicitar els promotors.

Sempre vaig pensar que la convocatòria seria un èxit. Pensar el contrari seria com negar l’existència de sectors insatisfets per l’actual marc constitucional o recelosos d’una negociació estatutària que necessàriament implica alguna cessió de la part catalana. No cal dir que, com en d’altres ocasions, el PP ha estat un factor clau de mobilització a causa de la seva ferotge campanya anticatalana que ha arribat al paroxisme amb l’acusació de Rajoy segons la qual el castellà estaria patint a Catalunya la persecució que el català patia en temps de Franco. En Josep Maria Espinàs en la seva columna a El Periódico de Catalunya hi responia de forma contundent (aquí trobareu la versió castellana). La campanya del PP ha estat tan brutal que ha desvetllat la memòria de similars campanyes anticatalanes amb motiu de l’elaboració de l’Estatut del 32 i ha fet regirar hemeroteques que proporcionen “perles” com aquest pasquí que m’ha estat remès per una lectora del meu diari. Francesc Ferrer i Gironès, mort divendres a Girona, va recollir exhaustivament els intents d’anorrear la nostra llengua i la nostra cultura i va ser fidel al compromís de defensar-les sempre i en tot lloc. El President de la Generalitat li retia un merescut homenatge en el seu bloc.

El cas és que, passada la manifestació, la brutal ofensiva del PP contra l’Estatut i la nostra llengua no minvarà. Hem de decidir, doncs, quina és la millora manera de fer-hi front. Jo no en tinc cap dubte: la millor resposta a la campanya del PP és assegurar l’aprovació de l’Estatut. I, en aquest sentit, l’acord assolit entre el PSOE, CiU, PSC i ICV-EUiA, i que està comptant amb el suport d’Izquierda Unida, el Partit Nacionalista Basc i Coalición Canaria és una magnífica base per seguir treballant. Per plantar cara al PP, sí a l’Estatut!

Podeu llegir els contundents arguments de Miquel Caminal en el seu article publicat a El País “El mejor Estatuto posible”. Podeu llegir també els articles de tres companys del meu Grup parlamentari: Àlex Masllorens, Flora Vilalta i Roberto Labandera. És clar que potser el millor és que llegiu com va avançant el dictamen de la ponència que ha arribat ja a l’article 109 (dels 227 que compta el projecte) i que prefigura un magnífic Estatut (aquí trobareu la versió castellana).

La lògica de la negociació estatutària implica que en el projecte que s’aprovi definitivament s’hauran introduït canvis amb respecte del que va aprovar el Parlament de Catalunya el 30 de setembre del 2005. Amb raó es diu que els Estatuts de les Comunitats Autònomes són lleis paccionades, és a dir, pactades entre els seus respectius Parlaments i les Corts Generals. Tots els partits que varem donar suport a l’Estatut al Parlament n’érem plenament conscients i així ho van posar de relleu les intervencions d’Artur Mas, Manuela de Madre i Josep-Lluís Carod-Rovira en el Ple del Congrés quan van presentar el projecte tot afirmant la seva voluntat de negociar-lo. També en això la història ens dóna exemples, com els canvis introduïts en el projecte d’Estatut de Núria (que havia estat ja plebiscitat pels ciutadans) quan va ser definitivament aprovat per les Corts. Per exemple, les modificacions dels articles on es recollia la definició de Catalunya o l’oficialitat de la llengua. Van ser canvis, per cert, que no van impedir que l’Estatut tingués el suport de Francesc Macià i d’ERC. El mateix va succeir amb l’Estatut de Sau i el definitivament aprovat per les Corts. Un Estatut que tampoc no recollia ni de bon tros les ambicions d’ERC com recordava Heribert Barrera en un discurs molt crític en el que, tot i així, anunciava el seu vot favorable.

Recordem també, perquè sovint s’oblida, que si bé el 90% del Parlament de Catalunya va donar suport a la definició de Catalunya com a nació, hi ha molts ciutadans i ciutadanes de Catalunya que no n’estan tan segurs (de fet, un 39,8% creuen que no). En aquest sentit, considero d’interessant lectura l’Estudi de la cultura política dels catalans elaborat pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) depenent de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

També us resultarà útil, i tranquilitzadora, l’entrevista al Secretari d’Organització del PSOE, José Blanco, publicada avui a La Vanguardia.

No em resisteixo a recomanar l’entrevista publicada en el suplement Dinero de La Vanguardia a Jacques Attali, conseller de François Mitterrand i assagista, que ha publicat recentment una biografia de Karl Marx.

En El País Semanal, Juan Cueto, dedica un article a “Los ciberfachas”, tema que també em preocupa molt. Com a contrapunt, saludo l’inauguració del bloc de Pasqual Maragall com a President de la Generalitat.

www.presidentmaragall.cat i www.presidentcatalunya.cat

Immediatament després del tret de sortida per a la reserva dels dominis .cat, el dia 13 de febrer, per a institucions directament relacionades amb la promoció de la llengua i la cultura catalanes, es va presentar dimecres passat la nova pàgina web del president de la Generalitat de Catalunya, on es pot accedir al bloc del president.

El president Maragall és el primer president autonòmic que té un bloc propi i, com assenyalava Vicent Partal (director de VilaWeb), com a president de govern, en aquest moment potser seria l’únic a nivell europeu que té una plataforma d’aquesta mena a la xarxa. Maragall se suma als polítics catalans que utilitzen les noves tecnologies i els nous canals de comunicació per arribar als ciutadans.

El bloc del president neix amb la intenció de comunicar-se d’una manera més personal i directa, fidel als principis de “circumspecció, claredat i sinceritat”. A més de l’accés a través de gencat.net, també serà operativa l’adreça http://www.presidentmaragall.cat/, on es troba el seu bloc, i que s’actualitzarà de manera regular cada setmana. Podeu consultar aquí la nota de premsa i escoltar les paraules del president.

A l’acte de presentació van acudir periodistes de mitjans digitals i bloggers destacats. Aquests són alguns dels comentaris que podeu trobar a la blogesfera en relació a aquesta iniciativa: Ignacio Escolar (para Escolar.net; para Blogs de Informativos Telecinco), Íñigo Sáenz de Ugarte, Diari ElPlural.com

Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.tdx.cesca.es

En aquesta ocasió vull fer referència a la pàgina Tesis Doctorals en Xarxa (TDX). Un servidor on es contenen, en format digital, les tesis doctorals llegides a les universitats de Catalunya i a d’altres comunitats autònomes. Amb els objectius, entre altres, d’incentivar la creació i l’ús de la producció científica pròpia, es facilita l’accés a les tesis i la seva visibilitat a tot el món. Resulta una eina molt útil que ens permet fer consultes de les tesis a text complet, cercant per tema autor, universitat… i descobrint-nos, així, informacions de gran valor i interès com la tesi del professor Josep Ibáñez (UPF) amb el títol: Poder y autoridad en las relaciones internacionales: el control del comercio electrónico en Internet, o de la Montserrat Tintó, de la mateixa universitat: La Administración pública en la sociedad de la información: el régimen jurídico de la administración pública electrónica. A l’apartat Estadístiques, podreu consultar les tesis més visitades en el 2004.

En aquesta línia, podeu consultar la pàgina de Universia Bibliotecas que incorpora, a més de l’enllaç a TDX Cesca, altres buscadors de tesis com el de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 19 febrer 2006, in Estatut, Política. Bookmark the permalink. Comentaris tancats a Per plantar cara al PP, sí a l’Estatut!.

Els comentaris estan tancats.