Segueix l’ofensiva contra el projecte d’Estatut

Diuen, amb raó, que no convé barrejar esport i política i, en particular, futbol i política. No em resisteixo, però, a fer-ho avui després de veure les informacions sobre el partit Madrid-Barça jugat ahir. I no ho faig per subratllar la victòria del Barça, cosa absolutament innecessària, sinó per celebrar l’actitud dels aficionats madrilenys que van aplaudir el bon joc de l’equip rival, de l’etern rival. Moltes vegades diem que el PP es comporta com un equip de ‘hooligans’ i avui és de justícia assenyalar que la immensa majoria d’aficionats al futbol, tot i que volen veure guanyar els seus equips i, sobretot, vèncer els seus eterns rivals, saben també valorar el bon joc i exhibeixen un respecte que ja voldríem veure en alguns debats polítics i parlamentaris. Chapeau!

El PP segueix entestat en la seva croada antisocialista i anti-Estatut. No volien que es tramités, han presentat un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional, diuen que presentaran una esmena a la totalitat, i atribueixen a l’Estatut tota mena de qualitats malèfiques. Afortunadament l’Estatut no ha impedit que Carme Ruscalleda guanyés un nou estel Michelin ni tampoc la victòria del Barça!

És curiós que el PP titlli l’Estatut d’intervencionista, ells que van situar als amics personals d’Aznar com Manuel Pizarro al capdavant de grans empreses i que ara miren de dificultar des de l’oposició operacions econòmiques que podrien comportar canvis en la direcció d’aquestes empreses. És curiós que menteixin dient que al PSC se li han perdonat deutes bancaris quan, com altres partits, inclòs el PP, el PSC sols ha renegociat deutes amb el coneixement del Tribunal de Comptes, i al final acaba resultant que l’únic partit al que se li han perdonat deutes és al PP! Aquí trobareu els nostres arguments sobre aquesta qüestió.

També hem hagut de parlar d’aquestes coses en la IV Conferència Nacional del PSC sobre les polítiques de benestar. Podeu comprovar-ho en la meva intervenció d’ahir i en la intervenció de José Montilla en la cloenda que ha tingut lloc aquest migdia.

Però l’esforç en defensa de l’Estatut ha de prosseguir. La setmana passada Manuela de Madre pronunciava una interessant conferència en el Foro Nueva Economia, i juntament amb Javier Pérez Royo presentàvem un llibre sobre l’Estatut. Demà presentem un nou llibre a Madrid, que porta el títol “Hacia una España plural, social y federal”, que conté 25 aportacions d’autors diferents (Eliseo Aja, Joseba Arregui, Núria Bosch, Miquel Caminal, Antoni Castells, Antoni Comín, Antón Costas, Soledad Gallego, Miquel Iceta, Rafael Jorba, Juan-José López Burniol, Ramón Máiz, Pasqual Maragall, Enrique del Olmo, Javier Pérez Royo, Fernando Rey, Jordi Sánchez, Teresa Sandoval, Juan José Solozábal, Joan Subirats, Suso de Toro, María Antonia Trujillo, Josep Maria Vallès, Carme Valls-Llobet i Imanol Zubero), recollides per la Fundació Catalunya Segle XXI. Espero que no passi tan desapercebut com el Manifest signat per 56 Catedràtics de Dret Constitucional en defensa de la tramitació de l’Estatut aparegut a finals del mes passat.

No us podeu perdre el nou article de Núria Bosch sobre la proposta de finançament publicat el dia 17 a El Periódico (aquí trobareu la versió castellana), ni l’article de Pasqual Maragall publicat a El País sobre el pas de l’equador de la legislatura catalana.

Sembla confirmar-se la voluntat del PP de convocar una manifestació a Madrid en defensa de la Constitució. És una pena que el PP hagi trigat tant en fer una campanya en defensa de la Constitució! Potser hauríem de fer tanques publicitàries donant al PP la benvinguda al consens constitucional 27 anys després! Però és vergonyós que el PP vulgui fer aquesta campanya intentant enfrontar Constitució i Estatut. A aquestes alçades és obvi que una retirada de l’Estatut sols beneficiaria el PP i els adversaris de l’Espanya plural. Convé que tots els que estem implicats en la necessària negociació perquè l’estatut sigui aprovat per les Corts Generals en siguem prou conscients. Retirar l’Estatut significaria ajornar indefinidament un salt endavant en matèria d’autogovern i finançament i, probablement, serviríem en safata al PP el seu retorn al govern d’Espanya.

El PP ha trobat alguns inestimables aliats en la seva campanya contra els socialistes i contra l’Estatut i ha creat un clima de crispació artificial com ho demostra el baròmetre del passat mes d’octubre elaborat pel CIS, segons el qual els nacionalismes ocupen el lloc número 13 entre les preocupacions ciutadanes i sols un 1% dels enquestats se senten personalment preocupats pel tema.

Un dels aliats del PP en aquesta nova croada és la COPE. I no només ho diem nosaltres. Sols cal veure declaracions com la del Bisbe de Girona i el Consell Presbiteral del Bisbat quan afirmen que “la COPE denigra de forma acarnissada el poble de Catalunya, les seves institucions i els seus governants”, conclouen que “aquesta forma d’actuar ofèn els nostres sentiments més entranyables, fa perdre credibilitat a l’Església, escandalitza greument els fidels i desperta ressentiments i odis recíprocs”. El Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia afirma: “Des de la COPE es defensen idees i valors oposats als defensats per l’Evangeli”. Entitats com Església Plural i la Germandat Obrera d’Acció Catòlica (HOAC) han fet declaracions en el mateix sentit. La 104a reunió d’Abats i Provincials de Catalunya s’ha adreçat a la Conferència Episcopal i al Nunci del Papa manifestant la seva preocupació “por la línea políticamente partidista que observa en sus planteamientos radiofónicos (informativos, tertulias y reportajes), por el lenguaje que usa, ofensivo para las personas e instituciones de las cuales discrepa, un lenguaje incívico, sistemáticamente descalificador y grosero. Al parecer de la gente sencilla con la cual nos relacionamos, una auténtica incitación al odio”. L’arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, ha anunciat que ha fet gestions davant la Conferència Episcopal perquè tots els programes de l’emissora “s’adequïn al seu ideari” i perquè “la llibertat d’expressió vagi acompanyada en les seves formes i continguts del respecte a les persones i a les institucions”.

La Vanguardia, en un article signat per Oriol Domingo, es fa avui ressò d’aquesta polèmica i recorda quin és l’ideari fundacional de la COPE que contrasta de forma ben significativa amb la seva pràctica quotidiana.

“Hay programas de la Cope que van contra el ideario de la Cope y que, por tanto, deberían ajustarse a dicho ideario. Ésta es la tesis, por ejemplo, del episcopado de Catalunya, que preside el arzobispo Jaume Pujol. El primer punto del ideario de la Cope, cuyo accionista mayoritario es la Conferencia Episcopal Española, señala: “El origen y la titularidad de la Cope marcan su identidad y sus propósitos. Como cadena radiofónica surgida de las Iglesias diocesanas y de dos órdenes religiosas en España, y asumida por su Conferencia Episcopal, la cadena se considera como confesionalmente católica y se sitúa en el marco de los fines generales de la Iglesia y de su presencia evangelizadora en la opinión pública”.

“Se enumeran a continuación algunos principios del ideario. “La Cope observará como regla de estilo el respeto a las personas y el diálogo civilizado, rehuyendo el apasionamiento unilateral y la crítica sistemática (…) Propiciará siempre el talante conciliador, la convivencia y el diálogo. Denunciará las injusticias, pero sin sembrar odios ni esparcir gérmenes de división. Respetará las leyes y a las autoridades democráticas, con espíritu de colaboración al bien común (…) Tendrá esmeradamente en cuenta la singularidad de los pueblos de España; se identificará con sus mejores aspiraciones, promoverá su cultura, estará atenta a su sensibilidad diferenciada”.

“Pero ocurre que hay afirmaciones vertidas y repetidas en programas de la Cope que, según los obispos críticos, no se ajustan a su ideario. Frases como las que siguen a continuación: “El Gobierno español sólo habla con terroristas, homosexuales y catalanes, a ver cuándo se decide a hablar con gente normal”. “La minoría o mayoría castellanohablante en Catalunya es la más desprotegida, maltratada, incomprendida, silenciada y machacada”. “Éste es el régimen del terror que se vive en Catalunya desde hace treinta años, allí no ha habido transición a la democracia, se vota pero no hay libertad contra el nacionalismo, y lo peor es que lo quieren trasladar al resto de España”. “Un Gobierno que lo único que ha hecho claro es atacar la religión católica, la mayoritaria en España”.

“El ideario de la Cope prevé medidas que aplicar a los profesionales si no respetan sus componentes esenciales: “El menosprecio, la hostilidad, la incongruencia profesional y el silencio sistemático o reiterado sobre los mismos cuestionarán, en principio, su permanencia en el servicio, a salvo siempre su persona de cualquier arbitrariedad no constatada”.


Recomanació d’enllaços d’interès realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.alexa.com

Alexa és un servei gratuït d’Amazon que s’encarrega de calcular el tràfic de les pàgines web a tot el món. Mesura el tràfic de la nostra pàgina i el compara amb el de la competència o altres similars del nostre interès. Comptabilitza els accessos que ha tingut i ens permet consultar les dades en qualsevol moment. El mecanisme per fer aquests càlculs es basa en una barra de navegació que es pot incorporar a Internet Explorer i que envia als servidors d’Alexa la informació de les pàgines que visita l’internauta.

També ofereix a l’usuari altres facilitats com: dreceres per a la cerca de pàgines web utilitzant Google, bloqueig de pop ups, una llista de pàgines similars a la que s’està visitant, informes sobre el tràfic que rep la nostra pàgina i el lloc que ocupa en el rànquing de totes les pàgines d’Internet de tot el món. La barra es pot instal·lar des de la pròpia pàgina d’Alexa.

Per conèixer el tràfic d’una pàgina web només cal accedir a la
pàgina principal d’Alexa, on trobarem, d’entrada, un rànquing dels millors 500 webs, rànquings per temes, les pàgines que més han millorat les seves estadístiques recentment, etc.

Escrivim l’adreça de la pàgina i ens apareix: una imatge actual de la portada (home), si és que Alexa disposa d’ella; el tràfic (Traffic Rank) de la pàgina en qüestió; altres pàgines que visiten les mateixes persones que accedeixen a la pàgina que hem buscat; la velocitat del servidor; si la pàgina utilitza pop ups; i des de quan està on line. També podem accedir a una llista més completa de detalls sobre el tràfic de la pàgina clicant “Traffic Details”, on veurem la velocitat de descàrrega de la pàgina (el temps que triga a carregar tota la informació), un gràfic de l’evolució del rànquing de la pàgina al llarg del temps, que, a més, ens ofereix la interessant possibilitat d’introduir una nova pàgina web per comparar el tràfic amb qualsevol altre web que desitgem.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 20 Novembre 2005, in Política. Bookmark the permalink. Comentaris tancats a Segueix l’ofensiva contra el projecte d’Estatut.

Els comentaris estan tancats.