Manuela de Madre i l’Estatut

Aquesta setmana ha lligat per sempre el nom de Manuela de Madre al futur Estatut de Catalunya. La intervenció de la Presidenta del Grup Socialistes-Ciutadans pel canvi i Vicepresidenta del PSC va marcar el to del debat que es va desenvolupar dimecres al Congrés dels Diputats. I no sols ho dic jo. Ho diu Jaume V. Aroca diu en aquest retrat polític i personal de la Manuela publicat a La Vanguardia i, de forma especial, el ninotaire Ferreres a El Periódico en el dibuix que trobareu aquí baix.


La tasca pedagògica de la Manuela no ha fet sinó començar, com ho demostra l’entrevista que li fa Esther Jaén pel diari digital progressista elplural.com o el llibre que editem plegats i que sortirà d’aquí a una setmana del qual us adjunto l’índex. Jo també vaig fent el que puc, com l’entrevista que em va fer Enrique Castro per a la Red de Blogs Socialistas, xarxa de la que trobareu notícia a Zona Web.

Aquest reconeixement a la Manuela no implica en absolut menystenir la resta de les intervencions en el debat que es va desenvolupar dimecres al Congrés dels Diputats. Aquí trobareu les més significatives:

  1. Intervenció dels tres representants del Parlament de Catalunya
  2. Primera intervenció de José Luis Rodríguez Zapatero
  3. Primera intervenció d’Alfredo Pérez Rubalcaba
  4. Segona intervenció de José Luis Rodríguez Zapatero
  5. Segona intervenció d’Alfredo Pérez Rubalcaba
  6. Tercera intervenció de José Luis Rodríguez Zapatero

Us serà senzill comprovar l’actitud intimidatòria dels diputats del grup parlamentari popular que interrompien els oradors amb els que no coincideixen, amb l’ànim de desvirtuar el debat. Hi trobareu també els inútils intents del President del Congrés dels Diputats per dissuadir-los, especialment en la segona intervenció del President del Govern.

Tant és així que Manuela de Madre els va comparar amb els tribunals inquisitorials. Per cert, alguns es van estranyar que Manuela de Madre parlés de l’existència de la Inquisició espanyola en el segle XIX. No cal oblidar que malgrat l’intent de les Corts de Cádiz de 1812 per derogar aquests tribunals, Fernando VII va restablir-los fins a la seva desaparició definitiva l’any 1843 -a mitjans del segle XIX-. L’ànima inquisitorial, però, segueix ben viva en la mentalitat de massa diputats del PP.

Per això és inconcebible que Josep Piqué consideri feixista a José Zaragoza quan el Secretari d’Organització del PSC exigeix a CiU que es comprometi a no pactar amb el PP. Piqué sap bé què és el feixisme. Per això va col·laborar amb el PSUC en la lluita antifranquista. Piqué sap bé que són les actituds feixistes, com ara els intents de fer callar un diputat que està parlant des de la tribuna del Parlament. Piqué coneix bé personatges que es van iniciar a la Falange i al Movimiento Nacional que avui s’asseuen amb ell a la Junta Directiva Nacional del PP, o “falangistas independientes” com José María Aznar es declarava públicament el 1969.

Però anem al fons de la qüestió. Per què Pepe Zaragoza emplaça a CiU a que no arribi a acords de govern amb el PP? Perquè CiU ha arribat a rellevants acords de govern amb el PP. Perquè ho ha fet inclús quan havia dit que no ho faria. Perquè està anunciat que ho tornarà a fer amb motiu del canvi d’alcalde a la ciutat de Tarragona. Perquè Xavier Trias ja parla d’acabar amb el tripartit a Barcelona pensant en fer tàndem amb Alberto Fernández Díaz. I perquè el PP s’ho ha guanyat a pols. No per discrepar de l’Estatut. Sinó per haver-se negat fins i tot a que fos admès a tràmit! El PP podia haver presentat la seva esmena a la totalitat al projecte d’Estatut sense necessitat de votar no a l’admissió a tràmit! Ho diu Javier Pérez Royo en el seu article publicat a El País amb el títol “Error imperdonable”. Per cert, també Javier Pérez Royo havia criticat el PP per intentar utilitzar el Tribunal Constitucional per evitar el debat parlamentari, com ho va intentar fer sense èxit amb el “Plan Ibarretxe”, en el seu article “Dos veces en la misma piedra”.

Mariano Rajoy va menysprear el Parlament de Catalunya en el debat d’admissió a tràmit del projecte d’Estatut negant que representés els ciutadans i ciutadanes de Catalunya; sols estava interessat en utilitzar aquest debat per intentar erosionar José Luis Rodríguez Zapatero. Ni tant sols es va adreçar als tres representants del Parlament, basant tota la seva argumentació en una falsetat: que es tracta d’una reforma encoberta de la Constitució. Qui fa de l’anticatalanisme bandera no pot pretendre que els partits catalanistes li riguin les gràcies i pactin amb ell.

Per cert, Javier Pérez Royo, es mereix un monument pels seus articles en favor d’un debat serè sobre el projecte de nou Estatut. Als ja mencionats caldria afegir-hi tres més: “Aceptable para Catalunya, aceptable para España”, “La diferencia específica” i, el que mostra el seu grau d’indignació amb les falsetats que es difonen sobre l’Estatut, “Ya está bien de mentiras”.

El mateix dia del debat, El País publicava un interessant article del President Maragall i El Periódico acollia un l’article de Celestino Corbacho que portava el significatiu títol “Catalunya, una nació solidària”. En el debat sobre la inclusió del terme nació, trobem novament el suport de Javier Pérez Royo amb el seu article a El País que portava el títol “¿Por qué no?” i la tasca d’hemeroteca de Carles Pastor a El Periódico de Catalunya. Amb gran profunditat de pensament, aborda aquesta qüestió Manuel Castells en el seu article publicat a La Vanguardia amb el títol “La importancia de la identidad”.

El debat estatutari no ens pot fer perdre de vista altres qüestions de gran rellevància. Les que tenim ben a la vora, com la revolta juvenil a França causada per la desesperació social de la que ens parla Tahar ben Jelloum en un magnífic article publicat avui a La Vanguardia. O elements de preocupació encara més propers com la pretensió de la direcció de SEAT d’acomiadar 1.346 treballadors a través d’un Expedient de Regulació d’Ocupació que ha estat rebutjat pels sindicats UGT i CC.OO., que han convocat una vaga pel proper dia 10 de novembre i una manifestació a les 10h del dia 10 a la Plaça de Sant Jaume.

Davant l’escassa preocupació pels temes socioeconòmics en el debat polític, que certament no són els temes que ocupin generalment les primeres planes dels diaris ni centren normalment el debat polític, vull fer-me ressò de la notícia publicada avui pel diari El País sobre els Pressupostos de la Generalitat per a l’any vinent, en els que la despesa social augmenta per sobre del 10%, i l’article d’opinió de Joaquín Estefanía sobre l’actual conjuntura econòmica, que considera un dels punts forts del govern Zapatero.

Acabo amb dos notícies que m’afecten molt directament. Un d’ells és l’entrega dels premis atorgats per la Fundació Espanyola de la Tartamudesa, del Patronat de la qual formo part, que van tenir lloc dijous dia 3 a l’Auditori de la Clínica Teknon, en reconeixement a les persones, entitats i professionals que més han fet per a la divulgació d’aquesta disfunció i pel suport als que la pateixen. L’altre notícia és la del canvi en l’alcaldia de Viladecans. M’uneix amb el nou Alcalde, Carles Ruiz, una amistat de fa més de vint anys. No vaig poder assistir a la seva presa de possessió però sí vaig poder celebrar-ho amb ell, la Blanca, i els seus amics ahir a la nit, i no volia deixar de fer-ho constar en el meu diari.

Recomanació d’enllaços d’interès realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://redblogsocialistas.blogspot.com/

La Red de Blogs Socialistas és un punt de referència dels bloggers que des de la militància o la simpatia a les idees del socialisme democràtic es donen cita en aquest espai, impulsat per Enrique Castro. Des d’aquí, es fa un repàs a l’actualitat política del nostre país, oferint-nos enllaços a altres bitàcoles associades d’Andalusia, Catalunya, Euskadi, València, Madrid, Canàries… a més d’enllaços a webs com: Red Progresista. “Somos de izquierdas”, que es defineix com a “punt de trobada de bloggers i internautes de tendència progressista i d’esquerres. Oberts al debat.”

Un altre enllaç comú a ambdós és LasIdeas.org, una associació cultural fundada l’any 2003 que té com a objectius, entre d’altres: La promoció del progrés de la cultura i de l’economia per tal d’assegurar a tothom una qualitat digna de vida; la promoció de la participació ciutadana en el progrés polític, social, econòmic i cultural…També edita i fa difusió electrònica d’una publicació d’anàlisi i opinió polític, social, econòmic i cultural i d’informació d’interès social en Internet.

Per acabar, Parlamentarios.info, iniciativa impulsada des de Ciberpunk, de la mà de Stralunato (La Coctelera): una contribució a la neixent “blogosfera parlamentària” que permet als ciutadans informar-se sobre l’activitat dels seus representants i interactuar amb ells directament. I un document molt interessant per a la reflexió, Izquierda y derecha en el ciberespacio: Hacia una Internet progresista, de David Casacuberta.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 6 Novembre 2005, in Estatut, Política, Zapatero. Bookmark the permalink. Comentaris tancats a Manuela de Madre i l’Estatut.

Els comentaris estan tancats.