Cap distracció en defensa de l’Estatut

Del Debat sobre l’Orientació Política General celebrat al Parlament de Catalunya la setmana passada van quedar clares almenys cinc coses:

Una. El President de la Generalitat va sorprendre tothom, a començar pels seus, obrint un procés de remodelació del govern en un moment inesperat.

Dues. Els partits que van votar la investidura del President, tot i considerar aquesta iniciativa com a innecessària i inoportuna, mantenen intacte el seu suport al President i al seu govern.

Tres. El discurs del President feia un diagnòstic encertat de la situació del país, feia un balanç positiu de la gestió realitzada basant-se en dades i amb fets, i dibuixava la ruta pels propers dos anys de legislatura en el marc d’un projecte de país ambiciós, especialment atent a les necessitats de les persones i a les polítiques socials, i compromès amb reformes institucionals de gran profunditat, a començar amb el propi projecte de nou Estatut d’Autonomia de Catalunya aprovat el 30 de setembre pel Parlament.

Quatre. L’oposició, convençuda que havia guanyat el debat abans de començar, va ser incapaç d’anar més enllà d’una retòrica demanda de dimissió o de convocatòria anticipada d’eleccions.

Cinc. Les 122 resolucions aprovades amb el suport dels grups que donen suport al President donen un nou impuls al govern, concretant aspectes rellevants del Pacte del Tinell.

Ha començat, doncs, un nou impuls a l’acció de govern, començant pel principi, és a dir, pels fonaments, pels continguts concrets que ha de tenir la seva tasca. El President va anunciar canvis d’aquí a “dies o setmanes” a partir de les converses que ha de mantenir amb les forces polítiques que li donen suport. Alguns han volgut veure aquest procés de converses com a una desautorització del President. Semblen oblidar que estem en un sistema parlamentari en el que la tasca del President i del seu govern parteix i es desenvolupa a partir del suport d’una majoria parlamentària que és, precisament per això, imprescindible per a impulsar qualsevol canvi d’orientació, de polítiques o responsabilitats. Potser la cridòria de CiU té més a veure amb la necessitat de tapar la sentència sobre el Cas Turisme amb deu persones condemnades o amb l’evidència que les sis remodelacions del govern de CiU que van tenir lloc a la darrera legislatura sols es devien a interessos partidistes i a la descarada promoció d’Artur Mas com a relleu de Jordi Pujol.

És evident que ha plogut molt des del Pacte del Majestic (CiU-PP) al Pacte del Tinell (PSC-ERC-ICV-EUiA). Com és evident també que ara s’ha aprovat un projecte de nou Estatut –que havia estat vedat pel Pacte del Majestic– i que ara les polítiques socials són més potents i ambicioses –en contrast amb l’orientació conservadora del Pacte del Majestic–. Hi ha hagut un gran canvi a Catalunya i els seus efectes són molt beneficiosos pel país. Ho vaig subratllar en la meva intervenció en el debat.

Sorprèn molt que CiU consideri ara trencat el pacte d’unitat d’acció en defensa de l’Estatut a Madrid. Què ha canviat del 30 de setembre ençà? Que el President està treballant per remodelar el seu govern. Sembla increïble que CiU vulgui, a partir d’aquest fet, exigir eleccions anticipades i endarrerir la tramitació del nou projecte d’Estatut a les Corts Generals. No serà que Artur Mas és incapaç d’aguantar un sol dia més el Pacte del Tinell i enyora els dies feliços del Pacte del Majestic? Ni que fos així, no hauria de posar pals a les rodes del projecte de nou Estatut, que prou obstacles haurà de salvar per arribar a bon port. I per això ens hem de dedicar fonamentalment a que l’Estatut s’aprovi i no a distreure el personal.

L’obstacle més important no és altre que la ferotge campanya del PP contra l’Estatut que volen disfressar de campanya en favor de la Constitució. Diuen que l’Estatut de Catalunya és una reforma encoberta de la Constitució (cosa que és rotundament falsa) i que per tant s’hauria de tramitar de forma ben diferent. No deixa de sorprendre l’amor envers la Constitució que mostren avui. Quan la Constitució realment necessitava d’un suport entusiasta l’any 1978, no el va trobar precisament a Aliança Popular. Ni en els seus màxims dirigents, com es pot comprovar fàcilment llegint aquest article de José María Aznar publicat el 23 de febrer de 1979 al diari La Nueva Rioja. Podem donar-los-hi la benvinguda (tardana, això sí) a la defensa de la Constitució. Però no cal que menteixin.

Per sortir al pas de falsedats com aquesta i d’altres malentesos al voltant del projecte de nou estatut, és imprescindible llegir el document breu i entenedor de l’Institut d’Estudis Autonòmics sobre les 16 crítiques més repetides que es fan la proposta catalana, a començar per la que “justifica” la campanya del PP. Trobareu aquí una versió en castellà del mateix document.

Com Javier Pérez Royo explica de forma contundent en aquest article publicat a El Periódico, l’estratègia del PP no consisteix en altra cosa que en fer callar els que no comparteixen la seva opinió. Però no ens callaran, Manuela de Madre ha enviat un article amb el títol “Aquí nos tienes, España” a diversos diaris de premsa regional, desconeguts aquí però amb molts lectors. Com hi ha tants diaris ens ho hem repartit, i jo també els he enviat el meu article “Una propuesta para el acuerdo”.

Són molts els temes que estan essent objecte de oberta discussió. Però ens ha sorprès bastant una polèmica segons la qual la proposta de nou Estatut trencaria la caixa única de la Seguretat Social. Per això, la presidenta del Grup Parlamentari Socialista, Manuela de Madre, em demana que inclogui cinc documents que deixen clar que: 1. El projecte d’Estatut no pretén trencar la “caixa única”, cosa que ni la Constitució permet, ni els socialistes desitgem. 2. En el projecte d’Estatut es fa referència únicament a la gestió, és a dir a la organització i prestació de serveis de la Seguretat Social a Catalunya. 3. El projecte d’Estatut no afegeix res de nou a l’Estatut vigent en matèria de Seguretat Social, només especifica amb més precisió les competències autonòmiques previstes ja a l’Estatut vigent. 4. A Espanya hi ha 5 CCAA (Andalusia, Canàries, Catalunya, Euskadi, Navarra i València), que en els seus Estatuts preveuen la gestió de la Seguretat Social des de les administracions autonòmiques. No és únicament el País Basc, com han semblat entendre alguns. 5. La gestió de la Seguretat Social des de Generalitat sols pretén donar un servei més àgil i eficient als treballadors, tal com destaca la UGT de Catalunya en el seu informe sobre el projecte d’Estatut. 6. Els sindicats majoritaris de Catalunya, UGT i CC.OO., han expressat públicament el seu recolzament a la gestió de la Seguretat Social per part de l’administració catalana.

Aquí teniu, doncs, aquests documents: A) La proposta recollida en el nou Estatut. B) Un resum que explica la posició del grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel canvi al respecte. C) Les competències sobre Seguretat Social recollides en els Estatuts d’Autonomia vigents. D) Les posicions de CC.OO. i UGT de Catalunya sobre la proposta de nou Estatut.

Aquesta setmana s’ha produït una notícia ben trista, la mort als 81 anys Eduardo Haro Tecglen, a qui trobarem a faltar encara més aquests dies de fúria ultradretana, i a qui vull retre homenatge reproduint obituari escrit per Juan Cruz a El País.

Per últim, no vull deixar de recordar que ahir era el Dia Internacional de la Tartamudesa (en català més correcte “quequesa”). Amb aquest motiu, el Patronat de la Fundació Espanyola de la Tartamudesa (del que formo part) es va entrevistar dijous amb el President del Govern d’Espanya.


Degut a les meves tasques parlamentàries no vaig poder acompanyar Adolfo Sánchez i els companys del Patronat en aquesta visita, però sí vull aprofitar el meu diari per afegir-me a l’esforç per donar a conèixer aquesta disfunció i els problemes que causa als que la pateixen. Uns problemes que en gran mesura podríem resoldre tots plegats si combatéssim la discriminació injusta que pateixen als afectats i afectades.


Recomanació d’enllaços d’interès realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

Cimera de Bilbao 2005 (II Cimera Mundial de Ciutats i Autoritats Locals sobre la Societat de la Informació)

http://www.it4all-bilbao.org

El proper 9 de novembre, i fins el dia 11, tindrà lloc a Bilbao la II Cimera Mundial de Ciutats i Autoritats Locals sobre la Societat de la Informació. A través de la Cimera de Bilbao, les Autoritats Locals volen contribuir a la posada en marxa d’un Acord Mundial a favor de la solidaritat digital que congregui tots els actors. En aquesta Cimera s’adoptarà una Declaració i un Pla d’Acció que reflectiran els compromisos concrets adoptats per les Autoritats Locals i els seus socis per posar en marxa en un període de 10 anys (2005-2015) una Societat de la Informació “justa, diversa i facilitadora de noves oportunitats de desenvolupament”·

IT4ALLRed de Autoridades Locales para la Sociedad de la Información, promotora d’aquest esdeveniment, és una Xarxa d’Autoritats Locals d’abast mundial, que té com a missió principal aconseguir i definir una posició comú de les Autoritats Locals de tot el món respecte a la Cimera Mundial sobre la Societat de la Informació (que s’està desenvolupant en dues fases: la primera va tenir lloc al desembre de 2003, a Ginebra, i, la segona, se celebrarà del 16 al 18 de novembre de 2005, a Tunísia).

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 23 Octubre 2005, in Estatut, Intervencions públiques, Maragall, Política. Bookmark the permalink. Comentaris tancats a Cap distracció en defensa de l’Estatut.

Els comentaris estan tancats.