Hores decisives

Quan escric avui aquestes ratlles, experimento la mateixa sensació que els dies previs al Pacte del Tinell: no puc dir tot el que sé, no sé si el que puc dir té prou interès, i sé que hi ha coses importants que desconec. Però com no vull posar-me solemne, començo per agrair Pilar Rahola que publica un article desmesuradament elogiós envers la meva persona, enaltint el paper dels “fontaners útils”.

La setmana acaba amb la publicació de la carta oberta als ciutadans i ciutadanes de Catalunya del Molt Honorable President de la Generalitat. Lectura imprescindible que demostra fins a quin punt el President està fent de President de tots, maldant perquè hi hagi Estatut. Ara toca que els partits i grups parlamentaris segueixin el camí marcat pel President. El PSC està disposat a fer-ho.

Per cert, la carta oberta del President demostra també fins a quin punt arriba la maldat dels que volen obrir una (inexistent) escletxa entre Pasqual Maragall i el PSC, quan diu Com a president, podeu tenir la seguretat que vetllaré per evitar que ningú no pugui perjudicar la legítima ambició de Catalunya i el somni de 100 anys de catalanisme forçant fórmules que situïn les propostes catalanes més enllà d’una interpretació certament avançada de la Constitució com la que Catalunya està en condicions de formular”. Una afirmació que subscriu José Montilla quan afirma que el PSC no acceptarà la proposta de concert econòmic formulada per CiU per ser “inconstitucional, insolidària i inviable”.

Trobo bastants punts de connexió entre la posició del President i la defensa del gradualisme polític que fa Josep-Maria Terricabras en l’article “Acabar bé és cosa de tots”. Certament és cosa de tots, però ja dos diaris han fet sengles editorials apuntant a l’enorme responsabilitat de CiU en la creació d’un escenari que impedeixi l’aprovació de l’Estatut. Podeu comprovar-ho llegint l’editorial de El País del dia 20 de setembre i l’editorial de El Periódico de Catalunya del dia 23 de setembre.

Per cert, la novetat de la setmana és la implicació personal de José Luis Rodríguez Zapatero en la fase final del procés d’elaboració de l’Estatut. Li va demanar Josep-Lluís Carod-Rovira fa mesos i li ha demanat també el President de la Generalitat. Sabem que és la persona més receptiva als plantejaments d’autogovern i finançament realitzats des de Catalunya, com ho demostra el seu compromís públic en favor de l’Estatut i la seva acció de govern. Sense anar més lluny, en un article meu publicat a Canvi Setze, recordava cinc fets rellevants de l’anterior setmana que confirmen la predisposició favorable de ZP a les reivindicacions catalanes. Amb el suport de ZP està molt clar que els socialistes ens hem mobilitzat amb tots els elements al nostre abast per promoure l’acord.

Per cert, el diari La Vanguardia assegura en la seva informació d’avui que el PSC no hauria acceptat un pretès pacte entre Zapatero, Mas i Maragall per incorporar a l’Estatut el model de concert econòmic defensat per CiU a canvi del sí d’Artur Mas a l’Estatut i del seu compromís a acceptar que el Congrés dels Diputats el retallés de forma significativa. No deixa de sorprendre que aquest plantejament coincideixi amb notícies publicades ahir dissabte per diaris tant diferents com El Mundo i El Punt. He rebut avui trucades indignades que entenien que l’enfocament de les informacions de La Vanguardia sols podia tenir com a objectiu perjudicar el PSC. Però jo no crec que sigui així. Si la notícia fos certa, no crec que Zapatero quedés bé cedint a una reivindicació inconstitucional. Si la notícia fos certa no crec que Maragall quedés bé acceptant una proposta que el seu partit rebutja. Si la notícia fos certa no crec que Artur Mas quedés bé practicant un patriotisme de fireta que consistiria en dir “deixeu-me organitzar un espectacle piromusical a Barcelona i a canvi jo us deixo retallar el que calgui a Madrid”. De fet, si la notícia fos certa, sols quedaria bé el PSC que s’hauria negat a escenificar un guió teatral per enganyar els ciutadans. En tot cas, aquesta informació pot limitar encara més l’escàs marge de maniobra dels partits per arribar a un acord. Potser per animar-nos a tots plegats, La Vanguardia publica avui un interessant article de la prestigiosa astròloga Guiomar Eguillor sobre les perspectives astrològiques de l’acord.

També he de dir que m’ha agradat molt conèixer quina havia estat la reacció d’ERC davant la notícia, ja que La Vanguardia reprodueix unes declaracions de Josep Huguet al respecte que no requereixen cap mena de comentari. Les transcric a continuació: “Ayer mismo, el conseller de Comerç, Turisme y Consum, Josep Huguet, declaró que ‘Esquerra no participará en ese teatro de Mas y Zapatero que consiste en votar aquí el concierto para facilitar al PSOE que lo rechace en Madrid. Lo que el Gobierno español teme de verdad no es el concierto, que podrá suprimirlo de entrada, sino la propuesta de financiación del tripartito, que es constitucional y que avalada por los dos tercios de la cámara catalana el Ejecutivo no tendría más remedio que aceptar’. A su juicio, sería un auténtico desastre presentar en Madrid una propuesta de Estatut con el sistema de financiación aprobado en minoría, con la abstención del PSC, porque revelaría una debilidad política que afectaría al conjunto del proyecto.”

En fi, espero que, com diria la meva àvia, “tot sigui a fi de bé” i que podrem celebrar divendres l’aprovació de l’Estatut i preparar-nos per defensar-lo al Congrés dels Diputats. Per estar al dia sobre l’Estat de les Autonomies, podeu visitar l’espai monogràfic de El Mundo “La España de las Autonomías”.

Com sabeu no m’agrada ser monotemàtic, i és per això que us recomano la lectura de l’impactant anàlisi de Michael Ignatieff sobre la desgràcia de Nova Orleans publicat avui a El Periódico de Catalunya, que té importants coincidències amb la reflexió que fa sobre el particular John Berger en l’article d’opinió publicat avui per El País. Tot plegat posa de relleu fins a quin punt és necessari revitalitzar l’esquerra, qüestió que ens proposa avui Carlos Elordi des de les pàgines de El Periódico, tot recomanant entre d’altres la lectura d’aquest article de Thomas Ferenczi publicat a Le Monde.

Recomanació d’enllaços d’interès realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

Guia de recursos de ElPaís.es

http://www.elpais.es/guiaderecursos/index.html

En la línia de trobar aquelles pàgines que ens puguin ser útils a l’hora de buscar informació i recursos a la xarxa, us recomano aquesta completa guia de ElPais.es. Des d’allà podreu accedir a un ampli ventall de eines. La Guia us ofereix recursos generals i temàtics, on trobareu, per exemple, enllaços directes a diccionaris (classificats segons si són d’idiomes, de sinònims i acrònims o temàtics), enciclopèdies, biografies, atles i mapes, etc. És una gran eina.

Molt interessant l’apartat dedicat a Legislació, on a més de poder consultar els Bulletins oficials, lleis, organismes, tractats, etc. podeu trobar enllaços a pàgines com Eur-lex, portal sobre Dret de la Unió Europea: legislació, Diari Oficial i jurisprudència; Legislació electoral a Europa ; Webjurídico.net

A l’index temàtic, a l’apartat Comunicación, hi trobareu tota mena de recursos periodístics, de formació i continguts (des de l’Agenda de la Comunicación fins a guies força completes vinculades a universitats, passant per pàgines internacionals com JournalismNet ).

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 25 Setembre 2005, in Estatut, Política. Bookmark the permalink. Comentaris tancats a Hores decisives.

Els comentaris estan tancats.