Estatut: és l’hora de l’acord i del seny

Reprenc el diàleg amb els meus lectors i les meves lectores en un moment crucial. Demà es coneixerà el Dictamen del Consell Consultiu sobre el projecte de nou Estatut i s’obrirà el període de 15 dies en el qual els grups parlamentaris hauran de negociar les esmenes que facin possible l’aprovació del nou Estatut en un ple extraordinari del Parlament de Catalunya a celebrar abans d’acabar el mes de setembre. Les entrevistes del President de la Generalitat amb els líders polítics que tindran lloc a partir de dimecres emmarcaran aquest procés negociador.

Aquest estiu han passat moltes coses entre les que destaca la ben recent catàstrofe causada per l’huracà Katrina a Nova Orleans, de la que afortunadament n’ha sortit indemne la nostra companya Lourdes Muñoz i la seva família. Les imatges desoladores, el desconcert i la imprevisió de la màxima superpotència, l’especial dany sofert pels sectors més febles de la societat de Louisiana, que subratlla les diferències de classe i de raça que defineixen la societat nord-americana, la solidaritat interna i externa, són elements sobre els que caldrà parlar i reflexionar ben a fons. Segur que hi ha d’altres esdeveniments que també ens han colpit especialment aquestes darreres setmanes, però a casa nostra l’actualitat política se centra novament en el procés de reforma de l’Estatut.

Ahir mateix, davant el Comitè Federal del PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero renovava el seu compromís amb l’aprovació del nou Estatut (“El Estatut se aprobará. El PSC cuenta con todo mi apoyo y con mi confianza”), i intervencions apassionades i convincents com les de Manuela de Madre i Pasqual Maragall (“El Estatut será socialmente avanzado, políticamente realista y jurídicamente constitucional”) esvaïen els dubtes i temences que alguns socialistes tenen sobre la reforma estatutària catalana. Zapatero va ser extremadament clar i rotund al respecte. Va afirmar que l’Estat de les Autonomies ha estat clau en l’èxit d’Espanya en els darrers 25 anys, tant pel que fa a la seva prosperitat econòmica, a la reducció dels desequilibris territorials, a la consolidació democràtica, a la cohesió d’un projecte comú respectuós d’identitats diverses. I que aprofundir en aquesta perspectiva és la millor garantia de continuïtat d’aquest èxit col·lectiu. També va desqualificar políticament l’intent del Partido Popular d’utilitzar les reformes estatutàries per erosionar el govern socialista i va pronosticar el fracàs estrepitós d’aquesta estratègia.

Però no ens podem enganyar, el futur de l’Estatut es juga a Catalunya. És per això que el PSC ha llençat una campanya de mobilització en favor de l’acord que el faci possible. Pitjant a la imatge de la tanca de la nostra campanya podeu visitar l’espai del web del PSC dedicat a informar sobre el nou Estatut.

L’evolució del projecte de nou Estatut es pot seguir a través dels textos. En ells es pot comprovar fàcilment la coherència de les posicions del Grup Socialistes-Ciutadans pel canvi, des de les observacions fetes en la primera lectura realitzada el mes de maig, fins al contingut de la sol·licitud de Dictamen al Consell Consultiu presentada l’agost. Des del primer moment hem apostat per un Estatut amb la màxima ambició i emmarcat en la Constitució. I als textos ens remetem:

Sobre les dificultats derivades de la incorporació a darrera hora d’una disposició addicional amb la que es pretenia ampliar i blindar competències invocant les drets històrics (d’altra banda ja recollits per consens en l’article 5 del projecte de nou Estatut) que va provocar que el Grup Socialistes-Ciutadans pel canvi es veiés obligat a retirar el seu suport al projecte en el seu pas per Comissió, així com sobre les conseqüències polítiques d’aquest incident, podeu trobar àmplies referències en les entrevistes i articles relacionats a continuació.

Entrevistes i articles d’opinió:

  1. Pasqual Maragall, Entrevista, El Punt, 14.08.05
  2. Antoni Castells, Entrevista, La Vanguardia, 14.08.05
  3. Ernest Maragall, Callejón sin salida o calle mayor, El País, 13.08.05
  4. Antoni Rovira i Virgili, El passat i el present, 1932
  5. Jordi Mercader, L’Estatut de tots, El Periódico, 12.08.05
  6. Miguel Herrero de Miñón, Hechos y derechos històricos, El País, 8.08.05
  7. Juan José López Burniol, Història constitucional, El Periódico, 26.08.05
  8. Antoni Puigverd, Un embrollo de comedia, La Vanguardia, 1.08.05
  9. Joan Saura, El Estatut de la Catalunya real, El País, 30.07.05
  10. José Montilla, Constitución y derechos históricos, La Vanguardia, 29.07.05
  11. Manuela de Madre, Drets i confusió, El Periódico, 29.07.05
  12. Jordi Sánchez, Sobresaltos históricos, El País, 29.07.05
  13. Miquel Iceta, El necesario respeto a las reglas de juego, ABC, 28.07.05
  14. Josep López de Lerma, Drets històrics. De què parlem?, El Punt, 26.07.05
  15. Miquel Iceta, El derecho al ridículo, La Vanguardia, 18.07.05

Com deia al principi, demà es coneixerà el Dictamen del Consell Consultiu de la Generalitat sobre el text aprovat en Comissió. El Dictamen del Consell Consultiu no és vinculant, ni pot suplir la decisió i la responsabilitat política dels partits catalans. Són els Grups parlamentaris els que han de decidir d’incorporar o no les consideracions fetes pel Consell Consultiu a través d’esmenes acordades de forma majoritària. Seria, però, un error suïcida desconèixer les recomanacions del Consell Consultiu, especialment pel que fa a corregir possibles indicis d’inconstitucionalitat del projecte de nou Estatut. Comparteixo en aquest sentit l’opinió d’Antoni Castells expressada en l’entrevista que publica avui El Periódico de Catalunya, diari que, per cert, té un magnífic espai del seu web dedicat a l’Estatut.

Si tots els grups van demanar el parer del Consell Consultiu, tindria sentit desconèixer-lo? Quina força tindria a Madrid una proposta d’Estatut que hagués estat qualificada d’inconstitucional pel propi Consell Consultiu de la Generalitat? Deixaríem el projecte d’Estatut en una situació de feblesa insuportable, en una fragilitat ni tant sols superada pel Pla Ibarretxe, al que no es podia retreure que hagués estat qualificat d’inconstitucional per una institució consultiva basca.

Cal rebutjar amb fermesa tot intent de menysprear les decisions del Consell Consultiu. Com es farà respectar Catalunya si els partits catalans fossin els primers a menysprear les institucions catalanes?

Tampoc no és acceptable pretendre desqualificar les consideracions del Consell Consultiu pel fet de no ser unànimes, ni tant sols perquè el resultat d’algunes votacions sobre algunes qüestions concretes sigui molt ajustat. Perquè una majoria és una majoria, tant si coincideix amb les posicions d’uns o altres, com si no hi coincideix. Segons sembla cap partit veurà ni avalats ni desestimats en bloc els seus arguments, això hauria de facilitar l’acceptació global per part de tothom dels criteris expressats pel Consell Consultiu. D’altra banda no deixa de ser curiós com s’intenta desqualificar un Dictamen inclús abans de conèixer-lo oficialment, sense prendre la precaució d’estudiar en profunditat la seva fonamentació jurídica.

Com s’entendria que fos precisament un partit que ha governat Catalunya més de 20 anys el que pretengués desconèixer les recomanacions del Consell Consultiu? No és sobrer recordar avui que era tanta la confiança de CiU en que la seva proposta de finançament autonòmic era constitucional i era tanta la confiança que CiU posava en el criteri del Consell Consultiu, que va anunciar fa mesos que enviaria la seva proposta al Consell per tal que aquest pogués acreditar-ne la seva constitucionalitat. És que per a CiU sols són dignes de respecte els dictàmens que li són favorables? És aquesta la seva manera de respectar les institucions catalanes?

Cal recordar també que la proposta d’Estatut que dictamina el Consell Consultiu precisament preveu que tota reforma de l’Estatut requereixi del Dictamen del Consell, i que aquest Dictamen tingui caràcter vinculant quan es tracti de projectes i proposicions de llei que desenvolupin o afectin drets reconeguts pel propi Estatut. I, per cert, no diu que els Dictàmens sols són vinculants si són unànimes. No és seriós, doncs, pretendre desqualificar un Dictamen sols pel fet que no convingui als interessos polítics d’una o altra força política.

La feina del Consell Consultiu ens mereix tot el respecte. Sigui quin sigui el contingut precís del seu Dictamen que, repeteixo, no es coneixerà fins demà i que sens dubte inclourà vots particulars. Ens mereix respecte per la trajectòria de la institució (que podeu trobar al seu web), per les persones que la integren, pel seu prestigi i experiència jurídica. I perquè estem segurs que han actuat amb independència de criteri, avaluant el projecte de nou Estatut cercant la màxima garantia jurídica del mateix, que no és altra, precisament, que la d’ajustar-se al mandat constitucional.

Sols així servirem realment els interessos dels catalans, que volen un gran acord, seny, el respecte a les institucions, i que de cap manera volen que es provoqui un conflicte que seria inevitable si la proposta de nou Estatut es situés al marge de la Constitució per negar-se a recollir l’opinió de la màxima instància consultiva catalana.

Aquestes reflexions no pretenen la substitució de les decisions polítiques que siguin del cas per una aplicació mecànica i acrítica del Dictamen del Consell Consultiu. Sols busquen cridar l’atenció sobre el risc de desconèixer les seves recomanacions i sobre la necessitat d’incorporar-les a través d’una negociació i un acord entre les forces polítiques. Unes forces polítiques que, sense excepció, han afirmat de forma reiterada, com no podia ser d’altra manera, que volen un Estatut ambiciós en el marc de la Constitució. Si aquestes expressions eren sinceres, aprovar per àmplia majoria un nou Estatut de Catalunya està a les nostres mans. Sols cal esperar a conèixer el Dictamen del Consell Consultiu, estudiar-lo amb deteniment, i negociar amb intel·ligència i generositat per incorporar les seves recomanacions i garantir la màxima ambició i rigor de la proposta catalana. Aquesta és la voluntat del PSC.

Recomanació d’enllaços d’interès realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.answers.com

Answers.com. En comparació amb altres motors de recerca similars, aquest servei ofereix respostes concises, a partir de la selecció (per part dels seus editors) sobre més de 100 enciclopèdies, diccionaris, base de dades,… escollits per la seva qualitat i rigor.

La novetat a destacar és que quan escrivim una paraula concreta, per exemple Referendum, ens facilita una àmplia tipologia de resultats: les definicions segons diferents fonts, la traducció i significat en altres idiomes, els derivats de la paraula, el significat de la seva composició, com es pronuncia, i els webs i imatges que, per la seva temàtica, contenen de manera més clara aquest concepte. Per tal de veure com funciona, es pot consultar la demo en format flash on ens expliquen com funciona aquest buscador i quin tipus d’informació proporciona. A més, des de la pàgina, es pot descarregar l’aplicació i instal·lar-la en l’escriptori del nostre ordinador, com una eina més de consulta per utilitzar en qualsevol moment.

Answers.com juntament amb www.wikipedia.org, que rep diàriament 80 milions de visites, són instruments per a compartir i millorar els nostres coneixements. El passat divendres dia 2 de setembre, el prestigiós diari Le Monde li dedicava l’article d’opinió de la portada al fenomen Wikipedia, que també té la seva versió catalana.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 4 Setembre 2005, in Estatut, Política. Bookmark the permalink. Comentaris tancats a Estatut: és l’hora de l’acord i del seny.

Els comentaris estan tancats.