Estatut: s’acosta l’hora de la veritat

Arribo a casa després de saludar la 4a Assemblea d’Esquerra Unida i Alternativa. Els he felicitat per l’evident consolidació de la seva organització i el seu projecte. El meu amic Jordi Miralles ha estat reelegit com a Coordinador General amb més del 74% dels vots en reconeixement a la tasca realitzada i veient així reforçat el seu liderat. He tingut l’oportunitat de saludar Gaspar Llamazares, Marià Pere i Celestino Sánchez, així com de xerrar una estona amb la resta de convidats mentre esperàvem el resultat de l’escrutini. Hi havia Josep Maria Vallès (CpC), Jordi Guillot (ICV), Carles Bonet (ERC), Oriol Amorós (ERC), i Joan Ridao (ERC). Tots preocupats pel futur del nou Estatut i també per la necessitat de donar un major impuls a la dimensió social del govern catalanista i d’esquerres.

Avui és també un diumenge d’enquestes. A La Vanguardia l’Instituto Noxa ofereix els resultats d’una enquesta sobre la situació política espanyola. Segons les dades de Noxa, el PSOE passaria del 42,6% dels vots obtinguts el 2004 al 45,8%; això suposaria passar de 164 escons a 172-176. El PP passaria del 37,7% al 36,4%, perdent entre sis i dotze escons. IU passaria del 5% al 5,6%, guanyant 2 o 3 escons. El Periódico ofereix també una enquesta segons la qual el PSOE passaria del 42,2% al 42,8%; el PP passaria del 37,3% al 37,9%; i IU passaria del 4,9% al 6%.

Per cert, a Luxemburg s’ha celebrat avui el referèndum sobre la Constitució europea i ha guanyat el sí pel 56,5% dels vots.

Però la notícia del dia sembla ser la decisió de la direcció d’ETA de suspendre de militància al seu antic màxim dirigent Francisco Mujika Garmendia (‘Pakito’) i a cinc antics dirigents més que havien signat un document en que defensaven “l’abandó de la lluita armada”. Amb aquesta decisió queda demostrada l’existència d’un fort debat intern en el si de la banda terrorista i també la impermeabilitat de la seva direcció a les demandes de la societat basca. Se’n rentarà les mans Otegui? O serà coherent amb la declaració de Batasuna a Anoeta i exigirà a la banda que deixi les armes i permeti fer política de veritat a l’esquerra abertzale?

L’actualitat internacional de la setmana ha vingut marcada per la decisió del Comitè Internacional Olímpic d’encomanar l’organització dels Jocs Olímpics de 2012 a la ciutat de Londres, la celebració de la Cimera del G-8 a Gleneagles (Escòcia), i el terrible atemptat d’Al-Qaeda a Londres que ha acabat amb la vida de 49 persones (tot i que la xifra pot arribar a 70 quan acabin les tasques dels equips de salvament segons el diari The Guardian).

Ahir el PSC va celebrar una reunió del Consell Nacional que va aprovar per unanimitat l’informe polític presentat pel Primer Secretari i la resolució en la que es dóna suport a la reivindicació municipalista que exigeix que el nou Estatut de Catalunya reculli el nucli de competències pròpies dels Ajuntaments catalans.

La notícia més important de la setmana ha estat sens dubte l’aprovació del Dictamen de la ponència que està elaborant el projecte de nou Estatut d’Autonomia de Catalunya. Per primer cop és fàcil demostrar que tenim a tocar de dits una proposta ambiciosa que ens obrirà la porta a l’aprofundiment de l’autogovern de Catalunya i a la millora del nostre finançament. El Dictamen ha estat aprovat amb els vots favorables dels grups que donem suport al govern (PSC, ERC i ICV-EUiA), el vot contrari del PPC i l’abstenció de CiU. Encara no veig com CiU, que es diu partit nacionalista, pugui bloquejar amb el seu vot un avenç indiscutible en l’autogovern (sols cal comprovar les reaccions adverses que ha produït el text). Si ho fes quedaria clar per sempre que defensa Catalunya “de boquilla” i que sols està preocupada pels seus interessos de partit. Tampoc no entendria que el PPC portés fins al final seva oposició a un text que serà sens dubte constitucional, entre d’altres coses perquè si el Consell Consultiu apreciés algun element d’inconstitucionalitat el corregiríem abans d’aprovar-lo definitivament.

Els socialistes mantenim encara alguna discrepància amb el contingut de la proposta sorgida de la ponència, tal com queda palès en el vot particular que hem adjuntat al Dictamen (podeu trobar-lo també en versió castellana).

La tasca de la Ponència i, sobretot, del Grup de Treball format per Francesc Homs, Núria de Gispert, Lídia Santos, Joan Ridao, Francesc Vendrell i Jaume Bosch, ha estat immensa. Per part socialista, mai no insistiré prou en la magnífica aportació de Lídia Santos, i de Laia Bonet, assessora jurídica del nostre Grup parlamentari. Sense elles i el bon consell de juristes com José Antonio González Casanova o Eliseo Aja no haguéssim pogut tenir un paper tan decisiu en el procés d’elaboració de l’Estatut. Tampoc no seria just no apreciar la tasca de l’Institut d’Estudis Autonòmics i el seu Director, Carles Viver i Pi-Sunyer, que ha acomplert de forma molt satisfactòria la tasca que li havia estat encomanada d’explorar al màxim les possibilitats d’autogovern que ofereix la Constitució de 1978. No crec que haguéssim arribat tan lluny sense la paciència i el consell discret dels lletrats Ismael Pitarch i Joan Vintró, o la tasca d’Eduard Principal, gestor parlamentari de la Ponència.

Personalment vull reconèixer també la tasca de Joan Ridao, ponent d’ERC, amb el que de vegades m’he discutit força, conscient de la passió que hi posa i del treball jurídic que hi incorpora. Afortunadament hem pogut trobar sovint punts d’encontre en el federalisme que és tan ampli com per abraçar els que creuen que la independència no és possible en aquests moments i els que creiem que la independència no és ni tant sols desitjable.

Vull fer cinc cèntims del contingut del nostre vot particular. En ell defensem els criteris de constitucionalitat i concisió. Constitucionalitat no sols perquè els responsables polítics no podem situar-nos al marge de la llei (com demanaríem després als nostres conciutadans que la complissin?) sinó perquè la Constitució espanyola de 1978 garanteix l’autogovern català i ofereix grans possibilitats per eixamplar-lo. Concisió perquè l’excés de detall amb el que hem descrit matèries i submatèries amb la intenció d’evitar les ingerències provocades per l’ús expansiu de les competències estatals, pot ser contraproduent en petrificar la definició d’aspectes que per la seva pròpia naturalesa evolucionen amb el temps, i també perquè augmenta innecessàriament el risc de conflicte constitucional. Nosaltres considerem que seria molt més adequat i eficaç incorporar formules de garantia existents en altres Estats d’estructura federal com ara l’aplicació preferent del dret propi dictat en l’àmbit de les competències exclusives i la limitació de la incidència de les bases estatals sobre la normativa catalana.

També ens pronunciem a favor d’una utilització raonable del mecanisme establert per l’article 150.2 de la Constitució espanyola, mitjançant el qual l’Estat pot delegar l’execució de matèries que són de la seva exclusiva competència. Nosaltres el proposem per a assolir responsabilitats en matèria de ports, aeroports, immigració i delimitació de la planta i demarcació judicial. Això no exclou que en el futur podem demanar l’activació del mecanisme previst a l’art. 150.2 per a altres qüestions, però no creiem que tingui sentit ara demanar més competències en matèria de seguretat pública quan encara no hem desplegat totalment el cos de Mossos d’Esquadra-Policia de Catalunya, o en matèria de telecomunicacions i espai radioelèctric, quan encara no hem aprovat la Llei de l’Audiovisual. Ara correspon fixar prioritats i no perdre’ns en llarguíssims llistats que corresponen més a una carta als Reis d’Orient.

Per idèntic motiu, també volem centrar la modificació de lleis orgàniques realitzada en paral·lel a l’aprovació del nou Estatut en dues lleis: la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) i la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA).

En la nostra opinió resulta incomprensible que un Estatut que incorpora els Ajuntaments al sistema institucional de la Generalitat eviti atribuir-los-hi un nucli de competències pròpies que s’esmenta però no es concreta. O que impedeixi la creació d’un Consell de Governs Locals. Per això el nostre vot particular incorpora dues propostes concretes que trobareu aquí.

En la nostra opinió encara hi ha problemes de constitucionalitat en la definició de les competències compartides amb l’Estat, i també en les matèries d’educació, cultura i règim local. En el nostre vot particular hi trobareu les raons i les solucions que proposem.

Finalment, creiem que ha arribat l’hora d’ajustar les previsions en matèria electoral als principis d’igual valor de tots els vots (correspondència proporcional entre els vots obtinguts per cada partit i els escons que se li atribueixen), representació equilibrada del territori, i paritat entre els gèneres. Descobrireu que la nostra proposta de disposició transitòria electoral dóna a cada partit el nombre d’escons que li correspon en funció del nombre de vots que ha obtingut, tot garantint que cada demarcació (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona) tingui el mateix nombre de representants que el que ara elegeix.

No us podeu perdre ni la Conferència pronunciada per la Vicepresidenta primera del Govern, Teresa Fernández de la Vega, en la inauguració dels Cursos d’Estiu de la Universitat Ramon Llull, ni un duríssim article de Xavier Bru de Sala publicat ahir a La Vanguardia que porta el títol “O TV3 o Catalunya”.

A partir d’aquesta setmana, sota el títol “Zona Web”, incorporaré una secció recomanant enllaços d’interès recollits pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

www.nosoftwarepatents.com

En aquest web europeu es pot consultar informació diversa sobre el tema en setze idiomes de la Unió Europea, inclòs el català.

Aquesta campanya contra la legalització de les patents de programari ha rebut el recolzament als seus arguments per part dels diputats del Parlament Europeu que han votat majoritàriament i rotundament aquesta setmana en contra de la directiva sobre la concessió de patents a programes informàtics o invencions desenvolupades per ordinador. Els eurodiputats han rebutjat, amb 648 vots en contra, 14 a favor i 18 abstencions la proposta del Consell i de la Comissió que ignoraren les esmenes presentades pel Parlament durant el procés parlamentari.

El Grup Socialista Europeu ha liderat la llibertat del programari lliure en el software i el seu accés sense cap més limitació que el reconeixement de la propietat intel·lectual recollit ja en varies directives comunitàries. La votació del Parlament Europeu suposa una victòria política de tots els internautes i dels que aposten per una xarxa oberta i cooperativa.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 10 Juliol 2005, in Estatut, Política. Bookmark the permalink. Comentaris tancats a Estatut: s’acosta l’hora de la veritat.

Els comentaris estan tancats.