Més finançament i una mica de tot

Cal saludar sense embuts la tercera victòria de Tony Blair i el laborisme britànic a les eleccions celebrades dijous dia 5 al Regne Unit. Una victòria remarcable, tot i que no amaga un important retrocés electoral. Us recomano la lectura dels anàlisis publicats a The Guardian per Robin Cook i Will Hutton. Robin Cook va dimitir com a portaveu parlamentari laborista a causa del suport de Blair a la guerra d’Iraq i Will Hutton és un prestigiós analista polític progressista. Cook recomana a Blair que doni pas a un nou primer ministre laborista quan més aviat millor, mentre Hutton se centra a assenyalar les prioritats per a una recuperació de vot de centre-esquerra per part del laborisme i es felicita del renovat interès que prendrà la política al Regne Unit.

Per cert, vaig oblidar la setmana passada fer un reconeixement al magnífic resultat del Partit Socialdemòcrata d’Andorra que en les eleccions celebrades al país dels Pirineus va doblar la seva representació parlamentària, a sols tres punts de distància del guanyador. Cal felicitar, doncs, el nostre company i amic Jaume Bartumeu, i també a Rosa Ferrer Obiols, bona amiga, guanyadora a la parròquia d’Andorra La Vella, en la que s’enfrontava al cap de govern sortint, Marc Forné. Els resultats globals van ser els següents: Partit Liberal Andorrà, 14 escons, Partit Socialdemòcrata, 12 escons, i Centre Demòcrata Andorrà, 2 escons. No us estranyeu perquè el total sigui un nombre parell d’escons: el sistema electoral andorrà elegeix 14 diputats en una única circumscripció nacional pel sistema proporcional i 2 diputats per cada una de les set parròquies pel sistema majoritari.

A casa nostra segueix viu el debat sobre el nou Estatut i la proposta de nou finançament feta pel govern català. A La Vanguardia, Josep Gisbert va fer dijous un seriós intent per resumir l’estat del debat estatutari en la ponència parlamentària un cop acabada la primera lectura. Tot i que matisaria algunes coses us recomano que llegiu el seu article per fer-vos una idea d’on som en aquests moments. També podeu llegir l’article que vaig publicar a ABC defensant la necessitat d’incorporar al mateix temps la definició de Catalunya com a nació i l’encaix constitucional del nostre dret a l’autogovern com a Comunitat Autònoma dins d’Espanya.

Malgrat la polseguera que ha aixecat a la resta d’Espanya la proposta de finançament feta pel govern, segueixo pensant que el principal obstacle el tenim Catalunya endins. No seran els exabruptes que ens arriben de lluny els que bloquejaran l’Estatut, qui pot fer-ho és Artur Mas i CiU si segueixen instal·lats en el maximalisme i el radicalisme. És fàcil de comprovar-ho amb la pròpia proposta de finançament que fa CiU. Per bé que l’anomenin “Règim d’Acord Econòmic” i “Quota de Contribució” tothom sap que es tracta d’una proposta de concert econòmic i “cupo” similar al basc i navarrès que no té en aquests moments ni encaix constitucional ni cap possibilitat de tirar endavant. Per això crec que la negativa a negociar la proposta del Govern –feta des del mes de desembre- i la proposta que han presentat i s’entesten a mantenir, sols té l’objectiu de fer inviable l’aprovació del nou Estatut de Catalunya en una legislatura en que CiU està a l’oposició.

Com explicar sinó que CiU exigeixi ara el que mai no havia defensat? Com explicar sinó que per a CiU sols sigui acceptable el que saben que és inacceptable pels demés? Com em deia un destacat dirigent sindical, no és millor sindicalista el que més demana en una negociació sinó el que més obté. Des d’aquest punt de vista poc poden impressionar-nos les reivindicacions condemnades al fracàs, però ens han d’alertar sobre el veritable objectiu de qui les proclama. Les declaracions de Jordi Pujol publicades avui mateix en una entrevista al diari AVUI, semblen apuntar també un vot negatiu de CiU a la proposta de finançament i Estatut més ambiciosa plantejada mai des de Catalunya. Hi ha encara, però, alguna esperança: hi ha veus com les de Josep Antoni Duran Lleida i Josep Maria Pelegrí que no tanquen la porta a negociar el seu suport a la proposta de finançament feta pel govern. Espero que Convergència acabi demostrant el seu patriotisme i posi per davant dels seus interessos de partit, els interessos del país.

A nosaltres ens correspon seguir defensant la proposta de finançament realitzada pel Govern que està recollint molts suports Catalunya endins. En aquest sentit, és imprescindible llegir l’entrevista al Conseller Antoni Castells publicada avui al diari El País. En ella hi trobareu tota mena d’arguments a favor de la proposta que s’adrecen també als que des de fora de Catalunya han mostrat fortes reticències sobre el nostre plantejament. D’altres arguments a favor de la proposta podeu trobar-los també en els articles recentment publicats per Antón Costas a El País i El Periódico. Jo també m’hi referia en una entrevista que em publicava dissabte el diari ABC. Per cert, convé també rellegir el que deia el Programa Electoral del PSOE en matèria de finançament autonòmic: en ell s’adquiria el compromís de millorar el finançament de les Comunitats, augmentar la seva responsabilitat financera, establir un espai fiscal propi, l’establiment d’Agències Tributàries autonòmiques i l’equiparació de resultats a mig termini entre les Comunitats de règim comú amb les de règim foral.

Les polèmiques sobre el contingut de la reforma estatutària catalana no es limiten al sistema de finançament, s’estenen a altres qüestions com la definició de les competències, la possibilitat d’instar l’aplicació de l’article 150.2 de la Constitució espanyola per tal que el Govern d’Espanya cedeixi la gestió de competències que corresponen en exclusiva a l’Estat, o la possibilitat de promoure reformes de lleis orgàniques espanyoles generals des de l’Estatut. Carles Viver i Pi Sunyer, director de l’Institut d’Estudis Autonòmics, responsable de l’elaboració del material base sobre el que ha treballat la ponència, es feia ressò d’algunes d’aquestes polèmiques en un interessant article publicat dijous a El País. Crec també útil conèixer en detall el document sobre la reforma de l’Estatut d’Autonomia andalús elaborat pel PSOE d’Andalusia. En ell es pot comprovar com no estem tan lluny en els plantejaments de les respectives reformes estatutàries.

Divendres el Molt Honorable President de la Generalitat feia un balanç dels primers 500 dies del Govern catalanista i d’esquerres, i assenyalava importants compromisos de futur. La intervenció de Pasqual Maragall és d’imprescindible lectura per saber quina és l’orientació política del Govern i els seus compromisos pels mesos a venir.

Dissabte es va celebrar el Consell Nacional del PSC. En el decurs de la sessió es van produir dues importants intervencions, el discurs pronunciat pel nostre Primer Secretari, Josep Montilla, i el discurs del President del Partit, Pasqual Maragall. En elles hi trobareu la nostra determinació política en l’impuls de les reformes institucionals i de recolzament a les polítiques socials desenvolupades pel Govern socialista presidit per José Luis Rodríguez Zapatero i el Govern de la Generalitat presidit per Pasqual Maragall. En la sessió del Consell Nacional es va celebrar la signatura de l’acord entre el Govern de la Generalitat i els veïns del Carmel afectats per l’esvoranc causat per les obres del Metro.

No vull acabar sense elogiar la celebració i els resultats de la reunió entre el President del Govern d’Espanya i el Lehendakari en funcions. La disposició permanent al diàleg del President Rodríguez Zapatero i el resultat de les eleccions basques semblen eixamplar els camins del diàleg i qui sap si obren també el camí de la pau. Si el tarannà de Zapatero ha obert camins d’esperança al País Basc, com pot algú dubtar de la seva disposició a negociar i acordar el nou Estatut de Catalunya al que s’ha compromès en repetides ocasions? O és que hem oblidat ja les seves accions en favor del reconeixement institucional del català a Europa, o per assegurar la presència de representants autonòmics en les reunions de la Unió Europea, o per fer possible el retorn dels papers de la Generalitat incautats després de la guerra civil? Quan Artur Mas demana que el President Rodríguez Zapatero es torni a comprometre amb l’Estatut no fa altra cosa que intenta defugir el seu propi compromís i el compromís de CiU per a l’aprovació a Catalunya del nou Estatut.

Com demà és 9 de maig, podeu fer una ullada al Manifest del PSC del Dia d’Europa, que enguany se centra en les perspectives del diàleg euromediterrani.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 8 Mai 2005, in Finançament, Política. Bookmark the permalink. Comentaris tancats a Més finançament i una mica de tot.

Els comentaris estan tancats.