L’Escola d’Hivern del PSC

Els socialistes catalans hem celebrat la nostra XIX Escola d’Hivern a Tarragona. Ha estat tot un èxit de participació: més de 650 companyes i companys del PSC han assistit a les activitats de l’Escola. L’activitat més emotiva va ser, sense cap mena de dubte, la vetllada poètica dedicada a la memòria de Joan Reventós. La lectura dels seus poemes (signats amb el pseudònim Pere Oliva) i de fragments de l’obra poètica que en Joan admirava (Costafreda, Barral, Goytisolo, Gil de Biedma, Juan Ramón Jiménez, Lorca, Vinyoli, Salvat-Papasseït, …) i la introducció a la vetllada a càrrec de Xavier Amorós, escriptor reusenc amic d’en Joan i company seu al Senat, ens van apropar a la dimensió més íntima i sensible del fundador del PSC.

Les intervencions de Josep Borrell en la lliçó inaugural, de qui cal llegir la llarga entrevista publicada avui pel diari El País, i la cloenda a càrrec de Segolène Royal, Presidenta del Consell Regional de Poitou-Charente i destacada dirigent del Partit Socialista francès, i de Pasqual Maragall, van marcar el to d’unes jornades que sota el títol: “Les oportunitats que ofereix Europa: innovació / cultura / justícia social” ens han aplegat aquest cap de setmana a l’Hotel Imperial Tarraco. Les taules rodones van ser seguides amb gran interès. Caldria destacar la participació de Josep Maria Àlvarez, Secretari General de la UGT de Catalunya, el Conseller d’Indústria i Treball, Josep Maria Rañé, i alts càrrecs del Departament i el Ministeri d’Indústria; la participació de Joan B. Culla, Antoni Puigverd, José María Ridao i la Consellera de Cultura, Caterina Mieras; i les intervencions d’Emilio Ontiveros, Vicenç Navarro, Joan Clos i el Conseller d’Economia i Finances, Antoni Castells.

Però la intervenció que ha obtingut més ressò públic ha estat la del Primer Secretari del PSC quan va recordar que els partits d’ultradreta representats al Parlament Europeu han votat “NO” a la Constitució. La seva afirmació ha molestat els partits catalans que estan pel “NO”, que, certament, no tenen res a veure amb Jean-Marie Le Pen, Alessandra Mussolini, Jorg Haider, Ian Paisley, o el Vlaams Blok flamenc, encara que votin el mateix en aquest Referèndum sobre la Constitució europea. Som conscients que un Referèndum no permet matisos: és un SÍ o és un NO. Per tant, com ha succeït en el cas que ens ocupa, en el SÍ i en el NO, s’hi barregen dreta i esquerra, s’hi troben conjunturalment barrejats projectes polítics ben diferents. Però del que no hi ha dubte és que en el “NO” s’han concentrat l’ultradreta i, en general, tots els partits conservadors anti-europeus. I aquesta és una dada especialment rellevant.

És rellevant sobretot perquè alguns dels defensors del “NO” estan intentant convèncer els ciutadans que si guanya el “NO” es produirà una renegociació del Tractat constitucional que portarà a una posició europeista més avançada. I això és radicalment fals. Entre d’altres coses, precisament, perquè de la victòria del “NO” la posició que en sortiria enfortida és la posició euroescèptica, la posició, entre d’altres, dels conservadors britànics, de la Lliga de Famílies de Polònia (on hi ha el Moviment Nacional Catòlic d’aquell país), del Partit Democràtic Cívic de Txèquia (la dreta antieuropea txeca), del Partit per a la Independència del Regne Unit (antieuropeu), del Front Nacional de Le Pen. És fàcil de veure en la votació al Parlament Europeu: dels 137 vots contraris a la Constitució, 42 corresponen a posicions d’esquerres i progressistes i 95 corresponen a posicions ultradretanes o del nacionalisme conservador antieuropeu de diversos països. Del total de vots, dos terços són netament antieuropeus. Qui guanya si guanya el NO? Guanyen els que volen frenar la construcció europea. No es pot dir, doncs, que el “NO” enforteix Europa, el “NO” l’afebleix sense remei. I amb una Europa afeblida no farem el món millor que ens reclamen els que criden a les manifestacions: “un altre món és possible”. El fons del Referèndum està claríssim: el sí es traduirà en “més Europa”, el “no” es traduiria en “menys Europa”. Trobareu els nostres arguments sobre aquesta qüestió en la meva intervenció en un acte públic a Santa Coloma de Gramenet dijous passat.

Tampoc no hem de passar per alt la croada pel “NO” que està desenvolupant a Espanya Federico Jiménez Losantos des de l’emissora dels bisbes. “El 20 de febrero vota no a Zapatero”, diu. Mentre el PP sembla mantenir el suport al “SÍ”, la dreta sociològica espanyola ha decidit utilitzar el Referèndum per erosionar el govern socialista. I tot apunta a que una bona part dels vots negatius a la Constitució provindran d’aquests sectors. Aquí podeu llegir el discurs de Zapatero en el Ple del Congrés dels Diputats que va autoritzar la celebració del referèndum del proper 20 de febrer. Trobareu més arguments en favor del sí a la Constitució Europea en aquest interessant article de Francisco Aldecoa publicat avui a El Periódico.

El cert és que estem assistint als inicis d’una veritable croada conservadora i antisocialista com van poder comprovar ahir personalment el Ministre de Defensa, José Bono, i l’eurodiputada socialista basca, Rosa Díez, que van ser rebuts amb hostilitat i brots violents a la manifestació en solidaritat amb les víctimes del terrorisme celebrada ahir a Madrid. Entenc perfectament les llàgrimes de Rosa Díez, amenaçada per ETA i el seu entorn, que ha lluitat sempre contra l’oblit de les víctimes i les seves famílies, que ha comprovat la insensibilitat amb què els dirigents nacionalistes del País Basc han tractat aquesta qüestió, i que comprova ara com a la dreta reaccionària espanyola li importa menys la seva trajectòria de compromís amb les víctimes del terrorisme, que el fet de ser militant socialista. I és que ahir alguns van aprofitar una manifestació en solidaritat amb les víctimes per exhibir la seva intolerància, la seva agressivitat i la seva violència. Han intentat agredir Pepe Bono, que de vegades es titllat des de Catalunya de centralista, mentre es escridassat per la caverna a Madrid.

Per això cal combatre aquesta ofensiva neoconservadora en tots els terrenys. En aquest sentit, cal denunciar la posició bel•ligerant de la jerarquia eclesiàstica espanyola i el seu aparell propagandístic. Una posició que s’expressa també contra el reconeixement del dret al matrimoni per a les parelles homosexuals i contra la promoció de l’ús del preservatiu com a instrument imprescindible en la lluita contra la propagació de la SIDA, en el nostre país i arreu del món, especialment a l’Àfrica on ha esdevingut una perillosíssima pandèmia. En sengles articles de Javier Pérez Royo i Pilar Rahola, hi trobareu els principals arguments.

Demà tinc un debat televisiu sobre el Pla Ibarretxe, ahir publicava El País un article del candidat socialista a Lehendakari, Patxi López, en el que fixava la seva posició sobre aquesta qüestió.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on dilluns 24 gener 2005, in Anotacions. Bookmark the permalink. Comentaris tancats a L’Escola d’Hivern del PSC.

Els comentaris estan tancats.