Enyorant Lisboa

Com era d’esperar, l’aprovació de la proposta d’Ibarretxe per part del Parlament basc, gràcies a tres vots prestats de Batasuna, ha marcat l’actualitat política d’aquests dies. No era difícil seguir la polèmica des de Lisboa. Els salvadors d’una i altra pàtria dient disbarats (“¿a tortas?”). Afortunadament Zapatero, un cop més, demostra el seny que altres no tenen, la paciència que altres no tenen, i la renúncia a la politiqueria que altres no estan disposats a fer. La proposta aprovada pel Parlament basc no es portarà al Tribunal Constitucional fins que no es discuteixi al Congrés, on tampoc la Mesa no n’impedirà el corresponent debat. Zapatero rebrà Ibarretxe la setmana vinent per a parlar del tema, i Rajoy el dia següent. Ibarretxe creu convenient parlar amb els partits bascos abans de la reunió. Llàstima que no ho hagués fet abans d’aprovar la seva proposta per la mínima i amb permís de Josu Ternera. Ningú no dubta que la proposta topa frontalment amb la Constitució espanyola i que no té el suport d’una àmplia majoria dels bascos. En aquestes condicions, com es pot esperar que l’aprovi el Congrés dels Diputats? Trobareu arguments contraris a la proposta d’Ibarretxe en un treball d’Emilio Guevara i Mario Onaindía i en un article de Gregorio Peces-Barba. Per cert, que no ens diguin que els que estem contra la proposta d’Ibarretxe estem ancorats en l’immobilisme. Això sols pot afirmar-se des del desconeixement o la mala fe. N’hi ha prou amb llegir la recent proposta de reforma de l’Estatut elaborada pels socialistes bascos i presentada per Patxi López.

Però mentre la política se centra en la polèmica sobre el Pla Ibarretxe, l’opinió pública segueix commoguda per la catàstrofe del sud-est asiàtic, amb més de cent cinquanta mil persones mortes, desenes de milers de persones desaparegudes, i la brutal destrucció de llars, equipaments i zones turístiques. La reacció internacional ha estat ràpida, però no s’entén com encara hi ha dubtes sobre la condonació del deute extern dels països afectats per la catàstrofe. Aquesta tragèdia ha permès comprovar el grau de solidaritat de molta gent d’arreu del món que ha fet donacions econòmiques, i l’eficàcia i la capacitat de mobilització de les ONGs. Novament Zapatero ha estat a l’alçada amb la decisió d’enviar-hi suport urgent i efectius militars en una veritable missió humanitària.

Així doncs, el soroll de la polèmica sobre el Pla Ibarretxe i el seguiment de la tragèdia del tsunami m’han acompanyat aquests dies a Lisboa. Una ciutat que, com tothom diu i és ben cert, té una llum diferent, una claror especial. Jo no hi havia estat mai i encara no sé com he trigat tant a descobrir-la. És una ciutat per passejar-la amb calma, la mateixa calma dels seus habitants, que viuen a un ritme diferent al nostre. Amb tramvies i miradors, amb racons per descobrir a Alfama i al Chiado, amb una bona oferta gastronòmica i musical, i també amb paratges a visitar ben a prop com Sintra. Us la recomano. Com Joaquim Nadal recomana escoltar la música de Cristina Branco i la meva germana es decanta per la Dulce Pontes.

Els dies que he estat a Lisboa els partits polítics portuguesos estaven confegint les seves candidatures electorals per a les eleccions del 20 de febrer. Tot apunta a un canvi de majoria, dels liberal-conservadors del PSD de Santana Lopes als socialistes de José Sócrates (candidat a Primer Ministre) i Jorge Sampaio (President de la República). Com a mal presagi per a Santana Lopes s’ha produït aquests dies la negativa del ex-primer Ministre Cavaco Silva a figurar en les tanques de pre-campanya del PSD.

I si els portuguesos voten el 20 de febrer, nosaltres celebrarem en la mateixa data el referèndum sobre la Constitució europea. Finalment, sembla que CDC es decidirà a donar el seu vot favorable a la Constitució com anunciava Artur Mas en un article publicat a La Vanguardia. En roda de premsa, Mas afirmava que la negativa de CDC havia estat una jugada tàctica per defensar millor els interessos de Catalunya. Ara ho entenc! Clar que podien haver avisat abans a Ignasi Guardans que es va veure sorprès per la “maniobra tàctica” en el darrer Congrés ordinari de CiU… Si hem de creure Artur Mas, la gent de CDC ha estat fent comèdia al llarg d’uns mesos per “arrencar” concessions a Zapatero. En fi, bé està el que bé acaba. Benvinguts al sí!

Seguiran essent més convincents els arguments dels que sempre han defensat amb coherència el seu suport a la Constitució. Arguments com els que desgranava Antoni Castells en un recent article. Per cert, em diuen que no ha fet pràcticament vacances perquè estava acabant un llibre sobre el tema. Ja us en parlaré.

No vull allargar-me més. Però per acabar de desmentir els que diuen que Zapatero és “sólo talante” recomano la lectura d’aquest breu informe del Grup de Diputats i Senadors del PSC a les Corts Generals on es relacionen 20 decisions d’impuls a l’Espanya plural a la que ens vàrem comprometre PSC i PSOE a Santillana del Mar i en els nostres respectius programes electorals. També li podria ser útil a l’ex-President Jordi Pujol que en una llarga entrevista publicada avui afirma que de Zapatero sols n’hem obtingut “els papers de Salamanca”. Al menys no diu que enyora el seu acord amb el PP d’Aznar…

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 9 gener 2005, in Política. Bookmark the permalink. Comentaris tancats a Enyorant Lisboa.

Els comentaris estan tancats.