Miravet, Europa i Pressupostos

Vull d’entrada destacar l’èxit de Miravet. La tenacitat del President de la Generalitat i l’encert de convocar els Presidents i Presidenta dels grups parlamentaris catalans van fer possible la celebració de la cimera de Miravet. Malgrat les evidents reticències d’alguns, no només hi va haver una foto, sinó discussió oberta i franca i, el que és millor, un comunicat d’intencions que, lògicament, no entra en continguts. Si tothom entén, tal com afirmava Manuela de Madre, que estem davant una oportunitat històrica i que l’acord de les forces polítiques és la força dels catalans, tindrem Estatut. Sols cal que els que no van impulsar-lo abans, no el facin ara impossible. Transcric a continuació l’acord de Miravet, llegit pel President de la Generalitat i signat per Artur Mas, Manuela de Madre, Josep-Lluís Carod-Rovira, Josep Piqué i Joan Saura:

  1. Constatem la necessitat i la utilitat de la reunió de Miravet i ens comprometem a mantenir aquestes reunions sempre que faci falta per a la bona marxa de la redacció i aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (EAC).
  2. Convidem el poble de Catalunya a assumir el nou Estatut com l’instrument útil per al seu progrés en el marc estatal i europeu, adequant l’actual a les necessitats de la societat catalana i als seus anhels i aspiracions de futur.
  3. El nou text hauria de ser aprovat pel Parlament al llarg del pròxim període de sessions.
  4. El president i els grups parlamentaris ens comprometem a intentar superar les diferències que puguin plantejar-se en el transcurs del debat estatutari, amb la màxima voluntat d’acord en reunions de treball com la d’avui celebrada a Miravet.
  5. Malgrat aquesta voluntat, no se’ns amaga que el procés d’elaboració d’un nou Estatut serà complex, puix que en les competències polítiques i financeres hi ha encara molts aspectes pendents de debatre i acordar.
  6. Desitgem que l’Estatut acabi sent un text assumit, entès i defensat per tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya i acceptat per l’Estat com una peça primordial del seu propi ordenament.

Aquesta setmana farà un any de les eleccions al Parlament de Catalunya celebrades el 16 de novembre de 2003. Aquest és l’article rememorant aquella jornada que avui m’ha publicat La Vanguardia.

Segueixen acumulant-se les opinions favorables al ‘sí’ a la Constitució europea. Si la setmana passada eren els sindicalistes d’ICV, i els dirigents verds Dany Cohn-Bendit i Monica Frassoni, aquesta setmana s’han manifestat en aquest sentit la gran majoria dels partits verds europeus i el Partit Nacionalista Basc que aprovarà aquesta decisió demà dilluns. Cada cop són menys les raons del no. Trobareu raons pel sí a l’espai del meu web dedicat a la Constitució europea, en l’article publicat a El País pel Ministre d’Afers Exteriors, Miguel Ángel Moratinos, i en els de l’eurodiputat verd elegit en les llistes del PSOE, David Hammerstein, que es titulen “Sí al sueño europeo” y “Sí crítico a la Constitución europea”.

Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2005, s’emmarquen en un context de contenció pressupostària i apliquen i reforcen les polítiques prioritàries del Pacte de Govern. El Pla de Sanejament 2005-2008 preveu reduir el dèficit de les finances de la Generalitat i assolir progressivament un equilibri pressupostari. El pressupost del 2005 conté un dèficit no financer que equival a un 0,41% del PIB català, percentatge inferior al de l’any 2004, que era d’un 0,57%. Recordem que l’any 2003, darrer Pressupost del Govern de CiU, era d’un 0,86% del PIB. Les previsions per a 2006 i 2007 són, respectivament, del -0,28% i -0,14% per arribar el 2008 al dèficit 0.

Convé destacar un important augment de la inversió per habitant que arribarà a 669 euros, mentre l’any passat es situava en els 405 euros i sols va arribar als 365 euros en el darrer pressupost de CiU.

Aquest objectiu s’assoleix, entre d’altres motius, perquè en aquests pressupostos es limiten les despeses corrents, que augmenten menys que les despeses d’inversió. Aquest control sobre la despesa corrent queda reflectit en l’estalvi per operacions corrents, magnitud que augmenta un 62,6% en relació a l’any 2004 com a conseqüència de que els ingressos corrents creixen 2,7 punts més que les despeses corrents.

Les prioritats dels Pressupostos es poden agrupar en sis grans eixos bàsics:

a) En matèria d’infraestructures, territori i medi ambient, es poden destacar dos grans objectius: d’una banda, contribuir a dotar de la màxima competitivitat a l’economia catalana, i de l’altra, millorar l’entorn i la qualitat de vida dels ciutadans. Aquests objectius es concreten en una inversió en carreteres de 450 milions d’euros, la qual cosa permetrà abordar compromisos relacionats amb la seguretat viària, la conservació de la xarxa viària, el manteniment de les inversions en els grans eixos i la xarxa comarcal, així com una inversió en transports que mostra una tendència a la millora dels serveis en diversos sectors, com és el cas del transport públic de viatgers i l’impuls del transport aeri i dels aeroports catalans. En aquests pressupostos també rep una important empenta la inversió en logística, que bàsicament es farà a través de l’empresa pública CIMALSA. D’altra banda, els comptes públics del 2005 fomenten la planificació ambiental i sostenible estratègica en tots els àmbits i sectors, reforcen les actuacions en matèria d’educació ambiental i de sensibilització social i incideixen de manera especial en l’aplicació de la normativa europea sobre avaluació ambiental de plans i programes.

b) Pel que fa a l’eix de polítiques socials, que representen el 65% del pressupost, es potencia el sistema d’educació públic, es preveu una millora de la qualitat dels serveis de salut, es reforcen les polítiques de benestar i família, i es prioritza la política cultural, d’acord amb les necessitats existents. En matèria d’educació, el pressupost creix un 11,4%, l’objectiu bàsic és la millora qualitativa del sistema educatiu, amb una reducció del fracàs escolar i una millora del rendiment escolar, s’incrementa el personal en 3.600 places, alhora que es preveu reduir l’escolarització en mòduls prefabricats. D’altra banda, aquests pressupostos preveuen la creació de 30.000 noves places de llar d’infants de qualitat en quatre anys, en el marc del Pla de Govern 2004-2007, la millora de les subvencions als centres privats sostinguts amb fons públics per tal d’avançar cap a la gratuïtat de l’educació entre els 3 i els 6 anys, i l’impuls a la formació professional i la formació permanent. En l’àrea de salut, el pressupost creix un 9,4%, l’objectiu principal és instaurar un nou model sanitari que integri i prioritzi tres grans àmbits: la salut pública, l’atenció sanitària i els serveis sanitaris i socials d’atenció a la dependència. Com a mesures destacades, aquests pressupostos apliquen el pla Estratègic de l’Atenció Primària i el Pla d’Inversions per a la millora de les infraestructures, alhora que s’adopten noves actuacions en l’àmbit de la vigilància epidemiològica, la prevenció, promoció i protecció de la salut, i els accidents i lesions de trànsit i laborals. D’altra banda, es crea el Centre d’Investigació de Medicina Regenerativa. En l’àmbit de benestar social el pressupost creix un 13,2%, es potencien les polítiques de suport a les famílies i s’adopten noves mesures per garantir la cohesió social. Concretament, els pressupostos del 2005 destinen 457 milions d’euros a l’atenció a les persones amb situació de dependència i 103 milions d’euros a la lluita contra la pobresa, alhora que preveuen la creació de 1.398 noves places residencials per a persones amb discapacitat, tutela per a la gent gran i persones amb malaltia mental, i de 512 places en centres especialitzats per a persones amb discapacitat, ocupacionals, d’atenció diürna per a gent gran i pre-laborals per a malalts mentals. D’altra banda, es reforça la política cultural mitjançant un augment destacat de recursos en els diferents àmbits de la cultura. Així, el pressupost del Departament de Cultura creix un 23% en relació a l’any 2004.

c) Pel que fa a l’eix en matèria d’habitatge i barris, aquests pressupostos posen de manifest la voluntat del Govern de fomentar la consolidació d’una oferta d’habitatge ajustada a les necessitats i la capacitat adquisitiva de la població amb rendes baixes i mitjanes, primant el lloguer com a eix de la política pública d’habitatge. El pressupost de la Secretaria d’Habitatge creix un 46%. Concretament, es destinen 37 milions d’euros a subvencions i ajuts a la promoció, adquisició, lloguer i rehabilitació d’habitatges i s’incrementa la dotació per a construcció d’habitatge protegit i per a la rehabilitació de barris i habitatge del parc públic. D’altra banda, l’INCASOL destina 25 milions d’euros a adquisició de sòl residencial, 40 milions d’euros a obres d’urbanització residencial i 25 milions d’euros per finançar el programa de remodelació de barris.

d) Pel que fa a l’eix de seguretat i justícia, l’any 2005 es preveu la creació de 23 nous òrgans judicials i s’executa el pla de renovació d’equipaments judicials. En l’àmbit de seguretat es desplega la Policia de la Generalitat-Mossos d’esquadra a Barcelona, es creen 10 àrees bàsiques policials i es preveu la incorporació fins un màxim efectiu de 1.552 noves places del cos de mossos d’esquadra. D’altra banda, s’aprova el Pla Català de Seguretat Viària 2005-2007, amb el corresponent pla d’actuació per al 2005, valorat en 50 milions d’euros.

e) Pel que fa a la competitivitat i el suport als sectors productius, es preveuen diverses actuacions en els àmbits d’agricultura, treball, indústria, comerç i recerca que responen al repte de millorar la competitivitat de Catalunya. En relació a la potenciació dels diversos sectors econòmics, aquests pressupostos adopten diverses mesures encaminades al foment de la innovació i la recerca dins el sector agrari català i l’impuls i millora de les polítiques actives, així com el foment d’inversions, recerca, desenvolupament i innovació industrial. En matèria de comerç, es preveu aprovar el nou Pla de Dinamització del Comerç Urbà 2005-2008 i es dona suport a les infraestructures firals de Catalunya i, molt especial, a Fira de Barcelona. D’altra banda, s’incrementa un 38% el pressupost de la Direcció General de Recerca, per tal de fomentar la recerca científica i tecnològica, alhora que s’impulsen les noves tecnologies de la informació i la comunicació.

f) Finalment, pel que fa a l’eix de política general i suport a les administracions locals, seguint en la línia iniciada el 2004, el Govern avança en el seu compromís de potenciar el paper dels ens locals al llarg de la legislatura, mitjançant un augment de les dotacions del Pla Únic d’Obres i Serveis i del Fons de Cooperació Local. També cal destacar un increment del 38% de les partides destinades a projecció exterior, per tal de posicionar Catalunya internacionalment, així com un increment del 53% de les transferències a l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, atès que el Govern vol donar resposta a la demanda internacional i participar en el desenvolupament de les zones més desafavorides del món i complint amb l’objectiu d’assolir l’aportació del 0,7% dels tributs propis l’any 2007.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 14 Novembre 2004, in Política. Bookmark the permalink. Comentaris tancats a Miravet, Europa i Pressupostos.

Els comentaris estan tancats.