El sí de set alcaldes de grans capitals europees

Article publicat a LE MONDE | 13.10.04

EL “SÍ” AL TRACTAT CONSTITUCIONAL DE SET ALCALDES DE GRANS CAPITALS EUROPEES

Diem “sí” perquè aquest Tractat fa avançar els valors de democràcia que uneixen els nostres pobles.

Per primer cop en la història d’Europa, els caps d’Estat i de govern dels països membres s’han posat d’acord per a dotar a la Unió d’un Tractat constitucional que permet clarificar els mecanismes de decisió i reduir un dèficit democràtic que els nostres conciutadans han criticat sovint.

Així, la democràcia participativa, a la que donem la màxima importància a les nostres ciutats, es veu enfortida de forma significativa, especialment pel reconeixement del diàleg amb la societat civil.

Gràcies a la creació d’un dret d’iniciativa ciutadana, els pobles podran ser consultats a partir d’ara i participar en la presa de decisions.

Considerem aquest Tractat com a l’acte fundacional de l’Europa política.

Aquest text posa els fonaments d’una veritable democràcia europea i afirma l’estatut del ciutadà europeu, els drets del qual figuren per primer cop en la Carta de drets fonamentals. Enforteix de forma clara els poders del Parlament, que emana directament dels pobles. A més, el President de la Comissió sorgirà a partir d’ara de la majoria política que resulti del sufragi universal europeu.

“Sí” perquè aquest Tractat representa una etapa decisiva en la construcció de l’Europa social:

1.- Assenyala a la Unió objectius clars i ambiciosos que tenen a veure amb la justícia i el progrés social, la plena ocupació, la lluita contra les exclusions i les discriminacions, però també amb el desenvolupament sostenible, la igualtat entre les dones i els homes o la cohesió social i territorial;

2.- Constitucionalitza els drets socials per a tots i cadascun dels ciutadans europeus, a través de la Carta de drets fonamentals: és el cas del dret de vaga i a la negociació col•lectiva, a l’educació gratuïta, a l’accés als serveis públics i a un ajut social, que adquiriran força a partir d’ara en ser exigibles pels ciutadans;

3.- Enforteix els mitjans de la Unió per a l’aplicació d’aquests objectius i d’aquests drets socials. Així, la Unió té competències per a desenvolupar una estratègia de plena ocupació, per a actuar al servei de la salut i de la seguretat dels treballadors, per a protegir-los millor contra els acomiadaments o per lluitar contra l’exclusió social. Totes les polítiques de la Unió hauran de contemplar aquestes exigències socials, presents a partir d’ara en els seus objectius i valors;

4.- Afirma el caràcter fonamental dels serveis públics i defineix un marc de diàleg social europeu. Dóna així una base jurídica als serveis d’interès econòmic general, enfortint el diàleg social i el paper dels agents socials europeus.

Si donem suport a aquest Tractat, és també perquè, per primer cop, fa referència a l’autonomia local i regional, unint-se així al combat dels electes de proximitat pel reconeixement de les autoritats locals en el si de les instàncies internacionals.

Les ciutats i les regions són finalment reconegudes com a socis de ple dret. La cohesió territorial esdevé un dels objectius de la Unió.

D’altra banda, ens felicitem que els drets constitucionals europeus, polítics, socials i ambientals siguin, en aquest Tractat, més amplis i més moderns que en la gran majoria de les Constitucions nacionals.

Aquests avenços són incontestables. Representen una etapa essencial de la construcció de l’Europa política, democràtica i progressista que sempre hem defensat.

Per això diem “sí”.

Un “sí” clar a aquest text progressista.

Certament nous avenços són possibles i desitjables; però podríem per aquest motiu ignorar els considerables progressos que ja estan inscrits des d’ara en aquest projecte?

Al contrari, perquè el nostre horitzó comú és Europa, volem avui fer un acte de confiança, d’exigència i d’esperança, en nom de les nostres conviccions.

Amb aquest esperit invitem els nostres conciutadans i conciutadanes a seguir-nos en aquest camí: el de l’Europa del progrés.

Bertrand Delanoë és Alcalde de Paris. Ken Livingstone és Alcalde de Londres. Walter Veltroni és Alcalde de Roma. Klaus Wowereit és Alcalde de Berlín. Joan Clos és Alcalde de Barcelona. Mickaël Häupl és Alcalde, governador de Viena. Annika Billström és Alcaldessa d’Estocolm.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on dimecres 13 Octubre 2004, in Anotacions. Bookmark the permalink. Comentaris tancats a El sí de set alcaldes de grans capitals europees.

Els comentaris estan tancats.