Fòrum, ZP a l’ONU i Pressupostos

Quan començo a escriure aquestes ratlles penso com és de difícil resumir la setmana triant els temes més importants. I em decideixo per començar pel final: la cloenda del Fòrum de les Cultures. Possiblement assistiré aquest vespre a la cerimònia, però el balanç del Fòrum es pot fer ja sense esperar el castell de focs artificials. I que em perdonin els mandarins del pensament políticament correcte: el Fòrum ha estat esplèndid. Sé que alguns diran que ha mancat complicitat amb la ciutadania, i que aquests mateixos criticaran per imprevisió les aglomeracions dels darrers dies. Alguns diran que el projecte no tenia massa interès per a la ciutat, i seran els mateixos que després acusaran l’ajuntament de no tenir projectes post-Fòrum. Però, ho sento, sóc irreductible: el Fòrum ha estat esplèndid. 141 dies de debats sobre la pau, la diversitat i la sostenibilitat amb els experts i representants institucionals i d’ONGs més importants del món, exposicions, art, música, teatre, gastronomia, un immens espai urbà recuperat, un Centre de Convencions, hotels, una depuradora, una platja, un port, una placa fotovoltaica gegant, la inducció d’un important procés de regeneració urbana en una zona estratègica de la ciutat, i una nova i innovadora campanya de promoció de Barcelona desenvolupada a nivell mundial. Algú pot raonablement demanar més? Sí, a Barcelona realment podem demanar més: Serra, Maragall i Clos han posat el llistó tan alt que obliguen l’ajuntament a practicar quotidianament el triple mortal salt amb gir i tirabuixó. I també obliguen els crítics a forçar la màquina, no ja cercant tres peus al gat, sinó exigint que voli! I també diran que la declaració final del Fòrum és tan vaporosa i ingènua com el discurs de Zapatero a Nacions Unides

Per cert, un dels darrers debats del Fòrum ha estat elegit per l’expresident Pujol per dir amb la boca petita que ell, personalment i no com a polític, votaria sí a la Constitució europea. Tots els que van fer de Convergència una força política imprescindible estan pel sí. Podeu comprovar-ho també llegint l’article de Josep López de Lerma, cap de llista per Girona i diputat de CiU al Congrés de 1977 a 2004.

Hi ha qui busca socialistes catalans i espanyols que estiguin pel no. Segur que n’hi haurà algun, faltaria més. Però diuen que el PSC no ha debatut la qüestió. Per no aparèixer com a parcial convido a comparar la resolució del 10è Congrés del PSC amb la ponència que ha de debatre CDC. A França el debat entre els socialistes segueix viu. Us convido a visitar la pàgina dels socialistes francesos pel sí i, sobretot, a llegir l’article de Lionel Jospin per si algú té dubtes sobre la coherència dels que defensen des de l’esquerra que la Constitució europea és un avenç indiscutible que cal referendar amb el vot. Trobareu encara més arguments aquí.

Cito en darrer lloc l’aprovació per part del Govern de l’Estat dels Pressupostos per al 2005. Sense conèixer-los en detall i a falta de la finalització de les negociacions que han de permetre la seva aprovació per majoria al Congrés dels Diputats (que concretaran més, entre d’altres coses, la despesa en infraestructures), podem dir que la música sona bé: estem davant d’uns pressupostos clarament socials, s’obre la porta a augmentar els impostos sobre el alcohol i el tabac que serviran per començar a eixugar el dèficit sanitari, i la tarifa de l’IRPF descomptarà la inflació per evitar la pèrdua del poder adquisitiu. Tot seguit trobareu part de la crònica del diari El País sobre el projecte presentat pel Ministre Solbes, persona que, a mi, m’inspira moltíssima confiança.

El gasto social supera, por primera vez, la mitad del total

EL PAÍS – Economía – 25-09-2004

El gasto social, que engloba partidas como pensiones, sanidad, educación o vivienda, absorberá el año que viene más de la mitad del presupuesto total con que contarán los distintos ministerios y la Seguridad Social. Según las cifras globales presentadas ayer tras el Consejo de Ministros, estas partidas alcanzarán el 50,2% del gasto total, frente al 49,4% presupuestado por el anterior Gobierno del PP.

El crecimiento de los gastos sociales será del 9,5% el año próximo, lo que sitúa la cifra total en unos 120.000 millones de euros. Dentro de esta partida, algo más de la mitad corresponde al pago de las pensiones (68.904 millones de euros, un 7,15% más). Las cifras exactas se darán a conocer el próximo martes, cuando el vicepresidente segundo y ministro de Economía, Pedro Solbes, entregue la documentación de los Presupuestos al Congreso.

Además de las pensiones -que subirán un 2% la mayoría de ellas y un 5% las mínimas, más la desviación de la inflación en 2004-, la otra prioridad es la política de vivienda. La ministra María Antonia Trujillo contará con un 32,5% más de presupuesto para su plan de vivienda, hasta un total de 878,61 millones de euros. Solbes aclaró que este espectacular aumento no responde sólo a que antes no existía Ministerio de Vivienda.

Frente al 50,2% que representa el gasto social, el 31,8% se destina a transferencias a comunidades y ayuntamientos y a deuda pública. Otro 11,7% a infraestructuras e I+D, y el 6,3% restante, a servicios públicos básicos como Justicia, Defensa y Seguridad Ciudadana.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 26 Setembre 2004, in Política. Bookmark the permalink. Comentaris tancats a Fòrum, ZP a l’ONU i Pressupostos.

Els comentaris estan tancats.