Diumenge, 18 de juliol

Passar a l’oposició és una de les assignatures més difícils de superar. Els socialistes ho sabem per experiència. Com ara estan començant a saber-ho la gent del PP i de CiU. El PP veu com el passat s’entesta a condicionar fortament el present i el futur: Prestige, YAK-62, manipulació informativa de l’11-M,… Encara no entenc com Rajoy va decidir que el seu equip de confiança consistís en Acebes i Zaplana. És difícil passar pàgina si és dóna un paper tant rellevant als que van escriure els capítols anteriors (…i quins capítols!). Tampoc li posen fàcil Aznar o Fungairiño. O Mayor Oreja amb la seva proposta que implica deixar en mans dels terroristes la possibilitat d’alterar el procés democràtic. De tots els riscos, el renovat protagonisme d’Aznar és el més greu. O Rajoy es desempallega del passat o no se’n sortirà.

Tampoc pinten bé les coses a CDC. Per afrontar sense dificultats el seu 13è Congrés, Artur Mas i el seu equip van jugar la carta de radicalitzar el seu missatge. Potser van evitar la crítica de la militància, però corren el risc d’allunyar-se definitivament de part del seu electorat, i de perdre la centralitat política que els havia fet majoritaris en el passat. Aquesta sembla ser l’opinió de Duran Lleida que s’ha apressat a desmarcar-se del rebuig de CDC a la Constitució europea, exigint a Mas que convenci als seus de votar-la positivament, o quan es nega a avalar una futura política d’aliances de CiU sols oberta a acords amb ERC. No deixa de sorprendre que Duran hagi volgut assenyalar la seva discrepància de forma tant contundent el dia següent a la celebració del Congrés de CDC. No ha volgut ni tant sols deixar passar l’estiu. Caldrà seguir amb atenció el debat obert.

Avui a El Periódico publiquen una llarga entrevista amb el President Maragall, que aprofita a fons aquest format per a deixar clara la seva posició sobre els temes que dominen l’agenda política. Recomano vivament la seva lectura. El Periódico també ens dóna una bona notícia als socialistes: el seu baròmetre d’estiu mostra fins a quin punt els ciutadans valoren positivament la gestió del govern presidit per José Luis Rodríguez Zapatero, especialment els catalans. I també diu que si es celebressin ara les eleccions generals, encara obtindríem uns millors resultats. Suposo que, com en altres ocasions, demà dilluns El Periódico publicarà la part de la seva enquesta dedicada a Catalunya. No crec equivocar-me si afirmo que també assenyalarà un bon moment del PSC. És la millor manera de començar la setmana que acabarà amb la celebració del nostre 10è Congrés.

En l’espai del meu web dedicat al 10è Congrés del PSC trobareu els materials a debat i diverses aportacions al mateix.

Aportació de Miquel Iceta

Aportació de Nou Cicle

Aportació de Vicenç Navarro

Aportació del Centre d’Estudis i Debats de l’Esquerra Socialista de Catalunya

Aportació de Pere Güell

Aportació de Juli Grandia

Aportació d’Agustí Fernández de Losada

Aportació de Xavier Arbós

Aportació de Carme Valls

Aportació de Juan José López Burniol

Aportació de la Lliga per la Laïcitat

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on Dimarts 20 Juliol 2004, in Política. Bookmark the permalink. Comentaris tancats a Diumenge, 18 de juliol.

Els comentaris estan tancats.