Aportació de la Joventut Socialista de Catalunya

ELS I LES JOVES: PROTAGONISTES DEL CANVI, PROTAGONISTES DE LA SOCIETAT

Estem vivint una etapa històrica única, marcada per una successió de canvis polítics necessaris, tant a nivell autonòmic com estatal, esdevinguts amb la victòria socialista en les eleccions autonòmiques 2003 i en la recent victòria en les generals. Aquesta contundent victòria es basa en les noves propostes progressistes i de política social, unides als nous talants dels governs.

Com a conseqüència de la voluntad de canvi dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya i de la resta de l’Estat espanyol manifestada de forma clara en les urnes, els socialistes hem aconseguit la Presidència del govern de la Generalitat de Catalunya, responsabilitat que ha assumit Pasqual Maragall i la Presidencia del govern d’Espanya, que ocupa des del passat mes d’abril José Luis Rodríguez Zapatero.

Aquests darrers anys s’han caracteritzat per les polítiques conservadores, reaccionàries i mediambientalment insostenibles que ha impulsat el Partit Popular, com ara el Pla Hidrològic Nacional, la Llei Òrgànica d’Universitats (LOU), la Llei de Qualitat en l’Ensenyament (LOCE), el Decret de reforma laboral més conegut per “Decretazo”. També hem vist com el govern popular va ser incapaç de gestionar la crisi del Prestige, actuant de forma irresponsable i incompetent per evitar les greus conseqüències ecològiques i socials que va comportar, i com va alinear l’Estat español, en contra del sentiment generalitzat de la ciutadania, en favor d’una guerra d’ocupació il·legal, il·legítima i injusta a l’Irak, promoguda pel govern ultra-conservador dels Estats Units. Davant d’aquestes polítiques la resposta de la societat civil ha estat quasi unanim, amb nombroses mobilitzacions al carrer que han aplegat milions de persones a Catalunya i arreu de l’Estat.

En aquest sentit, després de molts anys de veure com tant la televisió, com la resta de mitjans de comunicació donaven una imatge imprecisa i sesgada de la realitat juvenil, els i les joves eren protagonistes d’aquestes grans manifestacions pacífiques. Però els i les joves, no tan sols hem sortit al carrer, sinó que també ens hem organitzat col·lectivament, hem treballat per canviar el panorama social en que ens trobàvem i hem fet propostes que els governs de dretes no han escoltat. Però, sobretot, erem protagonistes del procés del canvi de govern a l’Estat espanyol i a Catalunya. Ara no els podem defraudar.

Fins ara hem vist com la dreta, recolada per determinats mitjans de comunicació, ha creat una imatge distorsionada, així com un tracte respecte al jovent que no es corresponia amb la realitat; omplien pàgines de diaris, notícies a la TV i ràdio, sent protagonistes d’accidents de trànsit, actes vandàlics, “botellón”, drogues i altres sistematitzacions de criminalització respecte el jovent.

El jovent som més que això, no perdrem mai les ganes de canviar la realitat, mai ens esgotem en la nostra lluita cap a una societat més oberta, més transparent i més justa. El jovent és important i exigim que se’ns escolti. Volem plantejar polítiques diferents per als joves, per a tothom. Polítiques que possin l’ènfasi en allò social, que signifiquin, entre d’altres coses, una autèntica distribució de la riquesa de forma que es discrimieixen les desigualtats, que apostin decididament per l’ensenyament i la societat pública, polítiques que han d’atendre les demandes dels i les joves, incidint principalment en tres pilars fonamentals: ocupació, formació i habitatge. En definitiva, un conjunt de polítiques fruit del diàleg de les que resultin una societat més justa i solidària.

La condició juvenil a canviat, i per tant, hem de fer un esforç en redefinir els conceptes que envolten la joventut i en concret, les polítiques que els hi afecrten. No podem entendre la joventut com un període de transició cap a la vida adulta, sino que la joventut és un període vital caracteritzat per demandes i necessitats específiques. En tant que grup, la joventut s’ha d’abordar des d’una perspectiva global amb un model intervencionista, transversal i una gestió plural. Ens hem de plantejar treballar activament en aquelles polítiques que vagin encaminades a desenvolupar l’autonomia personal del jove, garantitzant la plena ciutadania d’aquests.

Aquest sentir de la població jove s’ha posat en solfa en els últims mesos d’una manera extraordinària, però també hi ha d’altre sentir que és quotidià i el gaudim cada dia, mitjançant els col·lectius implicats en la realitat política, social i cultural del nostre país. Els i les joves tenim una manera diferent d’entendre el món i la política. Però molts de nosaltres seguim creient en els vells valors de la igualtat, la solidaritat i la fraternitat, en els valors del socialisme. I es per això que necessitem ports de comunicació cap a la política tradicional per tal de poder plasmar les nostres inquietuds.

Per això hem de fomentar la participació política, social i cultural dels i les joves, per tal que siguem els protagonistes de la construcció d’aquesta nova societat, basada en la democràcia, la igualtat, la justicia social i la solidaritat.

També hem d’establir millores en les vies de comunicació entre l’administració i la ciutadania, per tal d’afavorir el diàleg i de consensuar propostes específiques pels i les joves. Hem d’aprofitar les noves formes d’organització, interrelació i comunicació entre els joves (internet, plataformes d’entitats, xarxes, fins i tot, el móvil). No volem restar al marge de les intitucions.

Sabem que en el món juvenil trobem moltes entitats que treballen per i amb la gent jove i que tenen capacitat per desenvolupar accions interessants. Cal, doncs, establir un nou marc amb les entitats, associacions i ONG’s per tal que puguin tenir el seu paper en el món juvenil i en aquesta nova realitat que se’ns presenta.

Però la participació no s’ha de potenciar tan sols des de les entitats, sinó també en les persones individuals, començant pel foment del dret d’elecció actiu i passiu. Cal que els i les joves facin més ús del seu dret a vot, element primer de la democràcia representativa i participativa. Però per aconseguir que ho facin, és necessari entenguin, recolzin i es sentin identificats amb el sistema democràtic i de govern. Per tal de fer-ho possible, cal que hi hagi joves en aquestes esferes de govern. Hem d’aconseguir, per tant, fomentar la participació de la JSC en les institucions mitjançant la seva presència en les llistes electorals del PSC.

Des de la JSC sabem que la participació és la base de la Democracia, per tant, seguirem lluitant per la implantació dels valors democràtics, i per això la volem promoure, especialment entre el jovent, creant i consolidant així polítiques que reflecteixin els valors que com a generació creiem que han de guiar a qualsevol administració pública (local, autonòmica o central): la igualtat entre gèneres, la igualtat d’oportunitats en general, els drets nacionals, la llibertat de creences i d’orientació sexual, la cooperació i la sostenibilitat.

Els i les joves hem de desenvolupar-nos dins d’una cultura participativa essent els protagonistes d’una societat viva, dinàmica i democràtica, i són precisament els ens locals i els agents socials els que han de fomentar aquests mecanismes de participació. El treball diari amb els joves (des de diferents sectors i agents socials) és l’única garantia d’apropar-nos a les seves inquietuds i demandes i alhora hem de treballar des dels joves i amb els joves.

D’aquesta forma, cal que dediquem una especial atenció a les diferències de gènere que es dónen en la nostra societat, ja que suposen una dificultat afegida pel que fa a l’emancipació de les dones joves. Com a joves socialites volem treballar per aconseguir una societat on es vagin reduïnt aquestes diferències de gènere, i per això considerem necessari que des de els nivells educatius més bàsics es treballi en la difusió dels valors i les actituds favorables a la construcció d’una societat més igualitària entre homes i dones. Una societat on es reparteixin paritàriament les càrregues domèstiques i familiars, i es posin en funcionament serveis i iniciatives per tal que les dones puguin compatibilitzar còmodament la vida familiar i laboral. Per assolir aquest objectiu cal que les diferents administracions fixin com a prioritària aquesta qüestió pel que fa a les seves polítiques, utilitzant els instruments legals i els recursos públics pertinents per tal de fer-les efectives.

Més enllà de la participació en les administracions, cal que estenguem la implicació de la ciutadania a les formacions polítiques. El model de partit del segle XX s’ha quedat petit, obsolet i encotillat per a les demandes del segle XXI. Des de la J.S.C. reclamem que el P.S.C. sigui la primera formació de Catalunya i de l’àmbit estatal que fomenti nous punts de trobada i de diàleg amb les persones que, sense voler-se adscriure a un partit tradicional, tenen un sentiment progressista i amb voluntat de millorar la societat.

Ens hem de plantejar polítiques actives que facilitin l’emancipació de la gent jove. L’educació de qualitat, el treball digne i l’habitatge assequible són els eixos claus sobre els quals es fonamenta l’emancipació d’una persona i que, de trencar-se algun d’aquests, el procés o cicle d’emancipació es veu retardat en el temps. És per això que s’ha d’adequar la formació a les característiques sectorials del mercat laboral existent, per tal de tenir un grau d’especialització òptim i amb l’objectiu d’aconseguir una integració satisfactòria dins del mercat. Un cop estabilitzat dins del mercat de treball, s’ha de facilitar l’emancipació dels i de les joves oferint alternatives a la compra de l’habitatge, inassequible per a la majoria, degut al preu desorbitat d’aquest. Les Meses d’Emancipació Juvenil és un projecte teòric que s’ha de portar a la pràctica, reforçat pels tres nivells institucionals, local, autonòmic i estatal.

L’educació ha de ser pública, universal, de qualitat i gratuïta. Cal treballar per una reformulació del sistema educatiu que ha d’anar acompanyada d’una estreta col·laboració per part de la comunitat educativa.

La formació entesa de manera integral, no com una simple adquisició de coneixements, treballant des dels més joves i incidint en aquells col·lectius que tenen més risc d’exclusió social.

Tots els i les ciutadanes tenen dret a una formació pública de qualitat i un sistema d’ajudes a l’educació que garanteixi el principi d’igualtat d’oportunitats que com a socialistes pretenem assolir. Per tant, la formació s’ha de garantir independentment del nivell de recursos econòmics, condició social, raça o gènere de l’individu.

La formació ha de ser una prioritat pels nostres governs ja que d’ella no només depèn la realització personal d’un individu o la seva integració en la soicetat, sinó que en gran mesura, depèn el grau de desenvolupament que pugui assolir un país.

Donades les necessitats de la nostra societat, la formació ha de ser continua. El coneixement s’estén cada cop més gràcies a les noves tecnologies, però també es fa més complex i les innovacions són constants.

Els estudis superiors han de poder ser representatius de la societat en què vivim. Diferents estudis proven que les classes mitjanes-baixes i baixes arriben en menor percentatge que les classes mitjanes i altes, així com aquella gent que prové d’àmbits rurals. Les beques han de ser accessibles independentment de la classe social a la que es pertanyi.

L’educació és una de les eines bàsiques per poder conseguir una autèntica igualtat d’oportunitats. Està demostrat, per diferents estudis, que el nivell de renda incideix sobre el nivell educatiu. Les classes obreres, dins d’ells, les que viven en nuclis rurals allunyats dels nuclis universitaris, sovint tenen més dificultats per arribar al grau superior d’ensenyament que no pas les classes burgueses.

Per tal que les classes mitjanes, altes i baixes, tinguin les mateixes oportunitats que les classes altes, s’ha de fixar un sistema de beques equitatiu, aquestes han de poder millorar ostensiblement la possibilitat d’accès a l’estudi. Ampliar la cobertura de les mateixes, no solament les es tracta de cobrir la despesa de matrícula, sinó també les despeses de residència i manutenció en el cas que els estudis cursats siguin lluny de la residencia familiar.

D’altra banda, les noves tecnologies gràcies al seu vertiginós desenvolupament s’estan integrant cada dia més en tots els àmbits de la nostra societat, i especialment en tots els àmbits de la vida de la gent jove. El fet que la nostra generació hagi crescut de forma paral·lela al desenvolupament d’internet, de la informàtica a nivell d’usuari i de les tecnologies de la informació i la comunicació en general, provoca que pràcticament podem parlar de “joves tecnologies”. Per tant des de la JSC proposem que s’encetin tota una sèrie d’iniciatives en les quals es contemplin el facilitar l’accés dels joves, i de tothom que ho desitgi, a aquestes tecnologies i on la formació en aquests àmbits ha d’estar a l’ordre del dia. Tot això es podria facilitar, per exemple, mitjançant la implantació de més ordinadors a les escoles i als instituts, o creant tota una sèrie de cursos sobre aquests temes a través de les mateixes escoles, instituts i de les escoles universitàries, en definitiva proposant d’una vegada formació de qualitat sobre aquests temes.

Així, és necessari potenciar la xarxa pública de centres d’estudis de formació professional, per tal que sigui una possible alternativa i un complement als estudis universitaris, amb referents de qualitat i aplicabilitat al mercat laboral.

Per altra banda, la formació continuada s’erigeix com a un element imprescindible per accedir i mantenir-se en un lloc de treball digne, i s’hauria de vetllar perquè estigués garantida.

Cal tenir en compte que avui dia el coneixement d’idiomes és cada cop més important per aconseguir un lloc de treball. L’ensenyament d’idiomes al nostre país és deficitari envers Europa i per aquesta raó s’ha de millorar la qualitat en tots els nivells del procés educatiu i augmentar les ajudes relacionades, com l’Escola Oficial d’Idiomes, beques Erasmus i altres activitats associades.

D’altra banda degut a l’elevada sinistralitat juvenil a la carretera, és necessari iniciar l’educació viària des dels primers moments de la formació. Aquesta educació viària podria facilitar en un futur l’accés al carnet de conduir.

Els i les joves també exigim un habitatge digne i asequible.

L’habitatge de lloguer ha de ser accessible a qualsevol jove, garantint des de diferents administracions un preu just (ja sigui de lloguer o de compra) i, si cal, una ajuda inicial que permeti poder donar el primer pas (per exemple, en les fiances exigides, de fins a tres mesos del preu mensual del lloguer). Sense potenciar l´accés a un habitatge no estem treballant per desenvolupar l´autonomia real dels joves.

Les Administracions Públiques han de centrar les seves polítiques en augmentar la superfície de sól edificable del municipis per aconseguir una estabilització del preu de l’habitatge, sempre tenint en compte els criteris de sostenibilitat territorial. S’ha d’adequar la superfície dels pisos a les necessitats de les diferents realitats socials (joves, famílies, tercera edat i col·lectius socials més desafavorits). A més, s’ha de replantejar els sistemes de pisos de lloguer, tant de curta com de llarga duració. Els lloguers de curta duració afavoririen l’emancipació i d’aquesta manera aconseguiriem una rotació o regeneració d’aquestes ajudes. D’altra banda, els lloguers de llarga durada donarien una estabilitat econòmica a tots els col·lectius que gaudeixin d’aquests ajuts.

En definitiva, es tracta de garantir el dret constitucional a un habitatge digne, a preus raonables envers la realitat que pateixen els i les joves a l’actualitat.

Per desgràcia, els i les joves també som notícia degut a la precarietat laboral que patim generalitzadament. Cada cop més sovint ens trobem amb casos de salaris insuficients, inestabilitat laboral i una excessiva i insultant rotació de la mà d’obra jove, sobretot per grans empreses. Aquest factors no representen un bon punt de partida per a cap jove que vulgui donar aquest pas en la vida que es diu emancipació.

Que s’accedeixi a llocs de treball d’acord amb la formació del individu, així com uns sous decents i justos per a poder viure de forma digne i adequada a la realitat social i econòmica de l’entorn, són l’altre element essencial per facilitar l’emancipació dels joves, i per això, és imprescindible lluitar contra la precarietat laboral. Avui dia els joves tenen moltes dificultats per poder-se integrar de forma digne al món laboral (elevada temporalitat, sous baixos,…), i si això no ho aconseguim tots els esforços destinats a faciliatar l’emancipació dels joves (educació, polítiques de vivenda,..) seran inútils. D’aquesta manera, hauriem d’implicar las empresaris, les administracions públiques i els propis treballadors per tal de poder assolir aquests objectius.

És necessari remodelar aspectes claus del mercat laboral. Cal canviar el concepte d’E.T.T., per tal que aquestes siguin les que gestionin certs sectors del treball temporal i no simplement els treballs més precaris. S’ha de reforçar també el paper de les Administracions Públiques a l’hora d’introduir als joves al mercat laboral, fent d’intermediari entre la jove o el jove i les empreses.

A més cal portar a terme unes polítiques favorables als joves emprenedors amb mesures fiscals favorables i donant l’assessorament necessari.

Per tot això cal treballar per facilitar l’emancipació dels i les joves, el seu desenvolupament i la seva autonomia en igualtat de condicions i potenciant un servei específic inspirat en les Meses d’Emancipació Juvenil (MEJ’s).

Els i les joves tenim una realitat específica i això ens porta a parlar dels nous usos dels temps, de la transversalitat institucional i interdepartamental, de la seguretat ciutadana, dels serveis, les campanyes de prevenció, dels espais públics, … des de l’òptica ciutadana del jove.

Aquesta autonomia personal dels joves i la joventut entesa com a període vitals ens obliga a treballar per tants aquestes polítiques més perifériques que dotin als joves de les eines que envolten el procès d’emancipació de manera integral.

S’han de consolidar i potenciar els Consells de Joventut Local com a elements d’interlocució entre l’administració i els joves.

També, cal promoure la informació i el coneixement dels temes que la gent jove demanden: sexualitat i alimentació. S’han d’enfocar des d’una perspectiva juvenil, per tal que s’acostin a la realitat dels i les joves, i per tal que siguin un mecanisme efectiu per a tots i totes. . S’han d’enfocar des d’una perspectiva juvenil, sovint de forma arriscada, per tal que s’acostin a la realitat dels i les joves, i per tal que siguin un mecanisme efectiu per a tots i totes.

Lluitar perque des dels diferents govern central, autonòmic i municipal, comencin a aplicar-se les polítiques i mesures apropiades dirigides als veritables problemes dels i les joves. És necessaria la implicació dels joves en la societat a través de mecanismes de participació, fomentant els valors democràtics de la societat i essent en definitiva, els protagonistes de les transformacions dels pobles i ciutats del segle XXI.

Des de les JSC hem de defensar un model d’estat per a Espanya i Catalunya que representi els valors del socialisme i promogui la democràcia i l’autogovern. Aquest model no es altre que el Federalisme, que va més enllà d’una forma d’organitzar un estat on la base es la divisió de poders i el control d’aquest per diverses institucions a través de la sobirania compartida. Federalisme representa els valors pluralistes, la confiança institucional, el consens, la integració, el respecte i representació de tots els pobles dins l’estat.

Un altre dels temes que preocupen als joves socialistes es la informació i el coneixement envers les drogues. Creiem que cal la legalització de les drogues toves com la marihuana i d’altres drogues naturals perquè es a través del coneixement i la lliure decisió com millor podem tractar aquest assumpte. La prohibició i la manipulació no son bons instruments per educar el jovent; a més aquestes drogues son al carrer de tota manera i la prohibició només afavoreix el tràfic il·legal i el desconeixement dels seus efectes.

Per a la nostra organització l’àmbit europeu i la nostra relació amb ell es un dels punts clau perquè sabem que en el futur serem encara més Europa i la política europea serà clau pel nostre territori. Volem contribuir-hi, fomentar-la i formar-hi part dels valors i principis que representa Europa perquè creiem en la diversitat cultural i en la integració lliure dels pobles; alhora valors que el socialisme català ha defensat sempre. També però observem amb un cert neguit una sèrie de polítiques i actituds que Europa avui practica i que volem denunciar i canviar com son: la manca de Democràcia als òrgans de decisió, la falta d’un autèntic poder legislatiu representat al parlament europeu, l’absència de polítiques socials, la creació d’un euroexèrcit i d’una indústria militar europea. Cal construir Europa però no a partir de criteris econòmics i d’una lògica d’estats, sinó a través d’un model federal, social i solidari.

Desde les JSC exigim una política més eficient de cara el medi amibient. Cal promoure mesures per reduir progresivament aquelles energies no renovables, com la nuclear. També necesitem mes mesure per protegir el nostre espai natural i promoure un pacte intergeneracional perque les futures generacions puguin tenir assegurat un medi ambient en condicions.

Hem de promoure polítiques socials de cara als més desfavorits econòmicament. Aíxí, entenem necessari una cobertura social que asseguri la renta bàsica a tots els ciutadants, millorant les pensions mínimes, les pensions de viduetat, etc. A més, hem d’intentar aconseguir que també els més desafavorits puguin tenir oportunitats i que tots els ciutadants que es vegin inmersos en la pobresa puguin aprofitarles, millorant la qualitat de vida d’aquesta gent i de la societat en general.

Les JSC entenem com a model econòmic just aquell que vetlla, mitjançant les polítques socials, per la equitat en la distribució de la renta i que ofereix a tots els ciutadants la possibilitat de gaudir d’una amplia cobertura de serveis socials. Rebutjem, per tant, el model econòmic neoliberal i apostem per una política econòmica adreçada a enfortir l’estat del benestar, molt malmés després de 8 anys de polítiques antisocials i de dretes.

Des de les JSC hem de defensar una polítca d’igualtat social entre gays i lesbianes. Totes les persones han de tenir els mateixos drets independentment de la seva opció sexual. Per tant, creiem que es bàsic que en ple segle XXI els gays i lesbianes puguin casarse lliurament , adoptar criatures i tenir igualtat de drets d’herència .

Els i les joves hem demostrat sempre que volem la pau. Després del terrible atemptat de l’once de març tots vam sortit al carrer per manifestar-nos en favor de la pau. Abans però ja l’haviem fet sortint al carrer per manifestar-nos en contra de la guerra d’Iraq i defensant la llibertat després de cada atemptat d’ETA. És per això que els i les joves tenim el deure de continuar en aquesta mateixa linia pacífica que hem demostrat durant els ultims anys i que de ben segur seguirem demostrant.

És per tot això, perquè estem convençuts que s’obre una etapa plena d’il·lusió i empenta. Perquè som un Partit amb experiència de govern, i sobretot plural, dinàmic, viu, apassionat, progressista i ple d’idees, característiques pròpies d’un jove. Som gestors de la societat que volem transformar. I ara és el moment de fer-ho.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on dilluns 19 Juliol 2004, in Anotacions. Bookmark the permalink. Comentaris tancats a Aportació de la Joventut Socialista de Catalunya.

Els comentaris estan tancats.