Aportació d’Alex Masllorens

Tres aportacions breus per al Congrés del PSC

1) Sobre la universalització del benestar social

La universalització de l’atenció social, en aquells terrenys en què encara no s’ha aconseguit, és una vella aspiració de l’esquerra que continua essent necessària i legítima. Ara bé, tenint en compte la limitació de recursos públics a l’abast dels governs, cal tenir clares les prioritats a desenvolupar, en funció de l’objectiu progressista d’afavorir les persones més necessitades.

Això és el que omple de sentit el concepte “justícia social”, del qual parlem sovint. La defensa de l’equitat i de la igualtat d’oportunitats ens obliga, en la pràctica, a marcar prioritats. I mentre no sigui possible oferir tot a tota la ciutadania, hem de ser capaços de donar prioritat als més febles.

Amb el copagament dels serveis públics o amb la proliferació dels xecs familiars o ajuts universals, és fàcil cometre una injustícia amb els col.lectius socials més febles, encara que es pugui acontentar a les classes mitjanes.

2) Sobre el Sahara Occidental

El PSC hauria d’apostar decididament per una solució al conflicte del Sahara que fos alhora justa i realista, encara que això ens hagi de fer canviar alguns esquemes que fins ara semblaven inqüestionables. Res no s’hauria de fer al marge de les Nacions Unides, però alguns països podrien encapçalar una ofensiva per accelerar la sortida digna que es mereix un poble que porta gairebé trenta anys a l’exili.

La proposta que podrien defensar els socialistes catalans i espanyols davant dels organismes internacionals, hauria de permetre superar l’actual estancament, obligant les parts a fer algun tipus de concessió però obligant-les, simultàniament, a seure en la taula de negociacions i arribar a acords.

Calen solucions imaginatives i novedoses, però en cap cas les presses per desencallar el problema han de dur a una solució injusta amb el poble saharaui. I, sobretot, el Sahara no pot ser per a cap país europeu la torna per aconseguir una millora de les relacions amb el Marroc o una major influència a la zona.

3) De l’obertura del PSC a la societat

És evident que el PSC és avui el partit que compta amb un major suport social i electoral a Catalunya. Aquest suport inclou gent de totes les edats i és indispensable per continuar essent el partit de la majoria.

Això no obstant, una observació atenta a la societat actual i a la imatge i l’opinió que els partits polítics mereixen a la ciutadania, permet arribar a la conclusió que una part important de la població espera i desitja una renovació a fons de la política.

D’això se’n parla molt i sovint, tot i que ningú acaba de saber exactament com s’han de dur a terme aquests canvis. El que resulta segur és que les persones avui estan més formades que en altres èpoques, tenen opinions més fonamentades i volen fer sentir la seva veu i saber que se’ls escolta; la majoria no es conforma amb votar cada quatre anys i callar. Per això, em sembla important que els partits facin tot el possible per estar en contacte permanent amb la ciutadania. S’han de buscar nous canals de comunicació bidireccional, facilitar que la crítica arribi i es conegui, i que hi hagi un espai per al debat i una resposta. I cal acostumar-se a rendir comptes.

S’ha d’explicar quins compromisos electorals es van complint i quins no, i per quins motius. La major part de les persones interessades a fer un seguiment d’aquesta mena, són perfectament capaces de comprendre que no es pot donar compliment al 100% dels compromisos i de les promeses, però volen que se’ls tracti com a persones adultes.

I, finalment, l’obertura del partit a la societat hauria de significar, al meu entendre, eixamplar la base social, apostant per relacionar-se amb col.lectius, grups i moviments progressistes que gaudíssin d’una relació privilegiada amb el PSC, que li donessin suport social i polític i se sentíssin còmplices de l’acció del partit i mantinguéssin una complicitat personal amb els/les militants. Aquests col.lectius podríen ser especialment actius en èpoques de campanya electoral. El PSC, però, hauria de ser molt respectuós amb l’autonomia d’aquests grups i amb la independència d’aquestes persones.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on dilluns 19 Juliol 2004, in Anotacions. Bookmark the permalink. Comentaris tancats a Aportació d’Alex Masllorens.

Els comentaris estan tancats.