Aportació de Juan José López Burniol

QUE FACI DE FRONTISSA!

 

Em pregunten que espero del PSC. Doncs ben senzill, que faci el que ha fet sempre: servir de frontissa. No pot ésser d’altra manera, perquè el PSC ha estat sempre –i és ara- el partit català que, per la seva pluralitat i per la seva diversitat, més s’adapta a un país tan plural i tan divers com Catalunya. Per aquesta raó, el PSC és, al cap i a la fi, un partit mestís.

 

Aquest mestissatge és manifesta, per començar, en les idees que vertebren el seu programa. Perquè, per un costat, el PSC preserva intacte l’eix axial del seu vell ideari progressista: vol fer avançar la justícia social; no es resigna davant les desigualtats, tant les immediates com les llunyanes; preserva viva una atenció preferent per les classes populars i també pels més desvalguts, que avui són els que es troben submergits en les noves formes de marginació i exclusió social; i cerca permanentment la millora de les condicions de vida i la defensa dels interessos de la majoria dels ciutadans. Però, per altra banda, el PSC es receptici als canvis i exigències del temps present: no defuig el repte que imposa el sistema de mercat; pren consciència dels problemes internacionals i globals emergents i, en concret, de la necessitat d’incardinar el projecte socialista a l’espai europeu; proclama la realitat plurinacional d’Espanya i reivindica, en conseqüència, una reforma constitucional i estatutària que reflexi de forma plena aquesta realitat en l’estructura territorial i institucional de l’Estat; i, en resum, postula una atenció preferent a la definició de les noves polítiques socialdemòcrates.

 

Precisament per aquest caràcter mestís, el PSC ha estat fins ara -i ha d’estar en el futur- la frontissa imprescindible:

 

–         Entre la Catalunya de sempre i la nova Catalunya procedent de la immigració, defensant un concepte de  nació –resultat de la voluntat i del treball dels homes i dones que la integren, més enllà del seu origen i de la seva cultura- que, precisament per constituir un factor d’integració, asseguri la continuïtat del fet nacional català.

 

–         Entre Catalunya i Espanya, reconeixent també -un cop afirmada la realitat nacional catalana- que, per un procés multisecular i irreversible -però no fatal i ingovernable- Catalunya està integrada històrica, política i jurídicament dintre de l’Estat espanyol, raó per la que ha d’intervenir de manera activa en la conformació de l’estructura i les institucions de l’Estat, i ha de procurar estar present a tots els centres de poder polític estatals.

 

–         Entre Barcelona capital i els altres municipis i comarques de Catalunya, rebutjant tota vel·leïtat centralista i potenciant una política que augmenti significativament les competències i recursos dels municipis, com administració més propera a les demandes dels ciutadans.

 

Acabo. Fer de frontissa exigeix una actitud ferma i a l’hora flexible. És a dir, un tarannà definit i concret en els propòsits, realista en el mètode i moderat en les formes. En aquesta línia, això demano i espero del PSC: que sigui llarg en fets i curt en paraules.

                                                                 

 

Juan-José LÓPEZ BURNIOL. 

 

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on divendres 16 Juliol 2004, in Anotacions. Bookmark the permalink. Comentaris tancats a Aportació de Juan José López Burniol.

Els comentaris estan tancats.