Aportació de Vicenç Navarro

El PSC ha convidat diverses persones a fer aportacions al debat congressual. De les primeres en arribar ha estat la de Vicenç Navarro.

COMENTARIS RELACIONATS AMB EL PROPER CONGRÉS DEL PSC

Vicenç Navarro

I QUINES SÓN LES POLÍTIQUES QUE CONSIDERO PRIORITÀRIES

1. Resoldre el dèficit social de Catalunya amb la resta d’Espanya i amb la UE dels quinze

Corregir el dèficit social que Catalunya té amb els països i regions de la Unió Europea que tenen semblant desenvolupament econòmic ha de ser un tema prioritari. El llibre L’Estat del Benestar a Catalunya (www.vnavarro.org) documenta que el nostre Estat del benestar està poc desenvolupat, subdesenvolupament que apareix amb tota claredat quan el comparem amb els estats del benestar de països de semblant desenvolupament econòmic en la Unió Europea. Catalunya té pràcticament el mateix nivell de riquesa que la mitjana de la UE-15, i en canvi, la despesa pública social es tan sols el 62% de la mitjana de la UE-15. Existeix un dèficit social molt elevat. Aquesta correcció del dèficit social hauria de realitzar-se.

Aquesta correcció del dèficit requereix, entre d’altres mesures,

1) un augment molt notable de la despesa pública social a Catalunya, amb l’objectiu de que aquesta despesa pública social (com a percentatge del PIB) vagi convergint amb la mitjana de la UE-15. Les mesures pressupostàries del nou govern de la Generalitat van en aquesta direcció.

2) la universalització dels drets socials de la nostra ciutadania, trencant amb el sistema assistencial en el que lo social es percep com ajuda als pobres o marginats o a la prevenció de l’exclusió social. La política social socialdemòcrata és molt més que la prevenció de l’exclusió social o el millorament de la cohesió social (objectius tradicionals de la democràcia cristiana). La política social socialdemòcrata és l’enriquiment del concepte de ciutadania, a base d’augmentar els drets del ciutadà en el seu accés a transferències i serveis públics que el garanteixin el seu benestar social i la seva qualitat de vida;

3) uns canvis en la legislació i en l’administració pública que facilitin el desenvolupament de la universalització d’aquests drets. Entre ells, canvis molt importants incloent

a) dotar la Generalitat d’autoritat per a dirigir, dissenyar, planificar i avaluar l’estat del benestar i

b) dotar als municipis d’autoritat per a gestionar-lo. S’ha d’anar cap a la municipalització de l’estat del benestar;

4) l’enriquiment del concepte de ciutadania ha d’incloure el quart pilar del benestar, entenent com a tal, no tan sols el dret a la sanitat, a l’educació i a les pensions sinó també l’accés als serveis d’ajuda a les famílies (escoles bressol, serveis domiciliaris per a les persones grans i persones amb discapacitats, habitatge assistit, residències per la gent gran, i altres, habitatge social), serveis que ajudin a les famílies i facilitin la integració de la dona al mercat de treball, condició indispensable per aconseguir els nivells de participació de la dona en el mercat de treball que té la mitjana de la UE-15 i, com objectiu final, dels països de tradició socialdemòcrata com Suècia. Treball vol dir riquesa i augmentar el percentatge de dones treballant vol dir, també augmentar el nivell de riquesa del país. Proveir els serveis d’ajuda a les famílies és una inversió econòmica tant o més important que fer el quart cinturó de Barcelona o l’AVE de Barcelona a França.

2. Corregir el dèficit democràtic

Com a resultat de 70 anys de govern de dretes, Catalunya no té tan sols un dèficit social sinó també un dèficit democràtic. En realitat, el segon determina el primer. Aquest dèficit democràtic apareix en

1. La manca de coneixement per part de la joventut de la història del nostre país. El silenci i manca de memòria històrica està afeblint enormement les esquerres d’aquest país. En front de la ideologia mobilitzadora del nacionalisme, les esquerres no tenen una ideologia d’esquerres que sigui igualment mobilitzadora i això es deu a la seva desideologització. Fa falta i és urgent el rearmament ideològic de les esquerres requerint-se per a tal la recuperació de la memòria històrica, recuperació que no pot limitar-se a reconèixer les grans figures d’esquerra. S’hauria de recuperar la història poble per poble, documentant l’enorme lluita duta a terme per les classes populars en la seva lluita per la democràcia, llibertat, solidaritat, socialisme i identitat nacional. La política cultural de les esquerres hauria d’estar encaminada a recuperar aquesta identitat socialista.

2. Corregir l’enorme desequilibri ideològic que persisteix en els mitjans d’informació i persuasió públics de la Generalitat de Catalunya.

3. Donar no tan sols èmfasi al component catalanista del govern de la Generalitat sinó també al component d’esquerres. En aquest aspecte la projecció mediàtica del govern (diferent de la realitat expressada en les seves polítiques públiques clarament d’esquerres) tradueix molt poc el caràcter d’esquerres de la Generalitat.

4. Fer una reforma electoral a Catalunya que acabi amb la disminució tan abusiva que existeix en contra de les esquerres en el nostre país.

II QUINES SÓN LES ESPECTATIVES

Els canvis polítics a Catalunya i a Espanya ofereixen una situació única per millorar la qualitat de vida de la ciutadania, objectiu últim de totes les polítiques públiques. Serà un error històric que no s’aprofiti aquesta situació per realitzar la segona transició, completar la transició incompleta i immodèlica que va tenir lloc el 1978.

Aquesta segona transició ha de

1. corregir les grans insuficiències de l’estat del benestar a Catalunya i contribuir a corregir les grans insuficiències de l’estat del benestar a la resta d’Espanya.

2. completar el procés democràtic encara molt incomplet en el nostre país.

3. recuperar una cultura d’esquerres a Catalunya (i a Espanya) molt poc desenvolupada.

4. reafirmar i ampliar la concepció i realitat plurinacional de l’Estat espanyol.

Seria també un error que el punt 4 ofegués els altres tres punts.

III QUINS SÓN ELS INSTRUMENTS MÉS ADEQUATS PER FER-HO

Els partits d’esquerra i els moviments socials són els instruments claus per aquesta transformació. Els partits necessiten obrir-se a la societat, frase que tothom diu però pocs partits practiquen. Obrir-se a la societat no hauria de voler dir, en canvi, diluir la importància de la militància, punt clau per mantenir uns partits vius. És important defensar la importància dels partits i dignificar la política, trencant aquesta cultura excessivament crítica dels partits polítics i dels polítics. Ara bé, es necessiten uns canvis importants dels partits, democratitzant el seu comportament intern. Les reformes que en el seu dia es van començar necessiten expandir-se i aprofundir-se. També han d’ideologitzar-se, recuperant una capacitat de mobilització. Els partits no poden convertir-se en projectes de gestió, hegemonitzats per professionals de la política.

Els partits d’esquerra han de tenir una cultura, un ànima, una litúrgia i una memòria, ser molt sensibles a les seves bases socials, que inclouen a la classe treballadora i altres sectors de les classes populars. Això no vol dir transformar aquells partits en “partits obreristes” com maliciosament s’interpreta. L’estat del benestar a Europa es deu a l’aliança de les classes treballadores amb les classes mitjanes, designant un sistema multiclassista. La base del socialisme, aleshores, ha d’incloure a la classe treballadora, les classes mitjanes i altres sectors de la societat (incloent l’empresariat progressista). Pel socialisme quan parla constantment a i de les classes mitjanes, està oblidant una de les bases socials més importants del socialisme: la classe treballadora (segons una enquesta recent el 64% de la regió metropolitana de Barcelona es defineixen com membres de la classe treballadora). El silenci per part de les esquerres explica, en gran part, l’abstenció treballadora, el punt més dèbil de les esquerres catalanes.

Per altra part els moviments socials necessiten els partits. He viscut en el país dels moviments socials (EEUU) durant quaranta anys, i he pogut veure que passa en aquell país on no hi ha partits d’esquerra. Els partits d’esquerra són claus per transformar la societat. Dintre dels moviments socials els sindicats han de ser un grup privilegiat per les esquerres. És important que els treballadors i els sindicats tinguin més pes dintre dels partits d’esquerra. La mateixa raó per tenir més dones en posicions de responsabilitat porta a tenir més persones d’origen popular en posicions de responsabilitat.

Això resumeix les meves respostes. Espero que us siguin d’interès. Us desitjo el millor pel proper Congrés.

Cordialment,

Vicenç Navarro

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on dijous 8 Juliol 2004, in Anotacions. Bookmark the permalink. Comentaris tancats a Aportació de Vicenç Navarro.

Els comentaris estan tancats.