Dues aportacions

He rebut un parell de comentaris sobre el meu document. Un, de Joan Ignasi Elena, que m’insisteix en no oblidar el sector de professionals i autònoms en el moment de fixar els objectius de millora de la presència i la relació del partit amb la societat. La segona aportació, és un document d’Albert Aixalà, que recorda que per construir un partit per a la majoria cal tenir un projecte per a la majoria. Pel seu interès el transcric a continuació.

UN PROJECTE PER A LA MAJORIA

La conclusió més clara que podem treure del darrer cicle electoral és que la nostra principal assignatura pendent és, encara, ser capaços de guanyar clarament, i sense discussió, les eleccions al Parlament de Catalunya.

Durant 25 anys els catalans han fet confiança en el PSC per governar els principals ajuntaments del país. Tot i el retrocés experimentat a les municipals de l’any passat, cal no oblidar que durant aquests 25 anys hem tingut alts i baixos i que els resultats de 1999 van ser excepcionals. Ens vam quedar amb ‘només’ 15 regidors a Barcelona, però el 1995, amb el Pasqual, en vam treure 16… el mateix es podria dir d’altres ciutats on el 1999 vam treure una majoria absoluta aclaparadora i el 2003 vam tornar a uns resultats més propis de 1991 o 1995.

També durant 25 anys, els catalans ens han fet confiança per governar Espanya. Amb més o menys distància de vot, sempre hem guanyat obtenint entre un milió cent i un milió i mig de vots. I durant els últims 17 anys hem guanyat també totes les eleccions europees.

La qüestió central segueix essent, per tant, com guanyar les eleccions al Parlament de Catalunya, com convertir-nos en el partit que millor representa els interessos de Catalunya i dels catalans, que és el que es juga en les eleccions al Parlament. Evidentment, ara tenim l’avantatge de governar Catalunya des del Govern de la Generalitat, però amb el Govern no n’hi ha prou. El nostre discurs ha de ser el discurs central del país, i ara no ho és. Tenim tres anys per aconseguir que ho sigui. Però per aconseguir-ho, hem de ser capaços de fer el nostre discurs, no identificant-lo sempre amb el del Govern Tripartit. La gent votarà partits i no al govern. Cal cultura del tripartit, però també cultura de PSC. Aquest és el repte.

No ens podem enlluernar pels resultats de les europees. Són bons, ens indiquen que tenim una sòlida base electoral. Però no ens enganyem. Són fruit, també, d’una abstenció diferencial. Només una dada: a Cornellà va votar el 42% de l’electorat (per sobre la mitjana catalana). A Berga va votar el 37% (per sota la mitjana). Normalment la participació és més alta a comarques que a l’àrea metropolitana. Aquesta vegada ha sigut a l’inrevés. Hem d’aconseguir que la participació a l’àrea metropolitana segueixi sent forta en comparació a les altres comarques.

No cal dir que la implantació arreu del país és important. Però la força del PSC a Barcelona i la seva àrea metropolitana no es pot deixar escapar com a les últimes eleccions al Parlament, quan vam perdre desenes de milers de vots a Barcelona, a Hospitalet, a Sta. Coloma, a Cornellà… Necessitem treure 40 diputats a Barcelona, i no 29 com a les darreres eleccions. Amb 40 diputats a Barcelona guanyaríem clarament les eleccions. Aquest ha de ser l’objectiu.

No hem d’oblidar que al mes de Novembre en alguns districtes de Barcelona, com Gràcia o Les Corts, ERC ens arribava a disputar el segon lloc. ERC prendrà nota de l’ensopegada d’aquestes europees i apostarà per la moderació per tal de tenir opcions l’any 2007. No s’arriscarà a seguir jugant al radicalisme quan els aires ja no van per aquí. Per tant, hi ha molta feina per fer a tots els nivells. Hem de consolidar el vot com a “partit central de l’esquerra catalanista”.

Volem ser “el partit de la majoria”, i ho direm al proper Congrés, però abans hem de tenir, “un projecte per a la majoria”. Tenim tres anys per anar concretant el projecte i per anar-hi sumant gent. I això és feina del partit, però també és feina dels consellers, i del President, i també del Ministre.

Hem d’anar a buscar a la gent i els hi hem d’oferir un projecte per Catalunya. Una Catalunya que s’ha de repensar, que ha de veure quin és el seu pes en la nova Espanya i que s’hi ha de comprometre. S’ha acabat anar a Madrid a influir. No hi hem d’anar. Hi hem de ser. No hi hem d’influir. Hi hem de manar. Aquest és un dels aspectes esencials del projecte. Definir un projecte per Catalunya dins l’Espanya Federal.

Però per construir l’Espanya Federal abans hem de ser i actuar com Espanyols Federalistes i no només com a Catalans Federalistes. Amb tot el que això comporta. Aquest és un debat tancat en el nostre país. Però que algun dia s’haurà d’obrir.

El divorci es remunta a la crisi política oberta a Espanya després de 1898 i s’accentua durant la dictadura franquista, però després de 25 anys de democràcia, segueix tenint sentit marcar constantment les distàncies amb Espanya? Encara avui seguim entenent l’autonomia política més com a independència del poder central que com a participació autònoma en el projecte comú. Tot això ho hem de repensar, com hem de repensar també la qüestió del Grup Parlamentari propi, si realment ens interessa i per què.

Hem de definir què volem ser de grans. Quina Catalunya volem i en quina Espanya. Els d’ERC ho tenen molt clar i els hem de posar en evidència. No hem de tenir por a fer-ho. Al contrari. El debat, un dia o altre serà: independència o federalisme. I nosaltres haurem de ser capaços d’explicar i defensar el federalisme com a peça central del catalanisme.

En aquest projecte hi hem de saber sumar una nova generació. El PSC té un dèficit de militants de menys de 40 anys. Avui només representen el 22% del total, davant el 50% dels que tenen entre 40 i 60 anys i el 28% de majors de 60.

Només si som capaços de sumar aquesta nova generació al nostre partit, podrem garantir la continuïtat del projecte del PSC com el primer partit de Catalunya, com el partit de la majoria.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on dimecres 23 Juny 2004, in Anotacions. Bookmark the permalink. Comentaris tancats a Dues aportacions.

Els comentaris estan tancats.