Diumenge, 9 de maig

En política, les notícies veritablement importants no sempre són les que fan més soroll. Hem tingut un exemple ben recent amb el soroll que s’ha organitzat després de la difusió d’un informe apòcrif sobre els mitjans de de comunicació. Afortunadament hi ha notícies importants que sobresurten sigui quin sigui el soroll ambiental. Em refereixo en aquest cas a la inuaguració ahir del Forum de les Cultures Barcelona 2004. La idea inicial de Pasqual Maragall que després ha sabut conduir amb tant d’encert Joan Clos s’ha fet realitat. No sols s’ha impulsat una fantàstica remodelació urbanística a Diagonal Mar i Sant Adrià del Besòs, sinó que Barcelona organitza un important esdeveniment mundial que té com a eixos essencials la diversitat, la sostenibilitat i la pau. Com ja va passar amb els Jocs Olímpics, molts dels que manifestaven recels i reserves sobre el projecte -fonamentalment perquè no volien reconéixer l’encert de la proposta perquè havia sorgit d’una institució governada pels socialistes- han de rendir-se davant de l’evidència. És de justícia també reconéixer el suport d’altres institucions al Forum, que és també subratllar la capacitat de Maragall i Clos per fomentar la suma d’esforços.

Els discursos de l’acte inaugural i la magnífica cerimònia-símbol del Forum han estat molt celebrats. No cal dir que al darrera de l’ovació rebuda per José Luis Rodríguez Zapatero, hi havia no sols una valoració molt positiva de les seves paraules sinó també l’alleujament que suposava la seva presència i no la d’un altre…

Però el Forum no ha estat la única notícia important i positiva de la setmana. S’ha produït també la reunió Maragall-Sevilla que ha obert de fet la negociació per a la revisió del sistema de finançament (cal reconèixer també la feina prèvia del Conseller Castells en la seva entrevista amb Pedro Solbes), i la formalització de la petició del govern espanyol per tal que la Unió Europea reconegui el català (i les altres llengües d’Espanya) com a llengua oficial. Zapatero honora novament la paraula donada i ho fa també amb una celeritat que cal aplaudir.

Però la divulgació per part de CiU d’un informe apòcrif sobre mitjans de comunicació ha fet prou soroll com per comentar-ho ni que sigui breument. D’entrada cal dir que aquest informe no hauria de tenir cap conseqüència política a menys que el Govern de Catalunya o els responsables de comunicació designats pel Govern el fessin seu, és a dir, compartissin el seu contingut i es proposessin desenvolupar les polítiques que s’hi apunten, que pretenen modificar el panorama mediàtic català a través d’un intencionat suport institucional.

S’està parlant molt sobre l’autoria del document i sobre la seva filtració. El Govern està indagant sobre l’autoria i properament haurà de fer públiques les seves conclusions al respecte. El propi Secretari de Comunicació del Govern, coneixedor d’aquest món, apuntava cap a sectors independentistes. L’autor de la filtració és CiU. Com ha arribat el document a CiU? Hi ha qui ha volgut veure absurdament alguna responsabilitat del PSC en això. Dic absurdament perquè no veig quina gràcia li faria al PSC una filtració que incomoda el govern de Catalunya. I trobo encara més absurd que algú pugui creure que una filtració provinent del PSC es canalitzaria a través de CiU, ja que, si fos així, el PSC estaria posant-se en mans del seu principal adversari, que podria en qualsevol moment deixar-lo en evidència i malmetre la relació del PSC amb un important soci del govern de coalició.

Tampoc no entenc l’alegria de CiU ja que, ara per ara, la única cosa que ha quedat clara és que l’informe posa al descobert la política sectària i interessada de l’anterior Govern de la Generalitat amb respecte dels mitjans de comunicació. L’informe en qüestió estaria sols apuntant una voluntat de futur (si l’actual Govern el fes seu o estigues disposat a desnvolupar la política que dibuixa) mentre que revela el que efectivament va fer el govern anterior. En fi, la setmana vinent a través d’interpel·lacions presentades per CiU i ERC, l’actual govern podrà explicar-se en seu parlamentària, i segurament sabrem una mica més del que feia l’anterior govern en aquesta matèria.

La setmana es clou, per part del PSC, amb la presentació de la nostra candidatura a les eleccions al Parlament Europeu. És una candidatura de gran pes polític, encapçalada per Josep Borrell (representant socialista a la Convenció que ha preparat la futura Constitució europea), Raimon Obiols, Maria Badia i altres. Temps hi haurà per anar desgranant els nostres arguments de campanya. Arguments de política europea, i també arguments de política catalana i espanyola.

Li donaran la raó al PP els resultats de les eleccions europees quan diu que sols la por va fer possible la seva derrota a les generals? El futur d’Europa passa per una majoria del Partit Popular Europeu (en el que comparteixen escons el PP i la part democristiana de CiU) o per una majoria del Partit dels Socialistes Europeus? Europa s’aconformarà a ser un gran mercat econòmic, o voldrà esdevenir un actor polític mundial compromés amb els drets humans, la pau, la cohesió social, la sostenibilitat i la solidaritat activa amb els països del Sud? Espanya tornarà a Europa o s’estimarà més seguir els que s’emmirallen amb l’administració Bush? Es revalidarà el suport a Zapatero, que ha decidit ja el retorn de les tropes espanyoles a Iraq i el seu suport al reconeixement del català a les institucions europees, o la llista del PP encapçalada per Mayor Oreja obtindrà un bon resultat?

Tot això està en joc el proper 13 de juny. Per començar a estudiar els nostres arguments és recomanable llegir el Manifest Electoral del PSOE per a les eleccions europees.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 9 Mai 2004, in Política. Bookmark the permalink. Comentaris tancats a Diumenge, 9 de maig.

Els comentaris estan tancats.