Diumenge, 21 de març

Després de passar el cap de setmana a casa d’uns amics a Anglaterra, veig que l’esquerra ha guanyat la primera volta de les eleccions regionals franceses. Espero que segueixin les bones notícies electorals, culminant amb la derrota de Bush al novembre!

Repassant la premsa d’aquests dies trobo un interessant article de Francesc Pallarés a El Periódico de Catalunya sobre l’impacte del 11-M a les eleccions del darrer diumenge, que us transcric tot seguit:

L’evolució del vot // EL CANVI >> ANÀLISI

LA INFLUÈNCIA DE L’11-M

FRANCESC PALLARÉS

CATEDRÀTIC DE CIÈNCIA POLÍTICA DE LA UPF

• L’atemptat terrorista de Madrid ha subratllat la tendència electoral a favor del PSOE

La influència dels diferents aspectes relacionats amb els terribles atemptats terroristes del dijous dia 11 a Madrid per explicar els resultats electorals de diumenge passat ha estat el referent principal en les diferents interpretacions, més o menys confrontades, que s’han estat fent.

Les dades disponibles indiquen que els resultats electorals del 14-M obeeixen a una relació consonant entre, per una banda, les tendències existents en l’opinió pública espanyola prèviament a l’atemptat terrorista i, per l’altra, el comportament dels actors (candidats, partits polítics, Govern) en relació amb la situació de crisi generada per l’atemptat.

Les tendències d’opinió subjacents en la decisió de vot estaven marcades des d’abans que comencés la campanya electoral, i es van anar definint més clarament a inicis d’aquesta. El dramatisme i l’emotivitat generats pels atemptats terroristes de Madrid i les posteriors reaccions i comportaments dels actors polítics per aquesta crítica situació van entroncar amb les pautes de comportament dels actors que estaven en la base de les tendències prèvies, i van tenir un efecte amplificador d’aquestes.

Al nostre país els moviments de vot es produeixen a partir de climes d’opinió generals, sense perjudici que situacions específiques en un territori o sector social els puguin modular.

Aquestes tendències es van definint al llarg de la legislatura i es van consolidant a mesura que s’acosten les eleccions. D’aquesta manera s’arriba a la campanya electoral amb un percentatge bastant elevat de vot decidit. Els sectors indecisos tendeixen a ser finalment arrossegats més per la tendència que apareix com a guanyadora que per la perdedora.

L’escenari marcat per les intencions de vot des dels comicis del 2000 indica un consistent avantatge del Partit Popular durant aquest període, amb excepció dels mesos centrals de la invasió de l’Iraq, en què es veu superat pel PSOE. Al completar-se la invasió del país asiàtic, el PP es torna a situar per sobre i s’observa un progressiu acostament del partit socialista des d’inicis del 2004, que s’aguditza en els inicis de la campanya electoral.

Més en detall, l’evolució de l’opinió pública durant l’any 2004 mostra unes tendències clares i significatives sobre l’evolució del clima d’opinió: creixent desaprovació del president del Govern espanyol, José María Aznar; del candidat del PP, Mariano Rajoy, i del mateix PP; clara preferència per un canvi de partit en el Govern, i lent, però creixent, suport al secretari general del PSOE i candidat a la Moncloa, José Luis Rodríguez Zapatero, i al PSOE. (Hem treballat sobre el valuós material d’enquestes publicat per la Cadena SER i realitzat per l’empresa demoscòpica Instituto Opina, que per primera vegada ha posat a disposició pública un seguiment molt continuat de l’opinió i que ha arribat a ser diari des de l’inici de la campanya).

La desaprovació del Govern d’Aznar mostra una ajustada però consistent majoria, que es va ampliant a mesura que s’acosta i comença la campanya electoral. El mateix passa amb l’opinió sobre Rajoy, en què la tendència a la desaprovació encara és més significativa, tant quantitativament com per tractar-se del candidat del PP.

Per la seva part, la valoració de Rodríguez Zapatero mostra una tendència a l’alça i ja supera Rajoy des de l’inici de la campanya. La mateixa tendència s’observa en les valoracions dels partits, i el PSOE s’allunya de manera creixent per sobre del PP des dels inicis de campanya electoral.

No obstant, en la valoració de la feina feta per Rodríguez Zapatero com a líder de l’oposició hi predominen les opinions negatives per sobre de les positives, però des de l’inici de la campanya s’observa una tendència a l’alça de les opinions positives i, a la baixa, de les negatives.

Amb aquesta base crítica, la preferència pel candidat socialista Rodríguez Zapatero sobre Rajoy com a futur president no apareix doncs revestida d’entusiasme, però paral.lelament a les altres tendències l’avantatge de Rodríguez Zapatero va creixent a mesura que es desenvolupa la campanya electoral.

En el mateix sentit el PSOE es va imposant progressivament al Partit Popular en les preferències de vot dels ciutadans com a partit que es desitjaria que guanyés les eleccions legislatives.

En aquest marc, la decisió de vot s’anava decantant entre pulsions contradictòries: el desig majoritari d’un canvi de Govern a Espanya basat en la desaprovació del Partit Popular i una percepció de falta de consolidació de l’alternativa Zapatero-PSOE, que explica que els desitjos de canvi no es traduïssin linealment en la intenció de vot.

Sí que hi havia, però, una percepció molt majoritària que el Partit Popular guanyaria les eleccions del 14 de març, encara que s’observava clarament una tendència a l’alça tant en la imatge com en les expectatives del partit socialista. En resum, aquesta era la fotografia a finals de la primera setmana de la campanya electoral.

Lògicament, l’atemptat terrorista de Madrid va tenir un gran impacte sobre l’agenda mediàtica, política i ciutadana, i va passar a ser un tema gairebé exclusiu en l’agenda pública a causa de la dramàtica dimensió que representava.

La configuració de l’agenda pública (agenda setting) és potser el tema més sensible en les actuals estratègies de competició electoral, que tenen en els mitjans de comunicació de masses el referent principal. El domini de l’agenda i el fet d’ubicar-hi els temes favorables a un partit li proporciona avantatge i situa en desavantatge l’adversari.

Complementàriament, en la difusió de la informació pels mitjans (i pels partits polítics a través d’ells) es prioritzen uns aspectes sobre altres en relació amb els temes en qüestió; és l’anomenada “priorització” (priming).

L'”efecte agenda” que s’atribueix als mitjans és precisament definir quins són els temes que importen realment; aquells sobre els quals els partits s’han de definir i que seran tinguts en compte pels ciutadans en la seva decisió de vot.

Complementàriament, a través de la “priorització” es contribueix a definir la perspectiva principal o l’aspecte principal dels temes. Així doncs, en una societat mediàtica, l’efecte agenda i l’efecte priorització proporcionen als ciutadans els referents clau en relació amb els quals avaluar la feina dels governants.

Sobre aquestes bases, molts ciutadans arriben a la campanya amb el vot decidit i normalment tan sols una part molt petita d’aquests canvien d’orientació durant el període en què es desenvolupa.

Els que tenen opinions menys formades són els més influenciables per esdeveniments conjunturals amb dimensió mediàtica com els atemptats terroristes de dijous passat contra els trens de rodalies de Madrid, en què han resultat mortes, de moment, 202 persones, i hi va haver centenars de ferits.

L’atemptat introduïa dramàticament el tema del terrorisme en primera línia de la campanya. El tema del terrorisme havia estat tractat i permanentment situat en l’agenda política pel Govern de José María Aznar durant tota la legislatura i en aparença no tenia per què produir efectes negatius per al PP.

No obstant, la insistència des del primer moment per part de l’Executiu del Partit Popular a atribuir l’atemptat a la banda terrorista ETA va prioritzar la perspectiva de l’autoria, que es va convertir en aspecte central a mesura que van anar creixent les evidències que apuntaven a algun grup de fonamentalistes islàmics.

Això va generar dos efectes que van actuar en la mateixa direcció que les tendències prèvies. Per una part, situar el tema de la guerra –en què el Partit Popular estava en desavantatge– directament dins de la campanya electoral. Per l’altra, el Gabinet de José María Aznar apareixia com a manipulador interessat de la informació.

Els dos aspectes ja formaven part del conjunt de raons que recolzaven la tendència de crítica al PP durant la fase anterior. El dramatisme de la situació va amplificar l’atribució de responsabilitat per la falta de claredat i les sospites de manipulació de la informació per part del PP.

Per la seva part, el líder del PSOE i candidat a la Moncloa, José Luis Rodríguez Zapatero, va mantenir la seva línia de sobrietat, i va introduir una dimensió d’humanitat en les seves escasses intervencions davant els mitjans de comunicació.

Aquest comportament connectava amb el seu planejament de “canvi tranquil”, d’intenció de buscar consensos, de posar fi a la crispació. La proximitat de les eleccions va acabar de portar aquestes percepcions a les urnes contra el Partit Popular.

Certament, els comportaments en relació amb la situació extraordinària creada pels atemptats terroristes de Madrid haurien pogut ser diferents, almenys en teoria, i projectar-se en un sentit de contrapès a les tendències prèvies. Però no té sentit especular aquí sobre això.

En tot cas crec que els elements aquí exposats poden ajudar a entendre més bé els resultats electorals de diumenge passat i el sentit del vot de molts ciutadans.

Ha de fer reflexionar al Partit Popular i ha de ser entès pels altres partits i els futurs governants; com també ha de ser entès l’important suport que, a pesar de perdre, ha rebut el Partit Popular.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on dilluns 22 Març 2004, in Anotacions. Bookmark the permalink. Comentaris tancats a Diumenge, 21 de març.

Els comentaris estan tancats.