Dimecres, 18 de febrer

Avui ha estat un dia espantós. Començat el Ple de Parlament, quan ja havíem renovat la Sindicatura de Comptes (a plena satisfacció) i el Consell d’Administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (convençuts que cal canviar d’immediat la llei que el regula), ha esclatat un missatge-bomba d’ETA: els terroristes diuen que quan puguin seguiran matant per tot arreu excepte a Catalunya.

Sentim, tots plegats, repugnància davant del comunicat d’ETA. És impossible acceptar la violència i, encara més, la violència aplicada selectivament sobre territoris o persones. Res no és més important que el dret a la vida. ETA ataca directament la llibertat de les persones i dels pobles. Amb aquest comunicat ETA persegueix dividir els demòcrates i els pobles d’Espanya i, per això, la primera reacció ha de ser fulminant: ETA NO, ni aquí, ni enlloc. Catalunya no espera ni demana res d’ETA que no sigui la seva desaparició immediata, el seu abandó total i definitiu de la violència.

Tampoc és acceptable que hi hagi forces polítiques que vulguin utilitzar de forma partidista i sectària el comunicat d’ETA per treure’n rèdits electorals. No és acceptable l’actitud del PP que, per intentar guanyar vots, atia la divisió entre demòcrates. Per sobre de l’interès partidista hi ha l’interès general, i això ho ha de saber i ho ha de practicar, en primer lloc, qui té la màxima responsabilitat en la lluita anti-terrorista.

L’origen de tot plegat ha estat el gravíssim error de Josep Lluís Carod-Rovira. La seva entrevista amb ETA, no comunicada al President de la Generalitat, ni explicada després en tots els seus extrems, és errònia no sols en la forma sinó, sobretot, per qüestions de fons. Vam dir-ho en el seu moment, en seu parlamentària, on Carod va comparèixer per donar la seva versió dels fets (a diferència del que fan altres que eviten donar explicacions al Congrés dels Diputats). Ja llavors el PP va aprofitar l’error de Carod per intentar acabar amb el govern catalanista i d’esquerres i per erosionar José Luis Rodríguez Zapatero. Afortunadament no van reeixir en aquella ocasió.

Ara, ETA li proporciona al PP nous arguments en la seva croada contra el govern presidit per Pasqual Maragall i contra l’alternativa progressista liderada per Zapatero. ETA, situada en l’extremisme més extrem aplica la vella màxima “cuanto peor, mejor”. En la seva bogeria pensa que sols una nova majoria absoluta del PP pot donar-li algun argument per justificar la continuïtat de les seves accions violentes.

Sortint al pas de tot això, he trobat magnífica la declaració i l’actitud del President de la Generalitat. Primer, rebutjant frontalment, en nom de Catalunya, el comunicat de la banda terrorista. Segon, apel·lant a la unitat dels demòcrates i demanant l’ampliació del Pacte per les llibertats i contra el terrorisme. Tercer, negant que el comunicat d’ETA o el resultat de les eleccions del 14 de març condicionin les decisions que ha de prendre el govern de Catalunya.

Dit tot això és evident que el gravíssim error de Carod ha perjudicat molt el Govern que presideix Pasqual Maragall i ha danyat la imatge del nostre país a la resta d’Espanya. Tot i que és evident que la dimissió de Carod suposava l’assumpció de responsabilitats polítiques, la incògnita sobre el seu eventual retorn com a Conseller en cap un cop passades les eleccions generals contamina el Govern de Catalunya. La solidesa del Govern catalanista i d’esquerres proclamada pels tres partits que l’integren ha d’implicar una major claretat sobre aquesta qüestió. I és Esquerra Republicana de Catalunya qui ha de facilitar que el President de la Generalitat prengui la decisió més adequada per acabar amb la sensació de provisionalitat provocada per la cadira buida del Conseller en cap.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on dijous 19 Febrer 2004, in Anotacions. Bookmark the permalink. Comentaris tancats a Dimecres, 18 de febrer.

Els comentaris estan tancats.