Dimarts 9 de desembre

Avui sí. Avui sí que toca. La majoria catalanista i d’esquerres comença a caminar. Ho han aprovat unànimement les Comissions Executives del PSC i d’ERC. I estic segur que, tot i que falten alguns detalls, s’hi afegiran d’immediat els amics i amigues d’ICV-EA.

Ara és demà. No escalfa el foc d’ahir
ni el foc d’avui i haurem de fer foc nou.
Del gran silenci ençà, tot el que es mou
es mou amb voluntat d’esdevenir.

Aquest fragment d’un poema de Miquel Martí i Pol és el millor pòrtic de la nova etapa que se’ns obre al davant.

Avui és dia també per recordar en Xavier Soto i la Francesca Martín, dos socialistes morts de forma prematura que tant van ensenyar-me i amb els que tant vaig disfrutar de la política i de la vida. És moment també de recordar tots els que van viure per la llibertat i la justícia social, aquells i aquelles que van morir i no estan amb nosaltres avui, però que ens van deixar mots, exemple i memòria, tant necessaris per a les esquerres.

Encara falten detalls, però el pacte és ja una realitat. Perquè ho han volgut els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, i l’han fet possible els dirigents d’uns partits que han sabut sumar i posar en comú un projecte de futur.

El govern catalanista i d’esquerres portarà els noms de Maragall, Carod i Saura. Però portarà també l’emprempta de molts i moltes que han treballat per fer-lo possible: José Montilla, Ernest Maragall, Joan Puigcercós, Ernest Benach, Carles Bonet, Jordi Guillot, Jordi Miralles, Joan Boada, Josep Vendrell, Joan Ridao, Pere Esteve, Josep Maria Vallés, Isidre Molas, Josep Huguet, Antoni Castells, Quim Nadal, Montserrat Tura, Josep Maria Carbonell, Xavier Vendrell, Carme Porta, Anna Simó, Josep Bargalló, Pilar Dellunde. I altres dels que no recordo en aquest moment el nom. Els he vist treballar hores i hores per apropar punts de vista, per fer possible un gran acord que farà feliços els homes i dones progressistes del nostre país.

Enfrontarem dificultats. La caverna espanyola. I també la catalana, que n’hi ha. Trobarem complicitats, com la de Zapatero i tants altres progressistes de tota Espanya. Haurem de contrarestar aquells que no saben perdre, perquè després d’haver governat tant de temps creuen que el govern els correspon per dret natural.

Avui soc feliç per haver vist des de primera línia com es feia realitat un somni que se’ns havia escapat durant massa temps. Avui he vist la força de les idees que compartim. I he vist créixer la il·lusió de les esquerres, que poden passar de dibuixar el futur a transformar el present.

Gràcies a tots i a totes els que ho han fet possible, i als que estan cridats a fer realitat les nostres il·lusions cada dia d’avui en endavant.

Visca el govern catalanista i d’esquerres!

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on Dimarts 9 Desembre 2003, in Anotacions. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.