Dilluns 8 de desembre

Rebo moltes trucades, missatges al mòbil i emails felicitant-me pel pacte d’esquerres. Molta gent, en llegir els diaris, escoltar les ràdios i veure les televisions durant el llarg cap de setmana ha arribat a la conclusió que el pacte d’esquerres és un fet. Si a això hi sumem l’enorme desig de canvi que hi ha a la societat catalana, no pot extranyar ningú que s’estigui produint un esclat de joia entre els sectors progressistes.

Però el cert és que el pacte, que és a tocar de dits, encara no s’ha tancat. Encara no hi ha pacte PSC-CpC/ERC/ICV-EA. S’han creat les condicions, però encara no hi ha pacte.

La constitució del Parlament va evidenciar el progressiu aïllament polític de CiU. La votació de les Vice-presidències va ser prou significativa: el candidat socialista, el meu amic Higini Clotas, rebia el suport de tots els grups de la Cambra llevat del de CiU. Ramon Camp, el candidat de CiU rebia els vots del seu grup i 11 vots d’ERC (els mateixos que Clotas). Resultat: Clotas, 77; Camp, 57.

Els informes sobre la negociació CiU-ERC proporcionats per Joan Puigcercós mostren fins a quin punt des d’ERC es desconfia de les promeses de CiU i es dubta de la possibilitat de garantir transparència i mans netes sense que CiU passi a l’oposició.

El informe de Josep Huguet sobre el diàleg amb la societat civil endegat per ERC també és molt esclaridor: la majoria de les entitats consultades volen una renovació en profunditat de la política catalana, i el propi Huguet considera que això seria impossible amb un govern català on es mantingués una presència preponderant de CiU. L’informe Huguet recull les demandes de transparència en els concursos públics i en l’adjudicació de subvencions, acabar amb l’amiguisme i el clientelisme en la relació administració-societat, i canviar un estil despòtic de governar per un que estigui basat en el diàleg i el respecte. Algú s’imagina que tot això és possible amb la continuïtat dels que han governat Catalunya els darrers vint-i-tres anys? Segur que no.

Però, com deia, l’acord encara no és tancat. Perquè és un acord global (programàtic, de repartiment de responsabilitats i de creació de confiança i lleialtat per garantir un govern sòlid i estable). I és un acord a tres bandes. I això requereix temps. Tant de temps com el que hi estem dedicant tots plegats.

Demà dimarts serà un dia molt important. Espero que a partir de dimecres podrem parlar sense reserves sobre el pacte que tantes bones expectatives està generant. Que així sigui.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on dilluns 8 Desembre 2003, in Anotacions. Bookmark the permalink. Comentaris tancats a Dilluns 8 de desembre.

Els comentaris estan tancats.