Dimarts 25 de novembre

Un dels webs que esmentava ahir, té a partir d’ara una adreça més fàcil de recordar Unim les esquerres. M’agradaria donar una notícia del tipus “el canvi” “de debò” és “+ a prop”, és a dir, la suma dels eslògans electorals del PSC, ICV i ERC. Però encara no puc, tot i que hi estem treballant de valent des de molts llocs, des dels partits, les associacions i l’activisme voluntari. Els ànims estan bé però el camí encara sembla llarg i el resultat, malgrat els meus desitjos, incert.

Avui hem tingut un dinar de comiat de la legislatura feliçment acabada. Un dinar de Mesa i Junta de Portaveus i Presidents dels Grups parlamentaris. Hi he anat tot i que la mica de grip que no m’acaba de passar potser hagués aconsellat un caldet… He fet bé, perquè el caldet me l’hauria pres sol i anant al dinar de comiat del President Rigol he pogut saludar gent de totes bandes i parar l’orella per fer-me una millor idea de l’ambient.

Espero que no se m’enfadi Josep Lluís Carod Rovira si explico una anècdota que ell mateix m’ha recordat aquest migdia. Heu de situar-vos en el marc de les mobilitzacions per una altra globalització celebrades a Barcelona i, concretament, en la manifestació convocada per la Confederació Europea de Sindicats. Allà es va produir una feliç coincidència: Montilla, Carod i Saura portant una pancarta reivindicant l’Europa social. Jo estava per allà i se’m va acudir sobre la marxa un nou eslògan: “Els de la pancarta, junts al govern!”. Que es crida així: “Els-de-la-pan-car-ta–junts-al-go-vern”, amb la cadència típica dels eslògans de manifestació. Doncs bé, avui Carod em recordava la fita i preguntava sorneguer: “Creus que ho hem de fer això?”. Jo, ràpid, li he dit: “Jo crec que sí, i tu?” Com a única resposta, un somriure ampli que ni tant sols l’imponent mostatxo podia dissimular. En fi, que no puc donar la notícia, perquè encara no hi ha notícia. Ara, de bon rotllo, grans quantitats.

Al dinar hi era tothom (dels que hi havien de ser és clar). Hi havia en Ribó, que sap més del que diu perquè es fa amb tothom. I en sap un munt, tant com per endur-se a treballar a la Fundació “Ulls del món” l’ex-Directora de Relacions amb el Parlament del Govern en funcions, Núria Ramon.

Hi era en Quim Nadal, que fa respecte a tothom perquè col·lecciona tafaneries i se les sap totes, i les engega en el moment diguem-ne més oportú.

M’ha tocat asseure entre Dolors Nadal (PP) i Josep Huguet (ERC). Amb Dolors tinc molt bona relació, com ara saben els que ens van veure al Canal 33 en un dels debats electorals, en què vaig haver de demanar-li fins i tot l’aigua, perquè no em caiguessin els papers ja que la taula em quedava massa lluny. A Josep Huguet li hem anat fabricant entre tots una imatge d’home esquerp -que no és- i de no tenir pèls a la llengua -que realment no en té-. Per això ara li deuen haver encomanat els del seu partit que vagi empaitant empresaris per allò de “no es tan fiero el lobo como lo pintan”.

Però clar si he de parlar de tothom no acabaria. Afegeixo només que potser l’home més feliç era Ernest Benach, d’ERC, a qui el seu partit ha tornat a encomanar que assumeixi responsabilitats a la futura Mesa del Parlament. Hi havia avui qui ja el feia President… Però, en fi, tot això eren petites anècdotes sense importància, per distendir l’ambient.

Avui s’ha fet la reunió entre CiU i ERC. Amb una única conclusió: CiU cerca la continüitat en qualsevol de les seves possibles formes: concentració, front nacionalista, gran coalició,… I CiU segueix sense voler tancar la porta a un eventual suport parlamentari al PP al Congrés. Duran Lleida ha negat qualsevol episodi de corrupció, mentre Benach i Puigcercós (ERC) seguien parlant de posar el comptador a zero (senyal inequívoca que pensen que no ho està a zero…). Precisament la revista El Triangle en el seu número d’aquesta setmana porta com a titular: “Els escàndols del pujolisme dinamiten una entesa amb ERC”, i il·lustra la informació interior amb la ja famosa foto “Carod-mans netes!”.

Per la nostra part, demà reunió amb ICV-EUiA. I, dijous, segona reunió amb ERC. Continuarà…

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on Dimarts 25 Novembre 2003, in Anotacions. Bookmark the permalink. Comentaris tancats a Dimarts 25 de novembre.

Els comentaris estan tancats.