Notícies i articles a Scoop.it

scoopit_mi_petitUs recordo que gairebé cada dia recomano articles a través del meu Scoop.it, de Twitter, i de la meva pàgina a Facebook. Aquí hi trobareu les meves intervencions més recents, i aquí accediu al meu Arxiu. Ho trobareu tot plegat al meu web personal miqueliceta.cat Aquest Diari continua al blog del meu web.

Raons jurídiques per rebatre la proposició de llei del referèndum d’autodeterminació

Fa pocs dies em referia a les raons polítiques per les que els i les socialistes de Catalunya rebutgem el plantejament de l’anomenada proposició de llei del referèndum d’autodeterminació. Avui us recomano la lectura de la que seria la nostra sol.licitud de dictamen al Consell de Garanties Estatutàries respecte d’aquesta proposició de llei, en la que trobareu la nostra crítica jurídica al text.

Desgraciadament crec que no podrem conèixer l’opinió del Consell de Garanties respecte d’aquesta proposició, perquè totes les maniobres de la majoria independentista al voltant de la tramitació parlamentària d’aquesta proposició de llei tenen com a objectiu evitar un debat serè sobre el contingut de la mateixa i impedir que l’oposició pugui demanar-ne un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries.

Un Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya que, per unanimitat, recordem-ho, ja ha dit que la Generalitat no té competències per convocar aquest referèndum i ha posat de manifest que una proposició o projecte de llei d’aquestes característiques no s’hauria de tramitar per lectura única, privant a l’oposició de la possibilitat de presentar-hi esmenes o de demanar el corresponent dictamen al propi Consell.

10 raons per rebutjar la proposició de llei del referèndum d’autodeterminació

El Grup Socialista al Parlament de Catalunya és contrari a la tramitació de la proposició de llei del referèndum d’autodeterminació pels següents motius:

  1. La proposició de llei del referèndum d’autodeterminació cerca una empara impossible en el Dret internacional. El Dret d’autodeterminació reconegut per Nacions Unides no és aplicable a Catalunya (per això alguns van optar per recórrer a l’anomenat ‘dret a decidir’).
  2. La proposició de llei del referèndum d’autodeterminació diu basar-se en el mandat democràtic de les eleccions del 27 de setembre de 2015, oblidant que els partits independentistes no van assolir la majoria en vots i que aquest referèndum no figurava en els seus programes electorals.
  3. La proposició de llei del referèndum d’autodeterminació parteix del reconeixement del poble de Catalunya com a subjecte polític sobirà, qüestió que seria en tot cas conseqüència del referèndum i no la seva premissa. Cal recordar que el propi Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya va afirmar per unanimitat que la Generalitat no té competències per convocar un referèndum sobre el futur polític de Catalunya.
  4. La proposició de llei del referèndum d’autodeterminació es declara llei d’excepció i pretén desconèixer el principi de jerarquia normativa establert a la Constitució espanyola i el de lleialtat institucional establert a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
  5. La proposició de llei del referèndum d’autodeterminació pretén emparar les autoritats que participin en l’organització del referèndum bo i sabent que la seva convocatòria és il·legal.
  6. La proposició de llei del referèndum d’autodeterminació pretén regular el règim electoral de Catalunya desconeixent que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya estableix que per fer-ho es necessita el suport d’un mínim de 2/3 dels diputats al Parlament de Catalunya.
  7. La proposició de llei del referèndum d’autodeterminació pretén establir un règim electoral sense representació del poder judicial, amb un cens que legalment és competència estricta de l’Estat, amb un quòrum insuficient per a l’elecció dels membres de la Sindicatura Electoral, i pretén que aquesta sigui la darrera instància substituint l’ordre jurisdiccional pel que fa als recursos dels membres designats per a integrar les meses electorals.
  8. La proposició de llei del referèndum d’autodeterminació no dóna la cobertura jurídica necessària als Ajuntaments als quals pretén responsabilitzar del procés referendari.
  9. Es pretén aprovar la proposició de llei del referèndum d’autodeterminació poques setmanes abans de la celebració del referèndum que vol regular.
  10. Per tots aquests motius, la proposició de llei del referèndum d’autodeterminació no pot oferir cap garantia democràtica.

Debat sobre els canvis en el Govern

INTERVENCIÓ EN EL DEBAT SOBRE ELS CANVIS EN EL GOVERN

Parlament de Catalunya, 26 de juliol de 2017

[enllaç al vídeo]

Moltes gràcies, senyora presidenta. Senyor president, fa quinze dies fèiem un debat sobre la remodelació del Govern. I ens veiem obligats avui a fer-ne un altre. I jo li he de dir, crec que amb un to que no pot ser qualificat d’agre, que com més ho explica menys s’entenen els canvis. La qual cosa, des del punt de vista del debat parlamentari, doncs, no és bo. I perdoni’m que li digui, però el viatge a Ítaca està agafant aires d’El rai de la Medusa… La balsa de la Medusa, en castellà, és El rai de la Medusa en català. El viatge a Ítaca va ser heroic, sí, però només amb un únic supervivent. No sé si serà Ulisses Junqueras. I El rai de la Medusa, magistralment pintat per Géricault, ens descriu el dramàtic intent de sobreviure en un fràgil rai després d’un naufragi. Ja ens va advertir Artur Mas que empreníem rumb de col·lisió i que ens trobàvem en terra incògnita, però potser no calia, senyor president, que vostè s’ho prengués tan al peu de la lletra.

Quines han estat les raons del canvi de govern? Si hem de fer cas a vostès mateixos, els que deixen el Govern estan preocupats pel patrimoni o la família. Són aquells i aquelles que no estan disposats a emprendre la darrera part de la travessia, envoltada d’incerteses i de perills, segons sembla, insuportables. Deia vostè, i això l’honora, que els que marxen estan guiats…, o la seva tasca ha estat guiada per l’ètica de la responsabilitat. Espero que els que entren o els que segueixen, també. I que les coses que li diu el senyor Germà Bel siguin útils si hi ha rèplica. Avui, almenys, els ha presentat, cosa que l’altre dia no es va fer. I també li he de dir que ha explicat el que van fer, cosa que l’altre dia no va fer al respecte del conseller Baiget. I, nosaltres li hem dit des del primer moment, nosaltres no pretenem discutir-li ni les seves prerrogatives ni les seves competències en el moment de formar govern o de canviar-lo. Això sí, ens permetem de dir-li que potser no convé fer-ho cada quinzena. I, per tant, la pregunta és obligada: seran aquests els darrers canvis? Quan s’estabilitzarà definitivament el quadre de direcció dels departaments? Hi ha hagut un secretari general que ens ha durat quinze dies, no?, a tots plegats, vull dir. I alguns canvis ens han sobtat especialment, senyor president.

Permeti’m la pregunta: val la pena un projecte en el qual no es pot comptar amb Neus Munté com a membre del Govern? És una resposta que només vostès poden donar. A la resta, ens intriga i ens inquieta. Perquè, quines poden ser les raons que en el moment de culminar la travessia una persona de pedra picada, de lleialtat a prova de bomba, discreta, eficaç, militant ferma i disciplinada, dirigent estimada, fa nosa o no se sent a gust o no prou motivada? Si en el que han de fer a partir d’ara no hi cap la Neus Munté, pensi-s’ho bé. Potser, estan equivocant objectiu i instrument.

Sobre el canvi a la conselleria d’educació no m’hi estendré. Probablement, té a veure amb els riscos evidents d’aquest departament en un context d’una eventual utilització fraudulenta dels centres educatius; millor que no ho faci, vista l’experiència.

l canvi al Departament d’Interior em mereix una constatació addicional: es canvia un conseller que feia tot just una setmana havia desbloquejat una difícil qüestió que portava vuit anys bloquejada, la convocatòria de la Junta de Seguretat de Catalunya, que vostè presideix, qui…, amb quinze acords rellevants presos, als que cal afegir la convocatòria de cinc-centes noves places de Mossos d’Esquadra. Home, és una manera ben estranya de reconèixer una feina ben feta. De totes maneres, com vostè ha volgut subratllar la continuïtat en la feina, donem per fet que tots els acords presos a la Junta de Seguretat segueixen vigents i el Govern es compromet a desenvolupar-los. Jo he de dir-li, senyor president, perquè em consta personalment, que va ser precisament al tarannà del conseller Jané i del fins ara director general de la Policia als que devem la convocatòria i els acords de la Junta de Seguretat. Té molta importància a la política el tarannà de les persones, la confiança que generen. Els hi devem també el desbloqueig de la convocatòria de les places de Mossos. Són temes que jo he seguit, he parlat amb el conseller, en vaig parlar fins i tot amb el ministre i amb la vicepresidenta del Govern d’Espanya. I, permeti’m que ho dubti, jo crec que amb el nou equip, els acords haurien estat si no impossibles, molt més difícils.

Sobre els nous consellers, com ja he apuntat, res a dir. I, per tant, ho vaig fer amb els consellers Vila i Puig i ho torno a fer ara, tota la sort, tot l’encert. Deuen el seu càrrec a la confiança que hi ha dipositat el president, que és l’únic títol que un necessita per formar part d’un govern. I és un bon títol, creguin-me. Normalment, els presidents tenen molt criteri. Però els canvis no només han afectat als titulars sinó a alguns alts càrrecs. En molts casos, poden ser considerats canvis normals, perquè si un canvia el conseller, doncs, ell s’ha de dotar del seu equip en el departament i, per tant, tenir col·laboradors de la més estricta confiança. Però en alguns casos també hi ha hagut persones que no han volgut participar en aquesta darrera etapa de la singladura d’alt risc. Vull referir-me concretament al director dels Mossos d’Esquadra. Nosaltres hem lamentat la sortida d’Albert Batlle del Govern, senyor president, i probablement vostè també; vull dir que amb això no… Però, per què ho hem lamentat? Home, perquè el coneixem bé –llargs anys de militància compartida–, però sobretot, i molt més important, encara molt més temps de vocació de servei públic, a poca gent li escau millor el títol de servidor públic. I ens preocupa que en aquesta nova etapa la independència i la professionalitat de persones com Albert Batlle no hi càpiguen. Massa coses, senyor president, des del nostre punt de vista, només tenen una explicació: estem en una situació excepcional. I com estem en una situació excepcional tot s’hi val.

Tampoc no ens ha tranquil·litzat gaire –i vaig tenir ahir l’oportunitat de dir-l’hi personalment– que la persona que ha de substituir aquest servidor públic, que nosaltres lamentem que ho hagi deixat de ser, en un tema tan sensible com el de la seguretat i el comandament del nostre cos policial, sigui coneguda pel seu caràcter radical i el menyspreu cap a partits i persones que no pensen com ell. Dit això, jo vull donar per fet que un cop anomenat es comportarà en funció de l’alta responsabilitat que exercirà. I, per tant, jo no estic ja en aquest cas posant a qüestió la persona, sinó el criteri que ha portat a nomenar-lo, que és diferent. Jo espero que el criteri no hagi estat la radicalitat expressada en altres moments de la seva vida, permeti’m l’expressió –també amable, pretén–, civil, però jo sí que li he de dir que si jo fos president m’ho hauria pensat molt bé abans d’atribuir una responsabilitat tan singular amb un tema tan sensible a algú que s’ha expressat de forma molt poc respectuosa amb el pluralisme polític i social. En tot cas, li ho repeteixo, dono per fet que ara que és el responsable de la seguretat de tots, també de la meva, actuarà seguint les obligacions del seu càrrec, que estan recollides en una llei catalana que potser convé recordar. És la llei catalana… –si diguéssim «llei Corominas» crec que no estaríem exagerant–, que és la Llei catalana de transparència, accés a la informació pública i bon govern, que en el seu article 55, com el senyor Lluís Corominas sap perfectament, diu que aquestes obligacions són: «a, el respecte de la Constitució, l’Estatut d’Autonomia i el principi de legalitat; b, el respecte i la protecció dels drets fonamentals i les llibertats públiques i dels drets estatutaris; c, la transparència de les activitats oficials dels actes i decisions relacionats amb la gestió dels assumptes públics que tenen encomanats i de llur agenda oficial, als efectes de publicitat del Registre dels grups d’interès, establert per aquesta llei també; d, la imparcialitat en la presa de decisions, amb garantia de les condicions necessàries per a una actuació independent i no condicionada per conflictes d’interessos; e, la igualtat de tracte de totes les persones, evitant qualsevol mena de discriminació i arbitrarietat en la presa de decisions; f, l’ajustament de la gestió i l’aplicació dels recursos públics a la legalitat pressupostària i a les finalitats per a les quals s’han concebut; g, el retiment de comptes i la responsabilitat per les actuacions pròpies i dels òrgans que dirigeixen.» Hi ha més obligacions, però he volgut subratllar, perquè és una llei catalana. És una llei no contaminada per òrgans que habitualment en el debat polític en aquest cambra mereixen tota mena de menyspreus. Però aquesta, no. Aquesta l’hem fet nosaltres. L’hem fet amb tot…, amb consciència de servir al país. I, per tant, jo confio, dono per fet, que tots els alts càrrecs la seguiran. Són obligacions que, creguin-me, no estic pensant en l’1 d’octubre, estic pensant en cada dia, en tots els dies. I no només pel director general de la Policia, només faltaria, sinó de tots els alts càrrecs, també els consellers i les conselleres i el mateix president. L’hi he dit en altres ocasions: no es pot demanar a ningú que respecti les institucions si aquestes no respecten el sistema legal en què es fonamenten. El dia en què vostès deixin de respectar la Constitució i l’Estatut no mereixeran cap respecte de la resta. S’ho hauran, amb perdó de l’expressió, petat tot. I un cop més li demano i li prego que no situï les institucions catalanes fora de la llei.

Ens diu que la feina tindrà continuïtat, però que queda molt poc de legislatura. Molt bé. Abans em deia: «Oh, és que lleis n’estem fent moltes.» Sí; però, president, jo compto només des del moment que entren al registre de la cambra. Jo no dubto que el Govern estigui fent memòries, estigui posant a exposició pública, estigui treballant. Però les lleis que jo li he comentat no estan a la cambra, perquè el Govern no està en condicions encara o no ha volgut presentar-les.

Per últim, un comentari, tot i que sé que no hi haurà resposta, i, per tant, el faré encara en termes més respectuosos que de costum. L’informe Junqueras, que ha estat avui notícia, fulmina l’única explicació que se’ns va donar en seu parlamentària sobre el 3 per cent. Ho recordaran, el president Mas ens va dir: «Ningú ha pogut demostrar mai cap mena d’irregularitat, d’arbitrarietat en la licitació.» I l’informe, li dic «Junqueras», perquè deu tenir un altre títol, assenyala subjectivitat i discrecionalitat en les adjudicacions. En un informe que diu això la política d’Infraestructures.cat queda en entredit. I l’excusa, l’explicació, que el president Mas va donar sobre el 3 per cent salta pels aires. Moltes gràcies, senyora presidenta, senyores i senyors diputats.

 

Pregunta al president

PREGUNTA AL PRESIDENT DE LA GENERALITAT

Parlament de Catalunya, 26 de juliol de 2017

[enllaç al vídeo]

Gràcies, senyora presidenta. I afegint-me a aquest crit al cant a la moderació, volia formular la següent pregunta al senyor president. Vostè ja fa divuit mesos va prendre possessió. Van dir vostès mateixos que aquesta legislatura duraria al voltant de divuit mesos. Quin és el balanç d’aquesta legislatura, senyor president?

*************

Gràcies, presidenta. No. Jo no li demano ni que l’allargui ni que l’escurci. Ho vaig intentar amb el seu predecessor i no me’n vaig sortir, per tant… No m’agrada perdre gaire el temps. Però vostè diu que al que s’havien compromès ho han fet. On és la llei de suport a les famílies? On és la llei de foment de l’associacionisme? On és la llei d’ordenació territorial?, la de governs locals?, la de finances locals?, la de promoció de l’autonomia personal?, la deducció internacional?, la del sistema de recerca?, la de mecenatge científic?, la llei electoral?, la llei del procés constituent?, la llei de transitorietat jurídica i la constitució catalana? Per no parlar també de la llei agrària, pesquera, forestal i d’alimentació, la llei de caça, la de qualitat ambiental, la de biodiversitat, la llei de salut i social, la llei de l’activitat física i de l’esport, la de policia, la d’emergència i protecció civil. I podia arribar fins una quarantena de lleis i plans compromesos i no presentats.

Potser em dirà que la legislatura és excepcional i que, per tant, no es poden retre comptes com en el cas d’una legislatura ordinària. Però és que li estic demanant comptes sobre el seus compromisos, els compromisos que vostè va assumir en el debat d’investidura. Sobretot, allò que només depèn de vostè, perquè no trobi exemples en el Govern d’Espanya, que segurament també hi ha alguna llei que no ha fet, sinó que li demano comptes de la seva responsabilitat. Vostè, potser, em dirà que l’objectiu de la legislatura era un altre: la independència en divuit mesos que no ha arribat, si m’apura, per ara, o la celebració d’un referèndum que ja no estava en el programa electoral, però certament vostès, després de ser incapaços d’aprovar els pressupostos, van fer una qüestió de confiança en la qual van reformular el seu programa polític.

Per tant, jo crec que estem, des del balanç estricte del que vostè es va comprometre tant en el programa electoral, com en el discurs d’investidura, com en el pla de govern, davant d’un fracàs. I, per tant, voldria acabar, senyor president, sabent si, vistes les coses, vostè pensa que haurien de governar una estona més, a veure si s’acosten una mica als compromisos presos, si vostès realment començaran el proper curs polític, com era costum fins ara, amb el debat sobre l’orientació política general del Govern.

 

Manifest “L’1-O no hi anirem a votar” i llistat de les persones que el subscriuen

Aquí trobareu el text del Manifest “L’1 d’octubre no hi anirem a votar” i el llistat de les persones que el subscriuen.

Manifest “L’1-O no hi anirem a votar”

Llistat de les persones que subscriuen el Manifest “L’1-O no hi anirem a votar”

La Declaració de Barcelona acordada entre el PSOE i el PSC

Aquí hi trobareu les versions catalana i castellana de la Declaració de Barcelona, acordada el 14 de juliol de 2017 entre les Comissions Executives del PSOE i del PSC.

 

Pel catalanisme i l’Espanya federal

Por el catalanismo y la España federal

Discurs en la proclamació com a candidat socialista a la presidència de la Generalitat

INTERVENCIÓ DE MIQUEL ICETA EN L’ACTE DE PROCLAMACIÓ COM A CANDIDAT SOCIALISTA A LA PRESIDÈNCIA DE LA GENERALITAT

Barcelona, 15 de juliol de 2017

Amigues i amics,

Molt bon dia, i moltes gràcies per acompanyar-me avui.

El Consell Nacional del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) m’acaba de proclamar com a candidat a la presidència de la Generalitat.

Candidat socialista, sí. Orgullosament socialista. Orgullosament catalanista. Orgullosament federalista. Orgullosament d’esquerres. Però un candidat socialista que espera ser-ho també de tots aquells i aquelles que volen un acord entre els catalans, i un acord entre els catalans i el conjunt dels espanyols.

Un candidat de tots aquells i aquelles que volen un canvi, que volen dir prou, que ja n’hi ha prou. Candidat de tots aquells i aquelles que volen sortir del laberint, que volen obrir una nova etapa política. Que volen un canvi.

Gent que ja en té prou de procés. Gent que no vol perdre més temps ni més frustracions. Gent que potser en d’altres moments va votar una CiU que ja no existeix. Ara que a Convergència sobren els moderats, nosaltres els convidem a fer l’acord i el canvi. I convidem els que van votar Ciutadans per plantar cara, però que ara no en tenen prou amb plantar cara, sinó que volen solucions. I convidem també a la gent d’esquerres que no volen ser comparses del procés.

Gracias, Pedro, por haberme acompañado en un día tan importante. Necesitaba que estuvieses hoy aquí conmigo, y con todas y con todos nosotros.

Porque lo que me propongo hacer necesita de la implicación de todos los socialistas de España. Y por eso te necesitaba hoy a mi lado. Para decirte que no cejes en tu empeño de construir la alternativa al PP, en tu empeño de conseguir el cambio en España. Sí, Pedro, te lo vuelvo a pedir: líbranos de ellos, cuanto antes!

Torpedearon el Estatuto y han sido incapaces de ofrecer ninguna alternativa a un problema innegable. Y así no podemos seguir.

Vull agrair-vos especialment que hagueu vingut avui, que m’hagueu volgut acompanyar en el camí que comença aquí i acaba a la Plaça de Sant Jaume.

Sí, amigues i amics, vull ser President de la Generalitat de Catalunya.

Què diferents veig les coses ara amb respecte de com les veia el 2015! Llavors es tractava de salvar els mobles, d’evitar el naufragi i la desbandada. Quin estiu el del 2015! 10 diputats ens pronosticaven les enquestes. Molts em miraven amb commiseració, amb afecte, sí, però amb resignació.

Dos anys després, el panorama és ben diferent. La majoria independentista ens ha endinsat en un laberint del que no saben sortir. Vinga canvis en el full de ruta, vinga canvis de govern. Incapaços de reconèixer el seu error.

La seva mala lectura dels resultats de les eleccions del 27 de setembre del 2015, la seva errònia fixació d’objectius, la seva equivocada tria d’instruments per assolir-los.

S’han perdut en un laberint del que no saben o no volen sortir. I pretenen arrossegar-nos a tots en un camí sense sortida. Prou!

No hi ha una majoria social en favor de la independència. La independència no pot ni ha de ser, doncs, l’objectiu del govern. La independència no pot ser assolida a través d’un referèndum il·legal, ni tampoc d’una declaració unilateral. Prou!

Necessitem canviar la majoria del laberint, per una majoria de les solucions. Vull encapçalar aquesta majoria. I després del fracàs de l’1 d’octubre aquesta necessitat serà encara més evident.

El president Puigdemont s’ha compromès a fer una cosa que no està en condicions de fer. Aquest és el seu problema. Li ho ha dit el Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya, el Tribunal Constitucional, la Comissió de Venècia del Consell d’Europa. I fins i tot uns quants exconsellers de la Generalitat.

Li ha dit tothom amb sentit de la realitat, els que tenen la valentia d’expressar lliurement la seva opinió. Aquells i aquelles als que fa fora del seu govern, i molts d’altres que callen per por a anar a contracorrent.

Però tant se val, en castellà antic en dirien: sostenella y no enmendalla. Així van, cada dia més perduts en un laberint del que no en sortiran. Incapaços de rectificar, no volen enfrontar-se a la realitat, no volen reconèixer el seu error.

Per això ha arribat l’hora de dir prou. Prou d’aquest color. Prou de laberint. Prou de donar voltes sense aturador i sense avançar un sol mil·límetre. Prou d’enganys. Prou de perdre temps i energies.

És moment de canviar. De canviar de rumb, de majoria, de govern i de president. Necessitem algú capaç d’arribar a grans acords, acords transversals, en economia, Estat del Benestar, millora de la qualitat de la democràcia, i encaix entre Catalunya i la resta d’Espanya.

N’estic absolutament convençut: una majoria de catalans i catalanes donarien el seu suport a un acord que enfortís l’autogovern de Catalunya, que millorés el nostre finançament, que reconegués les nostres aspiracions nacionals, que ens proporcionés major protagonisme en la direcció de la política espanyola i europea.

Por eso Pedro es muy importante tu presencia hoy aquí. Porque muchos catalanes y muchas catalanas miran con esperanza el proyecto regenerador, modernizador y de izquierdas que estás encabezando de nuevo. Somos muchos y muchas los que queremos una Catalunya mejor en una España diferente.

Y tú puedes impulsar esa España distinta. Una España que no solo no mire con recelo a Cataluña, sino que la respete en su identidad y garantice que el Estado defienda también con ahínco los intereses de los catalanes y las catalanas.

Alguien que diga que el Estatuto no fue un error. Que lo que fue un error fue combatirlo a capa y espada. Alguien que diga que los problemas tienen solución, que la solución vendrá a través del diálogo, la negociación y el pacto.

Alguien que anule de forma radical los juicios del franquismo. Como el vil asesinato del president Companys.

Alguien como tú, Pedro. Alguien capaz de firmar la Declaración de Barcelona. ¡Gracias! Gracias en nombre de todos los catalanes y las catalanas que quieren una salida al laberinto. A los que no se resignan a seguir perdidos en el laberinto. A los que quieren que Cataluña y España salgan de este callejón sin salida.

Necesitamos, Pedro, a alguien como tú, a un partido como el Partido Socialista Obrero Español, que acabe con la falsa disyuntiva entre independencia o inmovilismo. Hay otro camino. Hay una solución. La Declaración de Barcelona aprobada ayer lo demuestra.

Necessitem un acord. Necessitem un canvi. Són l’acord i el canvi que defenso. Per això vull ser el proper president de la Generalitat.

Vull acabar amb la divisió entre catalans.

Vull evitar la fractura entre Catalunya i la resta d’Espanya.

Vull utilitzar tots els recursos del govern de la Generalitat per millorar la situació econòmica i per reduir les desigualtats.

Vull estendre la mà a l’esquerra i també al centre.

Vull estendre la mà a autonomistes i federalistes.

Vull bastir àmplies majories per a l’acord i el canvi.

Vull honorar els valors i la història del socialisme català.

Vull honorar els valors i la història del catalanisme, el municipalisme. el federalisme i l’europeisme.

Vull honorar els valors i la història del feminisme i l’ecologisme.

I sí, també, també vull honorar els valors i la història del moviment per a l’alliberament gai, lesbià, transsexual, bisexual i intersexual.

Els i les socialistes de Catalunya som hereus de una història magnífica. Som hereus de Joan Reventós, de Marta Mata, de Maria Aurèlia Capmany, de Carlos Barral, d’Alexandre Cirici, d’Oriol Martorell, d’Enric Adroher Gironella, de Pep Jai, de Ramon Fernández Jurado, d’Ernest Lluch, de Jordi Solé Tura, de Juli Busquets, de Jordi Llimona, de Josep Pallach i de Paco Ramos.

I de tants i tants altres. De Xavier Soto, Antonio Santiburcio i Francesca Martín, i de tants i tantes altres que viuen en el nostre record. Com l’enyorada Carme Chacón.

Som deutors de l’acció de govern dels nostres 122 alcaldes i alcaldesses, de la gestió dels governs dels presidents Maragall i Montilla.

I tenim avui la responsabilitat d’anar més lluny.

Hem de fer-ho amb altres, practicant una política d’entesa, de pacte, cercant sumes i multiplicacions, defugint restes i divisions.

Hem de preocupar-nos del llarg termini, i no del titular de demà mateix.

Per això, la meva acció política i de govern mirarà en tres direccions: Catalunya endins, cap a Espanya i cap a Europa.

Catalunya endins, potenciaré el molt i molt bo que ja tenim en el nostre país, millorant el que no va prou bé però respectant el que funciona. Tota l’acció del govern s’orientarà a combatre les desigualtats, a recuperar el talent que ha hagut de marxar fora, a esdevenir un exemple d’equitat, començant per la igualtat entre homes i dones.

Miraré cap a Espanya, seré tant exigent com dialogant amb el govern de l’Estat, recuperaré el paper d’impuls que fins el 2010 ha desenvolupat sempre Catalunya, cooperant amb la resta de Comunitats Autònomes per construir una Espanya diferent, de baix a dalt. I Catalunya tornarà a ser admirada en el conjunt d’Espanya. No temuda, però tampoc menystinguda. Admirada.

Miraré cap a Europa, reafirmaré l’europeisme del nostre país, recuperaré el prestigi de l’acció exterior de la Generalitat malbaratat els darrers anys. Estarem sempre presents en els fòrums on es discuteix el present i el futur d’una Europa més unida, més potent, més federal i més solidària. I això és tot el contrari de córrer el risc de quedar fora de la Unió Europea. Ens ho adverteix el president de la Comissió Europea.

No és moment de desgranar un programa. Això ja ho farem els mesos d’octubre i novembre. Però sí és el moment de dibuixar el país que voldria.

Un país lector. Un país de biblioteques, mediateques i arxius del segle XXI. Un país d’editorials, petites i grans. Un país d’escriptors i escriptores. Un país educat i educador. Un país de persones que llegeixen i animen a llegir.

Un país de ciència. En el que la ciència i la recerca siguin les nines dels nostres ulls. En el que els investigadors se sentit respectats i recolzats. En el que les universitats floreixin i fomentin el debat i la recerca.

Un país sa, ben alimentat. Que cuidi l’alimentació dels nostres fills, i dels nostres escolars. Vull que prenguem més cura de l’alimentació, de la cuina, dels mercats. Vull que lluitem plegats contra els trastorns alimentaris. I vull, sobretot, que no malbaratem el menjar.

Vull un país per nens i avis. Amb més casals, llars d’infants i ludoteques. Un país que lluiti contra el fracàs escolar. No vull cap pressupost més amb zero euros per les escoles bressol. Vull que avancem cap a una xarxa pública universal i de qualitat de 0-3 anys, que és una etapa educativa, no només un lloc on deixar els nens! Vull un país que cuidi, estimi i respecti la seva gent gran. Que lluiti contra la solitud i la tristor. Que cap avi, que cap àvia se sentin desatesos. Que ningú no tingui por d’anar envellint.

Un país per caminar i descobrir. Ciutats a mida de les persones. Conèixer Catalunya. I amb turistes, sí, molts, però amics de Catalunya. 10 milions de persones ens visiten cada any. Volem que tornin, que coneguin tota Catalunya, i que ho facin des del respecte, el civisme i amb serveis de qualitat. Volem que esdevinguin amics per sempre. I cuidar amb ells la terra i el territori, la costa, els rius i les muntanyes, la qualitat de l’aigua i de l’aire, la nostra qualitat de vida.

Un país digital, capdavanter en economia digital, cooperativa i col·laborativa. Un país capdavanter en innovació. Un país de smart cities, smart villages i smart citizens.

Un país obert i participatiu. De voluntaris i persones compromeses. Un país acollidor i d’acollida, Un país d’entitats, associacions i fundacions. Un país de mecenes petits i grans.

Un país de treball. Per a tothom. Que repensa el treball del futur, que cerca nous models. Que cerca la igualtat: igual feina, igual salari; igual responsabilitat, igual salari. Un país que repensi les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya amb els ajuntaments per tal que esdevinguin centres actius per l’ocupació i el reciclatge professional. Un país que faci de la Formació Professional un factor d’esperança i competitivitat.

Un país connectat. Amb ports, aeroports i carreteres de primera. Amb gestió público/privada dels recursos. Una gestió que asseguri sempre la defensa de l’interès general. El dret a la mobilitat com a principi rector i la sostenibilitat i la transició ecològica com a horitzó. Aigua i energia netes per avui i per demà.

Un país segur, per a les dones, per als infants, per als més grans, per a tothom. Un país segur a les carreteres (amb menys accidents), a la feina (amb menys accidents laborals), al carrer (amb menys violència), a les llars (eradicant la violència masclista), a les botigues (combatent els furts), a les empreses (lluitant contra els fraus), als habitatges (rehabilitats des del punt de vista constructiu i també de l’eficàcia energètica), als barris (amb un nou pla de barris). Un país més segur per les persones amb discapacitat (que han de tenir efectivament garantits els seus drets). Un país més segur també pels consumidors i usuaris.

Catalunya és un gran país. Però podem fer-lo encara molt millor.

Penso en els nostres barris. Cal posar-los tots al dia amb un pla ambiciós de rehabilitació i d’impuls al lloguer accessible. Posant-nos d’acord amb la Unió Europea, el govern espanyol, les Diputacions i els ajuntaments per mobilitzar els recursos necessaris. Posarem habitatges a disposició de famílies treballadores i joves, evitant desnonaments. Recuperarem l’esperit de la llei de barris i l’adaptarem a les necessitats de la Catalunya del 2018.

Massa gent pateix encara els efectes de la crisi. Massa treballadors van perdre la feina i encara no l’han recuperat. Massa contractes són precaris. Massa sous s’han reduït. Estarem sempre al costat dels treballadores i de les seves organitzacions representatives, dels sindicats.

Lluitarem contra la precarietat i la inseguretat davant la feina, combatrem l’empobriment dels treballadors. Mentre els salaris veuen reduir el seu pes en l’economia del país, els beneficis dels capitals especulatius es disparen. Prou!

Utilitzarem a fons la inspecció laboral per combatre el frau i l’explotació. El deteriorament de les condicions laborals està implicant reduccions de salari, augments de jornada, poca estabilitat i problemes de salut als llocs de treball. Prou!

Generarem drets, aflorarem hores no cotitzades, generarem llocs de treball i, al mateix temps, eliminarem la competència deslleial dels que no compleixen amb respecte dels empresaris que respecten els convenis i compleixen la llei, que afortunadament són majoria.

Impulsarem la vocació industrial del nostre país, sense perdre de vista l’agricultura i la pesca, i les necessitats dels que viuen a pagès.

Els treballadors van fer gran Catalunya. I l’engrandiran encara més si fem les coses bé. Empresaris i autònoms ens han de veure en el dia a dia al seu costat. Els hem de garantir seguretat jurídica, ajut i continuïtat en les polítiques públiques.

Necessitem recuperar un gran acord estratègic de país. I tres grans acords transversals: per l’habitatge del futur, l’alimentació saludable i la mobilitat sostenible.

Recuperarem el nivell de despesa que teníem el 2010 en salut, educació i serveis socials.

Sortirem del laberint i del monotema. No perdrem més el temps. Les legislatures tornaran a durar quatre anys, no dos o tres.

Sortirem del laberint fixant objectius ambiciosos però assolibles, assegurant el respecte a totes les idees, evitant cometre una i altra vegada els mateixos errors, no tornarem a passar pels mateixos llocs un i un altre cop, intentarem mobilitzar totes les energies, àmplies majories, i la il·lusió d’una societat que sap que estem en condicions de construir un país millor.

Superarem la frustració que està generant un full de ruta condemnat al fracàs. Trobarem una altra majoria política, amb els que saben que no podem acceptar més temps la falsa disjuntiva entre independència o immobilisme.

Vull que Catalunya torni a ser determinant en la vida política espanyola, per defensar millor els nostres drets i els nostres interessos. Vull que ens centrem a millorar la vida quotidiana de la gent.

No vull que Catalunya segueixi afeblida per la divisió i per un estèril enfrontament amb la resta d’Espanya.

No espero res d’un referèndum que divideix els catalans i que pretén separar-nos de la resta d’espanyols. No espero res d’un referèndum que no estem en condicions de celebrar. No espero res d’un referèndum pel qual no hi ha ni cens, ni junta electoral, ni funcionaris, ni urnes, ni paperetes. Deixem-ho estar. Els que vulguin entretenir-se amb simulacres, allà ells. Nosaltres anem per feina. I quan votem ho farem de veritat. Amb garanties de veritat. Sabent que en democràcia, la garantia és el respecte de la llei.

Per cert, per votar de veritat, perquè no fem ja unes eleccions al Parlament? Així podrem començar a sortir del laberint!

Si fos president ja hauríem recuperar elements d’autogovern erosionats per la sentència sobre l’Estatut.

Si fos president, hauria negociat un nou finançament.

Si fos president, hagués negociat els pressupostos generals de l’Estat.

Si fos president hauria negociat inversions. I les gestionaria conjuntament la Generalitat amb l’Estat.

Amigues i amics, vull substituir l’actual laberint per una nova esperança. Una esperança d’acord i de canvi. L’esperança d’un futur millor.

Passem del laberint sense sortida a un horitzó possible i millor. Recuperem el pas i el temps perdut. Davant dels que proposen una solució impossible, jo proposo un camí i un horitzó possible.

Tot això està al nostre abast.

Sóc el vostre candidat. Però vull ser-ho també de tots aquells i aquelles que no es resignen a l’enquistament del conflicte, ni a l’empat infinit, ni a una lenta decadència, ni a la nostàlgia d’una història inventada.

Sóc el vostre candidat. Però vull ser-ho també de tots aquells que volen acord i canvi. Dels que volen solucions i ja no estan per més romanços. Avui començo a estendre els braços a tots aquells i aquelles que volen retornar al camí profitós, útil i constructiu del catalanisme progressista.

Aquí em teniu. Estic disposat a la feina i estic disposat al combat. Estic preparat, tinc la força i l’energia. Sé sumar i construir consensos. No és moment de fronteres ni de trinxeres. És moment de ponts de diàleg. És el nostre moment.

Us necessito.

Tots plegats, totes plegades, podem fer un país del que ens sentirem ben orgullosos. Compto amb tots i totes vosaltres!

Sortirem del laberint!

Visca Catalunya!

Debat sobre la remodelació del govern

INTERVENCIÓ EN EL DEBAT SOBRE ELS CANVIS EN EL GOVERN

Parlament de Catalunya, 12 de juliol de 2017

[enllaç al vídeo]

Moltes gràcies, senyora presidenta.

Molt honorable senyor president, quan escoltava la seva intervenció, permeti’m que li digui, preventiva més que explicativa, no m’he pogut sentir al·ludit. I vull agrair-li, per tant, que hagi fet una menció expressa, al final, en forma de cita, i dir-li que realment si troba en les meves cites la inspiració, les coses encara tenen remei.

Però vostè ha cregut convenient introduir canvis en la composició del Govern. És la seva responsabilitat, nosaltres no pensem discutir-li l’atribució, ni tan sols la conveniència. Hauríem agraït una explicació, ni que fos somera. Però, en fi, és la seva responsabilitat, entre altres coses, perquè nosaltres sí que respectem l’Estatut. I, president, permeti’m que l’hi digui, si en algun moment vostè, el seu grup parlamentari, el seu Govern deixessin de respectar l’Estatut deixarien de merèixer el respecte polític i institucional com a president i com a govern. Perquè vostè és president, vostès són Govern, perquè hi ha Estatut.

Vostè ha cregut necessari rellevar un conseller que ha dit en veu alta el que d’altres, potser, pensen o en murmuren amb veu baixa; molt bé. Vostè ha decidit substituir-lo per un altre membre del Govern i cobrir la vacant que aquest deixava. Tenim, doncs, nou conseller d’Empresa, senyor Santi Vila, i nou conseller de Cultura, el senyor Puig. Nosaltres els desitgem sort i encert. Però, com no els volem mal, no els desitgem un mandat llarg.

Perquè, senyor president, la legislatura està esgotada políticament. Vostès havien de portar el país a la independència en divuit mesos i no ho han fet. El cert és que no podien fer-ho, per raons materials. Però tampoc podien fer-ho després d’haver perdut el plebiscit en els termes que vostès mateixos ho havien plantejat, quan van decidir convertir les darreres eleccions al Parlament en unes eleccions plebiscitàries i no hi va haver una majoria ciutadana per la independència. Sí que hi ha –i mai hem negat la seva legitimitat– una majoria parlamentària per la independència. Però és que l’incompliment, per dir-ho així, si m’ho permet –a mi no m’agrada parlar de mentides, de falsedats, crec que no hem de carregar les paraules, no hem de carregar d’intencions el que a vegades són fets de la vida i sempre opinables…

Però és que vostès tampoc no han creat estructures d’Estat que vagin més enllà de les competències avui reconegudes per l’Estatut. Tampoc han iniciat un procés constituent de base social i popular –cito literalment els seus compromisos. Vostès no han proclamat la independència. No han desconnectat respecte l’ordenament jurídic espanyol. No han aprovat la llei de transitorietat ni la llei del procés constituent ni han convocat eleccions constituents ni han creat l’estat independent ni han aprovat la constitució catalana ni, per tant, han pogut ratificar en referèndum la dita constitució. Aquest és el full de ruta. Aquests són els divuit mesos que vostès havien dibuixat.

Certament, a la vida un canvia; la vida, a vegades, t’obliga a modificar els teus plantejaments. I això és legítim. Però també és legítim que l’oposició digui avui que el que vostès es van comprometre no ho han fet. Eren les actuacions que calia haver completat en divuit mesos. Ho comptem des d’on vulguin –des de la celebració de les eleccions, des de la constitució del Parlament, des de la seva investidura–, aquest termini ha transcorregut sense que s’hagi verificat cap dels objectius del full de ruta dels seus compromisos electorals, uns objectius que ara han estat substituïts per un referèndum que ja s’havia donat per superat i per al qual, com ens ha recordat per unanimitat el Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya, la Generalitat no té competències.

Ja li vaig dir, senyor president, en una sessió de control: crec que el seu problema és que s’ha compromès a fer una cosa que no pot fer. Però, en tot cas, com, poc o molt, hem convertit aquesta qüestió en una qüestió de fe i, al cap i a la fi, no falta tant per a l’1 d’octubre, doncs, ja ho veurem.

Però també s’ha parlat aquests dies si calia enfortir el Govern des del punt de vista de l’organització d’això que vostès pretenen celebrar l’1 d’octubre. Vostè, en seu parlamentària, va encomanar al vicepresident Junqueras i al conseller Romeva l’organització del referèndum, en més d’una ocasió. Però, per ara, l’únic membre del seu Govern que sembla que ho hagi intentat és la consellera Meritxell Borràs.

Potser calgui un conseller del referèndum, jo no ho sé calibrar. Però, vist l’èxit obtingut fins ara, senyor president, gairebé li demanaria que fos vostè mateix qui entomés la responsabilitat.

Una declaració aprovada pel Ple del Parlament el 9 de novembre del 2015, el que va significar l’inici de la legislatura, afirmava rotundament que no se supeditaria a les decisions del Tribunal Constitucional. Des de llavors han estat moltes les ocasions en què, fins i tot vostès mateixos, hi han recorregut a l’alt tribunal; bé, que fins i tot els ha donat la raó, entre altres coses, en la qüestió del Grup Parlamentari del PDECAT al Senat. Per tant, el que era, diríem, la prova evident que es volia desconnectar ha estat des del primer moment desmentida pels fets.

Tampoc han desenvolupat les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent, aviat farem el primer aniversari, la fase del procés participatiu; me la dec haver perdut. La creació d’un fòrum social constituent, tampoc he sabut veure-la. Un fòrum social constituent del que havia d’emanar un mandat vinculant pels integrants d’una, permeti’m, aquí potser aixeco una mica el to, fantasmagòrica assemblea constituent, de la que mai més n’hem sentit a parlar, afortunadament –sigui dit de pas. Ara tot això queda supeditat a la celebració d’un referèndum que jo crec que no es podrà celebrar.

Potser, quedarà recollit en el proper programa electoral, que sempre estem de punt i seguit més que de punt i a part, i això té avantatges també a la vida.

Però, president, deu comprendre que, des del punt de vista de l’oposició, nosaltres a aquestes alçades considerem mancats de credibilitat els objectius del Govern, esgotats, exhaurits en la seva pròpia lògica. I el problema no és la seva composició concreta, amb o sense conseller del referèndum; el problema és una mala lectura del resultat electoral, una errònia fixació d’objectius i una equivocada tria d’instruments per assolir-los. En aquest context confiar en l’èxit de la seva missió, de l’empresa –havia escrit– és estrictament qüestió de fe.

Això no treu en absolut que vulgui reiterar els millors desitjos per al seu Govern, en allò que té la tasca de tot govern de millora de les condicions concretes de vida i de treball dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya. Permeti’m que digui que soc el primer, o, com que soc molt humil, el segon, a celebrar els èxits econòmics de Catalunya.

Permeti’m que digui que estigui content de l’anunci que s’ha pogut fer de Hard Rock amb el Centre Recreatiu i Turístic de Vila-seca i Salou en el que vostès saben que nosaltres des del primer moment, contra corrent, contra els socis de llavors, contra alguns dels socis d’ara, hem defensat sempre.

Permeti’m que celebrem la Junta de Seguretat feliçment reunida. Té vostè raó, massa anys, però al final a casa del pobre les alegries duren tan poc que nosaltres les celebrem a betzef. I, per tant, som feliços que s’hagi pogut reunir i que hi hagi aquesta quinzena d’acords i ens encantarà poder-los discutir amb el conseller quan el conseller estimi convenient venir-los a explicar. Perquè, escolti’m, nosaltres volem que això vagi bé.

I l’únic neguit que tenim és que el plantejament polític de fons del seu Govern pot impedir que vagin bé. I aquesta és la legítima separació de visions i d’opcions polítiques que es produeix en aquesta cambra. Jo espero, i de les seves paraules potser massa preventives a l’inici, que no hi hagi la malfiança, almenys pel que fa al nostre grup, de la voluntat estricta de seguir col·laborant en tot allò que considerem que sigui bo per al país; de felicitar-los dels seus encerts, quan n’hi hagi, però també d’advertirlos, senyor president, i no em puc estar de fer-ho, del que nosaltres considerem no només un error, sinó que pot tenir unes conseqüències molt negatives no només per a vostè i el seu Govern, sinó per a tots els catalans. Aquí rau l’essència de la democràcia.

I jo, si amb alguna cosa volia acabar aquesta intervenció, és amb una apel·lació al respecte; al respecte de les lleis, si m’ho permet, però al respecte entre tots nosaltres, entre totes les idees que en democràcia s’expressen, amb totes les limitacions d’un sistema perfectible, sens dubte, però que fins ara ens ha proporcionat l’època més llarga de llibertat i prosperitat del nostre poble. I en aquest sentit –i acabo–, desitjar als consellers Puig i Vila molts encerts, però, com els he dit, amb un to, diríem, menor, però que vostès entendran en un component de l’oposició, una curta vida perquè puguem passar tots a una nova vida molt millor.

Gràcies, senyora presidenta, senyores i senyors diputats.

 

Pregunta al president

Pregunta al president de la Generalitat

Parlament, 12 de juliol de 2017

[enllaç al vídeo]

Gràcies, senyora presidenta.

Molt honorable senyor president, si m’ho permet, vull començar per felicitar el conseller Jané pel desbloqueig de la reunió de la Junta de Seguretat de Catalunya. Ja era hora. Tot el nostre suport, conseller i president, a l’imprescindible esforç de cooperació Estat-Generalitat en matèria de seguretat.

La meva pregunta, president, és doble, però molt senzilla: es pot comprometre davant la cambra a no utilitzar el procediment legislatiu especial de lectura única per a l’aprovació de lleis tan transcendentals com la que pretén emparar la convocatòria de l’1 d’octubre i la no menys important de desconnexió, transitorietat o règim jurídic català, tal com indica el recent dictamen del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya?

I l’altra: molt honorable senyor president, es pot comprometre davant la cambra a no legislar total o parcialment sobre el règim electoral català sense comptar amb el suport almenys de dos terços del Parlament, tal com estableix l’Estatut d’autonomia de Catalunya?

*****************

Mai en poc temps, en tan poc temps, tanta contradicció. Per una banda, em diu: «Si la llei ho permet, jo ho faré», i diu: «I si la llei no ho permet, també ho faré.» Això és el resum de la intervenció que m’acaba de fer.

El Consell de Garanties Estatutàries diu que només es pot utilitzar el procediment legislatiu especial de lectura única –cito– «quan la naturalesa del projecte o proposició de llei ho aconselli, o que la simplicitat de la seva formulació ho permeti». Creu vostè que les proposicions de llei a les que m’he referit, qualificades per vostès mateixos d’històriques, poden tramitar-se de pressa i corrents i, com diu el Consell de Garanties –i cito literalment–, «limitant notablement les possibilitats de participació de les minories en el procés d’elaboració de la norma»?

Diu el Consell de Garanties Estatutàries que la lectura única ha de ser utilitzada de forma excepcional, diu: «Per a l’aprovació d’iniciatives legislatives que no requereixin d’un extens procés deliberatiu i de treball parlamentari per raó de l’escassa rellevància política o social del seu objecte, o per la poca complexitat tècnica de la seva tramitació.»

Creu vostè, sincerament, que les lleis que pretenen aprovar d’aquesta manera compleixen aquest requisit? I, ja no cal dir-ho, si vostès el que pretenen és saltar-se l’Estatut d’autonomia de Catalunya per fer de pressa i corrents i de qualsevol manera, trepitjant els drets de l’oposició, vulnerant el que entre tots vam decidir i que els ciutadans de Catalunya van votar… President, està tot dit, no comptin amb nosaltres. Però l’hi torno a reiterar: no situïn les institucions de Catalunya fora de l’estat de dret.

 

Pregunta al president

PREGUNTA AL PRESIDENT DE LA gENERALITAT

Parlament, 28 de juny de 2017

[enllaç al vídeo]

Gràcies senyora presidenta. Senyor president,

Jo pensava formular-li pràcticament en els mateixos termes la pregunta que li ha formulat el company Lluís Rabell. Però després d’escoltar les seves dues respostes segueixo convençut que la pregunta és adient.

La república de la que vostès parlen deu ser una república parlamentària. El Parlament deu ser la casa on els representants del poble expressen la seva sobirania i decideixen les voluntats, actuacions polítiques i prenen les seves decisions. Vostès han decidit que tot això que en diuen ‘procés’ es parli a molts llocs però mai en primer lloc al Parlament, que és on resideix la voluntat popular expressada a través de les urnes.

Jo li demano, no creu que seria molt millor, molt més respectuós amb les institucions del nostre autogovern, que els anuncis que vostès vulguin fer en el format que vulguin es produeixin en seu parlamentària?

***************

Senyor president,

Nosaltres hem anat al Tribunal Constitucional sempre en defensa dels nostres drets que vostès trepitgen i que volen seguir trepitjant a través de la reforma del reglament del Parlament, que li treu a la oposició aquelles prerrogatives i possibilitats que té per seguir controlant al Govern. I de control de l’actuació del Govern és del que estem parlant.

Vostès haurien de venir aquí a explicar el que fan. I li penso donar dues dades. Una: vam intentar que es creés una comissió d’investigació per parlar d’aquests temes, vostès l’han bloquejat. Però el més curiós: nosaltres li vam preguntar el 22 de setembre què estava fent per la independència i ens van dir que res, que tot el que feien ja estava contingut a la qüestió de confiança. Mesos després, al mes de maig, vam reiterar la pregunta i vostès ens remeten a la resposta que ens van donar el setembre passat. I, per tant, o una de dos: o no estan fent res, i això explicaria per què no tenen ni urnes, o estan furtant a la cambra informació crucial sobre el que vostès mateixos diuen que és la iniciativa política més important dels últims 300 anys de la història de Catalunya. I nosaltres, en defensa dels drets dels catalans, en defensa dels drets dels diputats, en defensa dels grups parlamentaris i de la seva actuació, recorrerem allà on calgui quan considerem que som trepitjats. I vostès, negant aquesta informació de forma sistemàtica, estan trepitjant un dels drets bàsics de la oposició parlamentària en aquest país.