Notícies i articles

Us recordo que gairebé cada dia recomano articles a través de Twitter i de la meva pàgina a Facebook. Aquí hi trobareu les meves intervencions més recents, i aquí accediu al meu Arxiu. Ho trobareu tot plegat al meu web personal miqueliceta.cat Aquest Diari continua al blog del meu web.

Recursos de la lluita contra el coronavirus

El Govern d’Espanya ha compilat totes les mesures preses, que pots consultar a través del següent enllaç que es va actualitzant constantment i que inclou mesures en matèria sanitaria, en l’ambit de la seguretat, interior i protecció civil, en matèria del transport i la mobilitat, la defensa i l’economia: Clica aquí

La Generalitat de Catalunya també ha publicitat un lloc web on es poden consultar les mesures i la informació necessària en l’àmbit econòmic laboral, d’habitatge, en matèria de mobilitat, dels serveis socials o pel que fa la preinscripció escolar de cara al curs vinent, entre d’altres: Clica aquí

Pàgines web:

Pàgina informativa de la Moncloa sobre el Covid-19

Pàgina específica de la Generalitat sobre el coronavirus

Darreres actualitzacions al BOE relatives a la crisi del Covid-19

Cronologia de dades i mesures contra el Covid-19 al web del PSOE

BOE extraordinàri del 29 de març referent al Covid-19

Informació per a l’Administració Local del Departament de Salut

Informació del Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social

Consells de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) 

Canal Salut

Pla d’actuació del PROCICAT per a malalties emergents

Comunicats en relació amb el coronavirus del Departament d’Educació 

Contenció del coronavirus a Catalunya

També podeu seguir la informació a través de les xarxes socials:

La Moncloa: Facebook / Twitter

Govern de Catalunya: Facebook / Twitter

PSC: Facebook / Twitter

PSOE: Facebook / Twitter

Intervenció a la videoconferència pública amb el President Torra

INTERVENCIÓ DE MIQUEL ICETA A LA VIDEOCONFERÈNCIA AMB EL PRESIDENT TORRA, 25.03.2020

[enllaç al vídeo]

Gràcies president per aquesta videoconferència pública i la informació que ens ha traslladat.

Permeti que, en primer lloc, m’adreci als nostres conciutadans i conciutadanes que han perdut éssers estimats, perquè sàpiguen que els acompanyem en el sentiment en moments tant dolorosos.

I permeti també que adreci un missatge de suport a les persones infectades i les seves famílies i amics, estem al seu costat i els adrecem un missatge d’ànim.

És de justícia utilitzar aquesta plataforma per reconèixer novament la feina i el compromís del personal sanitari i d’emergències, del personal de les residències de gent gran, dels Mossos, les policies locals, les forces i cossos de seguretat de l’Estat i l’exèrcit, que estan demostrant la seva eficàcia i vocació de servei en dies tan difícils.

També cal reconèixer la dedicació del personal de la neteja, del transport, dels sectors econòmics essencials com els que treballen en la cadena alimentària, la indústria farmacèutica, els proveïdors d’energia, els treballadors i treballadores de la funció pública que estan treballant i tots aquells i aquelles que no poden confinar-se perquè les seves contribucions són imprescindibles. Com les empreses que estan redirigint la producció a instruments crucials com els equips de protecció individual, les mascaretes o els respiradors.

Tampoc no vull oblidar als professionals de la recerca que segueixen lluitant per trobar tractament i vacuna contra el virus.

I aquest capítol de reconeixements i agraïments no pot acabar sense una menció expressa al conjunt dels nostres conciutadans i conciutadanes que amb el seu confinament personal i amb el compliment de les instruccions de les autoritats sanitàries (neteja de mans, distància de seguretat i altres) estan evitant que el virus pugui escampar-se més. Més del 90% de la població que respecta un confinament que encara es perllongarà unes setmanes.

President, estem tots d’acord en que aquesta crisi sense precedents exigeix de tots nosaltres un esforç immens. El mínim que podem oferir als nostres conciutadans i conciutadanes és la garantia de la màxima eficàcia de les administracions, la màxima col·laboració entre les administracions, el màxim suport al personal sanitari i d’emergències, i també un debat polític el màxim de constructiu i propositiu, amb la màxima responsabilitat per part de tots, per fer un debat seré i constructiu.

Per això vàrem lamentar que vostè fos l’únic president que no subscrivís el comunicat signat per la resta de presidents de Comunitats Autònomes. Creiem que, com ho fa el president Sánchez, els governs no han de polemitzar públicament, repeteixo, públicament. Ni la picabaralla ni el desànim són útils pel que realment importa. Volem i oferim cooperació i no confrontació. President, no és creïble ni és real que un govern ho fa tot bé i l’altre tot malament. Sols cal comparar el que diu el BOE i el que es publica al DOGC, tenint presents les competències i els recursos d’un i altre govern. I, per cert, les mesures preses pel govern d’Espanya compten amb l’aval públic i conegut de l’Organització Mundial de la Salut.

Temps hi haurà per valorar errors i mancances, temps tindrem també per reflexionar sobre un sistema de salut a Catalunya que no ha rebut prou atenció i recursos en molt de temps. Però avui el que toca és mobilitzar tots els recursos i totes les energies en un combat que ja ha tingut massa víctimes i que tindrà sens dubte importants efectes sobre l’economia i el benestar de la nostra societat.

Ahir eren 272.000 catalans i catalanes afectats per expedients de regulació temporal d’ocupació. 31.000 expedients. Avui segur que ja serà més. I també són moltíssims i moltíssimes que han estat acomiadats o que ho seran en els propers dies, setmanes i mesos.

Probablement res no tornarà a ser com era, però ens hem de comprometre a mobilitzar recursos i energies per superar la crisi sanitària tan aviat com podem i per evitar com més estralls millor en el nostre teixit productiu. Treballadors i treballadores, autònoms i autònomes, emprenedors i emprenedores, empresaris i empresàries, professionals de tot tipus han de sentir els governs i les institucions al seu costat, dient també la veritat, sense caure en demagògies ni subhastes.

Fem tot el que calgui sense prometre paradisos inexistents. Centrem-nos en el realment important i sapiguem definir amb encert prioritats i límits.

President, el capítol d’agraïments no estaria complet sense un exprés agraïment al Departament de Salut i al Ministeri de Sanitat la càrrega feixuga que el virus ha posat sobre les seves esquenes. Només podrem exigir més a uns i altres si som objectius en l’anàlisi de la dimensió de la tragèdia i el coneixement dels recursos dels que disposem i els que siguem capaços de mobilitzar. Recursos públics i privats. Convé recordar aquí des d’hotels que s’ofereixen com a residències i hospitals de campanya a empreses que abans mencionava que estan redirigint la seva producció o posant la seva capacitat innovadora al servei del combat contra la infecció.

Dit tot això, president, i sense ànim exhaustiu, voldríem fer algunes aportacions que poden ser útils en la tasca que ens reuneix avui aquí que no és altra que guanyar el combat a la malaltia, i volem formular també alguna pregunta sobre la feina realitzada fins ara.

President, ens volem interessar sobre fins a quin punt els nostres professionals sanitaris, d’emergències i policials compten amb els equips de protecció i tot el material necessari. Els que pugui oferir el govern d’Espanya i els que ha de mobilitzar el govern català, que a determinats llocs encara no han rebut el que estava previst per combatre la grip.

Volem saber també quines són les previsions temporals per tal que les telèfons 061 i 112 puguin donar resposta a l’ingent nombre de trucades que reben.

Volem manifestar la nostra preocupació per la situació de residències de gent gran, molt afectades també per l’escassetat de personal, agreujada per la infecció de treballadors i treballadores del sector. Residències de les que el seu govern té competències d’inspecció.

Voldríem saber també quin és el nivell de pràctica de proves de detecció del virus i la previsió d’incrementar-les en el més breu termini possible.

Voldríem saber, president, si hi ha marge per incrementar els ajuts a la liquiditat de pimes, si és possible establir una línia pel pagament de factures pendents a proveïdors, si és possible incrementar els ajuts als autònoms i autònomes.

Pensa el govern modificar el projecte de pressupostos o complementar-los amb un decret de mesures econòmiques per afrontar la crisi derivada pel Covid-19?

Volem conèixer també si està previst el reforçament de mesures de prevenció i combat contra la violència de gènere.

President, ens arriben també notícies de retards en la tramitació dels Expedients de Regulació Temporal de l’Ocupació i ens agradaria saber quines mesures si s’estan prenent per resoldre-ho.

També volem manifestar la nostra demanda d’una col·laboració més estreta amb el món local, al que sovint s’acaba encomanant funcions per les que no té prou personal i recursos, i que no sempre disposa de la informació necessària a temps real. En aquest sentit, president, creiem manifestament millorable la gestió per a la distribució de les targes que substitueixen les beques-menjador, i la necessitat d’incrementar l’atenció domiciliària. Per cert, ahir mateix el govern d’Espanya destinava 50 M€ a Catalunya per beques-menjador.

President, en una crisi així cal demanar tot l’ajut disponible, i en aquest sentit nosaltres ens manifestem favorables a demanar la col·laboració de la unitat militar d’emergències per desplegar hospitals de campanya o per desenvolupar tasques de desinfecció.

President, no voldria deixar de preguntar-li sobre la situació a Igualada i la Conca d’Òdena, que actualment en estat de confinament total, i amb la necessitat de traslladar malalts a hospitals de Manresa i Sant Cugat. Voldríem preguntar si pensen prorrogar aquest confinament total de la Conca d’Òdena i quina valoració en fan. De l’Anoia ens arriben també notícies preocupants que afecten residències de gent gran. I, per cert, convindria donar dades certes sobre el nombre de víctimes mortals per evitar tota especulació al respecte.

5 punts. Confinament total. Digui què cal més que es tanqui, perquè potser discrepem sobre quins serveis tenen caràcter essencial. Amb un confinament del 90% queda ben poc, i la discrepància sobre això no creiem que sigui útil pel que realment importa, sinó que sembla més aviat un intent de derivar a altres tota responsabilitat. Sobre la renda garantida, president, facin el favor d’agilitar i desplegar adequadament i amb eficàcia la Renda Garantida de Ciutadania creada pel Parlament i revisin l’Index de Renda de Suficiència de Catalunya, congelat des de 2011.

President, acabo, crec que d’aquest acte d’avui n’hauria de sortit un missatge clar d’unitat contra la malaltia, de contribució en positiu per millorar col·lectivament en tot el que puguem l’atenció sanitària i el combat contra el virus. Un combat que només podem afrontar des de la cooperació, la lleialtat, la responsabilitat i la solidaritat. Un combat que seguirem amb la votació avui al Congrés de la pròrroga de l’estat d’alarma fins l’11 d’abril. Perquè l’alarma segueix.

Moltes gràcies.

Pregunta al President

Pregunta del president del grup parlamentari Socialistes-Units per Avançar, al president de la Generalitat.

Parlament de Catalunya, 4 de març de 2020.

[enllaç al vídeo]

Gràcies, senyor president.

Molt Honorable president de la Generalitat.

En el marc de la preparació del 8 de març, Dia Internacional dels Drets de les Dones, el grup Socialistes-Units per Avançar vol manifestar, un cop més, el nostre compromís amb la defensa dels drets de les dones i amb les polítiques feministes com a eina imprescindible per avançar cap a una societat lliure de masclisme.

Però, president, creiem en canvi que, per al Govern de la Generalitat, la lluita contra la violència masclista no està sent tractada com a prioritat. Li poso alguns exemples:

– Els recursos destinats a polítiques específiques envers les dones és de 10M€, una xifra que ni tan sols recupera la dotació prèvia a les retallades, que el 2010 era quasi de 12M€.

– Catalunya té una xarxa d’atenció que arriba només a una de cada deu dones víctimes de violència masclista. Nou de cada deu queden fora de qualsevol tipus d’atenció.

– Les dones que pateixen violència masclista tenen molts problemes per accedir a les indemnitzacions que la Generalitat preveu per aquests casos. Entre 2015 i 2019 només 91 dones han rebut aquesta ajuda, i en el mateix període hi ha hagut 7.000 sentències condemnatòries per violència masclista i 60.000 denúncies.

– Els nous recursos que el Govern de la Generalitat ha anunciat sortiran majoritàriament dels recursos del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere. Recursos transferits pel govern central per sumar i no per reemplaçar allò que haurien de fer i no fan les comunitats que, com Catalunya, tenen les competències transferides.

Li pregunto, doncs, President, creu que des del Govern s’estan fent tots els esforços necessaris, destinant tots els recursos i donant totes les facilitats possibles a les víctimes de violència masclista?

*******************

Molt honorable president.

Creiem que des del Govern de Catalunya, no s’està fent tot el que s’hauria de fer. Li he posat exemples ben concrets.

President és obvi que cal reforçar les actuacions del Govern en l’àmbit de la prevenció i de lluita contra la violència masclista i per prevenir situacions de discriminació de les dones i de violència masclista des de la petita infància i al llarg de la vida.

Jo no dubto de la seva bona voluntat. Demostrin amb fets i recursos que la lluita contra la violència masclista és realment una prioritat pel govern que vostè presideix. I que es compleixen les resolucions del ple específic que sobre aquesta qüestió vam celebrar.

Entrevista a El Temps

Aquí hi trobareu l’entrevista que em va fer Manuel Lillo a la revista El Temps, amb fotografies de Jordi Play.

Pregunta al President

Pregunta del president del grup parlamentari Socialistes-Units per Avançar, Miquel Iceta, al president de la Generalitat

Parlament de Catalunya, 12 de febrer de 2020

[enllaç al vídeo]

Gràcies president. Molt Honorable president de la Generalitat.

Els refranys diuen veritats, i certament només ens recordem de Santa Bàrbara quan trona. El temporal recent Gloria ens ha posat sobre la taula algunes mancances en la gestió del territori. Jo voldria preguntar-li directament sobre el Delta de l’Ebre.

Vaig tenir el goig de coincidir amb vostè en una reunió celebrada a Sant Jaume d’Enveja, on la Taula de Consens pel Delta va presentar un seguit de mesures consensuades pel territori que anaven adreçades a tres objectius molt concrets:

  1. La reducció de la vulnerabilitat i el risc per a les persones.
  2. La protecció de les activitats econòmiques i dels béns econòmics potencialment afectats.
  3. Protegir i restaurar la integritat dels sistemes ambientals amenaçats.

Certament, els Governs de Catalunya i d’Espanya estan desplegant mesures d’urgència però com se’ns deia a Sant Jaume d’Enveja hem de tenir un pla global i integral, a curt, mig i llarg termini. Jo crec que és molt important que hi hagi un compromís global del Govern i en aquest sentit volia preguntar-li quines són les línies d’actuació previstes per la plena recuperació del Delta.

********************

President, coincideixo amb vostè amb la valoració del que va succeir a Sant Jaume d’Enveja i efectivament com a culminació d’una feina feta des del territori. Però jo crec que hem d’anar un pas més enllà en el sentit de concretar i definir el compromís de les institucions del país sobre aquell pla.

Jo no sé si vostè estaria disposat a considerar que féssim entre els grups parlamentaris i el Govern un esforç per entomar i assumir plenament el compromís que se’ns va presentar a Sant Jaume d’Enveja.

També voldria saber fins a quin punt es treballarà conjuntament amb el govern d’Espanya que també està preparant una proposta en aquest sentit. Jo recordo que vostè es va comprometre precisament a Sant Jaume d’Enveja a parlar-ne amb el president del Govern d’Espanya amb motiu de la seva visita a Barcelona i no sé si es va fer.

I tercer lloc, president, jo crec que convindria que aquest compromís que vostè ha expressat i sobre el que no tenim cap dret de dubtar no tingués ja un compromís explícit en la tramitació dels pressupostos d’enguany.

 

Debat sobre la pèrdua de la condició de Diputat del president Torra

Intervenció del president del grup parlamentari Socialistes-Units per Avançar, Miquel Iceta, al Parlament de Catalunya.

Dilluns 27 de gener de 2020

[enllaç al vídeo]

Molt honorable president de la Generalitat.

La democràcia és, en efecte, respecte a la voluntat popular. Però és també imperi de la llei. I és per això que el nostre grup parlamentari considera que vostè ha perdut la condició de diputat tot i mantenir la de president. En primer lloc perquè vostè va desobeir la Junta Electoral en període electoral, de forma conscient, pública i notòria.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el va condemnar a 18 mesos d’inhabilitació i està pendent un recurs davant del Tribunal Suprem. De camí, la Junta Electoral va decidir que la sentència del TSJC s’havia d’executar immediatament. Vostè va recórrer al Tribunal Suprem per evitar-ho i el Tribunal Suprem no li ha donat la raó.

Quan un presenta un recurs no només està acceptant el criteri i l’autoritat del tribunal sinó que després s’ha d’ajustar a la resolució que prenguin, si no per què presentava el recurs. I la Junta, després d’aquesta decisió del Tribunal Suprem, ha insistit en l’execució immediata. És una cosa que ha fet avui el secretari general del Parlament amb l’aquiescència de la Mesa de la cambra.

Però això des del nostre punt de vista segurament no és el més rellevant de la sessió. El més rellevant de la sessió d’avui és que hem constatat una divisió insalvable i profunda entre els socis de Govern. I creiem, senyor president, que vostès no estan en condicions de seguir governant.

És vostè a qui correspon apreciar-ho. La competència de convocar eleccions és del president de la Generalitat i nosaltres la respectem en tant que el respectem a vostè en tant que president. Per cert, aquells que li treuen la consideració de president no sembla que s’hagin llegit cap de les resolucions de la Junta electoral i del propi tribunal Suprem, que fins i tot diu que la seva condició de diputat podria ser recuperada eventualment.

Però això, president, i utilitzo una expressió potser massa col·loquial, ja no aguanta més. La legislatura està exhaurida. La divisió entre vostès els impedeix seguir governant i cal pensar en el país i els interessos de la nostra gent, més que ens els interessos personals o de partit. Vostè, més que ningú, està en condicions d’avaluar si val la pena continuar en aquestes condicions o val la pena apel·lar a aquella voluntat popular que vostè apel·lava. Tornar als ciutadans de Catalunya la decisió sobre qui ha de governar-los en el proper període. Qui ha d’aprofitar o no la possibilitat de diàleg oberta en aquests moments. Vostè té la paraula.

Debat sobre la inhabilitació del president Torra per part de la Junta Electoral Central

Intervenció del president del grup parlamentari Socialistes-Units per Avançar, Miquel Iceta, en el ple extraordinari a petició del president de la Generalitat amb motiu de la resolució de la Junta Electoral Central

Parlament de Catalunya, dissabte 4 de gener de 2020

[enllaç al vídeo]

Gràcies, senyor president,

Molt Honorable senyor president de la Generalitat de Catalunya.

Aquest ple s’ha convocat amb caràcter d’urgència a petició seva per comparèixer davant la Cambra per fixar la seva posició davant de la resolució de la Junta Electoral Central que vàrem conèixer ahir, i que encara no ha estat comunicada oficialment. Per tant, els que demanen la seva aplicació immediata cometen un error de primer de carrera.

A mi em va sorprendre la rapidesa amb la que es volia debatre a la cambra una resolució no comunicada. Ara, encara em va sorprendre més, quan es va produir la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que va coincidir amb la celebració d’un ple, que llavors ningú suscités un debat sobre la qüestió. Potser és que es considera que és més important la decisió de la Junta Electoral Central que del TSJC, cosa que jo no comparteixo.

En política l’elecció del moment és sempre rellevant. I ens sembla – i a més ho corroboren algunes de les paraules que estem sentint – que res del que està passant aquests dies és aliè al debat d’investidura que ha començat aquest matí al Congrés dels Diputats.

En tot cas l’hem escoltat com sempre amb atenció i respecte i volem compartir amb la resta de grups i el conjunt de la societat catalana la nostra posició sobre el tema que ens ha portat avui aquí.

Ho diré d’entrada, ras i curt. I també ho diu així la proposta de resolució que plantegem. En la nostra opinió la seva eventual inhabilitació sols pot derivar-se d’una sentència judicial ferma, i no d’un acord de la Junta Electoral Central. Ho diu l’Estatut, la Llei de la Presidència i del Govern, i el Reglament del Parlament. És la nostra opinió. I la de molta gent. Avui editorials de diaris catalans ho diuen clarament.

El que passa és que nosaltres voldríem, segurament en un esforç difícil i que alguns és impossible que entenguin, separar la Presidència del president. Perquè nosaltres volem venir avui aquí en defensa de les institucions, no de la seva gestió que no compartim, però sí de les institucions, perquè com vostè ha dit avui el president és vostè, abans ho van ser uns altres i en el futur encara ho seran uns altres.

I el nostre Estatut estableix unes condicions per a la inhabilitació. I a més ho fa precisament perquè la Constitució li permet. A aquells que els agrada tant la Constitució: no cal arribar al 155, és a l’article 148.1.1. on trobaran vostès que les Comunitats Autònomes tenen dret a legislar sobre l’estatut dels seus presidents i dels seus diputats. A més, ho diu l’Estatut, ho diu la llei de la Presidència i del Govern i el Reglament del Parlament.

Per tant, nosaltres, a la nostra proposta de resolució, demanem que el Parlament també interposi un recurs en defensa de les institucions catalanes. Per tant, si la prova del cotó és la defensa de les institucions jo crec que molts la passem. Confio rebre el seu suport a la proposta de resolució que el grup Socialista i Units per Avançar presenta. És veritat que és una resolució que no parla d’autodeterminació i d’altres qüestions legítimes en un debat però que no tenen a veure amb el que creiem que és el centre de la discussió que ens hauria de portar aquí avui: com defensar millor les institucions catalanes. Els hi diré: la millor manera és respectant la llei, sempre. I quan es considera que els nostres drets o les nostres institucions no són respectades exigir el compliment del dret en el que es fonamenta.

Nosaltres creiem, i ho diem amb total respecte, que la Junta Electoral Central s’hagués hagut d’inhibir com ho va fer la Junta Electoral Provincial de Barcelona, donat que la qüestió estava ja judicialitzada, perquè ja hi havia hagut una sentència en primera instància pendent dels recursos en el Tribunal Suprem que és el que, en el nostre criteri, decidirà.

Certament la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que va recaure sobre vostè és inequívoca. El propi desenvolupament del judici deixava poc marge de dubte. Vostè va decidir no atendre una decisió anterior de la Junta Electoral que impedia en període electoral l’exhibició de símbols de caràcter partidista en els edificis públics. Nosaltres ja vam advertir sobre l’error. En tot cas, com que el nostre és un sistema de garanties, fins que no s’exhaureixi la via judicial ningú pot establir unes conseqüències abans d’hora.

Nosaltres creiem, president, que vostè el que hauria de fer, i ho diem amb respecte, és defensar-se jurídicament. Defensar el que vostè considera que és el seu dret i no utilitzar una decisió que en cap cas és final, perquè sempre pot ser objecte de recurs, per generar un conflicte addicional. Però vostè ja ha parlat fa temps de confrontació i polarització i potser veu també en aquest fet que ha succeït un motiu més de confrontació.

El nostre grup ha manifestat sempre el seu respecte a la legalitat vigent, a la Constitució i a l’Estatut que configuren un Estat de Dret amb separació de poders, la qual cosa ens porta també a acatar les sentències, les dels tribunals d’aquí i les dels tribunals europeus. Que efectivament han de ser respectades perquè no són tribunals estrangers, són tribunals que emparen també els nostres drets i llibertats. Aquí també passem – si això era una prova – la del cotó.

Nosaltres el que li diem és que vostè és el president de la Generalitat, el màxim representant ordinari de l’Estat a Catalunya, i que el que hauríem d’intentar entre tots  i vostè el primer és permetre el retorn de la política i el diàleg. Creiem que cal donar una oportunitat a que els temes polítics es puguin resoldre des de la política. Com es fa això? Respectant la llei, no transgredint-la, i promovent el debat polític democràtic i el diàleg.

Precisament el debat d’investidura al que abans m’he referit també va d’això. S’està jugant la possibilitat o no que s’obri una etapa presidida pel diàleg. Ho diu el programa subscrit entre el PSOE i els companys d’Unidas Podemos-En Comú Podem. Ho diu l’acord subscrit entre el PSOE i el PNB i ho diu encara més específicament l’acord subscrit entre el PSOE, el PSC i ERC.

Respecto – i ho va demanar algú – totes les posicions al respecte. Hi ha qui pot dir “jo no hi confio”. Hi té tot el dret. Però la meva pregunta és la següent: pel fet d’una desconfiança que pot tenir arrels profundes i motius justificadíssims ens hem de negar la possibilitat d’aprofitar aquesta nova oportunitat?

Tot el que ha passat ens impedeix ara aprofitar el present per intentar millorar el futur?

Aquesta és la qüestió que jo crec que està aquests dies sobre la taula. I ho dic des del respecte per totes les posicions, però entendran que ho faci des d’un respecte especial envers la posició de la gent d’ERC, que en la situació excepcional que vivim ha fet una aposta per no impedir la creació d’un govern que està disposat a obrir aquesta via.

Nosaltres no cal dir-ho, estem absolutament decidits a aquest camí. Diàleg, negociació i pacte. Diàleg Catalunya endins. Diàleg entre institucions. Diàleg en el marc de la llei, si cal fins i tot per canviar-la a través dels mecanismes i majories establerts que permeten canviar les lleis. Un diàleg, no imposició. Un diàleg transaccional, entre els uns i els altres. Perquè volem arribar a aquest acord.

Ens agradi o no tenim una societat dividida sobre això. La nostra obligació compartida d’uns i altres és trobar un terreny d’encontre, que probablement no satisfarà al 100% ningú, però que podrà ser raonablement satisfactori per una àmplia majoria. Això és el que nosaltres volem.

No deixem que les passions ens ceguin. No deixem que el dolor, d’uns i altres, ens impedeixi prendre les decisions més adequades. No deixem que el passat ens impedeixi actuar sobre el present.

I a vostè president i des del respecte, em permeto de suggerir-li una cosa que vostè ja ha anunciat que farà: recórrer aquesta decisió. Tant la decisió del TSJC com la de la JEC. En aquest darrer cas, lògicament, demanant unes mesures cautelars que previnguin sobre el que podria ser una vulneració de drets impossible de reparar més endavant. Faci-ho, val la pena. És la seva obligació com a president perquè en aquest cas vostè no està defensant el president actual sinó la Presidència de la Generalitat.

I ara que hem tornat tots a la defensa de l’Estatut, doncs, per defensar l’Estatut, per defensar l’autogovern, per defensar les nostres institucions, anem junts.

Nosaltres discrepem de vostè de vostè en moltes coses. El seu exercici de la presidència, la seva orientació política, però reiterem el respecte a la institució que vostè en aquests moments encarna. Que tots estiguem a l’alçada del moment.

Moltes gràcies.

Enllaç a la Proposta de Resolució presentada pel grup parlamentari Socialistes – Units per Avançar

Declaració sobre els acords de cara a la investidura de Pedro Sánchez

DECLARACIÓ DEL PRIMER SECRETARI DEL PSC (2 de gener de 2020)

  1. De les eleccions del 10 de novembre de 2019 se’n van derivar dos mandats molt clars: la constitució d’un govern progressista a partir de la investidura com a president del govern d’Espanya de Pedro Sánchez, i la necessitat d’obrir una dinàmica de diàleg entre les institucions catalanes i espanyoles per intentar trobar una solució acordada a la qüestió catalana.
  2. Aquesta solució acordada haurà de concitar un consens majoritari a Catalunya, superant així la divisió actualment existent, i també el necessari consens en el conjunt d’Espanya. Lògicament aquesta solució s’haurà de produir en el marc legal vigent que pot ser modificat a través dels procediments i les majories legalment previstos.
  3. Des d’aquest punt de vista considerem que els resultats electorals del 10-N no sols no havien de ser considerats com a un problema insuperable, sinó que podien esdevenir una oportunitat en la mesura que forçaven a trobar espais de diàleg i d’entesa entre partits polítics amb projectes ben diferenciats.
  4. Vàrem saludar el preacord assolit entre el PSOE i Unides Podemos per formar un govern de coalició progressista, que es va produir en el termini de 48h després de les eleccions, en estricte compliment del compromís electoral anunciat per Pedro Sánchez. Un preacord que s’ha concretat posteriorment en el document “Coalición progresista. Un nuevo acuerdo para España”, subscrit per ambdós partits i que compartim totalment.
  5. Aquest pacte s’ha complementat amb l’acord de 12 punts subscrit entre el PSOE i el Partit Nacionalista Basc, i ha rebut també el suport explícit de Mas País. L’acord subscrit entre el PSOE i el PNB implicarà un impuls decidit a l’Espanya plural, respectuosa dels diversos sentiments de pertinença.
  6. Avui s’ha fet públic l’acord al que s’ha arribat després d’un llarg esforç negociador entre el PSOE, el PSC i ERC, que possibilitarà l’abstenció d’ERC en el procés d’investidura, desbloquejant així la formació del govern progressista i obrint una perspectiva de diàleg per abordar la qüestió catalana.
  7. El PSC ha defensat des de fa molts anys que la divisió entre els catalans així com el conflicte que s’ha anat agreujant entre les institucions catalanes i espanyoles, només podria ser abordat a través d’un esforç compartit de diàleg, negociació i pacte. L’acord assolit entre el PSOE, el PSC i ERC s’inscriu absolutament en aquesta lògica a través del reconeixement de la existència d’un conflicte de naturalesa política, la creació d’una mesa bilateral entre governs que es coordinarà amb altres espais de diàleg institucionals i parlamentaris ja existents, i l’impuls als acords que s’assoleixin en la mesa bilateral a través dels procediments oportuns i que seran sotmesos, si s’escau, a validació democràtica a través de consulta a la ciutadania de Catalunya, d’acord amb els mecanismes previstos o que es puguin preveure en el marc del sistema jurídic-polític.
  8. Estem davant d’una gran oportunitat per superar, per una banda, les polítiques d’austeritat i de resignació davant l’augment de la pobresa i de les desigualtats, i, per altra banda, l’inici d’un procés de diàleg polític que havia estat reclamat de forma molt majoritària per la societat catalana.
  9. Així, doncs, l’entestament a bloquejar la via política que s’obrirà a través de la investidura de Pedro Sánchez i la formació del govern de coalició progressista, sols s’explica bé pel rebuig a les polítiques progressistes i d’esquerres o bé pel rebuig al diàleg entre les institucions catalanes i espanyoles, o a totes dues raons alhora.
  10. En aquest moment, que no dubtem a qualificar de transcendent, el PSC ratifica el seu compromís amb les polítiques progressistes i d’esquerres i a una dinàmica de diàleg, negociació i pacte que permeti superar el conflicte i el bloqueig de la política catalana.
  11. Avui és una bona oportunitat per manifestar novament el nostre reconeixement i ple suport a Pedro Sánchez i la direcció federal del Partit Socialista Obrer Espanyol, per la seva decisió d’encapçalar un nou impuls reformista i el reconeixement de l’Espanya plural en la que vivim i que aspirem a millorar.
  12. Tampoc no volem estalviar el reconeixement a Pablo Iglesias i Unides Podemos per la seva determinació a fer possible un govern de coalició progressista, el primer en la etapa democràtica oberta per la Constitució de 1978, al Partit Nacionalista Basc per la seva contribució a obrir la porta de l’esperança, a Más País pel reforçament de les posicions progressistes, i a totes aquelles forces que s’hi puguin afegir. Totes aquestes forces polítiques han arriscat per desbloquejar la política espanyola i fer possible una nova etapa de transformació i reformes i, en aquest sentit, valorem també la decisió presa per ERC, que implica una opció inequívoca pel diàleg com a única eina vàlida per resoldre el conflicte. El socialisme català s’hi compromet totalment i absoluta.

 

DOCUMENTS:

Pregunta al President

Pregunta del president del grup parlamentari Socialistes – Units per Avançar, Miquel Iceta, al president de la Generalitat

Parlament de Catalunya, 18 de desembre de 2019

[enllaç al vídeo]

Gràcies, senyor president.

Molt Honorable President de la Generalitat. Aprofito la pregunta per desitjar al conjunt de la Cambra i a tot el país unes bones festes i un magnífic 2020.

Segons dades oficials els Expedients de Regulació d’Ocupació han augmentat un 38%, afectant 6.470 persones, dades que estan per sobre de la mitjana espanyola que ha estat del 25% en el mateix període. Voldríem saber quina és la seva opinió al respecte i què pensa fer el govern per assegurar el futur la nostra indústria?

*****************

Gràcies senyor president. Potser a diferència d’altres sessions del control m’agrada el to i el contingut del que diu i per tant ho vull subratllar.

Però nosaltres tenim alguns dubtes sobre la capacitat del govern d’entomar les dificultats de sectors industrials del país.

I és veritat que vostè parlava de la necessitat d’augmentar recursos però és que hem de recordar que els recursos que s’adrecen a les polítiques industrials no paren de baixar des de 2012.

I tampoc sabem veure una reacció adequada del govern davant de les notícies preocupants que afecten el sector industrial.

I efectivament són problemes que afecten empreses tant rellevants com Nissan, o els que citava Jèssica Albiach de l’empresa Continental de Rubí, que és una multinacional de l’automoció que està precisament en crisi intentant adaptar-se als vehicles elèctrics i als nous reptes de la sostenibilitat.

També d’altres empreses rellevants han estat mencionades: General Cable, Sada o Bayer, i no hem sabut trobar per part del govern una reacció proporcional a la preocupació que generen i a l’afectació sobre els seus treballadors.

Vostè ja s’ha avançat a dir-ho i ho celebro. Cal reactivar el Pacte per la Indústria, que corre el risc de quedar-se només en paper. I efectivament això implica dotar-lo econòmicament de forma ambiciosa.

Ja que semblen decidits a augmentar la pressió fiscal sembla lògic que part dels recursos suplementaris que es puguin obtenir es dediquin a evitar que la nostra base industrial s’empetiteixi.

President, governi, avanci’s als problemes, entomi les responsabilitats. I si necessita la nostra col·laboració demani-la perquè, des del nostre punt de vista, està en joc el futur.

Discurs de cloenda del 14è Congrés del PSC

INTERVENCIÓ EN LA CLOENDA DEL 14è CONGRÉS DEL PSC, 15.12.2019

Presidenta, membres de la Mesa,

Delegats, delegades,

Convidats, convidades,

Hem fet un magnífic Congrés.

Hem mostrat a la societat catalana i al conjunt dels espanyols que a Catalunya hi ha una alternativa al desgavell actual. Que hi ha un camí per superar el fracàs de l’independentisme.

Que a Catalunya hi ha un partit sòlid, coherent, fiable, unit, molt unit, que proposa un altre rumb pel nostre país.

Un nou rumb que ens allunyi de l’escenari de confrontació i declivi al que ens han portat els successius governs independentistes.

Un rumb que ens porti a unir als catalans i les catalanes en objectius que ens permetin avançar junts, que facin de Catalunya un país guanyador.

Mireu,

El PSC proposa als catalans que abandonem la política de la queixa, el greuge, el victimisme i la confrontació.

Que aixequem el cap i construïm junts el futur que volem, el país que ens mereixem.

Al llarg de tres dies hem treballat per a oferir als catalans el nostre projecte de futur.

  • Un projecte per guanyar en progrés econòmic.
  • Per guanyar en justícia social.
  • Per guanyar en feminisme.
  • Per guanyar en qualitat ecològica.
  • Per guanyar en unitat civil.
  • Per guanyar en cohesió social.
  • Per guanyar en autogovern.
  • Per guanyar en finançament.
  • Per guanyar en reconeixement, en respecte, en convivència.

En definitiva, un projecte per canviar el present i per guanyar el futur. Un futur que torni a situar Catalunya com a actor de primera línia en el progrés d’Espanya i d’Europa.

Per això hem de superar divisions, frustracions i enfrontaments.

Perquè, amigues i amics, la història ens demostra que quan les societats estan unides internament ningú les pot dividir des de fora, i que si tanquem les divisions internes podem convertir els reptes d’avui en oportunitats per demà.

I per fer tot això que proposem,

  • ens avala la nostra història i el que hem aportat a Catalunya.
  • ens avalen els nostres equips i les nostres idees:
  • el que hem fet i fem als Ajuntaments.
  • el que vàrem fer al govern de Catalunya amb els presidents Maragall i Montilla.
  • el que vàrem contribuir a fer des del govern d’Espanya amb Felipe González, José Luis Rodríguez Zapatero i Pedro Sánchez.
  • i el que farem ara al govern d’Europa amb Josep Borrell.

No hi ha cap altre partit polític a Catalunya que tingui un full de serveis al país, al servei dels catalans i de les catalanes i del conjunt dels espanyols com el PSC. Cap ni un. Ni abans, ni ara.

Mireu,

Com us deia ahir, hem estat capaços de superar una profunda crisi i d’esdevenir el segon partit de Catalunya.

Hem recuperat un paper central en la política catalana i espanyola.

I ara la nostra ambició per Catalunya, la nostra ambició de ser útils a la ciutadania, ens impulsa, gairebé diria que ens obliga a esdevenir el primer partit del país i encapçalar el govern de Catalunya.

Sí, ho dic sense embuts: vull esdevenir el proper president de la Generalitat !

Estem farts de perdre temps i energies.

Estem farts de frustracions i divisions.

Estem farts que es cavin trinxeres i s’aixequin murs; nosaltres el que volem és estendre ponts.

No acceptem l’alternativa que pregonen alguns entre independència o barbàrie.

Catalunya necessita canviar de prioritats, necessita canviar de govern, necessita canviar de president.

Catalunya necessita un president que governi per a tots els catalans i no un president com el que tenim, que només governa pensant en els que comparteixen les seves idees.

Un president que mobilitzi tot el potencial del país, totes les persones, tot el talent i totes les capacitats de la nostra societat.

Catalunya necessita un president que cridi a l’entesa, i no a la confrontació i la polarització.

Un president que defensi la convivència, el respecte, i la legalitat.

Un president que sàpiga que els períodes més foscos de la història, a Catalunya, a Espanya, a Europa i al món, s’han produït quan l’imperi de la llei ha estat menystingut o ignorat.

Vull recordar, perquè les comparteixo, les paraules de l’actual presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, quan deia que el bressol d’Europa es la filosofia grega i el Dret Romà, i que l’Imperi de la llei es la nostra millor eina per a defensar la llibertat i protegir els més vulnerables, i que no pot haver-hi cap pas enrere en la defensa  d’aquest principi.

Mai no deixaré d’insistir en que els catalans necessitem un govern centrat en resoldre els problemes de la gent.

La prioritat han de ser les persones i les seves necessitats.

És evident que des de 2012 la deriva independentista ha dividit la societat, ha fracassat en els seus objectius i ha perjudicat els interessos del país i la seva gent, sense obtenir cap avenç concret.

Avui estem pitjor que a l’inici del procés. No tenim més competències, no tenim més finançament, ni més projectes, ni més empenta, ni més inversions.

Per això hem reiterat la nostra proposta:

  • respecte als altres,
  • diàleg com a forma de construir els acords entre els que pensen diferent,
  • unitat civil
  • i cohesió social.

aquesta és la nostra alternativa al rotund fracàs de l’independentisme.

Amigues i amics,

El nostre és un gran país, però pot ser encara un país millor si encertem les prioritats. Aquest és el nostre objectiu.

El nostre país ho té tot:

  • gent treballadora que s’esforça cada dia,
  • emprenedors i emprenedores amb projectes,
  • empresaris i empresàries disposats a arriscar,
  • sindicalistes reivindicatius però capaços de negociar i d’arribar a acords,
  • bons i bones mestres, metges, metgesses, professionals de la seguretat, i servidors i servidores públics.
  • Tenim un magnífic clima, una situació geogràfica privilegiada, tradició industrial I bones infraestructures. I les tindrem encara millors quan José Luis Ábalos tingui el pressupost que alguns, de forma molt equivocada i temerària, van rebutjar.
  • Tenim una societat viva, capaç de mobilitzar-se per causes nobles com defensar la sanitat pública, lluitar contra la violència masclista, l’homofòbia o reivindicar la igualtat de gènere.

Ho tenim tot.

Però no podem badar.

Cal que juguem bé les nostres cartes. Cal deixar enrere la confrontació i tornar a apostar per la col·laboració.

Cal deixar enrere la divisió entre catalans per assolir grans acords que garanteixin el progrés de tots.

Anant junts potser no anirem tan ràpid o tan lluny com alguns voldrien, però anirem ben segurs i no retrocedirem com ha succeït en els darrers anys ni deixarem ningú enrere.

Tenim la immensa sort de viure a Europa i en una economia social de mercat, el model europeu al que moltes pobles del planeta aspiren, i en el que, perquè continuï el progrés, cal conciliar un correcte funcionament del mercat amb les exigències socials per a mantenir-lo com el sistema que fa més feliços als ciutadans.

Reivindiquem el model europeu: democràcia, economia de mercat i Estat del benestar.

Això sí, una economia de mercat que asseguri què l’economia estigui al servei de la gent i no la gent al servei de l’economia.

Amigues i amics,

El full de ruta que ha traçat el PSC per a tornar l’esperança als catalans és un camí clar i factible:

  • Impulsar una Catalunya unida en la diversitat i ben governada, assegurant el reconeixement de la seva realitat nacional, que és plural, enfortint l’autogovern, millorant el finançament, fomentant el reconeixement de la diversitat d’Espanya, i promovent la participació activa en les decisions de les polítiques de l’Estat i de la Unió Europea.
  • Garantir el progrés econòmic i la creació de llocs de treball dignes i estables, apostant pel talent, el coneixement i la capacitació, per una escola pública de qualitat, i pel suport a les Universitats i a la recerca.
  • Assegurar la justícia social, millorant els serveis de salut i de serveis socials, consolidant el sistema de pensions, promovent habitatge assequible i barris amb una bona qualitat de vida, i garantint la inclusió de tothom en una societat d’oportunitats.
  • Fomentar un desenvolupament econòmic i territorial sostenible, abordant l’emergència climàtica i la transició energètica des d’una perspectiva ecologista, impulsant l’avenç tecnològic i la transformació digital, i assegurant l’equilibri territorial per una Catalunya ben cohesionada que no oblidi la necessària reactivació de les comarques que estan perdent població.
  • Promoure la igualtat de gènere de forma real, efectiva i transversal. Volem que els valors feministes impregnin totes les polítiques públiques. Els drets, les llibertats i les oportunitats de les dones no són negociables, com no ho és una lluita aferrissada contra la violència masclista.

Amigues i amics,

Avui, quan torno a anunciar que aspiro a ser president de la Generalitat, vull prendre davant de tots vosaltres i de tots els catalans, dos compromisos personals: no enganyar la societat catalana i no dividir-la.

Prou mentides, prou frustracions, prou confrontació.

Vull ser president per evitar la divisió entre els catalans.

Vull ser president per evitar el trencament entre Catalunya i la resta d’Espanya.

Vull ser president per utilitzar totes les energies, tots els recursos i tot el talent del país per millorar la situació econòmica, per crear riquesa i per reduir les desigualtats.

Vull estendre la mà a l’esquerra i al centre, a autonomistes i federalistes, a tots els reformistes.

Vull recuperar aquella vella idea del catalanisme segons la qual units avancem i dividits retrocedim.

Que és molt millor l’acord que el conflicte.

Que negociar no és renunciar ni rendir-se, és avançar.

Vull convèncer els catalans que necessitem àmplies majories per a l’acord i el canvi.

Per acordar un Pacte d’Estat per a Catalunya que garanteixi:

  • Un autogovern més sòlid.
  • Millor finançament.
  • Una Espanya federal en la que una Catalunya estimada i respectada se senti còmoda i protagonista.

No volem la independència: el que volem es més i millor Catalunya.

I volem un mecanisme perquè la ciutadania pugui acceptar o rebutjar aquest Pacte.

No volem votar per dividir-nos en faccions irreconciliables.

No volem una societat esquinçada entre guanyadors i perdedors.

Volem votar un acord.

__________________________________________

Compañeras y compañeros,

Iniciamos este congreso recordando a Jordi Solé Tura y reivindicando la Constitución de 1978, de la que estamos tan orgullosos, porque ha permitido la España democrática y moderna en la que hoy vivimos.

Y también defendemos la Constitución porque ha posibilitado que los catalanes tengamos el mayor grado de autogobierno y desarrollo que hemos tenido nunca en la historia.

__________________________________________

Vull ara reiterar els compromisos que vaig prendre quan em vàreu elegir com a candidat a la presidència de la Generalitat.

Vull un país lector. Un país de biblioteques, mediateques i arxius del segle XXI. De persones cultes que tenen accés al teatre, el cinema, la música i l’art.

Vull un país de ciència. En el que floreixin les universitats i treballin a gust els investigadors i investigadores.

Vull un país sà i ben alimentat. Que cuidi l’alimentació dels nostres fills i filles.

Vull un país per a nens i avis. Amb casals, llars d’infants i ludoteques. Un país on ningú no tingui por d’envellir en solitud.

Vull un país per caminar i descobrir. Amb ciutats a la mida de les persones i turistes que ens visitin i ho facin des del respecte i el civisme. Un país que cuidi la terra i el territori, la qualitat de l’aigua i de l’aire.

Vull un país digital. Capdavanter en economia digital, cooperativa i col·laborativa. Un país capdavanter en innovació i sectors industrials i de serveis avançats.

Vull un país obert i participatiu. De voluntaris i persones compromeses. Un país acollidor capaç d’aprofitar i potenciar totes les energies, tot el talent. Un país d’entitats, associacions i fundacions.

Vull un país en el que a igual feina correspongui igual salari. Un país que persegueixi l’explotació laboral. Un país de treballadors autònoms i emprenedors que generin i redistribueixin riquesa.

Vull un país ben connectat. Amb ports, aeroports, trens i carreteres de primera. Un país en el que el dret a la mobilitat sigui real, i la sostenibilitat i la transició ecològica siguin objectius permanents.

Vull un país segur. Per a les dones, els infants, pels més grans, per a les persones amb discapacitat, per a tothom. Sense violència masclista ni homòfoba.

En definitiva,

Vull un govern que estigui a l’alçada de la gent.

Un país del que ens sentim orgullosos.

Un país que ofereixi un futur segur per a tothom, lluny de pors, incerteses i radicalismes.

Amigues i amics,

Avui el PSC s’ofereix novament al conjunt de la societat catalana.

A tots aquells i aquelles que, pensin com pensin, creuen que hem de canviar de rumb.

Als que saben que el conflicte no porta enlloc.

Als que volen diàleg, negociació i pacte.

Als que creuen que estem en condicions de tenir un país millor, el país que ens mereixem.

A tots ells i a totes elles ens adrecem.

I jo us dic avui que no els fallarem si ens fan confiança!

Moltes gràcies!