Notícies i articles

Us recordo que gairebé cada dia recomano articles a través de Twitter i de la meva pàgina a Facebook. Aquí hi trobareu les meves intervencions més recents, i aquí accediu al meu Arxiu. Ho trobareu tot plegat al meu web personal miqueliceta.cat

Intervenció en el Consell Nacional del PSC

INTERVENCIÓ DE MIQUEL ICETA EN EL CONSELL NACIONAL DEL PSC, 6.03.2021

20210306102855_7M0A9887-1536x1024

Molt bon dia companyes i companys, molt bon dia!

Sigueu totes I tots benvinguts a la reunió del Consell Nacional del primer partit de Catalunya, el nostre partit, el partit de Joan Reventós, de Marta Mata, d’Enric Adroher, de Juli Busquets, de Carlos Barral, de Maria Aurèlia Campmany, d’Alexandre Cirici Pellicer, de Ramon Fernández Jurado, de Pep Jai, de Jordi Llimona, d’Ernest Lluch, d’Oriol Martorell, de Josep Pallach, de Paco Ramos, de Jordi Solé Tura, de Josep Verde Aldea, de Carme Chacón, i també el partit de Raimon Obiols, d’Isidre Molas, de Narcís Serra i dels presidents Pasqual Maragall i José Montilla, el nostre partit, el PSC, de nou el primer partit de Catalunya.

El partit que sempre està on ha d’estar, aquests dies, al costat dels treballadors i treballadores de Bosch, al costat dels Mossos d’Esquadra, al costat de SEAT i la industria automobilística del país, al costat d’Alstom a Santa Perpètua de Mogoda, a qui RENFE ha adjudicat un contracte de 1.447 M€ per fabricar 152 trens. RENFE no adjudicava una compra de trens des de 2007!

Quina diferencia amb d’altres que mai estan on haurien de ser.

Nosaltres, en canvi, avui i sempre, al costat del país, al costat de les reformes, dels canvis, de l’estabilitat política, del rigor i la serietat al govern o a l’oposició, al costat del progrés, de la justícia social, del feminisme, de l’ecologia, la solidaritat i la fraternitat amb els pobles d’Espanya.

Que sigui el primer mot d’ordre d’aquest Consell Nacional la crida a aixecar ben alta, dilluns i tots els dies de l’any, la bandera del feminisme, de la radical igualtat entre homes i dones. Fem ben nostre el crit: Visca el 8 de març! Visca el feminisme! Visca la diada de la dona treballadora! Llegiu i difongueu el nostre Manifest del 8 de març!

I que sigui el primer reconeixement del dia, el nostre reconeixement col·lectiu a Salvador Illa, el líder que ens ha portat a la victòria, la persona que està cridada a ser el president de la Generalitat capaç de passar pàgina al procés divisiu, fracassat i eixorc, i que escriurà les noves pàgines de reconciliació, de convivència, de diàleg, de prosperitat compartida. Amb ell Catalunya recuperarà la posició capdavantera i d’èxit que mai no hauria d’haver perdut.

Gràcies, Salvador, pel que has fet. I encara més gràcies pel que et toca fer, pel que faràs, al servei de tots els catalans i les catalanes, pensin com pensin, si de veritat aspiren a un país millor.

En Salvador ens ha portat a la victòria en les eleccions que alguns no volien ni celebrar. Amenaçaven amb totes les plagues d’Egipte. El temps ha posat en evidència els mals auguris interessats que escampaven. I el resultat ha deixat ben clar que és el que veritablement els feia por.

Es diu que les victòries tenen molts pares i mares i que les derrotes són orfes. La nostra victòria ha tingut un protagonista destacat, en Salvador Illa. Els catalans i les catalanes han decidit de forma inapel·lable que en Salvador sigui el líder del socialisme i del progrés a Catalunya, els nostres conciutadans i conciutadanes han decidit amb el seu vot majoritari que sigui en Salvador qui encapçali el nostre projecte i qui ens guiï a la victòria que es produirà més aviat que tard.

Aquest Consell Nacional ha de reconèixer l’indiscutible lideratge polític d’en Salvador. Vam fer un Congrés fa un any. No hi ha motiu per fer-ne un altre abans que toqui. Però sí és moment de dir que aquí no hi haurà bicefàlia, perquè de líder només n’hi ha un, en Salvador! Mentre que jo seré el primer secretari del partit mentre ho vulgueu. Cap bicefàlia, que produeix cefalea, un partit unit al voltant de qui els catalans i catalanes prefereixen com a president de la Generalitat.

Però us deia que tota victòria té molts pares i mares, si. Els nostres militants i simpatitzats, els nostres alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores, tots els nostres càrrecs electes, els nostres responsables orgànics, el lideratge de Pedro Sánchez al Partit Socialista Obrer Espanyol i al capdavant del govern d’Espanya, els nostres diputats i diputades, la nostra feina al Parlament, la nova etapa del PSC que tinc l’honor d’encapçalar des de juliol de 2014, la feinada d’Eva Granados impulsora del programa electoral i de tantes i tantes coses, l’equip de campanya, en la recta final coordinat per Victor Francos, la Comissió Executiva del Partit, tanta i tanta gent. Permeteu-me només un nom més: el de Bea Ventura, la nostra regidora a Santa Coloma de Farners, que representa la feina d’aquells i aquelles que en territoris difícils marquen la nostra posició i el camí del progrés.

Siguem conscients que el partit s’ha de seguir enfortint i eixamplant, que hem de guanyar en presència, en potència i també en qualitat. És una feina permanent que a partir d’ara podrem desenvolupar encara amb més empenta. Amb la feina imprescindible de gent com el José Luis, el Jonatán i el Joaquín, i tants i tants altres. Sota la mirada i l’impuls del secretari d’organització i acció electoral, que ho segueix essent, i de la resta de responsables de l’executiva.

Queda molt a fer, molt a millorar.

I aprofito per saludar la nova direcció del grup parlamentari amb l’Alícia Romero com a portaveu, i Raúl Moreno com a portaveu adjunt.

Els resultats han estat magnífics. 654.766 vots, el 23%, 48.000 vots més que el 2017, 9,17 punts més. Primers en vots i empatats en escons amb la segona força política. Mai havíem aconseguit això. Ni el 1999 ni el 2003.

Sí, primers a Catalunya, primers a la demarcació de Barcelona i a Barcelona ciutat, els que més creixem a Lleida i Girona, on som tercera força, i els segons a Tarragona, a 12.000 vots del partit que es va imposar a aquella demarcació. Victòria important a la regió metropolitana, a la costa de Tarragona i a la Vall d’Aran.

Amb un candidat guanyador i una proposta guanyadora: derrotar el virus, reactivar l’economia, enfortir les polítiques socials, i retrobament entre els catalans. Una majoria de catalans i catalanes han volgut girar full i deixar enrere la dècada perduda del procés.

El que ha començat el 14 de febrer acabarà al Palau de la Generalitat amb Salvador Illa de president. I com més aviat millor per tots.

Ho veiem ara mentre alguns s’entesten en tornar a formar una aliança fracassada, una aliança incapaç de proporcionar estabilitat, certesa i progrés. Mentre la majoria volem que torni la Catalunya de primera, hi ha qui vol tornar a formar un govern dividit i enfrontat, un govern incapaç d’encertar les prioritats, incapaç de mostrar eficàcia, incapaç de donar el suport imprescindible a la nostra policia.

Però de tot això, dels riscos i de les oportunitats del moment present, de l’orientació de la nostra política, us en parlarà qui ha de fer-ho. I amb ell us deixo.

Salvador, la paraula i el lideratge són teus.

Intervención en la toma de posesión de diversos altos cargos del Ministerio de Política Territorial y Función Pública

INTERVENCIÓN DEL MINISTRO DE POLÍTICA TERRITORIAL Y FUNCIÓN PÚBLICA EN EL ACTO DE TOMA DE POSESIÓN DE DIVERSOS ALTOS CARGOS DEL MINISTERIO, 5.03.2021

[enlace al video]

Bienvenidas, bienvenidos a este Palacio de Villamejor que es la sede principal del Ministerio de Política Territorial y Función Pública.

Para trabajar bien y obtener buenos resultados hay que tener una visión estratégica y global de la política, pero sobre todo hay que tener un buen equipo, un equipo preparado con experiencia capaz de trabajar conjuntamente. Los buenos equipos suman y hoy tengo la satisfacción de dar por completado un magnífico equipo.

Se trata de un equipo que en el caso de este Ministerio necesita dos ideas muy claras. Por un lado, la idea de un Estado como el nuestro que es un Estado de las autonomías, que es un Estado diverso y plural y que por lo tanto debe atender a muchos requerimientos.

Este es el Ministerio de los pactos, es el Ministerio de los acuerdos, este es el Ministerio de la cooperación, esa palabra como gobernanza que se está utilizando últimamente mucho, pero también la importancia trascendental y decisiva del papel de los servidores públicos. El papel de aquellos conciudadanos y conciudadanas nuestros que dedican lo mejor de su tiempo de su saber, de su entender, de su experiencia, al servicio de la comunidad.

Lo hacen a través de múltiples mecanismos de atención pública. Hemos llegado ya muy lejos, aunque algunos todavía se dejan arrastrar por el cliché de aquella idea del funcionario como un administrativo que trabaja con una mesita pequeña en un rincón oscuro.

Los servidores públicos son de muchos tipos. Un servidor publico es el que efectivamente trabaja en los servicios administrativos, pero también están los médicos, las enfermeras, los celadores, los camilleros, los diplomáticos, los policías, los militares, los bomberos y tantos y tantos ejemplos de dedicación y vocación, y este Ministerio es su casa.

Aquí está quien tiene la obligación de defenderlos frente a los problemas de la vida y, a veces, de dificultades derivadas de su actuación.

Por eso tocaba hacer un buen equipo. Tocaba hacer un buen equipo y, como no tengo abuelos, lo he conseguido.

Es un equipo muy bueno, creo que son los mejores. Es verdad que se producen en la administración estas cosas que algunos como habrán escuchado cuando se han leído su decreto de nombramiento pues empezaron a trabajar el 2 de febrero y estamos a 5 de marzo que es cuando han tomado formalmente posesión de su cargo, pero llevan ya trabajando desde entonces. Los quiero presentar: son Víctor, Alberto, Mar, Nacho y Olivié. Bienvenidos.

EvuHj1UWQAggtCw

Por orden de relación protocolaria primero va Víctor Francos. Es jurista. Es un gran trabajador y colaborador mío de hace mucho, mucho tiempo, pero hoy más conocido por haber sido director de gabinete del ministro Salvador Illa en esta dificilísima situación sanitaria. Yo creo que esto ha servido para que muchos que no lo conocían vieran su valía, su tenacidad y su capacidad de trabajo en situaciones muy, muy difíciles, muy duras, muy especiales.

Quiero también presentarles a Alberto Herrera que, al igual que Víctor ha estado ha estado en la primera línea de la lucha contra la Covid 19 en el Ministerio de Sanidad es joven pero tiene una dilatada carrera al servicio del interés público: estuvo ya en este Ministerio cuando era el Ministerio de la Presidencia y de las Administraciones Territoriales, fue subdirector general de servicios de la inspección de servicios de la administración periférica del Estado

Quiero presentarles también a mi directora de gabinete, Mar Román. También tiene una larga trayectoria como servidora pública. Empezó a los 25 años siendo diputada autonómica en Andalucía. Ha sido concejala y asesora en diversos gabinetes ministeriales en Industria, Justicia y Economía, lo cual le da la experiencia y el perfil necesario para ejercer como directora de mi gabinete.

Les presento también a Nacho de Loyola. Es el nuevo secretario general técnico y pertenece al cuerpo superior de administradores civiles del Estado y estuvo ya también en este Ministerio como subdirector general de la inspección de servicios de la administración periférica del Estado. A lo largo de este año ha sido secretario general técnico del Ministerio de Sanidad.

Por último, Olivié Bayón, que es muy amigo mío y servidor público. También ha estado en Sanidad como jefe de gabinete del secretario general de información e innovación del Sistema Nacional de Salud.

Y, si me lo permiten, ¡hemos incorporado mucha salud a este Ministerio! Hemos aprovechado experiencias adquiridas de momentos muy difíciles en lugares muy delicados.

No sería justo que olvidara a una parte del equipo que ya estaba aquí. Se trata de una parte del equipo que ha demostrado desde este Ministerio su buen hacer. Son muchos, pero si me lo permiten voy a resumir en los dos secretarios generales: una de coordinación territorial, Miriam Álvarez, y el otro, de función pública, que es Javier Rueda, que también nos acompañan.

Hemos hecho pocos cambios. ¿Por qué? Miren una cosa, es que han visto que en este Ministerio la rotación de los ministros a veces ha sido corta. Yo creo que merece la pena que los equipos al menos sí sean estables para garantizar que las grandes orientaciones tanto en materia de política territorial como de función pública se mantengan en el tiempo.

Las reformas necesitan tesón, necesitan permanencia, necesitan tenacidad, como el propio Estado las necesita. Por lo tanto, me complace decir que a pesar de que hoy hemos nombrado a 5 personas, pero el grueso del equipo de este ministerio y de las instituciones que de él dependen se va a mantener.

Y es verdad que hablábamos mucho de la pandemia, sobre todo en atención a lo que ha sido la experiencia en el último cargo de quienes hoy toman posesión. Nos ha puesto a prueba a todos, pero a mí me gusta incluso en las situaciones problemáticas sacar alguna conclusión positiva. Y si la pandemia ha demostrado algo es que juntos somos más fuertes y que colaborando trabajamos mejor. Es desde esa constatación que queremos implementar todavía más esta dimensión de Estado federal.

Tenéis experiencia, en la Administración, desde luego más que yo. Sabéis que terreno pisáis, habéis demostrado solvencia, habéis demostrado rigor. Por lo tanto, estoy convencido de que seréis una aportación fundamental y por eso me he permitido el lujo de decir que es un magnífico equipo.

Pero quiero aprovechar también para disculparme ante vuestras familias. Es verdad que el servicio público implica algunos sacrificios y algunas dificultades que no sólo se proyectan en quienes desempeñan la labor, sino en sus familias. Y entenderán perfectamente que me refiera en este caso a quienes no viven en Madrid y que por lo tanto tendrán que compaginar esta labor con familiares que viven lejos. Y, si mi permitís a dos buenas amigas, a Ana Díaz y a Virtu Morón, pedirles disculpas por anticipado.

Cuento con vosotros, tenemos tantas cosas que resolver. Siempre hay cosas por resolver, en la Administración. Nadie puede pensar que la labor se acaba un día. Pero hay algunas que estos días están ocupando espacios en los medios de comunicación, la de la temporalidad de los interinos. La oportunidad, sobre la que Javier viene trabajando ya hace tiempo de reformar el Estatuto básico del empleado público. Y además ahora con una cierta urgencia o presión adicional porque la propia UE nos dice que es una cuestión que debemos resolver.

Vamos a reformar ese Estatuto Básico, la semana que viene ya tenemos las primeras reuniones con los sindicatos. Sabéis que estamos hablando de trabajadores que, muchos de ellos, muchas de ellas, ejercen una labor que aquí llamamos estructural, pero que, en cambio, su relación contractual es interina y no por lo tanto no son titulares de una plaza fija.

Para un trabajo fijo, necesitamos un contrato fijo, necesitamos fijeza. Define perfectamente lo que necesitamos. Y entonces quiero lanzar aquí un mensaje a los trabajadores de la función pública a los servidores públicos: somos conscientes de este tema y desde luego vamos a abordarlo.

Todo el mundo debe saber que es un problema que alcanza al conjunto de las Administraciones. Yo que ahora he empezado a profundizar en él, pues he visto que en la AGE se producen casos de esta temporalidad, pero mucho menos que en otros ámbitos de la Administración. Y hoy probablemente son las Comunidades Autónomas las que concentran ese problema en mayor medida, y en concreto es en los servicios de salud y educación donde se produce más esa circunstancia. También en otros, en la justicia, en la investigación, en la ciencia.

Vamos a abordar esa cuestión de acuerdo con las Comunidades Autónomas, las Entidades Locales, y de acuerdo, espero que así sea, con los sindicatos que representan al conjunto de los trabajadores de la función pública.

Vamos a hacerlo, lo haremos. No será inmediato, pero desde luego en esta legislatura deberíamos culminar ese proceso. Un proceso que impida que de cara al futuro se sigan acumulando casos de temporalidad injustificada y que además resuelva la cuestión de aquellos y aquellas que llevan trabajando en la Administración desde este puesto de interinos y que tienen todo el derecho a que se les atribuya en permanencia una plaza.

Este es uno de los problemas y el que ocupa más la atención de los medios. Pero también hay otros temas derivados de la mejor colaboración posible con el resto de Administraciones. Este es el Ministerio de los pactos, de los consensos

Y quiero destacar la actitud con la que aborda los problemas la secretaría general de coordinación territorial. Mirad, yo llevo aquí cinco semanas, pero en ese periodo he firmado ya trece acuerdos que han evitado llevar al Tribunal Constitucional conflictos de competencias, 13. También he firmado una solicitud para interponer un recurso de inconstitucionalidad, y ha hecho mucho más ruido el recurso que los acuerdos.

Una de las cosas de este Ministerio es que cuando actúa y actúa bien no se sabe, porque ha evitado un problema, y son los problemas y los conflictos los que hacen más ruido, pero quiero que sepáis que nuestra ratio es muy buena, resolvemos muchos más conflictos de los que finalmente hay que llevar al Tribunal Constitucional. También hay que quitar a veces el dramatismo con el que algunos presentan los recursos frente al alto tribunal porque este es el Estado de las Autonomías, es un tipo de Estado federal que entre otras cosas se define por la existencia de diversos niveles de gobierno y cuando entre diversos niveles de gobierno hay un conflicto, un desencuentro, hay una perspectiva distinta, finalmente, si no conseguimos llegar a un acuerdo hay que recurrir al árbitro y el árbitro no es otro, y así lo establece la Carta Magna, que el TC. Por lo tanto, lo nuestro es buscar acuerdos, esta cogobernanza, cooperación, colaboración, en definitiva, el federalismo.

Que a nosotros nos pasa como a aquel personaje de Molière que hablaba en prosa, pero no sabía que lo hacía.

Pues los autonomistas de verdad están practicando el federalismo de verdad. Y es verdad que cuando se promete el cargo, lo prometemos con lealtad al Rey y que cumpliremos la Constitución, pero podríamos decir también la Constitución y los Estatutos de Autonomía de las CCAA y de las Ciudades Autónomas, que son precisamente por la Constitución parte del bloque de constitucionalidad de nuestro Estado.

Quiero sumar a todas las administraciones a este enfoque que para mí es un enfoque federal, de cogobernanza, también a las administraciones locales. Este es el Ministerio de Política territorial, por lo tanto, su labor no se ciñe, ni muchos menos solo a la relación entre el Estado y las Autonomías. Esta también es la casa de los Ayuntamientos, y, por lo tanto, yo voy a dedicar lo mejor de mi experiencia, de mi saber, entre otras cosas porque fui concejal antes que ministro, a fomentar esa cooperación y en contacto muy estrecho con la Federación Española de Municipios y Provincias que es quien en estos momentos mejor representa esa sensibilidad y esa realidad.

Los Ayuntamientos, a veces, han sentido que no se les tenía en cuenta como a las Comunidades Autónomas. Eso no es justo, porque lo que se creó a partir del año 78 como algo novedoso en el diseño de la arquitectura del Estado, eran las Comunidades Autónomas y, por lo tanto, el desarrollo del título octavo tenía que ocupar necesariamente los años de consolidación democrática. Ahora bien, eso no nos habilita para negligir el papel de los Ayuntamientos que son quienes en primera línea han de responder antes que nadie a las demandas de los ciudadanos y para ello deben contar con las competencias y los recursos necesarios. Deben tener más poder y seguir garantizando la proximidad y la transparencia.

En ese sentido también, uno de los temas que también me he encontrado pendientes, pero ya muy trabajados por parte nuestra, es el Estatuto Básico de los Municipios de Menor Población. Nosotros queremos darles a los pequeños municipios más facilidades para ejercer sus funciones y también por ello a aminorar los efectos de despoblación del conjunto de España. Es una tarea pendiente a la que nos vamos a dedicar hasta conseguir ese objetivo de aprobación de ese Estatuto por parte de las Cortes Generales de ese Estatuto.

Vivir en un pueblo tiene ventajas, pero también algunos inconvenientes en materia de servicios, en materia de capacidad de las Administraciones Locales, particularmente reducidas y vamos a trabajar para que eso no suceda así, no sólo a través de este Estatuto básico, sino modificando la ley de contratos y otras normas que afectan al funcionamiento de las Administraciones. Por lo tanto, trataremos de hacer lo posible para que los servicios públicos, preste quien los preste, sean adecuados, eficaces, para resolver los problemas que tienen los trabajadores públicos, los ciudadanos, al reforzar esa colaboración entre las administraciones.

No me cansaré de decir que nuestra divisa es el diálogo, la negociación y el pacto. Diálogo, negociación y pacto.

Diálogo con los servidores y servidoras públicas, diálogo y negociación con comunidades autónomas, ciudades autónomas, otras entidades locales y con las comunidades autónomas en primer lugar porque hoy son núcleos de decisión política, quienes prestan servicios tan relevantes como educación y sanidad.

Por lo tanto, venimos aquí a fortalecer el Estado de las Autonomías y la visión autonómica del Estado, desde una visión que he de decirles que es federalista. Nosotros creemos que en el federalismo encontraremos las soluciones para mejorar los mecanismos de cooperación, de cogobernanza Y, no sólo hemos venido a compartir, sino también a servir desde la propia Administración del Estado y desde este Ministerio para servir mejor a todos y cada uno de nuestros conciudadanos. Solo desde luego no lo haría, pero con el equipazo que hemos montado, seguro que vamos a prevalecer y vamos a ganar ese combate que al final es el mejor servicio a los ciudadanos, y las Administraciones deben acostumbrarse a poner esa cuestión en el centro de su preocupación.

El problema de cómo nos organizamos siempre hay que resolverlo de una forma, que es de la manera en que mejor sirvamos a la ciudadanía y eso es a lo que en este Ministerio nos vamos a dedicar.

Muchas gracias.

Discurso de toma de posesión como Ministro de Política Territorial y Función Pública

Ministerio de Política Territorial y Función Pública, 27/01/2021

[enlace al video]

Buenos días, bos días, egun on, bon dia.

Os saludo en las lenguas de España. Me gusta España como es, diversa, plural y unida. Quiero agradeceros a todos la presencia.

Entenderéis que en primer lugar, agradezca la presencia de mi familia, de mi hermana y de mi tía Rosa Mari. Y alguien dirá ¿y la importancia de la tía Rosa Mari? Mi padre tenía 8 hermanos y ella es la última que nos queda. Mi padre, de hecho, fue su padrino. Vive en Madrid, y le dije, no te puedes perder esto. Las bromas que me dicen que no haga, pero los Iceta ya hemos dado un seleccionador nacional de fútbol y ahora ofrecemos un Ministro. Por lo tanto gracias por estar aquí.

Pero a los que tenía que saludar protocolariamente, pues es a la Presidenta del Congreso que los es también de las Cortes, a Meritxell Batet, que además fue Ministra en esta casa; al Ministro de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana, José Luis Ábalos, amigo; al Ministro del Interior, amigo y vecino, Fernando Grande Marlaska; a la Ministra Maroto, que tanto está haciendo por la industria, el comercio y el turismo de todo nuestro país; y a la Delegada del Gobierno en Cataluña, a Teresa Cunillera, a la que quiero, como sabe, desde hace un tiempo.

Lo que corresponde en estos casos es en primer lugar agradecer la confianza del Presidente. Yo estoy aquí ante ustedes porque el Presidente del Gobierno de España así lo ha decidido. Estos días era un poco pesado cuando todo el mundo pedía la confirmación de un hecho que sólo una persona podía confirmar y sólo el BOE podía recoger. Y la verdad es que cuando ayer escuché, emocionado, al Presidente en su comparecencia, y hablaba de mí en unos determinados términos, pero me podía a su manera deberes. Cooperación, colaboración, coordinación, cogobernanza; y hablaba de mí como hombre de acuerdo y de concordia. Concordia y acuerdo vienen del corazón, por lo tanto también del sentimiento.

En el capítulo de agradecimientos hay que destacar a la Ministra Darias. Por lo que ha hecho, por lo que le va a tocar hacer a partir de hoy, por una labor inmensa.

Y yo les digo, vamos a seguir un camino ya trazado, no va a haber sobresaltos, no va a haber inventos ni improvisaciones, porque aquí ha habido un equipo que ha trabajado, y muy bien al servicio de España y por lo tanto eso no va a cambiar. Coincidimos en las prioridades que son además ahora deberes de todos. Modernizar las administraciones, la administración, porque ha de ser el motor de desarrollo de nuestro país. Vamos efectivamente a proseguir en la tarea de digitalización, y vamos a pelear por unos fondos europeos que nos han de permitir seguir adelante con mayor potencia y vigor si cabe.

Entenderán también que me refiera a Meritxell Batet, mejor dicho, a la Presidenta del Congreso. Pero en este caso en su calidad de antigua Ministra de Política Territorial y Función Pública. Porque pedí su discurso de toma de posesión para inspirarme, y vi que yo no podía hacer un discurso como el de Meritxell, redondo, pulido, pero sí coger una idea que me parece fundamental. Ella marcó el rumbo de reivindicar lo público. Yo creo en lo público, entre otras cosas porque lo público es lo de todos, lo público es lo que garantiza derechos, lo que ampara libertades. Y reconocer también la vocación de servicio público de tanta y tanta gente, de los empleados y los funcionarios públicos. Ésta es su casa.

Yo creo que les debemos un reconocimiento especial tras el año pasado en el que las dificultades no han impedido que esa vocación de servicio público siguiera vigente. Y comprometer ante ellos y ellas que vamos a seguir trabajando por mejorar sus condiciones salariales, laborales y para que nos ayuden a transformar a la administración y seguir haciéndola cada día mejor y más eficaz al servicio de todos.

Siempre es arriesgado mencionar gente, siempre te dejas a alguien, pero también me han dicho que sea breve, que la Ministra tiene que asumir su cartera muy rápidamente. Pero miren, cada uno tiene sus referencias, sus querencias, iba a decir sus amores pero no quiero ir tan tan lejos. Y quiero mencionar a Joaquín Almunia y Jordi Sevilla, que fueron Ministros de este Ministerio, y cuya labor en él debe servirme también de inspiración.

Y ahora entenderán, me dicen ve con cuidado, que nadie pueda pensar que estás de campaña electoral. Y no, no estoy de campaña electoral. Pero estamos hablando de vocación de servicio público, estamos hablando de poner por delante de todo el interés general, y por lo tanto es un buen momento para hablar de Salvador Illa; que nos ha enseñado yo creo a todos, si queremos saber leer y aprender, cómo se ejerce con dignidad, con eficacia una función pública en un momento extraordinariamente complejo. De las muchas cosas de Salvador quiero destacar también su compromiso con la cooperación y con la concordia.

También nos ha dejado muchos deberes, yo por ejemplo me enteré ayer que mañana tenemos Consejo Interterritorial del Sistema Nacional de Salud, que se ha erigido en, si me lo permitís, la referencia de lo que es la cogobernanza como manera de entender el gobierno en un estado complejo como el nuestro. Éste es el camino, y sirve a todos y para todos. Por lo tanto, ese acuerdo, esa cooperación entre administraciones es la que garantiza el mejor servicio a los ciudadanos, que es finalmente el sentido último de la política.

Habrá curiosidad por saber cómo este nuevo Ministro quiere y ama a España, y se lo diré fácil. Yo quiero una España fuerte en su unidad, y orgullosa de su diversidad. Esa es la España en la que creo y la que quiero. Y recordar lo que la experiencia de mucho mucho tiempo demuestra, no hay fortaleza más sólida que la que surge del acuerdo y del pacto.

Quiero afirmar también mi compromiso con la Constitución Española. Recordaba hace poco que mi primer acto público fue un acto en un instituto de Barcelona pidiendo el sí a la Constitución. No se lo he dicho, pero tengo 60 años. Y ese compromiso sigue intacto. La Constitución fue un profundo acuerdo entre españoles, y sólo puede y debe mejorarse a través de acuerdos sólidos. La Constitución consagra unidad y diversidad, como lo hacen por cierto los estados federales, y consagra también la autonomía local que debe potenciarse. Yo no llego aquí con un programa propio. Yo llego aquí fiel y comprometido con un programa de gobierno de coalición progresista que debe cumplirse como se está cumpliendo, y si me apuran también con un proyecto de país al que se le ha puesto un nombre que no siempre es sencillo, pero es el Plan de Recuperación, Transformación, y Resiliencia de la Economía. Muy mandatado por el momento, muy obligado por las circunstancias. Pero yo creo firmemente en la España verde, en la España digital, en la España sin brechas de género, en la España cohesionada e inclusiva, que son los cuatro pilares de ese proyecto de país.

A mí me va a tocar contribuir en la medida que pueda a modernizar la administración. Precisamente buscando su eficacia, la mejor garantía de los derechos de todos y ser también un instrumento, un motor del cambio. En uno de los documentos que el Gobierno ya ha hecho públicos se habla de la administración para el Siglo XXI. Pues yo voy a dedicar lo mejor de mi empeño a este objetivo. Y estoy convencido que podré contar, lo ha dicho ella, con la Ministra Darias para que llegue donde quizá mi experiencia no alcanza, para que me ayude a transitar caminos que no siempre son sencillos. Pero estoy seguro también que podré contar con los equipos de esta casa, y con todos aquellos y aquellas que comparten la vocación de servicio público, que créanme, son muchísimos y muchísimas.

Muchas gracias.

Presentació de Salvador Illa en el primer acte de precampanya

PRESENTACIÓ DE SALVADOR ILLA EN EL PRIMER ACTE DE PRECAMPANYA

Acte telemàtic des del Casal Socialista Joan Reventós

Diumenge, 3 de gener de 2021

Avui, aquí, comença el canvi.

Avui, aquí comença el futur.

Avui, aquí, torna Catalunya.

És un plaer i un honor ser avui aquí per presentar el company i amic, Salvador Illa. Ja fa molt temps que ens coneixem, però no ha estat fins aquests últims anys, quan va assumir la secretaria d’Organització del PSC el novembre de 2016, que he pogut treballar amb ell colze a colze i conèixer-lo més de prop.

Del Salvador en destaco:

  • La tranquil·litat en els moment difícils, la serenor 
  • La tenacitat, la perseverança
  • La capacitat d’anàlisi
  • La capacitat de diàleg i el respecte
  • L’enorme capacitat de gestió
  • El compromís i la passió que posa en tot allò que fa

Ningú no podia preveure que el Ministeri de Sanitat esdevindria un lloc crucial pel present i el futur del país. Però us he de dir que jo sí sabia una cosa: quan es va conèixer l’impacte de la pandèmia, des del primer moment vaig estar segur que en Salvador estaria absolutament a l’alçada del repte i que el president del govern podia estar ben tranquil amb la decisió de comptar amb ell. N’estava segur per moltes raons, una d’elles la combinació única d’experiència i coneixements d’en Salvador. 

El Salvador és, com sabeu, un filòsof. És també un magnífic gestor públic, un magnífic servidor públic, com ho va demostrar com a alcalde de La Roca del Vallès i al capdavant de rellevants responsabilitats a l’Ajuntament de Barcelona. I en tercer lloc, Salvador Illa és un polític. Un polític de raça, deixeble d’un gran catalanista i socialista com Romà Planas, col·laborador estret de Josep Tarradellas.

En Salvador està a la divisió d’honor dels polítics que jo he tingut el gust de conèixer i de tractar. I en més de 40 anys n’he conegut uns quants. 

El caràcter del Salvador, especialment discret, s’ha forjat amb la constància i el treball intens al llarg de la seva vida. La seva experiència política i de gestió al capdavant dels llocs de responsabilitat que ha ocupat, la seva actitud i els seus coneixements són imprescindibles perquè hagi estat una de les persones claus en el govern de Pedro Sánchez en un dels reptes més difícils que té aquest país des dels inicis de la democràcia.

La COVID-19 va arribar sense previ avís i ens ha colpejat amb força, no només en la seva vessant sanitària, sinó també en la seva dimensió social i econòmica. 

L’actitud del Salvador durant tots aquests mesos, tots n’hem estat testimonis, ha estat admirable: actitud calmada, educada en tot moment, amb voluntat sempre de traslladar certeses, generar confiança i no entrar en confrontacions estèrils. Lluny d’entrar en discussions amb les CCAA, el ministre ha buscat la corresponsabilització de les Comunitats Autònomes en les decisions, a través d’una gestió transparent, amb un fort lideratge tècnic i polític, amb el suport de la ciència, i un model de governança compartida. A mi no em fa por la paraula: un model de cogovernança federal. Coordinació estatal, gestió autonòmica i fixació conjunta dels criteris d’actuació. Aquest és el camí en aquest i en tant d’altres terrenys. Comptar amb tothom! 

I aquest és el camí que ha d’emprendre ara Catalunya, i l’elecció del Salvador com a candidat del PSC a la presidència de la Generalitat ens permet als catalans i les catalanes que volem recuperar la Catalunya triomfant, rica i plena, poder mirar el futur amb esperança i confiança. Ell és el revulsiu que els socialistes necessitàvem per aconseguir guanyar les eleccions del 14 de febrer. 

És hora que els catalans i catalanes tinguin un govern capaç de governar amb eficàcia, d’utilitzar de forma eficient les seves competències i recursos. Un govern capaç de cooperar amb altres administracions. Un govern per fer que Catalunya avanci i deixi de retrocedir, com ha passat aquests últims 10 anys de governs independentistes. Un bon govern que uneixi els catalans al voltant d’objectius compartits: la lluita contra la pandèmia, la reactivació econòmica, la justícia social, el feminisme, l’ecologia, l’equilibri territorial, la transparència i la qualitat de les institucions.

L’elecció de Salvador Illa com a candidat demostra que no ens resignem a ser segons o tercers, sinó que volem guanyar, que anem a totes.

Us ben asseguro que amb Salvador Illa encapçalant la nostra candidatura estem en bones mans. Tenim el millor candidat, amb les millor virtuts que s’espera d’un servidor públic: eficàcia, diligència, esperit crític i altura de mires. 

Tinc la sort de tenir-lo al costat com a company i com a amic. I ara, tots nosaltres, tenim la sort de fer possible que esdevingui el proper president de la Generalitat de Catalunya.

Ras i curt, Salvador Illa és el president que vull per al meu país. 

Salvador, amic, president, tens la paraula.

Intervenció davant el Consell Nacional del PSC proposant Salvador Illa com a candidat

INTERVENCIÓ DE MIQUEL ICETA DAVANT DEL CONSELL NACIONAL DEL PSC, 30.12.2020 

En el nostre país s’ha abusat molt de l’expressió de jornada històrica. Hi ha hagut moments en que n’hem tingut una o dues jornades històriques al mes. Jo no vull caure en l’exageració. Però, certament, avui celebrem el nostre Consell en una circumstància molt especial. Ho fem de forma híbrida, presencial i telemàtica, obligats per la maleïda pandèmia. Una pandèmia que hem començat a derrotar amb l’inici de la vacunació. 

Avui és un dia important perquè elegim les nostres candidatures a les eleccions del proper 14 de febrer, i el nostre candidat a la presidència de la Generalitat. 

El 14 de febrer ofereix a la societat catalana la possibilitat de passat pàgina al procés i obrir un capítol de progrés. Retrobant el millor de la nostra història, la de la Catalunya triomfant, la de la Catalunya del treball i l’emprenedoria, la de la Catalunya que fa recerca i promou innovació. La Catalunya que considera que l’educació i la cultura són palanques de progrés col·lectiu. La Catalunya inclusiva que ,com deia Tarradellas, és prou gran perquè hi càpiga tothom i prou petita com perquè no hi sobri ningú. La Catalunya de la Mancomunitat, de la Generalitat republicana, la de la represa, la de la transició, i la de la recuperació de l’autogovern. 

El socialisme català ha estat lligat de forma molt estreta al progrés del país, des de Rafael Campalans i Josep Comaposada, fins als alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores d’avui, quin orgull que ens fa sentir la seva tasca quotidiana!, passant per Josep Rovira, Pep Jai, Ramon Fernández Jurado, Jordi Llimona, Maria Aurèlia Capmany, Juli Busquets, Paco Ramos, Josep Pallach, Enric Adroher Gironella, Alexandre Cirici, Carlos Barral, Oriol Martorell, Xavier Soto, Francesca Martín, Eduardo Martín Toval, Jordi Solé Tura, Antonio Santiburcio, Ernest Lluch, o Marta Mata. Són tants i tants noms que renuncio a citar-me més, tot i que cometi alguna injustícia. Però vull afegir-ne un més, el d’Àfrica Lorente. 

Sí, companys i companyes, som el partit de Joan Reventós, el partit entès com a instrument al servei de la unitat civil del nostre poble i dels anhels de la classe treballadora i els sectors populars. Com ens recordava sovint Raimon Obiols, existeix també el company partit, avui n’hauríem de dir també de la companya partit. Perquè es tracta d’un projecte col·lectiu basat en els valors i en el compromís de transformació i justícia social. Tinc l’enorme honor i l’enorme responsabilitat de ser el vostre primer secretari i, per tant, el primer obligat a mantenir la fidelitat a la nostra història i a mantenir vius els ideals que han il·luminat la tasca centenària del moviment obrer i socialista, del catalanisme federal i del reformisme socialdemòcrata. Sense oblidar de l’europeisme del qual avui Josep Borrell és l’exponent més destacat. 

I convé recordar sempre que els nostres valors, la nostra història i el nostre compromís ens obliguen a estar sempre a l’alçada. I és aquest sentiment el que em porta a traslladar-vos la proposta que he fet aquest mati a la Comissió Executiva del partit. He pres una decisió que és una decisió personal però que és, sobretot, una decisió política. 

Soc primer secretari del partit perquè en un determinat moment vaig sentir l’obligació de posar-me al davant en una fase crítica de la nostra història i he encapçalat amb tots i totes vosaltres la represa del projecte del socialisme català i la participació decisiva en la recuperació del socialisme espanyol impulsada per Pedro Sánchez. Puc sentir-me, podem sentir-nos tots i totes plegats, raonablement satisfets i satisfetes de la tasca iniciada l’any 2014. 

Però la feina és lluny d’haver acabat. Si arribés el dia en què la satisfacció o el cofoisme ens paralitzés i ens deixéssim portar per la inèrcia, estaríem traint l’esperit fundacional del PSC. I també per això us porto avui una proposta que es rebel·la contra la resignació, una proposta per aquells i aquelles que no es resignen, que no volen resignar-se a una Catalunya tancada en si mateixa i mediocre. Un país al que se li va prometre la independència i només ha obtingut incompetència i decadència. Un país en el que correm el risc que la paraula procés sigui per sempre més sinònim de retrocés. És hora de dir prou. 

Podem fer més, podem fer millor, podem recuperar el sentit d’excel·lència i de bona feina que ha fet gran Catalunya en molts moments de la nostra història. I podem decidir deixar enrere un procés eixorc i abraçar una nova etapa de prosperitat, de justícia social, d’equilibri territorial, d’ecologia, de feminisme i de bon govern. Podem decidir tenir un president que vulgui unir els catalans i que no es dediqui permanentment a dividir-los. Un president que porti al cap i al cor el país sencer i no només una meitat. 

I per això he decidit no deixar-me arrossegar per la inèrcia, i proposar-vos un nou combat. No una batalla per uns quants escons més, no una batalla per esdevenir la segona força política del país, sinó una batalla per guanyar les eleccions, per assolir la presidència de la Generalitat, perquè Catalunya recuperi el fil roig del progrés. Vull un nou president de la Generalitat socialista, capaç de seguir l’exemple dels presidents Maragall i Montilla. 

No hauria pogut arribar a aquesta determinació sense l’ajut de molta gent, gent que m’ha ajudat a reflexionar, de forma conscient o inconscient, per prendre la decisió més adequada. 

En primer lloc, la magnífica entesa amb Pedro Sánchez amb qui hem trenat una relació no sols política sinó d’una gran sintonia personal. Sense el seu ajut, el seu consell i la seva bona disposició no hagués pogut formular-vos avui aquesta proposta. 

Vull també destacar la tasca inestimable d’Eva Granados, del meu equip, l’Anna Maria, la Núria, la Loli i la Cristina. La capacitat de treball i la lleialtat de Victor Francos. La feina de’n José Luis, en Joaquín o el Jonatán. Vull destacar també la tasca d’un formidable grup parlamentari. Per això les llistes tenen un elevat grau de continuïtat. És just i necessari. I també l’acompanyament inestimable del conjunt de la Comissió Executiva del partit, a començar pel de la nostra presidenta Núria Marín.:ls alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores, Federacions i Agrupacions. Em trobo amb força i ganes per seguir dirigint el partit. Però del que es tracta avui és d’elegir un futur president de la Generalitat. 

Mireu, les enquestes ens diuen que hi ha una àmplia majoria de catalans que consideren que el canvi és necessari, però que creuen també que el canvi que desitgen no és ara mateix possible. La nostra feina fonamental és, doncs, convèncer la majoria que el canvi que volen és possible. I això ho aconseguirem si demostrem que no ens resignem, que no ens deixem portar per la inèrcia, que posem per davant de tot l’interès del país. 

En la designació del nostre candidat hem de demostrar que volem guanyar, que volem governar, que volem presidir la Generalitat. Que anem a totes! 

I és per això que us proposo que oferim a la societat catalana no un candidat, sinó un president. El president Salvador Illa. 

Podria estalviar-me explicar quines característiques de Salvador Illa avalen la proposta, però no vull fer-ho. Massa sovint donem per fetes les coses, i elogiar una tasca que mereix elogi és una obligació. Portem gairebé un any en què en Salvador ens ha fet sentir especialment orgullosos i orgulloses en temps molt difícils. Ens ha ajudat també a demostrar que una altra forma de fer política és possible. 

Filòsof, bon gestor públic i polític de raça, de l’escola de Romà Planas, tarradellista de quan no n’hi havien tants… Va ser alcalde, i de la millor escola. Acumula una brillant experiència política i de gestió. És un polític rigorós, i la política demana gent seriosa que tingui com a nord el respecte a la ciutadania, a la llei i a les institucions. 

Salvador Illa és l’home que ha aconseguit que es comenci a practicar de veritat la cogovernança, el federalisme, l’autogovern i el govern compartit, vencent resistències i oferint col·laboració i lleialtat a tots els governs tinguin el color polític que tinguin. 

L’home tranquil en temps difícils, el gestor tenaç i perseverant, el polític dialogant i respectuós amb tothom amb un profund sentit institucional. 

Destaco la seva capacitat de gestió, la seva eficàcia, la seva diligència, el seu esperit crític, la seva altura de mires, i el compromís i la passió que posa en tot allò que fa. 

Salvador Illa és el president que vull pel meu país. 

Per això us proposo formalment, en representació de la Comissió Executiva del PSC que ho ha aprovat per unanimitat, que en les eleccions del proper 14 de febrer el company Salvador Illa encapçali la nostra candidatura per esdevenir, si els catalans i les catalanes així ho volen, el proper president de la Generalitat. 

Us ho demano pel PSC, però, sobretot, us ho demano per Catalunya! 

Moltes gràcies. 

Intervenció davant de la Comissió Executiva del PSC proposant Salvador Illa com a candidat

INTERVENCIÓ DE MIQUEL ICETA DAVANT LA COMISSIÓ EXECUTIVA DEL PSC, 30.12.2020 

Companys i companyes, 

Estem convocats i convocades avui aquí per proposar un candidat o candidata socialista a la presidència de la Generalitat. 

Un candidat o candidata que ha d’aspirar a guanyar les eleccions encapçalant un projecte col·lectiu que està recollit en el nostre programa electoral. 

I vull aprofitar aquesta ocasió per agrair novament l’Eva Granados per la feina d’impulsar l’elaboració del programa. 

Molts catalans volen un canvi, però fins ara no el veuen possible. 

Les enquestes ens diuen que les nostres expectatives milloren, però el nostre objectiu no són uns quants escons més, el nostre objectiu ha de ser guanyar les eleccions. 

El nostre objectiu no és ser la segona força política de Catalunya. El nostre objectiu és assolir la presidència de la Generalitat. 

Portem molt de temps proclamant que Catalunya necessita un canvi, i ara la nostra obligació és fer-lo realitat. 

I com a primer secretari del partit la meva obligació és proposar el millor candidat en l’actual conjuntura perquè els catalans i les catalanes percebin que el canvi és possible, que el tenim a tocar de dits. 

És el moment de demostrar que posem per davant de tot l’interès col·lectiu, l’interès del país. 

Cal que demostrem que volem guanyar, que volem governar, que volem presidir la Generalitat. Que anem a totes. 

I és per això que us proposo que oferim a la societat catalana no un candidat, sinó un president. El president Salvador Illa. 

Proposo formalment que en aquestes eleccions el company Salvador Illa encapçali les nostres candidatures per esdevenir el proper president de la Generalitat. 

M’heu donat suport sempre com a primer secretari. Us demano que doneu suport a aquesta proposta per tal que el Consell Nacional pugui ratificar-la. 

Fem Salvador Illa president! 

Us ho demano pel PSC però, sobretot, us ho demano per Catalunya! 

Moltes gràcies. 

Intervenció en el quart debat sobre la gestió de la pandèmia (darrer de la 12a Legislatura)

Intervenció de Miquel Iceta a la compareixença del vicepresident del Govern, en substitució del president de la Generalitat, per a informar sobre les darreres mesures adoptades pel Govern per a contenir el brot epidèmic de COVID-19

Parlament de Catalunya, 16 de desembre de 2020

[enllaç al vídeo]

Gràcies, president.

Honorable senyor vicepresident del Govern en substitució del president de la Generalitat,

Un cop més, començo la meva intervenció recordant les víctimes de la Covid-19, les seves famílies i amics i reconeixent totes i tots els professionals que durant aquests llargs mesos han lluitat en primera línia contra la pandèmia. Ho hem repetit tots molt al llarg de molt de temps, però cal insistir-hi.

I començo, president, per repetir les seves paraules: «No anem bé, no anem gens bé.» I li vull agrair la claredat i la contundència i torno a remarcar el nostre suport en la lluita contra la pandèmia; suport al Govern i si m’ho permet, vicepresident, un suport especial a la consellera de Salut. Estem en les seves mans, compti també amb nosaltres per fer-ho tot el millor possible.

Avui tornem a avaluar aquí les coses que està fent, les mesures que està prenent el Govern en les darreres setmanes, però tenint present que aquest és el darrer Ple de la legislatura, sembla inevitable no només fer un seguiment, sinó un balanç de la gestió de la pandèmia per extreure lliçons de present i de futur, no tant per la picabaralla entre partits absolutament eixorca i, en aquest cas, absolutament contraproduent, sinó per pensar què podem fer millor de cara al futur.

I una primera cosa que li volia dir, vicepresident, és que potser hauríem d’establir un mecanisme extraordinari de seguiment en aquest període que ens ha de portar fins al 14 de febrer. M’atreveixo a suggerir que un cop cada deu, quinze dies, una trobada de la consellera, del seu equip, amb els portaveus de Salut, perquè tots plegats puguem conèixer millor l’evolució de les coses i puguem contribuir des de la nostra posició política i des del nostre coneixement la millor manera d’afrontar una situació que, com vostè ha dit, no s’acaba el 31 de desembre ni molt menys.

Tres lliçons creiem que cal extreure d’aquesta crisi:

Primer, la Covid-19 ens ha fet més vulnerables i el xoc econòmic i social que ha provocat ha posat en evidència i vostè també se’n feia ressò que Catalunya no podrà sortir sola d’aquesta crisi. Com tampoc ho pot fer Espanya en el seu conjunt sense la Unió Europea i una cooperació internacional més forta. I, per tant, cooperació i coordinació entre governs, lleialtat institucional, això és el que la ciutadania ens reclama i espera, i més en el moment de fer front a una emergència sanitària.

En aquesta crisi, i lamento dir-ho, m’ho ha sentit dir més d’un cop, a vegades semblava que l’actuació del Govern, particularment en el primer semestre, estava més guiada per la confrontació política que no pas en buscar la competència i l’eficàcia en la seva gestió.

Avui també s’ha aprofitat per dir que el Govern d’Espanya no fa res, cosa que és radicalment falsa. Sovint ha semblat que vostès han volgut fer de la lluita contra el virus la lluita contra el Govern d’Espanya i, fins i tot, la lluita entre els socis del mateix Govern. Semblaven més encaparrats en marcar diferències entre vostès que en resoldre els greus problemes a què ens enfrontem. Vostè mateix es va haver d’aixecar d’una reunió de coordinació a causa de les filtracions que s’estaven produint.

Segona lliçó de la pandèmia. Tot i que alguns ja ho advertíem abans, però la pandèmia ho ha fet encara més evident: retallar en serveis públics essencials surt molt car. Estem travessant una crisi sanitària complexa, que deixa un llast econòmic i social en tots els àmbits i nivells. I ho fem estant a la cua d’Espanya en despesa sanitària, educativa i de serveis socials.

Pel que fa a Salut, cal reforçar el sistema públic de salut i fer-ho veritablement universal, equitatiu i de qualitat. Ja era abans de la pandèmia, això, una prioritat de país per garantir la seva cohesió social i territorial. I ho tornem a dir: Pacte de Salut, s’ha de fer, i hem de discutir, evidentment, ho deia el vicepresident, sobre l’infrafinançament que s’hagi pogut produir i com revertir-lo. D’acord, però fem-ho, perquè aquí ni tan sols hem començat a parlar-ne i amb això jo crec, vicepresident, que anem tard.

És obvi que ha estat l’esforç dels professionals en primera línia el que ha evitat mals majors, però són uns professionals que hem de recordar també que reclamen més diàleg, més negociació i més pacte. Durant la pandèmia, hem tingut tres col·lectius que han convocat vaga: els MIR amb unes condicions contractuals i salarials precàries; els facultatius de l’atenció primària que, per responsabilitat van desconvocar-la, però que han arribat esgotats, i la consellera se’n feia ressò, a aquesta segona onada; els treballadors i treballadores del transport sanitari, que porten seixanta-cinc dies de vaga indefinida i el departament ni tan sols els rep. Tot plegat fruit d’un concurs fet en temps de descompte pel conseller Boi Ruiz, però que vostès no han fet res per millorar, ans al contrari.

La crisi no ha acabat. A les portes del Nadal, les dades són preocupants i, per tant, certament hem de demanar més responsabilitat a la ciutadania, però també tot l’encert i diligència del Govern. Vostès, en molts moments d’aquesta crisi, han actuat de manera erràtica i poc coordinada, amb força disfuncions, ho hem tornat a veure de nou aquests darrers dies, quan es va endarrerir la reunió del Procicat i, en conseqüència, es va endarrerir la presa de decisions importants, deixant a sectors econòmics patint sense saber del cert si podien o no treure els treballadors de l’ERTO, per no dir, i parlo ja del balanç de tot el període, aquells quaranta-sis dies en que no vam tenir secretari de Salut Pública.

Vicepresident, el sistema de rastreig continua sense funcionar bé i ho diuen els rastrejadors, no nosaltres. I està molt bé fer 220.000 tests setmanals, però si després no se segueixen els contactes dels positius, de poc serveix.

El 061 continua sent de pagament en algunes companyies, i no han rescindit el contracte amb Ferroser, tot i que el Parlament ho ha aprovat, vostès s’hi han compromès i quan els preguntem, com avui mateix, no ens responen. Deia el director de l’Oficina Antifrau: «La major part de les contractacions fetes pel Govern durant la pandèmia han recaigut en grans corporacions.» Bé, també va lamentar el director de l’oficina que no hi ha hagut prou transparència ni retiment de comptes en tots aquests mesos i, per tant, i li preguntem on és l’auditoria de les despeses realitzades i les contractacions fetes.

Educació. Saben vostès que nosaltres creiem que no s’han garantit el dret a l’educació en condicions d’equitat. Hi ha hagut un alentiment i, en certs àmbits, un fracàs en posar a disposició de l’alumnat l’equipament informàtic. S’han agreujat les desigualtats socials i educatives, i, per tant, s’ha afeblit el paper de l’escola com a element igualador.

Necessitem el màxim de recursos, la màxima transparència i el màxim consens amb la comunitat educativa. Massa incertesa, massa improvisació. Avui mateix, mentre estem parlant, una ràdio ja ens diu que l’inici del curs de l’any vinent no serà el dia previst, sinó un altre, cosa que no discutim i, com sempre hem dit, i ho diem per endavant, suport a les decisions del Govern. Però, home, es podria haver aprofitat aquest Ple per comentar-ho. Nosaltres creiem que hi ha hagut massa incertesa, i massa improvisació i massa descoordinació.

Pel que fa a les residències, en fi, un informe recent d’Amnistia Internacional denuncia que a Catalunya i a la Comunitat de Madrid no es va respectar el dret a la salut, a la vida i la no discriminació de les persones grans pel fet de viure en un centre residencial. No ho diem nosaltres, com aquí citen molt els informes d’Amnistia Internacional, doncs, convindria aquest també tenir-lo molt present. Ah, és molt greu, perquè diu l’informe que es va negar l’assistència sanitària a persones pel sol fet de ser grans i viure en una residència. És greu.

Tercera lliçó de la pandèmia. Necessitem espais permanents de diàleg i consens per fer front comú a les nefastes conseqüències econòmiques de la crisi. Vostès no han cercat el consens, i vostè, vicepresident, ens emplaça a la propera legislatura. Espero que no l’hagi de dirigir vostè, i m’entendrà que li ho dic amb tota cordialitat, però pensant que algú ho podria fer millor. Però escolti’m, el pacte de la reactivació vostès no l’han buscat, i no serà perquè l’oposició, tota ella, amb els seus accents diferents, no li hagi demanat.

Durant aquests nou mesos ens hem trobat amb mesures insuficients que arriben tard, que arriben malament, però agafo també un repte que llança el vicepresident. Ens diu: «Escolta, això és una qüestió de tots, tots els governs, també el Govern d’Espanya.» Molt bé, hem de mobilitzar el màxim de recursos per fer front a la crisi econòmica i social de cara a l’any vinent. Doncs també compti amb nosaltres en la mesura que puguem ajudar en aquesta direcció, perquè és necessari, perquè no ho fem per un grup o un altre, un partit o un altre, ho fem pels catalans, ho fem per la societat catalana en el seu conjunt.

I, per tant, seria, era i és urgent posar fil a l’agulla per posar-nos d’acord sobre quins són els eixos que han de vertebrar la reactivació del país. I l’altre dia, que vam tenir l’oportunitat, i vostè també va tenir una reunió amb ell, que em consta que va ser profitosa, va venir el president de la Comunitat Valenciana. Ell pot exhibir aquest triple pacte polític institucional i social que ha vertebrat un pla de país, de País Valencià, en aquest cas. Nosaltres això no ho tenim, i ho hauríem d’haver tingut.

Nosaltres creiem que com a grup hem tingut una actitud responsable i de mà estesa per fer aquest esforç de país necessari, i m’ha estranyat, li he de dir, i com li he dit en privat, li dic també en públic, que vostè digui que el PSC s’ha instal·lat en la negativitat i només fa d’oposició, perquè, en fi, jo he rebut moltes crítiques, no només del senyor Carrizosa, per aquesta política de mà estesa i de diàleg pel Govern, però en fi, quan un rep de totes bandes, sempre pensa que potser la seva posició és equilibrada.

En tot cas, nosaltres creiem que el Govern ha de liderar més i millor. Vostè em pot dir, tindria tota la raó, en aquests moments ens trobem amb una situació excepcional dins del que ja era una legislatura excepcional, perquè no hi ha president, però, en tot cas, jo crec que els catalans mereixen que hi hagi un Govern capaç de governar amb lideratge polític, amb eficàcia de gestió, utilitzant de forma eficient les seves competències i recursos, un Govern capaç de cooperar amb altres administracions, un Govern capaç de fer que Catalunya avanci, que uneixi els catalans al voltant d’objectius compartits, que des del nostre punt de vista són la reactivació econòmica, la reconstrucció social, el feminisme, l’ecologia, l’equilibri territorial, la transparència i la qualitat de les institucions.

Nosaltres voldríem que el Govern de Catalunya fos un govern que faci possible que Catalunya torni a ser un dels territoris més dinàmics i econòmicament més potents d’Espanya. Creiem que a Catalunya estem en condicions i necessitem com l’aire que respirem recuperar forces, prestigi i lideratge.

Els catalans i les catalanes ho mereixen i ho reclamen, i, per tant, i si m’ho permet, i donat que la darrera intervenció serà la rèplica, però per nosaltres, si els catalans així ho volen, en la propera legislatura convindria canviar de rumb amb un govern eficaç, que si em permeten l’expressió, realment vagi per feina.

Moltes gràcies.

********************

RÈPLICA

Gràcies, senyor president.

Senyor vicepresident, consellers,

Molt breument. Jo els torno a donar suport, consellera, i espero no perjudicar-la, perquè la seva reacció al meu suport anterior m’ha semblat més pensant: «Ay, ay, ay, que hay abrazos que matan» que no altres coses. Dir-li que tinc per norma sospitar de tot Govern que en comptes de ser capaç de defensar en positiu la seva gestió busca permanentment la comparació amb altres que serien els responsables d’allò que va malament.

Ja li vaig dir exactament les mateixes xifres, perquè no en tinc de noves, en el darrer Ple sobre això. Hi ha hagut, fins al mes de setembre 329.675 treballadors protegits amb una despesa en prestacions socials de 449 milions d’euros; autònoms, 285.232 han rebut algun tipus de prestació de la Seguretat Social i no compto els nous, en el cas dels treballadors, els nous tipus d’ERTO que es van posar en marxa a final de mes de setembre.

Pel que fa a les empreses, 15.233 milions en avals ICO a 110.397 empreses catalanes. M’apresso a dir: Caldria més? Segur. I que hauríem d’estar treballant i ens hi convidava el vicepresident a preparar el 2021 des d’aquesta perspectiva? Segur. Però jo crec que no es pot minimitzar l’esforç realitzat. Qui menys ho pot minimitzar són aquells que diuen que tot és poc i que han votat amb PP, Ciutadans i Vox contra el projecte de Pressupostos Generals de l’Estat.

Per cert, s’han preguntat on és Pedro Sánchez? Avui, al Congrés, donant compte de l’estat d’alarma i donant compte dels Consells Europeus que han desbloquejat una quantitat superior als 140.000 milions d’euros, dels quals podrem gaudir si som capaços entre tots de mobilitzar els recursos, perdó, en aquest cas, els projectes necessaris.

Ho vaig dir en una altra ocasió, hauríem de situar una certa prioritat en les coses. Nosaltres els diem: primer, la primària; encara hi han consultoris, centres d’assistència primària que estan tancats i això objectivament està allargant llistes d’espera per patologies no Covid, però també impossibilitat d’atendre la Covid-19 en una primera línia que potser no és necessari en molts casos que passi a hospital.

Dos, rastreig i seguiment. Segueixen sense donar una informació que a mi em sembla que hauria de ser senzilla, perquè és un sí o un no. Si no es pot complir un mandat parlamentari, doncs el Govern té perfecte dret a explicar les raons, però això no es fa per les raons que sigui.

Tercer, els professionals. Jo crec que amb això tots estem absolutament d’acord. Hi han temes que tenen a veure amb condicions salarials i laborals i hi han altres que tenen a veure amb un acompanyament tècnic professional i de reconeixement i estímul col·lectiu. Fem-ho.

Quart, les llistes d’espera que augmenten. És veritat que això també va oscil·lant en funció de les demandes, diríem, de la Covid, però s’han allargat, segueixen en alguns mesos acumulant persones que han vist ajornades les proves diagnòstiques o el seu seguiment sanitari i convindria evitar que això fes una bossa impossible de gestionar o governar en el futur.

Màxima transparència. Jo comprenc que el Govern diu que dona tota la informació, però m’ha semblat apreciar que diversos grups considerem que encara no és prou, segurament el nivell de detall d’algunes coses seria, diríem, millorable i així ho va dir també el director de l’Oficina Antifrau per tal de buscar un argument d’autoritat que no sigui només l’opinió dels grups parlamentaris.

Dir-los-hi: tenen el nostre suport. El tenen. Si cal endurir restriccions, tindran el nostre suport. Si cal fer-ho, el Govern té el nostre suport i ho dic sense saber ni quines decisions estan pensant ni quines faran falta, però el tenen.

En fi, aquesta és la darrera intervenció de la legislatura i, per tant, em permetran que els desitgi a tots i a totes unes bones festes en què ens hem de regalar seguretat i precaució. Aquest Nadal no serà, no ha de ser, hem de vetllar perquè no sigui com els altres, perquè és el millor regal que uns i altres ens podem fer. I els petons que no hem donat, les abraçades que no hem compartit, doncs temps hi haurà per fer-ho. Hi ha qui va dient que Setmana Santa serà el nou Nadal, aprofitant aquesta consigna, de vegades, de compra, jo no sé si serà així, però en tot cas cuidi’s, cuidint-se molt, cuidem-nos una mica entre tots.

Gràcies.

Pregunta al President

Pregunta del president del grup parlamentari Socialistes-Units per Avançar, Miquel Iceta, al vicepresident de la Generalitat en substitució del president.

Parlament de Catalunya 16 de desembre de 2020

[enllaç al vídeo]

Gràcies, senyor president.

Honorable vicepresident de la Generalitat en substitució del president,

En el darrer ple de la legislatura la pregunta és gairebé obligada. Quin és el balanç que vostè fa de l’acció de govern en aquests tres anys?

******************

Honorable vicepresident de la Generalitat en substitució del president,

Entendrà que el nostre balanç no coincideix amb el seu. Potser vostè ha explicat el que li sembla que ha fet bé el Govern i a nosaltres ens toca explicar el que creiem que no s’ha fet bé o no s’ha fet.

Per començar, 46 dies sense secretari de Salut Pública enmig d’una pandèmia. Inexplicable.

Nosaltres creiem que s’ha prosseguit en la divisió de la societat, en l’erosió de les institucions, en la pèrdua de temps, energies i oportunitats pel país.

Això probablement té a veure amb que l’estratègia fixada pel president Torra era una estratègia de confrontació. El president Torra també considerava que el principal obstacle per la independència era la pròpia autonomia. Això podria explicar per què una bona gestió de l’autonomia no ha estat per vostès una prioritat.

No hi ha hagut pactes amb l’oposició, vostè ara els ofereix per més endavant. Però no hi ha hagut pacte ni per la reactivació econòmica, ni pacte per la reconstrucció social, ni el pacte de la salut al qual vostès s’havien compromès.

Seguim essent la Comunitat Autònoma amb menys inversió social i la que més està trigant en revertir les retallades.

Per exemple, en 10 anys la despesa de la Generalitat en salut ha baixat un 27% i, per tant, aquesta darrera legislatura no ha servit per revertir aquesta davallada.

Un altre exemple, les universitats rebien 1000 M€ el 2010 i avui en reben 800 M€ (un 20% menys).

La inversió en educació s’ha reduït en 700M€ en aquest període. És el 2,8% del PIB, de les més baixes d’Europa, lluny del 6% compromès en la llei d’educació de Catalunya. Som de les regions europees amb més segregació escolar i la quarta Comunitat Autònoma de l’Estat en la que el nivell de renda familiar més condiciona el rendiment acadèmic de l’alumnat.

La inversió en polítiques industrials era de 165 M€ el 2010 i enguany és de 50M€.

El pressupost del 2010 dedicava a cultura el 0,85% i ara el 0,61%.

Hi ha uns índexs massa alts de pobresa severa i pobresa infantil.

Estem a la cua d’Espanya en energies renovables.

Nosaltres creiem que hi ha hagut prioritats equivocades, divisió interna i mala gestió, i esperem que 14 de febrer els ciutadans i les ciutadanes del nostre país considerin que és hora de canviar.

Intervenció en el tercer debat en el ple del Parlament sobre la gestió de la pandèmia

Intervenció de Miquel Iceta en el debat subsegüent a la compareixença del vicepresident del Govern, en substitució del president de la Generalitat, per a informar sobre les darreres mesures preses pel Govern per a contenir el brot epidèmic de la pandèmia de Covid-19

Parlament de Catalunya, 2 de desembre de 2020

[enllaç al vídeo]

Gràcies, president.

Honorable senyor vicepresident del Govern en substitució del president de la Generalitat. Avui tornem a ser aquí per fer un seguiment de les mesures preses pel Govern en les darreres setmanes i per analitzar l’impacte sanitari, social i econòmic que han tingut aquestes decisions.

Un cop més, començo per recordar les víctimes de la Covid-19, a les seves famílies, als seus amics, i per reconèixer l’esforç, els esforços de tots els professionals que encara estan lluitant en primera línia contra aquesta malaltia. Encara som lluny de poder donar per acabada la segona onada de la pandèmia i tenim el cap posat en una possible tercera onada. Esperem que no, desitgem que no.

El cert és que les dades de propagació del virus han anat millorant aquests darrers dies, amb algun ensurt, i per tant sembla que anem per bon camí. Així doncs, mantinguem tots i totes tota la precaució i tota la responsabilitat. Iniciem doncs aquest mes de desembre amb un optimisme prudent, però també amb temors i amb preocupació. Potser és un símptoma dels moments que vivim, plens de dubtes i incerteses. Un temps en què els governs els ha tocat fer front a un dels reptes més importants que ha viscut el món en les darreres dècades. I, en l’esforç per vèncer la pandèmia, el Govern segueix comptant i comptarà sempre amb el nostre suport.

Deia que iniciem aquest mes de desembre amb optimisme prudent, amb temors i amb preocupació.

Optimisme des de la prudència. Les dades epidemiològiques milloren, tot i que molt lentament i amb algun ensurt. Això és cert tant en l’índex de contagis com de persones a les UCI. Baixa la pressió hospitalària i, per tant, són dades molt esperançadores que ens animen a seguir en el camí de la responsabilitat i de la prudència. Aquesta segona onada ens ha agafat ja cansats, esgotats, i particularment els professionals sanitaris que porten mesos lluitant en primera línia contra aquesta pandèmia. La ciutadania ha fet també un enorme esforç. Cal doncs que mantinguem la màxima responsabilitat perquè el risc d’un rebrot continua senthi.

Optimisme prudent també perquè tenim a tocar l’aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat, uns pressupostos progressistes que suposen una oportunitat perquè arribin a Catalunya més de 24.000 milions d’euros per iniciar la reconstrucció social i la reactivació econòmica del país. Més de 2.300 milions en inversions i transferències per a Catalunya. Uns bons pressupostos que no podem deixar escapar perquè ens ofereixen l’oportunitat de mirar el futur amb més seguretat, amb més esperança i també amb més ambició. Conscients que estem en un moment molt complicat, aquest nou punt de partida ens pot permetre avançar cap a una societat més cohesionada i justa, i volem fer-ho en paral·lel amb la recuperació del creixement econòmic.

Parlava d’optimisme prudent perquè també el mes de gener tindrem previsiblement les primeres vacunes a tot Espanya. Hi ha un acord del Consell Interterritorial de Salut per determinar prioritats i mecanismes de vacunació. A Catalunya, la consellera Vergés va anunciar divendres la previsió de 900.000 dosis de vacuna a partir del primer trimestre de l’any vinent.

Però els deia que iniciem també aquest mes de desembre amb temors, el temor a una tercera onada. Perquè és veritat que hem iniciat la desescalada, però amb xifres més similars a les de finals de setembre que no pas a les del mes de juny, i al setembre deien vostès que estàvem en una –deien– «estabilitat crítica». Doncs bé, en aquest marc afrontarem les festes de Nadal i, per tant, màxima prudència de la ciutadania. I tant. Però també màxima preparació per part del Govern per tenir tots els mecanismes de control a punt, per garantir que una possible tercera onada no ens torni a agafar a contrapeu. Ens preocupa llegir aquests dies que els mateixos rastrejadors diguin que la gestió del sistema de rastreig per part de Ferrovial i, cito literalment, «és d’una ineficiència brutal». Per tant, la contenció del virus haurà de passar per reforçar i mantenir en condicions òptimes el sistema de vigilància i rastreig.

Temor també a que el sector sanitari, els professionals, no han pogut tenir cap descans i, per tant, estiguin en pitjors condicions d’afrontar una tercera onada. I aprofito per recordar que ens cal més diàleg, més negociació, més complicitat amb els professionals sanitaris. Han de rebre tot el nostre suport i el nostre reconeixement. Un suport que té a veure amb les condicions salarials, amb les condicions contractuals, amb l’estabilitat en les condicions de treball, i que necessiten també un suport tècnic i també emocional. Tots estem d’acord en què ha estat precisament la feina dels professionals sanitaris el factor que més ens ha ajudat a donar resposta a aquesta crisi. I ara cal que, des de la política, corresponem a aquest esforç.

Temor, també, a que els sectors econòmics més afectats, els autònoms, el comerç, la restauració, els esports, la cultura no puguin aguantar sense uns ajuts promesos que no acaben d’arribar. I, per tant, i si us plau, més suport, el màxim suport als sectors afectats. Conscients de les limitacions, i conscients que probablement mai no en tindrem prou, però realment alguns dels sectors no se’ls ha tingut prou presents en una crisi que els ha afectat, i és una crisi sobre la qual no tenen cap mena de responsabilitat, però que els està impedint obtenir i generar ingressos.

Deia l’altre dia el secretari de Salut Pública que, si tinguéssim els ajuts de França, no aixecaríem les restriccions. No ho sé. El que sí sabem és que les comunitats autònomes tenen més marge per establir mesures compensatòries més contundents. Hi ha comunitats autònomes que estan destinant més ajuts als sectors econòmics afectats que no pas Catalunya. Els ho diem nosaltres però també els agents econòmics i socials més representatius de Catalunya i el mateix món local. Cal diàleg social i una proposta econòmica urgent per compensar els sectors afectats per la crisi i cal que el Govern respongui a l’exigència de diàleg que els ha estat plantejada per Foment, Pimec, Comissions i UGT.

Els deia també que aquest mes de desembre l’encarem amb preocupació, preocupació per l’increment de la vulnerabilitat dels més febles i pels ajuts insuficients per part del Govern de la Generalitat.

Vicepresident, només una de cada quatre persones que tenen dret a percebre la renda garantida de ciutadania la percep realment, i això ja passava abans de la crisi sanitària. Des del nostre punt de vista, el seu govern no està actuant de la manera més eficaç possible ni està utilitzant tots els recursos de què disposa per evitar deixar ningú enrere. De moment, ha tornat a tancar el mes d’octubre amb més de 900 milions d’euros a la caixa. Ho dèiem abans de la crisi i ho mantenim ara: durant aquest temps no s’ha produït cap nova proposta, prestació o servei que hagi millorat substancialment la vida d’una part important de catalans i catalanes. Les llistes d’espera segueixen creixent, tenim uns índexs molt alts de pobresa severa, continuem sent la comunitat autònoma amb menys inversió social dels darrers deu anys i la que més està trigant a revertir les retallades. Si volem gestionar –que ho volem– l’Ingrés Mínim Vital, ja ens podem espavilar per fer-ho bé.

Preocupació també perquè, de nou, el Govern ha emès missatges contradictoris, aquesta vegada sobre la possibilitat o no de celebrar eleccions el 14 de febrer. El mateix dia que s’anunciava el pla desescalada es deia que potser no es podrien celebrar les eleccions. No pot haver-hi una contradicció més flagrant en una mateixa frase.

Preocupació també perquè en cada declaració del Govern, amb cada decisió, es fa palesa la divisió interna de l’executiu, i al final és la ciutadania la que en pateix les conseqüències. Tenim un govern que desafina, sembla no tenir partitura i no para de desentonar. I ni en el pitjor moment són capaços de tenir un comportament a l’altura de la responsabilitat que tenen.

I per si això no fos poc, els grups de l’oposició i la ciutadania no tenim una informació suficient i veraç. No hi ha indicis que millori la transparència a aquest respecte. Com és possible fer tantes rodes de premsa i ser tan opacs? I permeti’m que li’n posi alguns exemples: On són els estudis epidemiològics, recomanacions de Salut i de Protecció Civil que aconsellen quina és la millor manera d’organitzar les eleccions? Potser ho sabrem divendres i esperem la reunió amb ansietat.

Quin és el destí del fons Covid? Nosaltres creiem que encara manca informació sobre quina ha estat la reprogramació pressupostària i quina ha estat l’aplicació concreta dels recursos extraordinaris provinent de l’Estat. I, per tant, ens agradaria que el Govern en aquest sentit marqués el pas i ens evités haver d’insistir-hi. Volem saber a què s’han dedicat concretament aquests recursos, tant els propis com els provinents de l’Estat.

On és l’auditoria dels pagaments fets a l’assistència sanitària privada pels serveis oferts durant la pandèmia? Per saber si s’ha pagat justament o no.

Quants recursos s’han dedicat a millorar els sistemes d’informació epidemiològica? Quant personal hem incorporat en els diferents serveis sanitaris i en residències?

Vicepresident, entendrà que vulguem la màxima informació, la màxima transparència, el més exigent rendiment de comptes, que és l’únic que pot generar la màxima confiança, que és el que els ciutadans ens reclamen.

El nostre grup parlamentari ho ha dit des del primer moment: calia i cal sumar esforços, calia i cal treballar junts, calia i cal una cooperació entre institucions. I és especialment en moments com aquest que cal un esforç de país, cosa que implica actuar amb lleialtat, amb fermesa i amb responsabilitat.

L’actitud dels socialistes durant tots aquests mesos des dels ajuntaments, des de l’oposició al Parlament de Catalunya i des del Govern d’Espanya ha estat una actitud responsable i lleial, sempre amb l’oferiment de mà estesa. I, en canvi, no podem dir el mateix del Govern de la Generalitat, que massa sovint ha volgut centrifugar responsabilitats, elaborar memorials de greuges i cercar excusa. És un clàssic del nacionalisme català: la culpa és sempre dels altres. I vostès no han deixat de posarho en pràctica ni en els moments més difícils de la pandèmia. També avui.

Escoltin, 329.675 treballadors estaven especialment protegits el mes de setembre, amb una despesa de 449,1 milions d’euros en prestacions socials. Aquest darrer mes, un total de 285.232 autònoms catalans han rebut algun tipus de protecció de la seguretat social, i des de la tribuna el Govern ens diu que no hi ha hagut una aportació directa del Govern d’Espanya als autònoms. Mirin, no diguin mentides, diguin la veritat. Diguin potser, si volen, que arriba tard i malament, que és la seva excusa habitual. Però realment l’únic govern que ha arribat tard i malament és el seu, amb l’agreujant que s’hi va posar molt més tard.

I permeti’m que acabi dient que nosaltres el que voldríem és que tot el que es fa ho haguéssim pogut acordar abans. Li he fet abans la pregunta corresponent. Nosaltres haguéssim volgut també que tinguéssim ja les bases d’un nou Pacte de Salut. El president Torra hi insistia sovint, però vostès no s’hi han posat. Haurà de ser a la propera legislatura, esperem que amb un altre govern, que cregui de veritat en el diàleg, la corresponsabilitat i la lleialtat.

Moltes gràcies.

————————————————

RÈPLICA

Gràcies, president, i molt breument. Algunes qüestions de xifres, la Generalitat ha rebut 3.165,6 milions d’euros, i encara n’ha de rebre alguns més. Vostè ens diu: «No hem gastat fins que no els hem rebut», bé, doncs, podrien haver plantejat que els que ja estaven compromesos s’haguessin pogut gastar, això sempre és una discussió i un marge discrecional. Vostè diu: «Aprofitarem el major marge de dèficit.» Veurem a final d’any i estarem encantats que així sigui, perquè nosaltres en som partidaris.

Sobre què s’ha fet i què ha fet l’Estat. Home, el mes de setembre hi havia 329.675 treballadors protegits amb algun tipus de subsidi, ajuda o ERTO, 285.232 autònoms han rebut algun tipus de prestació de la Seguretat Social. Certament, no és ajut directe, però sí avals de 15.233,2 milions d’euros a 110.397 empreses catalanes. Sempre es pot dir: «N’hi hauria d’haver més.» Bé, els que volen més recursos a Catalunya encara són a temps, poden votar els pressupostos, tenen aquesta oportunitat. Hi ha grups d’aquesta cambra que ho han fet, no només els que formem part del Govern i jo els vull reconèixer aquest esforç, perquè, sens dubte, voldrien molt més, segur, però han considerat que l’avenç és significatiu i, per tant, suficient.

Miri, senyora Budó, si vostès haguessin gestionat els ERTOs, primer, no sé si hi haguessin hagut ERTOs, però en tot cas només pels cent mil primers. Ajustem-nos al que ha passat i vostès, pel cent mil primers. Bé, nosaltres ho hem fet amb una mica més encert… Ara, té vostè raó. Hi ha coses que s’han d’afinar i ajustar. Hi ha bases de dades que no són suficientment potents. Hi ha hagut la necessitat d’inventar aquest codi postal, per dir-ho així, imaginari i té vostè raó i s’ha de millorar, evident. Ara, jo no minimitzaria l’esforç, entre altres coses, perquè és un esforç que fem entre tots a partir dels nostres impostos, perquè els diners, a part dels que vinguin d’Europa sense necessitat de ser reemborsats, són diners que surten de la gent.

Al senyor vicepresident, bé, segurament no ens posarem d’acord, però reconegui’m una cosa. Vostè avui, en la resposta a la meva petició de més informació, ha estat més detallat que en altres ocasions. Això és fàcil de comprovar.  Per tant, el problema no és que no estiguem d’acord. És que nosaltres segurament li estem demanant més detalls i concreció i informació, per dir-ho així, sobre el paper de la que hem tingut; que la tindrem, perfecte, perquè aquí es tracta de que tothom servim de la millor manera possible als nostres conciutadans.

Jo volia fer-li alguna referència al que creiem que cal i que potser es pot fer encara un esforç addicional a l’hora d’acordar. És veritat, quan una pandèmia, i ha passat a tots els governs, et desborda, tu el que has de fer és gestionar i tirar i moltes vegades això impedeix fer les coses d’una altra manera, certament. Ara, quan estem parlant de sectors econòmics als que s’ha de compensar, home, sí que seria molt convenient que hi hagués un acord, una complicitat, una informació, un esforç previ de negociació. I, per tant, creiem que cal fer aquest esforç i que el Govern, en aquest terreny, pot  i ha de fer més.

Dos, afinar. Al final les coses surten per prova i error. Trobem que hi ha marge de millora. Tots diem que hi ha marge de millora, doncs aprofitem-lo i que realment la ciutadania tingui la tranquil·litat de que quan descobrim un error, l’esmenem, i quan veiem com es poden fer millor les coses, ho fem.

Després, gastar. Vostè ens diu que es gastarà tot el que pugui i més, doncs confiem en això. I després, una cosa que no em surt amb una sola paraula, expliquin sense sorolls, perquè, certament, el Govern de Catalunya ha tingut, i vostè diu i amb raó, diu: «Miri, tot govern de coalició té el seu debat intern» però clar, abans es deia: «O es recorre al Mede o no s’hi recorre» i nosaltres, la veritat, sintonitzem més amb la posició que el vicepresident i conseller d’Economia i Finances ha expressat sempre, que no pas amb la que l’altre soci de govern planteja.

I, per últim, les prioritats, segueixen sent les mateixes: primària, rastreig i seguiment, professionals, alerta a l’augment de llistes d’espera, suport als sectors econòmics afectats i màxima transparència. Això és el que li demanem. Creiem que el Govern pot fer més en aquests terrenys. Celebraríem que ho fes i, com sap, la nostra actitud sempre és d’ajuda, de suport, perquè ens hi va a tots i, no crec que exageri, la vida.

Gràcies.

Pregunta al President

Pregunta del president del grup parlamentari Socialistes-Units per Avançar, Miquel Iceta, al vicepresident de la Generalitat en substitució del president 

Parlament de Catalunya, 2 de desembre de 2020 

[enllaç al vídeo]

Gràcies, senyor president,

Honorable vicepresident de la Generalitat en substitució del president,

Ahir teníem l’oportunitat de rebre la visita del President de la Generalitat Valenciana, que entre d’altres coses  ens explicava l’estratègia valenciana per a la recuperació, basada en tres pilars: un acord polític, un acord social i un acord amb totes les institucions del País Valencià.  Això els ha portat a definir una estratègia compartida que tothom pot conèixer i disposar. A Catalunya no s’ha fet aquest pas, i m’agradaria que ens pogués explicar quins són els motius que expliquen que a Catalunya no haguem pogut assolir un acord polític, institucional i social per la recuperació.

………………………

Senyor vicepresident, vull felicitar-lo perquè hi hagués una trobada amb el President de la Comunitat Valenciana, però vostè no ha entès del tot la meva pregunta.

La gran diferència entre el pla de recuperació valencià i el seu és que el valencià ha estat acordat, i el seu no. Aquest era el fons de la meva pregunta.

Vostès, fins i tot, per proposar un contracte programa per a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals fan una proposta signada pels diputats dels grups del Govern, sense fer cap esforç per compartir-lo amb altres.

S’han trobat amb una exigència del món econòmic i social perquè considera que no s’estan utilitzant prou les eines del diàleg per rescabalar els sectors afectats per la pandèmia. Vostè ens anuncia la reunió del divendres, però és que ja fa més d’un mes que li reclamem que treballem conjuntament per a la preparació del dispositiu electoral.

No li pot estranyar que li digui que el seu Govern no destaca per la voluntat de diàleg ni d’acords amb els altres. Ni amb la resta de forces polítiques ni amb les forces econòmics i socials, i això ho estem veient en temes tan rellevants com el contracte programa de la Corporació o les exigències dels agents econòmics i socials sobre el diàleg que no han estat ateses.

Per tant, perfecte tenir un programa de recuperació, però en canvi suspens en el diàleg perquè això no ha estat concertat amb ningú més que amb els membres del Govern.