Notícies i articles

Us recordo que gairebé cada dia recomano articles a través de Twitter i de la meva pàgina a Facebook. Aquí hi trobareu les meves intervencions més recents, i aquí accediu al meu Arxiu. Ho trobareu tot plegat al meu web personal miqueliceta.cat Aquest Diari continua al blog del meu web.

Debat sobre la inhabilitació del president Torra per part de la Junta Electoral Central

Intervenció del president del grup parlamentari Socialistes-Units per Avançar, Miquel Iceta, en el ple extraordinari a petició del president de la Generalitat amb motiu de la resolució de la Junta Electoral Central

Parlament de Catalunya, dissabte 4 de gener de 2020

[enllaç al vídeo]

Gràcies, senyor president,

Molt Honorable senyor president de la Generalitat de Catalunya.

Aquest ple s’ha convocat amb caràcter d’urgència a petició seva per comparèixer davant la Cambra per fixar la seva posició davant de la resolució de la Junta Electoral Central que vàrem conèixer ahir, i que encara no ha estat comunicada oficialment. Per tant, els que demanen la seva aplicació immediata cometen un error de primer de carrera.

A mi em va sorprendre la rapidesa amb la que es volia debatre a la cambra una resolució no comunicada. Ara, encara em va sorprendre més, quan es va produir la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que va coincidir amb la celebració d’un ple, que llavors ningú suscités un debat sobre la qüestió. Potser és que es considera que és més important la decisió de la Junta Electoral Central que del TSJC, cosa que jo no comparteixo.

En política l’elecció del moment és sempre rellevant. I ens sembla – i a més ho corroboren algunes de les paraules que estem sentint – que res del que està passant aquests dies és aliè al debat d’investidura que ha començat aquest matí al Congrés dels Diputats.

En tot cas l’hem escoltat com sempre amb atenció i respecte i volem compartir amb la resta de grups i el conjunt de la societat catalana la nostra posició sobre el tema que ens ha portat avui aquí.

Ho diré d’entrada, ras i curt. I també ho diu així la proposta de resolució que plantegem. En la nostra opinió la seva eventual inhabilitació sols pot derivar-se d’una sentència judicial ferma, i no d’un acord de la Junta Electoral Central. Ho diu l’Estatut, la Llei de la Presidència i del Govern, i el Reglament del Parlament. És la nostra opinió. I la de molta gent. Avui editorials de diaris catalans ho diuen clarament.

El que passa és que nosaltres voldríem, segurament en un esforç difícil i que alguns és impossible que entenguin, separar la Presidència del president. Perquè nosaltres volem venir avui aquí en defensa de les institucions, no de la seva gestió que no compartim, però sí de les institucions, perquè com vostè ha dit avui el president és vostè, abans ho van ser uns altres i en el futur encara ho seran uns altres.

I el nostre Estatut estableix unes condicions per a la inhabilitació. I a més ho fa precisament perquè la Constitució li permet. A aquells que els agrada tant la Constitució: no cal arribar al 155, és a l’article 148.1.1. on trobaran vostès que les Comunitats Autònomes tenen dret a legislar sobre l’estatut dels seus presidents i dels seus diputats. A més, ho diu l’Estatut, ho diu la llei de la Presidència i del Govern i el Reglament del Parlament.

Per tant, nosaltres, a la nostra proposta de resolució, demanem que el Parlament també interposi un recurs en defensa de les institucions catalanes. Per tant, si la prova del cotó és la defensa de les institucions jo crec que molts la passem. Confio rebre el seu suport a la proposta de resolució que el grup Socialista i Units per Avançar presenta. És veritat que és una resolució que no parla d’autodeterminació i d’altres qüestions legítimes en un debat però que no tenen a veure amb el que creiem que és el centre de la discussió que ens hauria de portar aquí avui: com defensar millor les institucions catalanes. Els hi diré: la millor manera és respectant la llei, sempre. I quan es considera que els nostres drets o les nostres institucions no són respectades exigir el compliment del dret en el que es fonamenta.

Nosaltres creiem, i ho diem amb total respecte, que la Junta Electoral Central s’hagués hagut d’inhibir com ho va fer la Junta Electoral Provincial de Barcelona, donat que la qüestió estava ja judicialitzada, perquè ja hi havia hagut una sentència en primera instància pendent dels recursos en el Tribunal Suprem que és el que, en el nostre criteri, decidirà.

Certament la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que va recaure sobre vostè és inequívoca. El propi desenvolupament del judici deixava poc marge de dubte. Vostè va decidir no atendre una decisió anterior de la Junta Electoral que impedia en període electoral l’exhibició de símbols de caràcter partidista en els edificis públics. Nosaltres ja vam advertir sobre l’error. En tot cas, com que el nostre és un sistema de garanties, fins que no s’exhaureixi la via judicial ningú pot establir unes conseqüències abans d’hora.

Nosaltres creiem, president, que vostè el que hauria de fer, i ho diem amb respecte, és defensar-se jurídicament. Defensar el que vostè considera que és el seu dret i no utilitzar una decisió que en cap cas és final, perquè sempre pot ser objecte de recurs, per generar un conflicte addicional. Però vostè ja ha parlat fa temps de confrontació i polarització i potser veu també en aquest fet que ha succeït un motiu més de confrontació.

El nostre grup ha manifestat sempre el seu respecte a la legalitat vigent, a la Constitució i a l’Estatut que configuren un Estat de Dret amb separació de poders, la qual cosa ens porta també a acatar les sentències, les dels tribunals d’aquí i les dels tribunals europeus. Que efectivament han de ser respectades perquè no són tribunals estrangers, són tribunals que emparen també els nostres drets i llibertats. Aquí també passem – si això era una prova – la del cotó.

Nosaltres el que li diem és que vostè és el president de la Generalitat, el màxim representant ordinari de l’Estat a Catalunya, i que el que hauríem d’intentar entre tots  i vostè el primer és permetre el retorn de la política i el diàleg. Creiem que cal donar una oportunitat a que els temes polítics es puguin resoldre des de la política. Com es fa això? Respectant la llei, no transgredint-la, i promovent el debat polític democràtic i el diàleg.

Precisament el debat d’investidura al que abans m’he referit també va d’això. S’està jugant la possibilitat o no que s’obri una etapa presidida pel diàleg. Ho diu el programa subscrit entre el PSOE i els companys d’Unidas Podemos-En Comú Podem. Ho diu l’acord subscrit entre el PSOE i el PNB i ho diu encara més específicament l’acord subscrit entre el PSOE, el PSC i ERC.

Respecto – i ho va demanar algú – totes les posicions al respecte. Hi ha qui pot dir “jo no hi confio”. Hi té tot el dret. Però la meva pregunta és la següent: pel fet d’una desconfiança que pot tenir arrels profundes i motius justificadíssims ens hem de negar la possibilitat d’aprofitar aquesta nova oportunitat?

Tot el que ha passat ens impedeix ara aprofitar el present per intentar millorar el futur?

Aquesta és la qüestió que jo crec que està aquests dies sobre la taula. I ho dic des del respecte per totes les posicions, però entendran que ho faci des d’un respecte especial envers la posició de la gent d’ERC, que en la situació excepcional que vivim ha fet una aposta per no impedir la creació d’un govern que està disposat a obrir aquesta via.

Nosaltres no cal dir-ho, estem absolutament decidits a aquest camí. Diàleg, negociació i pacte. Diàleg Catalunya endins. Diàleg entre institucions. Diàleg en el marc de la llei, si cal fins i tot per canviar-la a través dels mecanismes i majories establerts que permeten canviar les lleis. Un diàleg, no imposició. Un diàleg transaccional, entre els uns i els altres. Perquè volem arribar a aquest acord.

Ens agradi o no tenim una societat dividida sobre això. La nostra obligació compartida d’uns i altres és trobar un terreny d’encontre, que probablement no satisfarà al 100% ningú, però que podrà ser raonablement satisfactori per una àmplia majoria. Això és el que nosaltres volem.

No deixem que les passions ens ceguin. No deixem que el dolor, d’uns i altres, ens impedeixi prendre les decisions més adequades. No deixem que el passat ens impedeixi actuar sobre el present.

I a vostè president i des del respecte, em permeto de suggerir-li una cosa que vostè ja ha anunciat que farà: recórrer aquesta decisió. Tant la decisió del TSJC com la de la JEC. En aquest darrer cas, lògicament, demanant unes mesures cautelars que previnguin sobre el que podria ser una vulneració de drets impossible de reparar més endavant. Faci-ho, val la pena. És la seva obligació com a president perquè en aquest cas vostè no està defensant el president actual sinó la Presidència de la Generalitat.

I ara que hem tornat tots a la defensa de l’Estatut, doncs, per defensar l’Estatut, per defensar l’autogovern, per defensar les nostres institucions, anem junts.

Nosaltres discrepem de vostè de vostè en moltes coses. El seu exercici de la presidència, la seva orientació política, però reiterem el respecte a la institució que vostè en aquests moments encarna. Que tots estiguem a l’alçada del moment.

Moltes gràcies.

Enllaç a la Proposta de Resolució presentada pel grup parlamentari Socialistes – Units per Avançar

Declaració sobre els acords de cara a la investidura de Pedro Sánchez

DECLARACIÓ DEL PRIMER SECRETARI DEL PSC (2 de gener de 2020)

  1. De les eleccions del 10 de novembre de 2019 se’n van derivar dos mandats molt clars: la constitució d’un govern progressista a partir de la investidura com a president del govern d’Espanya de Pedro Sánchez, i la necessitat d’obrir una dinàmica de diàleg entre les institucions catalanes i espanyoles per intentar trobar una solució acordada a la qüestió catalana.
  2. Aquesta solució acordada haurà de concitar un consens majoritari a Catalunya, superant així la divisió actualment existent, i també el necessari consens en el conjunt d’Espanya. Lògicament aquesta solució s’haurà de produir en el marc legal vigent que pot ser modificat a través dels procediments i les majories legalment previstos.
  3. Des d’aquest punt de vista considerem que els resultats electorals del 10-N no sols no havien de ser considerats com a un problema insuperable, sinó que podien esdevenir una oportunitat en la mesura que forçaven a trobar espais de diàleg i d’entesa entre partits polítics amb projectes ben diferenciats.
  4. Vàrem saludar el preacord assolit entre el PSOE i Unides Podemos per formar un govern de coalició progressista, que es va produir en el termini de 48h després de les eleccions, en estricte compliment del compromís electoral anunciat per Pedro Sánchez. Un preacord que s’ha concretat posteriorment en el document “Coalición progresista. Un nuevo acuerdo para España”, subscrit per ambdós partits i que compartim totalment.
  5. Aquest pacte s’ha complementat amb l’acord de 12 punts subscrit entre el PSOE i el Partit Nacionalista Basc, i ha rebut també el suport explícit de Mas País. L’acord subscrit entre el PSOE i el PNB implicarà un impuls decidit a l’Espanya plural, respectuosa dels diversos sentiments de pertinença.
  6. Avui s’ha fet públic l’acord al que s’ha arribat després d’un llarg esforç negociador entre el PSOE, el PSC i ERC, que possibilitarà l’abstenció d’ERC en el procés d’investidura, desbloquejant així la formació del govern progressista i obrint una perspectiva de diàleg per abordar la qüestió catalana.
  7. El PSC ha defensat des de fa molts anys que la divisió entre els catalans així com el conflicte que s’ha anat agreujant entre les institucions catalanes i espanyoles, només podria ser abordat a través d’un esforç compartit de diàleg, negociació i pacte. L’acord assolit entre el PSOE, el PSC i ERC s’inscriu absolutament en aquesta lògica a través del reconeixement de la existència d’un conflicte de naturalesa política, la creació d’una mesa bilateral entre governs que es coordinarà amb altres espais de diàleg institucionals i parlamentaris ja existents, i l’impuls als acords que s’assoleixin en la mesa bilateral a través dels procediments oportuns i que seran sotmesos, si s’escau, a validació democràtica a través de consulta a la ciutadania de Catalunya, d’acord amb els mecanismes previstos o que es puguin preveure en el marc del sistema jurídic-polític.
  8. Estem davant d’una gran oportunitat per superar, per una banda, les polítiques d’austeritat i de resignació davant l’augment de la pobresa i de les desigualtats, i, per altra banda, l’inici d’un procés de diàleg polític que havia estat reclamat de forma molt majoritària per la societat catalana.
  9. Així, doncs, l’entestament a bloquejar la via política que s’obrirà a través de la investidura de Pedro Sánchez i la formació del govern de coalició progressista, sols s’explica bé pel rebuig a les polítiques progressistes i d’esquerres o bé pel rebuig al diàleg entre les institucions catalanes i espanyoles, o a totes dues raons alhora.
  10. En aquest moment, que no dubtem a qualificar de transcendent, el PSC ratifica el seu compromís amb les polítiques progressistes i d’esquerres i a una dinàmica de diàleg, negociació i pacte que permeti superar el conflicte i el bloqueig de la política catalana.
  11. Avui és una bona oportunitat per manifestar novament el nostre reconeixement i ple suport a Pedro Sánchez i la direcció federal del Partit Socialista Obrer Espanyol, per la seva decisió d’encapçalar un nou impuls reformista i el reconeixement de l’Espanya plural en la que vivim i que aspirem a millorar.
  12. Tampoc no volem estalviar el reconeixement a Pablo Iglesias i Unides Podemos per la seva determinació a fer possible un govern de coalició progressista, el primer en la etapa democràtica oberta per la Constitució de 1978, al Partit Nacionalista Basc per la seva contribució a obrir la porta de l’esperança, a Más País pel reforçament de les posicions progressistes, i a totes aquelles forces que s’hi puguin afegir. Totes aquestes forces polítiques han arriscat per desbloquejar la política espanyola i fer possible una nova etapa de transformació i reformes i, en aquest sentit, valorem també la decisió presa per ERC, que implica una opció inequívoca pel diàleg com a única eina vàlida per resoldre el conflicte. El socialisme català s’hi compromet totalment i absoluta.

 

DOCUMENTS:

Pregunta al President

Pregunta del president del grup parlamentari Socialistes – Units per Avançar, Miquel Iceta, al president de la Generalitat

Parlament de Catalunya, 18 de desembre de 2019

[enllaç al vídeo]

Gràcies, senyor president.

Molt Honorable President de la Generalitat. Aprofito la pregunta per desitjar al conjunt de la Cambra i a tot el país unes bones festes i un magnífic 2020.

Segons dades oficials els Expedients de Regulació d’Ocupació han augmentat un 38%, afectant 6.470 persones, dades que estan per sobre de la mitjana espanyola que ha estat del 25% en el mateix període. Voldríem saber quina és la seva opinió al respecte i què pensa fer el govern per assegurar el futur la nostra indústria?

*****************

Gràcies senyor president. Potser a diferència d’altres sessions del control m’agrada el to i el contingut del que diu i per tant ho vull subratllar.

Però nosaltres tenim alguns dubtes sobre la capacitat del govern d’entomar les dificultats de sectors industrials del país.

I és veritat que vostè parlava de la necessitat d’augmentar recursos però és que hem de recordar que els recursos que s’adrecen a les polítiques industrials no paren de baixar des de 2012.

I tampoc sabem veure una reacció adequada del govern davant de les notícies preocupants que afecten el sector industrial.

I efectivament són problemes que afecten empreses tant rellevants com Nissan, o els que citava Jèssica Albiach de l’empresa Continental de Rubí, que és una multinacional de l’automoció que està precisament en crisi intentant adaptar-se als vehicles elèctrics i als nous reptes de la sostenibilitat.

També d’altres empreses rellevants han estat mencionades: General Cable, Sada o Bayer, i no hem sabut trobar per part del govern una reacció proporcional a la preocupació que generen i a l’afectació sobre els seus treballadors.

Vostè ja s’ha avançat a dir-ho i ho celebro. Cal reactivar el Pacte per la Indústria, que corre el risc de quedar-se només en paper. I efectivament això implica dotar-lo econòmicament de forma ambiciosa.

Ja que semblen decidits a augmentar la pressió fiscal sembla lògic que part dels recursos suplementaris que es puguin obtenir es dediquin a evitar que la nostra base industrial s’empetiteixi.

President, governi, avanci’s als problemes, entomi les responsabilitats. I si necessita la nostra col·laboració demani-la perquè, des del nostre punt de vista, està en joc el futur.

Discurs de cloenda del 14è Congrés del PSC

INTERVENCIÓ EN LA CLOENDA DEL 14è CONGRÉS DEL PSC, 15.12.2019

Presidenta, membres de la Mesa,

Delegats, delegades,

Convidats, convidades,

Hem fet un magnífic Congrés.

Hem mostrat a la societat catalana i al conjunt dels espanyols que a Catalunya hi ha una alternativa al desgavell actual. Que hi ha un camí per superar el fracàs de l’independentisme.

Que a Catalunya hi ha un partit sòlid, coherent, fiable, unit, molt unit, que proposa un altre rumb pel nostre país.

Un nou rumb que ens allunyi de l’escenari de confrontació i declivi al que ens han portat els successius governs independentistes.

Un rumb que ens porti a unir als catalans i les catalanes en objectius que ens permetin avançar junts, que facin de Catalunya un país guanyador.

Mireu,

El PSC proposa als catalans que abandonem la política de la queixa, el greuge, el victimisme i la confrontació.

Que aixequem el cap i construïm junts el futur que volem, el país que ens mereixem.

Al llarg de tres dies hem treballat per a oferir als catalans el nostre projecte de futur.

  • Un projecte per guanyar en progrés econòmic.
  • Per guanyar en justícia social.
  • Per guanyar en feminisme.
  • Per guanyar en qualitat ecològica.
  • Per guanyar en unitat civil.
  • Per guanyar en cohesió social.
  • Per guanyar en autogovern.
  • Per guanyar en finançament.
  • Per guanyar en reconeixement, en respecte, en convivència.

En definitiva, un projecte per canviar el present i per guanyar el futur. Un futur que torni a situar Catalunya com a actor de primera línia en el progrés d’Espanya i d’Europa.

Per això hem de superar divisions, frustracions i enfrontaments.

Perquè, amigues i amics, la història ens demostra que quan les societats estan unides internament ningú les pot dividir des de fora, i que si tanquem les divisions internes podem convertir els reptes d’avui en oportunitats per demà.

I per fer tot això que proposem,

  • ens avala la nostra història i el que hem aportat a Catalunya.
  • ens avalen els nostres equips i les nostres idees:
  • el que hem fet i fem als Ajuntaments.
  • el que vàrem fer al govern de Catalunya amb els presidents Maragall i Montilla.
  • el que vàrem contribuir a fer des del govern d’Espanya amb Felipe González, José Luis Rodríguez Zapatero i Pedro Sánchez.
  • i el que farem ara al govern d’Europa amb Josep Borrell.

No hi ha cap altre partit polític a Catalunya que tingui un full de serveis al país, al servei dels catalans i de les catalanes i del conjunt dels espanyols com el PSC. Cap ni un. Ni abans, ni ara.

Mireu,

Com us deia ahir, hem estat capaços de superar una profunda crisi i d’esdevenir el segon partit de Catalunya.

Hem recuperat un paper central en la política catalana i espanyola.

I ara la nostra ambició per Catalunya, la nostra ambició de ser útils a la ciutadania, ens impulsa, gairebé diria que ens obliga a esdevenir el primer partit del país i encapçalar el govern de Catalunya.

Sí, ho dic sense embuts: vull esdevenir el proper president de la Generalitat !

Estem farts de perdre temps i energies.

Estem farts de frustracions i divisions.

Estem farts que es cavin trinxeres i s’aixequin murs; nosaltres el que volem és estendre ponts.

No acceptem l’alternativa que pregonen alguns entre independència o barbàrie.

Catalunya necessita canviar de prioritats, necessita canviar de govern, necessita canviar de president.

Catalunya necessita un president que governi per a tots els catalans i no un president com el que tenim, que només governa pensant en els que comparteixen les seves idees.

Un president que mobilitzi tot el potencial del país, totes les persones, tot el talent i totes les capacitats de la nostra societat.

Catalunya necessita un president que cridi a l’entesa, i no a la confrontació i la polarització.

Un president que defensi la convivència, el respecte, i la legalitat.

Un president que sàpiga que els períodes més foscos de la història, a Catalunya, a Espanya, a Europa i al món, s’han produït quan l’imperi de la llei ha estat menystingut o ignorat.

Vull recordar, perquè les comparteixo, les paraules de l’actual presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, quan deia que el bressol d’Europa es la filosofia grega i el Dret Romà, i que l’Imperi de la llei es la nostra millor eina per a defensar la llibertat i protegir els més vulnerables, i que no pot haver-hi cap pas enrere en la defensa  d’aquest principi.

Mai no deixaré d’insistir en que els catalans necessitem un govern centrat en resoldre els problemes de la gent.

La prioritat han de ser les persones i les seves necessitats.

És evident que des de 2012 la deriva independentista ha dividit la societat, ha fracassat en els seus objectius i ha perjudicat els interessos del país i la seva gent, sense obtenir cap avenç concret.

Avui estem pitjor que a l’inici del procés. No tenim més competències, no tenim més finançament, ni més projectes, ni més empenta, ni més inversions.

Per això hem reiterat la nostra proposta:

  • respecte als altres,
  • diàleg com a forma de construir els acords entre els que pensen diferent,
  • unitat civil
  • i cohesió social.

aquesta és la nostra alternativa al rotund fracàs de l’independentisme.

Amigues i amics,

El nostre és un gran país, però pot ser encara un país millor si encertem les prioritats. Aquest és el nostre objectiu.

El nostre país ho té tot:

  • gent treballadora que s’esforça cada dia,
  • emprenedors i emprenedores amb projectes,
  • empresaris i empresàries disposats a arriscar,
  • sindicalistes reivindicatius però capaços de negociar i d’arribar a acords,
  • bons i bones mestres, metges, metgesses, professionals de la seguretat, i servidors i servidores públics.
  • Tenim un magnífic clima, una situació geogràfica privilegiada, tradició industrial I bones infraestructures. I les tindrem encara millors quan José Luis Ábalos tingui el pressupost que alguns, de forma molt equivocada i temerària, van rebutjar.
  • Tenim una societat viva, capaç de mobilitzar-se per causes nobles com defensar la sanitat pública, lluitar contra la violència masclista, l’homofòbia o reivindicar la igualtat de gènere.

Ho tenim tot.

Però no podem badar.

Cal que juguem bé les nostres cartes. Cal deixar enrere la confrontació i tornar a apostar per la col·laboració.

Cal deixar enrere la divisió entre catalans per assolir grans acords que garanteixin el progrés de tots.

Anant junts potser no anirem tan ràpid o tan lluny com alguns voldrien, però anirem ben segurs i no retrocedirem com ha succeït en els darrers anys ni deixarem ningú enrere.

Tenim la immensa sort de viure a Europa i en una economia social de mercat, el model europeu al que moltes pobles del planeta aspiren, i en el que, perquè continuï el progrés, cal conciliar un correcte funcionament del mercat amb les exigències socials per a mantenir-lo com el sistema que fa més feliços als ciutadans.

Reivindiquem el model europeu: democràcia, economia de mercat i Estat del benestar.

Això sí, una economia de mercat que asseguri què l’economia estigui al servei de la gent i no la gent al servei de l’economia.

Amigues i amics,

El full de ruta que ha traçat el PSC per a tornar l’esperança als catalans és un camí clar i factible:

  • Impulsar una Catalunya unida en la diversitat i ben governada, assegurant el reconeixement de la seva realitat nacional, que és plural, enfortint l’autogovern, millorant el finançament, fomentant el reconeixement de la diversitat d’Espanya, i promovent la participació activa en les decisions de les polítiques de l’Estat i de la Unió Europea.
  • Garantir el progrés econòmic i la creació de llocs de treball dignes i estables, apostant pel talent, el coneixement i la capacitació, per una escola pública de qualitat, i pel suport a les Universitats i a la recerca.
  • Assegurar la justícia social, millorant els serveis de salut i de serveis socials, consolidant el sistema de pensions, promovent habitatge assequible i barris amb una bona qualitat de vida, i garantint la inclusió de tothom en una societat d’oportunitats.
  • Fomentar un desenvolupament econòmic i territorial sostenible, abordant l’emergència climàtica i la transició energètica des d’una perspectiva ecologista, impulsant l’avenç tecnològic i la transformació digital, i assegurant l’equilibri territorial per una Catalunya ben cohesionada que no oblidi la necessària reactivació de les comarques que estan perdent població.
  • Promoure la igualtat de gènere de forma real, efectiva i transversal. Volem que els valors feministes impregnin totes les polítiques públiques. Els drets, les llibertats i les oportunitats de les dones no són negociables, com no ho és una lluita aferrissada contra la violència masclista.

Amigues i amics,

Avui, quan torno a anunciar que aspiro a ser president de la Generalitat, vull prendre davant de tots vosaltres i de tots els catalans, dos compromisos personals: no enganyar la societat catalana i no dividir-la.

Prou mentides, prou frustracions, prou confrontació.

Vull ser president per evitar la divisió entre els catalans.

Vull ser president per evitar el trencament entre Catalunya i la resta d’Espanya.

Vull ser president per utilitzar totes les energies, tots els recursos i tot el talent del país per millorar la situació econòmica, per crear riquesa i per reduir les desigualtats.

Vull estendre la mà a l’esquerra i al centre, a autonomistes i federalistes, a tots els reformistes.

Vull recuperar aquella vella idea del catalanisme segons la qual units avancem i dividits retrocedim.

Que és molt millor l’acord que el conflicte.

Que negociar no és renunciar ni rendir-se, és avançar.

Vull convèncer els catalans que necessitem àmplies majories per a l’acord i el canvi.

Per acordar un Pacte d’Estat per a Catalunya que garanteixi:

  • Un autogovern més sòlid.
  • Millor finançament.
  • Una Espanya federal en la que una Catalunya estimada i respectada se senti còmoda i protagonista.

No volem la independència: el que volem es més i millor Catalunya.

I volem un mecanisme perquè la ciutadania pugui acceptar o rebutjar aquest Pacte.

No volem votar per dividir-nos en faccions irreconciliables.

No volem una societat esquinçada entre guanyadors i perdedors.

Volem votar un acord.

__________________________________________

Compañeras y compañeros,

Iniciamos este congreso recordando a Jordi Solé Tura y reivindicando la Constitución de 1978, de la que estamos tan orgullosos, porque ha permitido la España democrática y moderna en la que hoy vivimos.

Y también defendemos la Constitución porque ha posibilitado que los catalanes tengamos el mayor grado de autogobierno y desarrollo que hemos tenido nunca en la historia.

__________________________________________

Vull ara reiterar els compromisos que vaig prendre quan em vàreu elegir com a candidat a la presidència de la Generalitat.

Vull un país lector. Un país de biblioteques, mediateques i arxius del segle XXI. De persones cultes que tenen accés al teatre, el cinema, la música i l’art.

Vull un país de ciència. En el que floreixin les universitats i treballin a gust els investigadors i investigadores.

Vull un país sà i ben alimentat. Que cuidi l’alimentació dels nostres fills i filles.

Vull un país per a nens i avis. Amb casals, llars d’infants i ludoteques. Un país on ningú no tingui por d’envellir en solitud.

Vull un país per caminar i descobrir. Amb ciutats a la mida de les persones i turistes que ens visitin i ho facin des del respecte i el civisme. Un país que cuidi la terra i el territori, la qualitat de l’aigua i de l’aire.

Vull un país digital. Capdavanter en economia digital, cooperativa i col·laborativa. Un país capdavanter en innovació i sectors industrials i de serveis avançats.

Vull un país obert i participatiu. De voluntaris i persones compromeses. Un país acollidor capaç d’aprofitar i potenciar totes les energies, tot el talent. Un país d’entitats, associacions i fundacions.

Vull un país en el que a igual feina correspongui igual salari. Un país que persegueixi l’explotació laboral. Un país de treballadors autònoms i emprenedors que generin i redistribueixin riquesa.

Vull un país ben connectat. Amb ports, aeroports, trens i carreteres de primera. Un país en el que el dret a la mobilitat sigui real, i la sostenibilitat i la transició ecològica siguin objectius permanents.

Vull un país segur. Per a les dones, els infants, pels més grans, per a les persones amb discapacitat, per a tothom. Sense violència masclista ni homòfoba.

En definitiva,

Vull un govern que estigui a l’alçada de la gent.

Un país del que ens sentim orgullosos.

Un país que ofereixi un futur segur per a tothom, lluny de pors, incerteses i radicalismes.

Amigues i amics,

Avui el PSC s’ofereix novament al conjunt de la societat catalana.

A tots aquells i aquelles que, pensin com pensin, creuen que hem de canviar de rumb.

Als que saben que el conflicte no porta enlloc.

Als que volen diàleg, negociació i pacte.

Als que creuen que estem en condicions de tenir un país millor, el país que ens mereixem.

A tots ells i a totes elles ens adrecem.

I jo us dic avui que no els fallarem si ens fan confiança!

Moltes gràcies!

Acceptació de l’elecció com a primer secretari

DISCURS ACCEPTANT L’ELECCIÓ COM A PRIMER SECRETARI EN EL 14è CONGRÉS DEL PSC, 14.12.2019

 

Companyes i companys, amigues i amics,

Gràcies.

[Got To Be Real. Cheryl Lynn. Carrie Bradshaw. Sarah Jessica Parker. Tornar-se a aixecar.]

Gràcies pel vostre suport, gràcies pel vostre alè, gràcies pel vostre esforç, gràcies per ser-hi, sempre, en els moments bons, que algun hem tingut últimament, i en els moments difícils, que no ens han faltat com deia ahir en presentar l’informe de gestió.

Abans de seguir vull esmenar un oblit inexcusable de la meva intervenció d’ahir: no vaig esmentar d’entre els companys i companyes que ens han deixat en aquest mandat a l’enyorada Carme Chacón.

Vull reiterar un especial agraïment a tots aquells socialistes, afiliats amb carnet o simpatitzants sense carnet, que mantenen la flama viva en pobles, ciutats i comarques on identificar-se com a socialista és, per dir-ho clar, un acte de coratge.

De vegades, quan he visitat les agrupacions i he tingut ocasió de parlar amb molts de vosaltres que feu política a determinades comarques he pogut comprovar com sou víctimes d’unes actituds intolerants, fins i tot bel·ligerants, que conformen un clima social asfixiant.

Per això, una de les meves prioritats com a Primer Secretari ha estat, i seguirà sent, lluitar amb totes les meves forces per acabar amb aquesta situació amb un canvi de govern, de prioritats i una aposta clara pel retrobament entre catalans. Per unes institucions de tots i no al servei del projecte d’alguns. Refent consensos trencats. Recosint el país. Assegurant respecte per tots, i reconciliació entre tots.

Jo no vull que ningú hagi d’amagar o dissimular que és socialista. Que ningú hagi d’amagar o dissimular les seves idees, siguin quines siguin.

No acceptaré que els intolerants, els que no respecten les persones que no pensen com ells, imposin les seves idees per mètodes intimidatoris.

No acceptaré que els que se senten posseïdors de la veritat ens imposin el seu dogma als demés. No, No i No.

I demano als independentistes demòcrates, que afortunadament són molts, que ens ajudin a aconseguir-ho.

Quan els més radicals deixin de tallar carreteres animats per Quim Torra, quan deixin de cremar contenidors, quan deixin de sabotejar els transports públics, nosaltres seguirem estant aquí, defensant les nostres idees, defensant la gent que no té qui la defensi dels poderosos.

Per cert, els poderosos no són només els que tenen molts diners. Els poderosos també són els que tenen la capacitat de controlar i manipular la informació o els que emparant-se en una majoria suposada o real volen silenciar els que no pensen com ells.

 

Companyes i companys, amigues i amics.

L’herència política que han deixat els presidents Mas, Puigdemont i Torra és un país dividit i, més que dividit, enfrontat.

I, a més d’enfrontat, és un país sense rumb, i no té un govern que es preocupi de gestionar amb solvència els problemes i necessitats que tenen les persones.

Recompondre la fractura, tornar a recosir el país i proporcionar-li un govern que governi per a les persones concretes és la raó fonamental per la qual m’he tornat a presentar com a candidat a la primera secretaria.

Com deia en la carta mitjançant la qual vaig formalitzar la meva candidatura, em sento amb la força, em sento amb l’experiència i tinc la il·lusió de portar de nou el partit socialista a ser el primer partit de Catalunya; el partit per recompondre l’espai catalanista no independentista i d’esquerra i centre esquerra per tornar a governar Catalunya, per governar per a tothom, sense renunciar a influir a Espanya ni a Europa.

El meu somni és que els socialistes catalans i les socialistes catalanes puguem ser útils a les persones actuant des dels governs locals, des de la Generalitat, des del govern d’Espanya i des de la Comissió Europea.

Avui ja som útils als ciutadans en els governs locals, bé liderant els ajuntaments amb magnífics alcaldes i alcaldesses en moltes ciutats o governant en coalició; amb una menció especial a la nostra potent presència a la ciutat de Barcelona encapçalats per Jaume Collboni i el lideratge de Núria Marín a la Diputació i d’Antonio Balmón a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Josep Borrell dirigeix la política exterior i de seguretat de la Unió Europea, després d’haver liderat la política exterior espanyola.

Meritxell Batet presideix el Congrés dels Diputats.

Ben aviat, tornarem a tenir presència en el Consell de Ministres que presidirà Pedro Sánchez.

I, quan es celebrin les eleccions a Parlament de Catalunya, tindrem l’oportunitat de formar govern a la Generalitat. Sé que la tindrem i us vull demanar que ens preparem per a competir, per guanyar i per governar amb acords al servei dels catalans.

Perquè, companyes i companys, amigues i amics, aquesta és la nostra realitat i la nostra ambició.

Som un partit per arreglar coses, per resoldre problemes de la gent i això només es pot aconseguir governant.

Avui ens governa a Catalunya un mal govern, encapçalat per un president que atia el radicalisme.

Catalunya ha passat de ser la locomotora d’Espanya, a perdre pes, temps i energies. Estem en via morta.

Hem passat de liderar els rànquing d’excel·lència a liderar els rànquings de mala gestió.

Avui liderem el rànquing de les comunitats autònomes que tenen més temps mitjà d’espera per ser intervingut (146 dies enfront dels 115 de mitjana d’Espanya).

Catalunya només inverteix en salut pública un 3,7% del seu PIB enfront de la mitjana espanyola que és un 6,2%.

Avui ens governa un govern que no té cap interès en solucionar els problemes del dia a dia, un govern que no té com a objectiu solucionar els problemes concrets de la gent perquè ho posposa tot a una solució màgica que tot ho arreglarà.

Que les llistes d’espera per a una prova mèdica són les més llargues d’Espanya?, la independència ho arreglarà.

Que les matrícules universitàries són les més cares d’Espanya?, la independència ho arreglarà.

Que les empreses que van desplaçar les seves seus fora de Catalunya per por de la inseguretat jurídica no tornen?, la independència ho arreglarà.

Que gairebé un 30% dels infants a Catalunya estan en risc de pobresa segons UNICEF?, la independència ho arreglarà.

No vull dimonitzar la idea de la independència. Em sembla tan respectable com qualsevol altra, encara que la societat catalana majoritàriament no la recolzi i que crec que representa més riscos i incerteses que els que podem assumir.

Però sí vull denunciar l’engany de proposar solucions simples o màgiques a problemes complexos.

Catalunya ha pagat un preu molt alt a causa dels que han dit que tenen pressa i que tenen tota la raó. No tot és possible. No tot es pot fer de qualsevol manera i a qualsevol preu. I tampoc la independència és la única ni la millor manera de representar Catalunya i la seva gent. La idea de Catalunya no és patrimoni d’alguns. Catalunya és llibertat i convivència, i que reivindica la llibertat per sobre de la convivència, no practica cap de les dues.

Que ho sàpiga tothom: no volem la independència; el que volem és més i millor Catalunya.

Avui, la societat viu moments d’incertesa. Les persones veuen el futur amb aprensió i por.

Temor a perdre la feina per la robotització i pel desenvolupament de la Intel·ligència Artificial, i por de no poder reciclar-se per trobar una nova feina, els que el tenen.

Por de no poder desenvolupar un projecte de vida, de no poder emancipar-se, de no poder formar una família, el jovent.

Temor per com evolucionarà el sistema de pensions, la gent gran en portes de jubilar-se o ja jubilats.

Cap d’aquests temors és fàcil de dissipar perquè no existeix, per molt que els populistes de dretes o d’esquerres ho pretenguin, una resposta fàcil ni, per descomptat, una solució miraculosa.

Jo no puc prometre que tinc solució a tots els problemes de Catalunya, però si que puc prometre i prometo que, com a primer secretari de PSC que soc gràcies a la vostra confiança i com a president de la Generalitat que aspiro a ser gràcies a la confiança que espero obtenir de vosaltres primer i de la resta de catalans després, sabré trobar els mecanismes de diàleg, negociació i pacte que involucrin tots els actors interessats en qualsevol tema per trobar la millor solució acordada possible.

Companyes, companys, amigues i amics

Faré honor a dos compromisos fonamentals: no enganyar i no dividir. Mai, en cap circumstància.

I us proposo: centrar-nos en resoldre els problemes de la gent.

Prioritzar la justícia social, el feminisme i l’ecologia.

Posar per davant de tot el benestar de les persones i el progrés del país.

Que banderes onejant no tapin la realitat ni ens facin confondre les prioritats.

Moltes gràcies.

 

Presentació de l’informe de gestió

INTERVENCIÓ PER PRESENTAR L’INFORME DE GESTIÓ DE LA COMISSIÓ EXECUTIVA AL 14è CONGRÉS DEL PSC, 13.12.2019

Companys i companyes,

L’informe de gestió està disponible pels delegats i delegades i allà hi trobareu la feina realitzada per la Comissió Executiva des del darrer Congrés.

En la meva intervenció davant vosaltres destacaré els fets més rellevants del que ha estat la gestió de la Comissió Executiva

Però no puc deixar de fer alguns comentaris sobre la situació política actual, caracteritzada a Catalunya per un fet que avui no discuteix ningú. I quan dic ningú, vull dir ningú.

M’estic referint al de fracàs del govern presidit per Quim Torra.

Un govern incapaç de pensar en el conjunt del país, un govern fortament dividit, un govern mancat de sensibilitat social i un govern que presenta un pobre balanç de gestió.

Un govern presidit per una persona que dedica la major part del seu temps i de les seves declaracions a encoratjar els sectors més radicals de l’independentisme, cridant a la polarització i la confrontació. Mentre el president vol conflicte, el país vol diàleg i acords.

Al llarg del Congrés tindrem ocasió de tornar a parlar d’aquest mal govern.

Ara no vull deixar de comentar la situació política espanyola en un moment en què estem intentant la investidura de Pedro Sánchez a partir del preacord amb Unides Podemos.

Estem intentant evitar un nou bloqueig polític com el que va provocar la repetició electoral del novembre i, sobretot, estem intentant  complir amb el doble mandat dels electors i les electores del 10 de novembre:

  1. formar un govern progressista presidit per Pedro Sánchez i
  2. obrir una perspectiva de diàleg sincer per trobar una solució acordada a la crisi catalana.

Convidem totes les forces polítiques a evitar un nou bloqueig i convidem molt especialment ERC a no impedir la formació de l’únic govern que garanteix l’obertura real, decidida i sincera al diàleg.

Us vull avançar dos dels compromisos que prenc i dels que parlaré abastament al llarg del Congrés: treballar de forma incansable per construir una majoria alternativa a Catalunya i seguir contribuint a la formació del govern que més convé a Catalunya i Espanya tot evitant la repetició de les eleccions.

Tinc molt clar que una de les meves obligacions com a Primer Secretari es mantenir el partit fidel als nostres valors fundacionals. Els valors fundacionals del Congrés d’Unitat Socialista que tan magistralment va personificar Joan Reventós. Unitat Socialista que en aquest mandat ha fet 40 anys.

Per això, per ser fidels als nostres valors i honorar la nostra història hem decidit obrir el Congrés honorant el company Solé Tura. El seu compromís d’esquerres i federal, i la seva contribució a la Constitució del 78, com a ponent del grup comunista representant el PSUC, fan del llegat de Solé Tura un patrimoni col·lectiu de les esquerres de Catalunya.

I, en aquest punt, deixeu-me que tingui un record pels companys i companyes que ens han deixat en aquest període. No puc esmentar-los tots, però si que en representació de tots ells esmentaré a Francesc Casares, Luis Fuertes, Eduardo Martín Toval, Josep Verde Aldea i Dolors Renau.

Ells, junt amb tants d’altres, ja formen part dels Gegants del PSC.

Lluny queda ja la crisi que vàrem patir els anys 2012-2014, en aquest període hem prosseguit el camí de redreçament del nostre projecte. Hem assolit la fita d’esdevenir el segon partit de Catalunya i el Congrés que celebrem aquest cap de setmana ens ha d’impulsar per assolir la pròxima fita d’esdevenir el primer partit de Catalunya i governar la Generalitat.

Companyes i companys,

En un període de gran convulsió política a Catalunya, crec que la gestió realitzada per la Comissió Executiva i pel conjunt del partit en aquest darrers tres anys ha estat particularment reeixida.

Ha estat un període que tots hem viscut amb preocupació, incertesa i una gran intensitat.

Malgrat un context de gran inestabilitat, ha prosseguit l’esforç de redreçament i represa del projecte del socialisme català. Hem superat tota mena de problemes i obstacles i avui som el segon partit de Catalunya.

Aquest esforç col·lectiu ha reeixit en gran mesura per quatre motius fonamentals:

  1. la tasca permanent de milers de companys i companyes, militants i simpatitzants, responsables polítics i orgànics del PSC; molts dels quals viuen, viviu, en zones en les que proclamar-se socialista és un acte de valentia.
  2. la cohesió interna,
  3. la claredat i honestedat del nostre posicionament polític i
  4. la bona entesa amb la direcció federal del PSOE encapçalada per Pedro Sánchez.

D’aquesta bona entesa vull destacar l’aprovació, el 14 de juliol de 2017, de la Declaració de Barcelona subscrita per les Comissions Executives del PSOE i del PSC que entre d’altres qüestions ratifica el plantejament polític de fons de la Declaració de Granada aprovada pel Consell Territorial del PSOE l’any 2013.

He dit fa un moment que ha estat un període molt convuls, deixeu-me que faci un petit recordatori d’alguns dels esdeveniments que hem viscut al llarg del mandat.

Cal començar destacant la crisi política i institucional del darrer quadrimestre de 2017, iniciada a les nefastes sessions parlamentàries del 6 i 7 de setembre on es van aprovar les anomenades lleis del referèndum d’autodeterminació i de transitorietat jurídica i fundacional de la república, desoint les lletrats del Parlament i el Consell de Garanties Estatutàries, trepitjant els drets de l’oposició, i liquidant l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i la Constitució espanyola.

L’1 d’octubre es va organitzar un referèndum il·legal, que el govern d’Espanya no va ser capaç d’impedir i que va ser reprimit de forma maldestre i desproporcionada tal com vàrem denunciar el mateix 1 d’octubre.

El dia 10 d’octubre, es va proclamar una autoanomenada república catalana per un període de vuit segons, provocant el pànic econòmic, el trasllat de la seu social de 5.000 empreses, la immensa majoria de les quals no han tornat i la fugida de desenes de milers de milions d’euros quan milers i milers de catalans, molts d’ells independentistes, tot sigui dit, es van endur els seus estalvis a oficines bancàries de la mateixa entitat on tenien els diners, però a oficines situades a l’Aragó, a la Comunitat Valenciana o a l’estranger.

Finalment, i malgrat la decisió inicial del president Puigdemont de convocar eleccions com a mal menor, el 27 d’octubre es va declarar unilateralment la independència, la qual cosa va comportar l’autorització del Senat per aplicar l’article 155 de la Constitució espanyola, que després d’un temps el Tribunal Constitucional va avalar per unanimitat.

L’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola va portar a la convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya el 21 de desembre de 2017 que van estar fortament condicionades per la presó preventiva de dirigents independentistes i dels membres de l’anterior govern, així com la marxa a d’altres països dels que van voler defugir l’acció de la justícia espanyola.

Les eleccions les va guanyar Junts per Catalunya i es va formar una majoria parlamentària independentista integrada per JxCat, ERC i la CUP. Cal remarcar que l’independentisme tampoc no va aconseguir aquest cop una victòria en vots. El PSC va millorar els seus resultats respecte dels obtinguts el 2015 passant de 523.283 vots a 606.659 vots i de 16 a 17 diputats (incorporant a les candidatures a membres d’Units per Avançar amb els que vàrem subscriure l’acord anomenat “Aliança pel seny i pel catalanisme”).

Després d’una temptativa de procedir a investir Carles Puigdemont com a president, que la Mesa del Parlament va desestimar, i després de la investidura fallida de Jordi Turull, el 14 de maig de 2018 es va procedir a elegir Joaquim Torra com a president de la Generalitat. El president Torra, després d’intentar formar un govern integrat per presos i per persones que havien defugir l’acció de la justícia, finalment va formar un govern que, integrat per Junts per Catalunya i ERC, s’ha distingit per una manca d’orientació política clara, la seva divisió interna, un pobre balanç de gestió i un esforç constant per part del president d’animar els sectors independentistes més radicals. Ha estat, sens dubte, un mal govern. Un govern fracassat.

Pel que fa a la política espanyola, l’1 de juny de 2018 es va aprovar la moció de censura presentada per Pedro Sánchez contra Mariano Rajoy. Meritxell Batet i Josep Borrell s’integren al govern format per Pedro Sánchez. Teresa Cunillera esdevé Delegada del Govern d’Espanya a Catalunya i Pere Navarro és designat Delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona.

El rebuig al projecte de pressupostos generals de l’Estat el 13 de febrer de 2019 va comportar la convocatòria d’eleccions generals el 28 d’abril. Les guanya el PSOE amb 7.480.755 vots i 123 diputats. Havia obtingut 5.443.846 vots i 85 diputats en les eleccions generals de juny de 2016. El PSC esdevé la segona força a Catalunya, passant de 558.000 vots i 7 diputats a 958.343 vots i 12 diputats.

El 26 de maig se celebren eleccions europees i municipals. En les eleccions europees el PSC esdevé la segona força a Catalunya, passant de 358.539 vots i 1 escó obtinguts el 2014, a 766.107 vots i 2 escons. En les eleccions municipals el PSC es manté com a segona força, passant de 530.909 vots i 1.278 regidors obtinguts el 2015, a 765.236 vots i 1.312 regidors. El PSC assoleix la presidència de la Diputació de Barcelona amb un pacte amb Junts per Catalunya. Ada Colau manté l’alcaldia de Barcelona i governa en coalició amb el PSC de Jaume Collboni i el suport inicial de 3 regidors elegits en la llista encapçalada per Manuel Valls.

En no assolir una majoria favorable a la investidura de Pedro Sánchez, es procedeix a convocar unes noves eleccions generals pel dia 10 de novembre d’enguany.

En aquest període pre-electoral, el passat 14 d’octubre es va conèixer la Sentència del Tribunal Suprem que va condemnar a 13 anys de presó a Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Cuixart, Jordi Sánchez, Santi Vila, Carles Mundó i Meritxell Borràs.

Les mobilitzacions en contra de la sentència del Tribunal Suprem han combinat manifestacions massives amb caràcter pacífic, amb brots violents a Barcelona i altres ciutats del país, juntament amb talls de carreteres, sabotatges a les vies ferroviàries i l’intent de bloquejar l’aeroport de Barcelona i la frontera amb França a La Jonquera. Les protestes de caràcter violent han malmès la imatge de Barcelona i perjudiquen els interessos econòmics de Catalunya.

A les eleccions generals del 10 de novembre, el PSOE torna a guanyar obtenint 6.752.983 vots i 120 diputats. El PSC obté 790.582 i els mateixos 12 diputats que tenia, tornant a ser el segon partit de Catalunya.

El 12 de novembre es presenta el preacord entre el PSOE i Unidas Podemos que ha de facilitar la investidura de Pedro Sánchez i la formació d’un govern de coalició. S’inicien les negociacions entre PSOE i PSC amb ERC per assegurar la majoria que permeti investir Pedro Sánchez i que es formi un nou govern en el que hi hauran ministres catalans.

El dia 1 de desembre el company Josep Borrell ha pres possessió com a Alt Representant de la UE per a la política exterior i de seguretat.

I el dia 3 de desembre es varen constituir les Corts Generals i Meritxell Batet segueix com a presidenta del Congrés dels Diputats.

Com deia al principi de la intervenció, en una etapa política especialment complexa, hem aconseguit, un cop superada la crisi del PSC, seguir enfortint el nostre projecte.

I arribat aquest moment, i demanant-vos el vot favorable a la gestió de la Comissió Executiva, no puc deixar d’agrair a tots els membres de la Executiva la seva col·laboració, i  molt especialment la tasca de Salvador Illa com a Secretari d’Organització i la tasca d’Eva Granados com a portaveu del nostre grup al Parlament de Catalunya.

Ni vull deixar passar l’ocasió d’agrair també la feina feta pels i per les militants de la Joventut Socialista de Catalunya.

Però vull dir-vos una cosa.

Que el PSC sigui avui, de nou, un partit central a Catalunya no és només mèrit de la Comissió Executiva.

Que ens preparem per tornar a governar Catalunya no és exclusivament mèrit de la Comissió Executiva.

Si alguna cosa s’ha fet malament, la Comissió Executiva, i jo el primer perquè la encapçalo, en som els responsables.

Però, de tot el que el partit ha fet bé en aquests tres anys el mèrit és bàsicament de tots vosaltres i de tots els militants, simpatitzants i votants.

Dels nostres votants, dels nostres simpatitzants, dels nostres regidors, dels nostres alcaldes, dels nostres diputats al Parlament europeu i al Parlament de Catalunya, dels nostres diputats al Congrés i dels nostres senadors; de tots els que sempre han estat, a les verdes i a les madures; perquè ha estat molt difícil, i encara ho és, ser regidor o candidat socialista en alguns indrets de Catalunya.

Als que heu viscut aquesta situació, als que encara la viviu i la patiu jo us vull dir gràcies.

Gràcies per ser-hi, gràcies per aguantar, gràcies per no sucumbir, gràcies per donar-nos una lliçó de fermesa, determinació i convicció. Gràcies pel sacrifici de la vostra comoditat personal en nom dels nostres ideals.

Som beneficiaris de la vostra generositat.

I, quan parlem de sacrifici i de generositat, no vull acabar aquest informe de gestió sense que tots nosaltres recordem el gest de generositat de José Montilla que no va dubtar ni un segon a renunciar al seu escó de senador pel Parlament perquè jo pogués ser designat senador i optar a la presidència del Senat.

Tots sabem el que va passar. No cal que en parlem gaire més.

Però això no li treu cap mèrit a la generositat, humilitat, sacrifici i altura de mires de José Montilla a qui cada dia els catalans admiren més com a persona i enyoren més com a president.

Us demano que, en concloure aquesta Informe de gestió, li dediquem un enorme aplaudiment a José Montilla.

I ara li dic a ell, a tots vosaltres i a tot Catalunya: estem preparats per governar i servir el nostre país des de la Presidència i el Govern de Catalunya. SOM el PSC, i hem tornat més forts i decidits que mai.

Moltes gràcies.

 

Pregunta al President

Pregunta del president del grup parlamentari Socialistes – Units per Avançar, Miquel Iceta, al president de la Generalitat

Parlament de Catalunya, 11 de desembre de 2019

[enllaç al vídeo]

Gràcies, senyor President.

Molt Honorable president de la Generalitat,

Quin és el motiu pel qual no ha està encara aprovat el reglament que desenvolupa les previsions de la Renda Garantida de Ciutadania, el reglament que fixa el procediment per reconèixer el dret a l’assistència sanitària pública de les persones que no incloses en els censos del Servei Català de la Salut o del Sistema Nacional de Salut, el reglament que desenvolupa la llei de comerç, serveis i fires, el reglament que desenvolupa la llei que garanteix els drets de les persones LGTBI, el reglament que desenvolupa la llei d’igualtat efectiva de dones i homes, o el reglament que desenvolupa la llei de finançament del Sistema de Transport Públic de Catalunya?

***********************

President,

Els reglaments són diversos, però la pregunta és una: per què tenen una baixa producció legislativa? Per què no desenvolupen reglamentàriament les lleis a les que s’han compromès? Aquestes que li he citat són lleis una de 2014, dues de 2015 i tres de 2017. I per tant la seva resposta no ens satisfà. No ens queda clar si el motiu és una discrepància de criteris en el si del govern, la consideració que no són temes prioritaris o, senzillament, que no saben com posar-s’hi. No sé quina de les tres possibilitats és pitjor.

Nosaltres li hem citat lleis que tenen un gran interès social. I la manca d’impuls al seu desplegament posa en evidència que potser la prioritat social no entra dins les prioritats del seu govern.

He parlat de reglaments, però hi podria afegir el mapa de prestacions socials pendents o el decret sobre les llistes d’espera que abans ha estat també mencionat.

Massa persones sense ingressos porten esperant l’ajut al que tenen dret. Massa llistes d’espera i llistes massa llargues. Agressions homòfobes sense càstig precisament per la manca de desenvolupament reglamentari de la llei.

M’agradaria President, si podria assumir davant la Cambra un compromís temporal concret per culminar el desplegament reglamentari de les lleis esmentades.

Pregunta al President

Pregunta del president del grup parlamentari Socialistes – Units per Avançar, Miquel Iceta, al president de la Generalitat

Parlament de Catalunya, 27 de novembre de 2019

[enllaç al vídeo]

Gràcies president,

Molt honorable president de la Generalitat. Permeti’m que, d’entrada, em sumi al reconeixement que ha fet als mestres de Catalunya i també al desig de que ben aviat el Govern subscrit per l’acord entre el PSOE i Unidas-Podemos tiri endavant i puguem comprovar si totes les expectatives es compleixen.

Però la meva pregunta va sobre un altre tema. Hem conegut a través dels mitjans la seva voluntat de convocar una nova reunió de l’espai de diàleg. Ja li dic que nosaltres estem molt satisfets de que així sigui i volíem aprofitar aquesta sessió de control per preguntar-li si hi ha un objectiu concret que com a president vol plantejar en aquesta reunió, si hi ha algun tipus de guió o documentació que ens permeti a tots preparar-la i si pensa fer algun tipus d’esforç de caràcter previ perquè els grups polítics que encara no han participat en aquest espai ho facin en aquesta propera reunió.

 

*******************

President,

Només li voldria preguntar si coneix el document del departament d’Educació fet públic a l’octubre de l’any passat en el que es parla d’una escola plurilingüe.

I només puc que reiterar-li la pregunta que li he fet: si vostè planteja de cara a aquesta nova reunió de l’espai de diàleg algun objectiu concret?, tindrem un guió o alguna documentació previs per estudiar i treballar i que aquesta reunió sigui el màxim de profitosa possible?. I si amb caràcter previ pensa fer algun esforç perquè els partits que encara no s’hi han afegit puguin fer-ho?

Document de presentació de la candidatura a la primera secretaria del PSC

Carrussel_14Congres_v1

Barcelona, 14 de novembre de 2019

Companys i companyes,

Les normes de convocatòria del nostre 14è Congrés demanen als candidats i les candidates a la primera secretaria del partit que manifestin la seva proposta de línies polítiques i organitzatives, així com els seus plantejaments sobre l’estructura de la Comissió Executiva i, si s’escau, propostes de modificació dels Estatuts. Aquest és el sentit d’aquest document.

Em vaig afiliar al Partit Socialista Popular Català el setembre de 1977. A causa de la crisi d’aquest partit i convençut de la necessitat de participar en la construcció de la unitat socialista a Catalunya, la primavera de 1978 em vaig afiliar a les Joventuts Socialistes de Catalunya, organització juvenil de la Federació Socialista de Catalunya (PSOE). Vaig formar part de la Comissió d’Unitat de les tres organitzacions juvenils socialistes i en el Congrés Constituent de la Joventut Socialista de Catalunya, celebrat l’octubre de 1978, vaig ser elegit membre de la Comissió Executiva Nacional de la JSC. Des de llavors he estat membre del PSC i he format part de la seva Comissió Executiva des de 1984, amb un breu parèntesi entre els anys 2012 i 2014.

En diversos Congressos del PSC he estat responsable de la ponència d’organització i Estatuts i vaig tenir l’honor d’impulsar la redacció i l’aprovació de la nostra Declaració de Principis aprovada per unanimitat en l’11è Congrés del partit celebrat el 2008.

Vull seguir essent primer secretari del PSC perquè m’estimo el nostre partit i m’estimo el meu país, i crec que podem fer molt més per millorar l’un i l’altre.

El Document marc aprovat pel Consell Nacional del PSC en el moment de convocar el 14è Congrés, recull les nostres prioritats estratègiques, programàtiques i organitzatives, i comparteixo el seu contingut. Cal impulsar una aliança roig, verd i violeta, de tots aquells i aquelles que es vulguin comprometre amb la justícia social, l’ecologisme i el feminisme. I el nostre partit ha de tenir l’ambició d’esdevenir la primera força política de Catalunya, d’incrementar la seva influència en el socialisme espanyol, i de vertebrar a Catalunya l’espai de l’esquerra no independentista i del catalanisme federalista i reformista.

El nostre partit ha de créixer. Necessitem un creixement quantitatiu, qualitatiu i també territorial. Hem de millorar la nostra presència en la Catalunya interior i en les comarques menys poblades.

Necessitem també millorar l’acollida dels nous i noves militants, la informació i la formació dels militants i dels responsables orgànics i institucionals.

Necessitem també millorar el nostre coneixement de la realitat social, econòmica, cultural i ambiental, i la nostra capacitat de fer propostes per transformar-la. Hauríem d’estar en condicions de tenir un programa marc que es vagi actualitzant de forma permanent i que sigui capaç de donar resposta als reptes de present i de futur.

Crec que el partit ha d’afavorir més el debat intern i també el debat obert amb el conjunt de la ciutadania. Debats en roig, en verd i en violeta, debats sobre el futur del socialisme, el federalisme, Europa i el món. Perquè estem orgullosos de ser qui som, de ser com som, però volem anar més lluny, volar més alt i ser més forts.

Cal tenir sempre present que, com deia Norberto Bobbio, l’estel polar de l’esquerra, el que assenyala el rumb, és la igualtat.

La nostra àmplia presència institucional ens ha de permetre compartir les millors pràctiques reforçant la idea que els governs amb presència socialista són governs progressistes i eficaços. Cal fer més evident encara el nostre compromís amb els serveis públics, en especial salut i educació, i l’impuls de la funció pública i de la reforma de l’administració.

El partit ha de seguir estrenyent la relació amb el sindicalisme, el món del treball i el moviment associatiu, així com amb el món de la cultura, els creadors i creadores d’opinió, les universitats, l’àmbit de la ciència, la innovació i la recerca, i el món econòmic.

Cal enfortir el reconeixement i l’estímul a la tasca de la Joventut Socialista de Catalunya, ampliar l’espai de participació de la gent gran en el si del partit i millorar l’esforç d’acollida de la nova ciutadania.

Vull una direcció del partit més operativa, formada per una permanent i un plenari de la Comissió Executiva. Una Executiva que ha de ser paritària i representativa del territori i les diverses sensibilitats del partit.

Les eleccions generals, municipals i europees han portat al PSC a ser el segon partit de Catalunya i ara cal treballar per tal que esdevingui el primer partit del país amb un programa de govern ambiciós i de vocació majoritària, un programa per una Catalunya més pròspera i més justa, més lliure i més segura, més competitiva, més sostenible i millor preparada per a un futur que ja és aquí.

El meu compromís amb la societat catalana és escoltar, dir la veritat i no dividir la ciutadania catalana.

Estimo Catalunya i em dol veure que anem endarrere, que estem perdent pistonada, que estem dividits i bloquejats en el carreró sense sortida en el que ens ha ficat l’independentisme.

Des de 2012 l’independentisme governant ens ha fet retrocedir. Cal un canvi i podem impulsar-lo. És urgent i la ciutadania ho necessita i ho reclama.

Hem de recuperar el prestigi de Catalunya a Espanya, Europa i al món.

Una de les meves primeres comeses polítiques va ser la d’explicar el projecte de Constitució de cara al referèndum de 1978. Crec en l’Estat de dret i com a demòcrata i per garantir la convivència em comprometo a impulsar reformes des de la legalitat.

Vull seguir essent primer secretari del PSC perquè cal trobar solucions als problemes, no ignorar-los i deixar que s’enquistin. Catalunya necessita i es mereix diàleg, negociació i pacte. I per això necessitem assegurar el respecte a totes les persones, a totes les idees, a les institucions i al marc legal que pot ser reformat a través de les majories i procediments establerts.

Em presento perquè vull prioritzar la política que parla de la vida, que afronta els problemes quotidians.

Estic convençut que Catalunya té futur, confio en el diàleg, estimo el meu país, i estic a punt per exercir la més alta responsabilitat: servir els catalans i les catalanes. I vull fer-ho encapçalant el PSC i col·laborant amb tots els sectors catalanistes i progressistes no independentistes, els que volen reformes, els que volen canviar les coses sense sectarisme, governant per a tothom.

Aquest és el meu projecte: més PSC i millor Catalunya.

Vull construir-lo de forma col·lectiva, i per això aspiro a la reelecció com a primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE).

Miquel Iceta

 

Trobareu el document marc congressual a: http://www.socialistes.cat/pagina/14e-congres

Carta presentant la candidatura a la primera secretaria del PSC

Carrussel_14Congres_v1

Barcelona, 14 de novembre de 2019

 

Benvolgut secretari d’organització,

Fa cinc anys vaig ser elegit primer secretari del partit en un Congrés extraordinari quan el PSC travessava una situació extremadament delicada.

En dos anys, entre tots i totes, vàrem deixar enrere una gravíssima crisi interna que posava en risc la continuïtat del nostre projecte.

Reelegit com a primer secretari en el darrer Congrés ordinari del partit, vàrem prosseguir en l’esforç de redreçament, hem recuperat un paper central en la política catalana i espanyola, i hem esdevingut la segona força política de Catalunya.

Crec que avui podem fixar-nos nous reptes i que la nostra ambició col·lectiva ha de ser convertir el PSC en la primera força política de Catalunya, vertebrant l’espai de l’esquerra no independentista i del catalanisme federalista i reformista.

Així, doncs, perquè encara queda molt per fer i perquè em considero amb la força suficient per encapçalar aquest esforç, et comunico formalment que tinc la voluntat de presentar-me a la reelecció com a primer secretari del PSC en el 14 Congrés del partit.

Una abraçada,

 

 

Miquel Iceta

 

Enllaç a la pàgina web del 14è Congrés del PSC