Notícies i articles

Us recordo que gairebé cada dia recomano articles a través de Twitter i de la meva pàgina a Facebook. Aquí hi trobareu les meves intervencions més recents, i aquí accediu al meu Arxiu. Ho trobareu tot plegat al meu web personal miqueliceta.cat

Pregunta al President

PREGUNTA DE MIQUEL ICETA AL PRESIDENT DE LA GENERALITAT

Palau del Parlament, 8 de juliol de 2020

[enllaç al vídeo]

Gràcies, president.

Molt Honorable president de la Generalitat,

Vull manifestar-li la preocupació del nostre grup sobre el brot de la pandèmia que està afectant Lleida i més concretament la comarca del Segrià. Avui són ja 68 les persones hospitalitzades. Els darrers set dies s’han diagnosticat 2.417 nous casos a tota Espanya. D’aquests nous casos, més de la meitat corresponen a Catalunya, 1.237. A Madrid han estat 306.

President, les coses no van bé. A comarques d’Aragó, limítrofes amb Lleida i de característiques socials, econòmiques i de mobilitat similars a les del Segrià, es varen prendre mesures ja fa 15 dies. I, per tant, anem tard.

I el fet que altres puguin haver anat tard en altres moments no ens serveix ni d’excusa ni de consol.

Encara recordo com en el ple de la setmana passada vostè criticava que l’estat d’alarma es decretés d’un dia per l’altre, cito literalment. Ja veu, vostè també ha decidit d’un dia per l’altre: ho va negar dijous, ho va negar divendres, i van acabar decidint-ho dissabte, quan ja molta gent havia marxat de cap de setmana, i amb rumors de discrepàncies en el seu govern sobre aquesta decisió.

Creu president que aquesta és la manera de donar confiança als nostres conciutadans en una crisi sanitària tan difícil com aquesta?

*********************

Enquesta de La Vanguardia: “Com valora la gestió del Govern autonòmic?” En el cas de Galícia, bona o molt bona, 41,5%.  En el cas d’Euskadi,  55,4%. En el cas de Catalunya, 12,8%. Dades.

Nosaltres no confiem en el seu govern. I no confiem perquè intenta derivar les seves responsabilitats en d’altres. Ahir parlàvem a fons del cas de les residències. Deixi’m que recordi només una dada. El 7 d’abril el seu govern deia no tenir dades de 200 residències de Catalunya, dues de cada deu. Com confiar en un govern que no sap què passa a les residències?

L’única manera de generar confiança és amb transparència i amb eficàcia. I vostès no l’han donada: tenim dubtes sobre les dades, tenim dubtes sobre la capacitat de rastreig dels casos, com ha dit el propi gerent de la regió sanitària de Lleida.

Però vostès continuen dient que la culpa és de Madrid. La culpa és de Madrid si no saben què passa a les residències? La culpa és de Madrid que no hi hagi secretari de Salut Pública? La culpa és de Madrid que un any després d’aprovada la llei de l’Agència de Salut Pública no hi hagi ni el reglament ni els estatuts ni l’organigrama?

Si volen que hi hagi confiança, abandonin les excuses.

I com més aviat es pugui formar un altre govern, millor.

 

 

 

Rèplica en el debat sobre la crisi causada per la Covid-19

Rèplica del president del grup parlamentari Socialistes-Units per Avançar, Miquel Iceta, en el debat sobre la gestió de la crisi sanitària de la COVID19, les mesures adoptades per fer-hi front i les accions previstes de protecció social i reactivació econòmica

Parlament de Catalunya, 1 de juliol de 2020

[enllaç al vídeo]

Moltes gràcies, president.

Els anuncio que respondré només al president, però no vull que ningú pensi que vull desmerèixer les altres intervencions que s’han fet: hem sentit intervencions dels grups del Govern en precampanya; hem sentit també la ronda dels consellers, que jo no sé si s’acomiadaven o deixaven el mocador a la cadira per si de cas. Però crec que en el tipus de debat que avui ens convocava convé centrar la qüestió políticament en el que deia el president.

Vostè replicant-me diu: «No, no sé per què diu que hi ha hagut confrontació.» Home, deixi’m que només li posi aquest petit exemple. Diu: «Amb la independència hi hagués hagut menys víctimes a Catalunya.» Home, Déu n’hi do. N’hi ha hagut…, i vostè diu, i té raó, que el Govern de Catalunya, legítimament, quan considera que el Govern d’Espanya no fa les coses que ha de fer o que les fa tard i malament o que no les hauria de fer, perquè corresponia al Govern de la Generalitat, té tot el dret de dir-ho.

Ara, vostè citava el senyor Egea que deia que vostè havia tingut un bon comportament. Podria haver citat també el president de Cantàbria, que també es va permetre qualificar les seves intervencions a la conferència de presidents. Hi ha moltes maneres. Abans, Carlos Carrizosa deia «també és un problema de to». No, aquí hi ha un problema que molts tenim la percepció que l’independentisme ha volgut aprofitar també aquesta oportunitat per guanyar l’argument. I és una sensació, una opinió que tenim, en la qual lògicament podem estar equivocats.

Després, se m’ha queixat d’una cosa…, que diu: «És que van decidir l’estat d’alarma d’un dia per l’altre.» Bé, com s’ha de fer. Jo si mai he de decretar l’estat d’alarma, també ho faria així. Ara, vostès en això jo crec que tenen una petita contradicció, president, perquè vostè, que, efectivament, va ser dels primers que va demanar un confinament total, hi han votat sempre en contra –em refereixo al seu grup– de l’instrument jurídic que ho fa possible. Bé…, mai hi han votat a favor. Bé, molt bé, el matís Batet, mai han votat a favor de l’instrument jurídic que permetia el confinament. I, per tant, escoltin, quan un governa ha de prendre decisions –vostè abans deia democràtiques–, bé, en el marc de les lleis. I qui pot decretar l’estat d’alarma i després ha de demanar permís si el vol prorrogar és el Govern d’Espanya. I és veritat que el confinament ha implicat la limitació radical de drets tan importants com el de la lliure circulació o el de reunió i manifestació, i això no es pot decidir sense un aval jurídic, sense un suport legal.

I, per tant, decisions preses, encara que sigui votant, sense suport legal, que aquest Parlament n’ha pres alguna, no poden ser qualificades de democràtiques. Vostè també ho feia: «No, és que aquí vam decidir democràticament…»; aquí vam decidir democràticament saltar-nos la Constitució i l’Estatut, lo qual des del punt de vista de la qualitat democràtica és poc.

Recursos. La seva intervenció s’ha centrat molt en recursos, i jo l’hi vull agrair, perquè aquest debat el tindrem. Ara, un petit consell: abans d’enviar la carta al Mede, parli amb els socis de govern, perquè jo que he escoltat amb molta atenció les intervencions, sens dubte la de la CUP, que en Carles Riera ha estat contundent, però també m’ha semblat que el grup d’Esquerra Republicana això de demanar en aquests moments un préstec, doncs, no considerava que fos un mecanisme bo per finançar la crisi que estem travessant.

També li ho diré, no és gaire oportú en el moment en què estem. I parlo en plural molt majestàtic, vull dir, ja sé que…, estem treballant perquè Europa ens doni recursos incondicionats i no retornables. Per tant, deixem el capítol préstecs potser per a més endavant. Vostè parlava de recursos i dèficit fiscal. Miri, sobre aquest tema la discussió és eterna, però el darrer cop que des del punt de vista de la comptabilitat global el Govern de Catalunya va fer els càlculs, l’any 2015, va fer primer uns càlculs i van dir: «Si Catalunya rebés tot el que ha de rebre, tindríem un superàvit de 2.405 milions d’euros.» L’any següent van revisar, suposo, amb les dades definitives i van di: «Bé, aquest superàvit s’ha vist reduït a 428 milions d’euros.» Això ens deia el Departament d’Economia de la Generalitat l’any 2015, que va ser un any, des del punt de vista econòmic, molt potent. El conseller es deia Mas-Colell i el secretari general em sembla que era l’Albert Carreras. Per tant, ho dic perquè moltes vegades situem uns objectius, que no dic que no siguin desitjables, però que s’ajusten poc a la realitat. I a mi em fa por que entre tots plegats no generem una expectativa falsa que després només pugui derivar, un cop més, en frustració. De fet, el conseller Mas-Colell deia: «Al final –amb les dades d’aquell any– estem fent allò de pagar per renda i rebre per població.», que era un dels criteris que informaven les negociacions del finançament autonòmic.

Recursos aportats per l’Estat. Si no estic mal fixat, primera decisió: fons extraordinari per a Salut de 300 milions per a les comunitats autònomes; 51,3 milions d’euros van ser per a Catalunya. Després un fons per a Serveis Socials de 300 milions d’euros, dels que Catalunya en rebia 45 i mig. Després una aportació de 3 milions d’euros per a beques menjador i 12,8 milions d’euros per al Pacte d’estat contra la violència masclista. Ple del Parlament Per cert, el conseller d’Educació parlava abans del funcionament de les targes per al pagament de les beques menjador. La Generalitat del sud, la Generalitat Valenciana va decidir fer-ho per transferència bancària i va resultar bastant més ràpid i també força eficaç.

El Govern, a més, va decidir que actualitzava el finançament, tenint en compte el PIB anterior a la crisi. És molt important, és el primer, és el PIB el que coneixem, i òbviament serà un PIB més gran que el que tindrem aquest any. I, per tant, aquest augment a Catalunya amb respecte a xifres 2019 era del 8 per cent. 1.632 milions més arribant a un total de 21.816 milions d’euros. Després van decidir que les desviacions del dèficit eren també compensades. Catalunya rebrà 819 milions d’euros per això.

Per cert, un dèficit –abans ho deia el vicepresident– que va ser del 0,6 per cent, i ara estem demanant l’1 per cent; o sigui, estem demanant quatre dècimes més. Perquè, si no m’aclareixo, m’ho diuen i jo encantat. Però, vull dir que tampoc sembla que s’escapi tant del que està passant. Lògicament, l’interès i l’ambició del Govern de Catalunya serà més alt, però no és desbordament o, en fi, ufanosament més alt. Vam saber que es feia aquest fons no reemborsable de 16.000 milions d’euros. Avui el vicepresident ens ha dit: «D’això calculem que 3.200 seran per a Catalunya.» Vostè en demanava 5.000. Aquest era el fons per l’escreix de despesa. Molt bé. No són 5.000, sembla que seran 3.200.

Ara, jo el que li volia demanar, arribat a aquest punt, és molta transparència. A nosaltres ens agradaria saber què s’han gastat de més, què ha fet falta de més per fer front a la Covid-19. I això ho haurien de poder saber la cambra i el conjunt de la societat, perquè una cosa és el que demanem, el que exigim, però ens agradaria saber què de més hem gastat i en què.

Després dir-li… Vostè diu: «Ara necessito, a part d’aquests 5.000 –que són 3.200– …» Ha dit: «30.000 més.», que s’entén que haurien de venir d’aquests 140.000 milions d’euros que venen d’Europa. Jo, president, primer, esperem que els acordin i que realment vinguin. No és que vulgui posar jo dubte sobre una qüestió, però hi ha la dita ben catalana i ben pròpia del Departament d’Agricultura «no es pot dir blat fins que no és al sac i ben lligat i ben guardat». I, per tant, no comencem a repartir alguna cosa que encara no tenim. I, després, intentem amb els temes que tenen a veure amb el finançament, no entrar en una espècie de subhasta.

Jo, quan escoltava algunes intervencions, pensava: «Bé, com ja estem en període electoral, doncs si tu demanes això, doncs jo, a més, ‘dos huevos duros’. Anem amb compte, perquè després a la gent se li ha d’explicar les coses tal com són. I jo crec que tothom és capaç de reconèixer que no accedirem a tots els recursos que voldríem i segurament que necessitem. Hi insisteixo, estem parlant sempre de diners que venen de l’Estat o d’Europa. O d’Europa a través de l’Estat.

I nosaltres volem saber també quina repriorització es fa amb els recursos propis de la Generalitat. Aquests 46.000 milions d’euros que hi havia al pressupost, que hi hem de treure lògicament el servei del deute, no voldria jo ara apretar més del compte, però segueixen sent molts milions d’euros, i hauríem de saber quin és l’esforç de repriorització que el Govern fa en funció de la necessitat d’enfortir les dotacions de sanitat, d’educació, de serveis socials, d’universitats, d’innovació… Les que el Govern decideixi o els seus experts li hagin proposat.

I, president, acabo amb un reguitzell de propostes, perquè realment potser hem dedicat molt –i els debats estan plantejats així– a aquests discursos més d’ordre general, però realment el que quedarà i el que podrà eventualment ser útil és les propostes que fem si són aprovades i si després es porten a la pràctica.

L’hi he dit ja aquest matí, nosaltres en presentem com tothom quinze, però en una hem intentat fer una espècie de resum, perquè la gent entengui què volem.

Primer. D’acord totalment amb vostè: nou pacte per la salut. Si es vol a partir del document fet pels col·legis de metges i les societats científiques…, endavant. Bàsicament, què ens diuen? Enfortir les estructures de salut pública, donar un nou impuls a l’atenció primària, garantir el reconeixement ple dels drets laborals dels professionals, i més recursos per a equipaments i infraestructures. Segur que hi ha moltes més coses, les corresponents a recerca, etcètera. Per tant, posem-nos-hi.

Dos. Els serveis d’atenció domiciliària. Jo abans ho deia i no sé si se m’ha interpretat o se m’ha entès prou bé, però la sanitat universal no s’atura a les portes de les residències ni a les portes de casa. I, per tant, certament, i la consellera ho explicava, s’ha fet un esforç molt important que ha portat molta gent a ser atesa a casa, però ens fa l’efecte que encara podem millorar el servei d’atenció domiciliària.

Tercer. L’atenció i l’assistència mèdica a les residències penja en gran part d’una privatització a partir de mútues. Nosaltres voldríem revisar aquest model. Discutir-ho entre tots, perquè ens fa l’efecte que externalitzar l’assistència sanitària a les residències no és el millor sistema de provisió d’aquest servei.

Quatre. Ens agradaria concretar la quantitat de recursos addicionals per al Departament d’Educació i per al d’Universitats en la perspectiva del nou curs.

Cinc. Voldríem crear una línia d’ajuts de 50 milions d’euros per a autònoms i petites empreses del sector industrial.

Sis. Una segona línia d’ajuts –que vol dir que hi ha una primera– seria prosseguir amb l’esforç de 30 milions d’euros per a autònoms i petites i mitjanes empreses per la seva transformació tecnològica i digital i programes d’innovació.

Set. Creiem que caldria crear un fons català per als ajuntaments, amb independència de que –coincideixo amb vostè– que cal fer per manera que els romanents i els superàvits municipals puguin ser aplicats pels ajuntaments a les funcions òbvies de lluita contra la Covid i els seus efectes, i li he de dir que en el Senat s’acaba de signar, per part de molts grups, una proposta en aquest sentit, però també des dels recursos de la Generalitat hi ha d’haver una mostra evident que s’aposta per la proximitat i pel món local.

Em sembla que vaig pel número 8, el Pla auto de Catalunya. La consellera ens parlava de xifres; els nostres experts ens parlen de 125 milions d’euros, però aquí, com sempre, les xifres es poden ajustar. El que sí que volem nosaltres, sí, és reactivar la indústria automobilística a Catalunya. Ho dic perquè hi ha qui no vol reactivar la indústria automobilística de Catalunya, però, en canvi, sí que vol salvar la Nissan. Nosaltres el que volem és reactivar la indústria automobilística a Catalunya, perquè el problema no és entomar responsabilitats, sinó entomar les contradiccions quan es governa. I jo sempre les he defensat. Quan un governa incorre en contradiccions, i em sembla, president, que no em desmentirà, perquè la seva trajectòria com a president ha estat breu però molt intensa (rialles) i, per tant, ha descobert… No ha estat fins ara. No, no, no, no. Vull el futur. «El futuro incierto es…», diu el mestre Yoda de Star Wars. No, no se sap mai, el futur.

Nou. Després, certament, un dels sectors que més ens preocupa és el sector comercial. Creiem que caldria fer un pla de reconstrucció, perquè els hem d’ajudar. Hem d’ajudar, sobretot, el petit comerç amb plataformes de venda a adaptar-se als nous hàbits de consum, el tema dels horaris, i, per tant, hem d’intentar mobilitzar recursos amb aquest objectiu.

Deu. Ens agradaria molta transparència amb aquesta despesa extraordinària que s’està produint i la que pugui produir-se. I ens agradaria que estigués accessible al web de la Generalitat.

Onze. Presentar mensualment un informe –això, la veritat, és que també els amics de Ciutadans hi han fet referència a aquest matí– de com va evolucionant la pandèmia i com va evolucionant, sobretot, el desplegament de les mesures de reactivació econòmica i de reconstrucció social.

I, per últim, veure com podem fomentar els mecanismes de cooperació i corresponsabilització amb el Govern d’Espanya, perquè és veritat que moltes de les coses que diem i volem fer aquí s’estan dient i es volen fer també des del Govern d’Espanya i caldria garantir que lliguem bé els caps, que tots els fons arribin on han d’arribar, i que no es produeixin problemes a vegades de solapament, de duplicitat o de manca d’ambició. President, això és el resum de les nostres propostes; n’hi ha més.

Nosaltres l’encoratgen a una cosa que sí que només depèn de vostè: lideri de veritat la possibilitat d’aquest pacte per la salut i del pacte per la reactivació. Això no costa diners, però pot donar molts rendiments. Gràcies.

Intervenció en el debat sobre la crisi causada per la Covid-19

Intervenció del president del grup parlamentari Socialistes-Units per Avançar, Miquel Iceta, en el debat sobre la gestió de la crisi sanitària de la COVID19, les mesures adoptades per fer-hi front i les accions previstes de protecció social i reactivació econòmica

Parlament de Catalunya, 1 de juliol de 2020

[enllaç al vídeo]

Moltes gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats.

Començo la intervenció, crec que és obligat, recordant les víctimes de la Covid-19, les seves famílies, els seus amics, i reconeixent els esforços dels professionals que han lluitat en primera línia contra aquesta pandèmia. Ho hem dit molt, aquestes llargues setmanes, però cal insistir-hi: han estat metgesses i metges, infermeres i infermers, personal sanitari de tot tipus, d’emergències, dels serveis socials, farmacèutics i farmacèutiques, els Mossos, les forces de seguretat de l’Estat, les policies locals, la Unitat Militar d’Emergències, però també els professionals dels mitjans de comunicació, els treballadors i treballadores de serveis bàsics de la cadena alimentària, dels serveis de neteja, dels transports, tots aquells que han fet possible la continuïtat de les nostres activitats, en aquestes difícils circumstàncies imposades per la pandèmia. I, per tant, el nostre agraïment, el nostre reconeixement. Moltes gràcies a ells i a elles. 

La crisi que hem viscut i seguim vivint té unes xifres dramàtiques. Avui mateix el Departament de Salut fixa en 12.576 persones les que han perdut la vida a Catalunya a causa de la Covid-19. I, per tant, una crisi d’aquesta naturalesa no hem de convertir-la en un camp abonat per a la lluita partidista. I això implicava de vegades fer un esforç de contenció. I jo vull fer-lo per responsabilitat i per convicció. 

Ha estat una crisi sanitària sense precedents, a casa nostra i arreu del món, i és una crisi que, com molt bé ha dit la consellera de Salut, no ha acabat. Més de 10 milions de casos confirmats a tot el planeta, i mig milió de morts, segons les xifres oficials, demostren la magnitud d’aquesta malaltia. Els governs, a tots els nivells, han desplegat i segueixen adoptant mesures sanitàries, socials i econòmiques sense precedents, per frenar al màxim els efectes de la pandèmia i amb l’objectiu prioritari de protegir la salut i el benestar de les persones. 

Un esforç col·lectiu que també ha anat acompanyat de la responsabilitat personal de cada ciutadà i cada ciutadana, i que ha requerit i requereix la solidaritat i el treball coordinat i cooperatiu del conjunt de la societat de totes les institucions i tots els agents públics i privats. 

Des del primer moment, la prioritat ha estat per part de tots salvar vides i frenar l’expansió de la malaltia, i després intentar que l’economia i el benestar de les persones no siguin malmesos pels efectes de la crisi. 

Tots els governs s’han vist sorpresos i desbordats per la magnitud d’aquesta pandèmia, tots, i tots els governs han intentat fer-ho el millor possible. Tots o gairebé tots, perquè és veritat que veient el que està passant al Brasil o als Estats Units algú té dubtes de que tots els governs realment s’hi hagin posat de valent. 

Però nosaltres des del primer moment ho vam dir: calia sumar esforços, calia treballar junts, calia una cooperació lleial i una coordinació entre tots els nivells de govern. I és cert, la lleialtat no exclou manifestar crítiques i discrepàncies, però sí que exclou la utilització de crítiques i discrepàncies per aixecar murs. El que cal és construir ponts per contribuir a ajustar decisions, per aprofitar oportunitats i per compartir esforços. 

Una lleialtat que, president, hem trobat a faltar en el seu Govern, ja no només respecte del Govern d’Espanya, sinó també dels ens locals, que en nombroses ocasions durant aquesta crisi s’han trobat sols i sense instruccions clares en la lluita contra la pandèmia. 

I, en la nostra perspectiva, ha faltat també un esforç de diàleg amb la resta de forces polítiques. Ni tan sols hem començat a intentar acordar les mesures de reactivació econòmica i reconstrucció social, i anem tard, president. 

Calia des del principi que cadascú assumís les seves responsabilitats i tingués una voluntat sincera d’acordar i cooperar. La veritat és que jo desconfio molt d’aquells governs que acaben parlant més del que no depèn d’ells que de l’ús que fan de les seves pròpies competències. «Consejos vendo que para mi no tengo», diu el refrany castellà. I lamento dir que, durant aquesta crisi, a vegades hem pensat que l’actuació del Govern estava més guiada per la confrontació política que per la millora de la seva competència i l’eficàcia de la seva gestió. 

Ras i curt, sovint ha semblat que el seu Govern volia aprofitar aquesta crisi per fer avançar una agenda política pròpia d’un projecte independentista. Vostès no tenen rival a l’hora de centrifugar responsabilitats, d’elaborar memorials de greuges i de crear excuses. I nosaltres creiem que aquesta no és una forma de governar. El resum de la seva intervenció és «el que hem fet ho hem fet bé, malgrat els entrebancs que ens ha posat l’Estat; i el que no hem fet és perquè Espanya ho havia de fer, i mira que els hi havíem dit i no ho ha fet». Aquest és el resum. 

Si això fos així, no hi hauria cap marge de maniobra i cap marge de millora. I nosaltres creiem que n’hi ha i, per tant, jo crec que cal evitar derivar tota responsabilitat en els altres, com ha fet sovint el seu Govern perquè, si no, no hi ha cap estímul per millorar, no hi ha cap responsabilització sobre el que es fa o el que no es fa. 

I nosaltres propostes en aquesta direcció en tenim moltes, i estan contingudes en les nostres propostes de resolució. La pandèmia ens ha fet més vulnerables, sens dubte. I celebro que prengui com a guia aquest eminent socialdemòcrata que és Frank-Walter Steinmeier, que segueix una nissaga, de Willy Brandt i Helmut Schmidt, d’estadistes, que potser és veritat que en moments com els que vivim trobem a faltar. 

Però, Catalunya no podrà sortir sola d’aquesta crisi, tampoc a Espanya. El conjunt de la Unió Europea, i si s’hi posa i encerta. I, per tant, nosaltres seguim pensant que una cooperació de tipus federal és l’instrument més potent i eficaç per resoldre els problemes. 

És veritat que vostès retreuen al Govern d’Espanya que hagi exercit un lideratge. Miri, nosaltres, en canvi, fem al revés: el critiquem a vostè per no haver-lo exercit. Ho han fet amb col·laboració amb totes les comunitats autònomes; amb un model, és veritat, inacabat, a vegades improvisat, de governança compartida, però és que és el que tocava. Vostè ha dit que, en fi, ja ha trobat, potser, de poc contingut o poc útil les quinze reunions amb el president del Govern d’Espanya i la resta de presidents de comunitats autònomes. 

Doncs, escolti’m, a nosaltres eren motiu d’esperança, que en parlessin, que es poguessin contrastar posicions, que es poguessin millorar les propostes. Vostè mateix en alguna ocasió ha dit que se li ha donat la raó, sempre tard i malament, naturalment, però, en fi, ha acceptat que això ha servit d’alguna cosa. Em consta, i com no hi ha la consellera no insistiré gaire al respecte, per si em volgués contradir, però la col·laboració entre el Ministeri de Sanitat i el Departament de Salut ha estat permanent i bona. I això no exclou que no hagin estat sempre d’acord i que hi hagin hagut punts de vista diferents i fins i tot algun punt de conflicte i de contradicció, però és que amb una lògica d’un Estat compost com el nostre això és bastant inevitable. 

Jo m’he de mirar les xifres de reunions: 34 reunions de coordinació amb consellers i conselleres de Salut a través del Consell Interterritorial; 68 trobades bilaterals; 10 reunions amb els directors de Salut Pública. Jo crec que des de l’Estat s’ha fet un esforç de treball conjunt. 

Vostè, president, diu: «Ens van prendre les competències.» Jo, amb això, discrepo, cordialment, amicalment. Vostès sempre han estat competents sobre l’Hospital del Mar, o sobre l’Hospital Clínic, o sobre l’Hospital de la Vall d’Hebron. En cap moment han perdut les seves competències concretes sobre la salut. I ara, encara més, certament, en el procés de desescalada, fins al retorn a una normalitat, que ja veurem quan la podem donar per arribada. Fins i tot, vostè ho ha dit també, ha tingut unes capacitats de donar instruccions al sector privat que abans no tenia. Per cert, 43.000 euros per cada pacient ingressat a l’UCI d’un hospital privat, jo no sé si és una xifra una mica massa elevada. 

I, quines decisions finalment s’ha reservat el Govern d’Espanya? Aquelles de caràcter general que afectaven drets i llibertats fonamentals, al llarg de la vigència de l’estat d’alarma, i, per tant, ni tan sols ara, això. 

Sobre el material. Del matèria s’han dit moltes coses, però jo li he de dir, i també li ho dic amicalment: president, jo he trobat les xifres, una a una, del que l’Estat ha aportat a Catalunya amb material, i fins que vostè no faci el llibre que ens ha anunciat sobre l’epopeia o l’odissea de la compra de material per part de la Generalitat, no he estat capaç de trobar-ho referides al nostre país. 

Jo sé que van venir 14.650.000 mascaretes –incloc aquí aquelles de número cabalístic–, 6.584.682 guants de nitril, el 59.421 ulleres de protecció, 63.479 bates, 114.886 solucions hidroalcohòliques, 906.400 tests ràpids, 342.529 kits per efectuar les PCR, 234.000 kits d’extracció i 18 1.153 equips de ventilació mecànica invasiva. 

Tota aquesta informació és pública, està a la web del ministeri, i almenys fins que no surti el llibre anunciat, no podem donar xifres amb aquesta precisió referides al que s’ha fet des del Govern de Catalunya. 

Després parlem de transparència i retiment de comptes. El ministre de Sanitat ha comparegut tretze vegades a la Comissió de Sanitat del Congrés dels Diputats. Jo només ha dit que ell ha comparegut tretze vegades, comparin vostès amb el nivell de patiment de comptes en seu parlamentària del seu Govern. I, hi ha quatre àmbits en els quals tenim preocupacions sobre què ha passat i, sobretot, sobre què podem fer millor. Salut: miri ha funcionat molt bé, però, com sempre, hem de dir «donades les circumstàncies», que han estat desbordant a tothom. Conclusió bàsica: vostè es referia, i comparteixo el seu criteri, i a més em consta que vostè li ha donat una molt bona acollida, a aquest manifest, a aquest document elaborat pels col·legis de professionals i les societats científiques, i vostè fins i tot va dir un dia «fem a partir d’aquí el consens necessari»… No és que li prenguem la paraula, és que hi estem totalment d’acord, president. 

I, és veritat, durant uns quants anys van haver-hi unes retallades que han afectat i potser hem vist ara la gravetat dels seus efectes, amb aquesta crisi. Què necessitem? Home, garantir cohesió social i territorial, garantir el caràcter públic del sistema, la seva sostenibilitat, l’equitat, la qualitat, la innovació tecnològica, el retiment de comptes i la transparència en un entorn en què s’estan envellint la població, està augmentant la cronicitat, s’incrementen els costos sanitaris i hi ha un panorama econòmic difícil. Per tant, diríem, anunciar els objectius és senzill, trobar les solucions en aquest marc potser no ho serà tant. 

El Govern espanyol va decidir fer un fons per a inversió sanitària de 9.000 milions d’euros. Suposo que a Catalunya li deuen correspondre uns 2.000. I vostè diu: «És insuficient.» Home, jo també li he de dir: li vam sentir, escoltar, a principis de la pandèmia, una reclamació de 5.000 milions d’euros, i avui li he sentit 30.000. I, segurament, demà vostè pensarà que potser s’ha quedat curt, i potser no li falta raó. El que passa és que tots els ciutadans saben que no tindrem mai tots els recursos que voldríem per fer tot el que necessitem. I governar és precisament trobar aquest equilibri entre els recursos disponibles, les prioritats que cal atendre i les possibilitats reals de fer ho. 

Però, per tant, número 1: pacte per la salut. Som-hi. 

Segon: el sistema educatiu. També hem tingut dèficits amb això. Per exemple, va haver-hi un moment en què tots vam trobar que l’ensenyament a distància podia d’alguna manera pal·liar el tancament de les escoles, però després ens hem trobat amb una escletxa digital molt important, on moltes famílies no compten ni amb els recursos, ni amb els instruments concrets que permeten fer això. Hi ha hagut moments de molta incertesa. Això no ho dic en pla de crítica, perquè ha passat a tots els governs: els plantejaments inicials que es feien per a la represa del curs escolar tenen molt poc a veure amb els que ara mateix el departament està plantejant. Fins i tot, en un sol dia, vostè i el conseller d’Educació van donar xifres diferents d’inversió per intentar posar el curs endavant. No en fem qüestió, és obvi, estem tots intentant fer el millor possible i abocant-hi la màxima quantitat de recursos possibles. 

Ara, ens hi juguem tots molt, i dic tots, dic el país, amb l’inici del curs escolar vinent. I, per tant, també aquí tot el nostre suport, tota la nostra capacitat per intentar ajustar millor les decisions, fer-les més consensuades i fer-les no només amb la comunitat educativa, sinó també amb el món local, perquè també és veritat que moltes d’elles tindran una incidència local. 

Tercer. Vostè ha criticat molt el Govern d’Espanya, amb respostes, deia, tardanes o poc clares. Miri, a tots els governs els hi ha passat, i aquí hem tingut un cas molt rellevant que és el cas de les residències, les residències, però no només a Catalunya i a Espanya, en el conjunt del planeta, allà on tenen residències, han estat els llocs on la pandèmia ha fet més mal. Va haver-hi moments de veritable angoixa per no poder acompanyar els malalts i per un sentiment de desprotecció total. Jo l’hi he de dir, personalment a vegades hem pensat a casa si la mare estaria millor en una residència, i de cop i volta el pensament que et venia és: «Sort que no ho vam fer.» Jo li he de dir que vull agrair i reconèixer l’esforç que ha fet el seu Govern i el canvi de responsabilitat, perquè, és veritat, no era fàcil, però s’ha fet i s’ha decidit que sigui el Departament de Salut el que tuteli aquesta qüestió. Però jo crec que això és el que posa el dit a la nafra del problema que tenim. 

Mirin, l’assistència sanitària pública i universal no es pot aturar a la porta d’una residència. I aquí hi ha un problema que hem de saber: es va decidir en un moment determinat privatitzar l’atenció sanitària dins de les residències. Això cal acabar-ho; segurament no ho podem fer d’un dia per l’endemà, però realment li hem de dir a la gent que el nivell d’atenció sanitària que tindrà serà el mateix s’estigui a casa, s’estigui en un hospital o s’estigui en una residència. I això, malauradament, no ha estat així, i no per culpa o no per responsabilitat –que la paraula «culpa» tampoc no m’agrada– dels titulars de les residències –en molts casos titulars de residències privades o concertades–, sinó perquè realment no s’han lligat caps. 

I, per això, jo crec que la decisió de traslladar al Departament de Salut aquesta responsabilitat enmig d’una pandèmia va ser una mesura encertada; suposo que difícil i complexa en molts sentits, però també l’hi volia reconèixer. Dir-li també que aquest pacte que haurem de fer…, moltes vegades a Catalunya utilitzem l’expressió «model», no?: «Canviarem el model.» Jo li he de dir que a vegades soc una mica escèptic perquè diem «canviem el model» com si tot pogués canviar d’un dia per l’endemà o com si hi haguessin models, per dir-ho així, boníssims i models dolentíssims. Els processos en general són evolutius. Però, certament, l’impacte gravíssim que ha tingut sobre les residències, aquesta pandèmia, implica una reflexió molt a fons, que s’ha de fer en el sector, perquè, probablement, si volguéssim –que és un model legítim– fer que aquest sector fos completament públic d’avui per l’any que ve, doncs, seria impossible. I, per tant, jo crec que malgrat ara estem tots molt preocupats i a vegades tots tendim a buscar solucions màgiques i immediates a problemes molt gruixuts, doncs, no caiguem en aquest error, però no deixem de reflexionar ben a fons i de prendre mesures, perquè, efectivament, tal com estava plantejat, aquest model no servia per a una situació com aquesta. Malauradament, és una situació que es pot tornar a reproduir, i, per tant, que hem de tenir prevista. 

Ha dit, la consellera, una altra cosa que volia donar-li tota la raó, i ha dit, primer, «la crisi no ha acabat». I la segona és la feminització d’aquesta crisi, la càrrega brutal sobre les dones del nostre país, i, en general, de tots els països: per problemes de tipus laboral, per problemes d’atenció familiar, les cures recauen fonamentalment sobre les dones. I jo crec que faríem bé de no oblidar-ho, perquè a vegades ho diem en un discurs, la gent diu: «Ah, mira, potser té raó», però després no prenem les mesures que permetin redreçar una mica aquesta situació. Jo tinc algunes dades: en infermeria, les dones són el 85 per cent; en farmàcia, un 72 per cent; en les residències i els centres de dependents, un 84 per cent; en serveis de neteja, un 90 per cent. I, per tant, han estat crucials i han estat objecte o han rebut l’impacte més gran d’aquesta crisi. I, per tant, hem de mirar perquè l’ocupació femenina es recuperi a la mateixa velocitat que l’ocupació masculina, perquè no persisteixi una vergonyosa escletxa salarial entre homes i dones, perquè crisis com aquestes no impliquin un pas enrere en un camí cap a la igualtat que hem emprès fa molt de temps, en el qual hem avançat, tot i que queda encara molt per fer. 

Quart element de preocupació o quart sector que a nosaltres ens preocupa molt: els de protecció social. Vostè ho deia, i jo crec que això fa unanimitat, cal posar les persones al centre de les polítiques públiques. Doncs, efectivament, de tots nosaltres depèn que hi hagi menys famílies en situació de vulnerabilitat, menys famílies en situació de pobresa. I els informes –abans Lorena Roldán feia referència a l’informe d’Intermón Oxfam– ens diuen que aquesta crisi ha implicat un increment de desigualtats, un increment de la pobresa i un impacte molt gran en fenòmens d’exclusió social. Ens deia, aquest informe, que 93.000 catalans i catalanes podrien caure sota el llindar de la pobresa els propers mesos. Això és un creixement del 9 per cent i superaria 1 milió de persones. I, és veritat, no és una situació exclusiva de Catalunya, ha passat en el conjunt d’Espanya i en els països amb els que habitualment ens comparem. 

El govern espanyol ha posat algunes mesures sobre la taula: un tema fins i tot de beques menjador, ha incrementat l’aportació al Pla concertat de serveis socials, per a les cures a domicili o teleassistència, ha garantit el subministrament d’aigua i energia a les llars sense recursos, s’ha decretat una moratòria dels deutes hipotecaris i una pròrroga del bo social i, especialment, s’ha posat en marxa l’ingrés mínim vital, que a casa nostra beneficiarà cent mil famílies. 

Probablement, l’ingrés mínim vital és una de les mesures socials més importants dels darrers temps i s’ha de poder compatibilitzar, com així ho preveuen les lleis, amb la renda garantida de ciutadania. I, per tant, necessitem establir els mecanismes que ho facin realment possible. 

Tinguem en compte que el Govern català va trigar uns tres anys a establir el reglament de la renda garantida de ciutadania i, per tant, hauríem d’imprimir una major celeritat als processos –diríem– d’interconnexió d’ambdós ajuts si volem realment fer la feina. I, president, abans de la crisi, Catalunya se situava a la cua d’Espanya en despesa sanitària, educativa i dels serveis socials i malgrat alguns esforços, que també volem reconèixer, encara no hem recuperat els nivells de despesa en serveis públics que hi havia en moments en què el Govern de la Generalitat el presidia José Montilla. I amb aquesta crisi –ho deia abans– hem vist que els efectes de les retallades han estat greus. 

Jo li he de dir, li vaig preguntar en una sessió de control i aprofito avui per esmentar la qüestió, encara no sabem quina despesa addicional afegida ha fet el seu Govern a causa de la pandèmia. Ni tampoc…, i avui vostè ens ha fet un anunci que també volem valorar, que a finals de mes coneixerem tant el pla de reconstrucció, reactivació, represa, –el Pla de represa em sembla que li agrada més– com les modificacions pressupostàries sobre les que se sustenta. Animar-los a que realment així sigui. El grup de Ciutadans veig que pensa proposar que sigui la Comissió de reconstrucció la que pugui fer-ne un seguiment, ens sembla un mecanisme correcte, que a ningú, en fi, ha de preocupar, perquè realment al darrere d’aquest esforç, hi hem de ser tots, cadascun des dels seus accents i el seu projecte, però hi hem de ser absolutament tots. 

És veritat que hi ha hagut la seva demanda de més recursos de l’Estat i fins i tot l’accés directe al MEDE. Doncs, són coses a parlar. Hem de recordar que hi ha la decisió de crear aquest fons autonòmic de 16.000 milions d’euros i que segur que es pot dir que és insuficient, com algú podria dir que 30.000 milions també són insuficients. 

Però jo crec, president, que convé també fer un esforç per situar quins esforços amb recursos propis de la Generalitat estem disposats a fer per millorar la priorització dels serveis socials, dels serveis a les persones, dels serveis del benestar, de la salut, de l’educació i dels serveis socials. 

I aquí, és veritat que ens ho diran a finals de mes, però realment ens fa l’efecte que hi ha un èmfasi molt gran en la reclamació i poc en l’autoexigència i crec que la reclamació sempre esdevindrà més forta, més justificada, més potent, si hi ha prèviament aquest esforç d’autoexigència, i necessitem posar-nos d’acord sobre això. 

Finalment, reactivació de l’economia. Miri, hi han moltes coses a fer i totes les que fem a vegades semblen poques, però hi ha una qüestió que no té un valor –per dir-ho així– econòmic, però sí té un valor jo crec que important, un intangible, que és el consens al voltant de la qüestió. 

Tots els governs, primer perquè hi ha pressa per actuar i després perquè a vegades és més còmode, s’estimen més prendre mesures i explicar-les després. Però quan estem parlant d’un esforç que exigirà la mobilització d’uns recursos que d’entrada encara no tenim, convindria que aquest esforç de consens es fes. Una bona part de les mesures econòmiques han d’estar adreçades lògicament a salvar empreses i llocs de treball existents, però haurem de pensar també en els llocs de treball i les empreses a crear. 

I aquí li he de dir que el nostre grup està especialment preocupat per temes com l’escassa dotació de les universitats catalanes, que fa deu anys no veuen augmentats els seus recursos i que, a més, les successives propostes d’anar rebaixant els ingressos per matrícula no són compensats per ingressos addicionals. Per tant, aquí tenim un problema molt seriós. 

Hi ha algun sector del nostre país que en aquests moments veiem especialment colpit, el del comerç i el turisme, també lògicament, perquè han afectat especialment. El Govern d’Espanya, des d’aquest punt de vista, ha pres una decisió que a mi em sembla correcta, que és la de generalitzar els ERTO i a més donar-los una continuïtat també el mes de setembre. Bé, 30.000 milions d’euros en teoria han tingut l’impacte dels ERTO i dels ajuts als autònoms a Catalunya. Déu n’hi do. Segur que són pocs, però Déu n’hi do. Cal que revisem el Pla estratègic de turisme. Cal que fem un especial esforç en el sector cultural, perquè realment s’han pres algunes mesures per part del Govern, però convindrà amb mi que no són suficients i no han arribat al conjunt dels sectors que alimenten la nostra cultura. És veritat que voldríem molts que la cultura arribés al 2 per cent del total del pressupost i potser convindria forjar un consens polític i parlamentari per acostar-nos-hi. 

Vostè demana altres o més recursos. No està sol en això, president, ni dins de Catalunya ni en altres comunitats autònomes. Nosaltres hem vist, per exemple, un nivell d’exigència –no diré si més o menys– però sí un nivell d’exigència important en el Govern de la Generalitat Valenciana també sobre aquesta qüestió. Però ens fa l’efecte, i aquí ens agradaria tenir les xifres que encara no tenim per poder afirmar-ho amb rotunditat, que la Generalitat Valenciana, mentre aquests recursos arriben, ha fet un esforç de mobilització de recursos propis més important que la que ha fet el seu Govern i ens agradaria saber si és veritat o no i això només ho podrem saber quan les xifres, que només vostès tenen, ens siguin proporcionades. 

Nosaltres el que volem és ajudar i, per tant, des d’aquest punt de vista una reclamació de més recursos no ens sembla aliena. El que sí que ens semblaria erroni és situar unes expectatives impossibles que justifiquessin un procés de reivindicació i frustració permanents. I d’això, president, n’hauríem de parlar; per exemple, vostè en algun moment havia demanat que el nivell de dèficit pogués pujar al 2, avui l’ha deixat en l’1. Per què? Tampoc li faig crítica. És obvi. Són magnituds raonables i discussions que es poden tenir. Nosaltres voldríem que això que faran o que ens ha dit avui que faran a finals de mes es pogués fer com més aviat millor. 

Les modificacions del pressupost d’enguany, ja sap que nosaltres crèiem en el moment que es va aprovar que no donava resposta als problemes de llavors, però ara és evident que, amb un problema d’aquesta magnitud afegit, és obvi que s’hauran de fer modificacions. I és veritat que el vicepresident em podria dir amb tota la raó fins que no sapiguem exactament què toquem dels fons extraordinaris que l’Estat ha dit que posarà en marxa, es fa molt difícil tenir –diríem– la concreció material de tot això. Certament. 

Però, president, jo no sé, perquè això només està potser en el seu cap o potser encara no té decisió presa, però és veritat que podem estar en un cert temps de descompte, i, per tant, cada cop que deixem algunes coses per a final de mes o per quan tornem, un pensa «doncs no sé si ho veuré». 

I, per tant, des d’aquest punt de vista, posar-li un punt de pressió, diguem-ne, fraterna sobre la necessitat de que el coneixement de les dades i de les propostes que faci el Govern sigui com més aviat millor. 

I no ens podem conformar a sortir de la crisi pensant que tornarem a la situació anterior. Vostè ho ha dit moltes vegades, fins i tot em critica quan jo parlo de reconstrucció, perquè diu que això tendeix a fer pensar que hi tornarem. Té tota la raó; hi han bases noves a assentar, algunes tenen a veure amb la digitalització de la nostra economia, altres amb com ens lliguen al pacte…, al Green New Deal europeu, com, realment, des de Catalunya podem fer aquest esforç, i, per tant, no podem deixar passar el temps. Hem de recuperar l’economia amb una base més sostenible, perquè si no estaríem mantenint les bases d’un creixement insostenible. 

Acabo, president. Nosaltres tenim desconfiança sobre les capacitats del seu govern –és lògic, som un partit de l’oposició–, i tendim a pensar que un país millor necessitaria un govern millor. Però vostè n’és el president, vostè presideix el Govern, i, per tant, és a vostè a qui correspon ara liderar aquest acord polític a Catalunya sobre la reactivació econòmica i la reconstrucció social; a vostè correspon ara obrir el camí. 

Nosaltres, per propostes no quedaran; n’hem fet ja moltes, i demà en farem encara moltes més –i el conjunt de grups parlamentaris, n’estic ben segur, també ho farà. Per tant, president, permeti’m que l’animi a, sigui quan sigui que hagin d’haver-hi les eleccions, el Govern, fins al darrer minut, fins al darrer segon, i especialment el president, facin la seva feina. Gràcies.

Recursos informatius de la lluita contra el coronavirus

carrusel_Mesures_per_frenar

El Govern d’Espanya ha compilat totes les mesures preses, que pots consultar a través del següent enllaç que es va actualitzant constantment i que inclou mesures en matèria sanitaria, en l’ambit de la seguretat, interior i protecció civil, en matèria del transport i la mobilitat, la defensa i l’economia: clica aquí

La Generalitat de Catalunya també ha publicitat un lloc web on es poden consultar les mesures i la informació necessària en l’àmbit econòmic laboral, d’habitatge, en matèria de mobilitat, dels serveis socials o pel que fa la preinscripció escolar de cara al curs vinent, entre d’altres: clica aquí

Dossier del diari El País.

Pàgines web:

Interessant pàgina web que recull el conjunt de mesures adoptades per les administracions (permanentment actualitzada):

Mapes d’incidència del coronavirus:

Pàgines estrangeres:

Enllaços a les Conselleries de Salut de les Comunitats Autònomes:

Enllaços a Ministeris:

Enllaços a organismes internacionals:

Informació a través de xarxes socials:

Pregunta al President

Pregunta al president de la Generalitat, Ple del Parlament, 17.06.2020

[enllaç al vídeo]

Gràcies, senyor president.

Molt Honorable President de la Generalitat,

Permeti’m que m’afegeixi a la seva felicitació per la festa de tots els aranesos i araneses. I que un cop més recordi les víctimes de la Covid-19, les seves famílies i els seus amics, i també el reconeixement a totes les persones que en primera línia segueixen lluitant contra aquesta pandèmia.

La meva pregunta té a veure amb l’emergència educativa, cito paraules del conseller Bargalló, que estem afrontant. Aquesta pandèmia ha posat a prova, i en dubte, el nostre sistema educatiu. Una desconnexió prolongada que ha generat molta incertesa i frustració entre la comunitat educativa,  i són precisament les famílies i l’alumnat amb menys recursos els que més n’han patit les conseqüències.

Estarà d’acord amb mi, President, que correspon al Govern el lideratge sobre aquesta qüestió i vetllar per l’eficàcia d’un sistema que garanteixi, més que mai, la igualtat d’oportunitats. I també estarà d’acord amb mi també que cal situar l’educació al centre de qualsevol pla de reactivació del país.

President, tenim un sistema educatiu infrafinançat, i és evident que manquen recursos. El Govern d’Espanya ja ha anunciat la transferència de 2.000 milions d’euros a les comunitats autònomes el mes de setembre, destinats a l’educació. I la meva pregunta és la següent: quins recursos extraordinaris,  addicionals als ja previstos en els pressupostos està disposat a destinar el Govern de la Generalitat per garantir un inici del curs 2020-2021 en condicions, tenint en compte que el pressupost vigent, en la nostra opinió, és clarament insuficient?

**************

Gràcies president. Estava convençut que una pregunta tan senzilla i tan concreta com la que havia fet no obtindria una resposta clara. Jo li estic parlant dels 46.000 milions d’euros que constitueixen el pressupost de la Generalitat de Catalunya.

Quins recursos cal canviar perquè l’educació tingui la dotació que necessita? Una pregunta tan senzilla com aquesta. Vostè em diu el que ha de venir d’altres llocs, però alguna vegada m’hauria de respondre pel que són les seves responsabilitats, a partir del que són les seves competències. A partir del que són els recursos que gestiona en nom de tots els catalans. La pregunta és ben senzilla. Oi que amb els pressupostos aprovats no n’hi ha prou? Doncs quina remodelació pressupostària pensa fer, quins recursos addicionals pensa posar sobre la taula per afrontar l’emergència educativa? Aquesta és la pregunta.

Creació de la Comissió d’Estudi per la Reactivació Econòmica i Social

INTERVENCIÓ DE MIQUEL ICETA EN EL DEBAT SOBRE LA CREACIÓ D’UNA COMISSIÓ D’ESTUDI PER A LA RECONSTRUCCIÓ I REACTIVACIÓ SOCIAL I ECONÒMICA (3.06.2020)

[enllaç al vídeo]

Gràcies, president,

Membres del Govern, Vicepresident Aragonès, Consellera Chacon,

Diputats i diputades,

Com tots els debats que fem aquests dies, comencem amb un record a les víctimes i una mostra de suport als que estan ajudant a primera línia a lluitar contra aquesta malaltia.

Em plau defensar en nom del meu grup la creació d’una Comissió d’Estudi per la reactivació social i econòmica. Una iniciativa de quatre grups i subgrups parlamentaris a la que, finalment, feliçment, s’hi han afegit els dos grups que donen suport al govern.

En moments en què és fonamental sumar esforços i cercar punts de trobada, Ciutadans, Catalunya en Comú Podem, Partit Popular i el grup Socialistes i Units per Avançar ens vàrem posar d’acord per proposar la creació d’un espai parlamentari, en el que poguessin participar també els agents econòmics i socials, i les institucions del món local, un espai per debatre i acordar les mesures i els canvis legislatius que permetin impulsar la recuperació econòmica i social del país.

Creiem que a la nostra societat hi ha un clam en favor del diàleg, de la capacitat d’arribar a amplis acords que ens permetin avançar de forma més ferma i més decidida per superar la crisi causada per la COVID-19. I aquesta Comissió d’Estudi pot i ha de ser un espai que permeti acordar. No és ni ha de ser un instrument per a la lluita partidista ni per l’erosió del govern. La tasca d’impuls i control a l’acció de govern disposa d’altres instruments parlamentaris que els grups tenen al seu abast.

Aquesta Comissió ha de treballar per establir un diagnòstic compartit, per presentar projectes, per acordar propostes, i per fer-ho de forma oberta a la societat.

En aquest sentit la Comissió és una peça per la construcció de consensos, que no es contraposa als esforços en aquesta direcció que pugui establir el govern, que creava ahir mateix un mecanisme per associar a molts experts a una necessària reflexió sobre el futur.

Per què creiem necessària la creació d’aquesta Comissió?

Per al grup Socialistes i Units per Avançar la creació d’aquesta Comissió d’estudi és la millor manera d’assolir un treball conjunt amb la màxima eficàcia i la màxima col·laboració.

En el Ple del Parlament del passat 24 d’abril, tots els grups i subgrups parlamentaris vam fer palesa, durant la sessió de control, la voluntat de contribuir a la reconstrucció del país. En aquest sentit, vaig fer arribar aquell mateix dia al President de la Generalitat de Catalunya i a tots els grups i subgrups parlamentaris les primeres aportacions del PSC a un eventual Pacte Català per a la Reconstrucció Social i Econòmica.

Per això hem cregut convenient impulsar, juntament amb altres grups i subgrups parlamentaris, la creació d’una Comissió d’Estudi per a la Reconstrucció i Reactivació social i econòmica al Parlament, una Comissió amb representació de totes les forces polítiques parlamentàries, una Comissió en la què també hi estiguin cridats a participar els agents econòmics i socials, i una important representació de les institucions del món local.

Sens dubte, la COVID 19 ens ha posat col·lectivament contra les cordes, però també davant del mirall, i ha fet aflorar les mancances del nostre sistema, així com també les seves fortaleses.

Ho he dit en seu parlamentària en les meves darreres preguntes al President de la Generalitat i hi insisteixo: és imprescindible un Pacte Català per a la Reactivació, que posi en marxa un pla per reactivar l’economia sobre les bases d’un model social i econòmic més just, amb mesures que blindin els serveis públics, que assegurin que no augmenten les desigualtats i que garanteixin que se salvin llocs de treball i empreses.

És hora d’impulsar la reactivació i, tot i que aquest repte és enorme, no podem oblidar tampoc l’objectiu d’impulsar una societat millor, més pròspera, justa i sostenible, que només serà possible amb reformes que promoguin un creixement fort i inclusiu que situï les persones i les seves necessitats en el centre de l’acció política.

Com ja he apuntat, la creació d’aquesta Comissió d’Estudi no ha de ser vista com un factor d’erosió del govern ni de confrontació, sinó tot el contrari: ha de ser el reflex de la voluntat de construcció conjunta, de suma, de promoure el diàleg entre tots i totes per fer la millor reconstrucció possible, per assolir la reactivació econòmica i social que el país necessita, deixant de banda les diferències que ens separen. Els proposem crear un espai sobre allò que ens uneix.

Obrir el debat sobre la millor manera de construir el futur, a través de propostes diverses, mai no ha de ser vist com a problema, sinó com a oportunitat. Es tracta d’aprofundir en el diàleg per avançar en la resolució dels problemes sorgits i en molts casos accentuats, durant la crisi de la COVID-19.

El meu grup parlamentari ho té clar: prioritzar el desenvolupament econòmic, la igualtat d’oportunitats i el combat contra la pobresa i l’exclusió social han de ser la gran prioritat de país.

La lliçó de la crisi sanitària és ben clara: cal tenir activats tots els mecanismes de protecció, i això vol dir mobilitzar recursos, tenir governs estables i eficaços, i treballar per tenir una economia forta amb mercats ben regulats i empreses sòlides capaces de generar llocs de treball de qualitat. Necessitem un sector públic potent per desenvolupar un model social i sanitari robust, que reconegui d’una vegada per totes la feina dels seus professionals, i on els diferents nivells de govern, des de la Unió Europea fins als ajuntaments, actuïn coordinadament, afegint noves prestacions i sistemes de protecció més sòlids.

Proposem vertebrar el pacte al voltant de quatre grans eixos: primer, drets de ciutadania; segon, desenvolupament econòmic; tercer, descarbonització i emergència climàtica; i quart, una digitalització sostenible, inclusiva i justa.

Aquests quatre eixos necessiten recursos i una aposta decidida pel món local i el territori.

Quatre eixos per vertebrar una proposta global que caldria sustentar en un Fons Català per a la Reconstrucció Social i Econòmica que mobilitzi un mínim de dos mil milions d’euros. Això  és el que haurem de treballar conjuntament.

Com deia abans, correspon al Govern de la Generalitat liderar l’esforç col·lectiu, i des del meu grup insistim que cal que ho faci cooperant amb el Govern d’Espanya, els ajuntaments, els agents socioeconòmics i les entitats socials, mobilitzant tots els recursos que tenim a l’abast per superar la crisi i no deixar ningú enrere.

Liderar implica en aquests moments mobilitzar recursos extraordinaris, utilitzar mecanismes extraordinaris i ser capaços d’encertar en les prioritats per defensar el bé comú, per fer prevaldre la igual dignitat de totes les persones. I m’agradaria pensar que tots plegats, en aquesta crisi, haurem après que com més coordinació i més col·laboració, millor.

Des del nostre grup parlamentari creiem que cal treballar per fer avançar el diàleg i aconseguir els màxims consensos per al futur del país. I cal fer-ho sempre parlant amb tothom, fent propostes, escoltant les propostes dels altres i, sobretot, intentant recuperar el sentit últim de la política: servir amb eficàcia la ciutadania a la qual representem i ens devem.

Repeteixo: és moment de sumar esforços, de treballar junts. És moment que cadascú assumeixi les responsabilitats que li pertoquen i, com a president del grup parlamentari Socialistes i Units per Avançar crec que la creació d’aquesta Comissió d’Estudi no és més que el reflex de la nostra obligació com a diputats de coresponsabilitzar-nos col·lectivament d’un repte gegantí.

Hi ha molts problemes a resoldre, molta feina a fer. Catalunya necessita empenta, lideratge i il·lusió per tirar endavant projectes i construir un país millor al servei de la ciutadania. La creació d’aquesta Comissió hi ha d’ajudar, aquest és el sentit de la seva creació. No tenim més temps a perdre. Ens hi hem posar ràpidament. Per la vida i el benestar de les catalanes i els catalans, i pel futur del país.

Moltes gràcies.

Pregunta al President

Pregunta del president del grup parlamentari Socialistes-Units per Avançar, Miquel Iceta, al president de la Generalitat

Parlament de Catalunya, 3 de juny de 2020

[enllaç al vídeo]

Gràcies, senyor president.

Molt Honorable president de la Generalitat,

Començo pel necessari record a les víctimes de la Covid-19, les seves famílies i els seus amics i, també, un cop més, pel reconeixement a totes i tots els que han lluitat i continuen lluitant en primera línia contra la pandèmia.

Avui li pregunto, Molt Honorable president, els motius pels quals es va decidir no incorporar els titulars dels Departaments de Salut i Educació a la “Comissió per a l’elaboració del Pla per a la reactivació econòmica i protecció social” creada pel govern que vostè presideix el passat 2 de maig.

**************

President, des del nostre punt de vista, l’absència dels titulars dels Departaments de Salut i Educació, així com de la titular del Departament de Cultura és un error que convé esmenar i li demanem formalment que ho faci.

Sense Salut no hi ha reactivació econòmica i, per tant, es fa difícil d’entendre que els temes sanitaris no apareguin de manera explícita en l’elaboració d’aquest pla, amb la presència de la titular del Departament.

El mateix hem de dir sobre Educació. El propi conseller Bargalló va parlar fa uns dies “d’emergència educativa”. I és que la pandèmia ha incrementat les desigualtats socials i educatives, i són els fills i les filles de les famílies més vulnerables els que més ho estan patint.

Tampoc no hi apareix la titular del Departament de Cultura, en una Comissió que ha de parlar de reactivació econòmica i protecció social. I a part del valor immaterial de la cultura, no hem d’oblidar la seva incidència econòmica i social.

Molt Honorable President,

Massa anys de retallades sanitàries i socials ens han afeblit com a país i han minvat la nostra força en el combat contra el coronavirus.

El sector de la Salut, president, no només té cura del principal actiu del país, que són les persones, sinó que a més és un sector prioritari en la recerca i la innovació i, per tant, té una forta capacitat d’arrossegar rellevants sectors econòmics i industrials.

No tindrem un país de primera, no tindrem un país just i d’oportunitats, sense una educació inclusiva, i per això també volem que se situï la política educativa en el centre del pla de reactivació econòmica i de protecció social.

President, estic convençut que els 400 experts que seran consultats hi estaran d’acord: incorporin Salut, Educació i Cultura i els titulars dels respectius Departaments a l’elaboració d’aquest pla de govern. No fer-ho, des del nostre punt de vista, seria un greu error i estan a temps d’esmenar-lo.

Debat sobre la modificació de la composició del Govern

DEBAT SOBRE LA MODIFICACIÓ EN LA COMPOSICIÓ DEL GOVERN, 21.05.2020

[enllaç al vídeo]

Gràcies, senyor president,

Molt Honorable president de la Generalitat,

Vostè compareix avui aquí per donar comptes d’un canvi en la composició del govern. I certament la dimissió de l’anterior titular del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, ha portat a la designació d’un nou titular, l’honorable conseller Bernat Solé a qui aprofito per desitjar el màxim encert en la seva gestió.

No podem deixar de banda el motiu que ha portat aquest relleu, que no és altre que la relació de l’anterior conseller amb uns presumptes casos d’assetjament sexual per part del seu cap de gabinet. És un bon moment per rebutjar i condemnar qualsevol mena de violència o de coacció contra les dones i la nostra solidaritat amb totes les que ho han patit.

També recentment –i vostè se n’ha fet ressò- s’ha produït un canvi en la responsabilitat sobre les residències de gent gran que ha estat atribuïda al Departament de Salut mentre duri la pandèmia.

President, no cal que li digui, aquest és el seu govern i vostè té la darrera paraula sobre la seva composició i l’atribució de funcions als seus membres. Res a dir, doncs, des d’aquest punt de vista, potser, com deia la meva àvia, que tot sigui a fi de bé i per tant un bon desig que el Govern millori en les seves capacitats a partir d’aquestes noves atribucions de funcions i d’aquesta nova composició.

Però, de totes maneres, el nostre grup parlamentari per fer algunes consideracions sobre la gestió del seu govern que fa dos anys –com vostè s’hi ha referit- i també sobre la seva pròpia continuïtat com a Govern.

Fa gairebé quatre mesos, el 29 de gener, vostè va fer una rellevant declaració institucional que em permetrà que citi literalment:

Deia vostè: “Aquesta legislatura ja no té més recorregut polític. Arriba al seu final. Aquesta setmana hem pogut constatar que els dos socis de Govern encarem el camí cap a la independència d’una forma que ha comportat el deteriorament de la confiança mútua que es necessita en els moments més decisius”.

Segueixo citant-lo, president: “El Govern, cap govern, no pot funcionar sense unitat, sense una estratègia comuna i compartida en qüestions fonamentals i sense lleialtat entre els seus socis. Dilluns s’ha obert la porta de bat a bat per a una inhabilitació exprés i completament irregular de la meva condició de President. S’ha desprotegit la institució de la Presidència despullant-la de la condició de diputat. I això posa en risc de manera permanent al Govern de Catalunya”.

Deia vostè també en el decurs d’aquella declaració institucional des del Palau: “Vull comunicar-vos, doncs, que una vegada que s’hagin aprovat els pressupostos al Parlament, anunciaré la data de les eleccions”. Acabo aquí la cita, president.

El pas del temps no sembla haver refet la confiança entre els socis del Govern, més aviat tot el contrari. Fins i tot de forma ben recent s’ha assenyalat per part d’Esquerra Republicana de Catalunya la necessitat de convocar eleccions, un criteri que, pel que vostè mateix ha manifestat, ni vostè ni Junts per Catalunya comparteixen.

I certament s’ha produït un fet molt rellevant des de la seva declaració fins al dia d’avui. Un fet que ens porta dedicats mesos en la lluita contra el coronavirus. I, per tant, vostè té tot el dret a considerar que aquest fet nou canvia la perspectiva amb la que vostè s’adreçava al conjunt de la societat catalana el 29 de gener.

I és veritat que ara ens hem de centrar en la lluita contra el coronavirus, però des del nostre punt de vista no és sobrer reflexionar sobre si l’actual govern de Catalunya és el millor instrument per liderar aquests esforços. I nosaltres li hem de dir –no ens n’amaguem- creiem que no.

Com també han afirmat els principals dirigents d’ERC, tampoc no podem oblidar que està pendent una resolució del Tribunal Suprem de la que pot dependre la continuïtat de la legislatura.

Però com nosaltres hem dit sempre –i aprofitem per reiterar- la decisió de convocar eleccions només depèn de vostè, president. Ara, el nostre grup considera que hauria de fer honor al seu compromís d’assenyalar l’horitzó electoral, que és al que es va comprometre. Vostè no va dir: “Convocaré”, va dir: “Anunciaré la data de les eleccions”.

I tampoc li podem amagar el neguit que tenim sobre un eventual rebrot de la pandèmia a la tardor, que dificultaria una convocatòria electoral, si és que fos llavors quan vostè pensés produir-la, i que a més és un fet  que probablement ha tingut bastant a veure amb la decisió dels presidents d’Euskadi i Galícia de convocar eleccions pel mes de juliol.

President, ni l’evident manca de cohesió interna ni la gestió realitzada en els darrers dos anys justifiquen, en la nostra opinió, la continuïtat del Govern que vostè presideix.

N’hi hauria  prou amb llegir o rellegir el seu discurs d’investidura i comparar-lo amb el que realment ha succeït en aquests dos anys. S’assemblen –si m’ho permet- com un ou a una castanya.

I anem als fets, deixant de banda –reitero- el període de lluita contra el coronavirus.

Durant aquests dos anys s’han aprovat divuit lleis al Parlament. D’aquestes, només sis són proposta del Govern; dues d’elles són de pressupostos. Hem tingut  pressupostos prorrogats durant dos anys. No s’han pogut aprovar fins al 2020. De fet, en vuit anys, Catalunya ha tingut els pressupostos prorrogats quatre vegades. I els recentment aprovats estan ja depassats entre d’altres coses –això sí, i tothom ho acceptem-, per la crisi del coronavirus.

Nosaltres creiem que en aquests anys, president, l’economia productiva no ha rebut prou impuls; les desigualtats socials han augmentat; també han augmentat els desequilibris territorials i s’han deteriorat els serveis públics.

Li podria posar diversos exemples.

L’augment de les llistes d’espera sanitàries, deixant de banda el que ens passarà, que és que ara hauran augmentat lògicament per la prioritat del coronavirus.

Els pressupostos d’Educació, molt lluny encara de la inversió a la que ens vàrem comprometre amb la Llei d’Educació de Catalunya, clarament insuficients pel que fa a les escoles bressol, que a més sentències recents mostren fins a quin punt la Generalitat haurà de rescabalar als ajuntaments que van avançar diners que no els corresponien. Tampoc s’ha actualitzat el decret del servei de menjador escolar, ni s’ha desenvolupat la llei de Formació Professional.

Vostè parlava de la renda garantida, de la renda bàsica, de l’ingrés mínim vital. Sí, el que podem dir és que la de Catalunya –em sembla que era una xifra que donava Jessica Albiach- només una de quatre persones que tindrien dret a percebre-la, la perceben realment.

Per tant, realment nosaltres creiem que no s’ha fet bé, com no s’ha desplegat la llei d’infància, com en llista d’espera de persones que tenen dret a una prestació per dependència, Catalunya encapçala el rànquing amb llista d’espera més llarga. Un terç dels dependents està en llista d’espera per rebre la seva ajuda, per no parlar del personal sanitari i del personal d’emergències mal pagat, amb deutes per part del Govern, i que continuarà amb precarietat laboral i sense inversions en infraestructures. O es prenen decisions com la rebaixa de taxes universitàries, però no es compensa les universitats sobre la davallada d’ingressos que això els causarà.

En termes d’indústria tampoc s’ha desplegat el Pacte Nacional, en termes mediambientals no s’ha incorporat al sistema energètic cap nou megawatt procedent de fonts renovables, i el que es vulgui. L’etcètera podria se molr llarg. I en altres debats hem pogut referir i polemitzar al respecte, perquè lògicament la visió del Govern no coincideix amb la nostra.

Però, president, la qüestió és la següent, i vostè la va plantejar amb molta cruesa, dolor, m’atreveixo a dir, i molta sinceritat el 29 de gener. Si vostè se sent desprotegit pels seus socis, si proclama una evident divisió interna i diu que la legislatura està esgotada, quin és el motiu real per allargar-la, per prolongar-la?

Nosaltres ja li diem, reconeixem plenament la seva capacitat de convocar eleccions. Però sí que aprofitem, precisament en aquesta reclamació que vostè feia de sentit de país, president, i donat que li han reclamat també els seus socis, que situï l’horitzó electoral, que és al que es va comprometre.

I, per tant, quedi clar, no li estem demanant eleccions, això depèn de vostè, però sí li estem demanant que faci honor al seu compromís d’explicar a la societat catalana quan tindrà l’oportunitat de decidir qui ha d’encapçalar la nova etapa política que vostè mateix reclamava en donar la legislatura per esgotada.

Moltes gràcies, president, senyores i senyors diputats.

Pregunta al President

PREGUNTA AL PRESIDENT DE LA GENERALITAT, SESSIÓ DE CONTROL, 21.05.2020

[enllaç al vídeo]

Gràcies, senyor president.

Molt Honorable president de la Generalitat,

En començar aquesta pregunta vull recordar les víctimes de la Covid-19, traslladar el suport a la gent que està lluitant contra la malaltia per superar-la i un reconeixement a l’esforç de tots i totes que estan ajudant a les residències, als hospitals, als CAPS, a lluitar contra la malaltia.

Fa un mes, President, li vaig demanar que liderés un Pacte Català per a la Reconstrucció Social i Econòmica. Vam tenir una discussió sobre si era “reconstrucció” o “construcció” el terme que més s’hi esqueia. Un pacte capaç de recuperar l’activitat econòmica, d’assegurar la màxima eficàcia de l’administració i la màxima qualitat dels serveis públics, d’impulsar un potent Fons Català per la Reconstrucció que arribi a les empreses, els autònoms, els treballadors i les famílies. Un pacte capaç d’assegurar la igualtat d’oportunitats, de reduir els desequilibris territorials, de promoure la sostenibilitat, i d’impulsar la indústria, la recerca i la innovació. Un pacte que reunís el govern, les forces polítiques, els agents econòmics i socials i les institucions del món local.

President, ha passat un mes, hem sabut que el Govern s’està organitzant per tenir a punt el seu plantejament i avui vull preguntar-li: quan té previst convocar les forces polítiques, els agents econòmics i socials i les institucions locals per posar-nos a treballar conjuntament per assolir aquest imprescindible pacte català.

*****

Miri, President, sempre he pensat que vostè estaria millor fent oposició al Congrés dels Diputats que governant Catalunya. Li he de dir que vostè cada diumenge es veu amb el president del govern d’Espanya, i en porten 10 de reunions d’aquestes. No és el cas a Catalunya. Per tant, abans li deien “fer és millor que dir” o “la millor manera de dir és fer”. Faci-ho. No ho faci només perquè li demana el nostre grup parlamentari, potser això no és raó suficient. Però fins i tot ha rebut recentment una carta de Foment, de PIMEC, de CCOO i de la UGT en què li demanen que es convoqui de manera urgent la Comissió de Seguiment del Diàleg social.

Hi ha un clam pel diàleg a la societat catalana, un clam que no només és polític, un clam que no només és partidista, que és sentit, volgut i estimat per molta gent. I, per tant, malgrat les seves respostes com sempre extemporànies, mà estesa i  plena disposició per ajudar des del sistema educatiu al sistema sanitari al redreçament conjunt del nostre país. Gràcies.

Pregunta al President

Pregunta del president del grup parlamentari Socialistes-Units per Avançar, al president de la Generalitat.

Parlament de Catalunya, 24 d’abril de 2020.

[enllaç al vídeo]

Gràcies, senyor president.

Molt Honorable president de la Generalitat,

Recordem les víctimes del coronavirus, traslladem el nostre condol a les seves famílies i amics. Donem ànims als que estan lluitant en aquests moments contra la malaltia, i als que els ajuden i els cuiden en primera línia, al personal sanitari, personal de les residències, i personal d’emergències i transport sanitari. Manifestem el nostre suport també a la gent que treballa per mantenir els serveis essencials, per assegurar la cadena alimentària i de subministres, i als que progressivament es van reincorporant a l’activitat econòmica.

El nostre homenatge i el nostre reconeixement no han de ser abstractes sinó que s’han de traduir en voluntat de col·laboració en la lluita contra el coronavirus i per la reconstrucció social i econòmica del país.

Ara no toca intentar treure profit polític de la tragèdia. Ni Espanya és atur i mort, ni amb la independència hi hauria menys víctimes. N’hi ha prou amb recordar les moltes víctimes de països independents arreu del món.

Ara toca sumar esforços, treballar plegats amb els ulls posats en la reconstrucció social i econòmica del país. És per això president que li pregunto si pensa convocar les forces polítiques per impulsar un pacte català per la reconstrucció, i ja li avanço que en aquest esforç podrà comptar amb el suport del nostre grup parlamentari i propostes concretes per donar-li contingut.

*****

Molt honorable president, no sap l’alegria que em dona la seva resposta i sentir-lo parlar de construcció. Perquè nosaltres creiem que ni els pressupostos pel 2020, ni la llei de mesures ni la convalidació dels decrets del govern que s’aprovaran avui, donen l’ambiciosa resposta de país als enormes reptes socials i econòmics als que ens enfrontem.

És per això que acollim amb alegria la seva expressió de liderar aquest pacte català, si vostè vol, per la Construcció Econòmica i Social, capaç d’evitar que ningú no quedi enrere, de recuperar l’activitat econòmica, d’assegurar la màxima eficàcia de l’administració i la màxima qualitat dels serveis públics. Tenir un Fons Català per la Reconstrucció que arribi a les empreses, els autònoms, els treballadors i les famílies, capaç d’assegurar la igualtat, reduir els desequilibris territorials, de promoure la sostenibilitat, i d’impulsar la indústria, la recerca i la innovació. Un pacte amb les forces polítiques, amb els agents econòmics i locals i amb el món local. Posem-nos-hi tots com més aviat millor. Salut, sort i encert!

 

Enllaç al document “Pacte català per la reconstrucció social i econòmica. Aportacions del PSC