Notícies i articles

Us recordo que gairebé cada dia recomano articles a través de Twitter i de la meva pàgina a Facebook. Aquí hi trobareu les meves intervencions més recents, i aquí accediu al meu Arxiu. Ho trobareu tot plegat al meu web personal miqueliceta.cat

Presentació de Salvador Illa en el primer acte de precampanya

PRESENTACIÓ DE SALVADOR ILLA EN EL PRIMER ACTE DE PRECAMPANYA

Acte telemàtic des del Casal Socialista Joan Reventós

Diumenge, 3 de gener de 2021

Avui, aquí, comença el canvi.

Avui, aquí comença el futur.

Avui, aquí, torna Catalunya.

És un plaer i un honor ser avui aquí per presentar el company i amic, Salvador Illa. Ja fa molt temps que ens coneixem, però no ha estat fins aquests últims anys, quan va assumir la secretaria d’Organització del PSC el novembre de 2016, que he pogut treballar amb ell colze a colze i conèixer-lo més de prop.

Del Salvador en destaco:

  • La tranquil·litat en els moment difícils, la serenor 
  • La tenacitat, la perseverança
  • La capacitat d’anàlisi
  • La capacitat de diàleg i el respecte
  • L’enorme capacitat de gestió
  • El compromís i la passió que posa en tot allò que fa

Ningú no podia preveure que el Ministeri de Sanitat esdevindria un lloc crucial pel present i el futur del país. Però us he de dir que jo sí sabia una cosa: quan es va conèixer l’impacte de la pandèmia, des del primer moment vaig estar segur que en Salvador estaria absolutament a l’alçada del repte i que el president del govern podia estar ben tranquil amb la decisió de comptar amb ell. N’estava segur per moltes raons, una d’elles la combinació única d’experiència i coneixements d’en Salvador. 

El Salvador és, com sabeu, un filòsof. És també un magnífic gestor públic, un magnífic servidor públic, com ho va demostrar com a alcalde de La Roca del Vallès i al capdavant de rellevants responsabilitats a l’Ajuntament de Barcelona. I en tercer lloc, Salvador Illa és un polític. Un polític de raça, deixeble d’un gran catalanista i socialista com Romà Planas, col·laborador estret de Josep Tarradellas.

En Salvador està a la divisió d’honor dels polítics que jo he tingut el gust de conèixer i de tractar. I en més de 40 anys n’he conegut uns quants. 

El caràcter del Salvador, especialment discret, s’ha forjat amb la constància i el treball intens al llarg de la seva vida. La seva experiència política i de gestió al capdavant dels llocs de responsabilitat que ha ocupat, la seva actitud i els seus coneixements són imprescindibles perquè hagi estat una de les persones claus en el govern de Pedro Sánchez en un dels reptes més difícils que té aquest país des dels inicis de la democràcia.

La COVID-19 va arribar sense previ avís i ens ha colpejat amb força, no només en la seva vessant sanitària, sinó també en la seva dimensió social i econòmica. 

L’actitud del Salvador durant tots aquests mesos, tots n’hem estat testimonis, ha estat admirable: actitud calmada, educada en tot moment, amb voluntat sempre de traslladar certeses, generar confiança i no entrar en confrontacions estèrils. Lluny d’entrar en discussions amb les CCAA, el ministre ha buscat la corresponsabilització de les Comunitats Autònomes en les decisions, a través d’una gestió transparent, amb un fort lideratge tècnic i polític, amb el suport de la ciència, i un model de governança compartida. A mi no em fa por la paraula: un model de cogovernança federal. Coordinació estatal, gestió autonòmica i fixació conjunta dels criteris d’actuació. Aquest és el camí en aquest i en tant d’altres terrenys. Comptar amb tothom! 

I aquest és el camí que ha d’emprendre ara Catalunya, i l’elecció del Salvador com a candidat del PSC a la presidència de la Generalitat ens permet als catalans i les catalanes que volem recuperar la Catalunya triomfant, rica i plena, poder mirar el futur amb esperança i confiança. Ell és el revulsiu que els socialistes necessitàvem per aconseguir guanyar les eleccions del 14 de febrer. 

És hora que els catalans i catalanes tinguin un govern capaç de governar amb eficàcia, d’utilitzar de forma eficient les seves competències i recursos. Un govern capaç de cooperar amb altres administracions. Un govern per fer que Catalunya avanci i deixi de retrocedir, com ha passat aquests últims 10 anys de governs independentistes. Un bon govern que uneixi els catalans al voltant d’objectius compartits: la lluita contra la pandèmia, la reactivació econòmica, la justícia social, el feminisme, l’ecologia, l’equilibri territorial, la transparència i la qualitat de les institucions.

L’elecció de Salvador Illa com a candidat demostra que no ens resignem a ser segons o tercers, sinó que volem guanyar, que anem a totes.

Us ben asseguro que amb Salvador Illa encapçalant la nostra candidatura estem en bones mans. Tenim el millor candidat, amb les millor virtuts que s’espera d’un servidor públic: eficàcia, diligència, esperit crític i altura de mires. 

Tinc la sort de tenir-lo al costat com a company i com a amic. I ara, tots nosaltres, tenim la sort de fer possible que esdevingui el proper president de la Generalitat de Catalunya.

Ras i curt, Salvador Illa és el president que vull per al meu país. 

Salvador, amic, president, tens la paraula.

Intervenció davant el Consell Nacional del PSC proposant Salvador Illa com a candidat

INTERVENCIÓ DE MIQUEL ICETA DAVANT DEL CONSELL NACIONAL DEL PSC, 30.12.2020 

En el nostre país s’ha abusat molt de l’expressió de jornada històrica. Hi ha hagut moments en que n’hem tingut una o dues jornades històriques al mes. Jo no vull caure en l’exageració. Però, certament, avui celebrem el nostre Consell en una circumstància molt especial. Ho fem de forma híbrida, presencial i telemàtica, obligats per la maleïda pandèmia. Una pandèmia que hem començat a derrotar amb l’inici de la vacunació. 

Avui és un dia important perquè elegim les nostres candidatures a les eleccions del proper 14 de febrer, i el nostre candidat a la presidència de la Generalitat. 

El 14 de febrer ofereix a la societat catalana la possibilitat de passat pàgina al procés i obrir un capítol de progrés. Retrobant el millor de la nostra història, la de la Catalunya triomfant, la de la Catalunya del treball i l’emprenedoria, la de la Catalunya que fa recerca i promou innovació. La Catalunya que considera que l’educació i la cultura són palanques de progrés col·lectiu. La Catalunya inclusiva que ,com deia Tarradellas, és prou gran perquè hi càpiga tothom i prou petita com perquè no hi sobri ningú. La Catalunya de la Mancomunitat, de la Generalitat republicana, la de la represa, la de la transició, i la de la recuperació de l’autogovern. 

El socialisme català ha estat lligat de forma molt estreta al progrés del país, des de Rafael Campalans i Josep Comaposada, fins als alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores d’avui, quin orgull que ens fa sentir la seva tasca quotidiana!, passant per Josep Rovira, Pep Jai, Ramon Fernández Jurado, Jordi Llimona, Maria Aurèlia Capmany, Juli Busquets, Paco Ramos, Josep Pallach, Enric Adroher Gironella, Alexandre Cirici, Carlos Barral, Oriol Martorell, Xavier Soto, Francesca Martín, Eduardo Martín Toval, Jordi Solé Tura, Antonio Santiburcio, Ernest Lluch, o Marta Mata. Són tants i tants noms que renuncio a citar-me més, tot i que cometi alguna injustícia. Però vull afegir-ne un més, el d’Àfrica Lorente. 

Sí, companys i companyes, som el partit de Joan Reventós, el partit entès com a instrument al servei de la unitat civil del nostre poble i dels anhels de la classe treballadora i els sectors populars. Com ens recordava sovint Raimon Obiols, existeix també el company partit, avui n’hauríem de dir també de la companya partit. Perquè es tracta d’un projecte col·lectiu basat en els valors i en el compromís de transformació i justícia social. Tinc l’enorme honor i l’enorme responsabilitat de ser el vostre primer secretari i, per tant, el primer obligat a mantenir la fidelitat a la nostra història i a mantenir vius els ideals que han il·luminat la tasca centenària del moviment obrer i socialista, del catalanisme federal i del reformisme socialdemòcrata. Sense oblidar de l’europeisme del qual avui Josep Borrell és l’exponent més destacat. 

I convé recordar sempre que els nostres valors, la nostra història i el nostre compromís ens obliguen a estar sempre a l’alçada. I és aquest sentiment el que em porta a traslladar-vos la proposta que he fet aquest mati a la Comissió Executiva del partit. He pres una decisió que és una decisió personal però que és, sobretot, una decisió política. 

Soc primer secretari del partit perquè en un determinat moment vaig sentir l’obligació de posar-me al davant en una fase crítica de la nostra història i he encapçalat amb tots i totes vosaltres la represa del projecte del socialisme català i la participació decisiva en la recuperació del socialisme espanyol impulsada per Pedro Sánchez. Puc sentir-me, podem sentir-nos tots i totes plegats, raonablement satisfets i satisfetes de la tasca iniciada l’any 2014. 

Però la feina és lluny d’haver acabat. Si arribés el dia en què la satisfacció o el cofoisme ens paralitzés i ens deixéssim portar per la inèrcia, estaríem traint l’esperit fundacional del PSC. I també per això us porto avui una proposta que es rebel·la contra la resignació, una proposta per aquells i aquelles que no es resignen, que no volen resignar-se a una Catalunya tancada en si mateixa i mediocre. Un país al que se li va prometre la independència i només ha obtingut incompetència i decadència. Un país en el que correm el risc que la paraula procés sigui per sempre més sinònim de retrocés. És hora de dir prou. 

Podem fer més, podem fer millor, podem recuperar el sentit d’excel·lència i de bona feina que ha fet gran Catalunya en molts moments de la nostra història. I podem decidir deixar enrere un procés eixorc i abraçar una nova etapa de prosperitat, de justícia social, d’equilibri territorial, d’ecologia, de feminisme i de bon govern. Podem decidir tenir un president que vulgui unir els catalans i que no es dediqui permanentment a dividir-los. Un president que porti al cap i al cor el país sencer i no només una meitat. 

I per això he decidit no deixar-me arrossegar per la inèrcia, i proposar-vos un nou combat. No una batalla per uns quants escons més, no una batalla per esdevenir la segona força política del país, sinó una batalla per guanyar les eleccions, per assolir la presidència de la Generalitat, perquè Catalunya recuperi el fil roig del progrés. Vull un nou president de la Generalitat socialista, capaç de seguir l’exemple dels presidents Maragall i Montilla. 

No hauria pogut arribar a aquesta determinació sense l’ajut de molta gent, gent que m’ha ajudat a reflexionar, de forma conscient o inconscient, per prendre la decisió més adequada. 

En primer lloc, la magnífica entesa amb Pedro Sánchez amb qui hem trenat una relació no sols política sinó d’una gran sintonia personal. Sense el seu ajut, el seu consell i la seva bona disposició no hagués pogut formular-vos avui aquesta proposta. 

Vull també destacar la tasca inestimable d’Eva Granados, del meu equip, l’Anna Maria, la Núria, la Loli i la Cristina. La capacitat de treball i la lleialtat de Victor Francos. La feina de’n José Luis, en Joaquín o el Jonatán. Vull destacar també la tasca d’un formidable grup parlamentari. Per això les llistes tenen un elevat grau de continuïtat. És just i necessari. I també l’acompanyament inestimable del conjunt de la Comissió Executiva del partit, a començar pel de la nostra presidenta Núria Marín.:ls alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores, Federacions i Agrupacions. Em trobo amb força i ganes per seguir dirigint el partit. Però del que es tracta avui és d’elegir un futur president de la Generalitat. 

Mireu, les enquestes ens diuen que hi ha una àmplia majoria de catalans que consideren que el canvi és necessari, però que creuen també que el canvi que desitgen no és ara mateix possible. La nostra feina fonamental és, doncs, convèncer la majoria que el canvi que volen és possible. I això ho aconseguirem si demostrem que no ens resignem, que no ens deixem portar per la inèrcia, que posem per davant de tot l’interès del país. 

En la designació del nostre candidat hem de demostrar que volem guanyar, que volem governar, que volem presidir la Generalitat. Que anem a totes! 

I és per això que us proposo que oferim a la societat catalana no un candidat, sinó un president. El president Salvador Illa. 

Podria estalviar-me explicar quines característiques de Salvador Illa avalen la proposta, però no vull fer-ho. Massa sovint donem per fetes les coses, i elogiar una tasca que mereix elogi és una obligació. Portem gairebé un any en què en Salvador ens ha fet sentir especialment orgullosos i orgulloses en temps molt difícils. Ens ha ajudat també a demostrar que una altra forma de fer política és possible. 

Filòsof, bon gestor públic i polític de raça, de l’escola de Romà Planas, tarradellista de quan no n’hi havien tants… Va ser alcalde, i de la millor escola. Acumula una brillant experiència política i de gestió. És un polític rigorós, i la política demana gent seriosa que tingui com a nord el respecte a la ciutadania, a la llei i a les institucions. 

Salvador Illa és l’home que ha aconseguit que es comenci a practicar de veritat la cogovernança, el federalisme, l’autogovern i el govern compartit, vencent resistències i oferint col·laboració i lleialtat a tots els governs tinguin el color polític que tinguin. 

L’home tranquil en temps difícils, el gestor tenaç i perseverant, el polític dialogant i respectuós amb tothom amb un profund sentit institucional. 

Destaco la seva capacitat de gestió, la seva eficàcia, la seva diligència, el seu esperit crític, la seva altura de mires, i el compromís i la passió que posa en tot allò que fa. 

Salvador Illa és el president que vull pel meu país. 

Per això us proposo formalment, en representació de la Comissió Executiva del PSC que ho ha aprovat per unanimitat, que en les eleccions del proper 14 de febrer el company Salvador Illa encapçali la nostra candidatura per esdevenir, si els catalans i les catalanes així ho volen, el proper president de la Generalitat. 

Us ho demano pel PSC, però, sobretot, us ho demano per Catalunya! 

Moltes gràcies. 

Intervenció davant de la Comissió Executiva del PSC proposant Salvador Illa com a candidat

INTERVENCIÓ DE MIQUEL ICETA DAVANT LA COMISSIÓ EXECUTIVA DEL PSC, 30.12.2020 

Companys i companyes, 

Estem convocats i convocades avui aquí per proposar un candidat o candidata socialista a la presidència de la Generalitat. 

Un candidat o candidata que ha d’aspirar a guanyar les eleccions encapçalant un projecte col·lectiu que està recollit en el nostre programa electoral. 

I vull aprofitar aquesta ocasió per agrair novament l’Eva Granados per la feina d’impulsar l’elaboració del programa. 

Molts catalans volen un canvi, però fins ara no el veuen possible. 

Les enquestes ens diuen que les nostres expectatives milloren, però el nostre objectiu no són uns quants escons més, el nostre objectiu ha de ser guanyar les eleccions. 

El nostre objectiu no és ser la segona força política de Catalunya. El nostre objectiu és assolir la presidència de la Generalitat. 

Portem molt de temps proclamant que Catalunya necessita un canvi, i ara la nostra obligació és fer-lo realitat. 

I com a primer secretari del partit la meva obligació és proposar el millor candidat en l’actual conjuntura perquè els catalans i les catalanes percebin que el canvi és possible, que el tenim a tocar de dits. 

És el moment de demostrar que posem per davant de tot l’interès col·lectiu, l’interès del país. 

Cal que demostrem que volem guanyar, que volem governar, que volem presidir la Generalitat. Que anem a totes. 

I és per això que us proposo que oferim a la societat catalana no un candidat, sinó un president. El president Salvador Illa. 

Proposo formalment que en aquestes eleccions el company Salvador Illa encapçali les nostres candidatures per esdevenir el proper president de la Generalitat. 

M’heu donat suport sempre com a primer secretari. Us demano que doneu suport a aquesta proposta per tal que el Consell Nacional pugui ratificar-la. 

Fem Salvador Illa president! 

Us ho demano pel PSC però, sobretot, us ho demano per Catalunya! 

Moltes gràcies. 

Intervenció en el quart debat sobre la gestió de la pandèmia (darrer de la 12a Legislatura)

Intervenció de Miquel Iceta a la compareixença del vicepresident del Govern, en substitució del president de la Generalitat, per a informar sobre les darreres mesures adoptades pel Govern per a contenir el brot epidèmic de COVID-19

Parlament de Catalunya, 16 de desembre de 2020

[enllaç al vídeo]

Gràcies, president.

Honorable senyor vicepresident del Govern en substitució del president de la Generalitat,

Un cop més, començo la meva intervenció recordant les víctimes de la Covid-19, les seves famílies i amics i reconeixent totes i tots els professionals que durant aquests llargs mesos han lluitat en primera línia contra la pandèmia. Ho hem repetit tots molt al llarg de molt de temps, però cal insistir-hi.

I començo, president, per repetir les seves paraules: «No anem bé, no anem gens bé.» I li vull agrair la claredat i la contundència i torno a remarcar el nostre suport en la lluita contra la pandèmia; suport al Govern i si m’ho permet, vicepresident, un suport especial a la consellera de Salut. Estem en les seves mans, compti també amb nosaltres per fer-ho tot el millor possible.

Avui tornem a avaluar aquí les coses que està fent, les mesures que està prenent el Govern en les darreres setmanes, però tenint present que aquest és el darrer Ple de la legislatura, sembla inevitable no només fer un seguiment, sinó un balanç de la gestió de la pandèmia per extreure lliçons de present i de futur, no tant per la picabaralla entre partits absolutament eixorca i, en aquest cas, absolutament contraproduent, sinó per pensar què podem fer millor de cara al futur.

I una primera cosa que li volia dir, vicepresident, és que potser hauríem d’establir un mecanisme extraordinari de seguiment en aquest període que ens ha de portar fins al 14 de febrer. M’atreveixo a suggerir que un cop cada deu, quinze dies, una trobada de la consellera, del seu equip, amb els portaveus de Salut, perquè tots plegats puguem conèixer millor l’evolució de les coses i puguem contribuir des de la nostra posició política i des del nostre coneixement la millor manera d’afrontar una situació que, com vostè ha dit, no s’acaba el 31 de desembre ni molt menys.

Tres lliçons creiem que cal extreure d’aquesta crisi:

Primer, la Covid-19 ens ha fet més vulnerables i el xoc econòmic i social que ha provocat ha posat en evidència i vostè també se’n feia ressò que Catalunya no podrà sortir sola d’aquesta crisi. Com tampoc ho pot fer Espanya en el seu conjunt sense la Unió Europea i una cooperació internacional més forta. I, per tant, cooperació i coordinació entre governs, lleialtat institucional, això és el que la ciutadania ens reclama i espera, i més en el moment de fer front a una emergència sanitària.

En aquesta crisi, i lamento dir-ho, m’ho ha sentit dir més d’un cop, a vegades semblava que l’actuació del Govern, particularment en el primer semestre, estava més guiada per la confrontació política que no pas en buscar la competència i l’eficàcia en la seva gestió.

Avui també s’ha aprofitat per dir que el Govern d’Espanya no fa res, cosa que és radicalment falsa. Sovint ha semblat que vostès han volgut fer de la lluita contra el virus la lluita contra el Govern d’Espanya i, fins i tot, la lluita entre els socis del mateix Govern. Semblaven més encaparrats en marcar diferències entre vostès que en resoldre els greus problemes a què ens enfrontem. Vostè mateix es va haver d’aixecar d’una reunió de coordinació a causa de les filtracions que s’estaven produint.

Segona lliçó de la pandèmia. Tot i que alguns ja ho advertíem abans, però la pandèmia ho ha fet encara més evident: retallar en serveis públics essencials surt molt car. Estem travessant una crisi sanitària complexa, que deixa un llast econòmic i social en tots els àmbits i nivells. I ho fem estant a la cua d’Espanya en despesa sanitària, educativa i de serveis socials.

Pel que fa a Salut, cal reforçar el sistema públic de salut i fer-ho veritablement universal, equitatiu i de qualitat. Ja era abans de la pandèmia, això, una prioritat de país per garantir la seva cohesió social i territorial. I ho tornem a dir: Pacte de Salut, s’ha de fer, i hem de discutir, evidentment, ho deia el vicepresident, sobre l’infrafinançament que s’hagi pogut produir i com revertir-lo. D’acord, però fem-ho, perquè aquí ni tan sols hem començat a parlar-ne i amb això jo crec, vicepresident, que anem tard.

És obvi que ha estat l’esforç dels professionals en primera línia el que ha evitat mals majors, però són uns professionals que hem de recordar també que reclamen més diàleg, més negociació i més pacte. Durant la pandèmia, hem tingut tres col·lectius que han convocat vaga: els MIR amb unes condicions contractuals i salarials precàries; els facultatius de l’atenció primària que, per responsabilitat van desconvocar-la, però que han arribat esgotats, i la consellera se’n feia ressò, a aquesta segona onada; els treballadors i treballadores del transport sanitari, que porten seixanta-cinc dies de vaga indefinida i el departament ni tan sols els rep. Tot plegat fruit d’un concurs fet en temps de descompte pel conseller Boi Ruiz, però que vostès no han fet res per millorar, ans al contrari.

La crisi no ha acabat. A les portes del Nadal, les dades són preocupants i, per tant, certament hem de demanar més responsabilitat a la ciutadania, però també tot l’encert i diligència del Govern. Vostès, en molts moments d’aquesta crisi, han actuat de manera erràtica i poc coordinada, amb força disfuncions, ho hem tornat a veure de nou aquests darrers dies, quan es va endarrerir la reunió del Procicat i, en conseqüència, es va endarrerir la presa de decisions importants, deixant a sectors econòmics patint sense saber del cert si podien o no treure els treballadors de l’ERTO, per no dir, i parlo ja del balanç de tot el període, aquells quaranta-sis dies en que no vam tenir secretari de Salut Pública.

Vicepresident, el sistema de rastreig continua sense funcionar bé i ho diuen els rastrejadors, no nosaltres. I està molt bé fer 220.000 tests setmanals, però si després no se segueixen els contactes dels positius, de poc serveix.

El 061 continua sent de pagament en algunes companyies, i no han rescindit el contracte amb Ferroser, tot i que el Parlament ho ha aprovat, vostès s’hi han compromès i quan els preguntem, com avui mateix, no ens responen. Deia el director de l’Oficina Antifrau: «La major part de les contractacions fetes pel Govern durant la pandèmia han recaigut en grans corporacions.» Bé, també va lamentar el director de l’oficina que no hi ha hagut prou transparència ni retiment de comptes en tots aquests mesos i, per tant, i li preguntem on és l’auditoria de les despeses realitzades i les contractacions fetes.

Educació. Saben vostès que nosaltres creiem que no s’han garantit el dret a l’educació en condicions d’equitat. Hi ha hagut un alentiment i, en certs àmbits, un fracàs en posar a disposició de l’alumnat l’equipament informàtic. S’han agreujat les desigualtats socials i educatives, i, per tant, s’ha afeblit el paper de l’escola com a element igualador.

Necessitem el màxim de recursos, la màxima transparència i el màxim consens amb la comunitat educativa. Massa incertesa, massa improvisació. Avui mateix, mentre estem parlant, una ràdio ja ens diu que l’inici del curs de l’any vinent no serà el dia previst, sinó un altre, cosa que no discutim i, com sempre hem dit, i ho diem per endavant, suport a les decisions del Govern. Però, home, es podria haver aprofitat aquest Ple per comentar-ho. Nosaltres creiem que hi ha hagut massa incertesa, i massa improvisació i massa descoordinació.

Pel que fa a les residències, en fi, un informe recent d’Amnistia Internacional denuncia que a Catalunya i a la Comunitat de Madrid no es va respectar el dret a la salut, a la vida i la no discriminació de les persones grans pel fet de viure en un centre residencial. No ho diem nosaltres, com aquí citen molt els informes d’Amnistia Internacional, doncs, convindria aquest també tenir-lo molt present. Ah, és molt greu, perquè diu l’informe que es va negar l’assistència sanitària a persones pel sol fet de ser grans i viure en una residència. És greu.

Tercera lliçó de la pandèmia. Necessitem espais permanents de diàleg i consens per fer front comú a les nefastes conseqüències econòmiques de la crisi. Vostès no han cercat el consens, i vostè, vicepresident, ens emplaça a la propera legislatura. Espero que no l’hagi de dirigir vostè, i m’entendrà que li ho dic amb tota cordialitat, però pensant que algú ho podria fer millor. Però escolti’m, el pacte de la reactivació vostès no l’han buscat, i no serà perquè l’oposició, tota ella, amb els seus accents diferents, no li hagi demanat.

Durant aquests nou mesos ens hem trobat amb mesures insuficients que arriben tard, que arriben malament, però agafo també un repte que llança el vicepresident. Ens diu: «Escolta, això és una qüestió de tots, tots els governs, també el Govern d’Espanya.» Molt bé, hem de mobilitzar el màxim de recursos per fer front a la crisi econòmica i social de cara a l’any vinent. Doncs també compti amb nosaltres en la mesura que puguem ajudar en aquesta direcció, perquè és necessari, perquè no ho fem per un grup o un altre, un partit o un altre, ho fem pels catalans, ho fem per la societat catalana en el seu conjunt.

I, per tant, seria, era i és urgent posar fil a l’agulla per posar-nos d’acord sobre quins són els eixos que han de vertebrar la reactivació del país. I l’altre dia, que vam tenir l’oportunitat, i vostè també va tenir una reunió amb ell, que em consta que va ser profitosa, va venir el president de la Comunitat Valenciana. Ell pot exhibir aquest triple pacte polític institucional i social que ha vertebrat un pla de país, de País Valencià, en aquest cas. Nosaltres això no ho tenim, i ho hauríem d’haver tingut.

Nosaltres creiem que com a grup hem tingut una actitud responsable i de mà estesa per fer aquest esforç de país necessari, i m’ha estranyat, li he de dir, i com li he dit en privat, li dic també en públic, que vostè digui que el PSC s’ha instal·lat en la negativitat i només fa d’oposició, perquè, en fi, jo he rebut moltes crítiques, no només del senyor Carrizosa, per aquesta política de mà estesa i de diàleg pel Govern, però en fi, quan un rep de totes bandes, sempre pensa que potser la seva posició és equilibrada.

En tot cas, nosaltres creiem que el Govern ha de liderar més i millor. Vostè em pot dir, tindria tota la raó, en aquests moments ens trobem amb una situació excepcional dins del que ja era una legislatura excepcional, perquè no hi ha president, però, en tot cas, jo crec que els catalans mereixen que hi hagi un Govern capaç de governar amb lideratge polític, amb eficàcia de gestió, utilitzant de forma eficient les seves competències i recursos, un Govern capaç de cooperar amb altres administracions, un Govern capaç de fer que Catalunya avanci, que uneixi els catalans al voltant d’objectius compartits, que des del nostre punt de vista són la reactivació econòmica, la reconstrucció social, el feminisme, l’ecologia, l’equilibri territorial, la transparència i la qualitat de les institucions.

Nosaltres voldríem que el Govern de Catalunya fos un govern que faci possible que Catalunya torni a ser un dels territoris més dinàmics i econòmicament més potents d’Espanya. Creiem que a Catalunya estem en condicions i necessitem com l’aire que respirem recuperar forces, prestigi i lideratge.

Els catalans i les catalanes ho mereixen i ho reclamen, i, per tant, i si m’ho permet, i donat que la darrera intervenció serà la rèplica, però per nosaltres, si els catalans així ho volen, en la propera legislatura convindria canviar de rumb amb un govern eficaç, que si em permeten l’expressió, realment vagi per feina.

Moltes gràcies.

********************

RÈPLICA

Gràcies, senyor president.

Senyor vicepresident, consellers,

Molt breument. Jo els torno a donar suport, consellera, i espero no perjudicar-la, perquè la seva reacció al meu suport anterior m’ha semblat més pensant: «Ay, ay, ay, que hay abrazos que matan» que no altres coses. Dir-li que tinc per norma sospitar de tot Govern que en comptes de ser capaç de defensar en positiu la seva gestió busca permanentment la comparació amb altres que serien els responsables d’allò que va malament.

Ja li vaig dir exactament les mateixes xifres, perquè no en tinc de noves, en el darrer Ple sobre això. Hi ha hagut, fins al mes de setembre 329.675 treballadors protegits amb una despesa en prestacions socials de 449 milions d’euros; autònoms, 285.232 han rebut algun tipus de prestació de la Seguretat Social i no compto els nous, en el cas dels treballadors, els nous tipus d’ERTO que es van posar en marxa a final de mes de setembre.

Pel que fa a les empreses, 15.233 milions en avals ICO a 110.397 empreses catalanes. M’apresso a dir: Caldria més? Segur. I que hauríem d’estar treballant i ens hi convidava el vicepresident a preparar el 2021 des d’aquesta perspectiva? Segur. Però jo crec que no es pot minimitzar l’esforç realitzat. Qui menys ho pot minimitzar són aquells que diuen que tot és poc i que han votat amb PP, Ciutadans i Vox contra el projecte de Pressupostos Generals de l’Estat.

Per cert, s’han preguntat on és Pedro Sánchez? Avui, al Congrés, donant compte de l’estat d’alarma i donant compte dels Consells Europeus que han desbloquejat una quantitat superior als 140.000 milions d’euros, dels quals podrem gaudir si som capaços entre tots de mobilitzar els recursos, perdó, en aquest cas, els projectes necessaris.

Ho vaig dir en una altra ocasió, hauríem de situar una certa prioritat en les coses. Nosaltres els diem: primer, la primària; encara hi han consultoris, centres d’assistència primària que estan tancats i això objectivament està allargant llistes d’espera per patologies no Covid, però també impossibilitat d’atendre la Covid-19 en una primera línia que potser no és necessari en molts casos que passi a hospital.

Dos, rastreig i seguiment. Segueixen sense donar una informació que a mi em sembla que hauria de ser senzilla, perquè és un sí o un no. Si no es pot complir un mandat parlamentari, doncs el Govern té perfecte dret a explicar les raons, però això no es fa per les raons que sigui.

Tercer, els professionals. Jo crec que amb això tots estem absolutament d’acord. Hi han temes que tenen a veure amb condicions salarials i laborals i hi han altres que tenen a veure amb un acompanyament tècnic professional i de reconeixement i estímul col·lectiu. Fem-ho.

Quart, les llistes d’espera que augmenten. És veritat que això també va oscil·lant en funció de les demandes, diríem, de la Covid, però s’han allargat, segueixen en alguns mesos acumulant persones que han vist ajornades les proves diagnòstiques o el seu seguiment sanitari i convindria evitar que això fes una bossa impossible de gestionar o governar en el futur.

Màxima transparència. Jo comprenc que el Govern diu que dona tota la informació, però m’ha semblat apreciar que diversos grups considerem que encara no és prou, segurament el nivell de detall d’algunes coses seria, diríem, millorable i així ho va dir també el director de l’Oficina Antifrau per tal de buscar un argument d’autoritat que no sigui només l’opinió dels grups parlamentaris.

Dir-los-hi: tenen el nostre suport. El tenen. Si cal endurir restriccions, tindran el nostre suport. Si cal fer-ho, el Govern té el nostre suport i ho dic sense saber ni quines decisions estan pensant ni quines faran falta, però el tenen.

En fi, aquesta és la darrera intervenció de la legislatura i, per tant, em permetran que els desitgi a tots i a totes unes bones festes en què ens hem de regalar seguretat i precaució. Aquest Nadal no serà, no ha de ser, hem de vetllar perquè no sigui com els altres, perquè és el millor regal que uns i altres ens podem fer. I els petons que no hem donat, les abraçades que no hem compartit, doncs temps hi haurà per fer-ho. Hi ha qui va dient que Setmana Santa serà el nou Nadal, aprofitant aquesta consigna, de vegades, de compra, jo no sé si serà així, però en tot cas cuidi’s, cuidint-se molt, cuidem-nos una mica entre tots.

Gràcies.

Pregunta al President

Pregunta del president del grup parlamentari Socialistes-Units per Avançar, Miquel Iceta, al vicepresident de la Generalitat en substitució del president.

Parlament de Catalunya 16 de desembre de 2020

[enllaç al vídeo]

Gràcies, senyor president.

Honorable vicepresident de la Generalitat en substitució del president,

En el darrer ple de la legislatura la pregunta és gairebé obligada. Quin és el balanç que vostè fa de l’acció de govern en aquests tres anys?

******************

Honorable vicepresident de la Generalitat en substitució del president,

Entendrà que el nostre balanç no coincideix amb el seu. Potser vostè ha explicat el que li sembla que ha fet bé el Govern i a nosaltres ens toca explicar el que creiem que no s’ha fet bé o no s’ha fet.

Per començar, 46 dies sense secretari de Salut Pública enmig d’una pandèmia. Inexplicable.

Nosaltres creiem que s’ha prosseguit en la divisió de la societat, en l’erosió de les institucions, en la pèrdua de temps, energies i oportunitats pel país.

Això probablement té a veure amb que l’estratègia fixada pel president Torra era una estratègia de confrontació. El president Torra també considerava que el principal obstacle per la independència era la pròpia autonomia. Això podria explicar per què una bona gestió de l’autonomia no ha estat per vostès una prioritat.

No hi ha hagut pactes amb l’oposició, vostè ara els ofereix per més endavant. Però no hi ha hagut pacte ni per la reactivació econòmica, ni pacte per la reconstrucció social, ni el pacte de la salut al qual vostès s’havien compromès.

Seguim essent la Comunitat Autònoma amb menys inversió social i la que més està trigant en revertir les retallades.

Per exemple, en 10 anys la despesa de la Generalitat en salut ha baixat un 27% i, per tant, aquesta darrera legislatura no ha servit per revertir aquesta davallada.

Un altre exemple, les universitats rebien 1000 M€ el 2010 i avui en reben 800 M€ (un 20% menys).

La inversió en educació s’ha reduït en 700M€ en aquest període. És el 2,8% del PIB, de les més baixes d’Europa, lluny del 6% compromès en la llei d’educació de Catalunya. Som de les regions europees amb més segregació escolar i la quarta Comunitat Autònoma de l’Estat en la que el nivell de renda familiar més condiciona el rendiment acadèmic de l’alumnat.

La inversió en polítiques industrials era de 165 M€ el 2010 i enguany és de 50M€.

El pressupost del 2010 dedicava a cultura el 0,85% i ara el 0,61%.

Hi ha uns índexs massa alts de pobresa severa i pobresa infantil.

Estem a la cua d’Espanya en energies renovables.

Nosaltres creiem que hi ha hagut prioritats equivocades, divisió interna i mala gestió, i esperem que 14 de febrer els ciutadans i les ciutadanes del nostre país considerin que és hora de canviar.

Intervenció en el tercer debat en el ple del Parlament sobre la gestió de la pandèmia

Intervenció de Miquel Iceta en el debat subsegüent a la compareixença del vicepresident del Govern, en substitució del president de la Generalitat, per a informar sobre les darreres mesures preses pel Govern per a contenir el brot epidèmic de la pandèmia de Covid-19

Parlament de Catalunya, 2 de desembre de 2020

[enllaç al vídeo]

Gràcies, president.

Honorable senyor vicepresident del Govern en substitució del president de la Generalitat. Avui tornem a ser aquí per fer un seguiment de les mesures preses pel Govern en les darreres setmanes i per analitzar l’impacte sanitari, social i econòmic que han tingut aquestes decisions.

Un cop més, començo per recordar les víctimes de la Covid-19, a les seves famílies, als seus amics, i per reconèixer l’esforç, els esforços de tots els professionals que encara estan lluitant en primera línia contra aquesta malaltia. Encara som lluny de poder donar per acabada la segona onada de la pandèmia i tenim el cap posat en una possible tercera onada. Esperem que no, desitgem que no.

El cert és que les dades de propagació del virus han anat millorant aquests darrers dies, amb algun ensurt, i per tant sembla que anem per bon camí. Així doncs, mantinguem tots i totes tota la precaució i tota la responsabilitat. Iniciem doncs aquest mes de desembre amb un optimisme prudent, però també amb temors i amb preocupació. Potser és un símptoma dels moments que vivim, plens de dubtes i incerteses. Un temps en què els governs els ha tocat fer front a un dels reptes més importants que ha viscut el món en les darreres dècades. I, en l’esforç per vèncer la pandèmia, el Govern segueix comptant i comptarà sempre amb el nostre suport.

Deia que iniciem aquest mes de desembre amb optimisme prudent, amb temors i amb preocupació.

Optimisme des de la prudència. Les dades epidemiològiques milloren, tot i que molt lentament i amb algun ensurt. Això és cert tant en l’índex de contagis com de persones a les UCI. Baixa la pressió hospitalària i, per tant, són dades molt esperançadores que ens animen a seguir en el camí de la responsabilitat i de la prudència. Aquesta segona onada ens ha agafat ja cansats, esgotats, i particularment els professionals sanitaris que porten mesos lluitant en primera línia contra aquesta pandèmia. La ciutadania ha fet també un enorme esforç. Cal doncs que mantinguem la màxima responsabilitat perquè el risc d’un rebrot continua senthi.

Optimisme prudent també perquè tenim a tocar l’aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat, uns pressupostos progressistes que suposen una oportunitat perquè arribin a Catalunya més de 24.000 milions d’euros per iniciar la reconstrucció social i la reactivació econòmica del país. Més de 2.300 milions en inversions i transferències per a Catalunya. Uns bons pressupostos que no podem deixar escapar perquè ens ofereixen l’oportunitat de mirar el futur amb més seguretat, amb més esperança i també amb més ambició. Conscients que estem en un moment molt complicat, aquest nou punt de partida ens pot permetre avançar cap a una societat més cohesionada i justa, i volem fer-ho en paral·lel amb la recuperació del creixement econòmic.

Parlava d’optimisme prudent perquè també el mes de gener tindrem previsiblement les primeres vacunes a tot Espanya. Hi ha un acord del Consell Interterritorial de Salut per determinar prioritats i mecanismes de vacunació. A Catalunya, la consellera Vergés va anunciar divendres la previsió de 900.000 dosis de vacuna a partir del primer trimestre de l’any vinent.

Però els deia que iniciem també aquest mes de desembre amb temors, el temor a una tercera onada. Perquè és veritat que hem iniciat la desescalada, però amb xifres més similars a les de finals de setembre que no pas a les del mes de juny, i al setembre deien vostès que estàvem en una –deien– «estabilitat crítica». Doncs bé, en aquest marc afrontarem les festes de Nadal i, per tant, màxima prudència de la ciutadania. I tant. Però també màxima preparació per part del Govern per tenir tots els mecanismes de control a punt, per garantir que una possible tercera onada no ens torni a agafar a contrapeu. Ens preocupa llegir aquests dies que els mateixos rastrejadors diguin que la gestió del sistema de rastreig per part de Ferrovial i, cito literalment, «és d’una ineficiència brutal». Per tant, la contenció del virus haurà de passar per reforçar i mantenir en condicions òptimes el sistema de vigilància i rastreig.

Temor també a que el sector sanitari, els professionals, no han pogut tenir cap descans i, per tant, estiguin en pitjors condicions d’afrontar una tercera onada. I aprofito per recordar que ens cal més diàleg, més negociació, més complicitat amb els professionals sanitaris. Han de rebre tot el nostre suport i el nostre reconeixement. Un suport que té a veure amb les condicions salarials, amb les condicions contractuals, amb l’estabilitat en les condicions de treball, i que necessiten també un suport tècnic i també emocional. Tots estem d’acord en què ha estat precisament la feina dels professionals sanitaris el factor que més ens ha ajudat a donar resposta a aquesta crisi. I ara cal que, des de la política, corresponem a aquest esforç.

Temor, també, a que els sectors econòmics més afectats, els autònoms, el comerç, la restauració, els esports, la cultura no puguin aguantar sense uns ajuts promesos que no acaben d’arribar. I, per tant, i si us plau, més suport, el màxim suport als sectors afectats. Conscients de les limitacions, i conscients que probablement mai no en tindrem prou, però realment alguns dels sectors no se’ls ha tingut prou presents en una crisi que els ha afectat, i és una crisi sobre la qual no tenen cap mena de responsabilitat, però que els està impedint obtenir i generar ingressos.

Deia l’altre dia el secretari de Salut Pública que, si tinguéssim els ajuts de França, no aixecaríem les restriccions. No ho sé. El que sí sabem és que les comunitats autònomes tenen més marge per establir mesures compensatòries més contundents. Hi ha comunitats autònomes que estan destinant més ajuts als sectors econòmics afectats que no pas Catalunya. Els ho diem nosaltres però també els agents econòmics i socials més representatius de Catalunya i el mateix món local. Cal diàleg social i una proposta econòmica urgent per compensar els sectors afectats per la crisi i cal que el Govern respongui a l’exigència de diàleg que els ha estat plantejada per Foment, Pimec, Comissions i UGT.

Els deia també que aquest mes de desembre l’encarem amb preocupació, preocupació per l’increment de la vulnerabilitat dels més febles i pels ajuts insuficients per part del Govern de la Generalitat.

Vicepresident, només una de cada quatre persones que tenen dret a percebre la renda garantida de ciutadania la percep realment, i això ja passava abans de la crisi sanitària. Des del nostre punt de vista, el seu govern no està actuant de la manera més eficaç possible ni està utilitzant tots els recursos de què disposa per evitar deixar ningú enrere. De moment, ha tornat a tancar el mes d’octubre amb més de 900 milions d’euros a la caixa. Ho dèiem abans de la crisi i ho mantenim ara: durant aquest temps no s’ha produït cap nova proposta, prestació o servei que hagi millorat substancialment la vida d’una part important de catalans i catalanes. Les llistes d’espera segueixen creixent, tenim uns índexs molt alts de pobresa severa, continuem sent la comunitat autònoma amb menys inversió social dels darrers deu anys i la que més està trigant a revertir les retallades. Si volem gestionar –que ho volem– l’Ingrés Mínim Vital, ja ens podem espavilar per fer-ho bé.

Preocupació també perquè, de nou, el Govern ha emès missatges contradictoris, aquesta vegada sobre la possibilitat o no de celebrar eleccions el 14 de febrer. El mateix dia que s’anunciava el pla desescalada es deia que potser no es podrien celebrar les eleccions. No pot haver-hi una contradicció més flagrant en una mateixa frase.

Preocupació també perquè en cada declaració del Govern, amb cada decisió, es fa palesa la divisió interna de l’executiu, i al final és la ciutadania la que en pateix les conseqüències. Tenim un govern que desafina, sembla no tenir partitura i no para de desentonar. I ni en el pitjor moment són capaços de tenir un comportament a l’altura de la responsabilitat que tenen.

I per si això no fos poc, els grups de l’oposició i la ciutadania no tenim una informació suficient i veraç. No hi ha indicis que millori la transparència a aquest respecte. Com és possible fer tantes rodes de premsa i ser tan opacs? I permeti’m que li’n posi alguns exemples: On són els estudis epidemiològics, recomanacions de Salut i de Protecció Civil que aconsellen quina és la millor manera d’organitzar les eleccions? Potser ho sabrem divendres i esperem la reunió amb ansietat.

Quin és el destí del fons Covid? Nosaltres creiem que encara manca informació sobre quina ha estat la reprogramació pressupostària i quina ha estat l’aplicació concreta dels recursos extraordinaris provinent de l’Estat. I, per tant, ens agradaria que el Govern en aquest sentit marqués el pas i ens evités haver d’insistir-hi. Volem saber a què s’han dedicat concretament aquests recursos, tant els propis com els provinents de l’Estat.

On és l’auditoria dels pagaments fets a l’assistència sanitària privada pels serveis oferts durant la pandèmia? Per saber si s’ha pagat justament o no.

Quants recursos s’han dedicat a millorar els sistemes d’informació epidemiològica? Quant personal hem incorporat en els diferents serveis sanitaris i en residències?

Vicepresident, entendrà que vulguem la màxima informació, la màxima transparència, el més exigent rendiment de comptes, que és l’únic que pot generar la màxima confiança, que és el que els ciutadans ens reclamen.

El nostre grup parlamentari ho ha dit des del primer moment: calia i cal sumar esforços, calia i cal treballar junts, calia i cal una cooperació entre institucions. I és especialment en moments com aquest que cal un esforç de país, cosa que implica actuar amb lleialtat, amb fermesa i amb responsabilitat.

L’actitud dels socialistes durant tots aquests mesos des dels ajuntaments, des de l’oposició al Parlament de Catalunya i des del Govern d’Espanya ha estat una actitud responsable i lleial, sempre amb l’oferiment de mà estesa. I, en canvi, no podem dir el mateix del Govern de la Generalitat, que massa sovint ha volgut centrifugar responsabilitats, elaborar memorials de greuges i cercar excusa. És un clàssic del nacionalisme català: la culpa és sempre dels altres. I vostès no han deixat de posarho en pràctica ni en els moments més difícils de la pandèmia. També avui.

Escoltin, 329.675 treballadors estaven especialment protegits el mes de setembre, amb una despesa de 449,1 milions d’euros en prestacions socials. Aquest darrer mes, un total de 285.232 autònoms catalans han rebut algun tipus de protecció de la seguretat social, i des de la tribuna el Govern ens diu que no hi ha hagut una aportació directa del Govern d’Espanya als autònoms. Mirin, no diguin mentides, diguin la veritat. Diguin potser, si volen, que arriba tard i malament, que és la seva excusa habitual. Però realment l’únic govern que ha arribat tard i malament és el seu, amb l’agreujant que s’hi va posar molt més tard.

I permeti’m que acabi dient que nosaltres el que voldríem és que tot el que es fa ho haguéssim pogut acordar abans. Li he fet abans la pregunta corresponent. Nosaltres haguéssim volgut també que tinguéssim ja les bases d’un nou Pacte de Salut. El president Torra hi insistia sovint, però vostès no s’hi han posat. Haurà de ser a la propera legislatura, esperem que amb un altre govern, que cregui de veritat en el diàleg, la corresponsabilitat i la lleialtat.

Moltes gràcies.

————————————————

RÈPLICA

Gràcies, president, i molt breument. Algunes qüestions de xifres, la Generalitat ha rebut 3.165,6 milions d’euros, i encara n’ha de rebre alguns més. Vostè ens diu: «No hem gastat fins que no els hem rebut», bé, doncs, podrien haver plantejat que els que ja estaven compromesos s’haguessin pogut gastar, això sempre és una discussió i un marge discrecional. Vostè diu: «Aprofitarem el major marge de dèficit.» Veurem a final d’any i estarem encantats que així sigui, perquè nosaltres en som partidaris.

Sobre què s’ha fet i què ha fet l’Estat. Home, el mes de setembre hi havia 329.675 treballadors protegits amb algun tipus de subsidi, ajuda o ERTO, 285.232 autònoms han rebut algun tipus de prestació de la Seguretat Social. Certament, no és ajut directe, però sí avals de 15.233,2 milions d’euros a 110.397 empreses catalanes. Sempre es pot dir: «N’hi hauria d’haver més.» Bé, els que volen més recursos a Catalunya encara són a temps, poden votar els pressupostos, tenen aquesta oportunitat. Hi ha grups d’aquesta cambra que ho han fet, no només els que formem part del Govern i jo els vull reconèixer aquest esforç, perquè, sens dubte, voldrien molt més, segur, però han considerat que l’avenç és significatiu i, per tant, suficient.

Miri, senyora Budó, si vostès haguessin gestionat els ERTOs, primer, no sé si hi haguessin hagut ERTOs, però en tot cas només pels cent mil primers. Ajustem-nos al que ha passat i vostès, pel cent mil primers. Bé, nosaltres ho hem fet amb una mica més encert… Ara, té vostè raó. Hi ha coses que s’han d’afinar i ajustar. Hi ha bases de dades que no són suficientment potents. Hi ha hagut la necessitat d’inventar aquest codi postal, per dir-ho així, imaginari i té vostè raó i s’ha de millorar, evident. Ara, jo no minimitzaria l’esforç, entre altres coses, perquè és un esforç que fem entre tots a partir dels nostres impostos, perquè els diners, a part dels que vinguin d’Europa sense necessitat de ser reemborsats, són diners que surten de la gent.

Al senyor vicepresident, bé, segurament no ens posarem d’acord, però reconegui’m una cosa. Vostè avui, en la resposta a la meva petició de més informació, ha estat més detallat que en altres ocasions. Això és fàcil de comprovar.  Per tant, el problema no és que no estiguem d’acord. És que nosaltres segurament li estem demanant més detalls i concreció i informació, per dir-ho així, sobre el paper de la que hem tingut; que la tindrem, perfecte, perquè aquí es tracta de que tothom servim de la millor manera possible als nostres conciutadans.

Jo volia fer-li alguna referència al que creiem que cal i que potser es pot fer encara un esforç addicional a l’hora d’acordar. És veritat, quan una pandèmia, i ha passat a tots els governs, et desborda, tu el que has de fer és gestionar i tirar i moltes vegades això impedeix fer les coses d’una altra manera, certament. Ara, quan estem parlant de sectors econòmics als que s’ha de compensar, home, sí que seria molt convenient que hi hagués un acord, una complicitat, una informació, un esforç previ de negociació. I, per tant, creiem que cal fer aquest esforç i que el Govern, en aquest terreny, pot  i ha de fer més.

Dos, afinar. Al final les coses surten per prova i error. Trobem que hi ha marge de millora. Tots diem que hi ha marge de millora, doncs aprofitem-lo i que realment la ciutadania tingui la tranquil·litat de que quan descobrim un error, l’esmenem, i quan veiem com es poden fer millor les coses, ho fem.

Després, gastar. Vostè ens diu que es gastarà tot el que pugui i més, doncs confiem en això. I després, una cosa que no em surt amb una sola paraula, expliquin sense sorolls, perquè, certament, el Govern de Catalunya ha tingut, i vostè diu i amb raó, diu: «Miri, tot govern de coalició té el seu debat intern» però clar, abans es deia: «O es recorre al Mede o no s’hi recorre» i nosaltres, la veritat, sintonitzem més amb la posició que el vicepresident i conseller d’Economia i Finances ha expressat sempre, que no pas amb la que l’altre soci de govern planteja.

I, per últim, les prioritats, segueixen sent les mateixes: primària, rastreig i seguiment, professionals, alerta a l’augment de llistes d’espera, suport als sectors econòmics afectats i màxima transparència. Això és el que li demanem. Creiem que el Govern pot fer més en aquests terrenys. Celebraríem que ho fes i, com sap, la nostra actitud sempre és d’ajuda, de suport, perquè ens hi va a tots i, no crec que exageri, la vida.

Gràcies.

Pregunta al President

Pregunta del president del grup parlamentari Socialistes-Units per Avançar, Miquel Iceta, al vicepresident de la Generalitat en substitució del president 

Parlament de Catalunya, 2 de desembre de 2020 

[enllaç al vídeo]

Gràcies, senyor president,

Honorable vicepresident de la Generalitat en substitució del president,

Ahir teníem l’oportunitat de rebre la visita del President de la Generalitat Valenciana, que entre d’altres coses  ens explicava l’estratègia valenciana per a la recuperació, basada en tres pilars: un acord polític, un acord social i un acord amb totes les institucions del País Valencià.  Això els ha portat a definir una estratègia compartida que tothom pot conèixer i disposar. A Catalunya no s’ha fet aquest pas, i m’agradaria que ens pogués explicar quins són els motius que expliquen que a Catalunya no haguem pogut assolir un acord polític, institucional i social per la recuperació.

………………………

Senyor vicepresident, vull felicitar-lo perquè hi hagués una trobada amb el President de la Comunitat Valenciana, però vostè no ha entès del tot la meva pregunta.

La gran diferència entre el pla de recuperació valencià i el seu és que el valencià ha estat acordat, i el seu no. Aquest era el fons de la meva pregunta.

Vostès, fins i tot, per proposar un contracte programa per a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals fan una proposta signada pels diputats dels grups del Govern, sense fer cap esforç per compartir-lo amb altres.

S’han trobat amb una exigència del món econòmic i social perquè considera que no s’estan utilitzant prou les eines del diàleg per rescabalar els sectors afectats per la pandèmia. Vostè ens anuncia la reunió del divendres, però és que ja fa més d’un mes que li reclamem que treballem conjuntament per a la preparació del dispositiu electoral.

No li pot estranyar que li digui que el seu Govern no destaca per la voluntat de diàleg ni d’acords amb els altres. Ni amb la resta de forces polítiques ni amb les forces econòmics i socials, i això ho estem veient en temes tan rellevants com el contracte programa de la Corporació o les exigències dels agents econòmics i socials sobre el diàleg que no han estat ateses.

Per tant, perfecte tenir un programa de recuperació, però en canvi suspens en el diàleg perquè això no ha estat concertat amb ningú més que amb els membres del Govern.

Intervenció en el debat parlamentari sobre les darreres mesures preses pel Govern per a contenir la pandèmia


Intervenció de Miquel Iceta en la compareixença del vicepresident del Govern, en substitució del president de la Generalitat, per a informar sobre les darreres mesures preses pel Govern per a contenir el brot epidèmic de la pandèmia de Covid-19 

Parlament de Catalunya, 18 de novembre de 2020 

[enllaç al vídeo]

Moltes gràcies, president.  

Honorable senyor vicepresident del Govern, en substitució del president de la Generalitat; conselleres, conseller, 

Començo, com és obligat, per manifestar el nostre condol per a les víctimes, a les seves famílies, als seus amics i amigues, per donar ànims a les persones que estan lluitant en aquests moments contra la malaltia i per donar suport a tots els metges i infermeres i al personal sanitari que estan lluitant en primera línia.  

Avui tornem a ser aquí per fer un seguiment de les mesures preses pel Govern de la Generalitat, en els darrers dies i setmanes, i per analitzar l’impacte sanitari, social i econòmic d’aquestes decisions.

Però vull començar amb un missatge d’esperança: les mesures de restricció de l’activitat i de la mobilitat que s’han pres en el marc d’aquest nou estat d’alarma estan donant com a resultat l’alentiment de la propagació, la reducció i l’estabilització de la taxa de reproducció del virus.  

És veritat que encara tenim un nombre de contagis diaris a Catalunya –són, em sembla, 2.124 les darreres xifres que hem rebut– i també sabem que, malauradament, la pressió sobre el sistema sanitari és encara molt elevada, però les mesures de restricció estan donant resultats; i ho hem de dir per animar-nos a perseverar, no per abaixar la guàrdia, com bé deia la consellera de Salut.

És veritat que les darreres setmanes hem passat d’una estratègia de contenció a la de mitigació, perquè s’havia estès massa el virus; en aquests moments, no es tracta tant de rastreig, sinó de detectar persones positives, la major part d’elles perquè tenen símptomes, amb tests PCRs o el test ràpid d’antígens, que avisin ells mateixos, elles mateixes, els seus contactes i que facin quarantena.  

Malauradament, encara hi ha molts retards en aquest procés. La transmissió ja fa setmanes que és comunitària i el volum a rastrejar continua sent insostenible. Creiem, en la nostra opinió, que en aquest procés el Govern continua sense haver explicat prou bé els canvis de protocols sanitaris, i mentrestant la ciutadania espera amb frustració que els rastrejadors truquin per fer-ne el seguiment. De totes maneres, volem celebrar que s’hagi decidit reforçar el personal dedicat a la vigilància epidemiològica; ens sembla que hem fet una mica tard un altre cop, i també hem d’assenyalar que s’incompleix el mandat parlamentari de rescindir el contracte amb Ferrovial.  

El passat 12 de novembre el Procicat va decidir prorrogar fins al 23 totes les mesures de restricció, excepte la reobertura dels centres d’estètica. Ahir es filtrava, amb gran soroll i generant un gran desconcert, una proposta del Govern per a la reobertura progressiva d’activitats. Mirin, jo intentaré fer un esforç de contenció, i sé que potser no em poden donar la raó, però el cert és que els catalans i les catalanes no es mereixen aquest desgavell. Deixi’m que els digui: em fa l’efecte que actua amb més responsabilitat l’oposició que el mateix Govern.  Abans, la meva companya Eva Granados els recordava que dels trenta-vuit decrets que vostès han presentat, hem donat suport a trenta-sis.

Jo ja sé que moltes vegades les filtracions són inevitables, però el mal que generen…, i, vicepresident, cregui’m, no faci responsable els mitjans de les filtracions: els mitjans tenen una obligació, que és recollir informació, i si n’hi ha, n’hi ha, i ningú els pot demanar que deixin de donar la informació a què accedeixen. I. per tant, jo els demano que facin aquest esforç, perquè, a més, estem davant d’un Govern que ja ens està anunciant que si les eleccions li permeten voldria seguir amb el mateix esquema de governació; crec que no ens ho mereixem. I, per tant, per respecte al conjunt de la població, però particularment als que més han patit en primera línia aquesta malaltia, jo els demano que facin aquest esforç.  

Avui vostè no ha volgut respondre a la comissió de control la pregunta ben senzilla de si era cert o no aquest trencament a la comissió que ha d’establir les mesures de restricció, però si hem de fer cas a tots els digitals i els diaris que tenen també una edició digital, doncs, això ha estat així. Jo els emplaço que resolguin aquesta qüestió immediatament, no ens ho podem permetre ni un minut més.

Jo confio que la decisió que finalment es prengui seguirà seguint criteris sanitaris i epidemiològics, i, per tant, ja els ho anuncio: tenen el nostre suport –tenen el nostre suport–; no pot ser d’una altra manera, des del nostre punt de vista.  

Ara, seguim dient: és molt millor haver-ho pogut concertar abans i prendre en paral·lel les mesures per rescabalar els sectors afectats que seguir-ho fent de la forma en què s’han fet fins ara.  

Liderar implica mobilitzar recursos, i és urgentíssim mobilitzar-los tots. Des del nostre punt de vista, el Govern no està actuant de la forma més eficaç possible, ni tampoc està utilitzant tots els recursos de què disposa. Deixi’m que li posi alguns exemples:  

Els autònoms –n’hem parlat molt aquest matí–…, centenars de milers d’autònoms que al llarg de molts anys han sentit que eren el futur, que calia premiar l’emprenedoria, i, en canvi, ara es troben que han de participar en una espècie de marató per tenir un ajut…, o bé, millor…, no, marató, no, esprint, perquè es tractava d’arribar els primers, per tenir un ajut, un ajut que els permetria eventualment superar amb penes i treballs la situació en què es troben. Són víctimes d’un mal sistema informàtic, sí, però no només; nosaltres crèiem que hi havia un problema en el disseny d’aquesta ajuda.  

Avui, el conseller Tremosa ens ha dit que hi han previstes altres mesures pensades d’una altra forma; doncs, esperem que així sigui pel bé de tots. Ara, el sistema que el primer que arriba, primer s’ho emporta no pot ser un bon criteri per establir ajudes tan necessàries. Sembla que hagin assumit, almenys parcialment, alguna responsabilitat. Han canviat l’equip directiu del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Deixi’m que els digui: hi ha molta gent que té dubtes si el que calia era canviar l’equip o canviar el cap del departament. Però, en tot cas, això és responsabilitat seva.  

Sobre les escoles. La setmana passada el seu Govern reconeixia que el 90 per cent dels 3.000 centres escolars de Catalunya no disposen de connectivitat adient. No pot ser. I, per tant, nosaltres els exigim que avencin de forma molt –molt, molt– clara, molt rotunda, en aquesta direcció. I, per tant, menys aventures aeroespacials i més assegurar la connectivitat de les escoles.  

Entitats socials. Se’ls deu 256 milions d’euros, el 63 per cent és un deute de la Generalitat. El 94 per cent d’aquestes entitats tancarà amb pèrdues. I vostès, a més, havien promès la incorporació a les residències de 1.800 professionals. Avui encara no en tenim notícia. Per tant, nosaltres els demanem: celeritat, eficàcia, transparència. Vostès s’entesten a dir que no però nosaltres seguim veient en els números que vostès mateixos proporcionen un escreix de 891 milions que no s’estan aplicant en plena crisi sanitària.  

Abans d’acabar l’any l’Estat haurà transferit 3.225 milions d’euros, més l’addicional 0,2 per cent de l’objectiu de dèficit, que seran 420 milions més. Per tant, hi ha recursos. Segurament no tots els que voldríem, això sempre és així. L’Estat, de totes maneres, també ha dit que amb aquestes coses serà flexible. El que demanem és que tinguin la mateixa pressa per gastar com han tingut per reclamar. Que vagin compassades.  

Jo no sé si és que vostès comparteixen la tesi del president Torra, que deia que el principal obstacle per a la independència era la mateixa autonomia. Clar, si és així puc entendre que no tinguin gaire interès de que l’autonomia funcioni bé, però la seva obligació envers la ciutadania de Catalunya és fer funcionar bé l’autonomia amb les competències i recursos dels que disposen. I cal lideratge que nosaltres no sabem veure en aquests moments.  

De totes maneres, i ho he reconegut moltes vegades: jo dono per fet que tots els governs fan els màxims esforços, que tot això ens està sobrepassant amb molt. Però li demano que facin un esforç per traslladar certesa, confiança a la ciutadania. I això només es pot fer amb informació, de la bona, no de la filtració, amb concertació i amb eficàcia amb la gestió dels recursos públics. Si no, la ciutadania esdevé una víctima col·lateral de la mala gestió del Govern.  

I aquests missatges contradictoris. Jo sé que a vegades tothom tenim molta pressa per comunicar el que poden ser bones notícies, però no ho fem abans que siguin certes, perquè sinó, en un context de trams, fases, nivells de transmissió del virus que van variant cada dia, doncs, en aquests moments hi ha molta confusió entre l’opinió pública, i jo crec que des del Parlament, però particularment des del Govern s’ha de lluitar contra això.  

I, sobretot, el que voldríem, és que potser ens vindrà una tercera onada. Ningú volem cridar el mal temps, i per això dic «potser». Alguns som una mica més ferms i diuen «segur que la tindrem». Home, pensem-la bé. M’ha semblat bé, m’ha semblat que era la consellera Budó…, deia «no estem encara a la desescalada». I és veritat, no estem de desescalada. Ara, confiem que algun dia sí que la podrem fer. Confiem que algun dia sí tindrem uns criteris ben assentats. Que no intentarem córrer més del compte, que tots reconeixem que vam córrer més del compte, potser, abans de l’estiu. I que, per tant, tinguem els criteris ben fixats, que tinguem, ara sí, ja llestos, els mecanismes de vigilància i rastreig. Que tinguem el test d’antígens, perquè és veritat que no és tan, tan segur, però sí que ens permet segurament tenir informació molt més ràpidament. Acabar amb la reimplantació, si es pot fer servir aquesta expressió, de l’atenció primària. Encara hi ha massa centres que estan tancats i que per tant no poden exercir les seves funcions en detriment de les urgències hospitalàries i de la pròpia salut dels ciutadans. És veritat que cal assegurar la capacitat assistencial. Si vénen noves onades haurem de reproduir dobles circuits als centres sanitaris, i, per tant, hem de fer aquest esforç des de ja. I, després, dir-los: hi ha malalts que no tenen la Covid però que tenen malalties molt severes, i hem de reconèixer que no estem prou preparats a vegades per donar resposta amb celeritat. S’han cancel·lat massa visites, massa proves diagnòstiques, i això s’ha traduït en un deteriorament de les possibilitats de salut i de vida de molta gent.  

Miri, vicepresident amb funcions de president: nosaltres volem que el Govern l’encerti, que el Govern ho faci bé. Que el Govern, en aquest període d’interinitat, no vegi malmeses les seves capacitats d’actuació. Els ho reitero: comptin amb nosaltres, per al que calgui. Però, sobretot, vostès mateixos, augmentin el nivell d’autoexigència, perquè els catalans i les catalanes així ho mereixen. Moltes gràcies. 

RÈPLICA 

Algunes acotacions, que han de ser breus.  

Una, per agrair quan el Govern diu: «ens hem equivocat»; tots podem dir, doncs, hi ha la valentia de dir-ho. Però si em permeten, i sense afany de polèmica, hi ha errors i errors. Vejam si m’explico. Si de cop i volta ens hem equivocat en prendre una mesura d’una limitació perimetral o d’un horari, bé, pot ser un error. Però jo crec que el que avui més ha escandalitzat l’opinió pública i la Cambra és la decisió d’uns membres del Govern d’un determinat partit de dir que no s’asseuen amb membres del Govern de l’altre partit, perquè no se’n fien. Això no és un error. Amb perdó, és un pecat. I per tant, ens hauria agradat molt escoltar de la veu del vicepresident: «No patiu, això ha estat un incident que no es repetirà i aquesta tarda mateix ho solucionem, perquè penso convocar els que havien d’assistir a aquella reunió, i sota la meva presidència això ho arreglem». Això ens hauria agradat.  

Segona consideració. La consellera de Salut ha dit, amb molt èmfasi: «és que no s’ha rebut cap ajuda del govern d’Espanya». Bé, li refrescaré la memòria perquè, com ella deia, no és del Ministeri de Sanitat, no.

Miri, 329.675 treballadors han rebut alguna ajuda en forma d’ERTOs o de subsidi d’atur. Han estat 108.648 les empreses que han rebut fins a 14.949 milions d’euros en crèdits ICO, que ahir van ser, a més, prorrogats en el temps. Han estat 285.232 autònoms que han rebut ajudes directes del Govern d’Espanya; uns quants. Tindria vostè raó si digués: «haurien de ser més». I és que jo sempre ho vaig dir, des del primer dia dir que s’arriba tard i malament, o que caldria més; és el bingo, perquè, segur. El que passa és que posem les coses en els seus justos termes. També hi ha hagut aquests quaranta-sis milions del Fons Social Extraordinari dels quals n’han anat tres, si no recordo malament, a beques menjador directament del Govern d’Espanya.

Jo voldria acabar com vaig acabar la segona intervenció de la primera compareixença del vicepresident, marcant-nos deures. Però si m’ho permet, no només per al Govern, són deures per a tots plegats. El primer –i la consellera ha estat clara en aquest sentit i l’encoratgem a seguir– la primària. Ens fa molta por, molt de respecte, el retard que estem tenint, que entre d’altres coses, està augmentant les llistes d’espera de proves diagnòstiques i les llistes d’espera de persones que no tenen Covid, però sí que tenen patologies preexistents o problemes molt seriosos, com el càncer i altres que s’han mencionat.  

Tercera qüestió, rastreig i seguiment. Ara probablement, amb aquesta, diríem, escampada comunitària, no és el millor moment, però hem d’estar preparats perquè estic segur que seguirem reduint la corba, arribarà el moment on estarem en condicions d’acabar de contenir l’expansió de la pandèmia si tenim bons mecanismes de rastreig i seguiment.  

Quart. Professionals sanitaris. Abans citava Jéssica Albiach un cas la declaració d’un cap de servei; se’n podien citar tants. Hem de fer un esforç en aquesta direcció, perquè amb aplaudiments i discursos no n’hi ha prou. Hi ha un tema de condicions laborals, hi ha en un tema de suport tècnic i professional, i de valoració de la feina, que segurament tenim encara marge de millora.  

Cinquè. Els sectors afectats han de rebre suport econòmic. I és veritat, i els ho hem de poder dir als ulls, i hi hauran activitats que encara no es podran reprendre amb cert temps. Per tant, això s’ha de fer.  

Després, seguim sense entendre per què el Govern no ha pres cap iniciativa per establir acords en matèria de reactivació econòmica o del mateix pacte per la salut. És veritat que tots estem amb aquest compte enrere –bé, el Govern sembla que hi estan més que nosaltres– però hi ha aquesta interferència, diríem, d’unes eleccions properes. Però s’hauria de fer.  

I per últim, màxima transparència. No s’hi val a adreçar la gent a les webs de la Generalitat. No s’hi val dir: «això ja està dit». Nosaltres creiem que encara hi han seriosos dubtes sobre quina ha estat la reprogramació pressupostària i quina ha estat l’aplicació de recursos extraordinaris provinents de l’Estat, i per tant, ens agradaria que el Govern, en aquest sentit, marqués el pas i ens evités d’haver de fer-ne menció en ulteriors ocasions.  

Moltes gràcies. 

Intervenció en el debat parlamentari sobre la segona onada de la Covid-19

INTERVENCIÓ DE MIQUEL ICETA EN EL DEBAT PARLAMENTARI SOBRE LA SEGONA ONADA DE LA COVID-19 (Parlament, 4 de novembre de 2020)

[enllaç al vídeo]

Gràcies, president.

Honorable senyor vicepresident del Govern en substitució del president de la Generalitat, membres del Govern.

Començo, com s’ha fet per part d’altres intervinents, recordant les víctimes de la Covid-19, les seves famílies, els seus amics. Volem acompanyar-los en el sentiment, en el dolor que compartim amb ells. També aprofito per animar aquells que estan lluitant contra la malaltia, que l’estan patint en aquests moments, animar-los, se’n sortiran. I també començo per reconèixer els esforços dels professionals que estan lluitant en primera línia contra la pandèmia. Ho hem dit molt durant llargues setmanes i mesos, però cal insistir-hi, perquè aquesta crisi sanitària malauradament continua i en tenim per estona.

És una crisi amb unes xifres dramàtiques. Deia jo mateix en aquest faristol amb motiu del ple específic del mes de juliol que una crisi d’aquesta naturalesa no hem de convertir-la en un camp abonat per a la lluita partidista. I ho mantinc i potser encara amb més èmfasi. I això implica fer un esforç de contenció. I jo el faig per responsabilitat, per convicció i, sobretot, perquè la ciutadania ho mereix i ens ho reclama.

No és moment de lluites partidistes ni d’electoralisme. No és moment de dir que un govern ho fa fatal quan resulta que estàs governant a altres llocs i tampoc pots exhibir grans fets, no? Ho dic per les comunitats de Madrid o d’Andalusia; ara no és un moment de tirar-se els plats pel cap. És un moment d’actuar amb lleialtat, amb fermesa i amb responsabilitat, perquè és en moments com aquest que cal un esforç de país: un esforç de les administracions i dels governs, ben segur, però també un esforç de les persones, de cada ciutadà i ciutadana. És imprescindible la col·laboració entre governs i establir els mecanismes de coordinació i de control necessaris perquè es facin efectives les mesures vigents, amb un paper molt actiu dels ajuntaments i el món local, de les policies municipals, dels Mossos d’Esquadra i de les Forces i cossos de seguretat de l’Estat.

El nostre grup parlamentari ho ha dit des del primer moment. Calia, i cal, sumar esforços. Calia, i cal, generar confiança i treballar junts. Calia, i cal, una cooperació lleial i compartida i coordinada entre tots els nivells de govern. Per això, el Govern de Catalunya compta, i comptarà, amb el nostre suport. Per això seguim reclamant –que no s’ha fet encara en el nostre país– un pacte per a la reactivació econòmica i la reconstrucció social. I el pacte per a la salut, del qual tant parlava el president Torra. També hem ofert la nostra col·laboració per preparar unes eleccions segures.

Aquí estem per poder fer un seguiment de les mesures preses els darrers dies i setmanes, per analitzar el seu impacte sanitari, social i econòmic i, també, per donar a la ciutadania informació certa i la tranquil·litat i la confiança que estiguem en condicions de donar. Hem tingut una crisi sanitària, que ara anomenem, perquè tothom ens entengui, una segona onada, però ha anat tan lligada al final de la primera, que, realment, costa veure, a vegades, canvis. I és veritat que aquesta segona onada potser ens ha tornat a agafar a contrapeu, perquè segurament ens trobem amb un sistema sanitari afeblit per causes que venen de molt lluny. Deu anys de retallades no se’ls gira d’un dia per l’altre, d’un any per l’altre, i la crisi de la Covid-19, entre d’altres coses, ha posat més de manifest els dèficits de salut d’anys i anys de retallades.

Jo els parlaré d’una cosa. Encara hi ha, a Catalunya, molts consultoris i CAPs tancats. I una de les primeres coses en què nosaltres volem insistir és en la necessitat de dotar aquests centres dels mitjans humans i materials perquè puguin atendre els seus pacients. Els pacients de la Covid i els de la no Covid, de manera telefònica, de manera presencial, però evitant que s’allarguin les llistes d’espera, que s’estan allargant.

L’atenció primària és crucial. Ajuda a la prevenció, a l’atenció de primera línia que evita el col·lapse hospitalari –i, efectivament, el vicepresident ens parlava de la necessitat d’evitar-lo–, atén moltes residències, moltes escoles i ha de fer el seguiment dels pacients que no estan afectats per la Covid-19 però, en canvi, sí tenen patologies que requereixen cura i atenció. Un cop més, com a la primera onada, els sectors més afectats són els més vulnerables: la gent gran, els que necessiten més seguiment.

S’ha multiplicat el nombre de contagis –em diuen per vuit– a les residències, i el Govern ja ha hagut d’intervenir quatre centres. En general, tots reclamem, i ens hi afegim, més recursos, cribratges, criteris clars d’actuació… Que segurament no n’hi ha prou amb recomanacions. Són molts els centres que estan reclamant que realment hi hagi normes, decisions, pautes d’atenció, que siguin absolutament obligatòries.

Què més ens ha fallat? Els serveis de vigilància epidemiològica. Cal reforçar-los. És veritat que ara estem en un moment en què, probablement, el rastreig de contactes es fa dificilíssim perquè estem en aquesta fase d’expansió comunitària, però serem capaços de frenar-la i, per tant, ens trobarem novament d’aquí a unes setmanes amb la necessitat d’enfortir les capacitats de rastreig.

El 061 segueix col·lapsat, en gran mesura. Hi ha moltes trucades, efectivament, i s’ha de dotar aquests serveis de més personal. I no s’ha renovat el contracte d’alguns treballadors eventuals i, llavors, perdem el temps necessari per formar nova gent que s’ha d’incorporar. A vegades ens ha semblat que ha faltat coordinació per part del Govern.

I després –i ho dic en darrer lloc però potser és el primer– ens cal més intensitat en el diàleg, la negociació, la complicitat, amb els professionals sanitaris. Han de rebre tot el nostre suport, un suport que té a veure amb les condicions salarials, amb les condicions contractuals, amb les condicions de treball, que necessiten un suport professional i també emocional. Ha estat –i jo crec que en això hi estem tots d’acord– , precisament, l’esforç dels professionals sanitaris el que millor ha pogut donar resposta a una crisi com aquesta. Ara cal que des de la política corresponguem a aquest esforç.

La crisi té també una dimensió no només sanitària, sinó econòmica i social. Ens ha preocupat molt l’augment de les desigualtats en un terreny com el de l’educació. L’educació ha de ser presencial i, per tant, coincidim amb el Govern que qualsevol afectació a les escoles ha de ser l’última mesura plantejable, perquè s’ha demostrat que tant els mestres, com els alumnes, com el personal d’administració i serveis han sabut fer front a aquesta crisi i avui les nostres escoles són segures. Mai podem dir al cent per cent, però són segures per fer la seva feina. Ara bé, és veritat que en moments de confinament ens ha fallat. Hi ha una escletxa digital que encara no s’ha tancat. Encara hi ha massa famílies que no disposen dels mecanismes informàtics i de connectivitat necessaris. I això requereix més recursos, més recursos, i voldríem saber –sempre ho diem– quan s’aplicaran, a part dels que ja ha anunciat el Govern espanyol.

I el vicepresident sempre em diu: «Si és que ja ho diem». Però és que nosaltres no volem els grans números, vicepresident –que també els volem–, però volem el detall, volem saber en què, concretament, i a on, concretament, s’han aplicat, s’han destinat els recursos de la Generalitat.

És veritat que una crisi com aquesta ha posat en qüestió, i amb dificultat, i amb estrès, tots els governs, tots. I jo crec que hem de donar per bo que els governs fan tot el possible. El que passa és que és veritat que davant d’una pandèmia com aquesta tot el possible sempre sembla insuficient. Sempre podem dir: arriben tard, i malament, i no n’hi ha prou. Això són unes afirmacions que aguanten el pas del temps o el govern o la zona en què s’apliquin. Ara, nosaltres el que sí que volem és la màxima informació, la màxima transparència, que és l’únic que pot generar la màxima confiança, que és el que els ciutadans ens reclamen.

Volem reforçar el sistema de protecció social, perquè els efectes socials –i ho deia el vicepresident– depenen molt de la classe social, de la situació econòmica de cada família, de cada persona, i cal reconèixer que aquesta crisi, com tantes altres, acaba recaient més sobre els sectors més febles de la nostra societat. I no ens podem permetre un augment de les desigualtats o que hi hagi una part significativa de la nostra societat que es quedi, doncs, deixada, diríem, de la mà de Déu, deixada de l’ajut necessari.

Tercera vessant: la crisi econòmica. Aquí també tots diem: «Els recursos que estem posant per intentar rescabalar els sectors més afectats són insuficients.» Aquí el Govern ens ha de dir realment el que està fent; a part dels compromisos ja presos, com s’estan executant; si realment es valora…, que n’hi ha prou o que es necessita més. I després hi han sectors que…, a alguns encara no hi hem entrat prou. Per exemple, jo l’altre dia em veia amb representants de l’oci nocturn i ens deien: «Nosaltres som els primers als que se’ns va tancar, els que veiem més lluny la reobertura i no hi han mesures concretes que ens ajudin.»

I aquí té raó el vicepresident: no només estem parlant de les mesures que pugui prendre el Govern de Catalunya, també de les que pugui prendre el Govern d’Espanya o fins i tot alguns grans ajuntaments. I hem d’anar de la mà per assegurar que arribem a tot arreu on és necessari amb la màxima contundència possible.

És veritat que l’Estat haurà transferit, quan acabi l’any, 3.225 milions d’euros per fer front a despeses extraordinàries. Fa quinze dies ho deia la consellera Budó: amb el marge addicional de dèficit, doncs, hem pogut incorporar més recursos. Nosaltres el que demanem és més contundència, més ajuda, perquè hi han sectors que realment la segona onada els ha vingut com una espècie de clatellada de la que tenen greus dubtes que se’n puguin sortir. Alguns pensaven que superada la primera, amb molta dificultat i molta precarietat, podien seguir endavant, però ara els hem dit entre tots –ho fa el Govern, però amb el nostre suport– que cal que es retinguin, que cal que congelin la seva activitat.

Vicepresident, nosaltres el que volem és deixar clar novament davant la cambra que donem suport a les seves mesures, a les mesures que han pres. No és veritat que no hi hagi criteris de tipus general. Afortunadament, a Espanya tenim un Consell Interterritorial de Salut, en el qual totes les comunitats autònomes participen, i ha establert uns criteris d’actuació general. Però és molt bo que sigui precisament el Govern de cada comunitat autònoma el que les apliqui, les modeli, a les necessitats de cada lloc. I aquesta governança, que afegeix proximitat a criteris de tipus general en el qual les comunitats participen i que la seva autoritat és la màxima en aquesta nova etapa de l’estat d’alarma, jo crec que és un model que ha de millorar però que és el bo.

Acabo, president –vicepresident, perdó, en substitució del president. Volem que ens senti al seu costat. Nosaltres volem sortir-nos-en, volem donar a la societat catalana confiança en ella mateixa i un bon funcionament del Govern. No ens deixem endur per la querella partidista ni pel soroll. Cerquem l’eficàcia, cerquem la col·laboració, perquè al final si vostès se’n surten com a Govern millor se’n sortirà la societat catalana, que és del que es tracta. Moltes gràcies.

RÈPLICA: 

També molt breument, faré un resum de la nostra posició al voltant d’aquest debat.

En primer lloc, i ho reitero, suport a les decisions preses. Certament, això també va lligat a un sentit crític de la gestió concreta que vostès en fan. Però jo crec que és molt bo que la societat percebi que, pel que fa a decisions que són dures, que impliquen limitacions de mobilitat, que impliquen limitacions a l’activitat econòmica d’autònoms i empreses, es prenen…, les pren el Govern, que és qui té la responsabilitat, però també té el suport, almenys, d’algun partit de l’oposició, per responsabilitat, pel convenciment que sense un sacrifici ara el mal serà molt pitjor després.

Després, és veritat, som certament crítics amb alguns elements que vull repassar molt molt ràpidament.

Un de primer: primer, primària. Nosaltres creiem que cal fer un esforç addicional per obrir consultoris i CAPs. Sabem que hi han dificultats de personal, que no es poden improvisar ni metges ni infermeres, però creiem que és molt important recuperar la plena activitat de l’assistència primària.

Segon. Segurament en aquests moments, tot i que ara la Rt va baixant, doncs encara no podem fer…, o ser tot lo eficaços que voldríem en el rastreig i seguiment de contactes, però ho haurem de tornar a ser ben aviat, perquè les coses tendiran a anar millor, i, per tant, per escurar el plat necessitarem més professionals del rastreig, més gent dedicada, des del punt de vista professional, a fer aquesta feina.

Tercer. Alerta a l’increment de les llistes d’espera. Em refereixo especialment, lògicament, als casos no Covid, perquè en època de pandèmia i de grans urgències –és obvi– el primer és el més urgent, però això no ens ha de fer perdre de vista les moltes demandes ciutadanes en matèria sanitària que no tenen a veure estrictament amb la Covid.

Després, professionals sanitaris. Hi ha, jo crec, per part dels professionals sanitaris, molt suport, molta responsabilitat, però també estan alguns d’ells, o molts d’ells, cremats pel que consideren una manca d’atenció suficient en els darrers anys. I, per tant, recuperar condicions salarials, condicions laborals i el suport professional i emocional que els cal, és imprescindible.

Suport als sectors econòmics afectats, tant com es pugui, sabent –ho deia el vicepresident– que segurament mai en tindrem prou. Però, realment, alguns dels sectors han considerat que no se’ls ha tingut prou presents en una crisi que els ha afectat, sobre la qual no tenen cap mena de responsabilitat, però que, realment, els està impedint ingressos, i, efectivament, la fiscalitat segueix exigint-los uns pagaments als quals no poden fer-hi front.

Després, recordar: pacte per la reactivació econòmica. Certament, estem en aquest moment d’interinitat que potser no ajuda en aquestes qüestions, però comptin amb nosaltres. A nosaltres ens passa el que a molta gent: ens trobem les decisions ja preses. Ens hagués agradat conèixer-les abans i poder contribuir, si cal i si fóssim capaços, a millorar-les. Sabent que després donarem suport al que el Govern decideixi, perquè és a qui li toca. Nosaltres el que reclamem és que aquest esforç per a la reactivació es faci comptant també amb els grups parlamentaris.

Pacte per la salut. No ens en cansarem. Potser ara és el millor moment, ara és el moment en què probablement a la societat hi ha més consciència de la necessitat d’enfortir el sistema sanitari públic, i, per tant, és un moment dolç per parlar del que tots entenem que és una prioritat.

I, per últim, màxima transparència, vicepresident. Nosaltres no volem ni barrejar temes ni aprofitar investigacions que estan en aquests moments en una situació molt preliminar, no volem donar-les ni per bones ni per dolentes. El que sí que li diem al Govern és que, com més aviat sigui capaç de proporcionar la informació, més ràpidament esvairem dubtes que es poden generar i inquietuds que estan presents avui en la nostra societat. Moltes gràcies.

Pregunta al President

Pregunta del president del grup parlamentari Socialistes-Units per Avançar, Miquel Iceta, a la sessió de control al vicepresident de la Generalitat en substitució del president 

Parlament de Catalunya, 21 d’octubre de 2020 

[enllaç al vídeo]

Gràcies, senyor president. 

Honorable senyor vicepresident de la Generalitat en substitució del president de la Generalitat, 

Des de l’inici de la pandèmia provocada per la COVID-19, les administracions, totes, han hagut de fer un gran sobreesforç per fer front a les mesures necessàries per garantir la salut i la seguretat de la ciutadania, i atenuar la conseqüent crisi social i econòmica. 

En aquest sentit, el Govern espanyol va aprovar el mes de juny un Fons COVID de 16.000 milions d’euros adreçat a les CCAA per fer front a les despeses extraordinàries.  

Un fons no reemborsable que en el cas de Catalunya representarà aquest any 2020 3.225 milions d’euros, dels quals Catalunya ja n’ha rebut 1.584. 

Es va aprovar ahir que per a l’any vinent entre el nou fons no reemborsable i un major marge de dèficit tindrem uns 5.000 milions d’euros més per a Catalunya. 

Sé que em dirà que tot és insuficient, però el que jo vull preguntar-li en què s’han gastat els 1.548 milions d’euros ja rebuts, i en què han consistit concretament les modificacions pressupostàries que encara vostès no han explicat. 

****************

Gràcies, senyor president. 

Gràcies honorable senyor vicepresident de la Generalitat, en substitució del president de la Generalitat, 

Vicepresident, nosaltres creuem el seu govern s’ha caracteritzat per una manca de cooperació entre administracions, manca de diàleg amb les forces de l’oposició – tot i que vostè ara ens anuncia que en parlarem – i, a més, una absoluta manca de transparència.  

Vostè diu que tenim informació suficient sobre les modificacions pressupostàries, però nosaltres creiem que no és suficient. I vull afegir-hi d’altres qüestions, voldríem saber els fons addicionals rebuts per part de l’Estat a què s’han dedicat.  

El pressupost de la Generalitat és de 46.000 milions d’euros, tindran enguany 3.225M€ més provinents de l’Estat a efectes d’atacar la COVID i els seus efectes. Per tant volem saber a què s’han dedicat aquests recursos, tant els propis com els provinents de l’Estat.  

Li reclamem lideratge, li reclamem acords, li reclamem transparència, perquè creiem que el repte al què ens enfrontem així ho exigeix. Està pendent fer un pacte polític sobre la reactivació econòmica, està pendent posar el fil a l’agulla al pacte per la salut. Creiem que val la pena posar-s’hi perquè encara tenim uns mesos per endavant fins a les eleccions.