Notícies i articles

Us recordo que gairebé cada dia recomano articles a través de Twitter i de la meva pàgina a Facebook. Aquí hi trobareu les meves intervencions més recents, i aquí accediu al meu Arxiu. Ho trobareu tot plegat al meu web personal miqueliceta.cat

Intervenció en el debat parlamentari sobre les darreres mesures preses pel Govern per a contenir la pandèmia


Intervenció de Miquel Iceta en la compareixença del vicepresident del Govern, en substitució del president de la Generalitat, per a informar sobre les darreres mesures preses pel Govern per a contenir el brot epidèmic de la pandèmia de Covid-19 

Parlament de Catalunya, 18 de novembre de 2020 

[enllaç al vídeo]

Moltes gràcies, president.  

Honorable senyor vicepresident del Govern, en substitució del president de la Generalitat; conselleres, conseller, 

Començo, com és obligat, per manifestar el nostre condol per a les víctimes, a les seves famílies, als seus amics i amigues, per donar ànims a les persones que estan lluitant en aquests moments contra la malaltia i per donar suport a tots els metges i infermeres i al personal sanitari que estan lluitant en primera línia.  

Avui tornem a ser aquí per fer un seguiment de les mesures preses pel Govern de la Generalitat, en els darrers dies i setmanes, i per analitzar l’impacte sanitari, social i econòmic d’aquestes decisions.

Però vull començar amb un missatge d’esperança: les mesures de restricció de l’activitat i de la mobilitat que s’han pres en el marc d’aquest nou estat d’alarma estan donant com a resultat l’alentiment de la propagació, la reducció i l’estabilització de la taxa de reproducció del virus.  

És veritat que encara tenim un nombre de contagis diaris a Catalunya –són, em sembla, 2.124 les darreres xifres que hem rebut– i també sabem que, malauradament, la pressió sobre el sistema sanitari és encara molt elevada, però les mesures de restricció estan donant resultats; i ho hem de dir per animar-nos a perseverar, no per abaixar la guàrdia, com bé deia la consellera de Salut.

És veritat que les darreres setmanes hem passat d’una estratègia de contenció a la de mitigació, perquè s’havia estès massa el virus; en aquests moments, no es tracta tant de rastreig, sinó de detectar persones positives, la major part d’elles perquè tenen símptomes, amb tests PCRs o el test ràpid d’antígens, que avisin ells mateixos, elles mateixes, els seus contactes i que facin quarantena.  

Malauradament, encara hi ha molts retards en aquest procés. La transmissió ja fa setmanes que és comunitària i el volum a rastrejar continua sent insostenible. Creiem, en la nostra opinió, que en aquest procés el Govern continua sense haver explicat prou bé els canvis de protocols sanitaris, i mentrestant la ciutadania espera amb frustració que els rastrejadors truquin per fer-ne el seguiment. De totes maneres, volem celebrar que s’hagi decidit reforçar el personal dedicat a la vigilància epidemiològica; ens sembla que hem fet una mica tard un altre cop, i també hem d’assenyalar que s’incompleix el mandat parlamentari de rescindir el contracte amb Ferrovial.  

El passat 12 de novembre el Procicat va decidir prorrogar fins al 23 totes les mesures de restricció, excepte la reobertura dels centres d’estètica. Ahir es filtrava, amb gran soroll i generant un gran desconcert, una proposta del Govern per a la reobertura progressiva d’activitats. Mirin, jo intentaré fer un esforç de contenció, i sé que potser no em poden donar la raó, però el cert és que els catalans i les catalanes no es mereixen aquest desgavell. Deixi’m que els digui: em fa l’efecte que actua amb més responsabilitat l’oposició que el mateix Govern.  Abans, la meva companya Eva Granados els recordava que dels trenta-vuit decrets que vostès han presentat, hem donat suport a trenta-sis.

Jo ja sé que moltes vegades les filtracions són inevitables, però el mal que generen…, i, vicepresident, cregui’m, no faci responsable els mitjans de les filtracions: els mitjans tenen una obligació, que és recollir informació, i si n’hi ha, n’hi ha, i ningú els pot demanar que deixin de donar la informació a què accedeixen. I. per tant, jo els demano que facin aquest esforç, perquè, a més, estem davant d’un Govern que ja ens està anunciant que si les eleccions li permeten voldria seguir amb el mateix esquema de governació; crec que no ens ho mereixem. I, per tant, per respecte al conjunt de la població, però particularment als que més han patit en primera línia aquesta malaltia, jo els demano que facin aquest esforç.  

Avui vostè no ha volgut respondre a la comissió de control la pregunta ben senzilla de si era cert o no aquest trencament a la comissió que ha d’establir les mesures de restricció, però si hem de fer cas a tots els digitals i els diaris que tenen també una edició digital, doncs, això ha estat així. Jo els emplaço que resolguin aquesta qüestió immediatament, no ens ho podem permetre ni un minut més.

Jo confio que la decisió que finalment es prengui seguirà seguint criteris sanitaris i epidemiològics, i, per tant, ja els ho anuncio: tenen el nostre suport –tenen el nostre suport–; no pot ser d’una altra manera, des del nostre punt de vista.  

Ara, seguim dient: és molt millor haver-ho pogut concertar abans i prendre en paral·lel les mesures per rescabalar els sectors afectats que seguir-ho fent de la forma en què s’han fet fins ara.  

Liderar implica mobilitzar recursos, i és urgentíssim mobilitzar-los tots. Des del nostre punt de vista, el Govern no està actuant de la forma més eficaç possible, ni tampoc està utilitzant tots els recursos de què disposa. Deixi’m que li posi alguns exemples:  

Els autònoms –n’hem parlat molt aquest matí–…, centenars de milers d’autònoms que al llarg de molts anys han sentit que eren el futur, que calia premiar l’emprenedoria, i, en canvi, ara es troben que han de participar en una espècie de marató per tenir un ajut…, o bé, millor…, no, marató, no, esprint, perquè es tractava d’arribar els primers, per tenir un ajut, un ajut que els permetria eventualment superar amb penes i treballs la situació en què es troben. Són víctimes d’un mal sistema informàtic, sí, però no només; nosaltres crèiem que hi havia un problema en el disseny d’aquesta ajuda.  

Avui, el conseller Tremosa ens ha dit que hi han previstes altres mesures pensades d’una altra forma; doncs, esperem que així sigui pel bé de tots. Ara, el sistema que el primer que arriba, primer s’ho emporta no pot ser un bon criteri per establir ajudes tan necessàries. Sembla que hagin assumit, almenys parcialment, alguna responsabilitat. Han canviat l’equip directiu del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Deixi’m que els digui: hi ha molta gent que té dubtes si el que calia era canviar l’equip o canviar el cap del departament. Però, en tot cas, això és responsabilitat seva.  

Sobre les escoles. La setmana passada el seu Govern reconeixia que el 90 per cent dels 3.000 centres escolars de Catalunya no disposen de connectivitat adient. No pot ser. I, per tant, nosaltres els exigim que avencin de forma molt –molt, molt– clara, molt rotunda, en aquesta direcció. I, per tant, menys aventures aeroespacials i més assegurar la connectivitat de les escoles.  

Entitats socials. Se’ls deu 256 milions d’euros, el 63 per cent és un deute de la Generalitat. El 94 per cent d’aquestes entitats tancarà amb pèrdues. I vostès, a més, havien promès la incorporació a les residències de 1.800 professionals. Avui encara no en tenim notícia. Per tant, nosaltres els demanem: celeritat, eficàcia, transparència. Vostès s’entesten a dir que no però nosaltres seguim veient en els números que vostès mateixos proporcionen un escreix de 891 milions que no s’estan aplicant en plena crisi sanitària.  

Abans d’acabar l’any l’Estat haurà transferit 3.225 milions d’euros, més l’addicional 0,2 per cent de l’objectiu de dèficit, que seran 420 milions més. Per tant, hi ha recursos. Segurament no tots els que voldríem, això sempre és així. L’Estat, de totes maneres, també ha dit que amb aquestes coses serà flexible. El que demanem és que tinguin la mateixa pressa per gastar com han tingut per reclamar. Que vagin compassades.  

Jo no sé si és que vostès comparteixen la tesi del president Torra, que deia que el principal obstacle per a la independència era la mateixa autonomia. Clar, si és així puc entendre que no tinguin gaire interès de que l’autonomia funcioni bé, però la seva obligació envers la ciutadania de Catalunya és fer funcionar bé l’autonomia amb les competències i recursos dels que disposen. I cal lideratge que nosaltres no sabem veure en aquests moments.  

De totes maneres, i ho he reconegut moltes vegades: jo dono per fet que tots els governs fan els màxims esforços, que tot això ens està sobrepassant amb molt. Però li demano que facin un esforç per traslladar certesa, confiança a la ciutadania. I això només es pot fer amb informació, de la bona, no de la filtració, amb concertació i amb eficàcia amb la gestió dels recursos públics. Si no, la ciutadania esdevé una víctima col·lateral de la mala gestió del Govern.  

I aquests missatges contradictoris. Jo sé que a vegades tothom tenim molta pressa per comunicar el que poden ser bones notícies, però no ho fem abans que siguin certes, perquè sinó, en un context de trams, fases, nivells de transmissió del virus que van variant cada dia, doncs, en aquests moments hi ha molta confusió entre l’opinió pública, i jo crec que des del Parlament, però particularment des del Govern s’ha de lluitar contra això.  

I, sobretot, el que voldríem, és que potser ens vindrà una tercera onada. Ningú volem cridar el mal temps, i per això dic «potser». Alguns som una mica més ferms i diuen «segur que la tindrem». Home, pensem-la bé. M’ha semblat bé, m’ha semblat que era la consellera Budó…, deia «no estem encara a la desescalada». I és veritat, no estem de desescalada. Ara, confiem que algun dia sí que la podrem fer. Confiem que algun dia sí tindrem uns criteris ben assentats. Que no intentarem córrer més del compte, que tots reconeixem que vam córrer més del compte, potser, abans de l’estiu. I que, per tant, tinguem els criteris ben fixats, que tinguem, ara sí, ja llestos, els mecanismes de vigilància i rastreig. Que tinguem el test d’antígens, perquè és veritat que no és tan, tan segur, però sí que ens permet segurament tenir informació molt més ràpidament. Acabar amb la reimplantació, si es pot fer servir aquesta expressió, de l’atenció primària. Encara hi ha massa centres que estan tancats i que per tant no poden exercir les seves funcions en detriment de les urgències hospitalàries i de la pròpia salut dels ciutadans. És veritat que cal assegurar la capacitat assistencial. Si vénen noves onades haurem de reproduir dobles circuits als centres sanitaris, i, per tant, hem de fer aquest esforç des de ja. I, després, dir-los: hi ha malalts que no tenen la Covid però que tenen malalties molt severes, i hem de reconèixer que no estem prou preparats a vegades per donar resposta amb celeritat. S’han cancel·lat massa visites, massa proves diagnòstiques, i això s’ha traduït en un deteriorament de les possibilitats de salut i de vida de molta gent.  

Miri, vicepresident amb funcions de president: nosaltres volem que el Govern l’encerti, que el Govern ho faci bé. Que el Govern, en aquest període d’interinitat, no vegi malmeses les seves capacitats d’actuació. Els ho reitero: comptin amb nosaltres, per al que calgui. Però, sobretot, vostès mateixos, augmentin el nivell d’autoexigència, perquè els catalans i les catalanes així ho mereixen. Moltes gràcies. 

RÈPLICA 

Algunes acotacions, que han de ser breus.  

Una, per agrair quan el Govern diu: «ens hem equivocat»; tots podem dir, doncs, hi ha la valentia de dir-ho. Però si em permeten, i sense afany de polèmica, hi ha errors i errors. Vejam si m’explico. Si de cop i volta ens hem equivocat en prendre una mesura d’una limitació perimetral o d’un horari, bé, pot ser un error. Però jo crec que el que avui més ha escandalitzat l’opinió pública i la Cambra és la decisió d’uns membres del Govern d’un determinat partit de dir que no s’asseuen amb membres del Govern de l’altre partit, perquè no se’n fien. Això no és un error. Amb perdó, és un pecat. I per tant, ens hauria agradat molt escoltar de la veu del vicepresident: «No patiu, això ha estat un incident que no es repetirà i aquesta tarda mateix ho solucionem, perquè penso convocar els que havien d’assistir a aquella reunió, i sota la meva presidència això ho arreglem». Això ens hauria agradat.  

Segona consideració. La consellera de Salut ha dit, amb molt èmfasi: «és que no s’ha rebut cap ajuda del govern d’Espanya». Bé, li refrescaré la memòria perquè, com ella deia, no és del Ministeri de Sanitat, no.

Miri, 329.675 treballadors han rebut alguna ajuda en forma d’ERTOs o de subsidi d’atur. Han estat 108.648 les empreses que han rebut fins a 14.949 milions d’euros en crèdits ICO, que ahir van ser, a més, prorrogats en el temps. Han estat 285.232 autònoms que han rebut ajudes directes del Govern d’Espanya; uns quants. Tindria vostè raó si digués: «haurien de ser més». I és que jo sempre ho vaig dir, des del primer dia dir que s’arriba tard i malament, o que caldria més; és el bingo, perquè, segur. El que passa és que posem les coses en els seus justos termes. També hi ha hagut aquests quaranta-sis milions del Fons Social Extraordinari dels quals n’han anat tres, si no recordo malament, a beques menjador directament del Govern d’Espanya.

Jo voldria acabar com vaig acabar la segona intervenció de la primera compareixença del vicepresident, marcant-nos deures. Però si m’ho permet, no només per al Govern, són deures per a tots plegats. El primer –i la consellera ha estat clara en aquest sentit i l’encoratgem a seguir– la primària. Ens fa molta por, molt de respecte, el retard que estem tenint, que entre d’altres coses, està augmentant les llistes d’espera de proves diagnòstiques i les llistes d’espera de persones que no tenen Covid, però sí que tenen patologies preexistents o problemes molt seriosos, com el càncer i altres que s’han mencionat.  

Tercera qüestió, rastreig i seguiment. Ara probablement, amb aquesta, diríem, escampada comunitària, no és el millor moment, però hem d’estar preparats perquè estic segur que seguirem reduint la corba, arribarà el moment on estarem en condicions d’acabar de contenir l’expansió de la pandèmia si tenim bons mecanismes de rastreig i seguiment.  

Quart. Professionals sanitaris. Abans citava Jéssica Albiach un cas la declaració d’un cap de servei; se’n podien citar tants. Hem de fer un esforç en aquesta direcció, perquè amb aplaudiments i discursos no n’hi ha prou. Hi ha un tema de condicions laborals, hi ha en un tema de suport tècnic i professional, i de valoració de la feina, que segurament tenim encara marge de millora.  

Cinquè. Els sectors afectats han de rebre suport econòmic. I és veritat, i els ho hem de poder dir als ulls, i hi hauran activitats que encara no es podran reprendre amb cert temps. Per tant, això s’ha de fer.  

Després, seguim sense entendre per què el Govern no ha pres cap iniciativa per establir acords en matèria de reactivació econòmica o del mateix pacte per la salut. És veritat que tots estem amb aquest compte enrere –bé, el Govern sembla que hi estan més que nosaltres– però hi ha aquesta interferència, diríem, d’unes eleccions properes. Però s’hauria de fer.  

I per últim, màxima transparència. No s’hi val a adreçar la gent a les webs de la Generalitat. No s’hi val dir: «això ja està dit». Nosaltres creiem que encara hi han seriosos dubtes sobre quina ha estat la reprogramació pressupostària i quina ha estat l’aplicació de recursos extraordinaris provinents de l’Estat, i per tant, ens agradaria que el Govern, en aquest sentit, marqués el pas i ens evités d’haver de fer-ne menció en ulteriors ocasions.  

Moltes gràcies. 

Intervenció en el debat parlamentari sobre la segona onada de la Covid-19

INTERVENCIÓ DE MIQUEL ICETA EN EL DEBAT PARLAMENTARI SOBRE LA SEGONA ONADA DE LA COVID-19 (Parlament, 4 de novembre de 2020)

[enllaç al vídeo]

Gràcies, president.

Honorable senyor vicepresident del Govern en substitució del president de la Generalitat, membres del Govern.

Començo, com s’ha fet per part d’altres intervinents, recordant les víctimes de la Covid-19, les seves famílies, els seus amics. Volem acompanyar-los en el sentiment, en el dolor que compartim amb ells. També aprofito per animar aquells que estan lluitant contra la malaltia, que l’estan patint en aquests moments, animar-los, se’n sortiran. I també començo per reconèixer els esforços dels professionals que estan lluitant en primera línia contra la pandèmia. Ho hem dit molt durant llargues setmanes i mesos, però cal insistir-hi, perquè aquesta crisi sanitària malauradament continua i en tenim per estona.

És una crisi amb unes xifres dramàtiques. Deia jo mateix en aquest faristol amb motiu del ple específic del mes de juliol que una crisi d’aquesta naturalesa no hem de convertir-la en un camp abonat per a la lluita partidista. I ho mantinc i potser encara amb més èmfasi. I això implica fer un esforç de contenció. I jo el faig per responsabilitat, per convicció i, sobretot, perquè la ciutadania ho mereix i ens ho reclama.

No és moment de lluites partidistes ni d’electoralisme. No és moment de dir que un govern ho fa fatal quan resulta que estàs governant a altres llocs i tampoc pots exhibir grans fets, no? Ho dic per les comunitats de Madrid o d’Andalusia; ara no és un moment de tirar-se els plats pel cap. És un moment d’actuar amb lleialtat, amb fermesa i amb responsabilitat, perquè és en moments com aquest que cal un esforç de país: un esforç de les administracions i dels governs, ben segur, però també un esforç de les persones, de cada ciutadà i ciutadana. És imprescindible la col·laboració entre governs i establir els mecanismes de coordinació i de control necessaris perquè es facin efectives les mesures vigents, amb un paper molt actiu dels ajuntaments i el món local, de les policies municipals, dels Mossos d’Esquadra i de les Forces i cossos de seguretat de l’Estat.

El nostre grup parlamentari ho ha dit des del primer moment. Calia, i cal, sumar esforços. Calia, i cal, generar confiança i treballar junts. Calia, i cal, una cooperació lleial i compartida i coordinada entre tots els nivells de govern. Per això, el Govern de Catalunya compta, i comptarà, amb el nostre suport. Per això seguim reclamant –que no s’ha fet encara en el nostre país– un pacte per a la reactivació econòmica i la reconstrucció social. I el pacte per a la salut, del qual tant parlava el president Torra. També hem ofert la nostra col·laboració per preparar unes eleccions segures.

Aquí estem per poder fer un seguiment de les mesures preses els darrers dies i setmanes, per analitzar el seu impacte sanitari, social i econòmic i, també, per donar a la ciutadania informació certa i la tranquil·litat i la confiança que estiguem en condicions de donar. Hem tingut una crisi sanitària, que ara anomenem, perquè tothom ens entengui, una segona onada, però ha anat tan lligada al final de la primera, que, realment, costa veure, a vegades, canvis. I és veritat que aquesta segona onada potser ens ha tornat a agafar a contrapeu, perquè segurament ens trobem amb un sistema sanitari afeblit per causes que venen de molt lluny. Deu anys de retallades no se’ls gira d’un dia per l’altre, d’un any per l’altre, i la crisi de la Covid-19, entre d’altres coses, ha posat més de manifest els dèficits de salut d’anys i anys de retallades.

Jo els parlaré d’una cosa. Encara hi ha, a Catalunya, molts consultoris i CAPs tancats. I una de les primeres coses en què nosaltres volem insistir és en la necessitat de dotar aquests centres dels mitjans humans i materials perquè puguin atendre els seus pacients. Els pacients de la Covid i els de la no Covid, de manera telefònica, de manera presencial, però evitant que s’allarguin les llistes d’espera, que s’estan allargant.

L’atenció primària és crucial. Ajuda a la prevenció, a l’atenció de primera línia que evita el col·lapse hospitalari –i, efectivament, el vicepresident ens parlava de la necessitat d’evitar-lo–, atén moltes residències, moltes escoles i ha de fer el seguiment dels pacients que no estan afectats per la Covid-19 però, en canvi, sí tenen patologies que requereixen cura i atenció. Un cop més, com a la primera onada, els sectors més afectats són els més vulnerables: la gent gran, els que necessiten més seguiment.

S’ha multiplicat el nombre de contagis –em diuen per vuit– a les residències, i el Govern ja ha hagut d’intervenir quatre centres. En general, tots reclamem, i ens hi afegim, més recursos, cribratges, criteris clars d’actuació… Que segurament no n’hi ha prou amb recomanacions. Són molts els centres que estan reclamant que realment hi hagi normes, decisions, pautes d’atenció, que siguin absolutament obligatòries.

Què més ens ha fallat? Els serveis de vigilància epidemiològica. Cal reforçar-los. És veritat que ara estem en un moment en què, probablement, el rastreig de contactes es fa dificilíssim perquè estem en aquesta fase d’expansió comunitària, però serem capaços de frenar-la i, per tant, ens trobarem novament d’aquí a unes setmanes amb la necessitat d’enfortir les capacitats de rastreig.

El 061 segueix col·lapsat, en gran mesura. Hi ha moltes trucades, efectivament, i s’ha de dotar aquests serveis de més personal. I no s’ha renovat el contracte d’alguns treballadors eventuals i, llavors, perdem el temps necessari per formar nova gent que s’ha d’incorporar. A vegades ens ha semblat que ha faltat coordinació per part del Govern.

I després –i ho dic en darrer lloc però potser és el primer– ens cal més intensitat en el diàleg, la negociació, la complicitat, amb els professionals sanitaris. Han de rebre tot el nostre suport, un suport que té a veure amb les condicions salarials, amb les condicions contractuals, amb les condicions de treball, que necessiten un suport professional i també emocional. Ha estat –i jo crec que en això hi estem tots d’acord– , precisament, l’esforç dels professionals sanitaris el que millor ha pogut donar resposta a una crisi com aquesta. Ara cal que des de la política corresponguem a aquest esforç.

La crisi té també una dimensió no només sanitària, sinó econòmica i social. Ens ha preocupat molt l’augment de les desigualtats en un terreny com el de l’educació. L’educació ha de ser presencial i, per tant, coincidim amb el Govern que qualsevol afectació a les escoles ha de ser l’última mesura plantejable, perquè s’ha demostrat que tant els mestres, com els alumnes, com el personal d’administració i serveis han sabut fer front a aquesta crisi i avui les nostres escoles són segures. Mai podem dir al cent per cent, però són segures per fer la seva feina. Ara bé, és veritat que en moments de confinament ens ha fallat. Hi ha una escletxa digital que encara no s’ha tancat. Encara hi ha massa famílies que no disposen dels mecanismes informàtics i de connectivitat necessaris. I això requereix més recursos, més recursos, i voldríem saber –sempre ho diem– quan s’aplicaran, a part dels que ja ha anunciat el Govern espanyol.

I el vicepresident sempre em diu: «Si és que ja ho diem». Però és que nosaltres no volem els grans números, vicepresident –que també els volem–, però volem el detall, volem saber en què, concretament, i a on, concretament, s’han aplicat, s’han destinat els recursos de la Generalitat.

És veritat que una crisi com aquesta ha posat en qüestió, i amb dificultat, i amb estrès, tots els governs, tots. I jo crec que hem de donar per bo que els governs fan tot el possible. El que passa és que és veritat que davant d’una pandèmia com aquesta tot el possible sempre sembla insuficient. Sempre podem dir: arriben tard, i malament, i no n’hi ha prou. Això són unes afirmacions que aguanten el pas del temps o el govern o la zona en què s’apliquin. Ara, nosaltres el que sí que volem és la màxima informació, la màxima transparència, que és l’únic que pot generar la màxima confiança, que és el que els ciutadans ens reclamen.

Volem reforçar el sistema de protecció social, perquè els efectes socials –i ho deia el vicepresident– depenen molt de la classe social, de la situació econòmica de cada família, de cada persona, i cal reconèixer que aquesta crisi, com tantes altres, acaba recaient més sobre els sectors més febles de la nostra societat. I no ens podem permetre un augment de les desigualtats o que hi hagi una part significativa de la nostra societat que es quedi, doncs, deixada, diríem, de la mà de Déu, deixada de l’ajut necessari.

Tercera vessant: la crisi econòmica. Aquí també tots diem: «Els recursos que estem posant per intentar rescabalar els sectors més afectats són insuficients.» Aquí el Govern ens ha de dir realment el que està fent; a part dels compromisos ja presos, com s’estan executant; si realment es valora…, que n’hi ha prou o que es necessita més. I després hi han sectors que…, a alguns encara no hi hem entrat prou. Per exemple, jo l’altre dia em veia amb representants de l’oci nocturn i ens deien: «Nosaltres som els primers als que se’ns va tancar, els que veiem més lluny la reobertura i no hi han mesures concretes que ens ajudin.»

I aquí té raó el vicepresident: no només estem parlant de les mesures que pugui prendre el Govern de Catalunya, també de les que pugui prendre el Govern d’Espanya o fins i tot alguns grans ajuntaments. I hem d’anar de la mà per assegurar que arribem a tot arreu on és necessari amb la màxima contundència possible.

És veritat que l’Estat haurà transferit, quan acabi l’any, 3.225 milions d’euros per fer front a despeses extraordinàries. Fa quinze dies ho deia la consellera Budó: amb el marge addicional de dèficit, doncs, hem pogut incorporar més recursos. Nosaltres el que demanem és més contundència, més ajuda, perquè hi han sectors que realment la segona onada els ha vingut com una espècie de clatellada de la que tenen greus dubtes que se’n puguin sortir. Alguns pensaven que superada la primera, amb molta dificultat i molta precarietat, podien seguir endavant, però ara els hem dit entre tots –ho fa el Govern, però amb el nostre suport– que cal que es retinguin, que cal que congelin la seva activitat.

Vicepresident, nosaltres el que volem és deixar clar novament davant la cambra que donem suport a les seves mesures, a les mesures que han pres. No és veritat que no hi hagi criteris de tipus general. Afortunadament, a Espanya tenim un Consell Interterritorial de Salut, en el qual totes les comunitats autònomes participen, i ha establert uns criteris d’actuació general. Però és molt bo que sigui precisament el Govern de cada comunitat autònoma el que les apliqui, les modeli, a les necessitats de cada lloc. I aquesta governança, que afegeix proximitat a criteris de tipus general en el qual les comunitats participen i que la seva autoritat és la màxima en aquesta nova etapa de l’estat d’alarma, jo crec que és un model que ha de millorar però que és el bo.

Acabo, president –vicepresident, perdó, en substitució del president. Volem que ens senti al seu costat. Nosaltres volem sortir-nos-en, volem donar a la societat catalana confiança en ella mateixa i un bon funcionament del Govern. No ens deixem endur per la querella partidista ni pel soroll. Cerquem l’eficàcia, cerquem la col·laboració, perquè al final si vostès se’n surten com a Govern millor se’n sortirà la societat catalana, que és del que es tracta. Moltes gràcies.

RÈPLICA: 

També molt breument, faré un resum de la nostra posició al voltant d’aquest debat.

En primer lloc, i ho reitero, suport a les decisions preses. Certament, això també va lligat a un sentit crític de la gestió concreta que vostès en fan. Però jo crec que és molt bo que la societat percebi que, pel que fa a decisions que són dures, que impliquen limitacions de mobilitat, que impliquen limitacions a l’activitat econòmica d’autònoms i empreses, es prenen…, les pren el Govern, que és qui té la responsabilitat, però també té el suport, almenys, d’algun partit de l’oposició, per responsabilitat, pel convenciment que sense un sacrifici ara el mal serà molt pitjor després.

Després, és veritat, som certament crítics amb alguns elements que vull repassar molt molt ràpidament.

Un de primer: primer, primària. Nosaltres creiem que cal fer un esforç addicional per obrir consultoris i CAPs. Sabem que hi han dificultats de personal, que no es poden improvisar ni metges ni infermeres, però creiem que és molt important recuperar la plena activitat de l’assistència primària.

Segon. Segurament en aquests moments, tot i que ara la Rt va baixant, doncs encara no podem fer…, o ser tot lo eficaços que voldríem en el rastreig i seguiment de contactes, però ho haurem de tornar a ser ben aviat, perquè les coses tendiran a anar millor, i, per tant, per escurar el plat necessitarem més professionals del rastreig, més gent dedicada, des del punt de vista professional, a fer aquesta feina.

Tercer. Alerta a l’increment de les llistes d’espera. Em refereixo especialment, lògicament, als casos no Covid, perquè en època de pandèmia i de grans urgències –és obvi– el primer és el més urgent, però això no ens ha de fer perdre de vista les moltes demandes ciutadanes en matèria sanitària que no tenen a veure estrictament amb la Covid.

Després, professionals sanitaris. Hi ha, jo crec, per part dels professionals sanitaris, molt suport, molta responsabilitat, però també estan alguns d’ells, o molts d’ells, cremats pel que consideren una manca d’atenció suficient en els darrers anys. I, per tant, recuperar condicions salarials, condicions laborals i el suport professional i emocional que els cal, és imprescindible.

Suport als sectors econòmics afectats, tant com es pugui, sabent –ho deia el vicepresident– que segurament mai en tindrem prou. Però, realment, alguns dels sectors han considerat que no se’ls ha tingut prou presents en una crisi que els ha afectat, sobre la qual no tenen cap mena de responsabilitat, però que, realment, els està impedint ingressos, i, efectivament, la fiscalitat segueix exigint-los uns pagaments als quals no poden fer-hi front.

Després, recordar: pacte per la reactivació econòmica. Certament, estem en aquest moment d’interinitat que potser no ajuda en aquestes qüestions, però comptin amb nosaltres. A nosaltres ens passa el que a molta gent: ens trobem les decisions ja preses. Ens hagués agradat conèixer-les abans i poder contribuir, si cal i si fóssim capaços, a millorar-les. Sabent que després donarem suport al que el Govern decideixi, perquè és a qui li toca. Nosaltres el que reclamem és que aquest esforç per a la reactivació es faci comptant també amb els grups parlamentaris.

Pacte per la salut. No ens en cansarem. Potser ara és el millor moment, ara és el moment en què probablement a la societat hi ha més consciència de la necessitat d’enfortir el sistema sanitari públic, i, per tant, és un moment dolç per parlar del que tots entenem que és una prioritat.

I, per últim, màxima transparència, vicepresident. Nosaltres no volem ni barrejar temes ni aprofitar investigacions que estan en aquests moments en una situació molt preliminar, no volem donar-les ni per bones ni per dolentes. El que sí que li diem al Govern és que, com més aviat sigui capaç de proporcionar la informació, més ràpidament esvairem dubtes que es poden generar i inquietuds que estan presents avui en la nostra societat. Moltes gràcies.

Pregunta al President

Pregunta del president del grup parlamentari Socialistes-Units per Avançar, Miquel Iceta, a la sessió de control al vicepresident de la Generalitat en substitució del president 

Parlament de Catalunya, 21 d’octubre de 2020 

[enllaç al vídeo]

Gràcies, senyor president. 

Honorable senyor vicepresident de la Generalitat en substitució del president de la Generalitat, 

Des de l’inici de la pandèmia provocada per la COVID-19, les administracions, totes, han hagut de fer un gran sobreesforç per fer front a les mesures necessàries per garantir la salut i la seguretat de la ciutadania, i atenuar la conseqüent crisi social i econòmica. 

En aquest sentit, el Govern espanyol va aprovar el mes de juny un Fons COVID de 16.000 milions d’euros adreçat a les CCAA per fer front a les despeses extraordinàries.  

Un fons no reemborsable que en el cas de Catalunya representarà aquest any 2020 3.225 milions d’euros, dels quals Catalunya ja n’ha rebut 1.584. 

Es va aprovar ahir que per a l’any vinent entre el nou fons no reemborsable i un major marge de dèficit tindrem uns 5.000 milions d’euros més per a Catalunya. 

Sé que em dirà que tot és insuficient, però el que jo vull preguntar-li en què s’han gastat els 1.548 milions d’euros ja rebuts, i en què han consistit concretament les modificacions pressupostàries que encara vostès no han explicat. 

****************

Gràcies, senyor president. 

Gràcies honorable senyor vicepresident de la Generalitat, en substitució del president de la Generalitat, 

Vicepresident, nosaltres creuem el seu govern s’ha caracteritzat per una manca de cooperació entre administracions, manca de diàleg amb les forces de l’oposició – tot i que vostè ara ens anuncia que en parlarem – i, a més, una absoluta manca de transparència.  

Vostè diu que tenim informació suficient sobre les modificacions pressupostàries, però nosaltres creiem que no és suficient. I vull afegir-hi d’altres qüestions, voldríem saber els fons addicionals rebuts per part de l’Estat a què s’han dedicat.  

El pressupost de la Generalitat és de 46.000 milions d’euros, tindran enguany 3.225M€ més provinents de l’Estat a efectes d’atacar la COVID i els seus efectes. Per tant volem saber a què s’han dedicat aquests recursos, tant els propis com els provinents de l’Estat.  

Li reclamem lideratge, li reclamem acords, li reclamem transparència, perquè creiem que el repte al què ens enfrontem així ho exigeix. Està pendent fer un pacte polític sobre la reactivació econòmica, està pendent posar el fil a l’agulla al pacte per la salut. Creiem que val la pena posar-s’hi perquè encara tenim uns mesos per endavant fins a les eleccions.  

Intervenció en el debat sobre la futura data electoral

Intervenció del president del grup parlamentari Socialistes-Units per Avançar, Miquel Iceta, després de la comunicació de la presidència del Parlament al Ple sobre la impossibilitat de proposar un candidat per ser investit president o presidenta de la Generalitat. Parlament de Catalunya, 21 d’octubre de 2020 

[enllaç al vídeo]

Va ser el 29 de gener passat quan el president Torra va declarar esgotada aquesta legislatura. Però, finalment, no serà fins el proper 14 de febrer que els catalans i les catalanes serem cridats a les urnes, després d’un llarg període d’interinitat. 

Nosaltres érem partidaris que el propi president Torra hagués convocat les eleccions. Era la conseqüència lògica de la seva declaració institucional del 29 de gener, i ens hagués estalviat al menys dos mesos d’interinitat. 

Ni ell no ho va voler, ni els grups que li donaven suport li ho van demanar. Ara, a manca d’investidura i a proposta del president del Parlament, hem convingut a acceptar la doctrina de l’acte equivalent establerta pel Consejo de Estado, però mai utilitzada fins ara. Potser haguéssim hagut de demanar l’opinió del Consell de Garanties Estatutàries. Però, en tot cas, acceptem la comunicació de la Presidència del Parlament per posar en marxa el rellotge que ha de portar-nos fins a les eleccions, perquè hi ha prou consens polític i perquè limitem la interinitat que ens ha estat imposada. 

Probablement votarem quan la pandèmia encara no haurà acabat, com ho van fer abans de l’estiu el País Basc i Galícia. Seguim oferint al govern el nostre suport en la lluita contra la pandèmia amb la mà estesa per acordar la reactivació econòmica i la reconstrucció social. Convindrà preparar bé els dispositius electorals perquè tothom pugui exercir el dret a vot amb les obligades precaucions sanitàries. També ens oferim per ajudar a garantir-ho. 

Si volem governar no és per traspassar les nostres responsabilitats a d’altres, ni per cercar excuses de mal pagador. Creiem que es poden fer millor les coses. Per això i perquè ens estimem el país ens oferim també a col·laborar mentre estem a l’oposició. 

Estic convençut que Catalunya necessita un canvi. Massa temps de prioritats equivocades, d’objectius polítics que divideixen, de temps, energies i oportunitats perdudes. La lluita contra la pandèmia i els seus efectes exigeixen la màxima cooperació entre governs, el màxim consens polític, la implicació de totes les administracions. Volem bona gestió i bon govern. Reclamar i reivindicar, tant com calgui, però derivar responsabilitats i cercar excuses permanentment per encobrir inacció o mala gestió, mai. 

Som en una cruïlla decisiva i Catalunya necessita un govern fort i estable per canviar de rumb, per fer les coses millor, amb prioritats clares, diàleg i mà estesa, perquè els catalans i les catalanes no es mereixen menys. 

De les eleccions del proper 14 de febrer o en surt la continuïtat d’un govern dividit, sense full de ruta conegut, compromès en un projecte divisiu i incapaç de negociar les millores raonables i possibles, o se’n deriva un canvi de rumb com el que els Socialistes i Units per Avançar proposem. És el canvi que els proposo. 

Després d’haver perdut gairebé una dècada sense haver aconseguit cap avenç, crec que val la pena explorar nous camins de diàleg, acords i pragmatisme. 

Val la pena fer un especial esforç de concòrdia entre tots els catalans i les catalanes, cercant objectius compartits basats en el respecte a totes les opinions, el respecte a la legalitat i el respecte a les institucions. 

Sobretot val la pena construir un projecte en el que hi càpiga tothom, assegurar que els catalans i les catalanes disposen d’un bon govern, capaç de cooperar amb els Ajuntaments i el món local, amb el govern d’Espanya i amb les institucions europees. 

Un govern i un president capaç de deixar de banda allò que ens divideix i posar per davant allò que ens uneix: la lluita contra la pandèmia, l’impuls a la reactivació econòmica, l’esforç per la reconstrucció social i la recerca permanent de la concòrdia entre tots els catalans i d’un acord just amb la resta dels espanyols. 

Totes les eleccions són importants, però em fa l’efecte que les eleccions del proper 14 de febrer poden marcar un tombant, estem en condicions de corregir una deriva que no ens ha portat res de bo i podem reprendre el camí de la prosperitat econòmica, la justícia social, la transició ecològica i energètica, el feminisme i l’equilibri territorial. 

Amb tres grans àrees prioritàries: 1) la salut, 2) l’educació, la formació professional i la universitat, i 3) la indústria, la recerca i la innovació. 

Proposo fer de l’acord polític i la concertació social les palanques d’una prosperitat compartida. 

Catalunya ha guanyat quan ha estat unida. Així, doncs, els proposo que retrobem els camins de la unitat i el progrés. Els proposo que deixem enrere la divisió i la inestabilitat. Aquesta és la decisió que hem de prendre entre tots i totes el proper 14 de febrer. 

Entrevista en Crónica Global

Miquel Iceta: “Ni con el 50% ni con el 100% de los votos el independentismo puede saltarse la ley”

María Jesús Cañizares
CRÓNICA GLOBAL
Domingo, 18 de Octubre

El primer secretario del PSC cree que los separatistas “engañan y se engañan”, pues “no hay decisiones unilaterales que puedan vulnerar la legalidad, tengas el resultado que tengas” (Crónica Global)

Miquel Iceta cree que el independentismo baraja ahora la cifra “mítica” del 50% de los votos como un nuevo estímulo para su electorado, pero “engañan y se autoengañan”. Y aunque considera que los resultados electorales son importantes, el primer secretario del PSC avisa en una entrevista en Crónica Global que “no hay decisiones que puedan vulnerar la legalidad, tengas los votos que tengas”.

Pregunta: Usted ha comentado que si el independentismo consigue un 50% de votos, tendrá más fuerza para negociar un referéndum que muchos ciudadanos consideran imposible de convocar.Respuesta: Y tienen razón. Para convocar un referéndum de independencia, primero habría que cambiar la Constitución. Y para ello se necesitan unas mayorías muy importantes en el Congreso de los Diputados. Por tanto, eso tiene poco o nada que ver con el resultado que haya en las elecciones al Parlament. Pero también hay que ir con cuidado, en el sentido de decir que los resultados electorales importan. Porque si no hay riesgo de nada ¿para qué va a ir a votar la gente? Lo que se decida es lo que votaremos todos. Por eso, decimos que hay que ir a votar, cuanta más gente mejor. No podemos hacer un país sobre la base de que se han abstenido muchos. Creo que, con lo del 50% de votos, los independentistas se refieren a que, con ese resultado, podrían hacer cosas que hasta ahora no han hecho. Si es eso lo que piensan, engañan y se engañan. Tu puedes tener el cien por ciento de los votos y eso no te habilita a saltarte la ley. Puedes intentar cambiarla.

P: ¿Con qué apoyos?

R: A veces se olvida que para cambiar el Estatuto de Autonomía, que es menos que romper con el resto de España, se necesitan dos tercios del Parlament. Por tanto, esa cifra mítica creo que es engañosa. Lo que yo no diré nunca es que el resultado de las elecciones no importa, que es indiferente el apoyo que tenga uno u otro proyecto político. Porque no es verdad y porque no sería democrático. No hay atajos. El independentismo debería reflexionar lo que pasó en 2017 para llegar a esta conclusión: No hay decisiones unilaterales, no hay decisiones que puedan vulnerar la legalidad, tengas los votos que tengas.

P: En las elecciones de 2017 se generó una gran polémica sobre su propuesta de indultar a los presos independentistas. Ahora se ha abordado ese asunto, también la reforma de la sedición. ¿Se pueden defender ahora ambas cosas de forma explícita?

R: Son cosas distintas. Hemos visto que España ha pedido la extradición de las personas que se fueron para ponerlas a disposición de la Justicia. Y la Justicia de varios países europeos ve que hay una gran diferencia entre el planteamiento del delito de sedición de nuestro Código y el de otros que hablan de delitos contra la Constitución. Creo que homologar nuestra legislación a la europea en ese sentido es necesario y diría que obligado. Estamos hablando de una regulación del delito de sedición tiene más de dos siglos. Por tanto, vale la pena ponerla al día. El Gobierno hará una propuesta que será debatida y posiblemente aprobada.

P: ¿Y los indultos?

R: Lo de los indultos es otra cosa. Se han solicitado para las personas que fueron condenadas. Y el Gobierno tiene que tramitarlo. Lo que no puede decir es que, como me caen mal estas personas, pues no lo tramito. Hay una determinada bruocrácia. Primero, pedir informes al tribunal que condenó, a la Fiscalía y a la autoridad penitenciaria para ver cuál es el comportamiento actual de las personas que están en prisión. En función de eso, el Gobierno tomará la decisión que corresponda. Haríamos un mal servicio a nuestro sistema democrático si convertimos ese tema en una cuestión de negociación o de politiqueo. Yo, como responsable político, no me voy a pronunciar antes que lo haga el Gobierno, por respeto al partido del que formamos parte.

Iceta: “Nos ha pasado Madrid y está a punto de adelantarnos Valencia”

El líder de los socialistas catalanes cree necesario pasar página a 10 años de “‘procés’ que nos ha empobrecido” por culpa de un “independentismo que solo ve sus propios dolores”

“Hemos perdido 10 años, la vía de la independencia nos ha dividido y empobrecido”. Así opina el primer secretario del PSC, Miquel Iceta (Barcelona, 1960), candidato a la presidencia de la Generalitat en las próximas elecciones catalanas. El dirigente socialista compara el despegue económico y la lucha contra el coronavirus de la Comunidad Valenciana con un gobierno independentista “que no ha estado a la altura”. Defensor de una tercera vía y enemigo de los bloques, las encuestas son favorables para Iceta, que en una entrevista con Crónica Global, afirma de forma contundente en no apoyará ni participará en un gobierno secesionista.

Pregunta: Parece que el reloj electoral se ha puesto en marcha. ¿Elecciones el 14 de febrero o espera alguna maniobra de los partidos de gobierno?

Respuesta: Hay demasiada interinidad. Hubiéramos preferido que fuera el propio presidente Quim Torra quien convocara las elecciones, nos hubiera ahorrado dos meses de Gobierno y de presidente en funciones. Pero las cosas no han ido así, no existe una mayoría que quiera provocar una candidatura instrumental que se comprometa a convocar elecciones de forma inmediata. Al final, lo más rápido que podemos tener son unas elecciones el 14 de febrero. Ojalá no se usen otros subterfugios para alargar una situación que me parece insostenible. Fue el 29 de enero cuando Torra dijo que la legislatura estaba agotada. Hemos tenido un año más de legislatura con un Gobierno que no ha estado a la altura.

–Se ha hablado mucho de si usted sería candidato o, a última hora, lo sería Salvador Illa.

–No ha existido esa duda. Salvador está haciendo una labor magnifica como ministro de Sanidad y es difícil de sustituir. Además, quizá desde fuera no se vea, pero para el proyecto del PSC es importantísimo contar con alguien con un peso así en el Gobierno de España. Es imprescindible la figura de Salvador en el Ejecutivo, tanto por razones sanitarias como de tipo político. Porque nuestro proyecto no es solo para Cataluña, sino para el conjunto de España.

–Las encuestas son buenas para el PSC. ¿Efecto arrastre de un Gobierno socialista en España o recuperación del voto robado por otros partidos?

–Hay un crecimiento que se debe al efecto Pedro Sánchez, sin duda. Hay también un crecimiento que se debe a que quien ganó las elecciones en 2017 fue Ciudadanos, que realmente no ha respondido a las expectativas creadas. Y luego una labor de oposición del PSC y la que ejercen nuestros compañeros en los ayuntamientos, que demuestra su saber hacer. Todo suma. Y supongo que el acierto del candidato también (ríe).

–Ciudadanos recabó también voto catalanista. Ahora aparecen nuevos partidos en ese espectro, nuevas siglas… ¿Eso puede hacer mella en el PSC? ¿Es otro rival a tener en cuenta?

–Siempre decimos que necesitamos votos de todas partes y que cuantos más, mejor. No vamos a limitar nuestra ambición y nuestro crecimiento. Hay votos que pueden venir de Ciudadanos, pero las encuestas dicen que parte de los electores de este partido pueden marcharse al PP, a Vox y a la abstención. Por tanto, no es una parte tan importante como se supone. Nosotros fuimos a las elecciones con Units per Avançar y hay sectores del catalanismo moderado que se han visto defraudados por la deriva independentista, que quizá encuentren ese refugio en nosotros. Los socialistas nos dirigimos al conjunto de la sociedad. También a la gente de izquierdas que cada vez quiere poner más distancia del independentismo y que considera que quizá los Comunes se acercan demasiado a los planteamientos que estos hacen.

–¿Con qué discurso?

–Nosotros nos dirigimos a todos los catalanes con un discurso relativamente sencillo: hemos perdido 10 años. La vía de la independencia nos ha dividido y empobrecido, nos ha quitado energías y oportunidades y conviene cambiar, en el sentido de poner las prioridades donde realmente están. En la lucha contra la pandemia, en la reactivación económica, en la reconstrucción social y en el intento de concordia entre todos los catalanes. Es un momento, no de confrontar, sino de dialogar y de acordar. De cooperar dentro de las administraciones y no separarlas. Eso es lo que vamos a proponer, con prioridades muy claras en el terreno de la salud, de la escuela, de la educación, la universidad, la investigación y en el terreno de la reindustrialización. Todo ello vertebrará nuestro diálogo.

–Esa apuesta por el diálogo y la no confrontación es definido por Ciudadanos y PP como un discurso de apaciguamiento respecto al independentismo.

–Es que lo contrario a apaciguamiento debe ser el enconamiento. Hay una frase de Josep Tarradellas que me gusta mucho: “Este país es suficientemente grande para que quepamos todos, pero lo suficientemente pequeño para que no sobre nadie”. Nosotros queremos un país con pluralidad, diferencias y diversidad, pero no queremos decir “tú sobras” o “tú no cabes”. Y lo que tenemos que buscar es la forma de superar las heridas. El independentismo solo ve sus propios dolores, pero no ve el dolor de la otra parte de la sociedad catalana que de pronto vio cómo se rompían los puentes y los pactos que entre todos habíamos establecido. Hay una forma de hacerlo. En primer lugar, respetando la diversidad, la ley y las instituciones. Y en segundo lugar, buscando objetivos compartidos. La independencia no lo es, pero la reactivación económica sí. ¿Por qué no nos dedicamos unos cuantos años a poner la prioridad ahí, donde realmente se unen más voluntades?. Esa es nuestra propuesta.

–¿Esa postura da votos o estamos en un momento en el que la política es cuestión de fe y el elector no tiene en cuenta si un gobierno lo ha hecho mal o si puede hacerlo mejor otro?

–Mi respuesta puede ser un poco decepcionante. Nosotros vamos a proponer lo que creemos más conveniente. Si eso nos da más o menos votos, lo veremos tras las elecciones. Pero no me gustan los políticos que van corriendo detrás de las encuestas. Tenemos un proyecto y plena confianza en él y lo ofrecemos a la sociedad catalana, que es la que en definitiva tiene que decidir. Creo que menos confrontación iría bien. Y más diálogo. Mejor gobierno, mejor economía, mejor servicios públicos es lo que nos conviene. Respeto a quienes piensan de otra manera y quieren intentar otro proceso independentista. O a los que dicen que con el independentismo no hay ninguna posibilidad de diálogo y se encierran en su búnker. Yo creo que hay que ir a buscar a quien piensa de forma distinta y buscar el terreno donde pueda haber acuerdo, que es la recuperación económica y la reconstrucción social.

–¿Qué balance hace del mandato de Quim Torra?

–Cuando se cumplieron dos años del Gobierno de Torra, me quedé en blanco porque un periodista me pidió que citara alguna cosa buena de ese mandato. Me costó encontrarla. Hoy tenemos unos servicios públicos debilitados, no hemos recuperado el gasto público y la inversión de hace 10 años. Tenemos un Gobierno que solo se preocupa por una mitad del país, nosotros queremos un Gobierno que piense en el conjunto, que no discrimine en función de la adhesión al proyecto independentista. Hay mucho terreno que recorrer. Nos ha pasado Madrid y está a punto de pasarnos Valencia. ¿Por qué? Seguramente porque están haciendo mejor las cosas. A veces decíamos que Madrid se aprovecha de la capitalidad del Estado. ¿Y Valencia? ¿Por qué Valencia está creciendo más que nosotros? En la propia gestión de la pandemia debo decir que siento envidia de lo que ha hecho el Gobierno de Ximo Puig en la lucha para que el Covid no produzca desigualdades y en conseguir el mayor dinamismo económico de la Comunidad de Valencia. Yo quiero eso para Cataluña y creo que lo podemos conseguir entre mucha gente. Gente que piensa de forma distinta, pero que entiende que ahora toca eso.

–¿Está de acuerdo con el cierre de bares y restaurantes decretado por la Generalitat?

–Estoy de acuerdo en que si crecen mucho los contagios, hagamos restricciones de los movimientos de la gente en la vida social. Pero hay que ser cuidadoso porque hay sectores a los que podemos estar condenando al hambre. El Gobierno tiene la obligación de compensar a aquellos sectores a los que está exigiendo un gran esfuerzo. En estos momentos, intentamos ser muy muy responsables. Los gobiernos tienen nuestro apoyo en el intento de contener los contagios. Pero somos críticos en algunas cosas. Hay decisiones que se deben acordar y hay que decir la verdad. No puede ser que una semana queramos abrirlo todo y la siguiente cerrarlo. Hay que hacer las cosas de forma más acordada y pactada con los sectores implicados. No hemos hecho el esfuerzo suficiente para reforzar el sistema público de salud. He ido a visitar CAPs que han cerrado. La atención primaria se resiente, las listas de espera se incrementan. El presidente Torra nos ofreció un pacto por la salud, pero el Gobierno no nos convoca para establecerlo. Cataluña es una de las comunidades autónomas que no tiene un pacto por la reactivación. Nosotros nos hemos ofrecido a dialogar y acercar posiciones. pero este Gobierno ni es eficaz, ni transparente ni es capaz de tejer consensos, por tanto es un mal Gobierno y hay que cambiarlo.

–En una entrevista con Crónica Global, el presidente del PPC, Alejandro Fernández, avisó de que la tensión que ha habido en Cataluña se está trasladando a la política nacional. Estamos pasando por la reforma del sistema de elección de los jueces del poder judicial, el debate sobre el futuro de la monarquía… ¿Todo eso es preocupante? ¿Está en peligro el régimen del 78?

–Creo que en la política española falta diálogo. Creo que la política de oposición que hace el PP no es la más adecuada. Uno puede hacer oposición y al mismo tiempo tener un comportamiento institucional. El PP está haciendo una cosa que a mí me parece muy peligrosa: bloquea la renovación de los órganos institucionales, esperando a volver al Gobierno para favorecerse de la correlación de fuerzas. Eso no es cumplir con la Constitución. Espero que el PP cambie esa posición y no haga de las instituciones el rehén del enfrentamiento entre los partidos.

–¿Pero cómo explica esa reforma exprés que impulsa el Gobierno?

–Yo debo decirle que lo que a mi me gustaría es que se renovara el poder judicial con las reglas vigentes, pero lo que no considero aceptable es que un partido bloquee la renovación esperando en un futuro beneficiarse de un cambio o de un resultado más favorable en unas elecciones. El PP, si no recuerdo mal, es la tercera vez que lo hace. Si estoy en el Gobierno, pacto. Si estoy en la oposición, lo bloqueo y me espero. Eso hace un flaco servicio a las instituciones.

–¿Una elección directa de los jueces es impensable?

–La Justicia es un poder independiente y muy importante que recae individualmente en los jueces. Que el órgano de poder de los jueces responda también al sentir general de los ciudadanos que se expresa en las urnas tiene lógica. Debemos disponer de mecanismos que garanticen que quienes se sientan en el poder judicial sean realmente jueces, magistrados y juristas de prestigio. Que lleguen a esa posición por su experiencia, por eso tienen importancia la posición de las asociaciones de jueces. Pero no me gustaría un poder absolutamente desligado de la opinión de los ciudadanos. Es un sector sobre el que recae mucho poder, por eso debe haber mecanismos de equilibrio que merece la pena mantener y han funcionado razonablemente bien. Si el PP renunciara al bloqueo, nos podríamos ahorrar cambiar la ley.

–¿Y sobre el debate de la monarquía?

–Sobre la monarquía es algo distinto, se ha visto afectada por comportamientos inaceptables del Rey emérito. Desde mi punto de vista, necesita alguna reforma que dé garantías de transparencia y de rendición de cuentas. El aforamiento, la inviolabilidad del Rey no puede proteger actos personales que no cumplen con la legalidad o las obligaciones tributarias. Pero esa protección no puede derivar en una especie de patente de corso. Ahora estamos con unas acusaciones contra el Rey emérito que la Justicia todavía no ha formulado. Pero, sin duda, su salida de España ha llevado a que mucha gente se pregunte si ha cometido esos delitos, esos comportamientos inaceptables. Espero que la Justicia sea capaz de esclarecerlo. Y probablemente se deberán reformar esos aforamientos para dejar claro que nadie está por encima de la ley para dar la tranquilidad de que el Rey o la Reina puedan ejercer en el futuro con neutralidad, como símbolo de la unidad del Estado, pero no pueda nunca amparar comportamientos inaceptables.

Iceta: “No vamos a participar ni favorecer un gobierno independentista”

El líder de los socialistas catalanes se desmarca de los modelos extremos para salir del embrollo secesionista y apuesta por “un autogobierno más sólido y una mejor financiación”

Ni romperlo todo ni dejarlo todo como está. Miquel Iceta apuesta por una tercera vía, en la que ve amplio recorrido, para salir del embrollo independentista. En una entrevista con Crónica Global, el líder del PSC afirma que los catalanes “necesitamos ganar alguna batalla. Llevamos diez años de procés sin adquirir nuevas competencias ni capacidades”.

Pregunta: Ha asegurado en varias ocasiones que si JxCat y ERC suman, volverán a gobernar. Y aunque a usted no le gusta hablar de bloques, lo cierto es que no se visualiza como alternativa una apuesta conjunta entre las fuerzas constitucionalistas.

Respuesta: El independentismo ahora está más dividido que nunca. El enfrentamiento de JxCat y ERC es obvio. A pesar de ello, nos dicen que si vuelven a sumar, gobernarán juntos, por lo que nos condena a un gobierno dividido. Luego están surgiendo otras fuerza políticas dentro del independentismo que se presentan como más pragmáticas o más dialogantes, como el PNC de Marta Pascal o incluso de PDECat, que dice que se presentará por separado por no aceptar el planteamiento o la estrategia de Carles Puigdemont. ¿Necesitamos una sociedad dividida en dos mitades enfrentadas? Pensamos que no. Nosotros hacemos énfasis en aquello que nos une. Hay gente en el independentismo que cree que nos tenemos que centrar en la reactivación económica. Pero en eso quiero ser muy claro, los socialistas no vamos a participar ni favorecer un gobierno que tenga como objetivo la independencia o un referéndum sobre la independencia. En esto no vamos cambiar. Estos caminos son perjudiciales para Cataluña. Por tanto, no estaríamos nunca en una operación política que busque un objetivo contrario a lo que planteamos.

P: Si tiene tan claro que ERC volverá a pactar con JxCAT ¿de qué sirve la mesa de diálogo con el Gobierno?

R: Estamos intentando encontrar un acuerdo que pasa por algunas cosas que todavía no ha dicho el independentismo, que es el respeto a la ley. No nos duelen prendas decir que creemos en un autogobierno más sólido, en una mejor financiación.

P: ¿Cuál es su propuesta?

R: Nos gustaría que España se convirtiera en un Estado federal. Hay dos modelos extremos, el que dice que hay que romperlo todo y el que dice que hay que dejarlo todo como está. Entre esos dos polos hay una amplia tercera vía a explorar. Espero que la sociedad catalana se dé cuenta de que necesitamos avanzar, que necesitamos ganar alguna batalla. Llevamos diez años de proceso independentista sin adquirir nuevas competencias ni capacidades.

Catalunya necessita un canvi

lavanguardia-1

Catalunya necessita un canvi

Article de Miquel Iceta

La Vanguardia, 10.10.2020

Catalunya porta una dècada perduda. Gairebé deu anys en què el sobiranisme català ha insistit a dur-nos amb molta pressa i a tota velocitat, en ocasions fins i tot sense frens, cap al precipici. Tot escalfant emocions, contraposant identitats i dividint la societat per meitats, les forces independentistes van optar ja fa anys per l’estratègia de la confrontació i de la gesticulació estèril com la millor manera d’amagar la seva impotència, la seva inoperància i la seva incompetència.

Des del tacticisme de retòrica buida, les forces sobiranistes han perjudicat la nostra economia, la nostra societat, la nostra imatge i les nostres expectatives sense aconseguir cap guany. Cap ni un. Col·leccionant derrotes i acumulant frustracions, el camí cap a la independència no ha servit per altra cosa que per intentar amagar retallades i una mala gestió dels recursos públics amb uns resultats ben pobres: menys drets, menys oportunitats, més desigualtat, més precarietat i una evident pèrdua de pistonada de la nostra economia. En definitiva, som on som perquè l’independentisme ens hi ha portat.

Catalunya es troba avui, malauradament, en un escenari de declivi social i econòmic, amb una evident degradació política i institucional perquè no hem tingut bons governs en els deu darrers anys. I ara, quan la crisi econòmica i social marcarà profundament el període post Covid-19, necessitem un govern que estigui a l’altura, que no amagui el cap sota l’ala ni fugi d’estudi, i que lideri un esforç col·lectiu per afrontar, amb decisió i ambició, el repte immens que tenim per davant. Amb realisme i unitat. Amb optimisme i voluntat compartida d’oferir les millors propostes per a la sortida de la crisi i de treballar plegats, convençuts que fent-ho de la mà de la resta d’Espanya i de la Unió Europea ens en sortirem millor.

Catalunya necessita un canvi, però no qualsevol canvi. Catalunya necessita un canvi que garanteixi que es reactiva l’economia i s’enforteixen els serveis públics. Un canvi que asseguri que es gestionen eficientment els recursos de què disposem. Un canvi que ofereixi seguretat jurídica, estabilitat política i confiança per atraure, retenir i impulsar nous projectes empresarials i d’emprenedoria, així com per reactivar el nostre teixit industrial, maltractat durant massa anys. Un canvi que inverteixi en coneixement i innovació, i que impulsi la transició ecològica i energètica i la digitalització.

Catalunya pot i ha de ser un país millor, però necessita al capdavant un bon govern amb un president que pensi en tots els catalans i les catalanes. Estem en una cruïlla decisiva, i la proposta socialista és clara: reconstrucció social, reactivació econòmica i concòrdia entre els catalans. Aquests són els fonaments que sostenen les polítiques que vol emprendre el PSC des del govern de la Generalitat. I estem convençuts que tothom és imprescindible per a la construcció d’una Catalunya de tots i totes, basada en la realització plena i efectiva dels valors de llibertat, igualtat, fraternitat, justícia social, feminisme, solidaritat, equilibri territorial i ecologia. Són precisament aquests valors els que ens empenyen a lliurar la batalla per una societat i una economia millors, més pròsperes, més justes i sostenibles, per liderar una etapa de progrés i de prosperitat compartida.

Catalunya necessita un canvi, i aquest canvi passa per una nova majoria i per un canvi de govern. Vull encapçalar un govern progressista, i vull fer-ho des del diàleg i pensant en el conjunt de la societat. Els i les socialistes som garantia de solvència i de bon govern, imprescindibles per garantir la reconstrucció social del país, la seva reactivació econòmica i la concòrdia. Catalunya no pot esperar més. Catalunya mereix un govern millor.

Miquel Iceta, primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya

Catalonia needs a change

CATALONIA NEEDS A CHANGE

MIQUEL ICETA

LA VANGUARDIA, 10/10/2020

Catalonia has been lost for a decade. Almost ten years in which Catalan sovereignty has insisted on taking us in a great hurry and at full speed, sometimes even without brakes, towards the precipice. Warming emotions, contrasting identities and dividing society in half, the pro-independence forces opted years ago for the strategy of confrontation and sterile gestures as the best way to hide their impotence, their ineffectiveness and their incompetence.

From the tacticism of empty rhetoric, sovereign forces have damaged our economy, our society, our image and our expectations without achieving any benefit. Not one. Collecting defeats and accumulating frustrations, the path to independence has served nothing more than to try to hide cuts and mismanagement of public resources with poor poor results: fewer rights, fewer opportunities, more inequality, more precariousness and an evident loss of momentum in the economy. In short, we are where we are because the independence movement has brought us here.

Catalonia is today, unfortunately, in a scenario of social and economic decline, with obvious political and institutional degradation, because we have not had good governments in the last ten years. And now, when the economic and social crisis will profoundly mark the post-Covid-19 period, we need a government that is up to the task, that does not hide its head under the wing or go off on a tangent, and that leads a collective effort to face, with determination and ambition, the immense challenge that lies ahead. With realism and unity. With optimism and a shared will to offer the best proposals for exiting the crisis and to work together, convinced that by doing so hand in hand with the rest of Spain and the EU, we will cope better.

Catalonia needs a change, but not just any change. It needs a change that ensures that the economy is reactivated and public services are strengthened. A change that ensures that the resources we have are efficiently managed. A change that offers legal certainty, political stability and confidence to attract, retain and promote new business and entrepreneurial projects, as well as to reactivate the industrial fabric, mistreated for too many years. A change that invests in knowledge and innovation, and that drives the ecological and energy transition and digitization.

Catalonia can and has to be a better country, but it needs a good government at the head with a president who thinks of all Catalans. We are at a decisive crossroads, and the socialist proposal is clear: social reconstruction, economic reactivation and harmony among Catalans. These are the foundations that support the policies that the PSC wants to undertake from the Government of the Generalitat. And we are convinced that everyone is essential for the construction of a Catalonia of all, based on the full and effective realization of the values ​​of freedom, equality, fraternity, social justice, feminism, solidarity, territorial balance and ecology. It is precisely these values ​​that push us to fight the battle for a better, more prosperous, just and sustainable society and economy, to lead a stage of progress and shared prosperity.

Catalonia needs a change, and this change goes through a new majority and a change of government. I want to head a progressive government, and I want to do it through dialogue and thinking about the whole of society. We socialists are a guarantee of solvency and good governance, essential to guarantee the social reconstruction of the country, its economic reactivation and harmony. Catalonia cannot wait any longer. Catalonia deserves a better government.

Catalunya necesita un cambio

CATALUNYA NECESITA UN CAMBIO

Artículo de Miquel Iceta, La Vanguardia, 10.10.2020

Catalunya lleva una década perdida. Casi diez años en que el soberanismo catalán ha insistido en llevarnos con mucha prisa y a toda velocidad, en ocasiones incluso sin frenos, hacia el precipicio. Calentando emociones, contraponiendo identidades y dividiendo a la sociedad por mitades, las fuerzas independentistas optaron ya hace años por la estrategia de la confrontación y de la gesticulación estéril como la mejor manera de esconder su impotencia, su inoperancia y su incompetencia.

Desde el tacticismo de retórica vacía, las fuerzas soberanistas han perjudicado nuestra economía, nuestra sociedad, nuestra imagen y nuestras expectativas sin lograr ningún beneficio. Ni uno. Coleccionando derrotas y acumulando frustraciones, el camino hacia la independencia no ha servido para nada más que para intentar esconder recortes y una mala gestión de los recursos públicos con unos pobres resultados: menos derechos, menos oportunidades, más desigualdad, más precariedad y una evidente pérdida de impulso de la economía. En definitiva, estamos donde estamos porque el independentismo nos ha llevado hasta aquí.

Catalunya se encuentra hoy, desgraciadamente, en un escenario de declive social y económico, con una evidente degradación política e institucional, porque no hemos tenido buenos gobiernos en los diez últimos años. Y ahora, cuando la crisis económica y social marcará profundamente el pe­riodo post-Covid-19, necesitamos un gobierno que esté a la altura, que no esconda la cabeza bajo el ala ni se salga por la tangente, y que lidere un esfuerzo colectivo para afrontar, con decisión y ambición, el reto inmenso que tenemos por delante. Con realismo y unidad. Con optimismo y voluntad compartida de ofrecer las mejores propuestas para la salida de la crisis y de trabajar juntos, convencidos de que haciéndolo de la mano del resto de España y de la UE saldremos mejor adelante.

Catalunya necesita un cambio, pero no cualquier cambio. Necesita un cambio que garantice que se reactiva la economía y se fortalecen los servicios públicos. Un cambio que asegure que se gestionan eficientemente los recursos de que disponemos. Un cambio que ofrezca seguridad jurídica, estabilidad política y confianza para atraer, retener e impulsar nuevos proyectos empresariales y de emprendeduría, así como para reactivar el tejido industrial, maltratado durante demasiados años. Un cambio que invierta en conocimiento e innovación, y que impulse la transición ecológica y energética y la digitalización.

Catalunya puede y tiene que ser un país mejor, pero necesita al frente un buen gobierno con un presidente que piense en todos los catalanes y las catalanas. Estamos en una encrucijada decisiva, y la propuesta socialista es clara: reconstrucción social, reactivación económica y concordia entre los catalanes. Estos son los fundamentos que sostienen las políticas que quiere emprender el PSC desde el gobierno de la Generalitat. Y estamos convencidos de que todo el mundo es imprescindible para la construcción de una Catalunya de todos y todas, basada en la realización plena y efectiva de los valores de libertad, igualdad, fraternidad, justicia social, feminismo, solidaridad, equilibrio territorial y ecología. Son precisamente estos valores los que nos empujan a librar la batalla por una sociedad y una economía mejores, más prósperas, más justas y sostenibles, para liderar una etapa de progreso y de prosperidad compartida.

Catalunya necesita un cambio, y este cambio pasa por una nueva mayoría y por un cambio de gobierno. Quiero encabezar un gobierno progresista, y quiero hacerlo desde el diálogo y pensando en el conjunto de la sociedad. Los y las socialistas somos garantía de solvencia y de buen gobierno, imprescindibles para garantizar la reconstrucción social del país, su reactivación económica y la concordia. Catalunya no puede esperar más. Catalunya merece un gobierno mejor.

Pregunta al Vicepresident en funcions de President

Pregunta del president del grup parlamentari Socialistes-Units per Avançar, Miquel Iceta, al vicepresident de la Generalitat en funcions de president.

Parlament de Catalunya, 7 d’octubre de 2020

[enllaç al vídeo]

Gràcies president.  

Honorable senyor vicepresident de la Generalitat amb funcions de president. 

Fa uns mesos, a instàncies del president Torra, van nomenar un comitè d’experts per la transformació del sistema públic de Salut. Fa ben pocs dies aquest comitè va lliurar el resultat de la seva feina i el Govern l’està incorporant en la seva estratègia de transformació del sistema públic sanitari. 

La qüestió és la següent: en diverses sessions de control, quan jo preguntava al president Torra, en el debat d’orientació política general, o també en el debat específic sobre sanitat, vam quedar que aquest document podia servir com a base per un Pacte per a la Salut que el president Torra considerava indispensable, urgent i al què ens convidava. 

La meva pregunta és senzilla: pensa prendre la iniciativa perquè puguem treballar i assolir si ho fem bé aquest Pacte de Salut. 

**************************************

Gràcies president. Gràcies honorable senyor vicepresident de la Generalitat en funcions de president.  

Potser no he precisat prou la meva pregunta. Pensen convocar els grups parlamentaris per establir el Pacte de Salut del que es feia ressò, en parlava i proposava el president Torra? Abans la senyora Albiach també ha parlat d’aquesta qüestió. Necessitem un pacte, necessitem pressupostos, necessitem professionals ben cuidats, necessitem primària i necessitem enfortir la pública.  

El seu Govern no practica massa l’acord entre els grups parlamentaris. Quantes comunitats autònomes i quants ajuntaments han establerts pactes per la reactivació econòmica i la reconstrucció social. Catalunya té el dubtós honor de ser una de les poques comunitats autònomes que ni tan sols ha endegat aquest procés de concertació política. 

A mi em sembla molt bé i crec que és la seva obligació fer una concertació amb els sectors sanitaris sobre salut, però també un pacte polític tal i com el president Torra havia abocat en aquesta cambra. 

I per això el torno a cridar novament, a part que el departament de Salut i com és la seva obligació parli amb els agents que estan involucrats en el sector sanitari cal que també ho fem entre els partits. I esperem que ens cridi el seu govern per, a partir del document dels experts, poder establir aquest debat i eventualment poder arribar a aquest pacte. 

Pactin més, concertin més i confrontin menys.  

Rèplica en el debat de política general

Rèplica de Miquel Iceta al president Torra en el Debat sobre l’orientació política general del govern

Palau del Parlament, 16 de setembre de 2020

[enllaç al vídeo]

Gràcies, president. 

Intentaré dialogar a partir de les coses que ha dit amb referència a la meva intervenció. Una primera que vostè ha dit, però és que vull subratllar: contra la pandèmia, total disposició a col·laborar, acordar, treballar. Pel pacte de salut, total disposició a establir-lo i inclús acceptant, abans de conèixer-lo, el plantejament que faci el grup d’experts dilluns. 

Vostè començava les crítiques o, en fi, les discrepàncies sobre la meva intervenció dient «Estem en un moment molt diferent al 29 de gener». Efectivament. Ara, si llavors teníem un Govern dividit, ara tenim un Govern molt dividit. I aquesta és la qüestió que estem plantejant; no que no siguem conscients de l’evolució d’una malaltia i dels reptes que això suposa, sinó, precisament, disposar dels millors instruments per fer-hi front. I nosaltres, des de la nostra opinió, considerem que el seu, el Govern que vostè presideix, no és el millor que podríem tenir. 

Dos. El tema de la confrontació. Miri, jo…, anava a dir «el repto», però és que no m’agrada perquè a algú li pot semblar que faig una tria d’un llenguatge agressiu. Quins rendiments ha tingut la confrontació? Perquè jo els escolto sempre molt a vostès i amb respecte. I n’he trobat un. Quan diuen: «Som més, cada cop som més.» Però guanys tangibles que hagin incidit en la vida dels catalans i de les catalanes amb les oportunitats del nostre país, cap ni un. I, s’hi posin com s’hi posin, la confrontació i el diàleg són línies molt diferents, i contradictòries. I, des del nostre punt de vista, la menys intel·ligent, per no dir una cosa més gruixuda, és la de la confrontació. 

Nosaltres, ara, què necessitem? Més col·laboració, necessitem negociar finançament, necessitem negociar inversions, necessitem atraure projectes finançats amb els fons europeus. Això és el que necessitem. I per a això què necessitem? Un diàleg productiu entre els dos Governs. Tercer o quart tema que ha tractat, taula pel diàleg. Escolti, cadascú que posi els punts de l’ordre del dia que vulgui. Si –amb perdó de l’expressió– la gràcia de la taula de diàleg és que no hi havia una limitació prèvia de temes. Ara vostè no diu exactament això, vostè diu: «No, i que a més em donin la raó.» No, això ja no és un diàleg. Vostè pot parlar… (Veus de fons.) No, però fixi’l de comú acord. Posi cadascú les coses que hi vol. Aquí la cosa és: es vol parlar o no? 

I, president, potser estic equivocat, però ha donat la sensació que qui menys confiances, esperances disposició tenia per fer aquesta reunió era vostè. I em sembla que no m’ho sembla només a mi. 

Vostè diu: «Alguna cosa ha canviat.» Home, entre altres coses tenir un Govern d’Espanya que està disposat a parlar, i de forma bilateral i, a més, oberta. Doncs, home, si li sembla poc… I jo crec amb això, com tothom tirem d’enquestes i a vegades, en fi, les amanim una mica, no? Però vostè avui fa una pregunta de si la gent considera que el Govern del PSOE i d’Unidas Podemos és el mateix que el Govern del PP la gent diu que no. Segur que n’hi ha que diuen que sí, eh? Em refereixo molt majoritàriament. 

Vostè diu: «No vaig anar a La Rioja per blanquejar la monarquia.» És a dir, tots els qui hi van anar van anar per blanquejar la monarquia –president del Govern basc inclòs. A vegades, i ho dic amb respecte, però amb aquest to una mica sorneguer que a vegades gasto, sembla l’acudit aquell de qui es troba tot de cotxes contra direcció i pensa que els equivocats són tots els altres. Ja sabem que hi ha reunions no prou profitoses, que hi ha reunions que no arriben a concretar tant com voldríem, però la dinàmica de diàleg, d’aproximació de posicions i d’empatia mútua és molt important. No ens la podem saltar. I per això aprofito per dir-l’hi: m’ha agradat molt que vostè avui posés sobre la taula la seva disposició a col·laborar amb totes les comunitats autònomes i, fins i tot, ha dit, per compartir alguna cosa que potser no hem fet bé perquè s’estalviïn l’error. Aquest és l’esperit que nosaltres entenem que seria útil. 

Vostè em renyava una mica o bastant quan deia «Oh, això del processisme és mentida». Escolti, qui va dir que era un farol no vaig ser jo. Qui va sortir fa ben poc dient «No teníem cap esperança de cap mena de reconeixement internacional» no vaig ser jo. Per tant, cito arguments donats per persones que pensen de forma molt diferent, persones que han estat vinculades a aquest procés. Si no hi havia cap esperança… Es va arribar a dir «no teníem res preparat». Responsables del Govern d’aleshores. Home… I, per tant, no ens fem gaires trampes amb això. 

Com amb això, l’altra cosa que vostè diu: «Vagi pel carrer, pregunti a la gent. Ja veurà com a la gent l’únic que no li preocupa són les eleccions, li preocupa altres coses.» Sí, però parlem seriosament. A mi també em preocupa la pandèmia, i per això vull un millor govern, per lluitar contra la pandèmia. A mi em preocupa la desinversió, i per això vull un govern millor per atraure inversions i mantenir-les. Una altra cosa és que puguem discutir legítimament que vostè cregui que jo estic equivocat i que el Govern que jo faria seria pitjor. Això és legítim. Ara, no ens diguem «no importa la qualitat dels instruments que fem servir per fer front als problemes als que ens enfrontem». I nosaltres creiem que el marge de millora és molt. 

Una altra qüestió sobre la que tampoc ens posarem d’acord. El problema no és eleccions o no eleccions. Jo l’he felicitat, i ho torno a fer, per no haver fet d’aquest debat una espècie d’avantmatx del que pugui passar demà. I, per tant, tampoc vull especular sobre el que hagi de passar demà. Però sí que li diré –i va ser objecte de la meva pregunta a la darrera sessió de control–: allargar innecessàriament una presidència en funcions em sembla equivocat. En el cas que es pogués donar, em sembla equivocat. Precisament, perquè tenim els problemes que tenim, perquè volem un govern que estigui en plenitud i un president que estigui en plenitud, allargar innecessàriament una presidència en funcions no ens sembla adequat. Podem respectar els que opinin d’una altra manera, però creiem que alguns arguments forts hi ha, per això. És molt diferent dos mesos que quatre, “con la que está cayendo”. 

Vostè diu: «No, és que vostès són conservadors.» Miri, no ho sé, si vostè opina, és la seva opinió. Jo, naturalment, la respecto. Ara, respectar la llei, respectar les institucions, respectar els adversaris, fer reformes per millorar a partir d’amplis acords i sense generar falses expectatives, si això és ser conservador, jo ho soc. I després temes concrets que van sortint, perquè vostè ens diu: «Home, hem fet moltes coses». Home, faltaria més. Quan un disposa d’un pressupost de 46.000 milions d’euros i de 250.000 treballadors públics, lògicament es fan coses. Ara, nosaltres li hem de dir, encara no hem tornat a una situació semblant a la del 2010. I deixi’m que li posi algun exemple: a polígons industrials, l’any 2010 s’hi dedicaven 165 milions d’euros, en el pressupost d’enguany 51. A Educació, encara l’any 2010 es dedicaven 3.267 milions d’euros més que avui. A Dependència, doncs estem a la cua, som dels pitjors a tot Espanya amb llistes d’espera. Què vol que li digui? 

Vostè em dirà, i tindria raó: «Escolti, és que la Llei de la dependència està mal finançada i això s’haurà de repensar.» I té raó. Però jo el que em veig obligat a fer, perquè soc l’oposició, és assenyalar les mancances del seu Govern, perquè els problemes de l’infrafinançament de la dependència o de dificultats de finançament de les comunitats autònomes ho són de totes. És veritat que pot dir «algunes més que altres». Però jo sempre acabo trobant una comparació amb València, amb la que compartim dèficits i problemes, i de vegades fan les coses millor que nosaltres. 

Sobre el tema de l’espoli fiscal. Miri, no ens posarem d’acord. Nosaltres creiem que amb els propis números que jo conec de la Generalitat, doncs no és de les dimensions que vostès parlen. Però el que està clar és que vostès, a la millora del finançament, no s’hi han dedicat. No ha estat la seva prioritat. No s’hi han dedicat. 

Jo el que els dic és que, si jo arribo a ser president de la Generalitat, probablement aquesta, si no és la primera, seria la segona de les meves obsessions. 

Dir-li, sobre els temes judicials, perquè vostè deia: «No, és que Lledoners és una realitat, les persones que estan fora d’Espanya són una realitat i, per tant, això és real.» Efectivament. És que aquí tenim una qüestió sobre la qual tampoc ens posarem d’acord, però no per això deixarem de donar els nostres arguments. Nosaltres vam ser segurament dels que més vam advertir contra els riscos de la il·legalitat, fos la que fos. És veritat que algunes il·legalitats potser s’han traduït amb la convocatòria d’un referèndum, amb la declaració de la independència, i altres, el manteniment d’una pancarta i, per tant, també òbviament les penes seran molt, molt diferents si és que es produeixen o es confirmen. Però hi ha una qüestió, que vostè diu: «L’Estat fa». Miri, l’Estat no és una persona, no és el telèfon que puguem trucar, és un conjunt d’organitzacions i de poders. I vostè ha tingut –no m’agrada parlar… en fi– la decisió de contravenir decisions d’una junta electoral, ha estat condemnat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en exercici dels seus drets ha plantejat un recurs davant del Suprem, que demà entén sobre la qüestió. Per tant, no ens facin els de més responsables de les conseqüències dels seus actes. 

President, segur que ens seguirem veient, i segur que seguirem tenint un desig de fer un país millor. Però jo li dic, per fer un país millor, l’hem de fer entre tots i hi hem de caber-hi tots.