Aquesta setmana podríem perfectament batejar-la com la setmana de la resposta de Catalunya. Una setmana i una resposta que, de fet, va començar diumenge passat amb la declaració del president Montilla a Maià de Montcal en l’acte de record a Ernest Lluch. Aquí teniu la versió castellana.

Ens recordava el president el preàmbul de la Constitució espanyola que proclama la voluntat de “protegir tots els espanyols i els pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions”. Deia el president: “Tenim una Constitució que vol protegir els pobles d’Espanya i no ha de servir de pretext per a retallar l’autogovern acordat entre dues Cambres legislatives i referendat pel poble”.

Segueixo citant literalment les paraules del president: “Aquí hi ha una de les claus de volta de la situació que vivim avui: Admetre o negar, propiciar o bloquejar el desenvolupament de la concepció plural d’Espanya”.

“Perquè una visió restrictiva del caràcter obert i inclusiu de la Constitució espanyola, una visió que barrés el pas a la concepció plural d’Espanya seria el pitjor servei que es podria fer a la pròpia Constitució”.

“Defensar la Constitució espanyola és promoure el seu esperit integrador, plural, obert i acollidor. Utilitzar-la en sentit contrari és posar-la en perill”.

“Vull recordar, per tant, a aquells que tenen l’alta responsabilitat de vetllar per la constitucionalitat de les nostres lleis que la interpretació de la Constitució no ha de malmetre en cap cas el caràcter obert i inclusiu del text constitucional”.

“Allò que ahir va ser escrit, acordat i votat per unir no pot servir avui per dividir. Aquest és el veritable esperit constitucional. Espero que ningú no malmeti de forma temerària i imprudent aquest esperit”.

No crec que es pugui dir més clar. Les filtracions sorgides del Tribunal, l’excessiva durada de les seves deliberacions i la seva peculiar situació interna no estan ajudant gens a la imatge d’imparcialitat que hauria de tenir. Els socialistes sempre ens hem mostrat respectuosos amb el Tribunal Constitucional i hem afirmat que acatarem la seva sentència, convençuts com estem de la plena constitucionalitat de l’Estatut. Però també hem dit que una sentència que desvirtués greument l’Estatut acordat entre el Parlament i les Corts generals i votat pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, tindria importants conseqüències polítiques. Així resumia Clara Blanchar el missatge del president Montilla en la crònica publicada a El País dilluns dia 23.

El mateix dia, el diari El País publicava l’editorial “Dilema constitucional” que resultava tan contundent com esclaridor. Un editorial que acabava així: “Agravar el problema catalán o encauzarlo. Ése es el dilema que afronta el Constitucional”.

Dimarts, Miquel Roca es preguntava sobre quina lleialtat se’ns demana als catalans per part d’alguns que no la practiquen gens. Joan Garí definia amb claredat una de les qüestions a debat: “Durante años admiramos que en Catalunya el nacionalismo no hubiera implicado una fractura social tan violenta como en Euskadi, con su radical división entre fieles a una y otra patria. Ahora, por obra y magia de diez magistrados con más o menos piedad, Catalunya está en el disparadero. ¿No sería más fácil reconocer de una vez que España es un estado plurinacional y que sus cuatro lenguas deben ser iguales en derechos y obligaciones?”.

Dimecres, Cristina Sen explicava a La Vanguardia com el president Montilla vol liderar una resposta unitària a la sentència “Montilla reunirá a los líderes catalanes tras la sentencia para responder“. És curiós que Artur Mas vagi insistint en que el president no fa res, quan precisamnt ha estat el que ha aixecat l’alerta, demà estarà a Madrid per explicar-la i ja ha dit que la sentència s’haurà d’acatar i que la resposta ha de ser el màxim d’unitària possible i caldrà establir-la un cop coneguda la sentència. Mentrestant Artur Mas va demanant coses contradictòries, que els magistrats del Tribunal Constitucional s’inhibeixin, que es faci el traspàs de l’aeroport, que es demani el concert econòmic, i bla, bla, bla. Cada dia una frase feta per ocupar un espai als mitjans, cada dia una frase per intentar afeblir l’autoritat del president, cada dia un gra de sorra més per afeblir la necessària unitat. I, això sí, obrint la porta a un eventual pacte amb el PP en el futur. ¿No seria millor que Artur Mas es comprometés a no rebre ni demanar el suport del PP si aquest no retira el recurs? ¿I que digués que mantindrà aquesta postura fins i tot en el cas que hi hagués sentència abans de les eleccions al Parlament? Però no, Mas va demanant reunions que, amb tot probabilitat, lluny de propiciar la unitat servirien per exhibir diferències de criteri. ¿Tant li costa fer costat al president Montilla en la defensa de l’Estatut votat pels catalans i la nostra convicció sobre la seva plena constitucionalitat?

Dimecres es van publicar alguns articles que contenen reflexions ben interessants. Llegiu per exemple els articles de Ramón Cotarelo “Catalunya y su Estatut”, Joan Tapia “Enterrar el 78?” i Josep Maria Vallès “Lo que no resolverá la sentencia del Tribunal”.

Dijous el diari ABC em publicava l’article “La intolerable presión del PP“. En ell explico que mentre molta gent a Madrid es fixa en declaracions produïdes a Catalunya fruit del neguit creat per les filtracions de les deliberacions de l’Alt Tribunal, pocs es fan ressò de la única pressió que està condicionant el Tribunal que no és altra que la intolerable pressió del PP bloquejant la seva renovació. També recordo altres maniobres del PP contra l’Estatut. I això em dóna peu a recordar 40 barbaritats que dirigents del PP van dir de l’Estatut amb motiu de l’aprovació del projecte per part del Parlament de Catalunya.

Però el més important de dijous va ser la contundent resposta de Catalunya en forma de l’editorial conjunt “La dignitat de Catalunya” de dotze diaris catalans (Avui, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Diari de Terrassa, Diari de Sabadell, El 9 Nou, El Periódico de Catalunya, El Punt, La Mañana, La Vanguardia, Regió 7 i Segre). Aquesta iniciativa sense precedents va significar un toc d’alerta que amplificava l’advertiment del president Montilla. Llegiu l’editorial (aquí el trobareu en versió castellana i també en versió anglesa, per cortesia de David Murano del Club Arnau de Vilanova).

El director de La Vanguardia, José Antich, explicava en un breu article a la pàgina dos del seu diari el sentit de l’editorial conjunt “Una sociedad seria pide respeto“. La iniciativa conjunta dels dotze diaris va suscitar immediatament una onada d’adhesió per part de diferents sectors polítics, econòmics, socials i culturals. I també a la xarxa, amb diferents grups a Facebook i un ampli ressò a la blogsfera catalana. A la pàgina de La Vanguardia hi trobareu les adhesions més significatives.

El mateix dijous es publicaven dos articles que també vull esmentar. Els d’Esther Vera “Ante todo, mucha calma” i el de Josep Oliver “Fins aquí podríem arribar”.

L’editorial va causar també un gran impacte fora de Catalunya i també es van aixecar veus molt hostils, fins i tot algunes que al·ludien a la necessitat de segrestar els diaris que publicaven l’editorial i a l’aplicació del Codi penal…

Crec que molta gent, dins i fora de Catalunya, haurien de reflexionar el per què de l’adhesió suscitada per l’editorial. No oblidem que és un editorial en defensa de l’Estatut que van votar els catalans (i no altra cosa) afirmant també la seva constitucionalitat. Això és important perquè fora de Catalunya s’entengui que el que reclamem és de justícia i no una ruptura. I perquè a Catalunya alguns que somien en respostes radicalitzades, no oblidin que una gran majoria dels catalans no abonarien propostes temeràries que sols produirien divisió i frustració.

Divendres, el director de La Vanguardia José Antich en el seu article de la pàgina dos del diari subratllava l’àmplia resposta que havia concitat l’editorial conjunt. En crònica publicada a El país, Miquel Noguer explica els suports obtinguts a Catalunya per l’editorial conjunt. També a El País, Anabel Díez i Fernando Garea expliquen les diverses reaccions polítiques, tot subratllant que el PSOE demanava al PP la retirada del seu recurs contra l’Estatut.

El mateix divendres es van publicar alguns articles destacables. Us en recomano quatre: Pilar Rahola “¿Hay alguien ahí?”, Félix Monteira “Constitucionalmente incapaces”, Francesc Vallès “El TC, el Estatut y la teoría de Julia Roberts” i Joan Tapia “La dignitat d’Espanya”.

Dissabte 28, Albert Martín Santos explicava a Público “El caldo de cultivo de un clamor unitario en Catalunya”, Ignacio Escolar posa en evidència la hipocresia del PP quan denuncia pressions sobre el Tribunal a “La presión”, El Gran Wyoming ens recorda com algunes reaccions a la posició catalana constitueixen una formidable “Fábrica de independentistas”, Javier Pérez Royo fa memòria recordant alguns pactes d’impuls a l’autogovern que no van ser escapçats esgrimint la Constitució a “Un poco de memòria”, Joaquim Coello reivindica el federalisme a “Fer-nos un lloc a Espanya” i Pablo Salvador Coderch considera que caldrà tornar a començar per refer la relació entre Catalunya i Espanya a “Estrategia del reencuentro”. Jo francament confio que no calgui, però la reflexió és sens dubte pertinent.

Avui mateix, segueixen apareixent articles d’interès d’entre els que destaco cinc: Javier Pérez Royo “El pacte constituent i l’Estatut”, Juan-José López Burniol “El retorn inexorable de la història” evocant la Solidaritat catalana, Isaac Rosa “No, si contra los catalanes no tenemos nada”, Lídia Santos “¿España es Cataluña?” i Jordi Font “Units al voltant del president”. Aquest darrer espero que l’hagi llegit Artur Mas i que, juntament amb la carta del president que sembla que va rebre ahir, se sumi als esforços conjunts abandonant sectarismes i partidismes que no duen enlloc o, més ben dit, que només auguren derrotes col·lectives en el futur.

Com el president Montilla va per feina, i aquests dies es dedica amb els cinc sentits a defensar l’Estatut, ningú no ha parat gaire esment al fet que fa tres anys, el dia 28 de novembre de 2006, va prendre possessió del seu càrrec com a president de la Generalitat. En record d’aquell fet, us recomano que repasseu la feina feta en tres anys en aquesta interessant presentació en format powerpoint.

Divendres el president Montilla va intervenir en los jornades d’economia de S’Agaró. Podeu llegir-lo en la crònica de Bàrbara Julbe a La Vanguardia “Montilla afirma que Catalunya saldrá de la crisis antes que España”. Dissabte, feia una intervenció com a primer secretari del PSC davant de set-cents agents electorals del PSC a Barcelona (a la mateixa hora se celebraven a Catalunya un total de 16 actes similars a aquest; jo estava a Badalona amb els companys i companyes del Barcelonès Nord). Us convido a llegir sencera la intervenció de Montilla però vull destacar-ne dues qüestions. La primera és la defensa aferrissada de l’Estatut “Perquè estem desplegant amb rigor i ambició l’Estatut. El defensarem fins a les darreres conseqüències. Amb intel·ligència i amb força. Amb habilitat i determinació. Ja ho esteu veient”. I la segona és la seva voluntat de donar la batalla fins al final: “Mentre uns ja saluden i celebren la seva suposada victòria, hi ha alguns que ja ho fan, nosaltres continuarem treballant fins el darrer segon. I us dic una cosa: guanyarem en el darrer segon, en el darrer metre, en l’instant decisiu”. Sobre l’esforç d’organitzar els agents electorals del PSC podeu llegir la crònica de Miquel Noguer a El País “El PSC recluta a 5.000 voluntarios para explicar su gestión”. I per saber més en profunditat el que pensa José Montilla no us podeu perdre l’entrevista al President que li fan avui a El Periódico de Catalunya, Carles Cols i Rafael Tapounet per un costat i Arturo San Agustín per l’altre.

Per acabar amb qüestions relatives a la política catalana us convido a llegir els articles de: Joan Trullén “La nova indústria: apostar pels cavalls guanyadors”, Antoni Segura “Corrupció i llei electoral” i Josep Vicent Boira “Por una nueva Commonwealth” sobre la seva coneguda tesi de la necessitat d’una bona entesa entre Catalunya i València.

Parlant sobre política en general no us hauríeu de perdre l’article de Josep Ramoneda “Contra la desconfianza, gobernar”.

Més concretament sobre la política espanyola destaco la crònica de Lydia Garrido a El País “La justicia valenciana abre una vía para investigar la financiación del PP” i els articles de Josep Ramoneda “Aznar va ganando”, explicant que els missatges i la tàctica radical d’Aznar semblen imposar-se al PP i acaben arrossegant la política espanyola, Gonzalo López Alba “Herejes, vendepatrias… y cabreados” descrivint el clima en el que es desenvolupa el debat polític espanyol centrat aquesta setmana en la nova regulació de la interrupció voluntària de l’embaràs, la sentència sobre els recursos contra l’Estatut i la nova llei d’economia sostenible, i Gran Wyoming “Educando a la clase política” en el que denuncia la contradicció d’un PP que parla d’un codi ètic contra la corrupció mentre diu que el cas Gürtel és un muntatge del Ministeri de l’Interior.

Però sens dubte el tema de fons més important segueix essent la crisi econòmica i l’evolució cap a un nou model productiu. En aquest sentit apareix com a referència clara el debat al voltant del projecte de llei sobre economia sostenible. Al respecte podeu llegir la intervenció de José Luis Rodríguez Zapatero en l’acte “Nuevas energías” celebrat diumenge passat a Madrid, les cròniques de Mar Díaz-Varela a La Vanguardia i de Miguel Jiménez a El País sobre la intervenció del president Zapatero en la taula rodona organitzada per The Economist, la crònica de Mar Díaz-Varela sobre la disminució de la pressió fiscal a Espanya (“la caiguda més gran de l’OCDE”), i els articles d’Antonio Papell “A la sortida del túnel” i Fernando Vallespín “El desafío de la economía sostenible”.

Sobre l’avantpojecte de Llei d’Economia Sostenible us convido a visitar el web del Ministeri d’Economia i Hisenda on s’expliquen els seus trets fonamentals i a llegir el resum publicat pel diari Público “Tres ejes y ventajas fiscales“.

Sobre la situació econòmica espanyola us convido a llegir l’entrevista a Elena Salgado que li fa Miguel Jiménez a El País, i els articles d’Angel Laborda “Lenta y dolorosa recuperación”, José García Montalvo “El ajuste inmobiliario en España”, Joaquín Estefanía “La banca, todavía” i David Taguas “Políticas de demanda tras la recuperación”.

Sobre altres debats de tipus polític i social podeu llegir dos articles dedicats al combat contra la violència de gènere. Els de Gemma Lienas “¡Por malas!” i Ana Rosa Alcalde “Feminicidio: un problema global”.

Sobre la nova regulació de la interrupció voluntària de l’embaràs podeu llegir la crònica de Salomé García a Público “Un día histórico para las mujeres” i els articles de José Bono “Aborto: ni derecho ni obligación” i de José Antonio Pérez Tapias, Esperança Esteve, Ana Chacón i Oscar Seco “En democracia no hay herejes”.

Sobre la necessitat d’avançar en la laïcitat podeu llegir els articles d’Ignacio Escolar “Rouco Varela tiene razón” i José Antonio González Casanova “Amb la creu al coll”.

Sobre la situació de la Unió Europea després dels nomenaments del nou president del Consell Europeu i la nova responsable d’Afers exteriors de la Unió, s’ha procedit a nomenar els membres de la nova Comissió Europea amb un paper reforçat de Joaquín Almunia. Podeu llegir al respecte els articles de Joaquín Estefanía “El apagón”, Joan Majó “Europa ya tiene teléfono (?)” i Carmen Alcaide “Hacia una verdadera unión europea” i les cròniques d’Eliseo Oliveras a El Periódico de Catalunya, d’Andreu Missé a El País i de Beatriz Navarro a La Vanguardia.

Sobre el balanç de la visita del president Obama a la Xina podeu llegir els articles de Josep Borrell i Timothy Garton Ash.

Sobre debats de tipus global podeu llegir les entrevistes a El País a George Akerlof, premi Nobel d’Economia, que li fa Claudi Pérez “Subir impuestos es buena idea” i a Manuel Castells que li fa Juan Cruz “Obama no se entiende sin la red”, i els articles de Lourdes Benería i Carmen Sarasúa “La culpa del paro es de los trabajadores”, Vicenç Navarro “Salario mínimo, salario máximo”, Paul Samuelson “Comienzo de una nueva era mundial”, Ariane Arpa “Más hambre con el cambio climático”, Joaquim Coello “Copenhaguen 2009″ i Antoni Gutiérrez-Rubí “Realidad desfigurada”, sobre la necessitat de comptar amb una imatge real i unes imatges reals de les nostres societats complexes i diverses.

“Perles” del programa Polònia emès el 26 de novembre, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

LES PERLES
- Garzón es fa un petit embolic amb la quantitat de causes que té entre mans: A Alavedra lʼenvia a Somàlia perquè encara és menor dʼedat i no el pot jutjar per segrest, al pirata somalí li pregunta si lʼAlakrana és a Llavaneres… lʼembolic de papers és tal que Franco sʼofereix a fer-li una mica de memòria històrica! Qué genial es Garzóooon!

- Lʼenyorat Justo Molinero torna per presentar-vos el caset de Lluís Llach Per rumbes: ˮtʼimagines poder moure lʼesquelet al ritme de Campanades a morts?”. Hi ha versions inoblidables, amb videoclips i tot, de Venim del nord, venim del sud, Ai LʼEstaca noainonainoná i País petit. Només es troba a benzineres, xarcuteries i botigues dels xinos! I si un trist atzar tʼatura i caus a terra…. seguros del hogar, María José Herra!

EL MILLOR
- La reedició del 23-F ara en format Rouco Varela ocupant el Congrés per impedir la votació de la llei de lʼavortament. Rouco fa exorcismes des de la tribuna i arriben informacions que a València han tret els passos de setmana santa al carrer. Lʼautoritat competent, tant esperada al 23-F, apareix aquest cop en forma de connexió via satèl•lit amb Roma, però el papa diu que a ell no lʼemboliquin.

LA FRASE DE LA SETMANA
- Màrius Serra: “Anagrama de carmanyola: cony alarma!”

ARXIU HISTÒRIC (fa un any…)
- Chicho Solbes i Groucho Rajoy a… ˮUna Nit a lʼÒperetaˮ dels germans Marx en versió ˮRetallem lʼEstatutˮ. Amb lʼaparició estel•lar de
- Solbes i Rajoy fan una lectura conjunta del que ells anomenen ˮLestátutˮ:
GR: La Comissió Mixta…. bilateral…. finançament autonòmic.
CS: No sé, quisiera volver a oirlo.
GR: La Comissió Mixta…. Oiga, si quiere lo recortamos.
CS: Perfecto, porque es muy largo. Qué nos queda ahora?
GR: LʼEstat ha de garantir… en lʼordenació de rendes per càpita…
CS: Esto sí que no me gusta nada.
GR: Pues no vamos a discutir por eso. [Toma retallada altre cop, i així successivament fins que lʼun per lʼaltre ja no queda re de re]
En aquest moment entra Harpo Montilla dient que això crearà ˮdesapeguˮ a Catalunya, i Solbes li diu ˮtu no eras el mudo?”. ˮSí, sempre he estat amant dels fets, no paraulesˮ.

LA PICADA D’ULLET
- Molt bo el gag de Toni Soler fent de corre-ve-y-dile entre ZP i Montilla, distanciats – també físicament– un a cada punta del plató.

LA NOVETAT
- Matthew Tree debuta a LʼHora del Lector entrevistant Dan Brown amb Empar Moliner i Màrius Serra. Molt fins tots plegats parlant dʼinteressos comercials.

MALA LLET
- Toni Soler a Tomàs Molina: ˮTu ets com el Tamudo de Polònia, has de donar pas a les noves generacionsˮ

LA IMATGE DE LA SETMANA
- Els membres del TC llegint lʼeditorial conjunt dels diaris La dignitat de Catalunya.

ZW 193 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.DominemoslaTecnologia.net

Del 25 de novembre al 10 de desembre es desenvolupa aquesta campanya d’activisme a la Xarxa amb l’objectiu de “prendre el control de la tecnologia per acabar amb la violència contra les dones”. Qualsevol que utilitzi internet i les noves tecnologies pot participar fent visible la seva protesta. La iniciativa va ser iniciada pel Programa de Suport a les Xarxes de Dones d’APC, el 2006, i va desenvolupada per un moviment divers de persones, organitzacions, col·lectius i comunitats. Forma part dels 16 Dies d’Activisme contra la Violència de Gènere avalat per Nacions Unides, que comença el 25 de novembre cada any.

“Dominem la tecnologia!” es du a terme a tot el món, incloent Argentina, Brasil, Colòmbia, Cambodja, República Democràtica del Congo, La República del Congo, Malàisia, Mèxic, el Pakistan, les Filipines, Sud-àfrica i Uganda, com a part dels esforços del PARM d’APC per aconseguir l’Objectiu del Mil·lenni 3 per a promoure la igualtat de gènere i l’empoderament de la dona.

El Programa de Suport a les Xarxes de Dones d’APC (Associació per al Progrés de les Comunicacions) és una xarxa mundial de dones que recolzen la creació de xarxes per al canvi social i l’empoderament de la dona mitjançant l’ús de tecnologies d’informació i comunicació (TIC), especialment internet.

ZV (Zona Vídeo). Cámara Abierta 2.0: Blog un dels vídeos que ofereix Cámara Abierta 2.0. sobre diferents conceptes a través del seu Diccionari Digital. Aquí podeu veure les diferents entrades.

Avui el president Montilla ha fet un advertiment solemne sobre les conseqüències d’una Sentència del Tribunal Constitucional sobre els recursos presentats contra l’Estatut que no tingués present el caràcter obert i inclusiu de la Constitució de 1978 i el fet que l’estatut és fruit de l’acord entre el Parlament de Catalunya amb el Congrés dels Diputats i el Senat i és una llei orgànica aprovada per les Corts Generals que ha estat referendada pels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya. En el canal a internet del 3cat24 podeu trobar el vídeo amb la intervenció del President, que els socialistes catalans subscrivim fil per randa.

Ens recorda el president el preàmbul de la Constitució espanyola que proclama la voluntat de “protegir tots els espanyols i els pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions”.

Diu el president: “Tenim una Constitució que vol protegir els pobles d’Espanya i no ha de servir de pretext per a retallar l’autogovern acordat entre dues Cambres legislatives i referendat pel poble”.

Segueixo citant literalment les paraules del president: “Aquí hi ha una de les claus de volta de la situació que vivim avui: Admetre o negar, propiciar o bloquejar el desenvolupament de la concepció plural d’Espanya”.

“Perquè una visió restrictiva del caràcter obert i inclusiu de la Constitució espanyola, una visió que barrés el pas a la concepció plural d’Espanya seria el pitjor servei que es podria fer a la pròpia Constitució”.

“Defensar la Constitució espanyola és promoure el seu esperit integrador, plural, obert i acollidor. Utilitzar-la en sentit contrari és posar-la en perill”.

“Vull recordar, per tant, a aquells que tenen l’alta responsabilitat de vetllar per la constitucionalitat de les nostres lleis que la interpretació de la Constitució no ha de malmetre en cap cas el caràcter obert i inclusiu del text constitucional”.

“Allò que ahir va ser escrit, acordat i votat per unir no pot servir avui per dividir. Aquest és el veritable esperit constitucional. Espero que ningú no malmeti de forma temerària i imprudent aquest esperit”.

No crec que es pugui dir més clar. Les filtracions sorgides del Tribunal, l’excessiva durada de les seves deliberacions i la seva peculiar situació interna no estan ajudant gens a la imatge d’imparcialitat que hauria de tenir. Els socialistes sempre ens hem mostrat respectuosos amb el Tribunal Constitucional i hem afirmat que acatarem la seva sentència, convençuts com estem de la plena constitucionalitat de l’Estatut. Però també hem dit que una sentència que desvirtués greument l’Estatut acordat entre el Parlament i les Corts generals i votat pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, tindria importants conseqüències polítiques.

És inacceptable que algú pugui dir que consideracions com les que ha fet el president Montilla que, no ho oblidem, també és representant de l’Estat a Catalunya, constitueixen una pressió sobre el Tribunal. Qui està pressionant el Tribunal Constitucional de forma indigna és el Partit Popular que porta dos anys bloquejant la seva renovació. Avui el Tribunal Constitucional només consta d’onze membres (a causa de la defunció d’un magistrat), un d’ells ha estat privat de participar en les deliberacions sobre el recurs del PP i el mandat de quatre magistrats va acabar fa dos anys. Crec que el paper del Tribunal Constitucional en analitzar una llei fruit de l’acord entre dos Parlaments i refrendada després pel poble hauria de ser el d’assenyalar com cal llegir l’Estatut per tal que la seva aplicació s’ajusti a la Constitució, i no erigir-se en una tercera cambra legislativa. Confio que així sigui per tal de mantenir intacte el paper del marc constitucional com a garant del dret a l’autonomia de nacionalitats i regions. Som precisament els que més vam defensar l’Estatut, els que no tenim un projecte sobiranista o independentista, els que més interessats estem en que la via estatutària no acabi essent considerada com una via morta.

Sobre la futura sentència del Tribunal Constitucional és d’imprescindible lectura l’article de Javier Pradera “Dilemas del Constitucional”. Tant de bo el llegeixin, l’entenguin i l’apliquin tots els seus destinataris.

Sobre les deliberacions del Tribunal Constitucional i les seves conseqüències podeu llegir també la crònica d’El Mundo en la que explica com el president Montilla avisa que un rebuig de l’Estatut pot afectar negativament a les demés Comunitats Autònomes, l’article de Miquel Roca criticant durament les filtracions procedents del Tribunal Constitucional i la inacció dels que no fan res per posar-hi remei, les reflexions de Kepa Aulestia en el seu article “Ola independentista”, l’article d’Enric Marín “Constitucional: caminant al límit del penya-segat”, l’article d’Antonio Franco “El segrest del vaixell ‘Estatut’” i l’article de Jordi Barbeta “Montilla no es traidor: avisa”.

També us poden interessar les entrevistes que m’han fet Jordi Basté a Rac1 i Silvia Gamo a la revista Tiempo.

Aquesta setmana ha començat al Parlament de Catalunya la tramitació dels Pressupostos de la Generalitat per al 2010. Us convido a llegir les intervencions del Conseller Castells presentant el projecte i de Rocío Martínez-Sampere rebutjant les esmenes a la totalitat presentades pels grups de l’oposició. Sobre les possibilitats de l’economia catalana us convido a llegir l’article de Martí Parellada “Nova indústria, nous llocs de treball”.

El govern de la Generalitat segueix treballant per millorar la transparència i la qualitat de la nostra democràcia. Aquesta setmana ha presentat un paquet de mesures per reforçar el control de les subvencions públiques. També en aquest capítol us poden interessar els articles de Francisco Longo “En defensa dels alcaldes” i de Jordi Parpal “L”urbanisme concertat’”.

Del principal partit de l’oposició destaco dues notícies, una publicada a La Razón en crònica de Montse Espanyol “Mas abre las puertas a un pacto con el PP a pesar de verlo ‘complicado’” i l’altra publicada a El País en crònica de Miquel Noguer i Clara Blanchar “CiU propondrá abaratar el despido”. Són dues notícies que assenyalen ben clarament la deriva conservadora de CiU. Us poden interessar també els articles de Vicenç Navarro “La corrupción de las derechas” i de Joan B. Culla “Rajoy y los dicos duros”.

Divendres es va constituir la ponència conjunta que té com a objectiu acordar la Llei electoral de Catalunya. Els grups parlamentaris ens hem compromès a presentar en el termini de quinze dies les nostres opinions  sobre les 50 recomanacions dels experts. Sobre aquest debat us recomano que llegiu els articles de Joan Subirats “Sistema electoral: ¿solución o bálsamo?” i Oriol Bartomeus “Elements per a una llei electoral”.

Per acabar amb qüestions relacionades amb la política catalana us convido a llegir l’entrevista a Manuela de Madre que li fa Núria Navarro a El Periódico de Catalunya i aprofito per saludar l’elecció de Joan Herrera com a cap de llista d’ICV per a les properes eleccions al Parlament. Podeu llegir al respecte la crònica publicada avui per La Vanguardia.

Sobre qüestions relatives a la millora de la qualitat de la nostra democràcia us convido a llegir els articles de Joan Majó “¿Gestos de autoridad o intromisión?”, José Manuel Urquiza “La imprescindible ética del gobernante” i Oriol Bohigas “Polítics sense política”.

Passant a temes relatius específicament a la política espanyola, avui el PSOE ha celebrat un important acte públic per tancar la campanya explicativa “Nuevas energías“. Us convido també a llegir l’entrevista a Leire Pajín que li fa avui Anabel Díez a El País, l’article de Gonzalo López Alba a Público “Cambio de rumbo” i l’entrevista a Jesús Eguiguren que li fa Luis Rodríguez Aizpeolea a El País parlant de la situació política al País Basc i del debat intern de l’esquerra abertzale.

Hem pogut celebrar feliçment la fi del segrestament del tonyinaire ‘Alakrana’. Podeu llegir al respecte els articles de Joan Tapia “Tot va bé si acaba bé” i de Francisco Balaguer “Las aporías del ‘Alakrana’”.

Us recomano a continuació sis articles que fan referència a importants debats socials: Joaquim Prats “Obligatòria fins als divuit anys?”, Jaume Graells “Hacia un pacto en educación”, Gemma Lienas “Aviso a las mujeres jóvenes”, Joan J. Queralt “Una lliçó de laïcisme”, Gran Wyoming “Los mensajeros de la verdad” (sobre la nova regulació de l’avortament) i Pilar Estébanez “La revolución gris” (sobre l’impacte del pes demogràfic creixent de les persones grans).

Sobre l’economia espanyola us convido a llegir l’article de Jordi Sevilla “Por una economía sostenible”, l’entrevista a Carlos Ocaña que li fa Lalo Agustina a La Vanguardia, la crònica d’Antoni Fuentes sobre la conferència pronunciada per Ignacio Fernández Toxo a Tribuna Barcelona, i els articles de José Carlos Díez “Adiós recesión” i Angel Laborda “Ya se ve el fondo”.

Us convido a que llegiu sengles entrevistes a Jaume Bartumeu, cap de govern d’Andorra, que li fan respectivament Pau Echauz a La Vanguardia i Montse Martínez a El Periódico de Catalunya.

També trobareu interessant l’article del Ministre d’Afers estrangers de Turquía Ahmet Davutoglu “España y la incoporación de Turquía a la UE”.

Dijous es va produir la designació del nou President del Consell Europeu i de la nova responsable d’Afers exteriors de la Unió. Els nomenaments han sorprès en no tractar-se de personalitats reconegudes, però serà la seva actuació la que haurà de ser jutjada. Llegiu al respecte l’article de Rosa Massagué “Ni potència global ni oenagé” i el comentari de Raimon Obiols en el seu bloc.

Aquest diumenge destaca especialment el resum del col·loqui de Felipe González sobre la reflexió que està encapçalant sobre el futur de la Unió Europea publicat per El País. Podeu llegir també les reflexions al respecte de Lluís Bassets.

I si Europa no acaba de trobar el seu lloc en l’esfera internacional, les coses tampoc no són fàcils pel nou president dels Estats Units. Podeu llegir al respecte les reflexions de Xavier Batalla “Otra geopolítica” i Walter Laqueur “Obama titubea…”. El cert és que el president Obama està topant amb greus obstacles i les primeres decepcions. Per exemple, a Orient Mitjà. Podeu llegir al respecte els articles de Xavier Batalla “Primer fracaso” i Carlos Elordi “Palestina i el cansament del món”.

Tampoc està resultant senzilla la relació dels Estats Units amb la Xina com s’ha posat de manifest en el viatge del President Obama a l’Àsia. Llegiu al respecte l’editorial d’El País “Obama en Asia” i els articles de Lluís Foix “Un presidente del Pacífico”, Lluís Bassets “‘Obamao’”, Paul Krugman “Mundo desequilibrado” i Joaquín Estefanía “Visitar al banquero”. Com a consol queda el fet que Estats Units està camí de tornar a créixer econòmicament com ho indica l’article de Jorge Sicilia “EEUU en la senda de crecimiento”.

I els problemes globals no estan trobant, desgraciadament, adequada resposta. Ho comprovem en l’escassa mobilització de mitjans per lluitar contra la fam al món, com ho posen de relleu els articles de Lluís Foix “Quina vergonya” i Gustavo Duch “Noves estratègies contra la fam”. I també en els insatisfactoris resultats de la propera Cimera de Copenhague, com ho posen de relleu els articles d’Antonio Cerrillo “¿Quién pinchó el Tratado de Copenhague?” i Rafael Méndez “Aún hay vida en Copenhague”.

Per trobar arguments sobre el nostre combat per la justícia social global us convido a llegir el discurs de Mona Sahlin (en anglès) en el Congrés del Partit Socialdemòcrata suec, els articles de Martín Ortega “La mano visible controla la invisible” i Jonás Fernández “Contra la ‘paradoja europea’”, l’entrevista a Helen Clark que li fa J. A. Aunión a El País i l’article de Stephany Griffith-Jones “La tasa Tobin no es un sueño sino una realidad”.

Aprofito per recordar el dirigent socialdemòcrata alemany Hans Matthöfer que va morir fa pocs dies amb aquest obituari d’Ignacio Sotelo.

I acabo afegint-me a les felicitacions al periodista Enric González, distingit amb el premi “Francisco Cerecedo”, amb la crònica de Carmen Morán sobre l’acte de lliurament d’aquest premi.

“Perles” del programa Polònia emès el 19 de novembre, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

LES PERLES
- Gran líder. Nous concursants: ZP, pilotejant Obama, com sempre; Putin, catxes catxes; i Gaddafi, fent debutar Toni Soler com a personatge. El problema dʼimatge els afecta a tots. Gaddafi està obsessionat amb Eros Ramazzotti i ZP la caga pintant un quadre de Mahoma! Després de les nominacions, lʼexpulsat és Ahmadinejad i el següent en entrar sembla que serà…. Castro! Continuarà…

EL MILLOR
- El guateque a lʼantiga en què Rajoy intenta col·locar la seva protegida Alícia primer a Mas i, com que aquest primer vol ˮanar a veure com està el percalˮ, després a Montilla, però res. A Mas tampoc no li va millor en el ball, sʼha ofert a Puigcercós però aquest no sʼacaba de decidir així que ho prova amb Montilla. Montilla tampoc el rep amb els braços oberts diu que li agradaria ˮballar solˮ

EL PITJOR
- Lʼandroide Andreu, el policia anticorrupció del futur, programat per detectar nivells de corrupció a distància. Lʼalcaldessa de Santa Coloma seʼn demana 7 o 8. Funciona amb biodiesel i… amb bitllets de 500.

LA FRASE DE LA SETMANA
- Montilla: ˮEl país sʼenfronta a un escàndol sense presidentsˮ

ARXIU HISTÒRIC (fa un any…)
- La campanya per el Foment de la Lectura arriba a La Zarzuela: Letizia ha escrit: Retócala otra vez, Sam, Marichalar: El lady Di español, i la infanta Sofia: Teo quema una foto del Rey.

LA CANÇÓ [Fame! en català Nem!]

[Tots] Nem!
[Nebrera] Nem a reescriure la història…
tots volem ser presidents.
[Tots] Nem!
[Laporta] El que diguin no ens importa…
Farem que ens voti la gent.
[Tots] Nem!
[Carretero] Montse Nebrera i Laporta…
i jo a Reagrupament.
[Tots] Nem!
[Laporta] Som atractius i marxosos
famosos i intel•ligents.
[Tots] Presidents, presidents, presideeeents

Guest star com a Srta Sherwood: Jordi Pujol: ˮVoleu la fama, però la fama costa, i aquí és on començareu a pagar-ho, amb suorˮ

[Tots] Nem!
[Laporta] Hem dʼestar tots tres ˮal loroˮ
[Nebrera] Per fer esclatar el Parlament
[Tots] Parlament, Parlament, Parlameeeeent
Neeeeem!

LA PICADA D’ULLET
- Rajoy a Mas: ˮTe acuerdas de Alicia? A lo mejor no la reconoces, porque ha cambiado muchoˮ… a què es deu referir?

LʼESTÀVEM ESPERANT
- Com cada any, el ˮcumplemuerteˮ de Franco

LA NOVETAT
- Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma. Millor que no hagi de tornar a sortir, oi?

DICCIONARI POLÍTIC
- Sociopepencia: Aliança estratègica entre socialistes i populars.

ZW 192 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.intgovforum.org/

La ciutat egípcia de Sharm-El-Sheikh va acollir des del passat dia 15 de novembre i fins al dimecres 18 la quarta edició de l’Internet Governance Forum (IGF), un encontre impulsat per Nacions Unides i obert a la societat per debatre sobre l’accessibilitat en Internet i el rol de les noves tecnologies en el desenvolupament i progrés social.

Internet Governance Forum (IGF) és una iniciativa sorgida en la segona fase de la Cimera Mundial de la Societat de la Informació de les Nacions Unides, celebrada a Tunísia el novembre de 2005. Aquest fòrum neix amb la voluntat de recollir aportacions per avançar en els objectius de l’organització internacional en matèria de Societat de la Informació i adopta un format neutral i flexible, obert a totes les institucions i actors implicats en el desenvolupament i ús de les tecnologies de la comunicació i la informació. D’acord amb el mandat de Nacions Unides, l’IGF té una durada prevista de cinc anys, al termini dels quals l’Assemblea General de Nacions Unides votarà una resolució sobre la matèria. Aquest any, i sota el títol “Governança d’Internet – Creant oportunitats per a tots“, l’IGF es reuneix a la ciutat egípcia de Sharm-El-Sheikh. Com ja és costum, l’encontre s’estructura en diferents sessions plenàries, tallers simultanis, trobades multilaterals i fòrums oberts de debat temàtic.

Els principals temes de l’agenda de 2009 són l’ús dels recursos que ofereix Internet, la millora de l’accés i la disminució de la bretxa digital -sobretot en els països en vies de desenvolupament-, amb respecte a les llibertats, la diversitat i la privacitat, l’impuls del potencial educatiu en les noves tecnologies (alfabetització digital o media literacy) i l’enfortiment de la seguretat online, amb especial atenció als grups més vulnerables. Aquests dos últims temes seran abordats per la delegació del Parlament Europeu, amb l’eurodiputada Maria Badia al capdavant.

El Parlament Europeu ha participat junt amb la Comissió Europea des de la primera edició, que va tenir lloc a Atenes el 2006. Maria Badia, eurodiputada del PSC i vicepresidenta del Grup dels Socialistes i Demòcrates en el Parlament Europeu, va ser membre de la de Delegació present en l’edició de 2007, a Rio de Janeiro, en representació de la Comissió de Cultura i Educació.

Malgrat els esforços per resumir l’actualitat setmanal, el munt de temes a debat fa de vegades difícil subratllar el que és més important. En la meva opinió aquesta setmana s’han produït dues notícies especialment rellevants: el fet que CiU hagi unit els seus vots als del PP i als del partit de Rosa Díez contra la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes que recull l’acord sobre finançament que es deriva del nou Estatut i l’elecció de Núria Parlón com a candidata a l’Alcaldia de Santa Coloma de Gramenet per unanimitat dels membres del Grup Municipal Socialista d’aquella ciutat. No deixeu de visitar el seu bloc!

Sobre l’aprovació de la LOFCA i en general sobre temes relatius al finançament autonòmic us convido a llegir la crònica de Josep Gisbert “¿Estatut o Lofca?”, l’editorial d’El País “Festival demagógico” i els articles de Francisco Balaguer “Financiación autonómica y dependencia” i Javier Pérez Royo “Déficit constitucional”.

L’actitud de CiU sobre la LOFCA i els Pressupostos Generals de l’Estat per al 2010 ha motivat la següent declaració del diputat del PSC i membre de la direcció del Grup Socialista Daniel Fernández: “La CiU d’avui representa el nacionalisme de dretes més inútil i improductiu de la història de Catalunya”. No exagera perquè, en efecte, els vots de CiU han estat a punt d’impedir que Catalunya obtingui 9.211 milions d’euros (2.151 corresponents al finançament del 2009, 2.613 al del 2010 i 4.447 a l’aplicació de la Disposició addicional 3a de l’Estatut sobre el nivell d’inversió pública de l’Estat a Catalunya).

Però el clima polític està dominat per l’impacte de l’Operació Pretòria dirigida pel jutge Baltasar Garzón i les seqüeles del cas Millet. En aquest sentit han estat especialment benvingudes les decisions del Govern de Catalunya i Espanya per combatre la corrupció i la renúncia massiva dels membres del Patronat del Palau de la Música per facilitar una profunda renovació de la institució. Sobre aquestes qüestions us convido a llegir els següents articles: l’editorial de La Vanguardia “Terapias contra la corrupción“, Josep Ramoneda “Hechos, no palabras”, Jesús Lizcano, Jesús Sánchez Lambás, Antonio Garrigues Walker i Manuel Villoria “No debemos resignarnos a la corrupción” (aquests quatre són els màxims dirigents del capítol espanyol de Transparency International, aquí podeu trobar la web de TI-España), Cristina Sen “Recalificaciones, cuentas municipales y fundaciones bajo la lupa del Govern” (amb les mesures acordades pel Govern de la Generalitat), Toni Mollà “Negocis i complicitats discretes”, Joan Subirats “Internet y corrupción” i “Saber lo que pasa“, Manuel Castells “Anatomía de la corrupción”, Albert Ollés “Cada operació urbanística il·legal es penarà amb 4 anys de presó” (amb la reforma del Codi Penal impulsada pel Govern d’Espanya), F. Varela “Más control, más penas y más transparencia” i Enric Hernández “Hechos, y no palabras”.

Aquesta setmana Artur Mas ha donat finalment instruccions per tal que CDC retorni els diners provinents del Palau de la Música que van anar a la Fundació de CDC. Vegeu la crònica al respecte de Clara Blanchar a El País “CDC disfraza de donativo la devolución de los pagos de Millet“. És una bona decisió, però a CDC encara ningú no s’ha atrevit a dir que aquests diners mai no haguessin hagut de ser demanats ni acceptats. També queda encara per esclarir què passarà amb els diners que va rebre Àngel Colom ni tampoc s’han aclarit els presumptes pagaments de comissions per part de Millet a l’alcalde independent de L’Ametlla del Vallès que tenia el suport de CDC i un presumpte pagament de 30 milions de les antigues pessetes aquest mateix partit, segons consta en les notes manuscrites incautades a Jordi Montull com explicava Jesús G. Albalat en una crònica a El Periódico de Catalunya.

Aquesta setmana s’ha conegut també que Felip Puig va ingressar el 2008 gairebé 100.000 euros en concepte de “treballs urbanístics”. Vegeu-ho a la crònica de Janot Guil a ABC. Coneguda la notícia es van aixecar veus com la de Josep Antoni Duran Lleida que criticaven la “legitimitat” dels negocis d’assessorament de Felip Puig. Vegeu-ho també a la crònica de Janot Guil a ABC.

L’esforç per recuperar la confiança política perduda ha tornat a posar sobre la taula la necessitat d’aprovar la llei electoral de Catalunya. Com sabeu Catalunya és la única Comunitat Autònoma espanyola que no té llei electoral pròpia i per aprovar-la és imprescindible el vot favorable de dos terços del Parlament (almenys 90 diputats). Els socialistes ens hem manifestat des de sempre partidaris del sistema electoral vigent a la República Federal Alemana, anomenat de representació proporcional personalitzada, amb doble vot, un vot a candidats de districte uninominal (guanya el candidat que més vots obté) i l’altre vot a llistes de partit (que garanteix una gran proporcionalitat entre els vots obtinguts per cada força política en el conjunt del país i els escons que li són atribuïts). Una variant d’aquest sistema va ser proposada per Ferran Requejo el 2004. Una de les majors dificultats per arribar a un acord sobre la llei electoral és que hi ha un partit molt beneficiat per l’actual sistema i sense els seus vots no es pot aprovar un de nou. Una altra gran dificultat és la desigual distribució territorial de la població a Catalunya (amb una comarca com l’Alta Ribagorça que té 4.332 habitants mentre el Barcelonès en té 2.235.578; 500 vegades més gran!). Divendres vinent es constitueix al Parlament la ponència conjunta que ha d’elaborar la llei. Els treballs de la ponència es poden veure facilitats per l’existència de 50 recomanacions fetes per la Comissió d’experts anomenada pel govern, que contempla la creació de set demarcacions electorals (corresponents a les futures vegueries) en les que es votarien llistes de partit amb la possibilitat d’expressar preferències per candidats individuals dins de la llista. Sobre aquest debat podeu llegir els següents articles: Esther Vera “¿Quién teme las listas abiertas?”, Antoni Puigverd “Aceite de ricino”, Enric Marín “L’assignatura pendent de la llei electoral” i Silvia Hinojosa “Votos de confianza”.

La recuperació de la credibilitat política passa també per no oblidar que hi ha “una Catalunya oculta, la Catalunya de l’obra ben feta, que fa més que no parla i que pensa més que no crida”. Aquest és el plantejament de l’article d’imprescindible lectura de Juan-José López Burniol “La Catalunya oculta”.

Trobareu també d’interès els articles de Jordi Muñoz “Després del nacionalisme?” (sobre el plantejament de futur expressat la passada setmana per Josep-Lluís Carod-Rovira), Guillem López-Casasnovas i Antoni Duran-Sindreu “Un tribut que no s’ha de suprimir” (sobre l’impost de successions) i Ferran Mascarell “Un país con atributos” (sobre la necessitat de formular un nou catalanisme).

Sobre política espanyola us convido a llegir els articles de José Luis de Zárraga “Año devastador para la política”, Gregorio Peces-Barba “La razón en la política”, Fernando Vallespín “La fatiga democrática”, Gonzalo López Alba “Señales de alarma” i Leire Pajín “Respuestas políticas pendientes”. Per cert, un dels escàndols polítics més importants que s’està produint és el bloqueig de l’elecció de Leire Pajín com a Senadora en representació de les Corts valencianes. El PP, bloquejant aquesta designació, està alterant antidemocràticament la composició del Senat. No crec que s’estigui prestant gaire atenció a aquest fet que mostra fins a quin punt el PP està disposat a utilitzar les institucions en benefici propi. Podeu llegir al respecte l’article de Javier Pradera “La senadora raptada”. I us estalvio comentaris sobre les paraules de Francisco Camps acusant el portaveu socialista a les Corts Valencianes de voler veure’l mort. Mentre Rajoy no faci net (si és que vol fer-ho), el PP es un perill.

La ingerència de l’església catòlica amenaçant d’excomunió els diputats que votin la reforma de la llei que despenalitza la interrupció voluntària de l’embaràs ha rebut contundent resposta en els articles d’Ignacio Escolar “La (in)Coherencia episcopal” i Ramón Cotarelo “La tutela eclesiástica”.

Sobre la situació econòmica i les reformes que exigeix us convido a llegir l’article de Jordi Sevilla “Cuaderno de debe… ser”, l’entrevista a Celestino Corbacho que li fa Esther Esteban a El Mundo, la crònica de Beatriz Navarro a La Vanguardia “El gobierno estudia aplicar el modelo alemán”, la crònica d’A. Larrea i G. Sans Mora a Público “Corbacho defiende el modelo alemán”, l’article de Joan Majó “Contra la crisis: palabras y hechos”, la crònica de Ricardo Martínez de Rituerto a El País “La economía europea sale de la recesión” i l’article de José María Lastras “Reducción de jornada y desempleo”.

Sobre el model alemany podeu llegir també l’article de Paul Krugman “Libertad para perder”. I us recomano també els articles d’Antón Costas “Paisaje después de la crisis” i Joaquín Estefanía “Rescates bancarios”.

Abans d’entrar en les perspectives de la Unió Europea, us recomano que llegiu la crònica de Juan Gómez a El País sobre el canvi de President de l’SPD. Sobre Europa, i felicitant-nos per la ratificació (per fi!) del Tractat de Lisboa, us recomano que llegiu els articles de Jean Marie Colombani “La decadencia de Europa”, Miguel Ángel Aguilar “La solución de Berlín y el problema de Génova”, Miguel Ángel Moratinos “Un gran paso adelante”, l’editorial d’El País “Vista al exterior“, Timothy Garton Ash “El próximo capítulo de Europa empieza hoy” i Soledad Gallego-Díaz “Alguien que haga algo”, en referència a la futura elecció del president de la Comissió Europea i del ministre d’Afers exteriors de la Unió.

Sobre el món vint anys després de la caiguda del Mur de Berlín us convido a llegir els articles de Joschka Fischer “Veinte años después del Muro”, Antoni Segura “El món després de la caiguda del Mur”, José Ignacio Torreblanca “Lo que el Muro se llevó”, Lluís Foix “Cayó por su propia insolvencia” i Josep Oliver “El Mur, el dòlar i l’euro”.

Sobre política internacional us convido a llegir l’editorial d’El País “El plante de Abbas” sobre la decepcionant pressió d’Obama sobre Israel, William R. Polk “Arduas decisiones sobre Afganistán” i Félix Monteira “¿Quién va a derribar los otros muros?”.

Sobre temes a debat us convido a llegir l’article de Joaquín Estefanía “Dos utopías regresivas” (es refereix al comunisme i al radicalisme de mercat), Vicenç Navarro “El conflicto de clases mundial”, Antonio Roldán i Carlos Carnicero “La era de lo posible” (en el que defensen profundes reformes com la introducció d’una taxa sobre les transaccions financeres internacionals i denuncien la desorientació ideològica de l’esquerra), l’entrevista a Andrew Rasiej que li fa Laia Reventós pel Ciberpaís que porta per titular “El poder de participación que da Internet cuestiona todas las estructuras actuales”, Antonio Izquierdo “El Estado-Noción” sobre el debat sobre la identitat nacional francesa i l’entrevista a Vytautas Landsbergis (primer president de la Lituania independent de la URSS) que li fa Lluís Amiguet a La Vanguardia sobre el concepte actual d’autodeterminació. Segons Landsbergis “el dret d’autodeterminació no assisteix a una nació integrada en un estat democràtic dins del qual pot decidir lliurement el seu futur en cada convocatòria electoral”.

“Perles” del programa Polònia emès el 12 de novembre, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

Felicitats als Polonius, pel seu capítol 150 !! [per això avui no hi ha ˮEl pitjorˮ]

LES PERLES
- Montilla i Pujol a Soto del Real… de visita. Pujol va a veure Prenafeta i Alavedra i els porta uns exemplars de les seves Memòries (suposo que de les que va tunejar la setmana passada). Montilla, en canvi, va a veure Bartumeu Muñoz i li porta una bola de neu perquè sʼentretingui (?)… però això no és lʼimportant del gag, sinó que mentre sʼesperen Pujol i Montilla sʼenlluernen amb un senyor quie diu que fa meravelles amb les empreses, les finances, les requalificacions i després resulta que, oh, aquest senyor no està de visita, sinó que és un intern…

- La recuperació del 1r gag amb el President Maragall… han canviat molt les coses… o no?

EL MILLOR
- Davant lʼamenaça de veure convertida Catalunya en Itàlia [Colomines dixit], Polònia ens avança com seria: en blanc i negre, tornarien les màquines dʼescriure als despatxos, la dona de lʼalcalde del poble estendria la roba dins el despatx, el fill de lʼalcalde jugaria a pilota també dins el despatx, també hi hauria un Luigi… a la taverna del poble, dos locals discuteixen acaloradament ˮcome podia saber jo que el signore Milleti non era aigua clara?” i, és clar, en Carotti sortiria escaldatti.

LA IMATGE DE LA SETMANA
- El viatge en ˮEl Tempsˮ de Tomàs Molina a 1871… amb daguerrotips, coloms missatgers [versió arcaica del pinganillu] i previsions de guerres carlines, molt enginyós

ARXIU HISTÒRIC (fa un any…)
- El discurs de Xuan Saura a lʼAssemblea dʼICV interromput per una mani de borjamaris. Però no he entès pq… El que mʼha agradat és el sistema de votació. La pregunta és ˮVots a favor de tot?” Molt més simple que la majoria dʼassemblees que es fan i es desfan, no? I després es carrega lʼedifici? De debò que no he entès res…

LA PICADA D’ULLET
- El doblatge del gag de lʼAlakrana per ˮgentilesaˮ dʼERC.

MALA LLET
- Fer que ZP hagi estat tancat en un ascensor durant un mes com a causa que no lʼhaguem vist en cap dels pollastres del moment: Alakrana i tal i tal.

SURREALISTA
- La nova font d’alimentació per a la il•luminació que aquest any sʼhan empescat des de lʼAjuntament. Ja no hi haurà avets que funcionen amb lʼenergia de bviciletes amb pedals, sinó transformadors dʼenergies sexuals de les prostitues de la ciutat. Dos ocells dʼun tret, com si diguéssim.

LʼESTÀVEM ESPERANT
- Lʼanunci de la por de PortAventura de cada any… aquesta any… la corrupció arriba a casa teva… RobAventura.

EL CAMEO
- Tatiana Sisquella presenta una edició especial de ˮSexes en guerraˮ… o lʼeròtica del poder. En Rajoy desplega les seves millors armes ˮcomo te iba diciendo, Taitianaˮ i Espe, que defineix lʼestil femení de fer política com ˮcon dos cojonesˮ… la qüestió és que, segons el test, en Mariano és ˮun nenazaˮ i ella un ˮmarimachoˮ… molt pedagògic, trobo.

ZW 191 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.e-politicae.com/

e-Politicae és una xarxa social de comunicació i estratègia política. Una eina d’informació i formació, oberta a tothom, plural, apolítica i sense afany de lucre. Aquest portal, fruit de l’Associació de Comunicació i estratègia política, és el punt de trobada de les persones interessades en aquests temes. Entre els seus objectius es troba el de “formar professionals capaços d’enfrontar-se als reptes de la política actual amb la màxima eficàcia i eficiència. Tenir idees i saber-les comunicar no són només les claus per guanyar eleccions, són elements indispensables per a una bona salut democràtica de qualsevol país.”

e-Politicae posa a disposició de partits polítics, administracions públiques, fundacions i de qualsevol persona interessada en aquest àmbit un instrument innovador i una àmplia oferta de formació on line gestionada per diferents professionals. Entre els seus continguts, es troben des d’Articles d’Opinió a Anàlisis en profunditat de l’actualitat, desenvolupats per col·laboradors d’aquesta xarxa: polítics, responsables de partits, professors universitaris, periodistes, politòlegs, etc. Els usuaris del projecte poden opinar, respondre articles o proposar-los, interactuar amb els professors i col·laboradors, fer accions de networking, formar-se a l’escola pràctica online de comunicació política, que té com a objectiu ajudar els usuaris a aprendre i entendre millor la comunicació política tal i com es realitza actualment.

Per acabar, destacar la celebració del VIII Seminari Internacional de Comunicació Política i Electoral, organitzat per The George Washington University, MAS Consulting i la Universitat Pontificia Comillas, amb la col·laboració de l’EAPC, el pròxim 19 de novembre a Madrid.

ZV (Zona Vídeo). Canal X TV és un canal de televisió per Internet que es defineix com alternatiu, artístic i vocacional.

Avui començo per Viladecavalls. Avui mateix el nostre Primer secretari i President de la Generalitat ha assistit a un acte de lliurament de carnets a nous i noves militants socialistes d’aquesta vila i ha aprofitat per explicar la triple batalla que vol encapçalar i guanyar. Una batalla contra la crisi econòmica, una batalla contra la corrupció, la desafecció de la política i l’abstencionisme, i una batalla contra les idees conservadores.

Aquesta setmana hem vist un tast de la batalla del president contra el descrèdit de la política. A la seva declaració institucional de la setmana passada, s’hi va afegir el seu missatge als empresaris que fan obra pública i la carta als militants, simpatitzants i amics i amigues del PSC.

Ahir, el president Montilla mostrava la seva contundència en el discurs de cloenda de la Convenció Municipal del PSC com a primer secretari del partit. A la lectura del discurs hi heu d’afegir la rotunditat, determinació i compromís amb que va ser pronunciat ahir al Palau de Congressos. Ahir un president emocionat s’adreçava al cap i al cor dels centenars d’alcaldes i regidors i regidores presents. Podeu llegir les cròniques d’Iñaki Ellakuría a La Vanguardia, Sara González a El Periódico de Catalunya, Glòria Ayuso a Público i Àngels Piñol a El País. També us convido a llegir la Declaració de la Convenció en la que se subratlla la dignitat de la política i el nostre compromís de tolerància zero envers la corrupció i les resolucions sobre gestió de la crisi econòmica, defensa de l’espai públic i reivindicació d’un nou sistema de finançament local.

Sobre qüestions relatives al debat de fons sobre la corrupció us convido a llegir els articles d’Ernesto Ekáizer “La burbuja de la corrupción”, Ramón Cotarelo “El secreto de la democracia”, Enric Marín “Necessitat de política”, Josep Maria Balcells “En defensa de la política!”, el que em va publicar el diari ABC “Tolerancia cero con la corrupción” (si voleu també podeu escoltar l’entrevista que em va fer dijous a Radio Nacional de España Juan Ramón Lucas), Carles Duarte “Regeneració de la política”, Carlos Jiménez Villarejo “Les claus penals del cas”, Vicenç Villatoro “Una societat irritada”, Manuel Cruz “La desafección va por barrios”, Silvia Hinojosa “Radiografía de la corrupción” (amb interessants propostes per combatre-la) i l’entrevista a Montserrat Tura que li fan Mayka Fernández i David González al diari Avui.

Mentrestant el cas Palau encara cueja. I aquesta setmana ens ha proporcionat notícies que van més enllà de l’imaginable, segons les quals Fèlix Millet hauria estafat fins i tot els seus consogres als que hauria cobrat despeses de la boda d’una filla que havien estat pagades pel propi Palau de la Música. Llegiu les cròniques de Jesús G. Albalat a El Periódico de Catalunya i de Xiana Sicardi a El Mundo. Aquesta setmana tampoc s’han esvaït alguns interrogants pendents sobre on han anat a parar els diners pagats per Millet a Angel Colom ni si seran retornats, ni tampoc s’ha aclarit si la Fundació de CDC retornarà els diners de Palau que mai haguessin hagut d’anar a parar a la Fundació d’un partit, ni tampoc s’han aclarit els presumptes pagaments de comissions per part de Millet a l’alcalde independent de L’Ametlla del Vallès que tenia el suport de CDC i un presumpte pagament de 30 milions de les antigues pessetes aquest mateix partit, segons consta en les notes manuscrites incautades a Jordi Montull com explica Jesús G. Albalat en una crònica a El Periódico de Catalunya.

Sense aclarir gens ni mica cap d’aquests extrems, Felip Puig va intentar desviar l’atenció “denunciant” que Anna Hernández ostenta 14 càrrecs (tots ells derivats de la seva condició de Tinent d’Alcalde de Relacions Institucionals, Urbanisme i Habitage de Sant Just Desvern i de diputada i presidenta de l’Àrea d’Infraestructures, Urbanisme i habitatge de la Diputació de Barcelona). Llàstima que Felip Puig oblidés explicar que ell mateix ocupava 41 càrrecs quan era Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya precisament per les mateixes raons. El gràfic de la notícia d’El Periódico de Catalunya és prou esclaridor.

Aquesta setmana, el Govern ha aprovat i el Conseller d’Economia ha lliurat al Parlament el projecte de pressupostos de la Generalitat per al 2010. Aquí hi trobareu la nota resum del Departament d’Economia i el marc macroeconòmic dels Pressupostos. Podeu trobar més informació a la secció corresponent de la web del Departament d’Economia. I us recomano que visiteu a SlideShare la presentació de la campanya explicativa del PSC que resumeix els trets fonamentals del combat contra la crisi econòmica desenvolupat pels governs de Catalunya i Espanya.

Com ja sabeu dijous passat CiU al Congrés dels Diputats va unir els seus esforços als del PP i als del partit de Rosa Díez contra la reforma de la Llei Orgànica del Finançament de les Comunitats Autònomes que farà possible l’aplicació del nou sistema de finançament autonòmic acordat abans de l’estiu. Joan Tapia en un article publicat a El Periódico de Catalunya defineix l’evolució de CiU com “Del peix al cove al tot o res”. És una nova mostra de la deriva radical de CiU que venim denunciant des de fa temps. Avui en tenim una altra prova en l’entrevista a Artur Mas que li fa Jordi Xargayó al Diari de Girona. En aquesta entrevista Artur Mas diu que votaria sí en un referèndum sobre la independència de Catalunya però que encara no és el moment. Per preparar el camí diu que en el futur programa electoral de CiU s’hi inclourà la defensa del dret d’autodeterminació. Lògicament es tracta de posicions ben legítimes. Però la pregunta és aquesta, li convé a Catalunya tenir un president de la Generalitat independentista? No seria millor seguir tenint un President que treballi pel ple desplegament de l’Estatut? Que aprofiti els esforços fets en els darrers anys per extreure’n el màxim rendiment més que no pas embarcar-se en aventures perilloses de resultat incert? Crec que és una qüestió sobre la que caldrà seguir parlant.

En relació a aquest tipus de debats podeu trobar interessant l’article “Identidad” d’Enric González. I no us podeu perdre les reflexions de Josep-Lluís Carod-Rovira en la seva conferència “Adéu al nacionalisme, visca la nació!”, de la que es fa ressò en un article Francesc Codina.

No vaig poder assistir a la conferència de Carod perquè, el mateix dia, pràcticament a la mateixa hora, estava participant en la presentació del llibre “Espíritu federal” de Pasqual Maragall amb Ferran Mascarell i Javier Pérez Royo. Podeu llegir la meva intervenció en aquest acte (la portava escrita però després la vaig modificar una mica sobre la marxa) i les cròniques de Mayka Fernández a l’Avui i Antonio Baños a El Periódico de Catalunya.

La política espanyola està també en un moment delicat a causa de la crisi econòmica i de la divisió interna del PP, afectat per un greu cas de corrupció, el cas Gürtel. Sobre aquest panorama difícil escriu el director de Público Félix Monteira en el seu article “Crisis de la política”.

Sobre els problemes del PP us convido a llegir els editorials de La Vanguardia “La autoridad de Rajoy“, El Periódico de Catalunya “Rajoy venç, però la divisió continua” i El País “El poder, sólo el poder“, així com els articles de Joan Tapia “La mercromina de Rajoy”, Antonio Papell “Rajoy i la seva estratègia de la resiliència”, Josep Ramoneda “Rajoy, la autoridad y las ideas”, Javier Vizcaíno “Todavía sigue la fiesta en el PP”, El Gran Wyoming “Presunción de culpabilidad”, Ignacio Escolar “Rajoy gana tiempo”, Jesús Maraña “Cuando todo vale para recuperar el poder”, Santos Juliá “Desnudas luchas de poder” i Gonzalo López Alba “Hasta la próxima”.

Però el tema de fons més important segueix essent la crisi econòmica (aprofito per tornar a recomanar-vos la presentació del PSC sobre les mesures contra la crisi impulsades pels governs de Catalunya i Espanya). Sobre aquesta qüestió us convido també a llegir l’entrevista a Celestino Corbacho que li fan Montse Oliva i David Portabella a l’Avui, i els articles de Carlos Mulas-Granados “Presupuestos para la recu-versión”, Núria Bosch “Falta de coordinación político-institucional” en el que descriu algunes mancances per arribar a un veritable federalisme fiscal, i el d’Íñigo de Barrón que conté un advertiment a tenir molt en compte “Los bancos quieren el negocio de las cajas”.

Personalment sempre trobo molt encertades les reflexions econòmiques de Joaquín Estefanía. Avui us en recomano tres: “‘El futuro parece brillante’“, “Lo urgente y lo necesario” i “Memoria del futuro“.

Amb reflexions més generals sobre l’economia mundial us recomano els articles de Vicenç Navarro “Crisis y desigualdades sociales” i Xavier Vidal-Folch “Cumple 20 años y ya es cadáver” sobre l’anomenat Consens de Washington: austeritat fiscal, liberalització comercial, desregulació financera i privatitzacions.

Per acabar amb els temes econòmics us recomano la crònica de Manuel V. Gómez a El País “El acuerdo sobre negociación colectiva desatasca el diálogo social” i l’entrevista a Ignacio Fernández Toxo que li fa Rosa María Sánchez a El Periódico de Catalunya.

La commemoració del 20è aniversari de la caiguda del mur de Berlín està provocant un allau de cròniques, reflexions i articles sobre aquesta qüestió i les seves conseqüències. Us en recomano tres: Timothy Garton Ash “1989 fue el momento dorado de Europa”, Lluís Bassets “Noches de Berlín” i Moisés Naím “Sorpresas tras la caída del Muro”.

També fa un any de l’elecció triomfal de Barack Obama com a president dels Estats Units. És aviat per fer un balanç de la seva presidència, però articles sobre el tema no han faltat. Us en recomano tres: Antoni Gutiérrez-Rubí “La ‘marca Obama’”, i dos de Lluís Foix “Un any d’Obama” i “Obama, frente a la cruda realidad“. I n’afegeixo un més específic de Paul Krugman “Bueno, pero insuficiente” sobre la pla d’estímul econòmic impulsat per Obama.

Acabo amb la recomanació d’uns quants articles sobre temes de debat. El primer és la crònica d’Antonio Cerrillo a La Vanguardia sobre la preparació de la Cimera de Copenhague sobre canvi climàtic “El decálogo de Barcelona”. Dos sobre el debat sobre la nova regulació de l’avortament: Elena Valenciano “Niñas: el aborto ‘no’ es un asesinato” i Margarita Rivière (a qui aprofito per felicitar per la publicació i presentació del seu nou llibre sobre la fama) “Aborto y paternidad responsable”. També ha presentat un nou llibre Jordi Serrano, “Catalunya ha deixat de ser catòlica?” del que parla en aquesta entrevista que li fa L. del Pozo a Público. Us recomano també un interessant article sobre Barcelona de Rafael Pradas “Barcelona, una ciutat global”. No us perdeu la dura reflexió d’Antonio Avendaño “No es país para viejos (sobre todo si soy gays)”. I, sobretot, sobretot, sobretot, no us perdeu l’article de Javier Astudillo i Ludolfo Paramio “Las dificultades de la socialdemocracia”, resposta directa al punyent article de Paolo Flores d’Arcais “La traición de la socialdemocracia” que ja us vaig recomanar des del meu bloc.

“Perles” del programa Polònia emès el 5 de novembre, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

LES PERLES
- La versió amb titelles del conte pedagògic “Lʼalcalde honrat que era temptat pel maletí de lʼempresari dolent”

- El pic de la demanda en les màquines de trinxar documents en totes les papereries de la comarca.

- Gran Líder. Sarkozy –enyorat de la Carla– canta el seu gran tema “A moto, xu xu pa pa pa”, però amb res troba consol, sort que a la Casa hi tenim una argentina que lʼasseu al divan per fotre-li la pallissa, però la cosa no millora i el pobre Sarko és lʼexpulsat… qui serà el següent en entrar? [em sembla que sento la veu de ZP... agh]

EL MILLOR
- Els Prínceps forcen una conversa amb el Rei per la successió. Sembla que els corre una mica de pressa, I el Rei els passa la carpeta de les escriptures (el Reino de Aragón, el Reino de Navarra)… però amb la carpeta arriben també les previssions sobre els impostos de successions que hauaran de pagar, depèn de cada Regne, és clar. I sembla que aizò de Catalunya surt molt car, així que els Prínceps seʼn van a veure el President Montilla per “esborrar-se” de Prínceps de Girona: “es que el valor catastral de Girona está altíssimo”, diu la Leti.

EL PITJOR
- Gallardón i Aguirre atracant Caja Madrid.

LA IMATGE DE LA SETMANA
- Pujol (pare i fill) i Mas blanquejant les memòries de Pujol (pare), esborrant amb tippex els noms de Prenafeta i Alavedra de tots els llibres. Pujol, a més, substitueix alguns dels noms per jugadors de futbol. Per exemple, “i llavors jo li vaig dir, Iniesta [per Prenafeta], la Generalitat som tu i jo”. Brillant.

LA CANÇÓ [We are the world]
[Millet] Sóc el Millet, he bluit tot el Palau.
[Correa] Sóc el Correa, con el PP yo me forrao.
[Bigotes] Orange Market, qué gran operación.
[Correa] [Bigotes] Qué putada, que se haya metido Garzón.
[Muñoz] Presumptament, hem usat lʼAjuntament de Santa Coloma
per blanquejar i forra-nos de valent.
[Alavedra] Prenafetaaaa
[Prenafeta] Digaʼm, Alavedra.
[Alavedra] Si ens veiés en Pujol
[Prenafeta] Tant me fa, això li pot passar a qualsevol.
[Alavedra] Homeee
[Tots] Hem pillat moooolt
[Stevie Wonder] Presumptament
[Tots] amb alegriaaaa,
però si tu fossis al nostre lloc
també ho farieees.
[Millet] És tan fàcil, caure en la temptació.
[Muñoz] quan penses que ets el puto amo
de la situació.
[Tots] Hem pillat moooolt
[Stevie Wonder] Presumptament
[Tots] amb alegriaaaa,
però si tu fossis al nostre lloc
també ho farieees.
Què vols fer-hi?
Les peles són allàaaa
I sʼha de ser molt ximple per deixar-les escapar.

[Correa] Eh, quién es este ciego (assenyalant S. Wonder)
[Millet] Ah, un jutge…

LA NOVETAT
- Bartumeu Muñoz, Lluís Prenafeta i Macià Alavedra, junts, qui ho havia de dir!

ARXIU HISTÒRIC (fa un any…)
- Don Pedro J. i Don Federico. Deliren tots dos. I el Pedro J. sempre vomita… què desagradable.

LA PICADA D’ULLET
- Toni Soler imitant José Luis López Vázquez quan deia allò de “Monumento, es usted un monumento”… extraordinari!

Dimarts es va conèixer l’actuació de l’Audiència Nacional, dirigida pel jutge Baltasar Garzón, perseguint una presumpta trama corrupta de la que formarien part entre d’altres l’exconseller d’Economia de la Generalitat Macià Alavedra, l’exsecretari de la Presidència de la Generalitat Lluís Prenafeta, l’exdiputat socialista Luis Andrés García ‘Luigi‘ –fa temps separat del PSC–, l’alcalde de Santa Coloma de Gramenet Bartomeu Muñoz i el Tinent d’Alcalde d’Urbanisme Manuel Dobarco. Divendres al vespre es va conèixer l’auto judicial en el que es precisen els delictes presumptament comesos per cada un dels imputats i les mesures cautelars adoptades pel jutge que, en els casos de les persones abans esmentades és de presó incondicional.

Quan no feia ni dues hores de les primeres operacions de registre ordenades pel jutge i de la detenció d’algunes de les persones presumptament vinculades a la trama, el PSC va fer pública una Declaració en la que, des del més absolut respecte a la presumpció d’innocència i a les actuacions judicials, s’anunciaven les mesures que la Comissió Executiva del partit prendria si l’autoritat judicial dictava mesures que afectessin els càrrecs electes cridats a declarar.

A alguns potser els va sobtar la immediatesa amb que el PSC va reaccionar anunciant unes mesures que seran preses formalment per la Comissió Executiva del partit que es reunirà demà de forma extraordinària. La gravetat dels fets objecte de la investigació judicial exigia, en la meva opinió, la celeritat i contundència de la Declaració de dimarts i de les decisions que la Comissió Executiva del PSC prendrà demà en aplicació dels nostres Estatuts i Codi Ètic.

El dia següent, dimecres, es va produir la Declaració institucional del president Montilla sobre el tema, i també trobareu d’interès la Declaració institucional de l’Ajuntament de Barcelona, subscrita divendres per tots els grups municipals manifestant el seu rebuig frontal contra la corrupció.

No hi ha dubte que ens trobem davant d’una actuació judicial contundent que apunta a la comissió de delictes molt greus i, per descomptat, incompatibles amb l’exercici de responsabilitats públiques i amb la militància en el Partit Socialista. Lògicament aquests delictes no es poden considerar provats fins que no es dicti sentència i, per tant, no desvirtuen el dret a la presumpció d’innocència que empara tots els implicats. Però és evident que els ritmes de la justícia, dels mitjans de comunicació i de la política no són els mateixos. I que els partits han d’actuar amb celeritat i contundència per assegurar la dignitat i el normal funcionament de les institucions, així com la imatge d’honestedat de la política. I ho han de fer conscients de la lògica alarma social causada per l’actuació judicial que s’afegeix a la ja causada per l’escàndol del Palau de la Música. Cal treballar amb diligència i eficàcia per restablir la confiança en les institucions, la política i els partits. Certament no es pot evitar que d’entre les desenes de milers de càrrecs electes no n’hi hagi alguns que puguin abusar de la seva condició per aprofitar-se’n o afavorir interessos il·legítims. El que cal garantir sempre i en tot lloc és que els comportaments irregulars són detectats i sancionats de forma exemplar, i que des de la política democràtica es practica la “tolerància zero envers la corrupció”. Aquesta és una feina de tots els partits i del conjunt de la societat en la que els socialistes estem compromesos en primera línia.

Són molts els articles i editorials que han aparegut comentant el cas i el cert és que en molts d’ells s’hi troba alguna reflexió pertinent. Personalment us recomano la lectura dels següents, ordenats cronològicament: l’editorial d’El Periódico de Catalunya “Justícia fins al final” i els articles de Jordi Sánchez “Un pacte contra la corrupció”, David Murillo “El dit i la lluna”, Lluís Foix “El gran corruptor” (parlant del cas italià), Fernando Ónega “No hay derecho”, Esther Vera “Reivindicación de la política”, Francesc de Carreras “Tesis sobre la corrupción política”, Lluís Foix “Valors i conductes”, Joan Tapia “Pretòria=desvaris”, Enric Marín “La crisi de la política”, Juan-José López Burniol “Corrupció i desgovern”, Xavier Bru de Sala “Proporcional i homologable”, l’editorial d’El País “Justicia a discreción“, els articles de Francesc de Carreras “La distancia del poder”, Josep Maria Fonalleras “Soldats de la pàtria”, Pilar Rahola “La confianza del president”, Jordi Font “Més política, més democràcia”, Enric Hernández “Prejuzgar, juzgar o ajusticiar”, Francesc Torralba “¿Cómo superar el desánimo colectivo?”, Toni Soler “Está en el paisaje”, Silvia Hinojosa “Manual de crisis” (sobre la comunicació en casos com aquest) i l’editorial d’El País “Frente a la corrupción“.

Sobre el cas Millet una reflexió pessimista d’Antonio Franco “Millet està guanyant el seu cas” i sobre les propostes dels partits per millorar la transparència i els mecanismes de control, la crònica de Fernando Garea.

Sobre el viatge del president de la Generalitat i d’una delegació d’empresaris catalans a Algèria, la crònica de Salvador Sabrià “Catalunya reforça la relació política i comercial amb Algèria”.

Avui La Vanguardia i El Periódico de Catalunya publiquen sengles enquestes d’opinió que mostren una pujada de CiU i l’estancament del PSC, i una major preferència com a President a favor d’Artur Mas. Segons La Vanguardia, CiU obtindria 57 o 58 escons (actualment en té 48), el PSC n’obtindria 35-36 (actualment en té 37), el PP n’obtindria 15-16 (actualment en té 14), ERC n’obtindria 14-15 (ara en té 21) i ICV-EUiA n’obtindria 10-11 (ara en té 12). Ciutadans quedaria fora del Parlament i el partit de Carretero podria entrar-hi. Les dades d’El Periódico de Catalunya són similars: CiU obtindria 55 o 57 escons (actualment en té 48), el PSC n’obtindria 36-38 (actualment en té 37), ERC n’obtindria 16-17 (ara en té 21), el PP n’obtindria 12-14 (actualment en té 14), i ICV-EUiA n’obtindria 13-14 (ara en té 12). Ciutadans i el partit de Carretero quedarien fora del Parlament. Queda un any per a les eleccions i les enquestes estan fetes abans de la tempesta causada per l’Operació Pretòria. En tot cas i com sempre, resulten molt interessants els articles dels directors dels estudis, respectivament, Julián Santamaría i Àngels Pont. El País publica un sondeig sobre eleccions generals que assenyala que s’ha evaporat l’avantatge que el PP mantenia sobre el PSOE. ara quedarien empatats (PP 40,3%; PSOE 39,9%), mentre José Luis Rodríguez Zapatero mereix més confiança que Mariano Rajoy.

El debat de la política espanyola segueix girant al voltant de les conseqüències del cas Gürtel i les desavinences que està creant en el si del PP aquesta qüestió i la batalla pel control de Caja Madrid. Podeu llegir al respecte els editorials d’El País “Grietas en el PP” i d’El Periódico de Catalunya “Guerra entre clans dins del PP“, l’article de Javier Pradera “Las ventanas del cuerpo de casa”, l’editorial d’El País “Espectáculo abyecto” i els articles de Fernando Vallespín “Maquiavelo escribe a Rajoy”, Ignacio Urquizu “Una oposición sin estrategia”, Jorge M. Reverte “Rèquiem per Rajoy”, Joaquín Estefanía “Los sedicentes”, Gonzalo López Alba “Sálvese quien pueda” i Jesús Maraña “¡Temblad, malditos!, el santo Job está harto”.

Us convido també a llegir els articles de Miguel Ángel Aguilar “Al lado del Rey” (en record de Sabino Fernández Campo), Andrés de Blas “El diálogo con Cataluña” (en el que reflexiona sobre la necessitat de retrobar consensos bàsics pel que fa a l’encaix entre Catalunya i Espanya) i Javier Pérez Royo “No hay mal que por bien no venga” (sobre el debat de la nova regulació de l’interrupció voluntària de l’embaràs).

Sobre la situació econòmica espanyola us convido a llegir els articles d’Antonio Espasa i Emiliano Carluccio “El empleo en la crisis actual”, Jordi Sevilla “La tasa latente de malestar laboral”, Josep Oliver “¿Consolidació del creixement?” i Antonio Espasa i Emiliano Carluccio “Desequilibrios estructurales e inflación”.

Sobre política europea us convido a llegir l’article de Joaquín Almunia “La encrucijada europea”, les declaracions de Jean-Claude Juncker a Le Monde i l’article de Timothy Garton Ash “El difícil equilibrio de Tony Blair”.

Sobre política internacional us recomano que llegiu els articles de Carlos Nadal “Dudas sobre ’sí podemos’” i Paul Krugman “China va a su aire”.

I, finalment, us recomano sis articles sobre importants qüestions a debat: Josep Borrell “De Barcelona a Copenhaguen”, l’entrevista a Cristina Narbona que li fa Antonio Cerrillo a La Vanguardia “Hay que dejar de dar subsidios al carbón”, i els articles de Nicolás Sartorius “Un nuevo modelo exigiría un cambio histórico”, Francesc Sanuy “La subversió de la funció de l’Estat” i Daniel Múgica “Desde el socialismo”, i el manifest “Otra política y otros valores para salir de la crisis“.

“Perles” del programa Polònia emès el 29 d’octubre, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

EL MILLOR
- Lʼstrip-temps, lʼúltima mostra de la rivalitat Molina-Mauri: El que no encerti la temperatura sʼhaurà de treure una peça de roba… Mauri apallissa Molina i quan es queda en calçotets li diu “Per fi coneixerem lʼautèntic mini-Molina!”

EL PITJOR
- Otegi, un habitual de la presó.

LA CANÇÓ [Lʼestaca, en un insòlit duet]

[Montilla] Tan satisfets com estàvem
amb Gürtel i el cas Millet,
però el Garzon, en un dia,
ens va deixar en calçotets.
[Pujol] Ens han estirat la manta,
ja vaig dir que això era un risc
tot i que no imaginava
que a sota hi tenia amics.
[Montilla] Si tu lʼestires fort per aquí…
[Pujol] i jo lʼestiro fort per allà
[Montilla] Ja surt la meeeerda
[Pujol] molta meeerda
[Tots dos] mai més no la podrem tapar.
Si nʼengarjolen un avui,
i si nʼimputen dos demà
rebenta la sociovergència
i quedem tots ben esquitxats.

LA NOVETAT
- La plana major del Cas Gürtel: Agag, Correa i El Bigotis… si les coses continuem així, aviat el Polònia no podrà introduir cap altre gag que no sigui sobre corrupció : (

- Ricardo Costa, el 2012, en el 10è aniversari de casament dʼAna&Alejandro, aprofitant un permís penitenciari, amb els seus amics de la presó…

ARXIU HISTÒRIC (fa un any…)
- Franco arribant al jutjat citat per Garzón: “Soy inocente… tengo testigos, pregunten a Manuel Fraga… Masones, al paredón!”

LA FRASE DE LA SETMANA
- Quim Monzó: “Jo no tinc tics, jo sóc de fesomia inquieta”

LA PICADA D’ULLET
- Jordi Pujol és a “LʼHora del Lector” per presentar el segon volum d eles seves memòries… però no vol començar el programa perquè falta Gimferrer… i poc després se sent barrrabuuuum

MALA LLET
- El curs de sensibilització amb el món rural que segueixen els Mossos.

KA FORT
- La manera com pretén la Presidenta del Constitucional desempatar en lʼagre debat entre conservadors i progressistes… carregant-se els jutges!

ZW 190 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.fnpi.org

Fundación Nuevo Periodismo Iberoamericano (FNPI) va néixer a Cartagena d’Índies, Colòmbia, l’octubre de 1994 com a resultat d’una antiga preocupació de Gabriel García Márquez per estimular les vocacions, l’ètica i la bona narració en el periodisme. La seva missió principal és treballar per l’excel·lència del periodisme i la seva contribució als processos de democràcia dels països iberoamericans i del Carib, a través de tallers i seminaris de formació i intercanvi entre periodistes, col·laboració en xarxes i estímuls al desenvolupament professional. Les tres línies d’acció sobre les quals es desenvolupen les diferents iniciatives són: la formació de periodistes; l’estímul de la qualitat periodística i la gestió de xarxes de suport al periodisme. Entre els Mestres del Taller de Periodisme Iberoamericà (periodistes experts, de trajectòria reconeguda internacional) que col·laboren o han col·laborat amb la fundació des de l’any 95 trobem Joaquín Estefanía o Francis Pisani, entre molts altres.

La fundació impulsa el Premi Nuevo Periodismo que celebra ja la seva novena edició i, entre les seves publicacions recents, trobem l’estudi Necesidades de formación para medios digitales en América Latina, amb l’objectiu d’orientar la reflexió dels programes acadèmics de periodisme que es desenvolupen, així com millorar l’oferta de seminaris, conferències, tallers…dirigits a mitjans digitals a Amèrica Llatina i el Carib.

ZV (Zona Vídeo). Aquest és el vídeo guanyador del concurs FEMITIC 2009 impulsat per Dones en Xarxa. L’autora és Helena Sànchez i el seu curt es titula “Dones”.

Aquesta setmana ha estat informativament molt densa. Mantindré l’ordenació temàtica habitual (política catalana, política espanyola, economia, política europea i internacional) i debats. I dins de cada “capítol” intentaré ordenar els diversos temes de forma coherent preservant dins de cada un d’ells un cert ordre cronològic. No sempre és fàcil. Però en molts temes és l’hora de la veritat.

Començo per recomanar-vos la lectura de l’entrevista a Joaquim Nadal que li fan Ketty Calatayud i Oscar Muñoz a La Vanguardia sobre infraestructures. També per començar us recomano la lectura d’un article de Miquel Roca en el que demana que es doni més importància a l’economia i als temes més importants que als més llampants o escandalosos.

En aquest sentit us recomano la lectura de la Conferència “L’esperit de la Catalunya d’avui” pronunciada pel president de la Generalitat a Londres en el cicle organitzat conjuntament per la Fundació Rafael Campalans i el centre Cañada Blanch de la London School of Economics. Aquí trobareu la crònica de l’acte de Walter Oppenheimer a El País en la que ens recorda que aquest esforç d’explicació vol, entre d’altres coses, corregir alguna apreciació equivocada sobre la realitat catalana. Aprofito per disculpar-me per una informació errònia sobre aquest acte que vaig donar en una entrevista a TV3 quan vaig dir que el viatge del President Montilla anava a càrrec de la Fundació Rafael Campalans, coorganitzadora d’aquest cicle de conferències. No era així, la presència del President corria a càrrec de la Generalitat.

Kepa Aulestia, en un interessant article publicat a La Vanguardia, considera que la política catalana està entotsolada (“ensimismada”). Un dels motius esgrimits en l’article és precisament l’actitud displicent de CiU en el debat pressupostari a Madrid. També ho comenta Joan Tapia en el seu article “El PNB i CiU davant els pressupostos”. Josep López de Lerma apunta que el desconcert i la dispersió de la política catalana poden contribuir a una reforçada centralitat sociopolítica del PSC i el President Montilla.

Trobareu interessants les reflexions en clau econòmica de Joan Carles Gallego “Fusió de caixes: riscos i oportunitats”, el Cercle d’Economia en el seu document “Horitzó 2012: canvi econòmic i responsabilitat política“, la valoració sobre l’evolució de l’ocupació i de l’atur de Josep María Rañé “En sentit contrari” i l’entrevista a Josep Vicenç Boira de Salvador Enguix a La Vanguardia “Una Commonwealth catalano-valenciana es viable”.

Malauradament el debat públic a Catalunya segueix molt centrat en les repercusions del ‘cas Millet’. Enric Company a “L’empastifada” s’estranya de les temeràries acusacions del director de la Fundació de CDC i també comenta les dificultats del PP pel ‘cas Gürtel’ i la sortida de Montserrat Nebrera. També han fet soroll algunes crítiques de jutges i fiscals a l’actuació del jutge instructor del cas Millet, vegeu per exemple l’editorial d’El País “Falso arrepentimiento” i la crònica de Pere Ríos i Clara Blanchar també a El País “El juez se niega a investigar a Millet por malversación de fondos públicos”. Enric González recorda els antecedents de Millet i alerta sobre eventuals reincidències a “Teoría de los ciclos”.

Pel que fa a les derivacions del cas que afecten CDC podeu llegir les cròniques de Miquel Noguer “El director de la Fundación de CDC hizo la campaña de Trías“, Miquel Noguer i Lluís Pellicer “Pujol favoreció a 28 empresas que financiaron a Convergència“, Jesús G. Albalat “Els reemborsaments al dirigent convergent Colom consten en dos rebuts diferents“, Jesús G. Albalat “Montull va anotar pagaments de comissions a L’Ametlla del Vallès“, Eduardo Magallón “Un manuscrito de Montull recoge supuestas comusiones en L’Ametlla“, Lluís Pellicer “El gobierno de CiU supo en 2003 que Millet desviaba fondos públicos” i Miquel Noguer “Mas desentierra Banca Catalana“.

Quan parlo d’aquestes coses intento ser especialment curós i, com podeu comprovar, ho faig a partir d’informacions publicades als mitjans de comunicació. El cert és que hi ha massa preguntes sense resposta i, per ara, Artur Mas intenta presentar aquests fets com a producte d’una campanya per desgastar-lo fruit d’una conspiració general. Com Rajoy intenta fer sovint amb el ‘cas Gürtel’. Com heu vist, Artur Mas ha fet fins i tot una clara referència al ‘cas Banca Catalana’. Aquesta equivocada i inútil estratègia ha estat comentada en alguns articles d’opinió. Vegeu per exemple el d’Oriol Bartomeus “El tic” i Joan Ferran “Torpezas, mantas y silencios”. Personalment, i com a portaveu del PSC, ahir vaig fer declaracions que avui recullen alguns mitjans de comunicació. Vegeu la crònica d’El Periódico de Catalunya “Iceta acusa Mas d’intentar convertir el ‘cas Millet’ en una picabaralla partidista” i la que fan A. Piñol i F. Balsells a El País “PSC i PP piden a Mas que aclare por qué no controló a Millet en 2003“.

Com més trigui Artur Mas en aclarir aquests fets més greus seran les conseqüències per la seva força política. Qui li va dir a Angel Colom que Fèlix Millet l’ajudaria econòmicament? Què se’n va fer d’aquells diners? Com és possible que diners que havien de recolzar la tasca del Palau de la Música i de l’Orfeó Català anessin a parar a la Fundació de CDC? Per què no es demanen disculpes i es retornen els diners? I si no es retornen perquè aquest tipus de donatius es consideren normals, CDC ho tornarà a fer en el futur? Com és possible que no es produís cap reacció després que saltessin les alarmes el 2002 i el 2003? Què hi ha de cert en les informacions sobre un presumpte pagament de comissions a l’anterior Alcalde de L’Ametlla del Vallès i al seu partit a canvi d’una requalificació urbanística? Aquestes són preguntes que Artur Mas hauria de respondre. Preguntes que sorgeixen a partir d’elements del sumari judicial i d’informacions dels mitjans de comunicació, no de cap malvolença política dels seus adversaris.

Sobre la necessitat de millorar els mecanismes de control podeu llegir la crònica d’El Periódico de Catalunya “El govern controlarà les seves ajudes per evitar un altre ‘cas Trias Fargas’“.

També han causat lògica preocupació algunes informacions que afecten l’Agrupació Mútua, que ha estat objecte de mesures especials a càrrec de la Direcció General d’Assegurances del Govern d’Espanya. Podeu llegir al respecte les cròniques de Mar Jiménez a l’Avui: “Agrupació estudiava acusar Conejos de falsetat i estafa” i “Tots els homes de la Mútua“.

L’actualitat política espanyola ha estat aquesta setmana centrada en l’aprovació inicial pel Congrés dels Diputats del projecte de Pressupostos Generals de l’Estat per al 2010 amb el suport dels diputats socialistes i els del Partit Nacionalista Basc i de Coalició Canària. Sobre l’orientació de la política econòmica del govern i el contingut del projecte de pressupostos us convido a llegir l’entrevista a José Manuel Campa, Secretari d’Estat d’Economia que li fan Amparo Estrada i Fernando Sáiz a Público, la intervenció d’Elena Salgado al Congrés presentant els pressupostos, l’entrevista a la Vicepresidenta econòmica que li fan R. M. Sánchez i J. Romero a El Periódico de Catalunya i els articles de Sixte Moral i Leire Pajín. També us convido a visitar la pàgina web dedicada als Pressupostos Generals de l’Estat per al 2010.

Hi ha qui pregunta on està la influència del PSC en aquests Pressupostos i us donaré algunes xifres que l’expliquen a bastament. En el projecte es conté una inversió de l’Estat a Catalunya de 4.447 milions d’euros, és a dir el 18,64% de la inversió total de l’estat en infraestructures en aplicació de la Disposició addicional 3a de l’Estatut i de la metodologia de càlcul acordada entre Pedro Solbes i Antoni Castells, Catalunya serà la Comunitat Autònoma que rebi més inversions en ferrocarril i en ports, el projecte conté també les dotacions econòmiques per a posar en marxa el nou sistema de finançament autonòmic, la dotació de les pensions mínimes s’incrementa en un 2,9% i se’n beneficiaran 288.000 ciutadans i ciutadanes de Catalunya, la dotació de beques s’incrementa en un 15% i se’n beneficiaran 186.000 catalans i catalanes (7.300 més que el 2009), 83.000 famílies catalanes es beneficiaran de l’ajut de 2.500 euros per fill nascut o adoptat, 21.600 joves es beneficiaran de la renda bàsica d’emancipació per accedir a l’habitatge, la partida conjunta per a l’aplicació de la llei de la dependència s’incrementa en un 35,9%. A més el PSC presentarà esmenes per valor de 20 milions d’euros en partides de cultura, Inversió+Recerca+innovació i estudis informatius d’infraestructures.

Sobre la situació econòmica espanyola us convido a llegir els articles de Miguel Boyer “Perspectivas económicas”, Antón Costas “Cinco erres para mover la economia, José A. Herce i Pep Ruiz “La transición inmobiliaria en España” i Angel Laborda “El paro se toma un descanso”.

Sobre qüestions relatives a la política social us recomano que llegiu la crònica d’Antonio M. Yagüe a El Periódico de Catalunya sobre la intervenció de Trinidad Jiménez a Tribuna Barcelona, l’article de Vicenç Navarro “El subdesarrollo social de España” i l’entrevista a Trinidad Jiménez que li fan J. J. Gómez, A. Iriberri i V. Pin a Público.

Mentrestant el PP segueix embolicat en tota mena de problemes. Al respecte podeu llegir els articles de: Enrique Gil Calvo “Cabezas”, José Yoldi “De mayor quiero ser Federico” (Trillo, és clar), Javier Pradera “Esposado con un cadávez político”, Manuel Milián “Nebrera i el mite de Sísif”, Joan B. Culla “El nebrerazo”, Félix Monteira “Flaquezas del PP a la edad de gobernar”, l’editorial d’El País “Caos en Caja Madrid”, Manel Pérez “Esperanza, por Dios”, Ignacio Escolar “La conciencia de Camps”, Marco Schwartz “La miseria moral del PP ante un drama” (el del pesquer Alakrana), Antoni Segura “Danys col·laterals del ‘cas Gürtel’” i Yolanda González “La unidad del discurso del PP se resquebraja”.

També segueix obert el debat sobre la reforma de la interrupció voluntària de l’embaràs. Podeu llegir al respecte els articles d’Ignacio Escolar “La multitud y las mentiras” i “El aborto y la hipocresía“, Elvira Lindo “¿Qué haría?”, El Gran Wyoming “Familia feliz” i Juan Cruz “Cuerpos y almas”.

Sobre política europea i internacional us convido a llegir l’entrevista a Diego López Garrido que li fa Luis Izquierdo a El País i els articles de Xavier Batalla “El peor es Blair”, Stefano Rodotà “La peligrosa asimetría institucional italiana” i Rosa Massagué “El derrotisme de les esquerres” sobre les primàries que avui mateix està celebrant a Itàlia el Partito Democratico.

Sobre l’economia mundial us convido a llegir els articles de Joaquín Estefanía “Estupor y temblores” i Carlos Berzosa “La crisis en el orden internacional.

Sobre la situació a l’Afganistan us convido a llegir els articles de Miguel Angel Bastenier “Af-Pak o Pak-Af” i Carlos Nadal “¿Combatir o irse de Afganistán?”.

Sobre Llatinoamèrica us convido a llegir l’entrevista a Carolina Tohá que li fa Carmen Galán Benítez a El País, la crònica de Soledad Gallego Díaz sobre les eleccions a l’Uruguai “La izquierda se prepara para repetir mandato”, Antoni Travería “Festejen, urguayos, festejen”, Joaquín Roy “Uruguay: elecciones sin trauma” i Moisés Naím “México, no; Brasil, sí”.

Sobre qüestions a debat us convido a llegir quatre articles sobre educació i universitat. Àlex Masllorens “Sense educació no pot haver-hi progrés”, Fabián Estapé “Educació com a bàlsam per a la crisi”, Joaquim Coello “La necessària reforma de la universitat” i Joan Majó “Universidades: eficiencia y evaluación”.

Segueixen ara sis articles de debat ideològic. Ludolfo Paramio “La socialdemocracia y la crisis”, dos articles 20 anys després de la caiguda del mur, Jean Daniel “Vingt ans d’aveuglement” i Michel Wieviorka “Berlín, 1989-2009″, Sami Naïr “Democracias en descomposición” advertint sobre els riscos del populisme, Xavier Muñoz “Justificació de la política” i el punyent advertiment “La traición de la socialdemocracia” de Paolo Flores d’Arcais.

Per acabar tres notes finals. La primera per informar d’una magnífica iniciativa “Escuela para todas” impulsada per dones periodistes encapçalades per Joana Bonet. la segona és la valenta entrevista a Pasqual Maragall que li fa Josep Corbera a La Vanguardia sobre l’Alzheimer, els malalts i les seves famílies. I la tercera és la crònica de Juanma Romero sobre la rehabilitació de Juan Negrín per part del PSOE.

“Perles” del programa Polònia emès el 22 d’octubre, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

EL MILLOR
- Gran líder. Són extraordinaris els personatges. En aquest capítol, hem vist la primera prova, una petalada general: des de lʼarribada del paquet sospitós interceptat per Kin Jong Il, amb una forma inequívoca de bicicleta, a Sarkozy que ja es veu en el Tour, i la Gran Gran Kirchner, no es cierto?

EL PITJOR
- Lʼalerta sanitària que declara Cuní després que la Consellera Geli estornudi al plató [no per culpa de la grip A, sinó de lʼaire condicionat que està a 6 graus]. Ha de dimitir la Consellera per negar la realitat? Matins punt sí. Matins punt també.

LA CANÇÓ [Pacienciaaaaaa, vull dir, Valenciaaaaa]
[Camps] Pacienciaaaaaa
Tu tranquilo, sé paciente
que todo se arreglará.
Pacienciaaaaaa
que en Valencia aunque me hunda
no me dejan de votar.
Pacienciaaaaaa
que con suerte en un año
nos reiremos un montón.
Recuerdaaaaaaa
que le debes a Valencia
tu futuro y tu sillón.
[Rajoy] Valenciaaaaaa
no me toques más los huevos
que me voy a cabrear.
[Camps] Pacienciaaaaaa
tu ahora dime que más quieres
que yo te lo voy a dar.
[Rajoy] Cabezaaaaaaas
[Camps] ya te he dado la de Costa
no sé qué me pides más.
[Rajoy] Limpiezaaaaaa
[Camps] pero andate con ojo
que en Génova queda mucha mugre por limpiar.

LA IMATGE DE LA SETMANA
- La imatge del Tripartit: Joan Herrera sʼestà tornant invisible! Quan Montilla el veu exclama “Mare de Déu dʼHiznájar!”. Clar que el mateix Montilla també té problemes… sʼestà tornant gris! I el Puigcercós, ja lʼheu vist al Puigmal “marcant paquet”??

LA NOVETAT
- Miguel Ángel Moratinos, vist i no vist, mort en acte de servei per Jack Sparrow, de les forces especials espanyoles contra la pirateria marítima.

- Fèlix Millet, saquejant el seu propi advocat.

- Cristina Fernández de Kirchner “hablando por los codos”, la nova concursant de Gran líder.

ARXIU HISTÒRIC (fa un any…)
- Ho haveu vist el nou cotxe del President Benach? És un parrander!!! [no patiu, broma només per iniciats] però en comptes 4 cavalls, a aquest parrander el tiren uns rens tunejats de catalans.

LA FRASE DE LA SETMANA
- Soler li diu a Rajoy que això de la Nebrera és molt fort i ell, enfotent-seʼn: “Molt foooort, molt fooort, aquí todo lo encontráis molt foooort”. Doncs jo més aviat trobo que ja no trobem res “molt fooooort”

MALAGUANYAT
- El capítol “Fèlix Millet, a la presó”… es veu que ja no el donaran per TV3, vaja que de fet es veu que no hi anirà a la presó…

LA VENJANÇA
- Toni Soler: “Un respecte, senyora, que aquest programa té un Ondas”. Cristina Fernández de Kirchner: “Sí, y también lo tiene Jorge Javier Vázquez, no es cierto?”

ZW 189 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.ficod2009.es

Aquest “Foro Internacional de Contenidos Digitales (FICOD 09)” se celebra del 17 al 19 de novembre a Madrid (Campo de las Naciones). És un congrés de referència per als professionals i usuaris de continguts digitals en diferents àmbits: televisió, periodisme digital, producció àudiovisual, publicacions digitals, xarxes socials, blogsfera, publicitat interactiva, educació, formació online, animació, cinema, música… acollint a més de 9.000 congressistes i al voltant de 300 mitjans de comunicació acreditats.

FICOD està organitzat pel Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, Secretaria d’Estat de Telecomunicacions, en el marc del Plan Avanza. Entre els seus objectius es troba el d’impulsar i potenciar la indústria espanyola de continguts digitals amb especial interès en els mercats de llengua espanyola, en un context mundial on existeixen 450 milions de castellanoparlants i uns 102 milions d’internautes.

El programa s’estructura en diferents blocs temàtics que contemplen des de conceptes com l’Open Government fins a la reputació online de les marques, les xarxes socials, els mitjans digitals o la legislació en matèria de protecció de drets, per posar alguns exemples.

FICOD compta amb el seu propi bloc, on es pot seguir l’actualitat vinculada a l’esdeveniment, com també a través de Twitter, Facebook, LinkedIn o YouTube, entre altres. La inscripció al congrés és gratuïta, només és necessari omplir el formulari.

ZV (Zona Video). Aquest és el vídeo de presentació de FICOD i, pròximament, estarà operatiu Web TV multicanal, que comptarà amb streaming per a la retransmissió en directe de totes las conferències i sessions que tindran lloc durant el congrés.

Són moltes les notícies produïdes al llarg de la setmana. Personalment no tinc cap dubte que la més important és la relativa a la signatura del Pacte nacional per a les Infraestructures que dibuixa el país de primera que des del punt de vista del seu capital físic volem tenir l’any 2020, executant inversions per valor de 100.000 milions d’euros. A la pàgina web de la Generalitat hi trobareu tota la informació relativa a aquest Pacte, al que també atribueix gran importància aquest editorial d’El Periódico de Catalunya.

No és sobrer assenyalar que, amb aquest, hem completat els quatre Pactes nacionals als que el President Montilla es va comprometre en el debat d’investidura: habitatge, recerca i innovació, immigració i infraestructures. I que a aquest s’hi hauria d’afegir l’actualització de l’Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana pel període 2008-2011, l’Acord de Mesures per a l’Ocupació Juvenil 2009-2012, el gran acord sobre la Llei d’Educació de Catalunya i l’aprovació per unanimitat de les Lleis de Serveis Socials i de Salut Pública de Catalunya. Recordo aquestes fites que no estem tant sols davant d’un canvi de polítiques sinó també davant d’un canvi en la forma de dissenyar-les, a través de procés de diàleg i concertació polític i social. Sobre la Llei de Salut Pública us recomano també que llegiu l’article de la Consellera Marina Geli.

Desgraciadament l’actualitat política catalana conté també elements de preocupació sobre els que ens adverteixen Antoni Puigverd i Enric González, respectivament, en els seus articles “Pícaros, caciques y salvapatrias” y “Elogio de Berlusconi”.

Aprofito per saludar des del meu Diari l’elecció de Joan Puigcercós com a cap de llista d’ERC a les eleccions de l’any que ve. I aprofito per recomanar-vos la lectura de dos articles que analitzen l’orientació política d’ERC i les seves perspectives de futur: Enric Marín “¿Efecte Carretero?” i Josep Ramoneda “La paradoja de Esquerra”.

Sobre altres qüestions de debat polític us convido a llegir l’article de Jordi Balló “La política del ‘depende’” que, parlant de la simplificació de les preguntes en els espais de televisió, ens convida també a reflexionar sobre els referèndums: poden respostes senzilles en blanc i negre resoldre problemes complexos?; la intervenció del Diputat Antoni Comín en el debat sobre l’Impost de Successions i Donacions; i l’article de Xavier Vidal-Folch “Desmemoria de un banquero” sobre el nou volum de les Memòries de Jordi Pujol.

Però el tema que ha provocat més soroll aquesta setmana ha estat novament l’impacte del cas Millet sobre Convergència Democràtica de Catalunya a partir dels donatius fets per aquest delinqüent confés a la Fundació de CDC (em resisteixo a posar el nom oficial de la Fundació perquè Ramon Trias Fargas no en té cap culpa de res del que ha passat).

Vegeu les principals cròniques sobre el tema ordenades cronològicament: Lluís Pellicer a El País “Millet pagó a CDC con dinero negro, según Hacienda“, Miquel Noguer a El País “El silencio de Mas alimenta las dudas de Convergència sobre los pagos de Millet“, Lluís Pellicer a El País “El Palau exigirá el dinero a Convergència“, Miquel Noguer i Lluís Pellicer a El País “Convergència acepta ahora negociar la devolución del dinero al Palau“, Salvador Sabrià i Jesús G. Albalat a El Periódico de Catalunya “El Palau demana a la Trias Fargas rebuts de tots els seus convenis“, Lluís Pellicer a El País “Tres constructoras que financiaban a CDC coparon los contratos públicos“, i Toni Sust a El Periódico de Catalunya “El director de la fundació amenaça de parlar i convertit Catalunya ‘en Itàlia’“. Aquestes declaracions d’Agustí Colomines han motivat un contudent editorial d’El Periódico de Catalunya “Que Colomines parli“. Una visió general de tot l’afer, al fil també d’unes declaracions d’Agustí Colomines a COM Ràdio en les que afirmava que “tot el que és legal és moral”, la dóna l’article del Director d’El País-Catalunya, Enric Hernández, “La frontera entre lo ético y lo legal”.

Com és lògic, la qüestió sobre la legalitat de tot plegat només la pot resoldre la Justícia a partir de les proves i les declaracions que vagi recollint. Però crec que Artur Mas encara no ha entès el motiu de fons que ha escandalitzat molts ciutadans. Aquest motiu no és altre que el fet que diners públics i privats que havien anat al Palau de la Música i/o a l’Orfeó Català per a promocionar les seves activitats hagin anat a parar a la Fundació de Convergència Democràtica de Catalunya. És això el que escandalitza, més enllà de saber si les donacions concretes s’ajustaven o no a la legalitat o si s’ajustaven a les finalitats que s’estipulaven en els convenis que en teoria les justifiquen. Per ara Artur Mas s’enroca dient que no hi ha res d’il·legal en tot l’afer però, repeteixo, no se n’adona que el que està en qüestió és precisament el fet que diners de la música i la cultura hagin anat a una fundació política que, entre d’altres coses, es dedica a promoure candidatures com la de Xavier Trias a l’Alcaldia de Barcelona. Seré molt més clar encara i demano excuses per endavant als partits i entitats mencionades en l’exemple: ningú no entendria que el PSC rebés diners de Càrites, o que ERC en rebés d’Intermón-Oxfam, o que el PP en rebés de la Creu Roja o Iniciativa d’Amnistia Internacional. Si Artur Mas troba normal que fons dedicats a la cultura acabin servint a la Fundació del seu partit és que no descarta tornar a fer-ho en el futur, i convindria que fos molt clar al respecte perquè els ciutadans tenen dret a saber-ho. Tampoc no s’entén com no es mostren públicament els convenis subscrits entre la Fundació de CDC i el Palau de la Música i/o l’Orfeó Català. Només se m’acudeixen dues explicacions: o bé no existeixen, o bé, lluny d’aclarir les coses, encara les emboliquen més. Té raó Artur Mas quan diu que la polèmica sobre els donatius a la Fundació de CDC no hauria de desviar l’atenció sobre el veritable escàndol del Palau de la Música, el responsable del qual no és altre que el Sr. Millet, que demà declararà per primer cop davant del jutge, però el cert és que Convergència no està fent res per evitar-ho sinó més aviat al contrari. I tampoc no s’acaben de decidir si la millor manera de tancar el tema és retornar els diners.

Lamentablement, la política espanyola també està molt monopolitzada per un escàndol, però això no vol dir que no hi hagi altres elements d’atenció sobre els que voldria cridar l’atenció.

Us convido a llegir l’article de José Luis de Zárraga “Lo que está pasando” que serveix per interpretar adequadament les enquestes que assenyalen un avantatge del PP sobre el PSOE en estimació de vot. Per a una explicació de la política dels socialistes, us convido a llegir l’entrevista a José Blanco que li fa Esther Esteban a El Mundo. També té interès el comentari de Jesús Maraña sobre els crits a Zapatero amb motiu de la celebració del 12 d’octubre. Joan Tapia escriu les dificultats amb les que topa el Tribunal Constitucional en la seva situació present per tal que les seves decisions siguin acceptades amb normalitat. Luis Yáñez defensa el jutge Garzón davant les pressions que rep pel seu intent de reparar les injustícies del franquisme. Fernando Vallespín descriu el que ell mateix anomena “La ‘confederación’ del PP”. I Javier Pérez Royo descriu la paradoxa d’un nacionalisme basc que cerca en la Constitució el blindatge dels furs i d’un PP que vota de diferent forma al Parlament de Vitòria i al Congrés dels Diputats sobre aquesta qüestió.

La nova regulació de la interrupció voluntària de l’embaràs està causant també una gran polèmica. Al respecte us convido a llegir la posició favorable a nova llei per part de l’entitat cristiana, Institut Borja de Bioètica, en crònica d’Ana Macpherson a La Vanguardia, l’editorial d’El País previ a la manifestació d’ahir a Madrid, l’article de Marco Schwartz a Público sobre aquesta manifestació, l’editorial d’El País posterior a la mobilització i l’article “A la búsqueda de un terreno común” signat per Pilar de la Vega, Jordi López Camps i María José Pereda, exponents dels Cristians Socialistes.

I acabo parlant de la “trama Gürtel” que ha infectat el Partit Popular sense que Mariano Rajoy hagi fet res per ara per aclarir el cas, per delimitar responsabilitats i per evitar que la gran majoria de militants del PP que fan política de forma honorable es vegin contaminats per les malifetes d’uns quants. Aquesta setmana el cas ha esclatat amb força al PP de la Comunitat Valenciana, que s’ha intentat acabar sense èxit amb la suspensió/dimissió/destitució del seu Secretari General Ricardo Costa. Per tenir una visió general del que suposa el “cas Gürtel” us convido a llegir la crònica “La trama saqueó millones de las arcas públicas” de Miguel Angel Marfull a Público. També podeu llegir l’article que em va publicar ABC “La fiesta de Rajoy“.

Podeu llegir també una vintena de comentaris ordenats cronològicament: José María Ridao “Don Vito, Bigotes, Albondiguilla”, Ignacio Escolar “La fuga de los chorizos”, Josep Vicent Boira “Gürtel o el ocaso de la derecha valenciana”, Ernesto Ekáizer “El montaje encubridor de Rajoy y Camps”, José Manuel Romero “El Bigotes + Camps = Costa”, Javier Pradera “Las cuentas del Gran Capitán”, Francisco Balaguer “Doble juego”, l’editorial d’El País sobre Francisco Camps “Dos veces humillado”, Tomás Gómez “Madrid no debe ser Moscú”, Esther Vera “Fiesta en el PP”, Patxo Unzueta “Poder público, fines privados”, Antonio Franco “Primeres llàgrimes en el ‘cas Gürtel’”, Maruja Torres “Qué asco”, Jorge M. Reverte “Comença la crisi del PP”, Ignacio Escolar “De Costa a Costa Rica”, Félix Monteira “El revés de la trama”, Salvador Enguix “Fraga desconfía de Camps y Aguirre se exhibe”, Juan José Millás “Perversión”, Marco Schwartz “Una falta absoluta de vergüenza y un insulto a la ciudadanía” i El Gran Wyoming “Los intocables”.

La sortida en fals de Rajoy és durament jutjada per diversos editorials. Vegeu per exemple dos editorials d’El Mundo “Una destitución injusta, falaz y antidemocrática” i “Rajoy pierde a raudales crédito y autoridad moral“, i l’editorial d’El País “Rajoy trae manzanas“.

Per acabar podeu llegir l’article de Gonzalo López Alba “Gangrena política” publicat avui mateix a Público.

Sobre qüestions econòmiques i socials us convido a llegir nou articles: Joaquín Estefanía “El valor económico de la educación”, Vicenç Navarro “El cuarto pilar del bienestar”, Joan Carles Gallego “Que paguen”, Josep Oliver “El dòlar en el nou ordre mundial”, Ernesto Ekáizer “Una prolongada e irregular recuperación”, Angel Laborda “A vueltas con la deflación”, Paul Krugman “Mentalidad monetaria descaminada”, Luis Doncel “Todo el dinero para el alquiler” i Jesús Maraña “Elogio del optimista (sensato)”.

Sobre temes de política europea i internacional us convido a llegir els articles de Lara Contreras “Una crisi de dignitat humana” (sobre la situació dels palestins a Gaza), Jean Marie Colombani “Cal y arena desde Turquía”, Francisco Balaguer “Inmunidad e impunidad” (sobre Berlusconi), Hilari Raguer “Berlusconi y la Iglesia”, Gonzalo López Alba “Dos referentes progresistas demonizados por la derecha” (sobre les vides paral·leles d’Obama y Zapatero) i Carlos Nadal “El giro radical de Irán”.

I per acabar alguns materials de debat actual i de memòria històrica. Us recomano que llegiu l’article de Sami Naïr “El dilema del socialismo europeo”. El 15 d’octubre es va commemorar el 59è aniversari de l’assassinat del President Companys perpetrat pel règim franquista. Enguany hem pogut celebrar la declaració oficial del Ministeri de Justícia del Govern d’Espanya segons la qual Lluís Companys va ser “injustament condemnat a mort en compliment d’una sentència imposada per un Consell de Guerra il·legítim”. A partir d’aquesta declaració de reparació i reconeixement personal, el Consell Executiu de la Generalitat reunit en sessió extraordinària ha demanat que s’iniciï el tràmit de nul·litat de la sentència. Sobre el procés a Companys i la seva reparació podeu llegir l’article de Miquel Caminal “Companys, procés a la llibertat”. Sobre el centenari de l’assassinat de Francesc Ferrer i Guàrdia condemnat a mort per un delicte que no va cometre podeu llegir l’article d’Antoni Dalmau “Ferrer i Guàrdia, cent anys”. I, finalment, us convido a llegir la nota de Justo Barranco sobre el llibre de Robert Skidelsky “El retorno de Keynes”.

“Perles” del programa Polònia emès el 15 d’octubre, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

LES PERLES
- Rajoy anunciant ˮSal, Costaˮ

- Saura i Sirera participen xunts al Bocamoll. Han de completar les frases: ˮAquest partit és una merdaˮ i ˮEl discurs del Montilla és un tostón.”

- Gran Líder: Obama al confessionari, es queixa que no pot dormir a la nit perquè Angela Merkel ronca com un hipopòtam amb sinusitis. Ells sʼofèn, però es consola amb les seves inseparables llaunes de cervesa. La part final sobre com Kim Jong-Il sʼofereix per ˮmantenir despertaˮ Merkel ja és una mica més pillat pels pèls… però vaja, nominada i expulsada, és clar!

EL MILLOR
- Mas intentant explicar el cash Millet, és a dir, en què es van gastar els 600.000 leurus a la Fundació Trias Fargas… a banda dʼuna biografia i tot de productes de merxandatge inútils sobre Fèlix Millet pare… és de visionat imprescindible el documental sobre la seva vida en què Fèlix Millet, fill, ja apunta maneres. Veieu en aquest fotograma com Fèlix Millet, pare, renya Fèlix Millet, fill, per haver-li robat un penjol a la minyona.

EL PITJOR
- Rajoy i Camps ˮnetejantˮ el partit… ai senyor, pobres minyones.

LA CANÇÓ ˮTu mai, tu maiˮ [Patrocinada pel Consell Insular dʼEivissa i Formentera]
[Puigcercós] Josep-Lluís, de bon rotllo
fas cara de pre-jubilat.
Ha arribat lʼhora
que et donin la Creu de Sant Jordi.
[Carod] Però sense mi tu tʼestimbes
perquè ets un indocumentat.
Un bon candidat
ha de viatjar.
[Puigcercós] Doncs faré com tu
aniré a Perpinyà
Tu mai, tu mai, tu maiiii
a la llista no aniràs mai
[Carod] Això rai, xò rai, xò raiii
buscaré un càrrec més guai.
[Puigcercós] Na nai, na nai, na naiii
com a molt ambaixador a Hawaii
[Carod] Carai, carai, caraiii
quin papagaii
[Puigcercós] Ets com el Saura
o el Maragall.

LA IMATGE DE LA SETMANA
- Obama li pregunta a Zapatero, amb mímica, per les seves filles, mentre fan temps perquè arribi el fotògraf.

LA PICADA D’ULLET
- Obama, Nobel de la Pau, incapaça dʼaturar amb bones paraules la baralla de Caord i Puigcercós es rendeix. ˮHo faré a lʼamericana, doncsˮ –diu, i els amenaçada amb un reguitzell de bombes, morts i crits.

LA NOVETAT
- Jean Sarkozy, de la galeria de personatges il·lustres

- El MiniMolina ens presenta la seva Mininòvia, Julieta Mauri, així que el seu amor és impossible… que dolentot

ARXIU HISTÒRIC (fa un any…)
- El Rei es presenta al despatx de la Chacón perquè vol provar lʼúltim eurofighter dʼaquests del “coñazo” del desfile, però ella no seʼn refia: “Usted es experto en cazas?” El Rei: “300 cadáveres de oso pardo lo atestiguan”. I ala, tots dos en plan “Top gun”.

ZW 188 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.urbanlabs.net

Les jornades UrbanLabs 09 tindran lloc els propers 22, 23 i 24 d’octubre al CitiLab de Cornellà (Barcelona). Proposen una trobada multidisciplinar i interactiva al voltant de l’apropiació urbana de les tecnologies i la innovació que es genera en i des de l’àmbit social i, per tant, aposten des de la seva pròpia concepció per ser oberts a la participació constructiva de qualsevol persona o col·lectiu interessat. Entre els participants trobem, entre altres, a: Adam Greenfield (Nokia / Speedbird), Dave Harte (Digital Birmingham) o Juan Freire (Nómada) que participarà el segon dia amb una conferència. I també projectes com Platoniq, Amplified o Breakout Festival. Aquest és el programa de les jornades. Les inscripcions són limitades i, un cop realitzada la inscripció, es poden proposar xerrades llampec, i participar en el disseny de la nova samarreta de les jornades. També es permet l’aportació al banc d’idees, reptes i projectes a discutir, o contribuir als que ja es van presentar durant l’UrbanLabs’08. Es pot seguir tota l’actualitat de les jornades a través de Facebook, Twitter, Flickr o LinkedIn.

Per acabar, destacar l’inici de la segona edició del Màster en Lideratge per a la Gestió Política de la UAB en el qual he participat de nou com a professor en una de les seves sessions (17 d’octubre de 2009).

ZV (Zona Video). VII Festival de Curtmetratges a Internet, Jameson Notodofilmest. Malgrat que el termini de recepció de curtmetratges va finalitzar el mes de gener de 2009, és interessant conèixer les peces que s’han presentat així com tota la informació associada que es pot trobar a la seva pàgina.

Per fer una repassada general a la política catalana us recomano que llegiu l’entrevista que em va fer Vicenç Relats per a l’Avui. I els que vulguin aprofundir en la política orientada a resultats i en els problemes de governança en les societats complexes no s’haurien de perdre la conferència de Joan Rangel en el Fòrum Europa que trobareu en format vídeo.

Dilluns El Periódico de Catalunya publicava una enquesta que mostrava un lleuger avantatge de Xavier Trias de cara a les properes eleccions municipals que, com se sap, tindran lloc el 2011. La pròpia directora de l’estudi, Àngels Pont, explicava en un article que estem davant d’un escenari poc sòlid.

Després de la constitució de “Reagrupament”, l’associació que impulsa Joan Carretero, es publicava al diari Avui una entrevista de Salvador Sostres al dirigent independentista en la que quedava clara l’orientació d’aquesta operació política: “No sóc equidistant: entre Mas i Montilla, triaria Mas”. I, sense relació directa amb aquesta afirmació, o potser sí, CiU vol que la llei de consultes populars que està estudiant el parlament permeti fer consultes populars sense la preceptiva autorització del Govern prevista a la Constitució. Vegeu la crònica al respecte de Clara Blanchar a El País.

Però l’atenció s’ha centrat aquesta setmana en noves revelacions sobre el ‘cas Millet’ que afecten directament Convergència Democràtica de Catalunya. Primer vàrem saber que Àngel Colom, quan ja era militant de CDC, va rebre diners de Millet per pagar antics deutes del Partit per la Independència. Després es va conèixer que la Fundació de CDC havia rebut 630.554,82 euros (uns 105 milions de les antigues pessetes) del Palau de la Música. Des de CDC s’afirmava la total legalitat i absoluta transparència d’aquests donatius, però ningú sabia explicar com tants diners d’origen públic i privat dedicats a la promoció de la música havien anat a parar a la Fundació d’un partit polític. El president de la Fundació de CDC, Joaquim Ferrer, s’oferia a mostrar els convenis susbscrits amb la Fundació Palau de la Música, els comptes i les memòries d’activitats de la Fundació Trias Fargas però finalment aquest necessari gest de transparència no es va produir.

Seguiu els fets a partir de diferents cròniques periodístiques: la de Toni Sust a El Periódico de Catalunya “CDC es nega a mostrar els llibres d’activitats de la Trias Fargas“, Miquel Noguer a El País “La Fundación de CDC ocultó el origen de cobros por 300.000 euros“, Miquel Noguer a El País “Millet y varias empresas constructoras sustentaban la fundación de Convergència“, Salvador Sabrià a El Periódico de Catalunya: “El Palau va ser el principal donant de la fundació de CDC uns quants anys“, i Miquel Noguer i Lluís Pellicer a El País: “Un grupo empresarial de la ‘trama Millet’ financió la fundación de CDC“. Arribats a aquest punt és imprescindible i urgent que Artur Mas doni explicacions sobre tot aquest episodi dins del cas Millet abans que sigui massa tard.

Trobareu d’interès les opinions sobre el cas Millet i les seves derivacions de Toni Coromina “Uno de los nuestros”, Lluís Foix “Crisis y oportunidades” i “Transparència i llibertat“, Margarita Rivière “Bajo la manta”, Llàtzer Moix “Cambio de régimen”, Carlos Jiménez Villarejo “El ‘cas Millet’ i els partits” i, molt especialment, Francesc Valls “Por ética y estética”.

Transcric un dels paràgrafs del segon article de Lluís Foix que us he recomanat perquè val la pena retenir-lo pels mesos i anys que vindran: “Sembla que si no ets independentista, si no te’n vols anar d’Espanya, ets un català sospitós. Fins fa ben poc la distinció es feia entre nacionalistes i no nacionalistes. Ara ha aparegut el nou concepte de sobiranisme que ha de portar a la independència. Ja no interessa el finançament, l’Estatut o la sentència del Tribunal Constitucional. O independència o res”. Cal reflexionar sobre això, i actuar. Per cert, apareixen notícies sobre un eventual retard de la Sentència del Tribunal Constitucional. És un bon moment per recordar la posició del PSC: no volem especular sobre el contingut d’una Sentència que ni tant sols sabem quan es produirà. Només volem reiterar la nostra convicció que l’Estatut és plenament constitucional.

També la política espanyola s’ha centrat aquesta setmana en l’esclat incontenible del “cas Gürtel”, però abans d’entrar-hi a fons vull recomanar-vos que llegiu nou articles sobre qüestions que tenen també un gran interès. Es tracta de la “Carta abierta a los maestros” de José Luis Rodríguez Zapatero, l’article d’Antonio Papell “Col·lapse de la fiscalitat a Espanya”, la crònica d’Antonio M. Yagüe “Espanya puja al 15è lloc en la classificació mundial de benestar”, les reflexions de María González Veracruz en el seu bloc sobre el pressupost d’I+D+i, l’entrevista a Joan Majó de Joan Tapia a El Periódico de Catalunya, l’article de Vicenç Navarro “Desigualdades sociales en España”, l’editorial d’El País sobre la vaga de jutges “Otra de jueces”, i els articles d’Ángel Laborda “De consumo empedernido a ahorro compulsivo” i Núria Bosch “Competencia fiscal”.

Sobre el ‘cas Gürtel’ s’amunteguen les notícies, les anàlisis i els comentaris després que s’hagi aixecat el secret del sumari. Vegeu-ne una vintena ordenats cronològicament: José Yoldi “Un tribunal con encanto”, Kepa Aulestia “Desfachatez”, Carlos E. Cué i María Fabra “Fraga: ‘Zapatero sigue por encima’”, l’editorial d’El Periódico de Catalunya “El ‘cas Gürtel’ passa a ser el cas del PP”, José María Brunet “‘Don Vito’ Correa y el yerno de Aznar”, Ignacio Escolar “Titanic”, Maruja Torres “Titulares”, Ramón Cotarelo “La realidad y la ficción”, Isaac Rosa “Yo tampoco me creo la trama Gürtel”, Antonio Papell “Les opcions de Rajoy”, Ignacio Escolar “Diógenes y la borrachera”, Manolo Saco “Los cuatro jinetes de la corrupción”, Anton Losada “El llegat de l’aznarisme”, Félix Monteira “Pasodoble del PP en el baile de ‘Don Vito’”, Ernesto Ekáizer “Seguimos adelante, viva Francisco Camps”, Juan Cruz “Todo menos bonito”, Fernando Garea “La conjura universal se desploma”, l’editorial d’El País “Después de Costa”, Gonzalo López Alba “Gruyère genovés”, Santos Juliá “Hay que matar ese toro” i Fernando Varela “Las preguntas que Rajoy sigue sin responder”.

I precisament ara del que es tracta és que Mariano Rajoy doni explicacions, demani excuses i netegi a fons el seu partit. També seria el moment que María Dolores de Cospedal demanés excuses per les seves infundades acusacions. Com s’ha demostrat també en aquest cas, la negació i l’intent que el temps ho arregli tot no serveixen per a res, més aviat ho acaben de fer tot més greu i més difícil.

Sobre la situació de l’economia mundial us recomano la lectura de l’entrevista a John Lipsky, sots-director general i gerent del Fons Monetari Internacional que li fan Claudi Pérez i Alicia González a El País, i els articles de Robert Skidelsky “¿Es todavía necesario el estímulo?”, Ángel Ubide “Optimismo en Estambul” i Joaquín Estefanía “¿Vuelve el ‘bancor’?”, en referència a la proposta de moneda internacional feta per Keynes el 1944 i que torna a estar sobre la taula.

Sobre la política europea us recomano que llegiu l’entrevista a Diego López Garrido, Secretari d’Estat per a la Unió Europea, que li fa Andreu Missé a El País i els articles de Carlos Carnero “Europa declara su interdependencia”, Joaquín Roy “Fuera de la UE hace mucho frío”, Xavier Vidal-Folch “Chantajes a la economía europea” i Ángel Viñas “Las penas del Tratado de Lisboa no han concluido”.

Capítol apart mereix la deriva populista de la Itàlia de Berlusconi que està desbordant àmpliament totes les previsions. Podeu llegir al respecte l’article d’Ezio Mauro, director de La Repubblica, a El Periódico de Catalunya “Berlusconi, contra la llibertat de premsa”, l’editorial d’El País “Igualdad ante la ley”, i els articles de Manuel Castells “¡Viva Berlusconi!”, Jorge M. Reverte “El ginecòleg i Berlusconi”, Rosa Massagué “L’aprenent de bruixot” i Carlos Nadal “Berlusconi, al descubierto”.

Sobre política internacional us recomano que llegiu els articles de Xavier Batalla “Una MAD no atómica” en el que descriu com a èxit polític de la República Popular Xina la mútua dependència econòmica entre la Xina i els Estats Units, Xulio Ríos “¿Es nacionalista la Nueva China?”, Lluís Bassets “¿Qué hacemos en Caosistán?”, Mariano Marzo “Afganistán en clave energética”, Santiago Carrillo “La experiencia vietnamita”, també sobre la difícil situació a l’Afganistan i Josep Borrell “Alegria olímpica en la futura potència” sobre el Brasil. No us perdeu tampoc la Declaració “Una sola orilla” aprovada amb motiu de la reunió a Barcelona del Comitè Mediterrani de la Internacional Socialista, a la que vaig tenir el goig de participar.

La concessió del Premi Nobel de la pau al President Obama ha estat també notícia i motiu de polèmica. Podeu llegir al respecte els articles de Rafael Vilasanjuan “El món d’Obama”, Xavier Batalla “Premio al cambio” i Lluís Bassets “¿A quién molesta este Nobel?” i l’editorial d’El País “Nobel bienintencionado”. Timothy Garton Ash recorda que Europa no pot esperar que Obama s’en surti tot sol al seu article “Obama y Europa”.

Enguany commemorem el centenari de la mort de Francesc Ferrer i Guàrdia, injustament condemnat a mort per fets dels que era innocent. Va morir afusellat a Montjuïc el 13 d’octubre de 1909. L’Ajuntament de Barcelona celebra un acte d’homenatge dimarts que ve a les 19h. al Saló de Cent. En memòria de Ferrer i Guàrdia us convido a llegir els articles de Félix Población “Libertad y muerte de Ferrer i Guàrdia” i Juan-José López Burniol “Memòria d’un crim d’Estat”, i l’entrevista a Pere Solà, un dels estudiosos de la figura de Ferrer, feta per Pau Lanao al diari El Punt.

Per acabar us recomano quatre articles sobre debats de fons. Es tracta dels articles de César Dopazo “¿Cambio de clima o clima de cambio?”, Cándido Méndez i Ignacio Fernández Toxo “Por el trabajo decente”, Zaki Laïdi “Les dilemmes de la gauche européenne” i Enric González “La paradoja californiana” que alerta sobre alguns inconvenients de la democràcia directa a partir precisament de l’experiència de Califòrnia.

“Perles” del programa Polònia emès el 8 d’octubre, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

LES PERLES
- Soler aconsegueix parlar per telèfon amb Millet: “Escolti, la història aquesta que va heretar dʼuna tieta americana no cola…. així que el xec aquell que em va passar… dʼon surten els diners?”

EL MILLOR – EL GAG TRANSVERSAL
- Comença Gran líder! Amb Obama, Ahmadinejad, Merkel, Sarkozy, i Kim Jong Il… ZP i Chávez també hi volen entrar [han vingut amb la maleta esponsoritzada pertinent i tot] però Soler no obra la porta.
Obama és el primer en entrar a la casa i ens regala amb les típiques frases del primer que entra a qualsevol casa de Gran Hermano “què guai”. El que fa immediatdament després, of course, és posar-hi la bandera americana. També és el primer a parlar al confessionari “Merda, no hi ha mantega de cacahuet!”.
Ahmadinejad és el segon i…. oh… el fan deixar les armes a fora… només ha pogut entrar el seu maletí nuclear.
Merkel i Sarkozy moooolt en el seu paper i …. CONTINUARÀ!!!

EL PITJOR
- Cospedal i Rajoy buidant les butxaques dʼEl Bigotes i els seus clons.

LA CANÇÓ “El cant dels pàjarus”
En veure tot el frau
que empastifa el Palau
i esquitxa la senyera,
en Millet va cantant
i a detenir-lo van
per la porta del darrere.
El pàjaru és gat vell
seʼn fot dels passarells
que lʼomplen de medalles.
Amb gran habilitat
a alguns els ha untat,
però amb les escorrialles.
Partits i fundacions
de voltors i coloms
van rebre molta pasta
Els maletins volant
seʼn vénen i seʼn van.
Déu nʼhi do quin subhasta!
El pàjaru és molt viu
però ja lʼhan tret del niu.
Lʼhan tancat en una gàbia.

LA FRASE DE LA SETMANA
- Tomàs Molina: “La Catalunya del Mauri és Mauri-tània”

LA PICADA D’ULLET
- La retallada pressupostària al Govern espanyol ha afectat ZP directament… no podrà comprar-se el bitllet dʼavió per taaaan esperada reunió amb Obama de la setmana que ve… Salgado té una solució: “deberíamos subir el IVA un punto más… tres si van las niñas”

LA NOVETAT
- “Callejers”… com li agrada al Bruno Oro fer de piju… tot el gag de bastant mal gust

- Mahmud Ahmadinejad: concursant de Gran Líder i president de lʼIran.

- Angela Merkel, en plena Oktoberfest: concursant de Gran Líder i cancellera alemanya.

- Kim Jong Il: concursant de Gran Líder i president de Corea [fa por, aquest i lʼaltre]

MALA LLET
- Hereu suggerint al pobre Gallardón que en comptes dʼunes Olimpíades organitzi un Fòrum…

ARXIU HISTÒRIC (fa un any…)
- Remake de lʼanunci de Port Aventura amb allò de “Mieeeeedooooo, tengo mieeeeeedo”… de FuitAventura a Vandellòs

ZW 187 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://journalists.org/

La Online News Association (ONA) està formada principalment per professionals de la premsa digital. Fundada l’any 1999, compta amb més de 1.700 membres els recursos principals dels quals es basen en la compilació o producció de noticíes per a la seva presentació digital. L’associació inclou notícies d’escriptors, productors, dissenyadors, editors, fotògrafs, tècnics i altres que generen les notícies d’Internet o d’altres sistemes de distribució digital, també dels membres acadèmics i d’aquells professionals interessats en el desenvolupament del periodisme online. ONA patrocina una conferència anual dedicada a les últimes novetats en el periodisme i les tecnologies, impulsant també els reconeguts premis Online Journalism.

En l’última edició, ONA ha premiat a soitu.es (mitjà en el qual col·laboro dins de la secció El Selector), en la categoria de mitjà gran a la excel·lència en web de parla no anglesa. Aquest premi els hi va ser concedit també l’any passat en la categoria de mitjà petit. ¡Enhorabona a tot l’equip! Javier F. Barrera recull en el seu bloc algunes de les raons per les quals hem d’estar contents per aquest reconeixement a soitu.es.

Per acabar, recordar que encara podeu votar en les diferents categories dels premis “Bitácoras 2009”, els premis de la blogsfera que celebren ja la seva cinquena edició. Molta sort a tothom.

ZV (Zona Video). Teledirecto.es ofereix la possibilitat de veure la televisió a través de l’ordinador. Programes de webtv en les àrees següents: notícies, informació, entreteniment, música, esports i regional.

Pel que fa a la política catalana aquesta setmana ha estat centrada en la celebració al Parlament de Catalunya del Debat sobre l’orientació política general del Govern.

Abans de seguir vull fer-vos avinent que el pare de Manuela de Madre, Natalio, va morir mentre dormia la matinada de dijous a divendres. Ja fa setmanes es va voler acomiadar dels seus, que van considerar que es precipitava en fer-ho. Semblaven tenir raó perquè després va fer una vida normal fins que, en silenci i sense avisar, ens va deixar. Murri però també vehement, socialista de cap a peus, ha lluitat durament tota la vida i al mateix temps ha sabut gaudir-ne, i ens ha mostrat, també al final, com s’han de fer les coses. Què bé que ho ha fet tot! El trobarem a faltar però ha fet sempre el que calia perquè no sentim cap pena; en tot cas, enveja.

Per fer-vos una idea general del context previ al debat de política general us aconsello veure la meva intervenció en el programa Àgora de TV3 del dia 22 o un resum de la meva roda de premsa posterior a la reunió de la Comissió Executiva del PSC celebrada el dia 28. També us poden interessar les entrevistes que em van fer, respectivament, Joan Tapia a El Periódico de Catalunya i Maria Coll i Rafael de Ribot a El Singular Digital.

El debat parlamentari va començar dimarts a la tarda amb l’extensa intervenció del president Montilla, que també podeu veure en vídeo. Immediatament després del seu discurs els diferents grups parlamentaris van fer unes primeres declaracions en calent. Aquí podeu veure la que va fer Manuela de Madre com a presidenta del Grup Socialistes-Ciutadans pel canvi. Dimecres es va produir, entre d’altres, la meva intervenció, que també podeu veure en vídeo. Us pot interessar també l’opinió de Joan Tapia sobre el debat en el seu article “El dièsel Montilla”.

El darrer dia del debat, el dia en que s’aprovaven les resolucions, es va conèixer la notícia que Angel Colom, quan ja era militant de CDC, (avui és membre del Consell Nacional de CDC i President de la seva Sectorial d’Immigració), havia rebut diners del Palau de la Música, segons sembla per eixugar el deute de l’extingit Partit per la Independència i per ajudar a crear una Fundació “Espai Catalunya” que no va arribar a néixer. Angel Colom afirma haver rebut 72.000 euros, mentre a la comptabilitat del Palau de la Música hi consten dos pagaments per un valor total de 150.000 euros (uns 25 milions de les antigues pessetes). En comptes de donar explicacions, Colom es va dedicar a intentar empastifar els socialistes catalans, a fer-nos responsables de tot l’enrenou, a acusar-nos d’anticatalanisme, a dir que el president Montilla li feia “vergonya”, i a explicar que ell faria tot el possible perquè Artur Mas fos President. La qüestió és que Àngel Colom no va explicar qui li havia dit que Fèlix Millet l’ajudaria, ni com es justifica que diners que havien de servir per promoure la música catalana van acabar eixugant deutes polítics. Vegeu la meva intervenció en el programa de Josep Cuní per contestar les greus i infundades acusacions d’Àngel Colom, i l’editorial d’El Periódico de Catalunya “L’error de Colom”.

Quan encara no s’havia acabat el soroll causat per la notícia que Àngel Colom havia rebut diners del Palau de la Música, es va saber que també la Fundació Trias Fargas, la fundació de CDC, havia rebut 630.554,82 euros (uns 105 milions de les antigues pessetes) del Palau de la Música en set convenis anuals. Els responsables de CDC i de la seva Fundació afirmen que aquests convenis eren perfectament legals i que havien estat degudament registrats i fiscalitzats. El que no està gens clar és com una Fundació com la del Palau de la Música, que rebia fons particulars i de les institucions per promoure la música i la cultura catalanes, es dedicava a fer donacions a la Fundació d’un determinat partit polític.

Tots estem interessats en que aquest afer s’esclareixi fins al final. Especialment ho estem els que ens sentim part del catalanisme, els que defensem el paper d’una societat civil forta i els que creiem que és absolutament necessari que el mecenatge serveixi a finalitats públiques com la promoció cultural. Cal evitar que aquest cas es converteixi en un escenari de lluita partidista i, per tant, sembla que el més convenient és que sigui la Justícia la que l’investigui i jutgi. No s’ha de descartar que l’estratègia de la defensa de Fèlix Millet passi per fer molt soroll i escampar molt de fum per defugir les seves indubtables i confessades responsabilitats. Per això és absolutament necessari que totes les persones i institucions afectades pel cas donin explicacions sòlides i convincents sobre la seva implicació, sobre la seva relació amb el Palau de la Música i amb el delinqüent confés Fèlix Millet. En aquest sentit us convido a llegir l’article de Josep Ramoneda “El ‘caso Millet’ y sus coartadas”, l’editorial d’El Periódico de Catalunya “Investigar al Palau, peti qui peti” i l’article de Joan J. Queralt “Tsunami en l’oasi català”. Al pallaso (savi) Tortell Poltrona li hem d’agrair aquesta reflexió de fons sobre l’afer Millet recollida ahir en una entrevista publicada pel diari Avui: “¿Tu pots anar amb un Mercedes de 700 cavalls vivint de la cultura?”.

Per anar acabant amb temes referits a la política catalana us recomano que llegiu la intervenció de José Montilla davant el Consell Nacional del PSC celebrat ahir. En ella s’hi contenia una breu referència de sis frases al cas Millet, “el món de la política i les institucions estan per servir la cultura i no per servir-se d’ella”, que ha estat subratllada en la crònica d’El Periódico de Catalunya “Montilla vol ‘explicacions’ de CiU pels pagaments a la seva fundació”.

També coincidint amb la celebració del Debat sobre l’orientació política general es va produir el coneixement públic de dos missatges privats de dos diputats enviats per mòbil que van causar un cert rebombori. Pels interessats en el tema recomano la lectura de l’article de Pilar Rahola “Del tostón a la ‘merde’…” que coincideix bàsicament amb el que en penso de tot plegat.

Per acabar amb aquest primer capítol del diari us recomano vivament la lectura de l’article de Ferran Mascarell “Un país que valgui la pena”. I també us poden interessar les reflexions de la Consellera Mar Serna entrevistada per Glòria Ayuso a Público i l’article de Jordi Sánchez “Barcelona, al divan”.

El debat polític espanyol està centrat en dues grans qüestions: la crisi econòmica i els casos de corrupció que afecten al PP.

Pel que fa a la primera qüestió us convido a llegir l’article de José Luis Rodríguez Zapatero “Oportunidades y responsabilidades en la lucha contra la crisis”, contingut en el quadern especial “Cómo salimos de la crisis” del diari Público del dia 29 de setembre (per cert, tembé cal felicitar el diari Público per la col·lecció de llibres “Pensamiento crítico” que regala els dissabtes i que s’ha iniciat amb el magnífic “La política y el Estado moderno” d’Antonio Gramsci en traducció de Jordi Solé Tura).

Podeu llegir també el resum que fan Antonio Madridejos i David Placer a El Periódico de Catalunya de la conferència de la Ministra Cristina Garmendia a Tribuna Barcelona, l’article de Carlos Ocaña “Unos presupuestos generales para salir de la crisis económica”, el de Sixte Moral “Estranys companys de camí”, l’entrevista a María Teresa Fernández de la Vega que li fan a Público Manuel Rico i Gonzalo López Alba, l’entrevista a Francisco Caamaño que li fa avui Karmentxu Marín a El País, i l’article de Leire Pajín “Gobernar la incertidumbre” publicat als diaris del grup Prensa Ibérica.

Sobre la situació econòmica i les seves conseqüències polítiques podeu llegir els articles de Félix Monteira “La política enredada en las cuentas públicas” i Ernesto Ekáizer “La referencia de Zapatero”. M’ha interessat molt la crítica tant a les posicions del Govern com de la patronal amb respecte a l’orientació de la política econòmica que fa Antón Costas en el seu article “El consumo ante el precipicio”.

Aquesta situació té impacte sobre les perspectives electorals. Avui El País i La Vanguardia publiquen sengles enquestes electorals que assenyalen l’erosió que està patint el PSOE. Segons l’enquesta de Metroscopia publicada per El País, el 61% dels enquestats desaprova la gestió del Govern, el PP va 3,6 punts per davant del PSOE en estimació de vot i el 65% dels enquestats desaproven l’actuació de Mariano Rajoy davant els casos de corrupció que afecten al seu partit. Segons l’enquesta de l’Instituto Noxa publicada per La Vanguardia, el PP va 4,4 punts per davant del PSOE en estimació de vot, tot i que la valoració de Zapatero i la confiança que mereix són superiors a les obtingudes per Mariano Rajoy. Com sempre, l’article del director de l’Instituto Noxa, Julián Santamaría, “La crisis pasa factura” és d’imprescindible lectura.

Pel que fa a les acusacions d’irregularitats i corrupció que s’acumulen sobre el PP us convido a llegir els articles d’Ernesto Ekáizer “Esto no es el caso Naseiro” i Ignacio Escolar “Lo que nos jugamos con el ‘caso Gürtel’”, l’editorial d’El País “Anomalía democrática”, i els articles de Marco Schwartz “Ya no basta ni con la cabeza del Honorable”, Ignacio Escolar “Mirando a Cuenca”, Antonio Franco “Els actes d’una justícia que falla”, José Manuel Romero “De cómo El Bigotes inventó la rueda… de su fortuna”, Manuel Vicent “La falla” i Gonzalo López Alba “Imitando a Berlusconi”.

No vull deixar passar tres qüestions puntuals recollides a l’editorial d’El País “Ley con reglas claras” sobre la proposta de nova regulació de la interrupció voluntària de l’embaràs, l’article de Fernando Garea “Lo que sirve para el Estatuto extremeño no vale para el catalán” sobre la hipocresia del PP i la seva animadversió contra l’ampliació de l’autogovern de Catalunya, i l’article de Núria Bosch “Municipios en bancarrota”, que no requereix aclariments addicionals.

Per acabar dues reflexions més de caire ideològic, la primera, i polític, la segona, en els articles de Vicenç Navarro “¿El fin del liberalismo?” i de Fernando Vallespín “Alemania y nosotros”.

En el capítol de reflexions econòmiques a nivell més general us recomano els articles de S. Fernández de Lis i A. Lissón “Mandamientos del G-20″, Carlos Mulas-Granados i Gustavo Nombela “Limitar la retribución de directivos”, Joaquín Estefanía “Retorno al pasado”, Jeffrey D. Sachs “Coches eléctricos y desarrollo sostenible” i Paul Krugman “Misión no cumplida”.

Sobre política europea us recomano dues reflexions sobre les darreres eleccions a Alemanya contingudes en els articles de Rafael Poch “Los grandes triunfadores son los partidos pequeños” i Lluís Bassets “Alemania: hundimiento y metamorfosis”, l’anàlisi de les eleccions portugueses d’Anxo Lugilde “Sócrates se desgasta pero vence con claridad” i la crònica premonitòria de María Antonia Sánchez-Vallejo “Los sondeos dan la victoria en Grecia al socialista Papandreu”. A hores d’ara, les enquestes a peu d’urna prediuen una majoria absoluta pel PASOK i el seu candidat Yorgos Papandreu, president de la Internacional Socialista que, per cert, reuneix demà i demà passat a Barcelona el seu Comitè mediterrani.

Finalment, Irlanda va dir sí. Podeu llegir al respecte els articles de José Ignacio Torreblanca “Suspiros de Irlanda” i John O’Brennan “Irlanda decide otra vez”, i l’editorial d’El País “Lecciones irlandesas”. Llegiu la bona nova del sí a la crònica d’Andreu Missé “El sí irlandés reactiva el proyecto europeo” i les reflexions sobre el futur d’Europa d’André Sapir “Agenda para el progreso de la Unión Europea”, Timothy Garton Ash “Europa: ¿algo más que una gran Suiza?” i Moisés Naím “Europa, ¿museo o laboratorio?”.

Sobre política internacional us convido a llegir les reflexions de Fawaz A. Gerges “¿Camino a ninguna parte?” sobre la política d’Israel i les dificultats dels Estats Units per impulsar un procés de pau a l’Orient Mitjà, Carlos Nadal “Irán y la oferta de Obama”, Walter Laqueur “Irán: ¿guerra en el 2010?” i Pedro Nueno “Despertando” sobre la Xina.

Per acabar us recomano cinc articles sobre el necessari debat d’idees per renovar l’esquerra. Són els articles de Michel Wieviorka “La paradoja del ecologismo político”, Anthony Giddens “La sinistra nel nuovo millennio”, Jacques Julliard “Cro-Magnon et Banania”, Jesús Caldera i John Podesta “Hacia un nuevo pacto progresista global” i Carlos Mulas-Granados i Matt Browne “Más allá de la tercera vía”. Aquests dos darrers articles il·lustren el debat de fons de la Conferència “Global Progress” organitzada conjuntament a Madrid per la Fundación Ideas i el Center for American Progress.

“Perles” del programa Polònia emès l’1 d’octubre, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

LES PERLES
- Puigcercós fent de bo i Montilla fent-se el simpàtic com a mesura de xoc contra la imatge que –segons uns informes bonísssssims i baratíssssims– Polònia ofereix de les seves persones.

- ˮGran líderˮ, el concurs per triar el millor líder polític mundial inspirat en Gran Hermano properament a Polònia…. això promet!

- Lʼúltim SMS que li han enganxat a Saura ˮKin tostón de monòlegˮ

- ˮIceta lʼúltim!”: Expressió col·loquial que Mas acaba de posar de moda que ve a dir… esto… deixem-ho aquí

ARXIU HISTÒRIC (fa un any…)
- Cimera cara a cara ZP-Rajoy [mai millor dit]. Estan una mica incòmodes, no? Estan dʼacord en una cosa, al menys, això de les hipoteques subprime ˮes un lío del copónˮ.

ZW 186 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.project10tothe100.com

El projecte 10¹⁰⁰ és una convocatòria d’idees per canviar el món amb l’ànim d’ajudar a la màxima quantitat de persones possible. La iniciativa impulsada per Google ha rebut, entre els mesos de setembre i octubre de 2008, més de 150.000 idees classificades en set categories: oportunitat, energia, medi ambient, salut, educació, llar i miscel·lània. De totes aquestes propostes, es va fer una selecció de 16 grans idees finalistes que es poden votar fins el pròxim 8 d’octubre. D’entre les guanyadores, Google destinarà 10 milions de dòlars per a un màxim de cinc idees seleccionades finalment pel seu grup de experts.

Per acabar, destacar que divendres, dia 2, tindrà lloc l’acte de celebració de la segona edició dels Premis Blocs Catalunya, impulsats per l’Associació STIC.CAT, a l’Auditori Marià Vila d’Abadal de l’edifici del Sucre de Vic (Barcelona). Els Premis Blocs Catalunya pretenen prestigiar, divulgar i fomentar els blocs en català a la xarxa, essent el referent català en l’escriptura en bloc a tota la xarxa, cobrint així la demanda de molts blocaires i donant més visibilitat al català a Internet, una eina de promoció i innovació que cal promoure.

ZV (Zona Vídeo). Optica Festival acull cada any a més de 200 artistes i a unes 20 galeries de tot el món. Dintre de les diferents activitats del festival, es poden veure directes audiovisuals d’artistes internacionals que fusionen la imatge i el so donant lloc a obres d’art efímer executades en temps real.

Són moltes les qüestions a debat en l’àmbit de la política catalana. Algunes tenen a veure amb la ressaca de la consulta celebrada a Arenys de Munt i sobre el tema més de fons de l’encaix de Catalunya a Espanya. Sobre aquestes qüestions us convido a llegir els tres articles de Juan José López Burniol publicats a l’Avui: “Com si fóssim independents“, “Catalunya: ser, on i com” i “Des de l’altra vora del riu“; l’imprescindible aportació al debat de Jordi Font “No hauríem de perdre el nord”, l’article d’Enric Company “Con la cruz independentista a cuestas”, el de Kepa Aulestia “Minoría de arrastre”, el meu publicat a ABC “La sensatez y centralidad del PSC” i el de Pia Bosch “Fer el ridícul”.

La deriva radical de CiU és confirmada pel propi David Madí en una entrevista amb un titular ben expressiu “La independència la durà Convergència”. Altres veus de l’àmbit nacionalista no ho veuen tan clar. Llegiu la crònica de José Rico i Salvador Sabrià a El Periódico de Catalunya, els articles d’Agustí Colominas a El Singular Digital i l’Avui i l’article de Vicenç Villatoro “El centre es mou”. D’aquest darrer article en destaco una frase: “em fa l’efecte que en els últims anys no s’ha produït tant un creixement del perímetre del nacionalisme a Catalunya, com un creixement de la seva temperatura”. Les reflexions de Colominas i Villatoro entre d’altres coses alerten sobre el miratge que pateixen alguns que creuen que una majoria de catalans estan per la independència.

Vull destacar també dues bones notícies. La recollida en la crònica de Josep Corbella a La Vanguardia “Catalunya lidera la participación de España en la investigación europea”. En la crònica s’alerta contra l’eventualitat d’un descens de la despesa en I+D+i en els futurs Pressupostos de l’Estat que, ara que ja s’ha presentat el projecte, sabem que no es produirà. I l’altra és destacada en la crònica d’Andreu Farràs a El Periódico de Catalunya “Catalunya és l’autonomia que més recursos dedica a combatre la crisi”.

Una crisi que lògicament preocupa i molt al Secretari general de la UGT de Catalunya, Josep Maria Alvarez, entrevistat per Xavier Alegre a l’Avui.

Pendents encara de la futura sentència del Tribunal Constitucional sobre els recursos presentats contra el nostre Estatut d’Autonomia, llegiu els arguments en favor del dret i el deure de conèixer el català en aquest article de Josep Maria Muñoz a La Vanguardia. I comproveu com el PP segueix entestat a combatre l’ampliació del nostre autogovern continguda a l’Estatut en aquesta crònica publicada també a La Vanguardia on s’explica que “Aguirre recurre que Catalunya pueda dar permiso de trabajo a extranjeros“. Espero que en la propera campanya electoral catalana el PP no vulgui parlar d’immigració, perquè ja ha demostrat que no vol que la Generalitat tingui cap instrument per regular-la.

Aquests dies s’ha produït una notícia política rellevant: Jordi Portabella anuncia que donarà suport al cap de la llista més votada com a Alcalde de Barcelona. Vegeu-ho en aquesta crònica publicada per El Periódico de Catalunya. Caldrà veure quins efectes té aquest compromís en els electors barcelonins, si ERC dóna suport a qui arribi primer, alguns dels seus electors poden decidir fer la tria ells mateixos…

El dibuix de Ferreres publicat avui a El Periódico de Catalunya dóna pas al tema que més pàgines ha monopolitzat: l’escàndol protagonitzat per Fèlix Millet com a màxim responsable del Palau de la Música Catalana (conegut no només en àmbits de CiU, sinó que forma -formava- part de la crème de la crème). Com és un tema que està ja en mans dels jutges i s’ha declarat el secret del sumari cal ser molt prudents a parlar-ne i esperar a que la justícia esclareixi totalment l’afer i depuri totes les responsabilitats. Són moltes les persones indignades en llegir la confessió de Fèlix Millet en carta adreçada al jutge de la que se n’han fet ressò molts mitjans de comunicació i que ha estat publicada de forma íntegra a La Vanguardia.

L’escàndol és de tanta magnitud que ha provocat un veritable allau d’articles i alguns han vist en aquest cas una metàfora de tots els defectes i malalties que ens afligeixen. Us recomano la lectura de tres articles rellevants: el d’Antoni Puigverd “Tocando fondo”, el de Joan Majó “Patronatos, consejos, fundaciones, auditorías” i el de Llàtzer Moix “Yo, 80%; tú, 20%”.

També aquesta setmana s’ha conegut un cas curiós de seguiment detectivesc a directius del Barça. Llegiu al respecte l’article d’Antoni Segura “Un assumpte poc edificant”. Aquests casos i altres, així com la publicitat de l’auditoria encarregada pel Govern de la Generalitat sobre els informes i estudis encarregats pel propi Govern, serveixen a Francesc Valls per parlar en un article de “Tics de poder”

Passant a comentar l’actualitat política espanyola em permeto de recomanar-vos la lectura de l’entrevista a Francisco Caamaño que li fan a Público Manuel Rico i Ángeles Vázquez. Sobre les moltes crítiques desfermades contra el govern Zapatero trobareu interessants els articles d’Ignacio Sánchez Cuenca “La crisis de los argumentos”, Juan José Millás “La cacería” i Manuel Vicent “El regalo”. Aquest darrer article descriu l’enfrontament entre el govern socialista i el grup Prisa, que considera un veritable regal als adversaris de l’un i de l’altre.

Una part molt rellevant de les crítiques al govern Zapatero té a veure amb les reformes fiscals que pretén introduir i que estan estretament lligades a l’aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat per al 2010. Podeu llegir un breu resum del Projecte extret de la web del Govern d’Espanya, així com una presentació en format powerpoint.

Sobre la situació econòmica, l’enfocament de la sortida de la crisi, la política fiscal, les crítiques de l’oposició i la recerca de suports parlamentaris pels Pressupostos Generals de l’Estat per al 2010, us convido a llegir els articles de: Vicenç Navarro “Impuestos y socialdemocracia”, Almudena Grandes “Simplificación”, Juan Francisco Martín Seco “La desigualdad y la crisis”, Ramón Cotarelo “Política de la crisis”, Pere Rusiñol “Trece países de la UE ya han subido algún impuesto”, Amparo Estrada “La insostenibilidad del PP”, Carmen del Riego “Gallardón subleva a los madrileños al recuperar el impuesto de basuras”, Lara Otero “Entre lo peor y lo pésimo”, Gonzalo López Alba “El cortejo presupuestario” i Ángel Laborda “Otoño, época de previsiones”.

Sobre la pressió fiscal que serà el centre del debat en les properes setmanes convé retenir algunes dades. La pressió fiscal a Espanya (32,8%) està 6 punts per sota de la mitjana europea que és del 39%. A Alemanya és del 40% i a França del 43%. Avui a Espanya hi ha menys pressió fiscal que quan governava el PP, que la va deixar al 34,5% i ara està al 32,8%, en el punt més baix des de 1995. Tot i la puja d’impostos recollida en el projecte de pressupostos aprovat dissabte, la pressió fiscal a espanya seguirà essent inferior a la que va deixar el PP el 2004. L’IVA espanyol (16%) és un dels més baixos de la Unió Europea (Alemanya 19%, França 19,6%, Portugal i Itàlia 20%). L’IVA reduït a Espanya és del 7%, un dels més baixos de la UE i s’aplica a un major nombre de productes. A més a Espanya tenim un IVA super reduït del 4% que s’aplica als productes de primera necessitat. Aquest tipus d’IVA no existeix a països com Alemanya o Països Baixos. El dèficit públic espanyol és alt (8,6% i 9,8% són les previsions de la Comissió Europea pels anys 2009 i 2010 respectivament) i està per sobre de la mitjana de la zona euro (5,3% i 6,5%, respectivament). Però el nostre deute públic és clarament inferior (50,8% i 62,3% són les previsions de la Comissió Europea pels anys 2009 i 2010 respectivament) al de la mitjana de la zona euro (77,7% i 83,8%, respectivament).

El dibuix de Romeu publicat a El País ahir dóna pas a l’altre gran tema de la setmana: l’acumulació de dades sobre les irregularitats comeses per persones en l’òrbita del PP. Llegiu l’editorial d’El País “Bajo sospecha”, l’article d’Ignacio Escolar “Espía el último”, la crònica de José Manuel Romero sobre l’Informe policial sobre el cas Gürtel que el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana es va negar a investigar, l’article de Jesús Maraña “La sombra que persigue a su señoría De la Rúa”, l’editorial d’El País “Caso abierto”, l’article de El Gran Wyoming “La deriva del PP”, la crònica de José Manuel Romero sobre els documents que acrediten el finançament irregular del PP valencià, l’article d’Ignacio Escolar “Cinco pistas sobre Gürtel” i l’article d’Antón Losada “Alguna cosa fa olor de podrit al PP”. També fan referència a la pudor els imprescindible ninots de Toni Batllori també publicats ahir en aquest cas a La Vanguardia.

Un tema antic però no tancat és el misteriós assassinat del dirigent d’ETA político-militar, Pertur, partidari de la formació d’un partit abertzale per participar en la vida política. Llegiu al respecte la crònica de José Yoldi “El juez cita al etarra Pakito como imputado en la muerte de Pertur”.

Aquesta ha estat també la setmana en que s’ha tornat a reunir el G-20, aquest cop a Pittsburgh. Llegiu al respecte l’article de Joaquín Estefanía “La tercera oportunidad”, el document en anglès elaborat per la Internacional Socialista sobre els reptes que el G-20 ha d’afrontar, l’article de Lula “G-20: hemos evitado la caída en el abismo”, l’article de Ramón Jáuregui “‘Bonus’ y G-20″, les conclusions de la cimera del G-20 a Pittsburgh, l’editorial d’El País “Nuevos comienzos” i l’article d’Alejandro Bolaños “El G-20 choca con la realidad”.

Sobre el debat de fons sobre les reformes a introduir en el sistema financer us convido a llegir els articles de Xavier Vidal-Folch “Leña al capital ‘porno’”, Peer Steinbrück “A favor de un impuesto a las operaciones financieras globales”, Joaquín Estefanía “La caída de los mitos” i Paul Krugman “Reforma o ruina”.

Sobre política europea haurem d’estar molt amatents als resultats de les eleccions que se celebren avui a Portugal i Alemanya. Podeu llegir al respecte els articles de Lluís Bassets “¿Traspiés o batacazo?” (de l’SPD), Peter Schneider “Las elecciones de siempre en Alemania”, Antoni Gutiérrez-Rubí “Simplemente Angie” i Germán Ojeda “Portugal ibérica”. Us interessarà l’opinió de l’ambaixador d’Espanya a Turquia, Joan Clos, “La gran porta a Europa”.

Sobre alguns debats rellevants de la política nordamericana us convido a llegir els articles de Timothy Garton Ash “Pesadilla en California” i Vicenç Navarro “La muy limitada democracia de EEUU”.

Sobre política internacional us convido a llegir els articles de Fawaz A. Gerges “El enfermo de Oriente Medio” (centrat en Egipte), Mariano Aguirre “Iraq, la construcción del estado”, Mateo Madridejos “Al peu del mur de Palestina” i Xavier Batalla “La dote i la novia” (sobre la política d’assentaments il·legals practicada pel govern d’Israel). També us interessarà l’entrevista a Francesc Vendrell que li fa Eva Peruga a El Periódico de Catalunya sobre la situació a l’Afganistan.

Aquesta setmana ha iniciat els seus treballs l’Assemblea General de Nacions Unides. Podeu llegir les intervencions que hi van fer Barack Obama i José Luis Rodríguez Zapatero, així com l’article de Carlos Nadal “La voz de Obama en el mundo”.

En el capítol de debats oberts us recomano dos articles sobre la polèmica al voltant de la prostitució: el de Ramón J. Moles “Inteligencia y prostitución” i el d’Imma Mayol “Prostitución: la hora de la responsabilidad”.

Com a elements per a l’imprescindible debat sobre la renovació del socialisme us convido a llegir els articles de: Jacques Julliard “Per una socialdemocràcia de combat”, Poul Nyrup Rasmussen “Canviar o morir: quin futur per a la socialdemocràcia”, Giorgio Ruffolo “Quatre idees per a un nou Bad Godesberg”, Henry Weber “La tercera refundació socialista” i Jon Cruddas “La crisi del partit laborista”. Aquests cinc articles han estat recomanats i traduïts al català per Raimon Obiols. El bloc de Raimon Obiols és d’imprescindible lectura per aquells i aquelles que vulguin seguir el debat de l’esquerra europea. Aprofito per saludar la considerable millora experimentada per la revista digital de Nou Cicle “L’hora”. En aquest epígraf també trobareu d’interès els articles de Mario Soares “La crisis del capitalismo especulativo” i Gabriel Colomé “Horas bajas para el socialismo francés”.

I acabo recomanant un llibre que encara no he pogut llegir, es tracta de la novel·la “Un asunto sensible” d’un amic escriptor, Miguel Barroso, publicada per Mondadori. Aquí hi trobareu una referència en la crònica de Manel Haro a La Vanguardia.

ZW 185 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.cibersociedad.net/congres2009/

L’Observatori per a la CiberSocietat i CitiLab-Cornellà organitzen el IV Congrés de la CiberSocietat, un Living Congress que està tenint lloc en diferents fases, i en el qual el període de discussió online de comunicacions es farà entre el 12 i el 29 de novembre de 2009. Amb el títol “Crisi analògica, futur digital” el congrés vol donar resposta a la gran quantitat de qüestions que sorgeixen d’aquest plantejament des de diferents àmbits.

Encara es pot escollir un grup de treball (hi ha més de 40 distribuïts en 6 àrees temàtiques: Ciència&Investigació, Cultura, Comunicació, Economia, Educació i Política) i enviar una comunicació. Per això, el termini d’admissió s’ha ampliat fins el pròxim dia 5 d’octubre.

En el calendari podeu consultar les diferents fases fins a la celebració del congrés. També en aquesta presentació d’Enric Senabre, responsable de l’equip de coordinació de l’esdeveniment, s’expliquen els detalls organitzatius i les diferents etapes que han constituït la preparació, així com els passos següents d’una trobada virtual de referència en l’àmbit iberoamericà que viurà el seu punt àlgid a finals de novembre de 2009.

Per acabar, recordar que aquest cap de setmana, el diumenge 28 de setembre, tindrà lloc l’esdeveniment Web 2.0 Meeting Point a l’Hotel NH Príncipe de Vergara de Madrid, dirigit a empreses, administracions públiques, portals i proveïdors de continguts online, consultors, etc. Des de la pàgina web s’ofereix l’opció de comprar la documentació generada un cop acabi la trobada.

ZV (Zona Vídeo). “TotsxTots” I Mostra de Documentals Solidaris en el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona els propers dies 3 i 4 de octubre. Exhibició de promos, vídeos i documents d’ONGDs i documentals compromesos.