Category Archives: Política

Votem diumenge que ve!

scoopit_mi_petitAvui l’actualització del meu Diari a Internet només recull 24 articles, 12 sobre la meva campanya per ser elegit primer secretari del PSC en vot individual i secret dels més de 20.00 militants del partit el proper 13 de juliol, i 12 apareguts aquesta darrera setmana sobre els temes que he considerat més rellevants. Com sempre us recordo que cada dia recomano articles a través del meu Scoop.it, de Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i del recopilatori Alternatives.

4321aWeb de campanya de Miquel Iceta

4.321 companys i companyes del PSC van avalar la meva candidatura a la primera secretaria del partit. Els companys Pere Casellas i Josep Rueda no van assolir els 2.000 avals necessaris i es van retirar. Diumenge que ve tota la militància està cridada a votar per elegir el primer secretari del PSC i el secretari general del PSOE. És el moment de demostrar que els i les socialistes estem compromesos amb el projecte del PSC i estem disposats a arremangar-nos per superar les actuals dificultats.

miquel-iceta_imatge

ARTICLES SOBRE LA MEVA CANDIDATURA:

  • Entrevista a Miquel Iceta, Esther Esteban, El Mundo
  • Iceta se perfila como el único aspirante que reúne los avales para liderar el PSC, Pere Ríos
  • Entrevista a Miquel Iceta (pàgines 1 i 2, pàgina 3), Teresa Carreras, El Siglo
  • Entrevista a Miquel Iceta, La Xarxa
  • Entrevista a Miquel Iceta, Alex Milian, El Temps
  • Carme Chacón y Núria Parlon avalan a Miquel Iceta para que sea el nuevo líder del PSC, La Vanguardia
  • Entrevista a L’Oracle de Catalunya Ràdio, Xavier Graset amb Astrid Barrio, Francesc Domènech i Rosa Massagué
  • Iceta aspira al liderazgo del PSC sin rivales, Pere Ríos
  • Iceta dirigirà el PSC en el seu pitjor moment històric, Xavier Miró
  • Iceta, abierto a colaborar con Mas si rectifica el rumbo económico y en la consulta, La Vanguardia/EFE
  • Iceta, “muy tranquilo” con los candidatos del PSOE: “Gane quien gane, iremos bien”, La Vanguardia/EFE
  • Entrevista a Miquel Iceta -text i vídeo- i extracte en vídeo, Antoni Bassas, ARA

SELECCIÓ SETMANAL D’ARTICLES:

Veure més…

Temps de reconstrucció

scoopit_mi_petitAvui l’actualització del meu Diari a Internet recull els articles sobre diverses qüestions que han estat presents en el debat públic d’aquestes dues darreres setmanes.

Vaig de bòlid, disculpeu si us plau errors i omissions. Diumenge passat no vaig fer l’habitual actualització d’aquest Diari i, a més, vaig haver de prendre de matinada una decisió important: vull esdevenir, si els meus companys i companyes ho volen, el proper primer secretari del PSC. No sé si al llarg de les properes setmanes podré actualitzar el Diari. Però intentaré cada dia recomanar articles a través del meu Scoop.it, de Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, del recopilatori Alternatives.

Abans de res, necessito recollir 2.000 avals de militants socialistes. Podeu adreçar-vos a aquest correu electrònic, descarregar-vos l’imprès per avalar-me (que haureu d’imprimir, omplenar i entregar a qualsevol local del PSC) o visitar el web de la meva candidatura.

ARTICLES SOBRE EL RELLEU AL CAPDAVANT DEL PSC:

OPINIONS DE MIQUEL ICETA:

ARTICLES SOBRE L’ABDICACIÓ DE JOAN CARLES I I LA PROCLAMACIÓ DE FELIP VI:

ARTICLES SOBRE POLÍTICA CATALANA I SOBRE EL DEBAT AL VOLTANT DE L’ENCAIX ENTRE CATALUNYA I LA RESTA D’ESPANYA:

Veure més…

La magnitud dels canvis

scoopit_mi_petitAvui l’actualització del meu Diari a Internet recull els articles sobre diverses qüestions que han estat presents en el debat públic d’aquesta darrera setmana i, molt especialment, sobre l’abdicació del rei. Us recordo un cop més que gairebé cada dia recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives.

Abans d’entrar en el contingut habitual de l’actualització setmanal del meu diari a Internet, començo per donar notícia d’un important debat acadèmic sobre la reforma constitucional federal proposada per la Fundació Rafael Campalans que va tenir lloc divendres a Madrid. Més de 40 catedràtics i professors de Dret Constitucional de tota Espanya, convocats per la Fundación Coloquio Jurídico Europeo, es van reunir en el marc d’una jornada de reflexió, la que fa 61, per parlar de la proposta de federalització impulsada pel socialisme català i el conjunt del socialisme espanyol (acords de Granada). A causa d’un petit problema de salut, el professor Rubio Llorente, impulsor de la jornada, es va adreçar als assistents a través d’una gravació en vídeo. La jornada es va iniciar amb una presentació de Pere Navarro i va comptar amb ponències de Joaquín Tornos, Juan José Solozábal, Francesc de Carreras i Francisco Caamaño. Vaig tenir el privilegi d’assistir a les sessions de matí i tarda, podent comprovar que existeix un ampli consens acadèmic al voltant de la necessitat d’una reforma constitucional de caire federal que es va obrint camí.

Precisament el dia abans, s’havia presentat a Barcelona la proposta federal de la Fundación Alfonso Perales, del PSOE d’Andalusia, en un acte en el que vàrem comptar amb les intervencions d’Amparo Rubiales, Gregorio Cámara, Javier Pérez Royo, Joaquín Tornos i Meritxell Batet. Aquí sota trobareu una foto de l’acte.

acte_fperales

I parlant de Fundacions, aprofito per convidar-vos a l’acte de presentació de l’informe de la Fundación Alternativas “La ciudadanía europea en tiempo de crisis”, que tindrà lloc dimarts dia 10 de juny, a les 18.30h, a l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona (Passeig de Gràcia, 90), en el que hi intervindran: Esther Niubó, directora de la Fundació Rafael Campalans, Pere Portabella, president de la Fundación Alternativas, Michael Ehrke, delegat de la Fundació Friedrich Ebert a Espanya, i Diego López Garrido, director de l’informe.

Sobre els temes que han estat objecte de debat aquesta setmana he publicat dos articles que us poden interessar. El primer, “Qüestió de credibilitat” sobre els resultats de les eleccions europees i l’explícit mandat de renovació socialista que incorporen. El segon, “El Rei marca el pas” sobre l’abdicació del Rei Joan Carles I. Tots dos articles defensen la necessitat d’introduir canvis de gran magnitud tant en el projecte socialista com en el sistema polític espanyol. És impossible que els socialistes recuperem la credibilitat perduda sense canvis profunds, de la mateixa manera que l’estabilitat del sistema polític espanyol exigeix canvis de fons dels quals l’abdicació del Rei en dóna justa mesura. De la mateixa manera que el Rei Joan Carles I es va legitimar democràticament a través del referèndum constitucional de 1978, crec que el futur Rei Felip VI s’haurà de legitimar a través de l’exercici quotidià de la seva funció i també a través d’una reforma constitucional votada pels ciutadans que revitalitzi la nostra democràcia, renovi el pacte social que ha de sustentar-la i transformi Espanya en un Estat federal.

La renovació socialista no parteix de zero. Per això em permeto recomanar la lectura de dos importantes documents del PSC “Per un nou impuls del socialisme català” (2007) i la nostra “Declaració de principis” (2008), les resolucions de la Conferència Política del PSOE i, de caràcter molt més modest, les meves conferències “Els reptes del 12è Congrés del PSC” i “Reconstrucció socialista“. Trobareu molts materials útils pel debat a la web “Reset socialista” i també a “ArxiuPSC“. També cal resoldre qüestions de lideratge però permeteu-me que subratlli que no hi pot haver lideratge sense idees, i que per atorgar la nostra confiança a nous lideratges tenim el dret de conèixer quines són les idees i les propostes de les persones que aspiren a exercir-los. Sobre lideratge polític podeu llegir l’esquema d’una conferència que vaig pronunciar a la Universitat Internacional de Catalunya.

ARTICLES SOBRE L’ABDICACIÓ DEL REI:

ARTICLES SOBRE POLÍTICA CATALANA I SOBRE EL DEBAT AL VOLTANT DE L’ENCAIX ENTRE CATALUNYA I LA RESTA D’ESPANYA:

ARTICLES SOBRE BARCELONA I EL CONFLICTE DE CAN VIES:

Veure més…

Dialogar, acordar, decidir, actuar

scoopit_mi_petitAvui l’actualització del meu Diari a Internet recull els articles sobre diverses qüestions que han estat presents en el debat públic de les dues darreres setmanes i molt especialment les anàlisis dels resultats de les eleccions al Parlament Europeu. Us recordo un cop més que gairebé cada dia recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives.

Per començar us convido a llegir l’anàlisi d’urgència de les eleccions al Parlament Europeu que em publica demà la revista El Siglo, “Cuestión de credibilidad“. I aprofito per convidar-vos de forma molt especial a assistir a l’acte de presentació del document “Por una reforma federal del Estado autonómico” elaborat per la Fundación Alfonso Perales que tindrà lloc el proper dijous dia 5 de juny a les 18h. a la seu central del PSC a Barcelona (Nicaragua, 75) amb les intervencions dels professors Gregorio Cámara i Javier Pérez Royo i els comentaris de Joaquín Tornos i Meritxell Batet.

frc050614

RESULTATS DE LES ELECCIONS AL PARLAMENT EUROPEU:

ARTICLES QUE ANALITZEN ELS RESULTATS DE LES ELECCIONS AL PARLAMENT EUROPEU:

ARTICLES SOBRE POLÍTICA CATALANA I SOBRE EL DEBAT AL VOLTANT DE L’ENCAIX ENTRE CATALUNYA I LA RESTA D’ESPANYA:

ARTICLES SOBRE BARCELONA, EL CONFLICTE DE CAN VIES I EL FUTUR DE LES CIUTATS:

Veure més…

Recta final de la campanya europea

scoopit_mi_petitAvui l’actualització del meu Diari a Internet recull els articles sobre diverses qüestions que han estat presents en el debat públic d’aquesta darrera setmana. Us recordo un cop més que gairebé cada dia recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives. Aprofito per avisar que és molt probable que diumenge que ve, dia de les eleccions al Parlament Europeu, no faci l’actualització setmanal del meu Diari a Internet.

Entrem en la recta final de la campanya de les eleccions europees. Avui mateix he estat a Centelles compartint un acte de campanya amb la nostra candidata Rosa Orriols i amb Miquel Arisa. Els meus arguments han estat molt similars als de l’article “Juncker o Schulz” publicat fa setmanes a la revista El Siglo. Però val la pena resseguir els arguments del nostre candidat, Javi López, que està desenvolupant, juntament amb la resta de la candidatura i els activistes del partit, una magnífica campanya. Us convido, doncs, a llegir els extractes dels missatges de campanya dels darrers dies:

Aquesta darrera declaració l’ha fet en Javi en el míting celebrat avui a Mataró del que trobareu una foto aquí sota.

javi_mataro

El cert és que en aquesta campanya el nostre argumentari és molt extens. Tant és així que els materials bàsics de propaganda han estat dos diaris que us convido a veure: edició de precampanya i edició de campanya. El PSOE també ha publicat una edició especial d’El Socialista dedicada a les eleccions europees. Us convido també a veure les infografies dedicades a les propostes en matèria d’igualtat entre homes i dones i de joventut. També us interessarà el recull de 100 mesures publicat pel PSOE. Com veieu, arguments no ens en falten! Aprofito per convidar-vos a l’acte central de la campanya socialista que tindrà lloc dimecres a les 19 hores al poliesportiu de la Vall d’Hebron, en el que ens acompanyaran Jaume Collboni, candidat socialista a l’Alcaldia de Barcelona, Pere Navarro, primer secretari del PSC, Javi López i Esther Niubó, candidats del PSC a les eleccions europees, Felipe González, Manuel Valls, primer ministre de França, Elena Valenciano, cap de llista del PSOE, i Martin Schulz, candidat dels socialistes europeus a la presidència de la Comissió Europea. A dia d’avui les enquestes assenyalen un lleuger avantatge del PP. Ens queden uns dies, doncs, per capgirar-lo. No vull creure que catalans i espanyols vulguin avalar amb els seus vots (o la seva abstenció) la política del PP, la sistemàtica vulneració de les seves promeses electorals, la reforma laboral, l’anunciada contrarreforma de l’avortament, el pensament ranci d’Arias Cañete, l’absolut menyspreu a les demandes catalanes, etc. etc. Per canviar Europa i per aturar Rajoy el vot més eficaç és el vot al PSC, al PSOE, als socialistes europeus.

ARTICLES SOBRE POLÍTICA EUROPEA I LES PROPERES ELECCIONS AL PARLAMENT EUROPEU:

Veure més…

En campanya per canviar Europa i aturar Rajoy

scoopit_mi_petitAvui l’actualització del meu Diari a Internet recull els articles sobre diverses qüestions que han estat presents en el debat públic d’aquesta darrera setmana. Us recordo un cop més que gairebé cada dia recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives. Ha començat ja la campanya per a les eleccions europees que se celebraran diumenge 25 de maig. Ens hi juguem molt en aquestes eleccions, del seu resultat en dependrà l’orientació política de les institucions europees. ¿Seguiran entestades en polítiques d’austeritat o apostaran pel creixement i la creació d’ocupació? ¿Aprofundiran en la integració europea i la democràcia o seguiran preferint les negociacions opaques entre governs? ¿Es comprometran a rescatar el somni europeu o es resignaran a deixar els ciutadans en mans dels mercats? ¿Defensaran el model social europeu o acceptaran la competència a la baixa en salaris, impostos, drets i protecció social? Aquest és el repte fonamental de les eleccions del 25 de maig. A Catalunya hi ha qui s’entesta a presentar-les com a eina en favor de la consulta. És com dir que una desena de diputats catalans entre 766 eurodiputats faran que la Unió Europea es bolqui en favor de la consulta. No està Europa per afavorir noves fronteres i conflictes territorials. Ho va dir amb claredat Duran Lleida: “Jurídicament, un Estat que es crea de nou fruit d’una secessió d’un altre, ha de demanar l’ingrés als organismes internacionals perquè perd els drets i deures que tenia en formar part de l’Estat predecessor. A nivell de la Unió Europea, la resposta jurídica dels tractats de la Unió no ens és precisament favorable. Però no és només una qüestió jurídica. Més enllà dels tractats hi ha una realitat política que no podem obviar. Els Estats de la Unió Europea no estan disposats a alterar el model de construcció i equilibri polític europeu. Per ells, obrir la porta a Catalunya seria un antecedent problemàtic per a França, Itàlia, Alemanya… Si el món es creés ara, una Catalunya independent seria viable, però ja està creat i les interdependències són les que són”. El vaig citar dijous en una intervenció al Parlament. Les eleccions al Parlament Europeu res tenen a veure amb la consulta. La consulta l’hem de guanyar aquí. I per fer-ho cal canviar radicalment d’estratègia. Quan algú em pregunta si el 9 de novembre se celebrarà la consulta no tinc més remei que dir que crec que no. Pensem fredament en els escenaris possibles: Escenari 1, els governs de Catalunya i Espanya es posen d’acord i la consulta és legal i acordada. Del tot impossible. La fixació unilateral de data i pregunta i l’actitud de Rajoy ho impedeixen. Escenari 2, el govern de Catalunya convoca una consulta il·legal. Altament improbable. El president Mas ha dit en reiterades ocasions que no ho farà. I és lògic, una consulta il·legal podria acabar amb l’autonomia catalana. Escenari 3, el govern de Catalunya convoca una consulta de fireta, directament o a través d’alguna entitat ciutadana. Altament improbable, constituiria una burla i no serviria de res. Escenari 4, el president Mas convoca eleccions. Per tornar a començar… El 2012 va convocar unes eleccions anticipades perquè va fracassar amb el pacte fiscal i ara convocaria unes eleccions anticipades per haver fracassat amb la consulta. Escenari 5, ni consulta ni eleccions. Frustració i indignació ciutadana. L’engany al descobert. No és casual que alguns partits no parlin gaire del què faran al Parlament Europeu. Així aconsegueixen que molta gent desconegui aspectes tant xocants com que els eurodiputats de CiU al arribar a Brusel·les se separen, els de CDC van al grup liberal, on poden acabar trobant-se amb els de Rosa Díez o els de Ciutadans; mentre els d’Unió van al grup del Partit Popular Europeu on es troben amb els diputats del PP. Els eurodiputats d’Iniciativa van al grup dels Verds, mentre els d’Izquierda Unida, elegits a la mateixa candidatura, van al grup de l’esquerra europea. Uns i altres intenten amagar la qüestió fonamental: quin serà el grup majoritari al Parlament. ¿Ho seguirà essent el grup popular, fent president de la Comissió Europea Jean-Claude Juncker, per prosseguir amb les polítiques d’austeritat dictades per la troika? ¿O ho serà el grup socialista, fent president de la Comissió Europea Martin Schulz, per canviar de política econòmica i apostar pel creixement i l’ocupació? Aquesta i no altra és la qüestió. I a Espanya les coses seran molt diferents si el PP guanya les eleccions europees i Mariano Rajoy pot presentar aquest resultat com un aval a les seves polítiques, o si el PP és derrotat, cosa que només es pot aconseguir amb una victòria socialista. Sobre la nostra proposta us convido a mirar els nostres espots televisius i a llegir les declaracions del nostre candidat Javi López en arrencar la campanya electoral, les nostres 10 prioritats a Europa, el Manifest dels Socialistes europeus aprovat a Roma, el programa europeu del PSC, els nostres compromisos perquè Europa torni a crear llocs de treball i el nostre Manifest amb motiu del Dia d’Europa:

tanca_eur14 ARTICLES SOBRE POLÍTICA EUROPEA I LES PROPERES ELECCIONS AL PARLAMENT EUROPEU:

Per acabar amb el capítol europeu, us ofereixo una foto dels nostres dos primers candidats, Javi López i Esther Niubó, en l’acte d’inici de campanya. javi_esther Veure més…

Un sistema electoral per a Catalunya

scoopit_mi_petitAvui l’actualització del meu Diari a Internet recull els articles sobre diverses qüestions que han estat presents en el debat públic d’aquestes darreres setmanes. Us recordo un cop més que gairebé cada dia recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives.

Començo per parlar de la proposta de sistema electoral per a Catalunya formulada pel PSC. En trobareu tots els detalls al lloc web lleielectoral.cat Al respecte podeu llegir els articles:lleielectoral_logo_petit

  • “El PSC proposa que la meitat dels diputats siguin elegits de forma directa”, José Rico
  • “El PSC propone una ley electoral de doble voto y con elección directa de 58 diputados”, EFE/La Vanguardia
  • “El PSC plantea la elección directa de 58 diputados y un sistema de doble voto”, Pere Ríos
  • “El PSC planteja una llei electoral amb doble vot que augmenta lleugerament la proporcionalitat”, Catalunya Press
  • “Una llei necessària”, Joan Tapia

A continuació hi trobareu els meus arguments en forma d’article

UN SISTEMA ELECTORAL PER A CATALUNYA

Catalunya és la única Comunitat Autònoma espanyola que no té una llei electoral pròpia. Ens regim per una disposició transitòria recollida en l’Estatut de 1979, que havia de regular solament les eleccions de 1980, i que va ser prorrogada per l’Estatut de 2006, en el que es va establir que l’aprovació de la llei electoral catalana requereix del suport d’un mínim de 2/3 dels membres del Parlament. En definitiva, les eleccions catalanes es regeixen encara avui per alló que estableix la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG). Sembla mentida, i més en un moment en que es posa en primer pla l’aspiració a esdevenir un Estat independent, però és així. La responsabilitat és, sens dubte, del conjunt de forces polítiques, especialment d’aquelles que hem tingut un pes parlamentari rellevant. És de justícia recordar que el 2007 una Comissió d’Experts designada pel Govern Maragall va lliurar al Parlament un Informe que, lamentablement, no va conduir a l’aprovació de la llei, i que en el Parlament hi ha registrada des del 2009 una Iniciativa Legislativa Popular impulsada per Ciutadans pel Canvi, proposant una reforma electoral que va obtenir el suport de desenes de milers de ciutadans. Fins ara, i malgrat els esforços de totes les forces polítiques, la ponència parlamentària conjunta no ha trobat una solució que compti amb el consens necessari.

El president de la Generalitat i el president del grup parlamentari socialista van coincidir en la importància de treballar pel consens i en la conveniència d’explorar les possibilitats d’un sistema electoral de representació proporcional personalitzada, com el que funciona a la República Federal Alemana, com a base per a construir un acord. És amb aquest esperit que els socialistes catalans hem posat sobre la taula una proposta concreta que es pot trobar a la pàgina web www.lleielectoral.cat

Quins criteris estan en la base de la proposta que oferim a tots els grups parlamentaris? En primer lloc, és una proposta efectivament inspirada en el sistema electoral alemany, que combina l’elecció directa de diputats de districte i una alta proporcionalitat, superior a la del sistema vigent. En segon lloc, és una proposta que respecta el criteri d’equilibri territorial, amb la creació de 57 districtes electorals uninominals de base territorial, agrupats en set demarcacions electorals (Comarques Gironines, Terres de Ponent, Tarragona i Ebre, Catalunya Central, Regió metropolitana Est, Regió metropolitana Oest i Barcelona- comarca del Barcelonès). En tercer lloc, és un sistema senzill de cara als electors i amplia la capacitat d’elecció dels ciutadans, que tenen dos vots, un per elegir directament el seu diputat de districte, i un altra per votar la llista del partit que prefereixin. En quart lloc, dóna resposta als ciutadans d’Aran i als catalans residents a l’exterior que reivindiquen una representació en el Parlament, i que amb aquesta proposta elegirien directament els seus respectius diputats. I, en cinquè lloc, la seva aplicació als resultats d’anteriors eleccions demostra una gran estabilitat.

Es tracta d’una proposta per a l’acord i, per tant, oberta a la discussió i a la millora. Estem també oberts a considerar d’altres propostes que es puguin formular però no volem deixar d’assenyalar que, per a nosaltres, és imprescindible que el nou sistema electoral sigui més proporcional que l’actual, perquè seguim aspirant a l’igual valor del vot de tots els ciutadans, i que considerem necessari acostar al màxim els diputats a la ciutadania i que, des d’aquesta perspectiva, l’elecció directa de diputats en districtes uninominals és una proposta difícilment millorable.

*******

A continuació trobareu les declaracions polítiques més rellevants de Pere Navarro i alguns articles referits a ell:

Aquests darrers dies Pere Navarro ha estat també notícia perquè va ser víctima d’una agressió. Crec que hauria de ser motiu de reflexió per a tothom i per afavorir aquesta reflexió fugint de tota subjectivitat us proposo la lectura de cinc articles que m’han semblat especialment rellevants al respecte:

ARTICLES SOBRE POLÍTICA EUROPEA I LES PROPERES ELECCIONS AL PARLAMENT EUROPEU:

javi_paris

Veure més…

La greu responsabilitat del president Mas

scoopit_mi_petitAvui l’actualització del meu Diari a Internet recull els articles sobre diverses qüestions que han estat presents en el debat públic d’aquesta darrera setmana. Us recordo un cop més que gairebé cada dia recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives. Aprofito per anunciar que diumenge que ve no actualitzaré el Diari.

LA GREU RESPONSABILITAT DEL PRESIDENT MAS

El president Mas s’enfada quan se li atribueixen iguals responsabilitats que al president Rajoy en el present atzucac. Certament el PP n’és el gran responsable, només cal recordar la seva ferotge campanya contra l’Estatut, el seu recurs al Tribunal Constitucional, les seves pressions, la seva pulsió recentralitzadora, el LAPAO, la llei Wert, la incapacitat congènita a entendre l’Espanya plural, la manca de disposició real al diàleg, etc., etc. Però ara mateix, quan el president Mas diu que només vol parlar sobre la consulta i el president Rajoy diu que està disposat a parlar de tot menys de la consulta, les responsabilitats són compartides.

Aquesta setmana s’ha produït el debat i votació al Congrés dels Diputats de la proposta aprovada pel Parlament de demanar la transferència a la Generalitat de la competència de convocar referèndums en aplicació de l’article 150.2 de la Constitució. A 8tv em van preguntar després del debat si els socialistes catalans ens sentíem satisfets. I el cert és que no estem satisfets, però sí reivindiquem que nosaltres ja vàrem advertir sobre el que passaria. Alguns van decidir anar a Madrid a obtenir una negativa i a fe de Déu que ho van aconseguir! Em faig creus de pensar que hi havia més diputats del Parlament al Congrés per rebre una negativa que els que hi van ser quan es va aprovar l’Estatut! El desenllaç d’aquesta iniciativa estava cantat.

Es miri com es miri, la Constitució espanyola no contempla ni la secessió ni la celebració d’un referèndum d’autodeterminació, que és exactament el que van acordar CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP amb aquella doble pregunta perpetrada el passat desembre. Només cal llegir la recent sentència del Tribunal Constitucional aprovada, per cert, per unanimitat. El dret a decidir és una aspiració política, no és un dret en el sentit fort de l’expressió. Per això m’agrada més parlar de consulta que de dret a decidir, perquè un referèndum consultiu o una consulta és això, una consulta, i no és una decisió unilateral, com la que la majoria dels que utilitzen l’expressió ‘dret a decidir’ tenen al cap.

És obvi que els catalans volem votar i haurem de votar. Precisament perquè el projecte d’Estatut que vàrem votar en referèndum el 2006, va ser alterat pel Tribunal Constitucional quatre anys més tard. I, per tant, un nou pacte que substitueixi l’Estatut del 2006 haurà de ser votat per la ciutadania. Només així podrem solucionar l’anomalia democràtica que es va produir.

A banda de les discussions jurídiques que siguin del cas, que mai aclareixen del tot les coses perquè són molt controvertides, és evident que fer una consulta com la que des de Catalunya es reclama exigeix un acord previ amb les institucions de l’Estat. Per això, cada dia que passa és més evident que el 9 de novembre no hi haurà consulta. Les enquestes ens diuen que així ho pensa una majoria de ciutadans i ciutadanes de Catalunya, i molts dels impulsors del procés sobiranista ho admeten en privat i alguns, els més valents, fins i tot en públic. El propi president Mas s’està veient obligat a admetre-ho i ja parla de noves eleccions anticipades. Com si no n’hagués tingut prou amb les eleccions anticipades del 2012 que, lluny de proporcionar-li una majoria excepcional, van fer que CiU perdés 12 escons.

Quins han estat els errors comesos pel president Mas fins avui? El primer, pretendre convocar una consulta el 2014. És evident que un context de majoria absoluta del PP no és el millor escenari per l’acord que necessitem. La legislatura catalana hauria d’acabar el 2016, mentre les eleccions generals s’han de celebrar el 2015. Per què l’acord entre Mas i Junqueras no va contemplar aquest fet cabdal? Per què van decidir-se per posar en marxa un compte enrere que té totes les possibilitats de fracassar? Volien consulta o volien carregar-se de raons per la independència?

El segon error va ser la declaració sobiranista de gener de 2013. Declarar que Catalunya és un subjecte polític i jurídic sobirà, era posar el carro davant dels bous i llençar un senyal equivocat. Ha donat peu a equiparar consulta amb independència, cosa que resta suports a la consulta fins i tot Catalunya endins, i ha proporcionat un argument de pes als que no volen arribar a cap acord Catalunya enfora. El tercer error va ser fixar de forma unilateral data i pregunta per a la consulta. A partir d’aquell moment l’acord amb les institucions espanyoles sobre la consulta es feia impossible.

I el quart error ha estat portar al Congrés dels Diputats la sol·licitud de transferir la competència exclusiva de l’Estat en matèria de referèndums que ja havia estat rebutjada en diverses ocasions pel Congrés. Fins i tot quan va ser recollida en el projecte d’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya, les forces catalanes van acceptar que no figurés finalment en el text aprovat pel Congrés i el Senat que va ser sotmès a referèndum.

En un tema tan sensible com el de la consulta no hi caben dreceres ni subterfugis. Tampoc la llei catalana de consultes no referendàries, que està aparcada en una ponència que no es reuneix des del 29 de novembre, podrà servir per fer una consulta amb la pregunta acordada per CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP. No ens enganyem ni pretenguem enganyar els ciutadans: sense acord no hi haurà consulta, a menys que el govern català decidís embarcar-se en un procés il·legal de conseqüències nefastes per Catalunya. Un procés del que hi ha el trist precedent històric del 6 d’octubre de 1934.

El procés d’elaboració de la llei catalana de consultes s’està demorant interessadament perquè l’aprovació es produeixi al setembre i la convocatòria de la consulta es produeixi el dia següent. Així, el president Mas sempre podrà dir que ell ha fet tot el possible, bo i sabent que l’Estat anul·larà la convocatòria i que, per tant, la consulta no podrà tenir lloc.

Crec que cal posar el comptador a zero i iniciar un altre camí. Dubto que el president Mas sigui capaç de fer-ho. I per això ell és avui el principal responsable del cul de sac en el que ens trobem o d’un temerari xoc de trens en el que tots hi tenim molt a perdre. Volem votar, sí. Però de la forma que es s’han fet les coses fins ara no ho aconseguirem. I d’això el president Mas n’és el màxim responsable.

*******

De les diverses possibilitats per votar que estan al nostre abast parla avui Xavier Vidal-Folch en el magistral article que considero de lectura imprescindible “Cataluña quiere votar, y con razón”.

ARTICLES SOBRE EL DEBAT AL CONGRÉS DELS DIPUTATS DEL DIMARTS 8 D’ABRIL DE 2014:

ARTICLES SOBRE POLÍTICA CATALANA I SOBRE EL DEBAT AL VOLTANT DE L’ENCAIX ENTRE CATALUNYA I LA RESTA D’ESPANYA:

  • Referéndum inviable sin ley electoral, Joan Botella i Josep M. Colomer
  • Actitud impassible, Manuel Cruz
  • El fiscal afirma que la cesión del padrón para la consulta afecta a la intimidad, Àngels Piñol
  • Una juez admite la cesión del padrón municipal para la consulta soberanista, Àngels Piñol
  • Antes de decidir hay que debatir, Ana Sanz
  • Herrero de Miñón defensa reinterpretar la Constitució per donar un encaix diferenciat a Catalunya, Rafa Julve
  • Herrero de Miñón propone un “pacto de Estado” que blinde las competencias de Catalunya, Iñaki Ellakuría
  • Herrero de Miñón propone una mutación de la Constitución para resolver la crisis, Àngels Piñol
  • Cinco tesis de Miguel Herrero, Lluís Foix
  • ¿España tiene problemas o España es el problema?, Juan Carlos Escudier
  • Per la sobirania dels catalans i les catalanes, Josep Fèlix Ballesteros
  • Com acabarà el procés?, Xavier Rius
  • Mas responde al Congreso acelerando la ley electoral y la de consultas, Miquel Noguer
  • Junqueras, el intocable, Victoria Fumanal
  • Duran: “A Catalunya l’única assemblea nacional que existeix és el Parlament”, Nerea Rodríguez
  • Duran adverteix que es pensarà què fa si CiU planteja una declaració unilateral d’independència, El Periódico de Catalunya
  • Duran dice que tendrá que pensar qué hace si CiU plantea una declaración unilateral, Agencias/La Vanguardia
  • Duran y Rubalcaba conversan durante 35 minutos en el Congreso y coinciden en la urgencia del diálogo, ACN/La Vanguardia
  • Duran i Rubalcaba coincideixen en la urgència del diàleg després del no del Congrés a la consulta, Agències/El Punt Avui
  • Duran y Rubalcaba acuerdan propiciar puentes entre Madrid y Barcelona, Anabel Díez
  • Algunes notes inspirades en “De la Nació a l’Estat”, David Lizoain
  • El nacionalismo sin paradojas, Félix Ovejero
  • Rajoy debe recibir a Mas y asesorarse de Rubalcaba, Eduardo Sotillos
  • Per sortir de l’atzucac, Joan Ferran
  • Artur Mas. “Si no hay otra posibilidad, transformaremos las elecciones en referéndum”, EFE/El País
  • Mas no lo sabe, pero políticamente es débil, Lluís Foix
  • Pere Navarro: “Los socialistas somos el único puente que queda entre Catalunya y España”, La Vanguardia
  • Pere Navarro: “Amb tantes propostes a sobre de la taula és increïble que encara no hi hagi taula on tots hi puguem parlar”
  • L’equívoc de la llei electoral, Joaquim Coll
  • Ni pocos, ni locos, Sergi Pàmies
  • Mas veu les plebiscitàries com a última opció però també la “més probable” després del “no” rotund del Congrés, 3/24
  • Ferran Requejo: “Si la actitud del Gobierno no cambia, no se podrá hacer la consulta”, EFE/La Vanguardia
  • Pere Navarro rechaza unas plebiscitarias: “El problema es Mas; que se vaya”, Agencias/La Vanguardia
  • No som nacionalistes!, Francesc Trillas
  • Mentiras repetidas para frenar al federalismo, Francesc Trillas
  • Cómo empezó todo, Carles Castro
  • ¿Marca Catalunya?, Alfredo Pastor
  • Volem que els ciutadans decideixin, Josep Maria Alvarez
  • Las dudas de Mas sobre el 9-N agrietan el frente de partidos pro consulta, Miquel Noguer
  • Por qué somos federalistas y no somos independentistas, Miquel Iceta

ARTICLES SOBRE LES RECENTS ELECCIONS A QUEBEC I SOBRE ESCÒCIA:

Veure més…

Jaume Collboni, candidat socialista a l’alcaldia de Barcelona

scoopit_mi_petitAvui l’actualització del meu Diari a Internet recull els articles sobre diverses qüestions que han estat presents en el debat públic d’aquesta darrera setmana. Us recordo un cop més que gairebé cada dia recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives.

Abans de proporcionar-vos material sobre la notícia més important de la setmana que en la meva opinió (a part de l’alegria que ens ha donat Esther Niubó) ha estat la celebració de la segona volta de les eleccions primàries del PSC de Barcelona per elegir candidat socialista a l’alcaldia de la ciutat, permeteu-me que us cridi l’atenció sobre la celebració a Barcelona de la manifestació “Contra les retallades i per una Catalunya social”, podeu llegir al respecte la crònica d’Antoni Fuentes a El Periódico de Catalunya “Milers de persones protesten a Barcelona contra les retallades i les polítiques d’austeritat” i les declaracions que ha fet el nostre candidat a les eleccions europees, Javi López, que encapçalava la representació del PSC en aquesta manifestació: “Avui reclamem dignitat per sortir de la crisi i no deixar ningú enrere: el 25M podem començar a construir l’Europa social”. Aquí sota hi trobareu una foto amb la pancarta del PSC en aquesta manifestació.

justiciasocial

I, ara sí, la notícia de la setmana: l’elecció en un procés d’eleccions primàries obertes molt competitives i a dues voltes de Jaume Collboni com a candidat socialista a l’alcaldia de Barcelona. Aquí hi trobareu totes les dades. Sobre Barcelona i sobre aquest procés us recomano que llegiu els següents articles:

 

ARTICLES SOBRE POLÍTICA CATALANA I SOBRE EL DEBAT AL VOLTANT DE L’ENCAIX ENTRE CATALUNYA I LA RESTA D’ESPANYA:

Veure més…

Setmana trepidant

scoopit_mi_petitAvui l’actualització del meu Diari a Internet recull els articles sobre diverses qüestions que han estat presents en el debat públic d’aquesta darrera setmana. Us recordo un cop més que gairebé cada dia recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives.

salvemlodeltaAquesta setmana ha estat trepidant amb la lectura de la sentència del Tribunal Constitucional, i encara ho ha estat més el cap de setmana. Ahir seguint les primàries del PSC de Barcelona, avui visitant Sant Jaume d’Enveja i Deltebre, per defensar el riu, com veieu en aquesta foto, i seguint de prop la signatura a Tarragona per part de Pere Navarro i el president Mas d’un acord de gran importància, i l’acte de Madrid, amb Martin Schulz, Elena Valenciano i Javi López.El cert és que amb tot plegat he tingut menys temps per preparar l’actualització del meu diari a Internet. Però aquí el teniu. I començo comentant de forma molt breu aquests temes.

Sobre la Sentència del Tribunal Constitucional sobre la declaració sobiranista aprovada pel Parlament i el dret a decidir, aprovada per unanimitat, cosa que cal subratllar, us recomano més endavant uns quants articles. Cal llegir-la amb molta atenció. Personalment considero que és una sentència que coincideix amb el que el PSC ha estat defensant des del principi (només cal que llegiu el que jo mateix deia de la declaració sobiranista del Parlament quan es va produir). He escrit un article a l’ABC que la resumeix: “Lo dice el TC, sin acuerdo no hay consulta“. Per cert, la Sentència fins i tot menciona l’opinió de la Cort Suprema del Canadà sobre el referèndum del Quebec…

Sobre les primàries del PSC de Barcelona us convido a examinar-ne els resultats i a llegir la crònica de José Rico a El Periódico de Catalunya “Collboni guanya les primàries del PSC, però haurà de disputar la segona volta amb Carmen Andrés”. La decisió l’han pres 7.463 persones, 5.204 de les quals no són membres del PSC (2.147 s’havien registrat abans per votar i 3.057 van donar les seves dades el mateix dia de la votació). El cert és que cal felicitar el PSC de Barcelona per l’organització (gràcies per tot, Lourdes), els candidats pel seu esforç (Jordi, Laia, Rocío, Manel) i els guanyadors (Jaume i Carmen) per la seva victòria. Quan altres partits facin aquest pas podrem entrar en comparacions. I crec que aniria bé que la futura llei electoral contemplés un adequat suport institucional a iniciatives d’aquestes característiques.

Sobre els acords al voltant del projecte fins ara anomenat BCNWorld, us recomano que llegiu les declaracions de Pere Navarro: “Senyor President, quan vostè i jo arribem a acords, Catalunya avança” i els arguments del PSC per donar suport al projecte.

elegidoporunvotoPel que fa a la imminent campanya electoral europea, avui s’ha celebrat un important acte a Madrid amb Martin Schulz, Elena Valenciano, els integrants de la candidatura socialista, Felipe González, José Luis Rodríguez Zapatero i Alfredo Pérez Rubalcaba. Podeu veure un vídeo amb la intervenció d’Elena Valenciano. Sobre Europa i la campanya us convido a visitar el nostre web electoral i a llegir els següents articles:

Sobre la Sentència del Tribunal Constitucional sobre la declaració sobiranista aprovada pel Parlament i el dret a decidir, us recomano els següents articles:

ARTICLES SOBRE POLÍTICA CATALANA I SOBRE EL DEBAT AL VOLTANT DE L’ENCAIX ENTRE CATALUNYA I LA RESTA D’ESPANYA:

Sobre Barcelona us convido a llegir els articles “Una primavera socialista, ¿después de la tormenta de ideas?” de Jordi Ortega i “Sin crítica en la Barcelona de Trías” de Josep Maria Montaner.

Veure més…

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 82 other followers