Arxiu de la categoria: Política

La greu responsabilitat del president Mas

scoopit_mi_petitAvui l’actualització del meu Diari a Internet recull els articles sobre diverses qüestions que han estat presents en el debat públic d’aquesta darrera setmana. Us recordo un cop més que gairebé cada dia recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives. Aprofito per anunciar que diumenge que ve no actualitzaré el Diari.

LA GREU RESPONSABILITAT DEL PRESIDENT MAS

El president Mas s’enfada quan se li atribueixen iguals responsabilitats que al president Rajoy en el present atzucac. Certament el PP n’és el gran responsable, només cal recordar la seva ferotge campanya contra l’Estatut, el seu recurs al Tribunal Constitucional, les seves pressions, la seva pulsió recentralitzadora, el LAPAO, la llei Wert, la incapacitat congènita a entendre l’Espanya plural, la manca de disposició real al diàleg, etc., etc. Però ara mateix, quan el president Mas diu que només vol parlar sobre la consulta i el president Rajoy diu que està disposat a parlar de tot menys de la consulta, les responsabilitats són compartides.

Aquesta setmana s’ha produït el debat i votació al Congrés dels Diputats de la proposta aprovada pel Parlament de demanar la transferència a la Generalitat de la competència de convocar referèndums en aplicació de l’article 150.2 de la Constitució. A 8tv em van preguntar després del debat si els socialistes catalans ens sentíem satisfets. I el cert és que no estem satisfets, però sí reivindiquem que nosaltres ja vàrem advertir sobre el que passaria. Alguns van decidir anar a Madrid a obtenir una negativa i a fe de Déu que ho van aconseguir! Em faig creus de pensar que hi havia més diputats del Parlament al Congrés per rebre una negativa que els que hi van ser quan es va aprovar l’Estatut! El desenllaç d’aquesta iniciativa estava cantat.

Es miri com es miri, la Constitució espanyola no contempla ni la secessió ni la celebració d’un referèndum d’autodeterminació, que és exactament el que van acordar CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP amb aquella doble pregunta perpetrada el passat desembre. Només cal llegir la recent sentència del Tribunal Constitucional aprovada, per cert, per unanimitat. El dret a decidir és una aspiració política, no és un dret en el sentit fort de l’expressió. Per això m’agrada més parlar de consulta que de dret a decidir, perquè un referèndum consultiu o una consulta és això, una consulta, i no és una decisió unilateral, com la que la majoria dels que utilitzen l’expressió ‘dret a decidir’ tenen al cap.

És obvi que els catalans volem votar i haurem de votar. Precisament perquè el projecte d’Estatut que vàrem votar en referèndum el 2006, va ser alterat pel Tribunal Constitucional quatre anys més tard. I, per tant, un nou pacte que substitueixi l’Estatut del 2006 haurà de ser votat per la ciutadania. Només així podrem solucionar l’anomalia democràtica que es va produir.

A banda de les discussions jurídiques que siguin del cas, que mai aclareixen del tot les coses perquè són molt controvertides, és evident que fer una consulta com la que des de Catalunya es reclama exigeix un acord previ amb les institucions de l’Estat. Per això, cada dia que passa és més evident que el 9 de novembre no hi haurà consulta. Les enquestes ens diuen que així ho pensa una majoria de ciutadans i ciutadanes de Catalunya, i molts dels impulsors del procés sobiranista ho admeten en privat i alguns, els més valents, fins i tot en públic. El propi president Mas s’està veient obligat a admetre-ho i ja parla de noves eleccions anticipades. Com si no n’hagués tingut prou amb les eleccions anticipades del 2012 que, lluny de proporcionar-li una majoria excepcional, van fer que CiU perdés 12 escons.

Quins han estat els errors comesos pel president Mas fins avui? El primer, pretendre convocar una consulta el 2014. És evident que un context de majoria absoluta del PP no és el millor escenari per l’acord que necessitem. La legislatura catalana hauria d’acabar el 2016, mentre les eleccions generals s’han de celebrar el 2015. Per què l’acord entre Mas i Junqueras no va contemplar aquest fet cabdal? Per què van decidir-se per posar en marxa un compte enrere que té totes les possibilitats de fracassar? Volien consulta o volien carregar-se de raons per la independència?

El segon error va ser la declaració sobiranista de gener de 2013. Declarar que Catalunya és un subjecte polític i jurídic sobirà, era posar el carro davant dels bous i llençar un senyal equivocat. Ha donat peu a equiparar consulta amb independència, cosa que resta suports a la consulta fins i tot Catalunya endins, i ha proporcionat un argument de pes als que no volen arribar a cap acord Catalunya enfora. El tercer error va ser fixar de forma unilateral data i pregunta per a la consulta. A partir d’aquell moment l’acord amb les institucions espanyoles sobre la consulta es feia impossible.

I el quart error ha estat portar al Congrés dels Diputats la sol·licitud de transferir la competència exclusiva de l’Estat en matèria de referèndums que ja havia estat rebutjada en diverses ocasions pel Congrés. Fins i tot quan va ser recollida en el projecte d’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya, les forces catalanes van acceptar que no figurés finalment en el text aprovat pel Congrés i el Senat que va ser sotmès a referèndum.

En un tema tan sensible com el de la consulta no hi caben dreceres ni subterfugis. Tampoc la llei catalana de consultes no referendàries, que està aparcada en una ponència que no es reuneix des del 29 de novembre, podrà servir per fer una consulta amb la pregunta acordada per CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP. No ens enganyem ni pretenguem enganyar els ciutadans: sense acord no hi haurà consulta, a menys que el govern català decidís embarcar-se en un procés il·legal de conseqüències nefastes per Catalunya. Un procés del que hi ha el trist precedent històric del 6 d’octubre de 1934.

El procés d’elaboració de la llei catalana de consultes s’està demorant interessadament perquè l’aprovació es produeixi al setembre i la convocatòria de la consulta es produeixi el dia següent. Així, el president Mas sempre podrà dir que ell ha fet tot el possible, bo i sabent que l’Estat anul·larà la convocatòria i que, per tant, la consulta no podrà tenir lloc.

Crec que cal posar el comptador a zero i iniciar un altre camí. Dubto que el president Mas sigui capaç de fer-ho. I per això ell és avui el principal responsable del cul de sac en el que ens trobem o d’un temerari xoc de trens en el que tots hi tenim molt a perdre. Volem votar, sí. Però de la forma que es s’han fet les coses fins ara no ho aconseguirem. I d’això el president Mas n’és el màxim responsable.

*******

De les diverses possibilitats per votar que estan al nostre abast parla avui Xavier Vidal-Folch en el magistral article que considero de lectura imprescindible “Cataluña quiere votar, y con razón”.

ARTICLES SOBRE EL DEBAT AL CONGRÉS DELS DIPUTATS DEL DIMARTS 8 D’ABRIL DE 2014:

ARTICLES SOBRE POLÍTICA CATALANA I SOBRE EL DEBAT AL VOLTANT DE L’ENCAIX ENTRE CATALUNYA I LA RESTA D’ESPANYA:

  • Referéndum inviable sin ley electoral, Joan Botella i Josep M. Colomer
  • Actitud impassible, Manuel Cruz
  • El fiscal afirma que la cesión del padrón para la consulta afecta a la intimidad, Àngels Piñol
  • Una juez admite la cesión del padrón municipal para la consulta soberanista, Àngels Piñol
  • Antes de decidir hay que debatir, Ana Sanz
  • Herrero de Miñón defensa reinterpretar la Constitució per donar un encaix diferenciat a Catalunya, Rafa Julve
  • Herrero de Miñón propone un “pacto de Estado” que blinde las competencias de Catalunya, Iñaki Ellakuría
  • Herrero de Miñón propone una mutación de la Constitución para resolver la crisis, Àngels Piñol
  • Cinco tesis de Miguel Herrero, Lluís Foix
  • ¿España tiene problemas o España es el problema?, Juan Carlos Escudier
  • Per la sobirania dels catalans i les catalanes, Josep Fèlix Ballesteros
  • Com acabarà el procés?, Xavier Rius
  • Mas responde al Congreso acelerando la ley electoral y la de consultas, Miquel Noguer
  • Junqueras, el intocable, Victoria Fumanal
  • Duran: “A Catalunya l’única assemblea nacional que existeix és el Parlament”, Nerea Rodríguez
  • Duran adverteix que es pensarà què fa si CiU planteja una declaració unilateral d’independència, El Periódico de Catalunya
  • Duran dice que tendrá que pensar qué hace si CiU plantea una declaración unilateral, Agencias/La Vanguardia
  • Duran y Rubalcaba conversan durante 35 minutos en el Congreso y coinciden en la urgencia del diálogo, ACN/La Vanguardia
  • Duran i Rubalcaba coincideixen en la urgència del diàleg després del no del Congrés a la consulta, Agències/El Punt Avui
  • Duran y Rubalcaba acuerdan propiciar puentes entre Madrid y Barcelona, Anabel Díez
  • Algunes notes inspirades en “De la Nació a l’Estat”, David Lizoain
  • El nacionalismo sin paradojas, Félix Ovejero
  • Rajoy debe recibir a Mas y asesorarse de Rubalcaba, Eduardo Sotillos
  • Per sortir de l’atzucac, Joan Ferran
  • Artur Mas. “Si no hay otra posibilidad, transformaremos las elecciones en referéndum”, EFE/El País
  • Mas no lo sabe, pero políticamente es débil, Lluís Foix
  • Pere Navarro: “Los socialistas somos el único puente que queda entre Catalunya y España”, La Vanguardia
  • Pere Navarro: “Amb tantes propostes a sobre de la taula és increïble que encara no hi hagi taula on tots hi puguem parlar”
  • L’equívoc de la llei electoral, Joaquim Coll
  • Ni pocos, ni locos, Sergi Pàmies
  • Mas veu les plebiscitàries com a última opció però també la “més probable” després del “no” rotund del Congrés, 3/24
  • Ferran Requejo: “Si la actitud del Gobierno no cambia, no se podrá hacer la consulta”, EFE/La Vanguardia
  • Pere Navarro rechaza unas plebiscitarias: “El problema es Mas; que se vaya”, Agencias/La Vanguardia
  • No som nacionalistes!, Francesc Trillas
  • Mentiras repetidas para frenar al federalismo, Francesc Trillas
  • Cómo empezó todo, Carles Castro
  • ¿Marca Catalunya?, Alfredo Pastor
  • Volem que els ciutadans decideixin, Josep Maria Alvarez
  • Las dudas de Mas sobre el 9-N agrietan el frente de partidos pro consulta, Miquel Noguer
  • Por qué somos federalistas y no somos independentistas, Miquel Iceta

ARTICLES SOBRE LES RECENTS ELECCIONS A QUEBEC I SOBRE ESCÒCIA:

Veure més…

Jaume Collboni, candidat socialista a l’alcaldia de Barcelona

scoopit_mi_petitAvui l’actualització del meu Diari a Internet recull els articles sobre diverses qüestions que han estat presents en el debat públic d’aquesta darrera setmana. Us recordo un cop més que gairebé cada dia recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives.

Abans de proporcionar-vos material sobre la notícia més important de la setmana que en la meva opinió (a part de l’alegria que ens ha donat Esther Niubó) ha estat la celebració de la segona volta de les eleccions primàries del PSC de Barcelona per elegir candidat socialista a l’alcaldia de la ciutat, permeteu-me que us cridi l’atenció sobre la celebració a Barcelona de la manifestació “Contra les retallades i per una Catalunya social”, podeu llegir al respecte la crònica d’Antoni Fuentes a El Periódico de Catalunya “Milers de persones protesten a Barcelona contra les retallades i les polítiques d’austeritat” i les declaracions que ha fet el nostre candidat a les eleccions europees, Javi López, que encapçalava la representació del PSC en aquesta manifestació: “Avui reclamem dignitat per sortir de la crisi i no deixar ningú enrere: el 25M podem començar a construir l’Europa social”. Aquí sota hi trobareu una foto amb la pancarta del PSC en aquesta manifestació.

justiciasocial

I, ara sí, la notícia de la setmana: l’elecció en un procés d’eleccions primàries obertes molt competitives i a dues voltes de Jaume Collboni com a candidat socialista a l’alcaldia de Barcelona. Aquí hi trobareu totes les dades. Sobre Barcelona i sobre aquest procés us recomano que llegiu els següents articles:

 

ARTICLES SOBRE POLÍTICA CATALANA I SOBRE EL DEBAT AL VOLTANT DE L’ENCAIX ENTRE CATALUNYA I LA RESTA D’ESPANYA:

Veure més…

Setmana trepidant

scoopit_mi_petitAvui l’actualització del meu Diari a Internet recull els articles sobre diverses qüestions que han estat presents en el debat públic d’aquesta darrera setmana. Us recordo un cop més que gairebé cada dia recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives.

salvemlodeltaAquesta setmana ha estat trepidant amb la lectura de la sentència del Tribunal Constitucional, i encara ho ha estat més el cap de setmana. Ahir seguint les primàries del PSC de Barcelona, avui visitant Sant Jaume d’Enveja i Deltebre, per defensar el riu, com veieu en aquesta foto, i seguint de prop la signatura a Tarragona per part de Pere Navarro i el president Mas d’un acord de gran importància, i l’acte de Madrid, amb Martin Schulz, Elena Valenciano i Javi López.El cert és que amb tot plegat he tingut menys temps per preparar l’actualització del meu diari a Internet. Però aquí el teniu. I començo comentant de forma molt breu aquests temes.

Sobre la Sentència del Tribunal Constitucional sobre la declaració sobiranista aprovada pel Parlament i el dret a decidir, aprovada per unanimitat, cosa que cal subratllar, us recomano més endavant uns quants articles. Cal llegir-la amb molta atenció. Personalment considero que és una sentència que coincideix amb el que el PSC ha estat defensant des del principi (només cal que llegiu el que jo mateix deia de la declaració sobiranista del Parlament quan es va produir). He escrit un article a l’ABC que la resumeix: “Lo dice el TC, sin acuerdo no hay consulta“. Per cert, la Sentència fins i tot menciona l’opinió de la Cort Suprema del Canadà sobre el referèndum del Quebec…

Sobre les primàries del PSC de Barcelona us convido a examinar-ne els resultats i a llegir la crònica de José Rico a El Periódico de Catalunya “Collboni guanya les primàries del PSC, però haurà de disputar la segona volta amb Carmen Andrés”. La decisió l’han pres 7.463 persones, 5.204 de les quals no són membres del PSC (2.147 s’havien registrat abans per votar i 3.057 van donar les seves dades el mateix dia de la votació). El cert és que cal felicitar el PSC de Barcelona per l’organització (gràcies per tot, Lourdes), els candidats pel seu esforç (Jordi, Laia, Rocío, Manel) i els guanyadors (Jaume i Carmen) per la seva victòria. Quan altres partits facin aquest pas podrem entrar en comparacions. I crec que aniria bé que la futura llei electoral contemplés un adequat suport institucional a iniciatives d’aquestes característiques.

Sobre els acords al voltant del projecte fins ara anomenat BCNWorld, us recomano que llegiu les declaracions de Pere Navarro: “Senyor President, quan vostè i jo arribem a acords, Catalunya avança” i els arguments del PSC per donar suport al projecte.

elegidoporunvotoPel que fa a la imminent campanya electoral europea, avui s’ha celebrat un important acte a Madrid amb Martin Schulz, Elena Valenciano, els integrants de la candidatura socialista, Felipe González, José Luis Rodríguez Zapatero i Alfredo Pérez Rubalcaba. Podeu veure un vídeo amb la intervenció d’Elena Valenciano. Sobre Europa i la campanya us convido a visitar el nostre web electoral i a llegir els següents articles:

Sobre la Sentència del Tribunal Constitucional sobre la declaració sobiranista aprovada pel Parlament i el dret a decidir, us recomano els següents articles:

ARTICLES SOBRE POLÍTICA CATALANA I SOBRE EL DEBAT AL VOLTANT DE L’ENCAIX ENTRE CATALUNYA I LA RESTA D’ESPANYA:

Sobre Barcelona us convido a llegir els articles “Una primavera socialista, ¿después de la tormenta de ideas?” de Jordi Ortega i “Sin crítica en la Barcelona de Trías” de Josep Maria Montaner.

Veure més…

El veritable repte de les eleccions europees

scoopit_mi_petitAvui l’actualització del meu Diari a Internet recull els articles sobre diverses qüestions que han estat presents en el debat públic d’aquesta darrera setmana. Us recordo un cop més que gairebé cada dia recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives.

Quan estava a punt de tancar l’actualització setmanal del meu Diari a Internet, arriba la notícia de la mort d’Adolfo Suárez. Serà recordat com artífex de la transició i del retorn del president Tarradellas. El seu tarannà dialogant i pactista, avui tan absent com necessari, interpel·la a tots els responsables polítics. Podeu recordar-lo en els especials d’El País i de RTVE.

La campanya europea ens permetrà parlar de molts temes, però no podem córrer el risc de perdre’ns per les branques.

El 25 de maig podem canviar el rumb de les institucions europees, podem dir prou a les polítiques d’austeritat suïcida i obrir espai a les polítiques d’estímul econòmic i solidaritat que ens defineixen als socialistes. El 25 de maig decidirem l’orientació de la presidència de la Comissió Europea, democristiana o socialdemòcrata. Juncker o Schulz, aquesta és la disjuntiva, aquesta és la decisió. Juncker representa la continuïtat (com quan intentava escanyar el ministre espanyol Luis de Guindos), i Martin Schulz és el canvi progressista.

Que ens convé? Una Europa bolcada en la creació d’ocupació. Una Europa que aposti pels joves. Una major integració política, econòmica i social. Pels drets de les dones. Per la diversitat. Per una millor democràcia. Per uns bancs al servei de les empreses i les persones, no de l’especulació financera. Per la sostenibilitat i la defensa del medi ambient. Per una major capacitat d’influir en les relacions internacionals i promoure la pau , els drets i el desenvolupament del món.

Això és el que ens uneix a tots els socialistes, socialdemòcrates, laboristes i progressistes europeus. Estem junts en el Partit Socialista Europeu, en el grup dels Socialistes i Demòcrates al Parlament Europeu. I estem tots junts recolzant la candidatura de Martin Schulz a la presidència de la Comissió Europea. Només una victòria socialista farà possible el canvi a Europa.

L’aposta dels socialistes és inequívoca: volem canviar Europa i volem dir no a les polítiques de dretes a Europa  a Espanya i Catalunya .

Volem dir no a la reforma laboral. Volem dir no a la reforma de la llei de l’avortament. Volem dir no a la llei Wert, a les lleis de seguretat de Fernández Díaz, a la privatització de la sanitat

Volem guanyar les pròximes eleccions en nom i representació de les persones que han lluitat tant i que ara veuen com els seus drets s’esvaeixen, en nom i representació dels joves que mereixen esperança de present i no vagues promeses de futur, en nom i representació de les dones, perquè no vegin desaparèixer drets que tant ha costat aconseguir, perquè puguin assolir la plena igualtat salarial i laboral .

Perquè el canvi comença a Europa. Amb tots els socialistes, els socialdemòcrates, els progressistes europeus, treballant junts, units en la defensa dels mateixos principis i valors, compromesos amb un Manifest comú aprovat a Roma que té deu prioritats fonamentals: 1. L’ocupació. 2. El rellançament de l’economia. 3. Posar el sector financer al servei de les persones i de l’economia real. 4. Una Europa social. 5. Una Unió de la igualtat i dels drets de les dones. 6. Una Unió de la diversitat, capaç de plantar cara a l’extremisme, els prejudicis, l’odi i la divisió. 7. Una vida saludable per a tots. 8. Una Europa més democràtica i participativa. 9. Una Europa sostenible. 10. Una Europa amb més presència al món.

PSOE i PSC presentem una candidatura renovada, que uneix experiència i renovació , encapçalada per Elena Valenciano, la Vicesecretària general del PSOE, amb experiència al Parlament Europeu i gran prestigi en el Partit dels Socialistes Europeus. Una candidatura ‘cremallera’ , que alterna dones i homes com a expressió rotunda d’una radical compromís per la igualtat. En aquesta candidatura figuren de forma destacada Ramón Jáuregui o Juan Fernando López Aguilar. S’hi s’integra Javier López, primer candidat del PSC, elegit a través d’unes eleccions primàries en què van participar més de 8.000 persones. Al seu costat, Esther Niubó, responsable de la política europea del PSC i directora de la Fundació Rafael Campalans, Alejandro Colldefors, Diana Salvadó, Eduard Rivas i Rosa Orriols, activistes europeus compromesos en l’Europa social i federal que val la pena construir. Aquí sota els veieu en la foto oficial de la candidatura.

europa2014

ARTICLES I MATERIALS SOBRE LES PROPERES ELECCIONS AL PARLAMENT EUROPEU:

ARTICLES SOBRE POLÍTICA CATALANA I SOBRE EL DEBAT AL VOLTANT DE L’ENCAIX ENTRE CATALUNYA I LA RESTA D’ESPANYA:

ARTICLES SOBRE BARCELONA I LES ELECCIONS PRIMÀRIES DEL PSC:

Veure més…

El combat europeu comença a Viladecans

scoopit_mi_petitAvui l’actualització del meu Diari a Internet recull els articles sobre diverses qüestions que han estat presents en el debat públic d’aquesta darrera setmana. Us recordo un cop més que gairebé cada dia recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives.

Avui començo precisament parlant de l’acte europeu que hem celebrat aquest mig dia a Viladecans, on centenars de persones s’han aplegat per escoltar els arguments i les raons de Carles Ruiz, alcalde de la ciutat, Esther Niubó, Javi López, Pere Navarro i Elena Valenciano, de cara a les eleccions europees del proper 25 de maig. Es tractava del primer acte pre-electoral d’Elena Valenciano un cop aprovada ahir la candidatura socialista a les eleccions europees per part del Comitè Federal del PSOE. Podeu veure el vídeo amb la intervenció d’Elena Valenciano. Us convido també a llegir tres notícies sobre aquest acte: Juan Carlos Merino “Valenciano debuta en Catalunya este domingo”, Pere Navarro: “Aquesta és la nostra fortalesa: formar part d’una gran família que vol construir l’alternativa que mereixem tots els ciutadans europeus” i Lluís Pellicer “Valenciano llama a “parar a la derecha europea, española y catalana””. Aquí sota trobareu una foto corresponent al final d’aquest acte.

ev160314

ARTICLES I MATERIALS SOBRE LES PROPERES ELECCIONS AL PARLAMENT EUROPEU:

La notícia política més important de la setmana ha estat la celebració d’un ple específic del Parlament sobre la pobresa i les desigualtats a Catalunya. Us convido a llegir algunes notícies al respecte i, en general, sobre la situació social al nostre país:

Un gràfic resumeix a la perfecció la posició dels diferents grups parlamentaris a l’hora de la veritat, és a dir, en el moment de votar les resolucions sobre el debat:

plepobresa

ARTICLES SOBRE POLÍTICA CATALANA I SOBRE EL DEBAT AL VOLTANT DE L’ENCAIX ENTRE CATALUNYA I LA RESTA D’ESPANYA:

ARTICLES SOBRE BARCELONA I LES ELECCIONS PRIMÀRIES DEL PSC:

Veure més…

Eleccions europees: Schulz o Juncker, tu decideixes

scoopit_mi_petitAvui l’actualització del meu Diari a Internet recull els articles sobre diverses qüestions que han estat presents en el debat públic d’aquesta darrera setmana. Us recordo un cop més que gairebé cada dia recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives.

Començo per recomanar-vos que llegiu el Manifest del PSC amb motiu de la celebració del 8 de març. Considero del tot imprescindible que llegiu i difongueu la conferència de Maurici Lucena “El que sabem i el que no sabem sobre l’economia dels propers anys” promunciada en un dinar organitzat per la Cambra de Comerç de Barcelona. Us poden interessar també els articles que es van penjant en el blog col·lectiu “En Canvi Permanent“. I jo he aprofitat aquest cap de setmana per enriquir el meu arxiu digital de cartells socialistes que us convido a visitar.

Avui s’han publicat dues enquestes. L’una de GESOP publicada per El Periódico de Catalunya sobre les eleccions al Parlament de Catalunya. Segons aquesta enquesta si les eleccions se celebressin ara els resultats serien els següents: CiU 35-36 escons (-14/15 escons amb respecte les eleccions de 2012), ERC 35-36 escons (+14/15 escons), C’s 17-18 escons (+8/9 escons), ICV-EUiA 14-15 (+1/2), PSC 14-15 (-5/6), PP 12-13 (-6/7) i CUP 6 (+3). Val la pena assenyalar que el 43,7% dels votants socialistes del 25 de novembre del 2012 ara responen que s’abstindrien o que no saben a qui votarien o simplement no contesten. Curiosament les dades de l’altra enquesta publicada per El País sobre les eleccions europees també parlen d’indecisió o abstenció de l’electorat socialista. Al respecte podeu llegir la crònica de Fernando Garea “PP y PSOE pendientes de movilizar a sus votantes desencantados”.

europa_social1

ARTICLES SOBRE LES PROPERES ELECCIONS AL PARLAMENT EUROPEU:

ARTICLES SOBRE POLÍTICA CATALANA I SOBRE EL DEBAT AL VOLTANT DE L’ENCAIX ENTRE CATALUNYA I LA RESTA D’ESPANYA:

ARTICLES SOBRE BARCELONA I LES ELECCIONS PRIMÀRIES DEL PSC:

Veure més…

Visió personal, projecte col·lectiu

scoopit_mi_petitAvui l’actualització del meu Diari a Internet recull els articles sobre diverses qüestions que han estat presents en el debat públic d’aquesta darrera setmana. Us recordo un cop més que gairebé cada dia recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives.

Començo pel que és la notícia més important de la setmana que no és altra que la celebració a Roma del Congrés electoral del Partit dels Socialistes Europeus al que finalment s’ha incorporat com a membre de ple dret el Partito Democratico de Matteo Renzi. El Congrés ha proclamat Martin Schulz com a candidat de tots els socialistes, socialdemòcrates i laboristes de la Unió Europea a la presidència de la Comissió Europea. Al respecte del Congrés del PSE i sobre els preparatius de les eleccions europees us convido a llegir els següents articles:

martin&javi

Una lectora habitual del meu Diari diu que troba a faltar més comentaris personals meus sobre el que està passant al PSC. Potser té raó, però jo vaig donant les meves opinions sobre la política catalana i em dedico més a explicar les posicions del PSC que a furgar en els seus problemes interns. Actuo així per responsabilitat i atenent el que crec que ha de ser el meu paper des del darrer Congrés del partit, en un moment en que no formo part de la direcció del PSC, tot i que me’n sento totalment solidari, i que ben recentment m’he reincorporat a la direcció del PSOE. Potser val la pena recordar els meus plantejaments a la conferència “Els reptes del 12è Congrés del PSC” pronunciada el 24 de novembre del 2011, o a la conferència “Reconstrucció socialista” pronunciada el 10 de gener de 2013.

M’he referit als problemes interns del PSC de forma ben recent en una entrevista a El Periódico de Catalunya que em van fer Neus Tomàs i José Rico el passat 27 de gener. Però potser val la pena que m’hi estengui un pèl més. Crec que la cohesió del PSC pot i ha d’enfortir-se a partir dels continguts de la Declaració de principis del PSC aprovada per unanimitat l’any 2008 (no fa pas tant). Certament no és una Declaració de principis ni sobiranista ni independentista, però és que el PSC no és, ni ha estat mai, un partit sobiranista ni independentista. El PSC es va crear, entre d’altres coses, per assegurar la unitat civil del poble català, per evitar qualsevol esquerda o divisió en funció de la llengua o els diferents sentiments nacionals que conviuen en el nostre poble. Creiem possible assegurar aquesta unitat des de la defensa de les llibertats nacionals de Catalunya i el seu autogovern en el marc d’una Espanya i una Europa federals.

Per això crec que cal aprofundir en el nostre projecte socialista, catalanista, federalista i europeista. Crec que hem d’explicar quin país volem, com pensem que cal garantir la seva prosperitat, la seva cohesió, el combat per la justícia social i la reducció de les desigualtats, com pensem que se serveix millor l’interès de Catalunya, com es defensen millor els interessos dels treballadors i les classes populars. I és evident que en aquest context cal explicar també quin és el nostre plantejament pel que fa a les relacions entre Catalunya i la resta d’Espanya. He pogut participar en l’elaboració d’alguns importants documents al respecte, molt directament en el de la Fundació Rafael Campalans “Per una reforma constitucional federal” i, col·laborant estretament amb Pere Navarro, en els acords de Granada “Hacia una estructura federal del Estado” i “Un nuevo pacto territorial: la España de todos”. Trobareu tot això i més en la meva pàgina www.reformafederal.info També és conegut el meu plantejament sobre la consulta, contingut en un article ben recent al diari Público “¿Derecho a decidir o consulta? ¿Independencia o federalismo?”. Per substituir l’Estatut del 2006, alterat pel Tribunal Constitucional un cop referendat per la ciutadania, cal sotmetre al vot ciutadà una proposta de nou pacte. I, en tot cas, qualsevol consulta sobre el futur de les relacions entre Catalunya i Espanya només serà possible si es realitza de forma legal i acordada com reiteradament ha afirmat el PSC des del nostre Programa Electoral a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya. He escrit molt sobre tot això, i aquí podeu trobar tots els meus articles sobre federalisme.

Crec que hem de criticar durament la posició del PP, que no sols va rebentar l’Estatut sinó que ara es mostra incapaç de fer cap proposta per solucionar el problema. I cal criticar també l’estratègia decidida per Mas i Junqueras que, en fer impossible la consulta legal i acordada, ens aboca a un carreró sense sortida o, encara pitjor, a un desastrós xoc de trens. Semblen incapaços de reformular la seva estratègia, fins i tot quan sectors econòmics rellevants subratllen el perjudici que causa tant la incertesa com l’enfrontament, i fins i tot descriuen les conseqüències negatives de la independència, o quan des de les institucions europees s’assenyala que una secessió unilateral ens deixaria com a mínim uns quants anys fora de la Unió Europea. Per a nosaltres, federalistes, en un món d’interdependències creixents i sobiranies compartides, la independència no és una bona solució.

Crec que el PSC ha de ser ferm en la defensa de les seves posicions i extremadament clar al respecte d’un procés que pot arribar a dividir la societat catalana i a causar greus danys als nostres interessos com a país. La nostra posició no és ni la del PP i Ciutadans, ni la de CiU i ERC. I es fa sovint difícil d’explicar enmig de la cridòria i de les petites o grans trampes parlamentàries d’uns i altres que no porten enlloc. Sé prou bé que en un moment de polarització creixent es difícil fer escoltar plantejaments matisats que apel·len més a la raó que als sentiments, però això no ens ha de fer renunciar a les nostres idees. De la mateixa manera que convé recordar que el projecte del PSC és un projecte col·lectiu, en el que les aportacions individuals són fonamentals, però en el que els dirigents han de pensar més en el “nosaltres” que en el “jo”. En fi, així és com jo entenc la política.

ARTICLES SOBRE POLÍTICA CATALANA I SOBRE EL DEBAT AL VOLTANT DE L’ENCAIX ENTRE CATALUNYA I LA RESTA D’ESPANYA:

ARTICLES SOBRE TEMES MUNICIPALS, BARCELONA I LES ELECCIONS PRIMÀRIES DEL PSC:

Veure més…

Comença la cursa cap a les eleccions europees

scoopit_mi_petitAvui l’actualització del meu Diari a Internet recull els articles sobre diverses qüestions que han estat presents en el debat públic d’aquesta darrera setmana. Us recordo un cop més que gairebé cada dia recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives.

Aquest cap de setmana diverses forces polítiques han designat els seus caps de llista per a les eleccions europees. El Consell Nacional del PSC va proclamar la candidatura de Javi López, fruit d’un procés de primàries competitives en les que van participar 8.089 persones, i en les que Javi López va aconseguir la victòria amb el suport de 5.546 persones, el 68,74% dels vots vàlids. El Consell Nacional del PSC va designar també la resta de noms que acompanyaran Javi López en la nostra candidatura. Són: Esther Niubó (secretària de política europea del PSC), Alejandro Colldefors (responsable de la sectorial de política europea del PSC), Diana Salvadó (Alforja), Eduard Rivas (Esparreguera), Rosa Orriols (Vic), Martí Duran (Castell-Platja d’Aro), Alícia Rodríguez (Vilassar de Mar) i Francesc Caballero (Lleida). Aquí sota trobareu la foto de Javi López, Esther Niubó, Alejandro Colldefors i Alícia Rodríguez feta tot just en acabar la reunió del Consell Nacional del PSC. També es moment de valorar i agrair la feina feta pels nostres eurodiputats Maria Badia i Raimon Obiols en la legislatura que està a punt d’acabar. Vegeu per exemple l’article de Maria Badia “Passant comptes”.

cand_eur_2014

Es tracta d’una candidatura renovada i d’un marcat component europeista, juvenil i renovador. Els candidats i les candidates d’aquesta llista paritària són activistes compromesos amb l’Europa social i federal que defensem els socialistes catalans, gent que s’integrarà en la candidatura de tots els socialistes d’Espanya encapçalada per Elena Valenciano, formant part de la família dels socialistes, socialdemòcrates i laboristes de la Unió Europea que integren el Partit dels Socialistes Europeus i el grup parlamentari de l’Aliança progressista de socialistes i demòcrates al Parlament Europeu. Tots i totes fent costat a la candidatura del nostre company i amic, l’actual president del Parlament Europeu Martin Schulz a la presidència de la Comissió Europea. Destaco aquesta coherència de plantejaments difícil de trobar en altres candidatures, formades per persones que finalment s’integren a grups parlamentaris diferents i que, per tant, acabaran donant suport, gent d’una mateixa candidatura, a diferents candidats a presidir la Comissió Europea, passa a CiU (dividida en dos al Parlament Europeu entre democristians i liberals) i també a ICV-EUiA (dividida entre Els Verds i el Partit de l’Esquerra Europea). També es curiós veure com partits que semblen irreconciliables adversaris a Catalunya, com UDC i PP, finalment s’integraran al mateix grup parlamentari europeu. Com podria passar amb CDC i UPyD si finalment es confirma la integració del grup de Rosa Díez al grup liberal. Temps hi haurà de parlar de tot plegat, però realment els socialistes som els únics que podem capgirar la deriva neoliberal de les institucions europees i som també nosaltres els que podem derrotar el PP i CiU en aquestes eleccions, contribuint així a censurar polítiques tan destructives com la reforma laboral, la proposada reforma de la llei de l’avortament, o les retallades socials aplicades pels governs del PP i de CiU, en aquest darrer cas amb el suport d’ERC. Davant d’aquest panorama no pot estranyar ningú que CiU i ERC intentin presentar les eleccions europees com un aval al procés sobiranista i no com el que són realment: una oportunitat per rescatar el projecte europeu hipotecat per les polítiques d’austeritat dogmàtica.

Abans d’entrar a les recomanacions d’articles, vull aprofitar per agrair el diario Público que hagi creat l’espai de debat “Espacio Público” en el que m’han convidat a participar per debatre el tema “Catalunya y el derecho a decidir“. Us convido especialment a llegir la meva aportació “¿Derecho a decidir o consulta? ¿Independencia o federalismo?“.

ARTICLES SOBRE POLÍTICA CATALANA I SOBRE EL DEBAT AL VOLTANT DE L’ENCAIX ENTRE CATALUNYA I LA RESTA D’ESPANYA:

ARTICLES SOBRE BARCELONA I LES ELECCIONS PRIMÀRIES DEL PSC:

Veure més…

Atur i desigualtats desfan societats

scoopit_mi_petitAvui l’actualització del meu Diari a Internet recull els articles sobre diverses qüestions que han estat presents en el debat públic d’aquesta darrera setmana. Us recordo un cop més que gairebé cada dia recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives.

cobertaInfSocComenço destacant novament la importància i us convido a descarregar-vos l’Informe social 2013. Atur, pobresa i desigualtats a Catalunya, publicat per la Fundació Rafael Campalans i l’Àrea de cohesió social del PSC. Podeu llegir cinc articles que s’han fet ressò de l’Informe:

  • Las desigualdades crecen en Cataluña más que en el resto de España, según un estudio, EFE/El País
  • La desigualdad social en Cataluña crece más rápido, M.P.
  • Les desigualtats a Catalunya, Bernardo Fernández
  • Desigualtats: un problema polític més enllà de les dades, Javier López
  • L’ascensor és només de baixada, Josep-Maria Ureta

Dos articles subratllen la gravetat del problema que tenim entre mans: “Catalunya, a la cua de l’Estat en despesa sanitària per càpita” d’Àngels Gallardo i “Dos anys de reforma laboral a Catalunya”, informe de la UGT de Catalunya. Reblen el clau les agudes reflexions de Vicenç Navarro “Las limitaciones de los programas antipobreza”, Paul Krugman “Dar por perdidos a los parados” i Milagros Pérez OlivaDarwinismo laboral”.

Abans d’entrar en les habituals recomanacions d’articles organitzades per epígrafs, avui vull encoratjar-vos a llegir un article que considero imprescindible. Es tracta de “El embrollo de la lengua vehicular” d’Albert Branchadell, que, a banda d’abordar la polèmica al voltant de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya apunta, en la meva opinió, a la forma en que caldria abordar els problemes de l’encaix entre Catalunya i Espanya: objectivitat, realisme, solució als problemes concrets i fugir de tot fonamentalisme.

ARTICLES SOBRE LA POLÈMICA AL VOLTANT DEL DÈFICIT FISCAL DE CATALUNYA:

ARTICLES SOBRE POLÍTICA CATALANA I SOBRE EL DEBAT AL VOLTANT DE L’ENCAIX ENTRE CATALUNYA I LA RESTA D’ESPANYA:

ARTICLES SOBRE BARCELONA, ELECCIONS PRIMÀRIES DEL PSC I EN GENERAL SOBRE CIUTATS:

Veure més…

L’aposta dels socialistes pel diàleg

La revista El Siglo em publica en el seu número d’aquesta setmana l’article que trobareu transcrit a continuació.

La apuesta de los socialistas por el diálogo

En la situación política en que se encuentra Catalunya, y sobre la cual he escrito en anteriores ocasiones en estas páginas, el diálogo, el entendimiento, la búsqueda de puntos de encuentro, el escuchar las razones y los razonamientos de unos y otros se hace imprescindible para buscar una salida que nos aleje definitivamente del choque de trenes al que Mas y Rajoy parecen resignarse.

El PSC de Pere Navarro y el PSOE de Rubalcaba han alzado la bandera del diálogo y buscan activamente una salida al conflicto. Como hemos defendido desde el primer día, sólo mediante el diálogo, sin decisiones unilaterales, sin ultimátums, sin imposiciones, será posible reconducir una situación que puede acabar en desastre o en una gran frustración colectiva.

El PSC y el PSOE han presentado un proyecto alternativo. Una propuesta. Porque el diálogo sólo puede producirse a partir de propuestas. Gracias a un gran esfuerzo de consenso interno, los socialistas hemos sido capaces de poner sobre la mesa una propuesta de reforma federal de la Constitución de 1978. Una propuesta abierta al debate con todos.

De nuestro compromiso con el diálogo hay dos pruebas bien recientes en los últimos días. La primera fue la entrevista-charla que Jordi Évole propició en La Sexta entre el president de la Generalitat Artur Mas, y el ex presidente del Gobierno Felipe González. Debemos celebrar esta iniciativa periodística, premiada por la audiencia, y señalar también la inexplicable ausencia en ella de un representante del partido que gobierna España, que había sido invitado a participar, precisamente porque tiene en su mano la capacidad de desencallar este conflicto.

La segunda prueba se dio al día siguiente, cuando la presidenta de la Junta de Andalucía, la socialista Susana Díaz, llegaba visitaba Cataluña con una agenda llena de encuentros, y una predisposición total a sentarse a escuchar y proponer. La visita de la presidenta andaluza al Palau de la Generalitat es un hecho de innegable importancia política y sus palabras deben ser escuchadas y leídas con especial interés por quienes quieran contribuir a resolver el problema.

Susana Díaz fue la protagonista del almuerzo organizado Barcelona Tribuna, el foro de debate de La Vanguardia, siendo presentada por el padre de la Constitución, Miquel Roca. Su intervención, ante una muy nutrida representación de la sociedad civil catalana, certificó la existencia de un sólido pacto federal forjado por el socialismo español. Sus palabras hablan por sí solas: “Proponemos, algo fundamental, el encuentro frente al desencuentro, y apostamos por una reforma valiente de nuestro sistema de convivencia frente a otros que prefieren la ruptura de la convivencia. Y estamos convencidos que es necesaria una convivencia plural sin prevalencias sin exclusiones. Esa es la seña de identidad de una sociedad avanzada. Lo que queremos, con nuestra propuesta de reforma constitucional es lograr un Estado más eficaz, más democrático y más integrador. En definitiva, lo que buscamos es un Estado de estructura federal. Una reforma que, entre otras cosas, dé solución a los problemas que hoy están sobre la mesa y, en lo que se refiere a la estructura territorial son, principalmente, los siguientes: la clarificación de competencias; que el Senado sea verdaderamente una cámara territorial; el reconocimiento de las singularidades que existen y que todos conocemos; la participación federal en asuntos europeos y las bases de nuestra financiación”.

Así pues, se equivocaban tanto quienes menospreciaban la capacidad de consenso interno de los socialistas e intentaban despreciar las iniciativas de Pere Navarro, como quienes auguraban a la propuesta federal un magro porvenir. El compromiso manifestado por la presidenta de la Junta y su voluntad de implicarse activamente en el debate afianza definitivamente la apuesta política de la dirección socialista encabezada por Alfredo Pérez Rubalcaba.

La propuesta federal debe ser tomada en serio, debe ser contrastada con otras propuestas, si las hay, y debe ser discutida a fondo. Nadie debe esquivar su responsabilidad en una crucial cuestión de Estado. Y, menos que nadie, el presidente del Gobierno de España, y el máximo representante del Estado en Cataluña, que no es otro que el president de la Generalitat. En 1978, fuerzas de tradiciones mucho más enfrentadas entre sí que las que hoy conocemos, supieron ponerse de acuerdo para forjar un espacio común de convivencia a partir de unas normas legales democráticas. Hay que renovar hoy, 35 años después, ese gran pacto, el acuerdo que permitió compartir un proyecto común a los pueblos de España, a los ciudadanos y ciudadanas que aspiraban a un futuro mejor desde el respeto a sus identidades compartidas. Todos estamos convocados a ese esfuerzo en el que los socialistas no vamos a desfallecer.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 68 other followers