Debat de les Autonomies al Senat

Avui ha començat l’important debat sobre l’estat de les Autonomies al Senat. Aquí trobareu la intervenció inicial del President del Govern i el discurs pronunciat pel Molt Honorable President de la Generalitat.

Cap distracció en defensa de l’Estatut

Del Debat sobre l’Orientació Política General celebrat al Parlament de Catalunya la setmana passada van quedar clares almenys cinc coses:

Una. El President de la Generalitat va sorprendre tothom, a començar pels seus, obrint un procés de remodelació del govern en un moment inesperat.

Dues. Els partits que van votar la investidura del President, tot i considerar aquesta iniciativa com a innecessària i inoportuna, mantenen intacte el seu suport al President i al seu govern.

Tres. El discurs del President feia un diagnòstic encertat de la situació del país, feia un balanç positiu de la gestió realitzada basant-se en dades i amb fets, i dibuixava la ruta pels propers dos anys de legislatura en el marc d’un projecte de país ambiciós, especialment atent a les necessitats de les persones i a les polítiques socials, i compromès amb reformes institucionals de gran profunditat, a començar amb el propi projecte de nou Estatut d’Autonomia de Catalunya aprovat el 30 de setembre pel Parlament.

Quatre. L’oposició, convençuda que havia guanyat el debat abans de començar, va ser incapaç d’anar més enllà d’una retòrica demanda de dimissió o de convocatòria anticipada d’eleccions.

Cinc. Les 122 resolucions aprovades amb el suport dels grups que donen suport al President donen un nou impuls al govern, concretant aspectes rellevants del Pacte del Tinell.

Ha començat, doncs, un nou impuls a l’acció de govern, començant pel principi, és a dir, pels fonaments, pels continguts concrets que ha de tenir la seva tasca. El President va anunciar canvis d’aquí a “dies o setmanes” a partir de les converses que ha de mantenir amb les forces polítiques que li donen suport. Alguns han volgut veure aquest procés de converses com a una desautorització del President. Semblen oblidar que estem en un sistema parlamentari en el que la tasca del President i del seu govern parteix i es desenvolupa a partir del suport d’una majoria parlamentària que és, precisament per això, imprescindible per a impulsar qualsevol canvi d’orientació, de polítiques o responsabilitats. Potser la cridòria de CiU té més a veure amb la necessitat de tapar la sentència sobre el Cas Turisme amb deu persones condemnades o amb l’evidència que les sis remodelacions del govern de CiU que van tenir lloc a la darrera legislatura sols es devien a interessos partidistes i a la descarada promoció d’Artur Mas com a relleu de Jordi Pujol.

És evident que ha plogut molt des del Pacte del Majestic (CiU-PP) al Pacte del Tinell (PSC-ERC-ICV-EUiA). Com és evident també que ara s’ha aprovat un projecte de nou Estatut –que havia estat vedat pel Pacte del Majestic– i que ara les polítiques socials són més potents i ambicioses –en contrast amb l’orientació conservadora del Pacte del Majestic–. Hi ha hagut un gran canvi a Catalunya i els seus efectes són molt beneficiosos pel país. Ho vaig subratllar en la meva intervenció en el debat.

Sorprèn molt que CiU consideri ara trencat el pacte d’unitat d’acció en defensa de l’Estatut a Madrid. Què ha canviat del 30 de setembre ençà? Que el President està treballant per remodelar el seu govern. Sembla increïble que CiU vulgui, a partir d’aquest fet, exigir eleccions anticipades i endarrerir la tramitació del nou projecte d’Estatut a les Corts Generals. No serà que Artur Mas és incapaç d’aguantar un sol dia més el Pacte del Tinell i enyora els dies feliços del Pacte del Majestic? Ni que fos així, no hauria de posar pals a les rodes del projecte de nou Estatut, que prou obstacles haurà de salvar per arribar a bon port. I per això ens hem de dedicar fonamentalment a que l’Estatut s’aprovi i no a distreure el personal.

L’obstacle més important no és altre que la ferotge campanya del PP contra l’Estatut que volen disfressar de campanya en favor de la Constitució. Diuen que l’Estatut de Catalunya és una reforma encoberta de la Constitució (cosa que és rotundament falsa) i que per tant s’hauria de tramitar de forma ben diferent. No deixa de sorprendre l’amor envers la Constitució que mostren avui. Quan la Constitució realment necessitava d’un suport entusiasta l’any 1978, no el va trobar precisament a Aliança Popular. Ni en els seus màxims dirigents, com es pot comprovar fàcilment llegint aquest article de José María Aznar publicat el 23 de febrer de 1979 al diari La Nueva Rioja. Podem donar-los-hi la benvinguda (tardana, això sí) a la defensa de la Constitució. Però no cal que menteixin.

Per sortir al pas de falsedats com aquesta i d’altres malentesos al voltant del projecte de nou estatut, és imprescindible llegir el document breu i entenedor de l’Institut d’Estudis Autonòmics sobre les 16 crítiques més repetides que es fan la proposta catalana, a començar per la que “justifica” la campanya del PP. Trobareu aquí una versió en castellà del mateix document.

Com Javier Pérez Royo explica de forma contundent en aquest article publicat a El Periódico, l’estratègia del PP no consisteix en altra cosa que en fer callar els que no comparteixen la seva opinió. Però no ens callaran, Manuela de Madre ha enviat un article amb el títol “Aquí nos tienes, España” a diversos diaris de premsa regional, desconeguts aquí però amb molts lectors. Com hi ha tants diaris ens ho hem repartit, i jo també els he enviat el meu article “Una propuesta para el acuerdo”.

Són molts els temes que estan essent objecte de oberta discussió. Però ens ha sorprès bastant una polèmica segons la qual la proposta de nou Estatut trencaria la caixa única de la Seguretat Social. Per això, la presidenta del Grup Parlamentari Socialista, Manuela de Madre, em demana que inclogui cinc documents que deixen clar que: 1. El projecte d’Estatut no pretén trencar la “caixa única”, cosa que ni la Constitució permet, ni els socialistes desitgem. 2. En el projecte d’Estatut es fa referència únicament a la gestió, és a dir a la organització i prestació de serveis de la Seguretat Social a Catalunya. 3. El projecte d’Estatut no afegeix res de nou a l’Estatut vigent en matèria de Seguretat Social, només especifica amb més precisió les competències autonòmiques previstes ja a l’Estatut vigent. 4. A Espanya hi ha 5 CCAA (Andalusia, Canàries, Catalunya, Euskadi, Navarra i València), que en els seus Estatuts preveuen la gestió de la Seguretat Social des de les administracions autonòmiques. No és únicament el País Basc, com han semblat entendre alguns. 5. La gestió de la Seguretat Social des de Generalitat sols pretén donar un servei més àgil i eficient als treballadors, tal com destaca la UGT de Catalunya en el seu informe sobre el projecte d’Estatut. 6. Els sindicats majoritaris de Catalunya, UGT i CC.OO., han expressat públicament el seu recolzament a la gestió de la Seguretat Social per part de l’administració catalana.

Aquí teniu, doncs, aquests documents: A) La proposta recollida en el nou Estatut. B) Un resum que explica la posició del grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel canvi al respecte. C) Les competències sobre Seguretat Social recollides en els Estatuts d’Autonomia vigents. D) Les posicions de CC.OO. i UGT de Catalunya sobre la proposta de nou Estatut.

Aquesta setmana s’ha produït una notícia ben trista, la mort als 81 anys Eduardo Haro Tecglen, a qui trobarem a faltar encara més aquests dies de fúria ultradretana, i a qui vull retre homenatge reproduint obituari escrit per Juan Cruz a El País.

Per últim, no vull deixar de recordar que ahir era el Dia Internacional de la Tartamudesa (en català més correcte “quequesa”). Amb aquest motiu, el Patronat de la Fundació Espanyola de la Tartamudesa (del que formo part) es va entrevistar dijous amb el President del Govern d’Espanya.

Degut a les meves tasques parlamentàries no vaig poder acompanyar Adolfo Sánchez i els companys del Patronat en aquesta visita, però sí vull aprofitar el meu diari per afegir-me a l’esforç per donar a conèixer aquesta disfunció i els problemes que causa als que la pateixen. Uns problemes que en gran mesura podríem resoldre tots plegats si combatéssim la discriminació injusta que pateixen als afectats i afectades.

Recomanació d’enllaços d’interès realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

Cimera de Bilbao 2005 (II Cimera Mundial de Ciutats i Autoritats Locals sobre la Societat de la Informació)

http://www.it4all-bilbao.org

El proper 9 de novembre, i fins el dia 11, tindrà lloc a Bilbao la II Cimera Mundial de Ciutats i Autoritats Locals sobre la Societat de la Informació. A través de la Cimera de Bilbao, les Autoritats Locals volen contribuir a la posada en marxa d’un Acord Mundial a favor de la solidaritat digital que congregui tots els actors. En aquesta Cimera s’adoptarà una Declaració i un Pla d’Acció que reflectiran els compromisos concrets adoptats per les Autoritats Locals i els seus socis per posar en marxa en un període de 10 anys (2005-2015) una Societat de la Informació “justa, diversa i facilitadora de noves oportunitats de desenvolupament”·

IT4ALL – Red de Autoridades Locales para la Sociedad de la Información, promotora d’aquest esdeveniment, és una Xarxa d’Autoritats Locals d’abast mundial, que té com a missió principal aconseguir i definir una posició comú de les Autoritats Locals de tot el món respecte a la Cimera Mundial sobre la Societat de la Informació (que s’està desenvolupant en dues fases: la primera va tenir lloc al desembre de 2003, a Ginebra, i, la segona, se celebrarà del 16 al 18 de novembre de 2005, a Tunísia).

Debat sobre l’orientació política general 2005 (1)

Aquí hi trobareu la intervenció del President Maragall en l’inici del Debat d’Orientació Política General.

El tsunami europeu

Avui el President Maragall publica un important article amb el títol “El tsunami europeu” en el que analitza els resultats dels referèndums francès i holandès.

Important Conferència del President al Cercle Financer

No us perdeu la lectura de la important i interessantíssima intervenció del Molt Honorable President de la Generalitat, Pasqual Maragall, davant del Cercle Financer de Barcelona el dimecres dia 16 de març de 2005.

Tempesta a la Ciutadella

Tempesta a la Ciutadella. Aquest podria ben bé ser el títol de la crònica política d’aquesta setmana marcada, en efecte, per la celebració del Ple extraordinari sobre l’accident causat per les obres de la línia 5 del Metro al barri del Carmel i les seves conseqüències.

Dimecres, a la sessió de control al Govern arribava un petit aperitiu del debat quan el President de la Generalitat responia a Artur Mas sobre la part de responsabilitat que recau en l’anterior govern de la Generalitat en haver estat qui va aprovar el projecte de l’obra, el mètode constructiu, les empreses que l’executaven, els mecanismes de control i la sistemàtica acceptació de modificacions sobre la marxa que eren convalidades posteriorment i l’afebliment del control de qualitat que feia de les empreses constructores jutge i part.

El debat parlamentari va ser especialment ric en detalls. Qui vulgui pot trobar la transcripció sense corregir de tot el debat al web del Parlament. Podeu accedir també a les meves intervencions ja corregides de dijous i divendres. També és rellevant conèixer les resolucions aprovades. Aquest conjunt de materials serveixen, entre d’altres coses, per desmentir els que diuen que les preocupacions dels veïns i veïnes afectats van quedar al marge del debat. En aquest sentit les resolucions són claríssimes, incrementant el suport als afectats, donant garanties sobre l’arranjament dels habitatges o, cas que no sigui possible recuperar-los, l’atribució de nous llars a les famílies afectades, i les indemnitzacions i ajuts a que tenen dret. També s’hi troben tots aquells elements de garantia sobre la qualitat i la seguretat d’aquesta i la resta d’obres públiques en marxa, la reforma de diverses lleis, i dos elements per augmentar les garanties de transparència i rigor en els processos d’adjudicació d’obres públiques: la creació de l’Oficina Anti-Frau i la Comissió d’Investigació.

No cal dir que aquests dos darrers elements van esdevenir més importants del que era previsible després de la polèmica entre Artur Mas i Pasqual Maragall que trobareu a continuació tal com la recollia La Vanguardia en la seva edició de divendres dia 25.

EL CARA A CARA MÁS ESPERADO
Maragall: “Tienen un problema que se llama tres por ciento”

LA VANGUARDIA – 25/02/2005

PASQUAL MARAGALL. - La malicia de sus palabras me demuestra que ustedes tienen un problema y que se han sentido atacados por una acusación que de alguna forma ustedes mismos deben notar como verídica porque de otra manera no se explicaría que usted haya salido con el tono de falta de respeto que ha usado (…). Han roto hoy una regla que en este Parlament se había respetado siempre, que era el respeto entre los diputados. Y en esto la historia les pasará la factura.

ARTUR MAS. – Me tendría que explicar en qué le hemos faltado al respeto. Lo que pasa es que puede ser que usted tenga la piel tan fina y el orgullo tan lleno y el amor propio tan inflado que al final resulta que cualquier crítica, aunque sea expresada en términos absolutamente correctos, le molesta (…). Estoy absolutamente alucinado que usted se levante en este Parlament en una sesión como la de hoy y hable de todo menos del Carmel.

P.M. – Si, muy brevemente porque pienso que efectivamente hemos tocado un punto clave. Ustedes tienen un problema y este problema se llama tres por ciento.
A.M. - Usted ha perdido completamente los papeles. Si era para esto, se podía haber ahorrado esta intervención. Yo le pediría una cosa, y se lo digo con toda la modestia, entre ustedes y nosotros, hemos de hacer cosas muy importantes en los próximos meses al servicio de este país. No lo olvide. Para hacer estas cosas importantes es muy necesario que un cierto círculo de confianza entre ustedes y nosotros siga existiendo, (…) y no se rompa, y con su última intervención esto se rompe. Usted envía la legislatura a hacer puñetas. Supongo que es consciente de ello, y le pido formalmente que retire esta última expresión.

P.M. - Accedo a su demanda por una sola razón, porque usted acaba de decir una cosa muy importante, que interesa más el país que todo lo que nos ha dicho antes (…). Espero que ustedes estén en condiciones de cumplir su parte de obligación en los meses que vendrán en los cuales se jugará el Estatut, la Constitución y, en buena medida, nuestro futuro.
A.M. - Yo le agradezco señor Maragall esta rectificación que es buena, no le humilla en absoluto, pero les vuelvo a decir que si en algún momento ustedes tienen alguna sospecha, al margen de lo que se ha dicho hoy, sobre lo que sea, hagan el favor de ir a los tribunales.

Té interès comprovar com El Periódico de Catalunya apuntava al ja famós 3 per cent en el seu editorial de dijous (abans que intervinguessin en el Ple el cap de l’oposició i el President de la Generalitat), i llegir els editorials d’aquest diari de divendres i diumenge.

A partir de l’incident Mas-Maragall el debat va canviar completament. Tots els partits van declarar-se absolutament partidaris de la màxima transparència al respecte (d’aquí la creació de la Comissió d’Investigació aprovada per unanimitat) i contraris a lligar la polèmica al procés d’elaboració del nou Estatut.

El Fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va decidir emprendre diligències preprocessals en estimar que es podria haver suscitar en seu parlamentària la presumpta comissió d’un delicte.

CiU va tornar a demanar una rectificació del President, després que Mas hagués acceptat la que es va produir en el Ple, amenaçant, en cas contrari, de presentar una querella. No seria la primera querella contra un President de la Generalitat, però sí, en aquest cas, a causa d’unes opinions emeses en seu parlamentària. Considero que seria un error monumental.

El Partit Popular va demanar la dimissió del President. Tenint present que dies abans havia demanat la dimissió de quatre Consellers de la Generalitat i del Secretari de Comunicació, no deixava de ser un pas més en una escalada que no porta enlloc.

Posteriorment, CiU, no sabem si abandonant la via de la querella, va començar a parlar de l’eventualitat de presentar una moció de censura. No cal tenir massa memòria ni recórrer a l’hemeroteca per recordar què deia CiU sobre la presentació d’una moció de censura a l’anterior President de la Generalitat per part de Pasqual Maragall. Considero que també seria un error per part de CiU.

Sense voler treure importància a l’incident parlamentari de dijous, crec que hi ha qui està molt interessat en magnificar-lo, tant com per intentar promoure la idea que la legislatura estaria ja acabada. Curiosament, la finalització de la legislatura sols pot satisfer els que no vulguin la transparència que proporcionaran la Comissió d’Investigació i l’Oficina Anti-frau o els que no volen que s’aprovi un nou Estatut en aquesta legislatura aprofitant la receptivitat del govern espanyol presidit per José Luis Rodríguez Zapatero.

Els socialistes catalans, com volem tant una cosa com l’altra, seguirem treballant per assegurar l’èxit de la legislatura. Deixant clar que la nostra aposta per la transparència no amaga cap designi d’erosionar els nostres adversaris sinó que sols busca garantir a la ciutadania que no es pugui produir cap utilització fraudulenta dels mecanismes d’adjudicació d’obres públiques. I deixant clar que l’objectiu d’aprovar un nou Estatut no ha de veure’s compromès per cap polèmica política puntual ni per cap afany de protagonisme partidista. És per això que ens sembla magnífica la idea de celebrar una nova reunió entre el President de la Generalitat i els Presidents dels Grups parlamentaris. Però no esperarem a la reunió per seguir treballant a favor del nou Estatut: dimecres i dijous vinent tenim sessions de matí i tarda de la Ponència, i pensem seguir treballant-hi de valent.

Per cert, i parlant del nou Estatut i del nou sistema de finançament, tot i l’enrenou de la setmana, convé no passar per alt l’article de Josep Lluís Sureda, catedràtic d’Economia i Finances públiques de la Universitat de Barcelona i Vicepresident de la Comissió Mixta de Traspassos Estat-Generalitat en època del President Tarradellas, sobre la polèmica sobre les balances fiscals, publicat dissabte a El País.

Bon Any 2005!

Finalment, no m’he pogut estar. Vull desitjar els lectors i lectores del meu Diari un bon any 2005. He de confessar que m’he decidit a escriure la primera anotació de l’any en sentir el missatge de cap d’any del President de la Generalitat. En llenguatge planer, directe, optimista i segur Pasqual Maragall ha traçat un camí i ha dibuixat uns reptes que vull compartir amb tots i totes vosaltres.

MISSATGE DE CAP D’ANY DEL PRESIDENT DE LA GENERALITAT, PASQUAL MARAGALL

PALAU DE LA GENERALITAT, 31 DE DESEMBRE DE 2004

Benvolguts ciutadans i ciutadanes de Catalunya,

Crec que el segle XXI ha començat en realitat, l’any 2004.

Quantes coses han canviat al món !

Els grans blocs polítics i humans que són la Xina, l’Índia, el Japó, Rússia, Brasil i el Mercosur s’afirmen com a nous protagonistes.

La natura mateixa sembla revoltar-se al sud est d’Àsia com per assenyalar el canvi d’època amb un recordatori de la nostra pròpia fragilitat com a espècie humana. Com dient-nos: tot canvia però tot segueix igual.

Els Estats Units han decidit entrar en el món obert i en el nou mil•lenni amb totes les precaucions.

I no és estrany, fins ara han manat, i han manat perquè en els darrers cent anys Europa s’ha dividit dos cops en les dues guerres més cruentes de la història. I els Estats Units van haver d’intervenir per posar pau.

Però ara ha nascut una Europa de 450 milions d’habitants. Gairebé el doble que la població dels Estats Units.

També hi ha mes novetats. I no totes bones. S’ha fet present entre nosaltres un nou terrorisme global que ens ha colpit el passat 11 de març a Madrid.

Portem les víctimes al cor.

Però hi ha novetats que sí son bones.

A Espanya hi ha un govern disposat a modificar la Constitució per posar-hi tot el que encara no hi és.

Un govern que en menys d’un any ens ha tornat els papers de la Guerra Civil, retorna els castells de Montjuïc i Figueres, ens envia la Comissió de Telecomunicacions, i aniríem seguint.

I el que és més important: un govern que està decidit a canviar la Constitució i l’Estatut.

Fa 20 anys que som a Europa però Europa no apareix en la Constitució espanyola.

Fa 20 anys que som 17 autonomies i no figuren a la Constitució, no estan relacionades.

Tenim 17 autonomies però no tenim el Senat de les autonomies, un senat federal com tenen, per exemple, els alemanys o els nord-americans.

Doncs bé: el nou govern espanyol ha decidit posar tot això en regla, d’acord amb nosaltres.

I ha decidit donar a Catalunya i a Euskadi l’oportunitat que fins ara no han tingut de posar el dia els seus estatuts.

Però fer-ho d’acord amb els mecanismes que preveu la Constitució amb els vots dels qui condemnen el terror.

I a Catalunya tenim un govern que posa ordre, planifica a llarg termini, i s’ocupa del que preocupa la gent:

• dels mestres i l’escola,

• dels metges i el dispensari i l’hospital,

• dels mossos i la seguretat, al carrer i a la carretera… Per cert, sigueu prudents aquests dies.

Un govern que s’ocupa:

• de les persones,

• dels vells que viuen en residències,

• dels joves emprenedors,

• de tothom.

Per això l’esforç inversor del govern, aquest any que ve, serà un 65 % més alt que l’any passat.

Per això ens hem posat al capdavant a l’hora de reclamar una solució per al finançament de la Sanitat i en general pel finançament autonòmic. En això també son capdavanters.

Aquest és un Govern que s’ocupa de teixir relacions amb els territoris veïns. Per a tenir la talla que s’ha de tenir, en el món d’avui, per a ser algú.

Un govern que s’ocupa de tenir les infraestructures que calen per a establir aquestes connexions: carreteres, connexions ferroviàries i telefòniques. I lligar-se amb el món obert.

Un govern que ha vist que hi ha barris i centres urbans, a Catalunya, que tenen tots els problemes alhora, que tenen immigració abundant i problemes a l’escola, al Centre d’Atenció Primària i al carrer.

La culpa no és dels immigrants: els necessitem. Si som 7 milions és perquè ha repuntat un xic la nostra natalitat, però sobretot perquè torna a venir gent de fora.

La culpa és nostra, de la classe política, dels governants que no hem fet prou per defensar els interessos de la gent dels barris on passen realment aquestes coses.

Ara ens hi hem posat, en tots aquests temes. Els ajuntaments fa temps que els coneixen, perquè viuen la vida de cada dia a peu de carrer.

En canvi, a nivells més alts no ens hi havíem posat amb tanta atenció com calia.

Sí: també a Catalunya ha començat un nou segle i un nou cicle. L’any 2005 serà un any que marcarà la història.

Tindrem nou Estatut, posat al dia.

Tindrem la llei territorial i la llei electoral que s’havien d’haver fet fa 25 anys.

Fa 25 anys ja sabíem que Catalunya tenia set territoris naturals i no quatre.

Ja sabíem que els Pirineus i l’Ebre mereixien atenció especial. Ja sabíem que la Catalunya central i la regió metropolitana no són el mateix.

Fa 25 anys l’Estatut ens manava fer una llei electoral proporcional, corregida a favor dels territoris menys densos, sense alterar les proporcions del vot als diferents partits.

Bé, és ara que ho farem realitat, tot això, és ara.

Estimats ciutadans i ciutadanes de Catalunya,

Acabem l’any de les decisions indispensables,

L’any del canvi de govern; de la cita mundial del Fòrum a la capital de Catalunya;

L’any de fer inventari del passat i avaluar els 25 anys transcorreguts en pau, democràcia i autonomia, que ja era molt. Però també l’any de posar ordre a la Generalitat, que estava mancada de tremp i d’ambició, desprès d’un quart de segle meritori, ple d’emocions, però mancat encara de qualitat, de rigor en l’administració i d’ambició real de país, més enllà de les paraules.

Catalunya té un govern que sap el que ha de fer i a quin ritme ho ha de fer.

Entrem en un any apassionant.

Només em reca que tanta gent, tants amics, tants familiars estimats, que es mereixien haver-ho viscut no ho viuran.

Se’ns han mort en Joan Reventós, en Ramon Margalef, en Joan Oró…

El Nadal i el cap d’any sempre tenen aquest toc agredolç.

La mirada de l’infant al que fem creure que el món es meravellós, i l’adéu, sempre entristidor però a voltes alliçonador, fins i tot majestuós, dels qui se’n van sense rancor i amb l’ànima en pau.

Us desitjo de debò, de debò, un any nou tan ple de bones noves com s’albiren des del darrer dia de l’any que s’acaba.

Bon any 2005!

****************

Fins aquí el missatge del President.

Per cert, amb l’enrenou del Pla Ibarretxe, sobre el que ja m’he pronunciat públicament, han pogut quedar obscurits alguns transcendentals acords presos en la darrera reunió de l’any del Consell de Ministres com ara l’aprovació del Reglament de la Llei d’estrangeria, un important acord sobre la recerca a partir de cèl·lules mare, l’aprovació de la reforma que possibilitarà el matrimoni entre persones homosexuals, la fixació del salari mínim interprofessional en 513 euros, importants acords en matèria de subsidi de desocupació i d’edat de jubilació, el traspàs a la Generalitat de la línia ferroviària Lleida-La Pobla, i temes rellevants decidits pel Ministre Montilla com ara el trasllat a Barcelona de la seu de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, l’aprovació de crèdits del Fons d’Ajut al Desenvolupament fins a 50 milions d’euros per contribuir a la reconstrucció de les zones devastades del sud-est asiàtic o una pas de gegant en la liberalització de la televisió i en el procés de digitalització. Us recomano que visiteu cada divendres el web de Moncloa on hi trobareu la ressenya de la reunió setmanal del Consell de Ministres.

Acabo. Acabo amb una felicitació als amics que impulsen la revista EL CIERVO, que és una publicació mensual de pensament i cultura d’inspiració cristiana i progressista, pel seu suport al sí a la Constitució europea que podeu fàcilment comprovar en dos editorials de Llorenç Gomis: Europa merece un sí, i Apostamos por el sí que apareix en el número de desembre de la revista juntament amb els articles de Carlos Eymar i del que ja vaig recomanar-vos fa dies del meu amic i company Diputat al Parlament Toni Comín.

Després de massa temps sense llegir El Ciervo, em trec el barret en comprovar el bon estat de salut intel·lectual de la revista i del progressisme militant de cristians compromesos, tant necessari en mig de tanta filípica de la Conferència Episcopal i tants insults proferits gratuïtament, entre d’altres i de forma destacada, pel bisbe de Mondoñedo. Més caritat cristiana també és un bon desig d’any nou per a una jerarquia esgarriada. “Perdónales, Señor, que no saben lo que hacen”.

I, ara sí, fins d’aquí a uns dies. Que podré explicar-vos com està Lisboa.

Dilluns, 15 de març

Els records d’una nit inoblidable

Aquestes són les meves declaracions a les vuit i vint-i-cinc del vespre del 14 de març:

En una jornada electoral com la d’avui, el nostre primer pensament està amb les víctimes dels atemptats de Madrid i amb les seves famílies, amb el poble de Madrid que ha sabut fer front de forma admirable a una tragèdia tan devastadora com aquesta.

Hem de recordar avui també els milions de ciutadans que es van manifestar contra el terrorisme, la gent que va manifestar de forma ben tangible la seva solidaritat. També els que exigien informació exacta sobre el que havia passat. És un moment també per felicitar novament els cossos i forces de seguretat que han actuat eficaçment per detenir gent relacionada amb els atemptats.

Avui, els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya i Espanya hem anat a votar, en nombre més important que altres vegades, en un clima de participació cívica, molt condicionats pels esdeveniments dels darrers dies, en unes eleccions democràticament impecables.

És el moment d’agrair a tots els ciutadans i ciutadanes la seva gran participació que esdevé una magnífica lliçó democràtica. Volem agrair també la tasca de totes les persones que col·laboren en el procés electoral: membres de les meses, interventors, apoderats, voluntaris de la Creu Roja i altres organitzacions, membres dels cossos i forces de seguretat, policies locals, etc.

Encara és d’hora per valorar resultats. Les dades d’enquestes realitzades a peu d’urna no permeten judicis definitius, i menys en les especials circumstàncies d’aquests dies.

Dit això, les dades de que disposem en aquests moments, repeteixo, a partir d’enquestes realitzades a peu d’urna, mostren una clara victòria del PSC, amb uns resultats que ens confirmarien novament com a primera força política de Catalunya. Hem guanyat en vots i en escons millorant els resultats obtinguts l’any 2000.

Volem saludar també els resultats que s’anuncien pels partits que formen part del Govern de Catalunya, del Govern del President Maragall.

Segons les dades de que disposem, a Espanya s’ha obert l’esperança del canvi.

Caldrà esperar unes hores per a comptar amb les dades de l’escrutini i poder comentar els resultats a Catalunya i a Espanya i les corresponents conseqüències polítiques.

Moltes gràcies.

Escolteu, en format Real Player, les intervencions a la seu del PSC en una nit històrica

Intervenció de Miquel Iceta a les 20:25 (format Real Player)

Intervenció de José Montilla a les 22:20 (format Real Player)

Intervenció de Pasqual Maragall a les 22:25 (format Real Player)

Aquestes són les meves primeres declaracions en el dia d’avui:

CATALUNYA-ELECCIONS-PSC veu “blindat” tripartit i aspira estar al Consell Ministres 15/03/2004 12:55 POL

Barcelona, 15 mar (EFE).- El portaveu del PSC, Miquel Iceta, ha afirmat avui que el govern tripartit de la Generalitat ha quedat “blindat” perquè Espanya “tindrà un Govern amic de Catalunya”, i ha recordat l’aspiració del socialisme català a ser present al Consell de Ministres que encapçalarà José Luis Rodríguez Zapatero.

En declaracions a EFE, Iceta ha assegurat també que “des d’ahir, la reforma de l’Estatut d’Autonomia té llum verda” ja que, ha apuntat, “tenim el compromís explícit de Zapatero de donar el seu suport al que aprovi una àmplia majoria del Parlament de Catalunya”, així com de “resoldre la participació de les comunitats autònomes en la política europea”.

Tot plegat li porta a apuntar que “el govern de Catalunya ha quedat blindat perquè els seus partits (PSC, ERC i ICV-EUiA) són els que creixen i els partits de l’oposició són els que baixen”, en el que Iceta ha definit com una “gran notícia per als ciutadans de Catalunya”.

Amb els seus 21 diputats, el PSC ha posat èmfasi en la “contribució decisiva” del socialisme català per a la victòria del PSOE a Espanya, formació que ha tret 16 escons d’avantatge al PP a tot l’Estat, 15 dels quals es podrien imputar només a Catalunya perquè aquest és l’avantatge que han tret els socialistes catalans al PPC, segons que ha reflexionat Iceta.”

Catalunya ja ha guanyat perquè ha acabat amb el Govern del PP, caracteritzat per la crispació, la manipulació i per l’intent d’enfrontar a unes comunitats amb altres. Només amb aquest nou aire democràtic que es respira, Catalunya ja ha guanyat”, ha celebrat el portaveu del PSC.Els socialistes catalans creuen que les “prioritats de Zapatero” són “prioritats catalanes”, i que Iceta resumeix en “la lluita contra el terrorisme, el progrés econòmic per generar llocs de treballs estables, la dignitat de l’educació, la reducció de les desigualtats socials i la cohesió territorial entesa com a possibilitat d’avanç i aprofundiment de l’autogovern en un projecte compartit d’Espanya”.

Preguntat sobre la possibilitat que algun membre del PSC accedeixi a una cartera ministerial -Pasqual Maragall va definir José Montilla a l’inici de la campanya com “futur ministre de l’Espanya plural”-, Miquel Iceta ha recordat que en els governs socialistes “sempre hi ha hagut catalans”.

“Es una decisió de Zapatero, però fins al moment no hem parlat d’això”, ha puntualitzat el portaveu del PSC, partit que reuneix aquesta tarda la seva comissió executiva a la seu central del carrer Nicaragua de Barcelona. EFE CE/hm

RESUM DELS RESULTATS

Resultats a Espanya (amb el 99.99% escrutat):

PSOE, 10.909.687 vots, 42.64%, 164 escons

PP, 9.630.512 vots, 37.64%, 148 escons

CiU, 10 escons; ERC, 8 escons; PNV, 7 escons; IU-ICV, 5 escons; Coalició Canària, 3 escons; BNG, 2 escons; CHA, 1 escó; Eusko Alkartasuna, 1 escó; Nafarroa Bai, 1 escó.

Resultats a Catalunya (amb el 100% escrutat):

PSC, 1.577.330 vots, 39.50%, 21 escons

CiU, 829.046 vots, 20.76%, 10 escons

ERC, 636.810 vots, 15.95%, 8 escons

PP, 620.348 vots, 15.53%, 6 escons

ICV-EUiA, 233.670 vots, 5.85%, 2 escons

Dimecres 10 de desembre

Avui, una reunió al matí amb ERC, per acabar de tancar alguns detalls de l’acord. A la tarda, reunió amb ERC i ICV-EA, per començar a donar el salt de dos a tres, cap a la majoria tripartita que volem. Hi ha encara algun petit problema a resoldre, però la voluntat d’arribar a bon port és enorme.

Avui, però, la notícia és l’encàrrec del President del Parlament a Pasqual Maragall per sotmetre’s a la sessió d’investidura que tindrà lloc el dilluns i el dimarts de la setmana vinent. Adjunto el text de la declaració pública de Pasqual Maragall:

“He de comunicar i vull comunicar al poble de Catalunya que acabo de rebre del Molt Honorable President del Parlament de Catalunya, senyor Ernest Benach, l’encàrrec de formar govern. A hores d’ara estic plenament convençut de comptar amb els suports que són necessaris per formar un govern estable. Un govern catalanista, un govern de progrés”.

“Hem treballat durant aquests dies silenciosament, però també rigorosament, per aconseguir una cosa que no és senzilla. Per posar d’acord tres forces polítiques diferents, amb històries i procedències polítiques diferents, per formar un govern sòlid. Un govern, repeteixo, un govern que serà estable, que sap el què ha de fer, que sap el què vol fer. Nosaltres volem avançar en l’autogovern, i avançarem. Nosaltres volem avançar en el finançament, i avançarem. Nosaltres volem resoldre els temes de la identitat i la diversitat dels nostres territoris, i en això avançarem encara més. Ho tenim molt clar. Nosaltres volem ser pioners aquí a Catalunya, en el desenvolupament d’una colla de polítiques socials, que fan molta falta: en el terreny de l’habitatge, en el terreny de l’educació, en el terreny de la salut, i en el terreny de la seguretat”.

“Estic segur que el Parlament de Catalunya podrà rebre per part meva un missatge, que a més, serà un missatge de mà estesa, que vol comptar amb tothom: vol comptar amb aquelles forces polítiques amb les quals col·laborarem a partir d’ara, i també amb aquelles que no estaran al govern. Espero que aquesta petició i aquesta oferta, que és una petició i una oferta, tindrà una resposta positiva”.

“Que ningú s’equivoqui en aquest país en aquest moment. ¿Què vol la gent a Catalunya? La gent a Catalunya vol saber finalment que som un país normal, un país que té més d’un sol llenguatge, que som un país que és capaç de tenir en el seu govern representants de forces diverses, no només una força, no només una veu, no només un accent. Aquest serà finalment un país políticament normal. Podria haver quedat el dubte que finalment això no fos així si sempre haguéssim tingut per voluntat del poble de Catalunya un sol accent i una mateixa veu”.

“Avui Catalunya vol progrés. Avui Catalunya vol alternança. Avui Catalunya vol saber que és capaç, efectivament, de canviar. I canviarà. Espero de tots, repeteixo, d’aquells que estan amb nosaltres i estaran amb nosaltres, i dels que no ho estan i que espero que faran la política d’oposició que s’espera d’ells – com nosaltres hem fet en els darrers quatre anys, honestament i dignament – que estiguin a l’alçada de les esperances del poble de Catalunya d’avui”.

“Formarem un govern de progrés. Formarem un govern catalanista. Amb el Partit dels Socialistes de Catalunya i Ciutadans pel Canvi, amb Esquerra Republicana de Catalunya, vella força en aquest país i en aquesta Casa, i, espero, que amb Iniciativa per Catalunya-Verds- EUiA. Aquest nou govern serà capaç i estarà en condicions de dur endavant el programa que ens hem proposat, que aquests dies hem treballat per aconseguir”.

“Aquests darrers dies he sentit arreu, al carrer, a les converses, com el poble de Catalunya s’interessava per la política d’una forma diferent. Es tenia la impressió que els polítics, efectivament, estaven fent el que havien de fer: parlar menys i treballar més. Això és el que hem fet. I seguirem sent fidels a aquest esperit i a aquesta norma. Però ara ens toca de parlar. Ens tocarà de parlar. I així ho farem el dilluns dia 15. Així ho farem amb la convicció que Catalunya, i no només Catalunya, sinó tot Espanya tindrà des de Catalunya la veu que estaven esperant. És la veu que ha d’obrir un nou període de la història del nostre país, i un nou període també en la història dels pobles d’Espanya”.

“Vull que els ciutadans de Catalunya sàpiguen que estem confiats, que estem segurs, que sabem de la profunditat dels nostres projectes. Que sabem també de la seva dificultat, però que estem convençuts que ens sobren forces per tirar-los endavant”.

“Que quedi clar que accepto, amb emoció i amb orgull, l’encàrrec que m’acaba de fer el Molt Honorable President del Parlament de Catalunya. Que serem fidels a aquells objectius que ens vàrem proposar. Que Catalunya pot estar segura, i els pobles d’Espanya també, que la nostra passió per aquest país és una passió constructiva i és una passió dialogant. Tindran un govern estable, rigorós, tranquil i al mateix temps valent, perquè les coses que tenim al davant no seran fàcils de fer, però les farem”.

“Moltes gràcies”.

Dimecres 19 de novembre

Encara no han començat les negociacions formals. Sembla que començaran la setmana vinent. Per tant, tampoc no hi han notícies certes sobre res. Per això és útil llegir les declaracions dels dirigents polítics. Avui n’han fet Josep Lluís Carod-Rovira i Pasqual Maragall. Carod en roda de premsa, difosa íntegrament per Catalunya Informació. Aquí hi trobareu la transcripció (demano excuses si hi ha algun error que seria del tot involuntari). Maragall en una declaració formal davant els Primers Secretaris de les Federacions del PSC i els diputats electes diumenge, en la que han estat presents els mitjans de comunicació.