Falten poques hores perquè la campanya acabi. Lògicament no faré diari diumenge. Votaré i esperaré els resultats a la seu central del PSC. Però no he volgut faltar a la cita setmanal amb els lectors i lectores del meu diari. I faig una entrada breu però intensa. La que podeu llegir tot seguit.

En primer lloc, per celebrar que per primer cop després d’un any, l’atur comença a baixar. Llegiu xifres i arguments sobre el tema en el documents “Puntos de vista” i “Baja el paro”.

És clar que el gruix del diari està dedicat a les eleccions europees, també per alertar sobre la importància de participar. Entre d’altres coses perquè no passi com a ahir mateix a Holanda, on una baixa participació ha impulsat com mai l’extrema dreta. Cal donar un gir d’esquerres a la construcció europea. I al Parlament Europeu això implica fer del Grup socialista el primer grup de la cambra, desplaçant el Partit Popular Europeu.

Per trobar molts dels nostres arguments de campanya us convido a llegir la magnífica intervenció de José Montilla en l’esplèndid acte central de la campanya del PSC celebrat ahir al Pavelló de la Mar Bella de Barcelona.

Vull aprofitar per felicitar Maria Badia per una excel·lent campanya. Avui mateix hem publicat en els principals diaris un anunci que diu molt del que és i representa Maria Badia, la única dels cinc principals candidats que va votar sí a la Constitució europea i sí a l’Estatut. El trobareu aquí sota.

Maria Badia ha donat centenars d’arguments en campanya. En trobareu uns quants a les entrevistes que li han fet Cristina Sen a La Vanguardia, Enric Company a El País i Leonor Mayor a El Mundo. També ens ha explicat la tasca impressionant dels socialistes al Parlament europeu que trobareu resumida en aquest document. La nostra campanya ha estat també polèmica. Hem explicat que el Parlament europeu pren decisions importants, que no ens trauran de la crisi els que ens hi van ficar amb les seves polítiques conservadores i neoliberals, i que no votar té conseqüències (vegeu aquesta tanca aquí sota). Neus Tomàs i Fidel Masreal expliquen en una crònica a El Periódico de Catalunya els perquès de la nostra campanya.

Us convido també a llegir els arguments de Ramon Jáuregui en el debat dels candidats en la crònica d’El País i l’entrevista a Joan Tapia li fa a Carmen Romero a El Periódico de Catalunya.

En la recta final de la campanya els nostres adversaris de dretes s’han tret la careta i han perdut definitivament els papers. Ramon Tremosa va començar per confessar que se sent més a gust quan el PP governa Espanya, va intentar argumentar que a Catalunya li anava millor en matèria d’inversions amb el PP –però El País el va desmentir amb contundència– i va acabar dient que la visita de Zapatero a Barcelona li recordava les que feia Franco. Aquí trobareu un petit recull de “perles” de Ramon Tremosa en campanya. Encara no entenc com CiU va triar com a candidat a una persona que va votar contra la Constitució europea i contra l’Estatut de Catalunya, és a dir, en contra del que van decidir la majoria dels votants de CiU. Ells sabran.

Aleix Vidal-Quadras tampoc no es va quedar curt. Va començar dient que defensar la llengua catalana a Europa és “una chorrada” i ha acabat dient que l’accident nuclear de Chernobyl és un “accident socialista”. Suposo que ho feia per competir amb Mayor Oreja orgullós d’un besavi que prohibia parlar l’euskera a casa… El pitjor del cas és que el PP té només dos objectius en aquesta campanya: “absoldre” els seus dirigents implicats en presumptes casos d’irregularitats, espionatge i corrupció, i fer fora Zapatero del govern d’Espanya per desenvolupar polítiques de dretes. Llegiu alguns articles i cròniques sobre la campanya i les posicions del PP: el de Gemma Lienas “Dos comprimidos y a votar”, Ignacio Escolar “Rajoy y el fuego amigo”, Miguel Angel Aguilar “Usad más los aviones”, Reyes Mate “Irresponsables i ben vestits”, Carlos E. Cué “Un informe de los asesores de Mayor admite que se le ve ‘muy de derechas’” i Ignacio Escolar “Los dos tenores del PP desafinan”.

Sobre la importància d’aquestes eleccions i del que ens hi juguem us convido a llegir els articles de: Felipe González, José Ignacio Torreblanca, José María Ridao, Max Vives, Lluís Foix, Esther Vera, Salvador Giner, Xavier Vidal-Folch, Carles Duarte, Anna Terrón, Fernando Vallespín i Diego López Garrido.

Des d’un plantejament més marcadament ideològic us convido a llegir el manifest de Comissions Obreres i UGT cridant a la participació, i els articles de Joaquín Estefanía “Europa es de derechas”, Matías Carnero “Per una Europa a la dreta o a l’esquerra” i, molt especialment, el de Santiago Carrillo “La izquierda y Europa”.

Sobre els escenaris que s’obren a partir dels resultats us convido a llegir els articles de Joan Tapia, Ignacio Urquizu i Gilles Finchelstein.

Telegràficament us recomano alguns articles sobre el debat al voltant del catalanisme i algunes cròniques sobre temes culturals relacionats. L’article d’Antoni Segura sobre l’exposició sobre la solidaritat de Catalunya amb Madrid en temps de la República, els articles de Carles Duarte, Agustí Colomines i Ferran Mascarell, i la crònica de Rosa Maria Piñol sobre la victòria de Salvador Giner que seguirà quatre anys més al capdavant de l’Institut d’Estudis Catalans.

Sobre política internacional us convido a llegir l’article de Brahma Chellaney “EE.UU. libra la guerra equivocada” sobre la situació a Afganistan i Pakistan, i l’importantíssim discurs de Barack Obama a El Cairo.

Sobre el debat al voltant de la reforma de la regulació de la interrupció voluntària de l’embaràs us convido a llegir els articles de Santiago Barambio i Francisca García, Carlos Carnicero, Carmen Montón, Isabel Serrano, Ignacio Escolar i Manuel Rico.

I per acabar us convido a llegir l’article d’Antoni Soy sobre els ajuts directes a la compra de vehicles, l’article d’Enric González sobre el prestigi de polítics i periodistes, l’entrevista de David Caminada a Iñigo Lamarca, l’entrevista d’Agustí Sala a Ricardo Lagos, la crònica d’Antonio Cerrillo sobre la designació de Barcelona com a lloc de trobada previ a la Cimera de Copenhague sobre canvi climàtic, l’article de Robert Skidelsky “La traición de los economistas”, el de Vicenç Navarro sobre “Las supuestas rigideces laborales”, el de Germà Bel “¿Unidad de mercado o unidad nacional?”, el de Joaquín Estefanía “Hacia un ‘New Deal’ global”, el de Núria Bosch “¿Subirán los impuestos?” i el d’Enric González “Paz” sobre l’entesa entre Prisa i Mediapro.

I aquí sí que acabo: No deixeu de votar diumenge!

“Perles” del programa Polònia emès el 4 de juny, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

LES PERLES
- Montilla sʼho fa amb lʼAlícia Sánchez-Camacho per fer la pinça a CiU, però… truquen al timbre i és Oriol Pujol, així que lʼAlícia cap al lavabo! Montilla sʼho fa amb lʼOriol i li agrada, així que Montilla el tempta “si visquessis amb mi a la Generalitat no ens caldrien els dʼERC”, però… truquen al timbre i és Carod, així que lʼOriol cap al lavabo! Amb lʼAlícia, i amb el Saura que ja hi era, amagat darrere la cortina de la dutxa… Carod sʼafegeix també a la reunió, i la pregunta és, si tots els líders eren al lavabo [tipus camarot dels Germans Marx], qui trucava ara a la porta?

- Oriol Pujol, Artur Mas, David Madí i Ramon Tremosa… tots parlen igualet igualet, tu! El Duran marca distàncies, fins que… veiem que la seva secretària és un clon seu! es veu que la cosa va per partits, no per coalicions.

- No hi ha res a fer, mʼencanta el Justo Molinero polac i el seu domini dels volums i les publicitats radiofòniques… ara silencia a la dona perquè no li doni la tabarra.

EL MILLOR
- El tràiler imaginari de Batman a Barcelona. El timen amb el cafè, amb el Batmòvil, amb les bicis, amb el soterrani de lloguer per instal·lar-hi la Batcova, amb les clàssiques onomatopeies a color!! [ei, però hi falta la meva preferida, Kapow!]

EL PITJOR
- Lʼaniversari del Miquelet Chacón a un Chiquipark i tota la JUJEM que li explica el conte dels tres porquets afgans als quals els queia a sobre un míssil!

SOM UNA CLONACIÓ
- Celestino Corbacho, molt institucional.

LA FRASE DE LA SETMANA
- De la mateixa manera que lʼhàbit no fa al monjo, els tratjes no fan el corrupte.

ARXIU HISTÒRIC (fa un any…)
- El duel final: Espe i Rajoy pistoles en mà a lʼOK Corral. Però la guerra és desigual, és clar, i al bàndol Espe hi ha molts més pistolers (Zaplana, Acebes, Aznar, Rouco…). Sirera sʼofereix a interceptar la bala tipus guardaespatlles però Espe encara vol negociar “ríndete y te haré diputado”. Però a Mariano encara li queda honor patri: ˮSeguiré el ejemplo de los héroes del 2 de mayo.”

LA NOVETAT
- Vidal-Quadras i la seva herència familiar… Millor cenyir-nos a les caretes.

- El micromolina, lʼajudant del minimolina… no hi veig lʼ”adelantu”

ZW 175 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

Qué Europa Queremos
http://www.queeuropaqueremos.com/

En el context de les eleccions europees, ha sorgit aquest projecte web impulsat per l’Observatori de política exterior espanyola (Opex) y la Fundación Alternativas. Un portal de participació ciutadana enfocat a crear un espai de debat polític sobre Europa que pretén implicar a la ciutadania d’una manera activa, més enllà de la cita amb les urnes (en aquest cas, cada 5 anys). La iniciativa busca fomentar el debat i la implicació de la societat en la política que es realitza a nivell supranacional, aprofitant que en el primer semestre de 2010 Espanya ocuparà la presidència de la Unió Europea. A més de facilitar una completa informació a la ciutadania sobre tot allò que es fa des de les institucions, ja siguin espanyoles o europees, pretén aconseguir que aquesta opini, jutgi i proposi.

El web que serà realitzat per joves i dirigit especialment a aquest col·lectiu (que es comunica de manera activa a través d’Internet) s’articularà a través de diferents seccions: Tengo una protesta; Tengo una propuesta; La Europa de… (en la qual un personatge conegut del món de l’art o la cultura oferirà la seva particular visió del que Europa representa); Qué Europa Queremos i Presidencia 2010 (on es tractarà d’establir un debat productiu del qual es puguin treure conclusions a traslladar als dirigents perquè la Presidència espanyola de la Unió Europea sigui realment dels seus ciutadans). Bitácora EU és el lloc on els internautes podran crear-se un usuari o importar les seves dades de Facebook a través de la seva aplicació ‘Facebook Connect’. Des d’allà, podran comunicar-se amb altres usuaris, fer les seves aportacions, etc. en definitiva, interactuar i participar de manera activa en aquest espai social.

ZV (Zona Vídeo). Europa Europa és un canal de televisió per cable dedicat al cinema de producció europea. Un dels seus blocs, NeuRopa, està dedicat al cinema europeu actual. Ofereix, també, notícies d’actualitat i informació sobre els festivals més destacats.

Si ahir lloava la sinceritat de Tremosa quan va assegurar que ell s’estimava més que el PP governés a Espanya, avui he de denunciar que el candidat de CiU a les eleccions europees no sempre diu la veritat. Comproveu-ho en la crònica del diari El País que trobareu transcrita tot seguit.

CiU sacó más inversiones al PSOE y no al PP, como sostiene Tremosa

J.F.F. / J.G.A.

EL PAÍS, 4.06.09

El candidato europeo de CiU, Ramon Tremosa, sacó ayer una particular conclusión sobre un estudio que analiza las inversiones en infraestructuras del Gobierno en Cataluña y en las autonomías con partidos nacionalistas. Tremosa afirmó que la combinación de CiU en la Generalitat y el PP en La Moncloa ha dado los mejores réditos para Cataluña en cuanto a inversiones, por encima de los periodos socialistas. No es lo que afirma el profesor de Hacienda Pública de la UB, Albert Solé. El documento sostiene, en cuanto a Cataluña, que los gobiernos de Felipe González sin mayoría absoluta y apoyados en el Congreso por CiU fueron los más beneficiosos en inversiones. Lo mismo sucedió en Canarias y País Vasco, con Coalición Canaria y PNV.

El informe analiza las inversiones provinciales teniendo en cuenta el stock de capital –lo invertido en años precedentes– a partir de variables económicas, como el nivel de renta, y políticas, como el comportamiento electoral.

No es pot negar la sinceritat del candidat de CiU, Ramon Tremosa. Ho pot dir més alt però no més clar: ell prefereix que el PP governi Espanya. Amb una única declaració Tremosa ha desballestat l’estratègia de la campanya de CiU, basada en afirmar que PP i PSOE són el mateix, i arribant fins i tot a especular sobre pactes secrets entre PSC i PP. Tremosa ho deixa clar, ell s’estima més que el PP governi a Espanya i que CiU ho faci a Catalunya. Al cap i a la fi, CiU i PP sempre que els ha convingut han arribat a acords. Llegiu les declaracions del candidat Tremosa al diari La Razón. I aquí sota hi trobareu el resum gràfic proporcionat pel diari Avui.

“Quiero agradecer de corazón el apoyo del pueblo de Arrasate; el cariño, apoyo y calor que está mostrando la gente anónima con mi madre y mis hermanos. Quiero agradecer el apoyo de los socialistas. Mi padre murió por defender la libertad, la democracia y las ideas socialistas. Era un hombre valiente que ha dado la cara y los que lo han matado son unos cobardes. Unos cobardes sin cojones. Pero sobre todo pido un cosa: y es que el asesinato de mi padre no sea manipulado por nadie. Eso no lo vamos a tolerar. Yo, mi madre, todos iremos a votar. Los que quieran solidarizarse con nuestro dolor, que acudan masivamente a votar el domingo. Para decir a los terroristas que no vamos a dar ni un solo paso atrás. Son unos hijos de puta”. SANDRA CARRASCO

Diumenge passat a causa de la campanya i d’una inoportuna grip no vaig poder actualitzar el meu diari. Avui, a set dies de les eleccions es tracta d’agafar forces per a l’esprint final de campanya. Dilluns, el segon debat de televisió i dijous omplir a vessar el Palau Sant Jordi seran els punts culminants de la setmana. Dissabte, reflexió. I, diumenge, a votar!

Són moltes les coses a comentar. La munió d’enquestes que ens ofega, que es pot resumir dient que el PSOE va per davant amb un avantatge mínim. Divendres, Gabriel Elorriaga, secretari de Comunicació del PP desvetllava l’estratègia conservadora: “Tota la nostra estratègia està centrada en desanimar els votants socialistes. Sabem que ells mai no ens votaran. Però si podem sembrar prou dubtes sobre l’economia, la immigració i les qüestions nacionalistes, llavors potser es quedin a casa”.

Les paraules de Gabriel Elorriaga recollides per Leslie Crawford a les pàgines del Financial Times confirmen el que sempre hem dit: el resultat de les eleccions depèn en gran mesura del grau de participació. El PP manté mobilitzat el gruix del seu electorat i ha xifrat les seves esperances en el desànim dels progressistes. Si participen menys o si dispersen el seu vot, el PP podria guanyar les eleccions.

La Joventut Socialista de Catalunya ha preparat un informatiu de ficció donant la notícia de la victòria del PP. No us el perdeu!

Sobre els riscos de la victòria del PP podeu llegir l’article del President Montilla publicat avui mateix al diari AVUI i el meu article publicat dijous passat a ABC. Avui no us podeu perdre l’entrevista a Zapatero publicada per La Vanguardia i l’entrevista a Carme Chacón publicada a El Periódico de Catalunya.

Divendres es va celebrar el debat entre els cinc caps de llista de Barcelona a TV3 moderat per Josep Cuní. Va ser un debat distès i educat del que Carme Chacón va ser sortir molt ben parada precisament perquè anava molt ben preparada. Tots els altres la prenien de referència i ella va saber defensar molt bé els nostres plantejaments. Tots li troben pegues a Zapatero però tots (llevat del PP) voldrien entendre’s amb ell. Clar que per això primer caldrà que els socialistes guanyem les eleccions, com la Carme els anava recordant oportunament.

El debat cara a cara celebrat dilluns va tenir una audiència rècord. Totes les enquestes post-debat coincidien en assenyalar Zapatero com a vencedor en un combat força equilibrat. Rajoy va mostrar la seva cara més negativa i insultant. Hi ha qui va pensar que Zapatero hauria d’haver estat més contundent en alguna resposta, particularment quan Rajoy va acusar-lo d’anar contra les víctimes. Potser així va quedar més clar qui està disposat a tot per tal d’esgarrapar algun vot. Demà se celebra el segon i definitiu debat que sens dubte aixecarà també moltíssima expectació.

Us recomano un article de Salvador Cardús en el que s’indigna davant la nova mostra de sucursalisme d’Artur Mas reclamant canvis en la política catalana a partir del seu eventual suport a Zapatero després de les eleccions.

Sobre temes internacionals us recomano els articles sobre la situació a Kosovo i la posició de la Unió Europea de Pascal Boniface, Agustí Colomines, José Ignacio Torreblanca, Bernardino León, Jordi García Petit i Pere Rusiñol. I finalment us recomano l’article de Jorge Castañeda sobre la transició que es pot obrir a Cuba després de la renúncia de Fidel Castro a seguir dirigint el país.

En els dies que falten no val a badar, només una àmplia victòria a Catalunya assegura la continuïtat de Zapatero. Per nosaltres no quedarà!

“Perles” del programa Polònia emès el 21 de febrer, resum crític realitzat per Núria Iceta, tot seguit trobareu les del 28 de febrer (podeu trobar-les totes aquí)

LES PERLES DEL 21 DE FEBRER (per ordre d’aparició)
- Franco, fan dels “cara a cara”… al sol… que cabrooon.

- Maleni (y su pamela) i ZP inauguren (vull dir, entrada en funcionamiento) de l’AVE. El tren surt puntual i fora de la finestra, la Chacón, qué apañada, com corre, per donar-li al Jose el boli bic que s’ha deixat. I així fins a Atocha: Qué, necesitamos tensión, eh!

- L’enquesta dels candidats: l’estat de les infraestructures. Chacón: no sé com estan perquè visc a Madrid i vaig amb cotxe oficial; Duran: en dues paraules in-dignant; Ridao: que si la llei això, que si la llei allò; Nadal: estem a la cua “de Espanya” i “de Europa”; Herrera: volem el bicing per tot Catalunya.

- Carod espera al President per inaugurar una escola: “Perdonin que arribi tard, estava amb un grup d’immigrants”: Carod: “Els latin-kings?” Montilla: “No, els marro-quins. Quina cabòria toca inaugurar ara?” La campanya provoca estralls en la nomenklatura: el CEIP Carme Chacón, el Pavelló Olímpic Joan Ridao de Cubelles, l’autovia Joaquim Nadal, el parc Joan Herrera, la comissaria Joan Saura, etc, etc.

EL MILLOR
- Aguirre i el seu col·le català: “Ya me estoy imaginando en las clases… Buenos días, yo ser Espe. El català és un dialecte que se imposa a Catalunya, fracció d’Espanya, per ordre del President del Gobiernu, Montilla, i per culpa seva el castellà està en perill d’extinció… I per demà los pronoms Gallardón, o sea, febles.” Rajoy pregunta: “El dictado no podría ser en castellano?” I no sé perquè, però n’Acebes i en Rajoy parlen català: El català correcte a Polònia! Rara, però bona.

EL PITJOR
- Els efectes del porret de ZP i Clos (que s’adreça a uns tals Carme Cachón i PetaZé)

ARXIU HISTÒRIC
- Losantos matxacant Déu perquè no s’ha atrevit a dir que la unitat d’Espanya és un “bien moral”: “usted es un blando” [sembla que els bisbes sí que s'hi atreveixen, nor?]

SOM UNA CLONACIÓ
- Dolors Nadal: una altra que diu que està llegint Solitud, mmmm [no trobeu que la clon té un punt Chus Lampreave?]

LA PICADA D’ULLET
- ZP repeteix a micro obert allò de que “necesitamos tensión” i Soler l’adverteix. Però, ell, tan tranquil: “No hay problema, hombre, en Catalunya me van a votar igual”

SURREALISTA
- ZP té lligat al peu al pobre Artur [no, no, no serem moguts!]

MALAGUANYAT
- El Conseller Maragall passa examen davant els mestres en vaga [i això que el tema té tela]

LA NOVETAT
- Fidel Castro (o el que queda d’ell) i el que li mou els fils (Chávez)

- Infanta Elena enganxada al seu amic esquiador. El Príncep (fent punt de mitja!): “Jopeta, cada vez que intentamos separar a Elena de alguien hay problemas”. I la Reina, a lo suyo: “Estamos muy contentos, gracias”

LA IMATGE DE LA SETMANA
- Duran i Lleida a l’hospital llegint l’Hola. Va per tu, Antoniu. Atenció a l’advertiment de Mas, als peus del llit: “No és or tot el que lluu, democristià”

EL DIÀLEG DELS PRESIDENTS PUJOL I MARAGALL
El President Pujol s’està fent la maleta…
JP: Pasqual, que això ja està gravant!
PM: Espera’m, eh, no comencis.
JP: És que està al lavabo i triga molt, perquè s’emporta l’ordinador per fer els seus articles, i així surten és clar.
JP: Mira, jo vaig fent. Catalans, per fi ha arribat l’AVE. Oe, oe, oe, oe! I evidentment ha vingut la Magdalena Álvarez a inaugurar-ho… a casa meva només coneixíem dues magdalenes: la Álvarez, i l’Ortiz. A l’una me la menjaria tota, les Ortiz no m’agraden. Bé, jo ja he comprat el bitllet i estic fent la maleta… Mira, tot això, per exemple, són lectures pel viatge, pel viatge en taxi fins a Sants, és clar.
PM: Pujoooool, i si ara demano el vot per Iniciativa?
JP: Pasqual, hi ha preguntes que no es poden contestar. És com si algú em pregunta, què t’estimes més, Catalunya o les galetes Birba. En fi, Visca Catalunya! Pasqual, estàs com un tren!
PM: Què vols dir, que estic bo?
JP: No, que arribes tard!
PM: Que cabrooon!!!

[Serrat versiona L'Estaca]
L’avi Serrat ja m’ho deia
Nen, fes-te del PSC
I així la cançó protesta
t’anirà la mar de bé.
Si em truquen els socialistes
Estiro el coll per cantar
Amb en Bosé i en Sabina
Som el trio la-la-la

[Llach versiona Paraules d'amor]
Però així estàs venut
A l’or del PSOE
A mi em mola més
ser un independent
Protesto de tot el que em dóna la gana
I així em va darrera tot el Parlament

[Serrat versiona El bandoler]
Noooo fotem
O Rajoy o Zapatero
És millor tenir-ho clar
Els demés cero patatero

[Llach versiona Ara que tinc 20 anys]
Jo ja no tinc 20 anys
No estic per fer cançonetes
Aneu-vos-en a fer punyetes
Tu i els teus fotuts companys
Sóc el cantant integral
[Serrat] D’Esquerra o d’Iniciativa
De les causes col·lectives
Sóc el gran defensor!

[Serrat versiona La Gallineta]
No si jo no et dic que nooo
Però és millor el que faig jooo
Tinc molt més èxit que tuuu
També a Amèrica del suuud

[Llach versiona Cada loco con su tema]
Porque cantas castellano
I a mi això em dóna per l’anus
Jo vaig a l’Alguer, a Gandia
i potser Andorra
I a tu et veig a Eurovisió

[La lluita acaba amb tots dos versionant el Diguem no de Raimon i l'enemic comú sembla que els uneix]
No, jo dic no, diguem, noooooo
No és pas meva aquesta cançóoooo

KA FORT
- Clos apareix cremat al despatx de Chacón. Són els efectes colaterals de la seva dislèxia. Allà on em Manual del Candidat diu “abraçar” nens, el molt bèstia ha entès “abrasar” nens, amb llançaflames i tot. I també s’ha emportat un pensionista de records de la seva visita a una residència d’avis, en comptes de deixar un bon record de la seva visita.

EL DIÀLEG DELS PRESIDENTS PUJOL I MARAGALL
Pujol li està dictant a Maragall els textos per al segon volum de les seves Memòries.
JP: Quan vaig fer 51 anys, …
PM: Portes sis paraules, jo crec que amb això no omples el segon volum.
JP: M’he d’enrotllar més oi?
PM: Home, a tu això no et costarà molt!
JP: M’estàs dient pesat? Això no m’ho dius a la cara!
PM: T’ho dic a la cara i aquí mateix, i si vols fem un cara a cara, com de presidents.
JP: Sí, com el Rajoy i el Zapatero.
PM: Ara sí? Quan eres President no volies perquè em tenies por.
JP: Por? Llàstima tenia per tu. Ara veuràs. Comença el que tingui més edat. O sigui jo, per poc però jo.
PM: Vale, doncs trio el lloc. Jo em poso aquí i tu una mica més cap allà, una mica més…… [queda fora de càmara]
El gag acaba amb dos extres, Riado i Herrera, que encara busquen una mica d’atenció pel seu cara a cara. Els dos expresidents no triguen gaire a quedar-se clapats. Visca Catalunya!

ZW núm. 118 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí. Al final hi trobareu el ZW 119.

Amb la proximitat de les eleccions generals, els moviments ciutadans mobilitzats pel vot i des de l’esquerra semblen prendre força. Us en presento dos.

No Nos Resignamos. Una iniciativa ciutadana per a que el canvi avanci que pretén propiciar la participació activa a les eleccions mitjançant un vot a les esquerres que s’impliqui en la demanda de les transformacions polítiques i socials igualitàries i llibertàries més urgents. Des del seu espai, impulsen campanyes diverses i accions com la difusió d’un manifest al qual adherir-se, enganxines “para que el cambio avance” al voltant de diferents temes, o vídeos com “Así sería un gobierno de Rajoy” o “Para que el cambio avance”.

Des de la creació d’aquesta associació l’any 1996, les iniciatives promogudes han estat diverses i nombroses sobre diferents qüestions (des de la sanitat, a l’avortament…). Pretén una mobilització ciutadana electoral, però també reivindicativa i exigent, que impulsi una profundització dels canvis polítics i socials necessaris, on vèncer la dreta a les urnes és un requisit fonamental.

No Vamos a Ser Menos. La campanya “No vamos a ser menos”, promoguda des d’Andalusia, és un clar exemple de la mobilització compromesa. Una crida a la participació democràtica, al vot com a acte de voluntat no com a conat d’intenció, ja que “no votar significa ser interpretat no com un vol ser interpretat, sino de qualsevol manera. No votar és deixar que qualsevol pugui parlar pel teu vot sigui quin sigui.” Una plataforma oberta a la participació que compta amb un bloc específic, un Manifest per adherir-se i difondre entre la ciutadania i la col·laboració, entre molts altres, de David de Ugarte.

ZV (Zona Vídeo). Telúrica TV, televisió a Internet sobre la qual us parlava en el ZW86 i que es va crear en el 2006. Actualment compta amb més de 800.000 televidents únics al mes i els seus vídeos es troben entre els 5 més vistos a YouTube en espanyol. Emet el seu primer programa diari en vídeo (“vídeo blog”) sobre cibercultura i Internet, de dilluns a divendres, a partir de continguts diversos dels posts més llegits entre la xarxa de blocs en espanyol.

ZW núm. 119 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

Vídeopolítica per a la participació

A una setmana de la cita amb les urnes, animar el ciutadà a exercir el seu dret al vot és i ha estat un dels objectius de campanya, tant dels partits com de diferents moviments i associacions, independentment del sentit del vot. Els vídeos han estat una de les eines de comunicació més efectiva en aquesta línia. Us presento alguns:

Particicipa, votis el que votis
“Vota con todas tus fuerzas”
Un dels vídeos de la campanya electoral del PSOE, on un fill recorre molts quilòmetres en cotxe per poder acompanyar la seva mare a exercir el dret al vot (encara que aquest sigui per al PP).

Promovent el vot laic
Vot “laic”. Vot en consciència
El vídeo del “Moviment Laic i Progressista” que demana el vot laic, el vot en consciència.

Vota…progressista
“Así sería un gobierno de Rajoy” ; “Para que el cambio avance”.
Els vídeos de la plataforma ciutadana No Nos Resignamos que demanen el vot per a l’esquerra.

Sí Podem, llatí
“Exprésate, Vota!”
Promogut per Canal Latino TV, anima al vot a aquells ciutadans que configuren la gran comunitat llatina a Espanya i que estan en situació de poder fer escoltar la seva veu.

No et quedis a casa, perquè votar és important
“No Vamos a Ser Menos”

I si vols aprofundir en el tema i veure altres vídeos similars, aquí van aquests dos de les pasades eleccions municipals del 27 de maig de 2007: BVOTA i 4 Joves i un sopar.

No cal dir que la nova tanca de la nostra campanya m’entusiasma. El missatge no podia ser més clar: si tu no hi vas, ells tornen. El dia 9 de març els electors i electores decidiran.

Pels socialistes catalans es podria dir que la campanya de veritat va començar ahir, amb el míting celebrat a La Farga de L’Hospitalet. Amb Celestino Corbacho, José Montilla, Felipe González, Carme Chacón i José Luis Rodríguez Zapatero. Va ser un acte impressionant que va reunir més de 10.000 persones i va començar a generar l’onada que ha de contrarestar el tsunami integrista impulsat pel PP. Aquí sota trobareu una foto del míting.

No tinc la transcripció del discurs del candidat socialista a la presidència del Govern d’Espanya. Però sí que us puc oferir la intervenció de Zapatero al míting socialista de Vistalegre i l’entrevista al president del Govern que divendres i dissabte li feia Enric Hernández a les pàgines d’El Periódico de Catalunya. També és molt interessant el reportatge sobre el candidat Zapatero que apareix avui a El País.

En tota contesa electoral es produeixen crítiques sobre el caràcter negatiu d’algunes campanyes i sobre el predomini del vot anti. No comparteixo aquestes crítiques quan es formulen amb caràcter absolut i generalitzat. Els partits –al menys el meu– es presenten a les eleccions amb propostes positives i programes molt complerts –tant que de vegades es fa feixuc llegir-los–. Veieu sinó el programa electoral del PSOE, el pròleg de Zapatero que l’encapçala i el programa electoral del PSC. Tampoc no comparteixo la condemna sobre el vot anti. Si ens haguéssim pogut estalviar els anys Aznar… El que és trist és trobar-se gent després d’unes eleccions dient “si hagués sabut que aquests guanyaven hagués anat a votar o hagués votat diferent”. Això sí que és trist. Perquè, en efecte, “no es lo mismo”, no és el mateix.

Tampoc no entenc els que critiquen la tensió en campanya. La tensió és mobilitzadora i crida a la participació, i unes eleccions amb baixa participació són mostra de democràcia de baixa intensitat. Per tant no es pot confondre la crispació amb la tensió. Aquí també hi ha una diferència entre el PP i els progressistes, no és el mateix provocar crispació a llarg de quatre anys per dificultar l’acció d’un govern, que tensionar una campanya electoral per promoure la participació.

És clar que les enquestes que s’han anat publicant recentment potser ajudaran a la creació d’un clima electoral mobilitzador. Per a molta gent, la percepció que el PP podria guanyar o que el PSOE podria guanyar pels pèls és un motiu de reflexió.

Especial preocupació i interès ha aixecat l’enquesta del CIS. Ens ho expliquen Carlos E. Cué i Anabel Díez a El País. La raó de l’interès és el prestigi del CIS del que ens en parla José Juan Toharia en el seu article. Cal tenir present que l’enquesta del CIS es basa en 18.221 entrevistes personals (no telefòniques) i, per tant, és una mostra més important que cap altra i empra una metodologia molt afinada. El treball de camp es va produir entre el 21 de gener i el 4 de febrer. En resum el CIS prediu un suport del 40,2% al PSOE i un 38,7% al PP, només un punt i mig de distància! En escons el CIS preveu que el PSOE n’obtindria de 158 a 163, mentre que el PP n’obtindria de 153 a 157. IU-ICV n’obtindria 5 o 6, CiU n’obtindria 10, el PNB n’obtindria 7 i ERC n’obtindria 6.

Els pronòstics de l’enquesta del CIS no són gaire diferents dels que han fet altres enquestes. Per exemple, l’enquesta d’Ipsos publicada el dia 12 pel diari Expansión (PSOE 41,1% i PP 39,8%, és a dir, només 1,3 punts de distància!).

Avui mateix es publiquen dues enquestes importants, la de l’Institut Noxa a La Vanguardia, que atorga un 43,1% al PSOE i un 39,1% al PP; 165 escons al PSOE i 152 al PP, reduint la diferència en escons que es va produir el 2004 (164 a 148), i la d’Obradoiro de Socioloxia a Público, que atorga un 42,6% al PSOE i un 40,1% al PP; 162 escons al PSOE i 160 al PP, només dos escons de diferència. Ufff! Jo ja fa quinze dies que vaig alertant sobre aquest risc. Una menor participació que el 2004 i una menor mobilització de l’electorat socialista podrien produir una amarga sorpresa.

A Catalunya, La Vanguardia atorga 23 escons al PSC, 10 a CiU, 7 al PP, 5 a ERC i 2 a ICV-EUiA. L’enquesta de Público atorga 24 escons al PSC, 9 a CiU, 8 al PP, 4 a ERC i 2 a ICV-EUiA. Fixeu-vos-hi bé que, tot i donar un bon resultat al PSC a Catalunya, la distància entre PSOE i PP a tota Espanya és molt minsa. Això demostra fins a quin punt és important el resultat que els socialistes obtinguem a Catalunya per tal de garantir la continuïtat de Zapatero i barrar el pas a la dreta extrema que dirigeix avui el PP.

Us recomano com sempre l’atenta lectura dels anàlisis dels responsables d’ambdues enquestes, Julián Santamaria i José Luis de Zárraga. I, al final, també com sempre, la clava Toni Batllori quan dibuixa dos partits que estan empatats però una significativament millor valoració d’un dels dos candidats. Trobareu els ninots aquí sota.

Com els aspectes econòmics prendran molt de relleu en la campanya, us recomano la lectura de l’entrevista a Pedro Solbes que avui li fan Manel Pérez i Mariano Guindal a La Vanguardia i l’article de Joaquín Almunia sobre la situació econòmica europea. és una dels temes en que al PP se li veu molt el llautó. Ens alerten sobre l’atur del mes de gener (8,4%), oblidant que quan ells governaven era de l’11%. Obliden també que ara treballen més de 20 milions de persones, mentre que quan ells governaven eren 17 milions i mig. Obliden que quan ells governaven hi havia dèficit, mentre que ara tenim un superàvit superior al 2%. Obliden que quan ells governaven el Fons de Reserva de la Seguretat Social era de 15.000 milions d’euros mentre que ara és de 51.000 milions d’euros. Obliden que ells van congelar el Salari Mínim Interprofessional mentre Zapatero l’ha fet pujar fins als 600 euros i s’ha compromès a aixecar-lo fins als 800 euros. Obliden que Zapatero ha pujat més les pensions en quatre anys que ells en vuit anys. O que ha invertit en infraestructures el doble que quan ells governaven. No és el mateix.

La campanya del PP ha seguit centrada en els temes clàssics de la dreta més extrema: immigració i seguretat. Volen provocar divisió, però sobretot volen que s’oblidi la seva gestió al respecte. ¿O és que no recorden que mentre governaven es van produir 257.441 expulsions d’immigrants irregulars, mentre el govern Zapatero n’ha impulsat 341.726? ¿O és que no recorden que mentre governaven es van detenir 221 persones vinculades a les màfies de la immigració il·legal mentre el govern Zapatero n’ha realitzat 1.821? ¿Com és possible que acusin a Zapatero d’haver fet un procés de regularització mentre ells en van impulsar cinc? ¿O que oblidin que acceptaven bitllets d’autobús com a documents acreditatius de residència? ¿Per què no diuen que amb la regularització de 700.000 immigrants que va fer Zapatero –regularitzant els immigrants il·legals que havia deixat entrar Aznar– hem assegurat el nostre creixement econòmic i hem pogut pagat les pensions d’un milió de persones? ¿Com és possible que ara defensin un contracte d’integració que quan va ser proposat l’any 2006 per Artur Mas van titllar de disbarat?

I parlant de seguretat, ¿Com és que no recorden que van retallar les plantilles dels Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat en 10.000 membres? ¿És que no saben que avui n’hi ha 17.000 més que quan ells governaven? ¿Com és possible dir que el terrorisme està més fort que mai a Espanya si en aquesta legislatura s’han produït 4 morts per terrorisme i en l’anterior 235? El problema és que per no recordar no recorden ni que Mariano Rajoy va ser Ministre de l’Interior (2000-2002). Precisament en els anys en que es produïen les infraccions penals més greus (23.5 l’any 2000, 25.5 l’any 2001 i 25.6 l’any 2002 contra 22.3 el 2005, 21.7 el 2006 i 21.7 el 2007 –delictes per cada 1.000 habitants) i el màxim nombre d’homicidis i assassinats (3.09 l’any 2000, 3.13 el 2001 i 3.23 el 2002, contra 2.87 el 2005, 2.75 el 2006 i 2.49 el 2007 –homicidis i assassinats per cada 100.000 habitants) Per cert, també ho va ser d’Administracions Públiques, d’Educació i Cultura, Portaveu, Ministre de la Presidència i Vicepresident del Govern. És una llàstima que ningú no recordi res del que va fer. Llevat dels escandalosos comentaris sobre el Prestige “son como cuatro hilillos de plastilina”.

Sobre immigració us recomano que llegiu els articles de Jordi Sánchez, Lluís Foix, Josep Oliver, Enric González i Javier Pradera. Sobre els silencis i els oblits de Rajoy us recomano aquest article de Remei Margarit. I sobre el terrorisme i la campanya no us podeu perdre l’article de Joan Tapia.

Rajoy també s’ha embrancat en la defensa de la rebaixa de l’edat penal… als 12 anys! No importa que tant el 1995 i el 2000 el PP estigués a favor de la majoria d’edat penal als 18 anys, avui tot s’hi val per generar por i intentar esgarrapar vots al preu que sigui. Llegiu al respecte l’editorial d’El País i l’article de Joan Josep Queralt.

La campanya del PP també ha cercat exacerbar divisions sobre temes lingüístics. La política del PP, confessat pel propi Rajoy en l’entrevista que li va fer El Periódico de Catalunya, pot conduir a la segregació lingüística, és a dir, a la separació dels nens en aules distintes per motiu de llengua. Contra aquest intent no us podeu perdre un formidable article de Manuel Rivas.

També podeu trobar interessant l’article de Tomàs Delclós sobre el paper d’internet en la campanya electoral.

Aquesta setmana el President de la Generalitat ha anat a Madrid per explicar què n’espera del nou govern d’Espanya. Va resumir els objectius de Catalunya per a la propera etapa en un il·lustratiu decàleg: 1. Nou sistema de finançament. 2. Consorci entre l’Agència Tributària de Catalunya i l’Agència Estatal d’Administració Tributària. 3. Agilització dels traspassos de competències previstos a l’Estatut. 4. Aplicació rigorosa de l’Estatut en matèria d’inversions de l’Estat a Catalunya. 5. Traspàs de Rodalies i execució del Pla d’Inversions. 6. Nou model de gestió de l’aeroport de Barcelona. 7. Participació efectiva de les Comunitats Autònomes en la definició de les polítiques sectorials de l’estat. 8. Reforma del Senat d’orientació federal. 9. Reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial. 10. Defensa i promoció per part de l’Estat de totes les llengües espanyoles. Crec que és molt important llegir íntegrament la intervenció del President Montilla a Madrid. La Vanguardia li va dedicar també un interessant editorial.

I mentre el president Montilla treballa per defensar els interessos de Catalunya, Artur Mas, com sempre, amb la seva obsessió de guanyar als despatxos de Moncloa allò que no va obtenir en el Parlament de Catalunya, la seva investidura com a President de la Generalitat. Mai una obsessió personal havia portat a l’exigència de subordinar la política catalana a la política espanyola! Ara ja sabem què vol dir per Artur Mas el dret a decidir: que Zapatero decideixi. Després de 30 anys acusant el PSC de sucursalisme, Artur Mas pretén convertir la presidència de la Generalitat en moneda de canvi. Llegiu al respecte els articles de Jordi Sánchez, Mar Jiménez i Toni Soler.

I mentre al Vaticà aclareixen (és un dir) que l’existència o no de l’infern depèn de l’opinió de cada Papa (qui sap si amb efectes retroactius…) la deriva integrista de part de la jerarquia catòlica espanyola, la seva immoderada apetència per recuperar poder temporal i la seva deshonesta intervenció en la campanya electoral segueixen fent córrer rius de tinta i han reobert el debat sobre l’aconfessionalitat de l’Estat i el caràcter laïc de les institucions. Podeu llegir al respecte els articles de José Antonio González Casanova, Enrique Gil Calvo, Juan Carlos Rodríguez Ibarra i Adolfo García Ortega.

Per acabar us recomano l’article d’Antonino Martínez Serendeses sobre l’esgotament del model d’AENA, l’article de Ricard Aymerich sobre els reptes de l’educació a Catalunya, l’article de Xavier Bru de Sala demanant canvis a TV3, la reflexió de Jordi García-Petit sobre nació i Estat, l’exigència de defensar la vigència l’Estatut de Carles Viver Pi-Sunyer, els articles sobre les tensions en el sistema sanitari de Carme Valls i Vicente Ortún i la reflexió de Felipe González sobre el paper de les dones en la societat del coneixement.

Com comprovareu avui no tinc temps ni esma per parlar de política internacional. Sens dubte la notícia és la declaració unilateral de la independència de Kosovo que s’acaba de produir i segueix viva l’atenció sobre les primàries del Partit Demòcrata i la preparació de les eleccions generals a Itàlia el proper mes d’abril. Sobre la política nordamericana us recomano un lloc web imprescindible Real Clear Politics.

Finalment no em puc estar de celebrar l’aparició de la nova edició actualitzada del llibre de Luis Moreno “La federalización de España. Poder político y territorio”, editat per Siglo XXI. La setmana vinent, quan ja tingui entre les mans el llibre “Una idea de Catalunya” promogut per Jordi Font i la Convenció pel Futur, i que compta amb una col·laboració meva, us en parlaré més extensament.

Com diumenge que ve ja estarem en campanya, i concretament jo seré a Reus, no sé com anirà l’actualització del Diari. Caldrà que esteu atents i atentes!

PD.: Tot i que ja li vaig fer arribar a través del nostre comú amic Josep Sánchez Lliure una abraçada, no vull oblidar enviar-li des d’aquí a Josep Antoni Duran Lleida un desig de ràpida reincorporació a la campanya!

“Perles” del programa Polònia emès el 14 de febrer, resum crític realitzat per Núria Iceta (podeu trobar-les totes aquí)

MALAGUANYAT
- Per curtas, la segona aparició de la Reina Sofia (què gran que ets) per rebre el rei en Jaume i la reina Violant, totes dues parlant igual, boníssim. Volem méeeeees

KA FORT
- Gorka, alias Churri sembla que està a la presó i que els seus familiars el van a veure. Però no, és al revés!!! Els empresonats són els familiars i només Gorka està al carrer: “No té preocupes, Churri, algún día te detendrán a ti también.”

EL DIÀLEG DELS PRESIDENTS PUJOL I MARAGALL
JP: Ara és quan el Benjumea li diu al Peris…
PM: Vols callar! Ei, que si em gravo el Cor no és perquè me l’expliquis sinó per veure’l després!
JP: És que m’avorreixo perquè ja l’he vist.
PM: Doncs ves a donar menjar els coloms o a visitar obres, que n’hi ha moltes per aquí els voltants. Ai! Catalans, des de la nostra pacífica llar, estic seguint els capítols del Cor i em venen al cap molts dubtes.
JP: Doncs si vols jo te’ls contesto.
PM: Dubte número 1: si l’Adrià està mort, com és que surt cada dia al principi per dir el número del capítol? O és que el Peris va cada nit al cementiri a gravar una psicofonia?
JP: Perquè si un dia té el nas tapat, com ho fan perquè no es noti?
PM: Els morts no es constipen.
JP: Ah no, que no fa fred al Més Enllà? Doncs perquè enterren els morts vestits?
PM: Segon dubte: Perquè van marxar de Sant Andreu a Sants i ara han tornat? Perquè no van anar a un altre barri, no sé, al Carmel? Que tenien por dels esvorancs? Que no es volen ficar en política?
JP: Això és culpa dels socialistes.
PM: Això és culpa de la crosta nacionalista. Tercer dubte: Perquè fem eh, eh, eh, després de cada dubte, eh!?
JP: Doncs mira, diem Visca Catalunya i matem-ho aquí com faria qualsevol President que no tingués resposta.
PM: Visca Catalunya!
JP: Visca!
PM: Escolta, perquè quan agafes un carro del súper sempre hi ha una fulla d’ensiam allà, podrida, eh?

ZW núm. 117 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

Premi Enrique Padrós al Millor Bloc polític espanyol

Las Ideas.es ha impulsat l’entrega d’un premi al millor bloc polític espanyol en homenatge a Enrique Padrós, qui va ser membre d’aquest col·lectiu, i que va morir recentment. Els processos de selecció i votació van començar fa uns dies escollint als finalistes entre dues categories:
- Millor bloc escrit per un polític en actiu.
- Millor bloc polític escrit per un “no professional” de la política.

A la primera categoria, els tres blocs seleccionats han estat: Iñaki Anasagasti, Patxi López i Guillermo Fernández Vara. I, a la segona: Becario en Moncloa, Enrique Meneses, El gran Wyoming i Antoni Gutiérrez Rubí.

El guanyador de cada una es donarà a conèixer el proper divendres 22 de febrer en un acte que tindrà lloc a l’Ajuntament de la Vila de Madrid a les 12.30h. Sort a tothom!

P.D. Vull agrair als membres del jurat i als col·laboradors de Las Ideas que han votat i/o suggerit el meu nom com un dels candidats per guanyar aquest premi, com Marc Vidal o José Antonio Donaire, entre altres. Estic agraït i sorprès. Ser finalista suposa un element de motivació addicional per seguir compartint les meves reflexions. No és falsa modèstia si us dic que crec, sincerament, que qualsevol dels altres finalistes (i molts altres blocs que podrien haver-ho estat, dintre i fora de Las Ideas) es mereixen més aquesta distinció. El veritable premi per a mi és la vostra lectura i confiança diàries. Gràcies.

ZV (Zona Vídeo). Eleccions ’08 a RTVE i YouTube. Fins al 28 de febrer, els ciutadans que ho desitgin poden pujar a aquest espai les seves preguntes, dirigides als diferents candidats, i votar per aquelles que considerin més interessants. A la selecció final es tindran en compte aquelles que hagin rebut més suport per part dels usuaris.

Avui hem presentat una nova tanca publicitària de precampanya i un nou lloc web. Trobareu la tanca aquí sota i, més avall, podeu clicar per accedir al nou web.

Llegiu la intervenció de José Luis Rodríguez Zapatero al míting socialista de Vistalegre. Podeu accedir al Programa Electoral del PSOE i al pròleg de Zapatero que l’encapçala.