Comença l’esforç electoral del PSC

Avui l’actualització setmanal del meu diari a internet se centra novament en els arguments polítics de cara a les eleccions que celebrarem d’aquí a sis setmanes, i per això he decidit transcriure l’important intervenció de Pere Navarro davant el Consell Nacional del PSC en el que s’han aprovat les candidatures socialistes a les eleccions (trobareu la fotografia dels tres primers candidats per Barcelona: Pere Navarro, Maurici Lucena i Núria Parlón, i la meva samarreta amb el número 11). En la pàgina web del PSC trobareu un resum de la intervenció de Pere Navarro i sengles documents en format pdf amb el seu discurs i les candidatures aprovades. Després hi trobareu una selecció d’articles sobre política catalana i una encara més breu selecció d’articles sobre altres qüestions que han estat presents en el debat públic d’aquesta darrera setmana. Aprofito per recordar que gairebé cada dia recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives.

Intervenció de Pere Navarro en el Consell Nacional un cop aprovades les llistes del PSC al Parlament

Vull agrair en primer lloc, molt sincerament, el recolzament que han rebut els companys i companyes que m’acompanyaran a les llistes de les diferents circumscripcions a les eleccions del Parlament de Catalunya. També vull aprofitar per expressar-vos el meu profund agraïment a les companyes i companys que ens han acompanyat, fins ara al Parlament realitzant una feina inestimable per al conjunt del nostre projecte. Gràcies companys pel vostre esforç, per la vostra dedicació i per tanta feina ben feta.

Sempre he entès la política com un repte compartit i col·lectiu. El vostre recolzament ens dóna la força per fer una gran campanya electoral. Res d’això tindria sentit per a mi, sense un partit darrere i sense un grup de companys i companyes que des d’avui mateix m’acompanyaran en aquest camí.

Però sobretot, res d’això no tindria cap sentit si no tinguéssim molt present que hi ha milers i milers de ciutadans i ciutadanes que esperen raons, motius i propostes per donar-nos la seva confiança. Us asseguro que les trobaran, aquest és el meu compromís i el dels companys i companyes que des d’avui m’acompanyen en aquest repte històric pel projecte socialista català.

Com ja sabeu, fa molts anys que formo part d’aquest gran projecte, i mai, mai, mai, ni com a militant de base de la joventut socialista, ni com alcalde de la quarta ciutat del país, he cregut en els líders messiànics, ni en les propostes messiàniques.

Sóc una persona a qui li agrada tocar de peus a terra. Disposada a liderar, però conscient que sense la complicitat i el concurs de la resta de la societat res del que faci no tindrà sentit.

Hem sentit els darrers dies a Artur Mas dir que ara és el moment que tots estiguin amb el President. Diuen els seus col·laboradors, els seus seguidors a les xarxes socials, els seus lemes de precampanya: “Tots amb el President”…

No companyes i companys, no és això el que necessita avui el país. El país fa dos anys que no necessita que tots estiguin amb el President, sinó que el President estigui amb tots i cadascun dels catalans i les catalanes. Tenir un president de tots, que és molt diferent!

¿O és que hem d’estar tots amb un president que ha fracassat, en només dos anys en els tres principals reptes que s’havia marcat per aquesta legislatura? 1) La recuperació econòmica. 2) La cohesió social. 3) El pacte fiscal.

¿Pot el poble de Catalunya estar per seguir un profeta que anuncia un pacífic camí cap a la independència, quan no ha estat capaç ni tan sols d’aconseguir una posició única en matèria fiscal entre les forces polítiques del seu país? ¿Podem estar tots amb un president que comet la irresponsabilitat de dir que farà una consulta dins o fora de la llei? ¿Podem, llavors, estar tots amb un President que no és sincer, clar i transparent amb els seus anhels, amb el seu camí i el seu rumb per a Catalunya i els catalans?

M’explico…Fa poques setmanes, al debat de política general el president ho va fiar tot a la celebració d’un referèndum dins o fora de la llei.

Doncs bé, en aquell debat ja tenia la majoria suficient al Parlament per convocar aquest referèndum, i no ho va fer, sabeu per què?

Perquè a diferència del PSC, que treballarà per una reforma constitucional que permeti, entre d’altres coses, que el poble català pugui decidir, el president tenia una altra convocatòria al cap, i no era la de la consulta, sinó la d’unes eleccions anticipades.

Unes eleccions que com s’està veient els darrers dies, només han fet que atiar l’enfrontament entre els extrems i no aportar ni una sola solució als problemes reals de la ciutadania. Unes eleccions que beneficiïn CiU però que perjudiquen i molt a Catalunya i la seva estabilitat.

Davant la falta de transparència, davant l’ús partidista de les institucions, davant el poc respecte per la política en majúscules, davant l’ús sense complexos del politiqueig de curta volada d’Artur Mas.

Jo dic PROU. Els socialistes diem PROU. Els catalans i les catalanes volem que diguin PROU el proper 25 de novembre.

Senyor Mas, sé que ni vostè ni el PP no volen parlar de res que no tingui a veure amb banderes o sentiments patris, però sàpiguen que el PSC denunciarà cada dia que mentre el seu ego messiànic creix i creix, hi ha més persones aturades, 250 persones perden la feina cada dia. Cada dia més de 30 famílies perden casa seva. Hi ha més pobresa i desigualtats, 250.000 catalans i catalanes no tenen cap ingrés. S’han destruït 152.000 empreses des què governa Mas.

Els serveis públics s’han retallat, i tenen menys qualitat, i alguns han deixat de ser gratuïts. Enguany les escoles han començat el curs, amb més alumnes i menys mestres. Les llistes d’espera per a intervencions quirúrgiques, han augmentat en un 42% en un sol any.

Gran paradoxa, el desplegament de l’Estatut ha estat pràcticament nul. S’han disparat els incompliments de tota mena, per part del govern del PP, soci preferent de CiU a Catalunya, com CiU ho ha estat del PP a Madrid. Han fet tot el contrari: sembla com si els interessés més treure profit polític del problema, que trobar solucions. Típic dels nacionalistes, s’alimenten dels enfrontaments, perquè són altres els qui en pateixen les conseqüències. Ens estem allunyant del model social dels països més avançats d’Europa, amb una política de retallades que colpeix els sectors més desfavorits i amb una política fiscal que només beneficia els rics.

Davant aquestes polítiques tant injustes que beneficien els poderosos i desatenen i obliden als que més ho necessiten; davant les polítiques que fan recaure els esforços principalment en les classes mitjanes mentre s’amnistia el frau dels veritablement rics, jo dic PROU, els socialistes diem PROU. Els catalans i les catalanes volem que diguin PROU el proper 25 de novembre.

Tampoc ens podem cansar de repetir dia rere dia que davant les agressions del govern del PP a la dignitat dels catalans i les catalanes, Artur Mas no té autoritat moral per parlar dels atacs del PP a Catalunya, mentre governa de forma conjunta amb Rajoy a la Diputació de Barcelona, a l’Ajuntament de Badalona, a l’Ajuntament de Castelldefels, a l’Ajuntament de Reus i ha aprovat els seus dos pressupostos amb Alícia Sánchez Camacho. Senyor Mas, als atacs del PP al nostre país no se’ls respon amb una declaració del seu portaveu mentre es continua pactant amb ells pel darrere.

Als atacs del PP a Catalunya es respon amb decisions de veritat, trencant els pactes que han permès que qui destil·la odi cap a la cultura catalana, controli, per exemple, l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona.Prou enganys president, prou enganys.

Per tant, comencem denunciant davant els catalans, aquest president irresponsable, aquest messies que ens assenyala una terra promesa, però que és incapaç de dir-nos, quan, com i en quines condicions ens hi vol portar… I davant de tot això, ¿quina és la nostra proposta?

Doncs de forma molt resumida, la nostra és una proposta clarament socialista i federalista, que podem resumir en tres punts bàsics i que desenvoluparem al nostre programa electoral:

1. Educació, Salut i polítiques de Benestar seran la nostra principal prioritat, sense dubtes ni matisos, sinó dedicant recursos, idees, enginy i molta imaginació. No volem una Catalunya a dues velocitats, on només pugui accedir als serveis públics aquell que se’ls pot pagar.

2. Reformar el nostre sistema fiscal perquè sigui just. Perquè hi contribueixi tothom que ho ha de fer Perquè paguin més impostos qui més té. Per poder fer unes polítiques també justes sota la premissa que qui més té ha de contribuir més.

3. Avançar amb tota l’ambició dels catalans i les catalanes en el nostre autogovern i molt especialment en el seu finançament, impulsant una reforma de la Constitució que suposi un acord federal entre Catalunya i la resta de pobles d’Espanya per avançar sense trencar.

Perquè no podem limitar-nos a denunciar la seva inoportunitat, hem de defensar la nostra posició amb tota claredat. Una posició que sempre ha estat clara, i ara encara ho ha de ser més. Ja ho he dit en moltes ocasions i avui ho reitero.

El nostre partit s’enorgulleix d’haver ocupat al llarg de la seva història una posició central en la política de Catalunya. En la defensa dels drets de les persones i davant dels poderosos. I també en una ferma defensa de la identitat del nostre poble, la nostra cultura, les nostres tradicions i la nostra llengua. Volem renovar la nostra històrica relació amb altres pobles d’Espanya. Per enfortir-la. I per aquesta raó, que ningú no en tingui cap dubte: no volem la independència.

L’altre dia, un amic em preguntava en una de les visites al territori que estic fent recorrent Catalunya : “Pere, con todo lo que está pasando desde la Diada, el PSC debe ser claro” I li vaig respondre el mateix que estic dient cada dia: Los socialistas no estamos ni por la independencia de Convergència ni por la españolización de los niños que el PP nos propone. Los socialistas apostamos por el pacto y el diálogo. Por la unión libre en la diversidad. Por una Catalunya en una España y una Europa federales. … Amigues i amics, amb la mateixa força, amb què ens oposem al nacionalisme separatista i temerari de CDC, ens oposem al nacionalisme separador, agressiu i autoritari del PP.

Que quedi clar que el vot del PSC és d’aquesta majoria de catalans, que no volen el xoc de trens que se’ns anuncia.

El vot del PSC, és el d’aquesta majoria de catalans i catalanes, que rebutja aquesta sobtada histèria d’uns.Com CiU, que proposa una ruptura, fins i tot en la il·legalitat. Però també dels altres. Com el PP, que anuncia, que l’evitaran sigui com sigui, fins i tot enviant un General de Brigada.

Els socialistes catalans serem exigents, però, amb la voluntat d’anar junts, de sumar, no de restar, dividir o trencar. Els federalistes defensem la unió lliure en la diversitat.

El socialistes volem un acord federal, sobre el qual els ciutadans i les ciutadanes puguin pronunciar-se en referèndum. Sí. És el que ens proposem fer en els propers anys. I amb la mateixa contundència que defenso que els catalans i les catalanes puguin decidir, com ja vaig dir, defensaré arribat el moment que els catalans i les catalanes diguin NO a la independència.

Nosaltres no estem per les ambigüitats. Direm el que pensem. Clarament, sense embuts. Direm la veritat. Ni jugarem amb els sentiments, ni jugarem amb els anhels del nostre país. El PSC farà una campanya neta i clara. Espero que m’acompanyeu amb totes les vostres forces en aquest repte i que lluiteu de valent contra els que, en comptes de proposar solucions, plantegen dubtes i generen desconfiança en la ciutadania.

Jo em comprometo a deixar-me la pell, però us necessito a tots darrere, ajudant, proposant, treballant. Us necessito perquè mai he entès la política com una altra cosa: un projecte col·lectiu que vol, en darrer terme, millorar la vida dels nostres conciutadans.

Sobre la campanya electoral del PSC us recomano que veieu el primer vídeo de precampanya presentat per Daniel Fernández.

Sobre la política catalana, les properes eleccions i el debat sobre l’encaix entre Catalunya i Espanya us recomano la lectura dels següents articles:

Ja fa dies que explico que, des d’una perspectiva federal, els processos de referèndum o consulta sobre la independència s’han de fer de forma acordada i dins de la legalitat, prenent com a referència el cas del Quebec en que ha quedat bandejada qualsevol actuació unilateral o il·legal. El Regne Unit i Escòcia segueixen aquest camí, com podreu comprovar llegint els següents articles: “Escocia votará en 2014 sobre su independencia” de Walter Oppenheimer, “El espejo escocés” de Lluís Bassets i “Referéndum sin tensión”, editorial d’El País.

Sobre la situació econòmica espanyola us convido a llegir: “¿Qué estamos dispuestos a cambiar en el sistema energético? El PSOE propone un nuevo modelo” de Jordi Ortega, “Rescate o tiro por la culata” de Xavier Vidal-Folch, “Un dato espeluznante y no es la prima de riesgo” d’Andy Robinson, “Lo siguiente de austeridad” de Jordi Sevilla, “El món al revés” de Manel Pérez i “Previsiones del FMI: un ejercicio de realismo” d’Angel Laborda.

Sobre la situació i la política econòmica europea us convido a llegir: “La verdad sobre la soberanía” de Dani Rodrik, “La Europa de la deuda” de Jordi Vaquer, “Escenario Global 2013″ de José Carlos Díez, “L’error són les polítiques” de Lluís Foix, “La deuda soberana y los fundamentos teológicos de los acreedores” de Jordi Ortega, “Merkel no propone el camino sino que impone” de Lluís Foix, “El FMI llama a los gobiernos a activar el crecimiento no sólo con austeridad” d’EFE/La Vanguardia, “Europa año V d.C.” de José Ignacio Torreblanca, “Visca Europa!” de Francesc Trillas, “La mistificación monetaria” de Joseph E. Stiglitz i “El BCE, único supervisor bancario del área euro” de Guillermo de la Dehesa.

Per participar i seguir el debat europeu us suggereixo que us adheriu al Manifest del grup Spinelli i que llegiu el nou llibre “Debout l’Europe! / For Europe!” de dos dels seus membres més destacats, Daniel Cohn-Bendit i Guy Verhofstadt.

Sobre les eleccions als Estats Units us recomano que llegiu “Por qué va a ganar Barack Obama” de Bernard-Henri Lévy i “¿Triunfo de los que se equivocan?” de Paul Krugman.

Amb debats més de fons us recomano que llegiu “Crítica, esperanza y humor” de Lluís Duch i Albert Chillón, “La clase evanescente” d’Andy Robinson, “Regeneración democrática: algunas propuestas ciudadanas” de José Juan Toharia, i els avenços editorials de dos llibres: “Una nueva época” de Mauro Guillén i Emilio Ontiveros, i “La crisis de la socialdemocracia, ¿qué crisis?” d’Ignacio Urquizu (que el presentarà properament a Barcelona en un acte organitzat per la Fundació Rafael Campalans).

Finalment, un altre record de Luis Gómez Llorente, “Un socialista clásico” d’Antonio García Santesmases i Manuel de la Rocha.

ZW 320 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí. Aquí hi trobareu tots els ZONA WEB.

www.transparents.org

És una nova plataforma per a la sensibilització per la transparència pública. Un projecte impulsat per un grup de persones sorgides de la societat civil que subscriu i treballa per l’assoliment dels objectius anunciats per l’Open Government Partnership: Transparència, Participació i Col·laboració.

Amb l’ànim de respondre a aquests tres objectius principals sobre els quals es fonamenta la iniciativa, s’organitzen un seguit d’activitats que pretenen, d’una banda, reflexionar al voltant d’aquests tres eixos i, de l’altra, incidir en la configuració del pensament de la nostra societat. Així, el Cicle Transparència i Bon Govern neix amb l’objectiu de donar resposta a la crida ciutadana a favor de la consolidació d’una governança oberta, horitzontal i participativa.

Aquest és el programa, que compta com a ponents amb: Victoria Anderica, Nagore de los Ríos, César Calderón, Jesús Lizcano, Mar Cabra i jo mateix, que tinc el plaer de participar -el 18 de desembre- en una de les sessions amb el títol: La governança i les noves vies de comunicació.

Des del portal s’ofereix a la ciutadania interessada informació i recursos per a treballar en la direcció d’una governança oberta, participativa i col·laborativa. Així, es pot accedir a la Bibliografia, amb les darreres novetats editades, i a l’apartat d’Enllaços, d’especial interès, obert a les aportacions de tothom. L’objectiu és aconseguir una bona base de treball per a professionals i amateurs i la publicació d’un fons legislatiu que contindrà totes  les lleis de transparència i accés a la informació de tots els països d’Europa i d’Amèrica.

Podeu seguir la informació relacionada a Twitter a través del hashtag #transparents.org

About Miquel Iceta

Sóc militant del PSC, diputat socialista al Parlament de Catalunya i president de la Fundació Rafael Campalans

Posted on diumenge 14 octubre 2012, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 77 other followers