Pere Navarro, candidat socialista a la Presidència de la Generalitat

Vull dedicar l’actualització setmanal del meu diari a internet a reflexionar sobre la pròxima campanya electoral. Avui mateix, el primer secretari del PSC, Pere Navarro, ha estat escollit candidat socialista a la Presidència de la Generalitat pel Consell Nacional del partit amb 279 vots (73,3%) per davant dels 89 vots (23,3%) obtinguts per Montserrat Tura. Començo per desgranar els primers arguments de campanya a partir dels discursos de Pere Navarro d’ahir i d’avui i el de Xavier Sabaté en el Debat sobre l’orientació política general del govern celebrat al Parlament de Catalunya. Després hi trobareu una selecció d’articles sobre política catalana i una encara més breu selecció d’articles sobre altres qüestions que han estat presents en el debat públic d’aquesta darrera setmana. Aprofito per recordar que gairebé cada dia recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives.

1) Sobre l’avançament electoral

Hem de començar explicant perquè se celebren eleccions quan la legislatura no havia arribat encara a la meitat. I la raó és ben senzilla: Artur Mas vol emmascarar el seu fracàs com a governant i vol convertir aquestes eleccions en un plebiscit sobre la independència, voteu-me i us portaré a la terra promesa i després ja marxaré, ens diu. Ha jugat amb la data electoral per treure un benefici personal i partidista.

2) La negativa de Rajoy al concert econòmic com a pretext per avançar les eleccions

Se’ns diu que es convoquen les eleccions perquè Rajoy ha dit no al pacte fiscal. Anem a pams. El mes de juny el Parlament de Catalunya aprovava una proposta de pacte fiscal. Nosaltres vàrem votar el 80% de la proposta, i no vàrem votar la resta, el concert econòmic, precisament perquè s’allunyava d’un model federal i se situava fora de la realitat. Ara tot està molt clar: Artur Mas deia que volia la clau de la caixa però, en el fons, només volia la clau per avançar les eleccions!

I això explica la reunió a La Moncloa: Mas entra com a president i surt com a candidat, entra per una porta demanant un concert econòmic, i surt per l’altra demanant la independència. Mai una negociació sobre un tema tan seriós ha durat tan poc.

3) Per què ha fracassat Artur Mas?

Artur Mas havia anunciat tres grans objectius per aquesta legislatura que s’havia d’acabar el 2014: reactivació econòmica (havia arribat a dir que reduiria l’atur a la meitat), defensa de les polítiques de benestar i assolir el pacte fiscal. Ha fracassat rotundament en tots tres objectius. Avui Catalunya està més aturada, més retallada i més endeutada que fa tres anys.

Estem davant d’un fracàs sense pal·liatius, d’una Catalunya amb menys recursos de tota mena, i amb més pobresa, més atur i més desigualtats. Catalunya està pitjor avui que fa dos anys. Molt pitjor.

  • Hi ha més persones aturades: 250 aturats nous cada dia.
  • Hi ha més pobresa i desigualtats: 100.000 llars catalanes sense cap ingrés, un 30% més que l’any passat.
  • S’han destruït 151.949 empreses en divuit mesos.
  • Els serveis públics s’han retallat, tenen avui menys qualitat i alguns han deixat de ser gratuïts.
  • Enguany les escoles han començat el curs amb més alumnes i molts menys mestres.
  • Les llistes d’espera per intervencions quirúrgiques han augmentat en un 42% en un sol any.
  • El desplegament de l’Estatut ha estat pràcticament nul i s’han disparat els incompliments de tota mena per part del govern del PP, soci preferent de CiU a Catalunya, com CiU ho a estat del PP a Madrid.

Curiosament, CiU i PP, que s’han posat d’acord en gairebé tot, no han fet cap esforç per reduir el malestar creixent sobre les relacions entre Catalunya i Espanya. Han fet tot el contrari. Sembla com si els interessés més treure profit polític del problema que trobar-hi cap solució. Típic dels nacionalistes: s’alimenten dels enfrontaments. Perquè són altres els que en pateixen les conseqüències.

Els comptes de la Generalitat estan, de fet, intervinguts per l’Estat, en les condicions de dependència política assenyalades per la Llei d’Estabilitat pressupostària del PP votada per CiU. Ens estem allunyant del model social del països més avançats d’Europa, amb una política de retallades que colpeixen els sectors més desfavorits i amb una política fiscal que només beneficia els poderosos.

I, per acabar-ho d’adobar, no només no s’ha esclarit el cas Palau sinó que hi ha encara més dades que incriminen Convergència d’un possible finançament irregular, i han sorgit nous afers per esclarir com el de les adjudicacions de les ITVs.

4) Ni independència, ni immobilisme, ni involució: federalisme

Ens neguem a dividir el país entre els que van anar a la manifestació i els que no. Tampoc no abonarem la bipolarització entre els que volen la independència i els que volen que res no canviï. Nosaltres proposem un camí millor. Molt millor.

Nosaltres volem avançar sense trencar. Volem avançar units.

Serem exigents, però amb la voluntat d’anar junts, de sumar, no de restar, dividir ni trencar. Els federalistes som el contrari de tot això. Perquè la unió fa la força. I necessitarem molta força per convertir Espanya en un Estat federal. Necessitarem molta força perquè Catalunya estigui tant còmoda a Espanya com ho està l’Estat lliure de Baviera a la República Federal Alemanya.

Són majoria els catalans que volen que entre tots rentem els plats bruts, però que no volen que ens tirem els plats pel cap, no volen plats trencats. Perquè el que es trenca després ja no es pot arreglar.

Nosaltres no volem la independència. No volem l’immobilisme. Ni encara menys la marxa enrere. Volem una Catalunya lliure en una Espanya federal. Això volem!

Impulsar al màxim l’autogovern, un pacte fiscal federal i el definitiu reconeixement del caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic de l’Estat. Això volem!

Un sistema de sobiranies compartides en el marc europeu com a millor forma per gestionar les interdependències creixents de l’economia global. Això volem!

Unió i llibertat, sí. I això voldrà dir molta feina, requerirà molta força, requerirà, per començar, que una àmplia majoria de ciutadans i ciutadanes de Catalunya ens donin suport el 25 de novembre.

5) La proposta socialista es basa en la reactivació econòmica i la justícia social

Rebutgem frontalment les retallades en salut i educació. Som conscients que cal fer grans esforços entre tots, que hem de reduir el nostre dèficit, que no podem defugir sacrificis i que hem d’impulsar reformes. Però hem de fer-ho preservant l’Estat del benestar i assegurant que fan més esforços els que més tenen i no a l’inrevés.

És inconcebible que CiU hagi abandonat a la seva sort als sectors més febles, però és que també ho ha fet amb els autònoms, els emprenedors i les empreses en dificultats. Mancats de crèdit s’ofeguen sense perspectives. I a partir d’ara encara amb més dificultats per vendre a la resta d’Espanya.

Cal que els sacrificis serveixin per reduir el dèficit, però cal també que aquests esforços i les necessàries reformes contribueixin a la reactivació de l’economia. I per això cal ajudar també les universitats i els centres de recerca, perquè ens hi juguem el futur.

I cal cercar noves inversions, evitant que empreses estrangeres deixin d’invertir a Catalunya per por de la incertesa. I, si us plau, oblidem-nos una temporada dels casinos per centrar-nos en el turisme de qualitat, en els serveis de valor afegit i en l’economia productiva.

6) Dues raons per evitar que Artur Mas torni a ser elegit president

Primera raó, perquè ja ha anunciat que no pensa respectar la llei. ¿Com podem confiar la més alta responsabilitat de govern a una persona que diu que no complirà la llei, que se situa per sobre de la llei? Un país sense llei no és un país, no volem pel nostre país la incertesa, la inseguretat i la injustícia que s’instauren quan les lleis no es respecten.

I la segona raó té a veure amb la injustícia. A la Catalunya del president Mas una persona que té una herència de 3 milions d’euros paga menys impostos que el que li costa a una família enviar un nano a l’escola amb un tupperware amb el dinar. No és just. No només ens indigna, sinó que ens comprometem a que això no passi.

7) resum dels arguments

Explicar les trampes de CiU. El fracàs de la seva gestió. La irresponsabilitat de la seva proposta.

Hem d’explicar que als catalans i les catalanes els convé una victòria de la socialdemocràcia catalanista i federalista. Una victòria del PSC.

Per unir els catalans i no dividir-los

Per negociar un acord federal amb els pobles d’Espanya, i no per trencar amb ells.

Per retrobar un camí de prosperitat i justícia social, i no el camí de l’austeritat dogmàtica i la fractura social.

Com a il·lustració de la maniobra d’Artur Mas en avançar les eleccions reprodueixo l’acudit de  Farruqo i Fran Domènech publicat al diari ARA del dia 23 de setembre:

Breu selecció de materials relatius al recent debat sobre l’orientació política general del govern celebrat al Parlament de Catalunya i sobre la designació del candidat socialista a la Presidència de la Generalitat:

Articles referits al debat sobre la independència, les relacions Catalunya-Espanya i les properes eleccions a Catalunya:

Sobre la situació econòmica espanyola i, especialment, sobre el projecte de pressupostos generals de l’Estat per al 2013 presentats pel govern del PP podeu llegir els següents articles:

Com sovint escoltem responsables de dretes, com Artur Mas, dient que el president Hollande també retalla, us convido a llegir: “Hollande apuesta por las subidas de impuestos para reducir el déficit” de Miguel Mora.

Sobre política europea us convido a llegir els articles “La reforma de la Unió Europea” de Josep Maria Vegara, “Algo no encaja en la UE” de Gabriela Cañas, “Redefinir la ciudadanía y la soberanía en el siglo XXI. ¿Necesitan los riesgos ecológicos globales una Europa federal?” de Jordi Ortega i “La locura de la austeridad europea” de Paul Krugman.

Sobre les eleccions presidencials nordamericanes us convido a llegir “Eleccions als Estats Units” de Martí Grau i “Desdén por los trabajadores” de Paul Krugman.

Amb reflexions més de fons sobre política econòmica us convido a llegir “La deriva del capitalisme” de Giorgio Ruffolo i Stefano Sylos Labini i “Banca en sombra” de Joaquín Estefanía.

Finament, aprofito per recomanar-vos tres llibres: “La izquierda necesaria” de Josep Ramoneda, editado por RBA, “Los amos del mundo” de Vicenç Navarro i Juan Torres López, editado por Espasa, i “Seis discursos del New Deal. Existe otra forma de salir de la crisis” de Franklin Delano Roosevelt, con un interesante prólogo de Lidia Santos, editado por Ediciones La Lluvia.

“Perles” del programa del Polònia emès el 27 de setembre, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar-les totes aquí, amb imatges, vídeos i tot.

[LA CANÇÓ] [La tuna, tunejada d’indepe]
[Herrera i Junqueras]

Estat propi, referèndum.
O, si vols, estructures d’estat.
Demanem el que tu vulguis
però millor si hi anem tots plegats
Si no et molen les esquerres
no pateixis, tot es pot parlar…
No pateixis, no som els de sempre
[Junqueras] Jo ni sé anar a Perpinyà!

[LA CANÇÓ2] El carro de la independència
[Mas, Duran, JPujol, Carod i Montilla]

“Corre, corre, caballito”
corre cap a l’estat propi
No fem cas dels que volen
que aquest carro se la foti
“Corre, corre, caballito”
Corre per la Unió Europea
que això de la independència,
vulguis o no, fa trempera.
És el moment,
és igual sortir de l’euro
És el moment,
és igual si envien tancs
És el moment,
és igual no tenir un duro
És el moment,
el carro ja va endavant.
“Corre, corre, caballito”
No patiu si el rei s’irrita
que l’únic que poden fer-nos
és expulsar-nos
de la Lliga.
[Mas] “Corre, corre, caballito”
i que algú baixi del carro
ja heu sentit que està de moda
i al menys no hi puja
en Navarro.

[QUE FORT] 
- Europa, sempre tan a prop i sempre tan disposada a atendre allò que se li demana…

[MALA LLET] 
- Oriol Pujol fent la reserva pel Sant Jordi… “Sí, serem uns 18.000… oh wait, que potser els d’Unió no venen… bé, tres menys, doncs”.

[DOLENTOT] 
- El 30 segons… Mahoma no està de broma.

[LA PICADA D’ULLET] 
- Pere Navarro: “Eleccions? I a qui votaré jo?”

[SURREALISTA] 
- Montoro es reuneix amb un grup d’empresaris catalans per “aconsellar-los” sobre el que han davant amb el tema de la independència. Sí, allò del fons és el representant de la indústria del cava. Una peli de por amb un Ibarretxe que es va matar en un revolt sobiranista. Sort que ells no es deixen pressionar, només obeeixen una veu, la que els mena al crit de I-Isi-Isidre Fainé! I-Isi-Isidre Fainé!

[LA IMATGE DE LA SETMANA] 
- Artur Mas a la parra èpica.

[ARXIU HISTÒRIC] 
- [6/10/11] Chacón torna a Catalunya (i va tornar a marxar, afegeixo ;). La parella Oltra-Melero i la dutxa que s’emporten de part de la Carme Chacón i les seves dificultats per dir Pe-Essa-Ce (“no ho puc dir sense escopir” ¡!!). Molina ha d’activar el Chaconcat i tot!

[LA FRASE DE LA SETMANA] 
- El militar que vol detenir el President: “Hemos jurado guardar la Constitución. No la hemos leído, sólo la guardamos”. Que bo també Oriol Pujol “Si nos mandáis los tanques, os mandamos a la Anna Tarrés”

[LA NOVETAT] 
- El Rajoy malo: “Absorberá los marrones tóxicos y dará las malas noticias”.

ZW 318 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí. Aquí hi trobareu tots els ZONA WEB.

http://www.wonference.com

Wonference és una plataforma global multilingüe, molt fàcil d’usar, per a la gestió i organització de congressos i jornades. Ofereix totes les eines necessàries per a cadascuna de les fases que configuren un esdeveniment d’aquest tipus, amb l’objectiu principal d’ajudar als organitzadors facilitant el treball en cadascuna de les etapes del procés. En un únic espai, integra tots els elements a tenir en compte: des de la creació d’una pàgina web específica, inscripcions, gestió de participants, programa, enviament i revisió de comunicacions, etc. a notificacions, pagaments, factures o certificats.

La plataforma ofereix aquests serveis d’una manera senzilla sense necessitat de dur a terme cap instal·lació i adaptant-se a la majoria de dispositius i pantalles, des de qualsevol lloc i en qualsevol moment. Aporta, a més, un valor afegit als participants del congrés, a través d’un mòdul social que els permet interactuar entre ells abans, durant i després de l’esdeveniment.

Wonference és una iniciativa impulsada per Francesc Balagué i Jordi Puxan i és oberta a comentaris i suggeriments per tal d’anar millorant els serveis que ofereix. Aquí teniu una sèrie de videotutorials per conèixer millor com funciona.

Podeu seguir la iniciativa també a Twitter @wonference i Facebook.

(ZV) Zona VídeoGlobbTV tota l’actualitat tecnològica, debats, entrevistes, informatius, social media, etc. a Internet. A Twitter: @GlobbTV

 

Quant a Miquel Iceta

Sóc militant del PSC, diputat socialista al Parlament de Catalunya i president de la Fundació Rafael Campalans

Posted on diumenge 30 setembre 2012, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 68 other followers