Un curs polític inquietant

Avui reprenc l’activitat del meu Diari a Internet fent un recull dels articles que més m’han interessat en aquest mes d’agost, per això n’hi ha tants i estic segur que encara em deixo (o no he llegit) coses importants. En aquestes dates es compleixen nou anys de l’inici d’aquest bloc. Déu n’hi do! Com sabeu, faig una actualització setmanal i gairebé cada dia recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives. Per seguir l’actualitat econòmica us recomano com sempre l’Scoop.it de David Fuentes.

Començo amb un breu comentari personal de com he seguit alguns debats estiuencs. M’ha meravellat la capacitat del govern de Catalunya de marejar la perdiu sobre la presència (o absència) del president Mas en la manifestació de la Diada Nacional de Catalunya. Amb això potser intentaven distreure l’atenció sobre el tema fonamental de la petició de 5.023 milions d’euros al Fons de Liquiditat Autonòmica, del que després parlaré. El tema de la posició del govern sobre la manifestació em sembla claríssim: el president Mas volia que la manifestació esdevingués un clam ciutadà en suport de la reivindicació del pacte fiscal i ha fracassat estrepitosament en aquest objectiu. La manifestació, convocada per l’Assemblea Nacional Catalana, té com a lema “Catalunya, nou Estat d’Europa” i és un pas més en la “Marxa cap a la independència” impulsada per aquesta organització.

Des de fa molts anys, la manifestació de l’11 de setembre que se celebra a Barcelona ha tingut un contingut clarament independentista i per això la convocatòria d’enguany tampoc no tenia el caràcter unitari que, per exemple, va tenir la manifestació en rebuig de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia, encapçalada per tots els presidents de la Generalitat i del Parlament de Catalunya. Potser hagués tingut sentit una àmplia manifestació unitària per reivindicar el pacte fiscal com reclamava el primer secretari del PSC, Pere Navarro, però un cop fracassat l’intent del president Mas de reconduir cap aquí la convocatòria, la manifestació és clara i inequívocament independentista, encara que pugui també recollir el malestar de sectors no necessàriament independentistes que volen alçar la veu en defensa d’un tracte just per Catalunya.

Tot i que Artur Mas, ja president de la Generalitat, va votar sí a la independència en la consulta sobiranista de Barcelona, encara que fos mig d’amagat, ara no pot anar a una manifestació independentista perquè això entraria en contradicció amb la seva estratègia de negociar un pacte fiscal amb Mariano Rajoy, amb qui es reunirà el proper dia 20. Tampoc no crec que tingui gaire sentit que els partits i sindicats que no són independentistes convoquin aquesta manifestació, tot i que, naturalment, alguns dels seus dirigents, militants, simpatitzants o electors pugin participar-hi. El PSC fa anys que no participa com a tal en les manifestacions de l’11 de setembre precisament per la pèrdua del seu caràcter unitari. Per il·lustrar aquests comentaris he triat un cartell del PSC que correspon a la celebració de la Diada Nacional de Catalunya de l’any 1982.

Potser el president Mas pensa encara treure algun rendiment de la manifestació en el sentit d’utilitzar-la com a argument de força en la negociació del pacte fiscal, però està jugant amb foc perquè un pacte requereix de lleialtat mútua, i amenaçar amb trencar les cartes no és la millor manera d’acostar posicions i menys en un moment crític com el que travessen les economies catalana i espanyola, si es que es poden considerar de forma separada, cosa que els mercats difícilment faran en l’actual conjuntura.

La petició de 5.023 milions d’euros al Fons de Liquiditat Autonòmica per part de la Generalitat posa de manifest la gravetat de la situació de les finances públiques catalanes. Potser el govern se’n sortirà en l’intent de derivar tota la responsabilitat als anteriors governs o al govern de l’Estat, però faríem bé tots plegats d’intentar el màxim d’objectivitat com ho ha fet Rocío Martínez-Sampere en el seu article “Confessions d’un rescat”. Si el govern presidit per José Montilla tancava l’exercici de 2010 amb un 4,2% de dèficit, CiU tancava el 2011 amb un 3,9%, després d’haver practicat una política d’importants retallades i de renuncia d’augmentar els ingressos per la via d’una fiscalitat més justa. És evident que una crisi tan severa com la que patim té una incidència molt negativa sobre les finances públiques. I, certament, també apunta a la necessitat de negociar un nou sistema de finançament, per bé que l’actual millorés moltíssim el rendiment que produïa l’anterior sistema negociat per CiU.

Les propostes que es facin des de Catalunya han de ser ambicioses però factibles, amb el màxim suport polític possible Catalunya endins i cercant les màximes complicitats Catalunya enfora. El maximalisme només pot portar a un carreró sense sortida i alimentar emocionalment l’independentisme. No crec que aquesta fos la voluntat de la majoria de votants de CiU en les eleccions del 2010. Hi ha qui diu que el que es pretén és justificar un avançament electoral. Crec sincerament que aquest intent de disfressar un fracàs polític no tindria premi, i menys en aquests moments de crisi econòmica en els que els governs i la pròpia política estan sotmesos a un desgast esfereïdor. Només se’n beneficiarien els extrems, les demagògies i els populismes que acaben perjudicant greument les societats que els pateixen. El president Mas haurà de decidir entre seny i rauxa. En el camí del seny hi trobarà als socialistes catalans liderats per Pere Navarro que ha ofert sovint un diàleg que no ha obtingut resposta per part de CiU. El president sap també que s’ha acabat el temps de jugar entre setmana amb el PP i els caps de setmana amb ERC. En temps difícils cal un full de ruta clar i en aquests moments el govern de CiU no sembla tenir-lo. El debat sobre la orientació política general del govern a celebrar a finals de mes hauria de resoldre tots aquests interrogants.

Temps n’hi haurà per parlar de tot plegat. Començo ara amb la recomanació d’articles ordenats per temes i de forma cronològica.

Sobre la situació financera de la Generalitat:

Articles d’opinió sobre l’estratègia del govern de CiU, el pacte fiscal i les relacions entre Catalunya i Espanya:

Articles i entrevistes sobre iniciatives i posicions polítiques del PSC:

Sobre l’Ajuntament de Barcelona:

Sobre l’escàndol del Palau de la Música: “Blanc, groc, negre…Millet i els diners del Palau” de Joan Llinares.

Sobre la polèmica al voltant del nom del MNAC: “Arte Nacional” de Lluís Bassets i “MNAC” de Llàtzer Moix.

Passant a la política espanyola us convido a llegir els següents articles:

Sobre la pretensió de limitar el dret a la interrupció voluntària de l’embaràs: Text del manifest “Els drets de tothom estan en perill” i recollida d’adhesions a aquest manifest.

Sobre la limitació de l’assistència sanitària als immigrants: “Salud sin papeles”, editorial d’El País, “Avanzar al pasado: la sanidad como mercancía” de Joan Benach, “Salud en precario”, editorial d’El País i “Salud para todos” de Trinidad Jiménez.

Sobre la reforma de la percepció de 400 euros als aturats que no reben d’altres prestacions: “Una prórroga necesaria”, editorial d’El País, “Los 400 euros y el silencio de Rajoy” d’Antoni Gutiérrez-Rubí i “Los 400 golpes del paro”, editorial d’El País.

Sobre la separació dels nens per raó de sexe a les escoles: “Escuela y democracia” de Luis García Montero.

Sobre la relació del govern d’Espanya amb les Comunitats Autònomes:

Sobre l’avançament electoral al País Basc i Galícia:

Sobre la gestió política del govern Rajoy i altres aspectes de política general:

Sobre la situació econòmica espanyola i la gestió de la crisi del govern Rajoy:

La situació econòmica espanyola no es pot separar de l’actuació de les institucions europees ni de l’orientació de la política econòmica marcada per l’obsessió alemanya d’austeritat. Sobre aquestes qüestions us convido a llegir els següents articles:

Per un debat econòmic més de fons us recomano la lectura dels següents materials:

Sobre la campanya electoral als Estats Units us convido a consultar els següents materials:

Sobre la situació a Síria i en general al món àrab us convido a llegir els següents articles:

Sobre Xina us convido a llegir l’article “La crisis de opulencia de China” de Mark Leonard.

Sobre els nous equilibris mundials us convido a llegir l’article “Guerra de Tronos 2030″ de Javier Valenzuela.

Sobre debats polítics de fons us recomano els següents articles:

M’ha interessat especialment “La exposición universal” de Daniel Innerarity del que tot seguit us transcric un fragment que fa reflexionar en un moment de grans agitacions nacionalistes i sobiranistes:

¿Qué lecciones políticas se pueden extraer de todo esto que alguno juzgará demasiado abstracto? Pues algo tan concreto como que hay que aprender toda una nueva gramática del poder para la que sirve de poco la obstinada defensa de lo propio o la despreocupación por lo ajeno. Todo lo que podía valer para el antiguo juego del poder, ahora ya no es más que pura gesticulación. El instrumento fundamental para sobrevivir en la superexposición es la cooperación, la atención a lo común. La intemperie, en el mundo actual, es la soledad, por muy soberana que se imagine.

Sobre el canvi climàtic i energia us convido a llegir els següents articles:

Us poden interessar els articles “De Mahó a Maó, passant per Mahón: notes d’història cultural” de Josefina Salord Ripoll, “Autorretrato del editor bien educado” de Juan Cruz sobre Josep Maria Castellet amb motiu del seu llibre de memòries, “De Waal, el hombre que habla con las miniaturas” de Xavi Ayén sobre el llibre “La llebre amb ulls d’ambre” d’Edmund De Waal, editada per Quaderns Crema i “Curiosidad en Marte” editorial d’El País sobre l’exploració del planeta roig.

Acabo amb quatre articles en record de Francisco Fernández Buey:

ZW 313 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí. Aquí hi trobareu tots els ZONA WEB.

http://www.idaccion.com

IDacción és una plataforma per promoure la cooperació entre emprenedors, empresaris i directius. És un grup creat per emprenedors en sèrie que entenen la importància de la suma d’Idea + Acció per aconseguir l’èxit professional. El seu objectiu és oferir informació i recursos d’interès per a emprenedors i empreses i facilitar la interacció entre ells a través de les xarxes socials.

En el futur, pretenen desenvolupar projectes que facilitin l’activitat de les empreses i la seva millora contínua. Un dels projectes que IDacción ha presentat recentment és www.Idaccion.tv, una nova iniciativa dirigida als empresaris. Un nou canal a través del qual s’ofereix la possibilitat de preguntar gratuïtament a fundadors d’empreses exitoses i experts “tot allò que us interessi saber per al vostre negoci”.

Podeu seguir la seva activitat a través del Grup de LinkedIn, a Facebook o Twitter: @IDaccion

Recentment, l’equip d’IDacción em va fer aquesta pre-entrevista en vídeo on em presento i quedo a la vostra disposició per respondre aquelles preguntes que vulgueu plantejar-me en la línia dels objectius del canal.

Enllaç d’interès: Coneix a experts emprenedors disposats a respondre a les teves preguntes (IDaccion, 26.08.12)

ZW 314 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí. Aquí hi trobareu tots els ZONA WEB.

http://www.espanaenllamas.es/

España en llamas és una iniciativa realitzada per la Fundació Ciutadana Civio, en col·laboració amb Juan Elosua i This is Visual. Una pàgina web creada a partir del treball realitzat per la Fundació sobre la base de nacional sobre incendis forestals del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, a la qual va tenir accés.

Com s’explica des de tuderechoasaber.es “la iniciativa va partir de Juan, un enginyer de telecomunicacions gallec sensibilitzat amb el problema dels incendis, que volia saber si Galícia era la comunitat autònoma més afectada. A la pàgina web del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (MAGRAMA) esmentaven l’existència de la Base de Dades Nacional d’Incendis Forestals (EGIF), elaborada amb les dades de tots els parts d’incendis. Però no estava disponible per al públic. Així que en Juan va exercir el seu dret a accedir a aquesta informació i la va demanar el passat novembre a la Comissió Europea i al ministeri. En el mes de febrer ja tenia totes les dades sobre els incendis ocorreguts a Espanya de 2001 a 2010 (últimes dades disponibles amb aquest nivell de precisió). El passat 13 d’agost va néixer www.españaenllamas.es.

Una aplicació per contextualitzar els incendis forestals (de 100 hectàrees o més) ocorreguts entre 2001 i 2010, a través d’un mapa amb informació detallada -com no s’ha vist mai abans- i amb l’objectiu d’investigar (entre d’altres punts): qui són els culpables dels incendis i què passa amb ells, quant es gasta en prevenció o extinció, si el foc s’utilitza il·legalment per requalificar el terreny, o si es compleix la llei per prevenir incendis.

Fins i tot es poden descarregar les dades per fer els nostres propis anàlisis. Per poder seguir investigant i avançant en el projecte, Civio ha posat en marxa una campanya de finançament col·lectiu a Goteo.org, on fer una donació. Segueix la Fundació Ciutadana Civio a Facebook i Twitter @civio

Enllaç d’interès: ¿Son los incendios forestales una lotería inevitable? (Marc Garriga, 31.08.2012)

About Miquel Iceta

Sóc militant del PSC, diputat socialista al Parlament de Catalunya i president de la Fundació Rafael Campalans

Posted on diumenge 2 setembre 2012, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 83 other followers