Cruïlla europea i mundial

Avui l’actualització setmanal del meu Diari a Internet potser conté massa articles, la majoria dels quals en relació al rescat bancari espanyol i a la necessitat de capgirar la política europea excessivament plegada al dogmatisme de l’austeritat imposat per la canceller alemanya Angela Merkel. Se celebren avui unes eleccions transcendentals a Grècia (on Nova Democràcia i Syriza es disputen la primera posició i sembla que cap dels dos obtindrà la majoria absoluta i el PASOK arribarà probablement en tercera posició experimentant una important davallada), i també tenen rellevants cites electorals els ciutadans francesos i egipcis. Tot plegat em fa alterar un pèl l’ordenació habitual dels articles. En primer lloc us proposo una tria especial d’articles imprescindibles que aborden tots els temes ara esmentats i després, seguint l’ordenació habitual, una selecció més àmplia separada per capítols. Aprofito per recordar que cada dia (o cada dos) incorporo articles al meu Scoop.it i també a Facebook i Twitter.

Avui se celebra la segona volta de les eleccions legislatives a França, amb bones perspectives pel Partit Socialista i els seus aliats d’esquerres. La victòria de la majoria presidencial de François Hollande pot contribuir a l’imprescindible canvi d’orientació de la política europea. Us proposo que llegiu “Anàlisi dels resultats de la primera volta de les eleccions legislatives franceses” d’Oriol Bartomeus. La patètica explicació del rescat bancari espanyol per part del Govern ha agreujat les perspectives econòmiques, el propi rescat és del tot insuficient i, a més, incrementarà el deute públic espanyol augmentant la incertesa que està castigant la prima de risc i evapora la confiança dels inversors. Tampoc fa res per esvair els dubtes sobre l’eurozona, incapaç per ara de donar senyals clares de confiança i perspectives d’esmenar els errors de concepció d’una moneda única sense el suport d’una estructura federal. Sobre aquestes qüestions us convido a llegir els articles “How to save Spain’s banks – and the eurozone” de Wolfgang Münchau, “La palabra devaluada” de Lluís Bassets, “No tan rápido: las siete dudas que el rescate de la banca no ha despejado” de Daniel Basteiro, “Una nueva forma de unión europea” de Martin Wolf, “Una conversa imaginada” de Joan Majó, “Només hi ha dos camins, i un porta al desastre” d’Ignacio Escolar, “Desbarrancadero” de Luis Yáñez-Barnuevo i “Una Europa irreconocible” de José Ignacio Torreblanca. Sobre les tres cites electorals d’avui podeu llegir l’article de Lluís Bassets “Ruedan los dados”.

Crec sincerament que a Catalunya i a Espanya no estem donant des de la política una resposta adequada a la immensitat dels reptes que afrontem. D’aquí la meva reflexió publicada dijous a ABC “Necesitamos mejor política“.

Amb idees de fons sobre com capgirar la lògica política des d’una perspectiva progressista us convido a llegir els articles “Dos decálogos y una esperanza” d’Antoni Comín, “Líneas rojas de la socialdemocracia en el siglo XXI” de Borja Suárez Corujo i Antonio Arroyo (en representació del col·lectiu “Líneas rojas“) i “El necessari retorn a la solidaritat” de Manuel Cruz.

Amb aquesta foto on hi podeu veure Pere Navarro, Joaquim Nadal i Daniel Font entregant una proposta de resolució sobre escoles bressol acompanyada de 50.000 signatures en el registre del Parlament de Catalunya de la que després us en parlaré, comença el capítol dedicat a la política catalana. Us convido a llegir els següents articles: “Incerteses sanitàries: des de les assegurances al Constitucional” d’Alfons Quintà, “Un ampli acord sobre el pacte fiscal” de Pere Navarro, “Pregunta al president Mas en la sessió parlamentària de control al Govern” de Joaquim Nadal (precisament sobre la decisió del Govern de Catalunya que farà que moltes famílies no puguin sufragar el cost de portar els seus nens a les escoles bressol), la crònica d’Ivanna Vallespín “El PSC lleva 50.000 firmas al Parlament en defensa de las guarderías”, les declaracions de Pere Navarro sobre la iniciativa parlamentària abans esmentada, i “Educació infantil: invertir” de Carles Rivera. També us interessaran els articles “Municipios con identidad propia” de l’alcaldessa de L’Hospitalet, Núria Marín, “La crisi i la Barcelona metropolitana” de Joan Trullén, “L’ombra allargada dels peatges” de Joaquim Nadal i “In-Inde-Independència” de Jordi Font. Per cert, tal com us apuntava diumenge passat, la Fundació Rafael Campalans organitza el proper divendres dia 29 de juny un seminari sobre “Autogovern, federalisme i dret a decidir. Els casos d’Escòcia i el Quebec“. Espero que tingui tant bon nivell com el seminari també organitzat per la Fundació Rafael Campalans sobre “La governança econòmica a la Unió Europea: hi ha una alternativa a l’austeritat per sortir de la crisi?”, del que us convido novament a llegir el resum (compte! l’arxiu fa més de 9 MB).

Com ja us anunciava a l’inici de l’actualització setmanal del meu Diari a Internet, la immensa majoria dels articles que us recomano avui tenen a veure amb el rescat bancari espanyol i la incapacitat de l’actual política econòmica europea per superar els problemes de l’eurozona. Aprofito per recomanar-vos novament el recull setmanal d’articles econòmics de la Secretaria d’Economia del PSC i que seguiu el pols diari de l’actualitat econòmica a l’Scoop.it de David Fuentes. Per il·lustrar l’actual situació no he trobat millor manera que el dibuix de Peter Schrank publicat a The Economist.

Per cert, la premsa estrangera no ha estat gens pietosa amb Rajoy. S’ha fet famós el títol d’una crònica de Lisa Abend a la revista Time “Tu li dius tomàquet, jo li dic rescat”. Recordem que Rajoy va referir-se al rescat com “lo de ayer”, i també va intentar que creguéssim que va ser ell qui va imposar el rescat als nostres socis europeus. “No somos Uganda”, li recordava Rajoy al ministre De Guindos via sms, convenientment (?) filtrat. La broma només va durar poques hores… La mateixa Lisa Abend uns dies després signava un nou article “Com han empitjorat els problemes d’Espanya en menys d’una setmana”. The Economist a la crònica “Going to extra time” descriu el rescat bancari de dissabte dia 9 com una pròrroga que pot portar a un rescat del conjunt del país. Els articles que us recomano són els següents:

Val la pena fer un comentari especial sobre les “recomanacions” del Fons Monetari Internacional. En primer lloc cal llegir la “Declaración final de la misión del FMI” a Reggio’s, i els articles “El FMI pide a Rajoy que suba ya el IVA y baje los sueldos a los funcionarios” de Sandro Pozzi, “Unas recomendaciones que suenan a exigencias” editorial d’Expansión, “Recado de Washington, editorial d’El País, “España vigilada” de Juan-José López Burniol i “El G-20 clava la mirada en Merkel” d’Alejandro Bolaños.

Amb apreciacions més polítiques i amb algunes qüestions que han estat objecte de debat aquesta setmana us convido a llegir: “La mayoría absoluta nubla la vista” d’Enric Company, “La mentira como método” de J. Ernesto Ayala-Dip, “Cómo hacer el ridículo en el Congreso en siete cómodos pasos” de Salomé García, “Crisis, fiscalidad e Iglesia católica” de Carlos García de Andoin, “El nepotismo no es rentable” de Juan José Dolado, “Rajoy no maneja todos los datos” de Lluís Foix, “El Parlamento mudo” de Pilar Rahola, “Poco pan y peor circo” de Josep Ramoneda, “Daño a la institución” editorial d’El País sobre el president del Consell General del Poder Judicial, “Y volvió….” de Pilar Rahola sobre Aznar i “El honor y la responsabilidad” de Joan B. Culla.

També us interessarà l’article de Javier Solana “Tres interrogantes al este de Europa”.

Sobre les eleccions presidencials als Estats Units i l’economia d’aquell país us convido a visitar el bloc d’Antoni Gutiérrez-Rubí i a llegir els articles “No queremos educación” de Paul Krugman i “El precio de la desigualdad” de Joseph E. Stiglitz.

Sobre la situació a Tunísia us convido a llegir l’article de Sami Naïr “El caos tunecino” i la notícia sobre la sessió de treball organitzada per la Fundació Rafael Campalans “Fòrum Polític Euromed: la transició democràtica a Tunísia“.

Amb interessants temes a debat us convido a llegir l’article “El 15-M empieza hoy” d’Antón Losada, la ressenya del llibre de Cristina Narbona i Jordi Ortega “La energía después del accidente de Fukushima“, i els articles “Euratom, hasta que la muerte nos separe” de Jordi Ortega, “La gran necesidad, reestructurar la deuda privada: propuesta de quita al sistema hipotecario español” de Javier López i “El mito de los salarios y la productividad” d’Angel Laborda.

“Perles” del programa del Polònia emès el 14 de juny, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

[LES PERLES] 
♦ Molt bo. La grossa de l’Eurogrup ha caigut íntegrament… a la banca. I els banquers ho demanen com és preceptiu, amb cava i dient que ha caigut tot molt repartit i que el premi servirà per tapar forats… concretament, el de Bankia.

[ALGÚ HO HAVIA DE DIR] 
♦ Quan s’espatlla el cotxe obrir el capó i mirar no serveix per res… perdoneu, però algú ho havia de dir!

[LA FRASE DE LA SETMANA] 
♦ Rajoy a Merkel: “Eh, tu, teutona, o me das la pasta o la cojo yo mismo”. Sí, senyor, amb elegància!

[ARXIU HISTÒRIC] 
♦ [16/6/11] Càsting per al presentador d’“Els matins”. El càsting de la “tasca quimèrica” segons en Cuní, per trobar-li un substitut: no funciona ni Martí Anglada [massa alemany], ni Albert Om [que no el deixen afaitar en pantalla], ni Tomàs Molina [que només sap dir molt bona niiiiiiit]… i a més, la Pilar Rahola hi està en contra!

[LA PICADA D’ULLET] 
♦ Cimera del president Mas amb la presidenta de l’Associació Catalana de Perdius. Diu que estan farts que les maregi tant.

[MOLT CURRAT] 
♦ Rajoy Story. La nena Merkel vol jugar a metges amb el seu Mariano!! O més aviat a Jack l’Esbudegador… el primer ministre grec ja és a punt també per la revetlla… a la caixa dels petards. Ai.

[KA FORT] 
♦ La paràbola dels grecs, el centurió romà i l’esclava germànica peluda… no tinc paraules.

♦ I què dir de l’estrena de “El banquer”?? Em sembla que els guionistes del Polònia estan realment enfadats amb els banquers…. com tots.

[POLÍTICAMENT INCORRECTE] 
♦ “Artur Mas, el president que agrada a les mares i també als escolars”… el president passant per l’adreçador humorísticorimador de Justo Molinero. “Creu que el país ha tocat hondo?” “Can Zam Vegas, per deixar-hi la pasta i la dels teus col·legues”. No us perdeu les Torres Jamonas.

[LA NOVETAT] 
♦ Agnès Marquès, ¿?

[MALA LLET] 
♦ Després de la bombolla immobiliària, ara ha esclatat la bombolla dels tertulians. Es veu que amb la crisi havien profilerat els tertulians amb missatges simples i demagògics. “Hem opinat per sobre de les nostres possibilitats”.

About Miquel Iceta

Sóc militant del PSC, diputat socialista al Parlament de Catalunya i president de la Fundació Rafael Campalans

Posted on diumenge 17 juny 2012, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 78 other followers