La proposta de Pere Navarro

jun 3

Publicat per

Amb una situació econòmica molt embolicada, un govern d’Espanya desbordat i incapaç i unes institucions europees paralitzades a causa del dogma de l’austeritat imposat per la canceller Merkel, la preocupació per la crisi monopolitza les converses. L’actualització setmanal del meu Diari a Internet també s’estendrà en aquestes qüestions. Però aquesta setmana voldria subratllar la intel·ligent i ambiciosa proposta plantejada pel primer secretari del PSC, Pere Navarro, en la cimera convocada pel president de la Generalitat per acostar posicions sobre el pacte fiscal. Començo, doncs, per aquest tema.

En primer lloc us convido a consultar articles i materials de referència sobre la negociació de la proposta catalana de pacte fiscal ordenats cronològicament:

BASES PER UN AMPLI ACORD PEL PACTE FISCAL

Les forces polítiques sotasignades acorden instar el Govern a:

1. Negociar amb el Govern d’Espanya un model singular i bilateral de finançament basat en:

I. El protagonisme de la Generalitat en la gestió, recaptació, liquidació i inspecció de tots els tributs suportats a Catalunya.

II. La màxima capacitat normativa de la Generalitat sobre tots els tributs en el marc de la normativa espanyola i europea.

III. L’atribució a la Generalitat de tots els rendiments tributaris, llevat dels que corresponen a l’Administració Central per finançar els serveis que presta i fer efectius els mecanismes de solidaritat que s’acordin.

IV. L’aportació catalana als mecanismes d’anivellament solidari en cap cas no podrà alterar la posició relativa de Catalunya en el rànquing de les Comunitats Autònomes després d’aplicar aquests mecanismes, respectant de forma escrupolosa el principi d’ordinalitat.

V. L’equiparació progressiva de resultats en termes quantitatius de tots els sistemes de finançament vigents a l’Estat.

VI. L’establiment dels adequats mecanismes de coordinació tributària per tal de lluitar contra el frau fiscal, assegurar la màxima eficiència i eficàcia del sistema i simplificar els tràmits de ciutadans i empreses.

2. Informar trimestralment als màxims responsables dels partits representats en el Parlament de Catalunya del progrés de la negociació.

3. Donar compte al Parlament de Catalunya, en el termini d’un any, dels resultats de la negociació per tal que aquest pugui prendre les decisions que siguin del cas.

La proposta de Pere Navarro apunta al que hauria de ser una proposta de resolució aprovada pel Parlament de Catalunya i té, en la meva opinió, tres virtuts fonamentals: 1) recull en el que és substancial les posicions de tothom (en el marc de la proposta pot encaixar-hi tant una millora de l’actual model de finançament com un nou model singular, similar al concert econòmic o més federal i innovador), 2) podria ser aprovada per una amplíssima majoria,  i 3) dóna un mandat clar de negociació al Govern de Catalunya i, al mateix temps, marge suficient per poder negociar de debò a Madrid.

No es tractava de fer una nova proposta del PSC, sinó d’explorar una possible proposta conjunta d’àmplia base parlamentària. Pere Navarro ja va presentar en nom del PSC el passat 29 de febrer el nostre model de nou pacte fiscal en una important conferència en el Col·legi de Periodistes de Catalunya (aquí teniu la publicació electrònica realitzada per la Fundació Rafael Campalans d’aquesta conferència i de la presentació d’Antoni Castells).

I tampoc no és una “proposta de mínims”, ja que en ella també hi cap una interpretació de “concert català”. Es tracta de fixar un terreny comú que després caldrà concretar en la negociació que el Govern de Catalunya haurà d’emprendre amb el Govern d’Espanya, comptant amb un amplíssim recolzament del Parlament català.

Crec que Pere Navarro va demostrar la voluntat d’impulsar un gran acord sobre un tema cabdal pel nostre país. Si tothom actua guiat per aquesta voluntat l’acord és possible. Si algú s’entesta en imposar als demés la seva visió parcial, per legítima que sigui, l’acord no tindrà la força suficient per vèncer els formidables obstacles imposats per les inèrcies i l’actual situació econòmica. Espero que tots hi sabrem veure clar i no repetir errors del passat.

Sobre la política catalana us convido a llegir els següents articles: “Un proveïdor del Palau de la Música admet que va donar 775.000 euros a CDC” de J.G. Albalat, “La policia confirma pagaments de Ferrovial a l’entorn de CDC a través de Millet” de J.G. Albalat, “La policía ve acreditada la financiación de CDC a través del Palau” de Jesús García i “Es confirma la fallida de la reforma sanitària” d’Alfons Quintà. També us interessaran les declaracions del Secretari d’Acció Política del PSC, Antonio Balmón.

Quan ja han passat prou dies de la polèmica sobre la pitada a la final de la Copa, us convido a llegir tres articles particularment interessants: “Jugando a pirómanos con la identidad nacional” de Milagros Pérez Oliva, “La pitada general política” d’Enric Company i “Federalistas en el terremoto” de Lluís Bassets.

Però com deia en iniciar aquesta actualització, els temes econòmics dominen, amb raó, l’agenda. Al respecte us recomano un cop més que seguiu l’Scoop.it de David Fuentes i el butlletí del PSC “La setmana econòmica“.

Sobre la crisi econòmica a Espanya, la situació de Bankia i les seves conseqüències us recomano els següents articles:

No es pot separar la situació econòmica dels condicionants polítics, els errors i la incapacitat del govern espanyol. Al respecte us convido a llegir les següents reflexions:

Però tampoc estan a l’alçada les institucions europees com es descriu en els articles que us convido a llegir:

Algunes coses s’estan movent en la bona direcció (la victòria d’Hollande i el recent referèndum a Irlanda), d’altres encara han d’arribar (eleccions legislatives a França i Grècia i a Alemanya l’any que ve). Al respecte podeu llegir els articles: “La gauche reste en tête des sondages à neuf jours du vote” de Libération, “El SPD ¿Un nuevo protagonista en la política europea?” de José Luis Escario i “Europa: rumbo al crecimiento” d’Eamon Gilmore. Us interessarà la campanya Youth guarantee del Partit dels Socialistes Europeus i els Joves Socialistes Europeus.

Sobre la condemna de Hosni Mubarak podeu llegir l’article de Lluís Foix “Mubarak, cadena perpetua”.

Sobre diversos temes a debat us convido a llegir “Diccionario de la cultura verde” d’Antonio Cerrillo i Federico Demaría, “El 80% de los ciudadanos opina que la Iglesia debe pagar el IBI” de Carmen Morán, “La Fundación IDEAS publica un documento en el que propone reformar algunos aspectos para potenciar la ILP como instrumento de participación ciudadana”, “Socialdemocràcia i xarxa” de Diego Beas, “¡Todos somos judíos griegos!” manifest d’entre d’altres de Giddens, Michnik, Wiesel, Kouchner i Moratinos, “¿Por qué Grecia?” de Mario Vargas Llosa i “El silencio de los intelectuales” de Soledad Gallego-Díaz.

Us recomano especialment el número de junt de la revista L’Avenç on hi trobareu, d’entre d’altres coses interessant una magnífica entrevista a Isidre Molas. Ja us vaig recomanar el llibre de Paul Krugman “¡Acabad ya con esta crisis!” del que parla aquest article d’Alejandro Torrús. Aprofito per recomanar-vos dos llibres: “Un futur incert” de Francesc Raventós, editat per La Magrana-RBA, en el que es fa una ullada a l’economia, la geopolítica i la governança mundial en el segle XXI, i “Los nacionalismos, el estado español y la izquierda” de Jaime Pastor, dirigent d’Izquierda Anticapitalista.

“Perles” del programa del Polònia emès el 31 de maig, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

[LES PERLES] 
♦ “El maquinista de la General” en versió Bankia. En comptes de “más madera!” el crit de guerra és “más dinero” per salvar Bankia… llibres de text sí, les indemnitzacions dels directius no, és clar. Grrrr
♦ Molt bo el “Full Monty” de la família reial per recaptar fons per la Marató de la Pobresa (presuntamente)
♦ 2055, trobada arqueològica, un euro!
♦ Molt útil l’explicació del President Mas i en Harvey sobre la prima de risc.

[LA IMATGE DE LA SETMANA] 
♦ Artur Mas anant a portar flors a la tomba de Bob l’Estatut, on hi troba Pasqual Maragall, que gran! Es veu que va morir atropellat pel Constitucional i, segons Mas, el seu esperit sobreviu en el Pacte Fiscal.

[MOLT CURRAT] 
♦ El relat de la cimera sobre el Pacte Fiscal a través dels ulls del President Mas que li explica al President Maragall a peu de tomba.

[KA FORT] 
♦ Rajoy i Papademus al borrrrrde del abissssmo (econòmic)

[ALGÚ HO HAVIA DE DIR] 
♦ Que no es pugui obrir el segon pis d’una capsa de galetes fins que no s’ha acabat el primer és una tonteria… perdoneu, però algú ho havia de dir!

[POLÍTICAMENT INCORRECTE] 
♦ La família de banquers, insultantment avars, que volen cobrar interessos a la veïna que ve a demanar sal… siejque…

[LA FRASE DE LA SETMANA] 
♦ President Mas: “En Laporta menja canapès per sobre de les seves possibilitats”

[DOLENTOT] 
♦ DonPisi…

[EXCLUSIVA!] 
♦ Imatges d’Artur Mas i Oriol Pujol preparant la cimera sobre el Pacte Fiscal. Qui no ha tingut mai aquesta problema… el de com fer seure els convidats a una mateixa taula! No saps si témer que es barallin o que es facin amics.

ZW 305 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.xarxaip.cat/presentacio_ideari/

Fa un any, a un altre Zona Web, us parlava de la ‘Xarxa d’Innovació Pública’ (Xarxa d’Innovació Pública); una xarxa transversal de professionals vinculats a les Administracions públiques de Catalunya, o iniciatives que s’estan duent a terme, i que es proposa fonamentalment millorar el servei a la ciutadania a partir de la innovació en la gestió dels serveis, gràcies al bon ús de la tecnologia col·laborativa.

Durant aquest temps, a la Xarxa d’Innovació Pública (XIP) s’han anat afegint nous membres provinents de totes les administracions que han ajudat a fer-la més gran i més present en la societat amb múltiples iniciatives. I, ara, és el moment de presentar l’Ideari que s’ha treballat en 6 grups durant uns mesos per consolidar les línies inicials plasmades en el manifest inicial de la XIP.

L’Ideari defineix les diferents vies sobre les quals s’organitzaran les actuacions de la XIP per continuar tractant de millorar l’Administració pública. Alguns dels temes sobre els quals es fonamenta aquest ideari són: govern obert, xarxes socials, crowdsourcing, comunitats d’aprenentatge o smart cities, entre uns altres, i aniran derivant en projectes i productes que puguin ser útils per innovar el sector públic.

De moment, s’han organitzat dos actes per fer la presentació: Dimarts 12 de juny a Girona i dijous, 14 de juny, a Barcelona. Aquí teniu tota la informació i l’accés al formulari d’inscripció.

Podeu seguir informats des de Twitter: @xarxaip i Facebook, a més d’altres xarxes.

Quant a Miquel Iceta

Sóc militant del PSC, diputat socialista al Parlament de Catalunya i president de la Fundació Rafael Campalans

Posted on diumenge 3 juny 2012, in Pere Navarro, Política. Bookmark the permalink. Feu un comentari.

Els comentaris estan tancats.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 45 other followers