Entrevista a Rocío Martínez-Sampere en el diari ARA

Rocío Martínez-Sampere: “Té més sentit que l’Agència Tributària sigui compartida”

Negociacions: “Nosaltres ens hem mogut. Ara li toca moure’s a CiU”
Estratègia: “No votem un model de finançament, sinó un mandat per negociar uns objectius”
Consens: “No se’ns pot demanar una adhesió”

DAVID MIRÓ / PERE MARTÍ
ARA, 3.06.12

Rocío Martínez-Sampere (Barcelona, 1974) és la dona dels números del PSC i ha acceptat venir al diari ARA per posar els punts sobre les is a la proposta de finançament dels socialistes. Ho fa de manera aplicada, professoral i vehement, convençuda que CiU ha mogut fitxa perquè el suport del PSC al pacte fiscal és imprescindible.

- ¿En quin punt estem en les negociacions per al pacte fiscal?
– La cimera va ser el tret de sortida de la recta final. Tenim un mes i escaig per explorar les posicions de cadascú i arribar a un consens.

- Quins diria que són els punts claus per arribar a un acord?
– El primer és que s’entengui que el pacte fiscal no és una adhesió a la proposta del govern, sinó un pacte entre tots. Si CiU vol realment un acord, l’aconseguirà perquè els objectius són compartits. Tots volem més recursos, poder controlar-los més i que la solidaritat sigui més clara. Ens hem de blindar dels incompliments de l’Estat. El pacte fiscal del 2009 era un bon model, però s’ha incomplert.

- El govern actual i l’anterior…
– Sí, sí… Zapatero i tots, governi qui governi.

- La manera que Madrid compleixi és que sigui la Generalitat la que recapti, la que tingui els diners.
– Exacte. Necessitem una Agència Tributària única que recapti tots els impostos que paguin els catalans. La discussió és si aquesta Agència Tributària única és pròpia o compartida amb l’Estat. Nosaltres creiem que té més sentit que sigui compartida, mentre que Convergència preferia el model del concert i que sigui només catalana.

- Diu preferia. Mas ha canviat?
– En les últimes setmanes destacats sectors de CiU, com el senyor Duran o la vicepresidenta Ortega, s’han desmarcat del pla B que Mas havia presentat en seu parlamentària. CiU ha virat: fa un temps demanava una adhesió i ara ha mogut fitxa per buscar un consens. I consens implica moure posicions.

- Però CiU deixa clar que el nou model ha de permetre a la Generalitat tenir la clau de la caixa. ¿Aquesta és la discrepància principal entre el PSC i CiU?
– Nosaltres defensem l’Agència consorciada, però al final, en un model de concert, igualment has de negociar amb Madrid una quota de retorn. Per exemple, en un model compartit, si Catalunya recapta 100, l’administració catalana podria decidir sobre 70 i l’administració espanyola sobre els 30 que li correspondrien pels serveis que presta i per solidaritat. Al final, el resultat és equivalent, perquè la quota l’has de negociar amb Madrid.

- I per què no defensa el concert?
– La meva objecció al model de CiU és que el concert és antiestatutari, mentre que en el cas basc no ho és. Crec que podem obtenir resultats equivalents amb un model jurídicament més fiable, que es basa a treure tota la potencialitat del nostre Estatut. Ja sé que a alguns no els agrada la realitat, però en un estat federal és molt més fàcil que s’accepti una Agència Tributària catalana compartida.

- L’Estat, que anomeneu federal, té dues excepcions que són la basca i la navarresa. Per què Catalunya no la pot tenir, aquesta excepció?
– Alguns se centren en l’excepció en lloc de buscar la millor norma que pot respondre a les necessitats que tenim plantejades els catalans. La primera pregunta que ens hem de fer és si Catalunya pot tenir un concert. Sense una reforma estatutària no, i no crec que sigui el moment de plantejar als catalans una nova reforma de l’Estatut. Molta gent planteja aquest tema des de la indignació, i jo el plantejo des de la raó, perquè l’únic interès que tinc és que això no acabi sent una nova frustració per als catalans. A més, des del punt de vista del PSC, no volem el concert perquè respon a una estructura d’estat confederal, no federal com la que defensem. Per això diem: models diferents sí, però convergència de resultats també.

- ¿Si hi ha acord, el PSC votarà el mateix al Parlament que al Congrés de Diputats, cosa que no va passar amb l’Estatut?
– No hauríem de repetir certes coses del procés estatutari. També Mas va retallar l’Estatut a la Moncloa. No mirem enrere. El PSC votarà el mateix al Parlament i al Congrés.

- ¿En un acord entre CiU i el PSC, hi cap ERC o és incompatible?
– Això depèn del que ERC vulgui. Buscar el consens és incompatible amb l’adhesió. Consens vol dir acostar posicions. Nosaltres no volem el pacte fiscal perquè ens diguin que no i aleshores anar a un xoc de trens. Aquesta estratègia no la compartim. Fem-lo viable i compartible. Qui vulgui consens en trobarà. Depèn dels partits i sobretot dels governs.

- ¿El PSC què ha mogut per afavorir el consens?
– El PSC és l’únic partit que ha presentat un document de bases per afavorir l’acord. És una proposta per a un model propi i bilateral que dóna al president Mas tota la llibertat per negociar el millor acord possible sota uns criteris suficientment flexibles i amplis perquè s’hi pugui sumar tothom. Ja ens hem mogut. Ara li toca moure’s a CiU.

- Però abans deia que CiU ha virat…
– CiU també ha mogut fitxa, perquè ha aparcat el pla B. Del Parlament de Catalunya n’hem de sortir amb un mandat per negociar a partir d’un criteri de pacte fiscal. No votem una llei de finançament, sinó un mandat per negociar amb uns objectius.

- És un canvi de mètode…
– Una cosa és una comissió d’estudi, però estem parlant del ple del Parlament. El PSC creu convenient que es voti un mandat, perquè si es votés una cosa molt concreta el Govern no tindria marge per negociar. No pots anar a la negociació amb totes les cartes destapades i totes les línies vermelles fixades.

- ¿I aquesta filosofia, CiU l’accepta?
– Els hi haureu de preguntar a ells. Jo explico el que el PSC considera sensat i assenyat.

- Mas va dir que volia fer una negociació ràpida.
– Tres setmanes va dir. Això no és voluntat negociadora. El model de finançament del 2009 va costar tres anys, en unes negociacions molt dures. Però tot i que el pacte fiscal és important ara ens hem de concentrar a atendre el dèficit social, que comença a ser insostenible.

About Miquel Iceta

Sóc militant del PSC, diputat socialista al Parlament de Catalunya i president de la Fundació Rafael Campalans

Posted on diumenge 3 juny 2012, in Anotacions. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 78 other followers