Resposta social a la reforma laboral

Avui, Comissions Obreres i la Unió General de Treballadors havien convocat manifestacions per rebutjar la reforma laboral impulsada pel govern del PP i que ja compta amb el suport de CiU. Aquí hi trobareu el manifest signat per la Comissió Obrera Nacional de Catalunya i la UGT de Catalunya, i aquí sota el cartell confederal convocant les manifestacions. Aquí hi trobareu el material informatiu editat per CC.OO. i UGT explicant les raons per rebutjar aquesta reforma laboral.

Les manifestacions celebrades aquest matí han estat un èxit de mobilització i assenyalen el camí a seguir. Cal articular una contundent resposta social i política. Ha arribat l’hora que els partits d’esquerres, juntament amb els sindicats i el moviment associatiu progressista, estableixin plataformes d’actuació conjunta a nivell territorial i sectorial, amb un programa de reivindicacions acordades que passi pel rebuig a les retallades socials, a la regressió dels drets laborals i a les polítiques dogmàtiques d’ajustament pressupostari que impedeixin la recuperació econòmica, el creixement i la creació d’ocupació. Caldria impulsar una àmplia aliança social pel progrés formada per tots aquells i aquelles que no volen que els mercats dictin la llei, que no volen que l’únic criteri que regeixi l’economia sigui el guany individual, que no es resignen a les desigualtats, la pobresa, l’atur i l’exclusió social, que creuen que un món millor és possible, i que la llibertat, la igualtat, la justícia i la solidaritat són valors pels que val la pena lluitar.

De la mateixa manera que som conscients que no sortirem de la crisi sense esforços, que cal contenir les despeses, garantir l’eficàcia en la prestació dels serveis públics i l’eficiència de l’administració, cada cop és més evident que el dogmatisme de l’austeritat escanya les possibilitats de recuperació econòmica, que és impossible pagar els deutes amb polítiques que ofeguen l’economia, que és injust que la sortida de la crisi la paguin els sectors més febles de la societat, que l’economia sana del segle XXI no pot basar-se en retornar a les condicions sociolaborals del segle XIX. Cal que els governs europeus reaccionin abans que sigui massa tard, abans que caigui Grècia i que ens arrosssegui a tots per un pendent sense aturador en el que cada dia es perden drets socials i les garanties mínimes de l’Estat del benestar.

La reforma laboral impulsada pel PP amb el suport de CiU suposa una agressió sense precedents als drets laborals i les conquestes socials dels darrers 30 anys. Us convido a llegir els arguments contra aquesta reforma laboral en els següents articles:

Hi ha qui vol treure importància a aquesta reforma laboral equiparant-la a d’altres reformes anteriors i, concretament, a les impulsades pel govern Zapatero. En l’article de Jordi Sevilla “Revisitando las reformas laborales” hi trobareu un repàs a les anteriors reformes i un contundent argument que separa radicalment la reforma impulsada pel PP de les anteriors:

Todas las reformas laborales, aunque no creen directamente empleo, han perseguido un objetivo económico loable: facilitar un ajuste rápido y flexible de las empresas a situaciones de crisis, intentando mantener el máximo de empleo posible, aunque sea alterando a la baja sus condiciones. La última reforma, además, lo hace fortaleciendo mucho, también para el futuro, a una de las partes contratantes, aprovechando la situación para dar un vuelco en el equilibrio de fuerzas existente en el mercado laboral, a favor de los empresarios. Eso sí es ideología.

Per això els socialistes hem donat suport a les mobilitzacions, com ho testifica la foto que trobareu aquí sota de la gran manifestació d’aquest matí al Passeig de Gràcia de Barcelona.

Sobre la política catalana us convido a llegir els següents articles:

Aquesta setmana s’ha consumat el pacte pressupostari CiU-PP que s’ha estés a la reforma de les lleis audiovisuals. La CiU més sobiranista de la història té l’acord més sòlid que mai amb el PP més centralista de la història. Els escarafalls sobiranistes i l’apel·lació a un pacte fiscal en la línia del concert econòmic i a una consulta sobre el particular, ni els aires de gaita escocesa que sonen de nit al Palau, no ens poden fer oblidar l’enorme sintonia de fons entre CiU i PP, una sintonia neoliberal que emmarca les retallades socials i la regressió en els drets laborals que són la principal prioritat d’ambdós governs. El PSC ha d’oposar-se frontalment a aquesta política, però aquesta oposició no ha d’excloure acords puntuals en mesures en favor de la reactivació econòmica, i en temes de país o de desplegament institucional que ho precisin.

La designació de Jordi Martí Grau com a President del Grup Municipal Socialista a l’Ajuntament de Barcelona obre una nova etapa del projecte socialista a la ciutat. Pel seu interès us recomano que veieu la intervenció de Jordi Martí a la cloenda del Congrés del PSC de Barcelona i l’entrevista a Jordi Martí que li van fer Francesc Espiga i Ivan Vila a El Punt Avui.

Per acabar amb els temes referits a Catalunya us dono compte del relleu en la Presidència de la Fundació Rafael Campalans, en la que em correpondrà mantenir el llistó tan alt com l’ha deixat l’Isidre Molas. Dins de les funcions de la Fundació hi ha la reivindicació de la memòria històrica i per això convé reivindicar la figura de Ramón Fernández Jurado.

Sobre política espanyola us convido a llegir els següents articles:

Amb reflexions sobre l’orientació de les polítiques econòmiques us convido a llegir els articles de Josep Oliver “¿Austeridad o crecimiento?” (en el que abona decididament pel rigor pressupostari, i se situa per tant en una posició diferent a la majoria d’articles que recomano habitualment), Lluís Foix “Ajustes, paro y personas” i Fernando Lamata “Sálvese quien pueda” (sobre el copagament sanitari).

Sobre la situació de Grècia podeu llegir els articles: “Tragedia griega en tres actos” de Lluís Foix, “Las dos “D” griegas” de Josep Borrell, “¿Rescate o secuestro?” de Miren Etxezarreta, “Arde Grecia” de Manuel Castells, “Grecia se echa a temblar” d’Amanda Mars i “El trilema griego” de Joaquín Estefanía. Sobre la situació portuguesa, que s’acosta perillosament a la situació grega podeu llegir “Vivir ‘troikados’” d’Antonio Jiménez Barca.

Sobre l’ineficaç resposta europea a la crisi us convido a llegir els següents articles:

Sobre el recent viatge de Raimon Obiols a Israel, Egipte i Palestina us recomano que llegiu la seva nota “Tornant del Pròxim Orient”.

Amb diverses qüestions de debat us convido a llegir els articles “Ni de derechas ni de izquierdas” de Joan Subirats, “Expertos en rehabilitación urbana reclamen intervenciones integrales en los barrios para combatir su vulnerabilidad” de la Fundación Ideas (i a Catalunya CiU i PP paralitzen la llei de barris….), “Perfiles de democracia” de José Andrés Torres Mora, i el duríssim “El espejismo del Estado de bienestar” d’Ignacio Sotelo.

En relació a aquest darrer tema i analitzant el per què l’economia dóna l’esquena a la gent, us recomano el llibre de Juan Hernández Vigueras “El casino que nos gobierna”.

“Perles” del programa del Polònia emès el 16 de febrer, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

[L’ESTÀVEM ESPERANT] 
♦ La signatura del pacte PP-CiU…. el que no esperàvem és que el gag fos tan bo. L’Esteve Jobs català (Mas) presenta el nou enginy iPact, per facilitar les comunicacions entre el PP i CiU. Està dotat d’apps específiques, enllaços directes per compartir converses a La Vanguardia, geolocalitzador per defugir fotos incòmodes, i mode vibració amb petites descàrregues elèctriques cada cop que es pronuncia la paraula “independència”. I també hi ha jocs, com ara el famós Angry Verds. I la setmana que ve…. l’iCoi, un telèfon per queixar-se de les retallades del Govern.

[ARXIU HISTÒRIC] 
♦ [17/2/11] Albert Om visita Miquel Calçada. Albert Om s’autoconvida a cal Mikimoto… ja és estrany que el trobés a casa! Lluita de titans i de veus en off.

[LA FRASE DE LA SETMANA] 
♦ Rubalcaba a Rajoy: “A veces seré chicha y a veces limoná”
♦ “Hola, em dic Artur i no li faig escarafalls al PP”

[LA NOVETAT] 
♦ El pis dels exalcaldes! Clos, Hereu i Maragall, que gran! A les seves eleccions locals particulars li han tocat “tirar la brossa”, encara que ell hagi entès “tirar-se a la mossa”
♦ Ana Botella: España va bien, va bien.

[LA IMATGE DE LA SETMANA] 
♦ Mariano “pinta y colorea” i taral·leja La abella Maia. xD!!

[KA FORT] 
♦ La Marató pel PSC. No, no és per recaptar diners, sinó votants. “La sociofesta de la solidaritat” segons un grandíssim Xavi Coral Novell que entrevista l’encara més gran Manel (Marc Rodríguez), un excap de llista socialista, literalment fet purè perquè no troba militants per farcir la llista del seu poble. De fet, fins i tot ell diu que s’està tornant neoliberal i que en Sala i Martín té raó.

[ALGÚ HO HAVIA DE DIR] 
♦ Un muffin només és una magdalena grossa…. perdoneu, però algú ho havia de dir!

[MOLT CURRAT] 
♦ El president Mas i Oriol Pujol cap a Las Vegas per documentar-se per disputar l’Eurovegas a l’Esperanza Aguirre. Cinc minuts i unes disfresses després… “Ho sé tot sobre el joc. Oriol, dona’m els Juegos Reunidos i ho peto. No tinc rival” sino fos…. que Ana Botella i Esperanza Aguirre també hi han anat! Vinga, juguem-nos tot a una partida, qui perdi es retira de la competició! Gràcies a la petita confusió d’Oriol Pujol entre el 7 i mig i el pòquer, guanyen elles: Vivaaaaa Las Vegas, Madriiiiid Las Veeegas!

[#etfelicitofill] 
♦ Vaya bucle financer s’acaba d’inventar De Guindos. No cola ni amb els nens. 7 + 7 = 14, agafa un cagarro i esmorza.

[LA PICADA D’ULLET] 
♦ Gran Gimfi: “A mi la Pilar Rubio m’enlaira l’apòstrof!”

[SURREALISTA] 
♦ Roda de premsa de Montoro. Els ex L’Hora del Lector es preparen per preguntar. El Manolo salta “on és el lavabo?” Nivellàs! Monzó pregunta si no troba que la reforma és molt sexual perquè es folla tots els treballadors. I Gimfi tanca “Qui ha escrit aquesta merda?”

ZW 292 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.mipropuesta.es/

MiPropuesta.es una nova iniciativa oberta a la participació per a compartir propostes i opinions impulsada pel PSOE d’Extremadura. Un procés de participació ciutadana no depèn només, ni principalment, d’una solució tecnològica. Acompanyant a la infraestructura tecnològica ha d’existir el que podríem anomenar una infraestructura social. Aquesta última fa als recursos humans i organitzatius necessaris per dinamitzar un procés participatiu: connectar i gestionar les relacions amb els agents clau, individuals i col·lectius, i poder establir espais públics per a la deliberació i la presa de decisions. El repte que permet afrontar una plataforma participativa és la capacitat de mobilitzar un col·lectiu, coordinat, per desenvolupar un projecte i acció col·lectiva per assolir uns objectius específics i obtenir idees i valoracions.

La societat està demandant, cada vegada més intensament més i millors formes de participació social i política, la ciutadania vol votar, però també vol aportar idees, solucions als seus problemes, opinions, valoració de les iniciatives polítiques … En definitiva un major compromís i influència ciutadana en els assumptes públics. En els últims anys han aparegut diferents iniciatives per sentir la veu de la ciutadania i les seves idees, com ara Italia Futura.

Amb aquest mateix objectiu, el PSOE d’Extremadura impulsa aquesta iniciativa a la xarxa, un espai on poder opinar sobre diversos temes i fer propostes, aportacions o donar suport a les propostes que es debatran.

Com a exemple interessant, el debat sobre la Proposta de Llei de Transparència i Participació, una proposta de llei que volen sigui totalment col·laborativa i creada per la ciutadania extremenya. Per fer-ho, es duen a terme diversos debats virtuals (el primer el 23 de febrer amb Guillermo Fernández Vara com a ponent) i s’estan discutint els continguts de la llei des de el web, amb interessants aportacions.

Enllaços d’interès:

- Vídeo explicatiu del funcionament de MiPropuesta.es

- Document de Treball “Gobierno Abierto: Alcance e Implicaciones” (Fundación Ideas)

About Miquel Iceta

Sóc militant del PSC, diputat socialista al Parlament de Catalunya i president de la Fundació Rafael Campalans

Posted on diumenge 19 febrer 2012, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 80 other followers