Malgrat els esforços per resumir l’actualitat setmanal, el munt de temes a debat fa de vegades difícil subratllar el que és més important. En la meva opinió aquesta setmana s’han produït dues notícies especialment rellevants: el fet que CiU hagi unit els seus vots als del PP i als del partit de Rosa Díez contra la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes que recull l’acord sobre finançament que es deriva del nou Estatut i l’elecció de Núria Parlón com a candidata a l’Alcaldia de Santa Coloma de Gramenet per unanimitat dels membres del Grup Municipal Socialista d’aquella ciutat. No deixeu de visitar el seu bloc!
Sobre l’aprovació de la LOFCA i en general sobre temes relatius al finançament autonòmic us convido a llegir la crònica de Josep Gisbert “¿Estatut o Lofca?”, l’editorial d’El País “Festival demagógico” i els articles de Francisco Balaguer “Financiación autonómica y dependencia” i Javier Pérez Royo “Déficit constitucional”.
L’actitud de CiU sobre la LOFCA i els Pressupostos Generals de l’Estat per al 2010 ha motivat la següent declaració del diputat del PSC i membre de la direcció del Grup Socialista Daniel Fernández: “La CiU d’avui representa el nacionalisme de dretes més inútil i improductiu de la història de Catalunya”. No exagera perquè, en efecte, els vots de CiU han estat a punt d’impedir que Catalunya obtingui 9.211 milions d’euros (2.151 corresponents al finançament del 2009, 2.613 al del 2010 i 4.447 a l’aplicació de la Disposició addicional 3a de l’Estatut sobre el nivell d’inversió pública de l’Estat a Catalunya).
Però el clima polític està dominat per l’impacte de l’Operació Pretòria dirigida pel jutge Baltasar Garzón i les seqüeles del cas Millet. En aquest sentit han estat especialment benvingudes les decisions del Govern de Catalunya i Espanya per combatre la corrupció i la renúncia massiva dels membres del Patronat del Palau de la Música per facilitar una profunda renovació de la institució. Sobre aquestes qüestions us convido a llegir els següents articles: l’editorial de La Vanguardia “Terapias contra la corrupción“, Josep Ramoneda “Hechos, no palabras”, Jesús Lizcano, Jesús Sánchez Lambás, Antonio Garrigues Walker i Manuel Villoria “No debemos resignarnos a la corrupción” (aquests quatre són els màxims dirigents del capítol espanyol de Transparency International, aquí podeu trobar la web de TI-España), Cristina Sen “Recalificaciones, cuentas municipales y fundaciones bajo la lupa del Govern” (amb les mesures acordades pel Govern de la Generalitat), Toni Mollà “Negocis i complicitats discretes”, Joan Subirats “Internet y corrupción” i “Saber lo que pasa“, Manuel Castells “Anatomía de la corrupción”, Albert Ollés “Cada operació urbanística il·legal es penarà amb 4 anys de presó” (amb la reforma del Codi Penal impulsada pel Govern d’Espanya), F. Varela “Más control, más penas y más transparencia” i Enric Hernández “Hechos, y no palabras”.
Aquesta setmana Artur Mas ha donat finalment instruccions per tal que CDC retorni els diners provinents del Palau de la Música que van anar a la Fundació de CDC. Vegeu la crònica al respecte de Clara Blanchar a El País “CDC disfraza de donativo la devolución de los pagos de Millet“. És una bona decisió, però a CDC encara ningú no s’ha atrevit a dir que aquests diners mai no haguessin hagut de ser demanats ni acceptats. També queda encara per esclarir què passarà amb els diners que va rebre Àngel Colom ni tampoc s’han aclarit els presumptes pagaments de comissions per part de Millet a l’alcalde independent de L’Ametlla del Vallès que tenia el suport de CDC i un presumpte pagament de 30 milions de les antigues pessetes aquest mateix partit, segons consta en les notes manuscrites incautades a Jordi Montull com explicava Jesús G. Albalat en una crònica a El Periódico de Catalunya.
Aquesta setmana s’ha conegut també que Felip Puig va ingressar el 2008 gairebé 100.000 euros en concepte de “treballs urbanístics”. Vegeu-ho a la crònica de Janot Guil a ABC. Coneguda la notícia es van aixecar veus com la de Josep Antoni Duran Lleida que criticaven la “legitimitat” dels negocis d’assessorament de Felip Puig. Vegeu-ho també a la crònica de Janot Guil a ABC.
L’esforç per recuperar la confiança política perduda ha tornat a posar sobre la taula la necessitat d’aprovar la llei electoral de Catalunya. Com sabeu Catalunya és la única Comunitat Autònoma espanyola que no té llei electoral pròpia i per aprovar-la és imprescindible el vot favorable de dos terços del Parlament (almenys 90 diputats). Els socialistes ens hem manifestat des de sempre partidaris del sistema electoral vigent a la República Federal Alemana, anomenat de representació proporcional personalitzada, amb doble vot, un vot a candidats de districte uninominal (guanya el candidat que més vots obté) i l’altre vot a llistes de partit (que garanteix una gran proporcionalitat entre els vots obtinguts per cada força política en el conjunt del país i els escons que li són atribuïts). Una variant d’aquest sistema va ser proposada per Ferran Requejo el 2004. Una de les majors dificultats per arribar a un acord sobre la llei electoral és que hi ha un partit molt beneficiat per l’actual sistema i sense els seus vots no es pot aprovar un de nou. Una altra gran dificultat és la desigual distribució territorial de la població a Catalunya (amb una comarca com l’Alta Ribagorça que té 4.332 habitants mentre el Barcelonès en té 2.235.578; 500 vegades més gran!). Divendres vinent es constitueix al Parlament la ponència conjunta que ha d’elaborar la llei. Els treballs de la ponència es poden veure facilitats per l’existència de 50 recomanacions fetes per la Comissió d’experts anomenada pel govern, que contempla la creació de set demarcacions electorals (corresponents a les futures vegueries) en les que es votarien llistes de partit amb la possibilitat d’expressar preferències per candidats individuals dins de la llista. Sobre aquest debat podeu llegir els següents articles: Esther Vera “¿Quién teme las listas abiertas?”, Antoni Puigverd “Aceite de ricino”, Enric Marín “L’assignatura pendent de la llei electoral” i Silvia Hinojosa “Votos de confianza”.
La recuperació de la credibilitat política passa també per no oblidar que hi ha “una Catalunya oculta, la Catalunya de l’obra ben feta, que fa més que no parla i que pensa més que no crida”. Aquest és el plantejament de l’article d’imprescindible lectura de Juan-José López Burniol “La Catalunya oculta”.
Trobareu també d’interès els articles de Jordi Muñoz “Després del nacionalisme?” (sobre el plantejament de futur expressat la passada setmana per Josep-Lluís Carod-Rovira), Guillem López-Casasnovas i Antoni Duran-Sindreu “Un tribut que no s’ha de suprimir” (sobre l’impost de successions) i Ferran Mascarell “Un país con atributos” (sobre la necessitat de formular un nou catalanisme).
Sobre política espanyola us convido a llegir els articles de José Luis de Zárraga “Año devastador para la política”, Gregorio Peces-Barba “La razón en la política”, Fernando Vallespín “La fatiga democrática”, Gonzalo López Alba “Señales de alarma” i Leire Pajín “Respuestas políticas pendientes”. Per cert, un dels escàndols polítics més importants que s’està produint és el bloqueig de l’elecció de Leire Pajín com a Senadora en representació de les Corts valencianes. El PP, bloquejant aquesta designació, està alterant antidemocràticament la composició del Senat. No crec que s’estigui prestant gaire atenció a aquest fet que mostra fins a quin punt el PP està disposat a utilitzar les institucions en benefici propi. Podeu llegir al respecte l’article de Javier Pradera “La senadora raptada”. I us estalvio comentaris sobre les paraules de Francisco Camps acusant el portaveu socialista a les Corts Valencianes de voler veure’l mort. Mentre Rajoy no faci net (si és que vol fer-ho), el PP es un perill.
La ingerència de l’església catòlica amenaçant d’excomunió els diputats que votin la reforma de la llei que despenalitza la interrupció voluntària de l’embaràs ha rebut contundent resposta en els articles d’Ignacio Escolar “La (in)Coherencia episcopal” i Ramón Cotarelo “La tutela eclesiástica”.
Sobre la situació econòmica i les reformes que exigeix us convido a llegir l’article de Jordi Sevilla “Cuaderno de debe… ser”, l’entrevista a Celestino Corbacho que li fa Esther Esteban a El Mundo, la crònica de Beatriz Navarro a La Vanguardia “El gobierno estudia aplicar el modelo alemán”, la crònica d’A. Larrea i G. Sans Mora a Público “Corbacho defiende el modelo alemán”, l’article de Joan Majó “Contra la crisis: palabras y hechos”, la crònica de Ricardo Martínez de Rituerto a El País “La economía europea sale de la recesión” i l’article de José María Lastras “Reducción de jornada y desempleo”.
Sobre el model alemany podeu llegir també l’article de Paul Krugman “Libertad para perder”. I us recomano també els articles d’Antón Costas “Paisaje después de la crisis” i Joaquín Estefanía “Rescates bancarios”.
Abans d’entrar en les perspectives de la Unió Europea, us recomano que llegiu la crònica de Juan Gómez a El País sobre el canvi de President de l’SPD. Sobre Europa, i felicitant-nos per la ratificació (per fi!) del Tractat de Lisboa, us recomano que llegiu els articles de Jean Marie Colombani “La decadencia de Europa”, Miguel Ángel Aguilar “La solución de Berlín y el problema de Génova”, Miguel Ángel Moratinos “Un gran paso adelante”, l’editorial d’El País “Vista al exterior“, Timothy Garton Ash “El próximo capítulo de Europa empieza hoy” i Soledad Gallego-Díaz “Alguien que haga algo”, en referència a la futura elecció del president de la Comissió Europea i del ministre d’Afers exteriors de la Unió.
Sobre el món vint anys després de la caiguda del Mur de Berlín us convido a llegir els articles de Joschka Fischer “Veinte años después del Muro”, Antoni Segura “El món després de la caiguda del Mur”, José Ignacio Torreblanca “Lo que el Muro se llevó”, Lluís Foix “Cayó por su propia insolvencia” i Josep Oliver “El Mur, el dòlar i l’euro”.
Sobre política internacional us convido a llegir l’editorial d’El País “El plante de Abbas” sobre la decepcionant pressió d’Obama sobre Israel, William R. Polk “Arduas decisiones sobre Afganistán” i Félix Monteira “¿Quién va a derribar los otros muros?”.
Sobre temes a debat us convido a llegir l’article de Joaquín Estefanía “Dos utopías regresivas” (es refereix al comunisme i al radicalisme de mercat), Vicenç Navarro “El conflicto de clases mundial”, Antonio Roldán i Carlos Carnicero “La era de lo posible” (en el que defensen profundes reformes com la introducció d’una taxa sobre les transaccions financeres internacionals i denuncien la desorientació ideològica de l’esquerra), l’entrevista a Andrew Rasiej que li fa Laia Reventós pel Ciberpaís que porta per titular “El poder de participación que da Internet cuestiona todas las estructuras actuales”, Antonio Izquierdo “El Estado-Noción” sobre el debat sobre la identitat nacional francesa i l’entrevista a Vytautas Landsbergis (primer president de la Lituania independent de la URSS) que li fa Lluís Amiguet a La Vanguardia sobre el concepte actual d’autodeterminació. Segons Landsbergis “el dret d’autodeterminació no assisteix a una nació integrada en un estat democràtic dins del qual pot decidir lliurement el seu futur en cada convocatòria electoral”.
“Perles” del programa Polònia emès el 12 de novembre, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.
Felicitats als Polonius, pel seu capítol 150 !! [per això avui no hi ha ˮEl pitjorˮ]
LES PERLES
- Montilla i Pujol a Soto del Real… de visita. Pujol va a veure Prenafeta i Alavedra i els porta uns exemplars de les seves Memòries (suposo que de les que va tunejar la setmana passada). Montilla, en canvi, va a veure Bartumeu Muñoz i li porta una bola de neu perquè sʼentretingui (?)… però això no és lʼimportant del gag, sinó que mentre sʼesperen Pujol i Montilla sʼenlluernen amb un senyor quie diu que fa meravelles amb les empreses, les finances, les requalificacions i després resulta que, oh, aquest senyor no està de visita, sinó que és un intern…
- La recuperació del 1r gag amb el President Maragall… han canviat molt les coses… o no?
EL MILLOR
- Davant lʼamenaça de veure convertida Catalunya en Itàlia [Colomines dixit], Polònia ens avança com seria: en blanc i negre, tornarien les màquines dʼescriure als despatxos, la dona de lʼalcalde del poble estendria la roba dins el despatx, el fill de lʼalcalde jugaria a pilota també dins el despatx, també hi hauria un Luigi… a la taverna del poble, dos locals discuteixen acaloradament ˮcome podia saber jo que el signore Milleti non era aigua clara?” i, és clar, en Carotti sortiria escaldatti.
LA IMATGE DE LA SETMANA
- El viatge en ˮEl Tempsˮ de Tomàs Molina a 1871… amb daguerrotips, coloms missatgers [versió arcaica del pinganillu] i previsions de guerres carlines, molt enginyós
ARXIU HISTÒRIC (fa un any…)
- El discurs de Xuan Saura a lʼAssemblea dʼICV interromput per una mani de borjamaris. Però no he entès pq… El que mʼha agradat és el sistema de votació. La pregunta és ˮVots a favor de tot?” Molt més simple que la majoria dʼassemblees que es fan i es desfan, no? I després es carrega lʼedifici? De debò que no he entès res…
LA PICADA D’ULLET
- El doblatge del gag de lʼAlakrana per ˮgentilesaˮ dʼERC.
MALA LLET
- Fer que ZP hagi estat tancat en un ascensor durant un mes com a causa que no lʼhaguem vist en cap dels pollastres del moment: Alakrana i tal i tal.
SURREALISTA
- La nova font d’alimentació per a la il•luminació que aquest any sʼhan empescat des de lʼAjuntament. Ja no hi haurà avets que funcionen amb lʼenergia de bviciletes amb pedals, sinó transformadors dʼenergies sexuals de les prostitues de la ciutat. Dos ocells dʼun tret, com si diguéssim.
LʼESTÀVEM ESPERANT
- Lʼanunci de la por de PortAventura de cada any… aquesta any… la corrupció arriba a casa teva… RobAventura.
EL CAMEO
- Tatiana Sisquella presenta una edició especial de ˮSexes en guerraˮ… o lʼeròtica del poder. En Rajoy desplega les seves millors armes ˮcomo te iba diciendo, Taitianaˮ i Espe, que defineix lʼestil femení de fer política com ˮcon dos cojonesˮ… la qüestió és que, segons el test, en Mariano és ˮun nenazaˮ i ella un ˮmarimachoˮ… molt pedagògic, trobo.
ZW 191 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
e-Politicae és una xarxa social de comunicació i estratègia política. Una eina d’informació i formació, oberta a tothom, plural, apolítica i sense afany de lucre. Aquest portal, fruit de l’Associació de Comunicació i estratègia política, és el punt de trobada de les persones interessades en aquests temes. Entre els seus objectius es troba el de “formar professionals capaços d’enfrontar-se als reptes de la política actual amb la màxima eficàcia i eficiència. Tenir idees i saber-les comunicar no són només les claus per guanyar eleccions, són elements indispensables per a una bona salut democràtica de qualsevol país.”
e-Politicae posa a disposició de partits polítics, administracions públiques, fundacions i de qualsevol persona interessada en aquest àmbit un instrument innovador i una àmplia oferta de formació on line gestionada per diferents professionals. Entre els seus continguts, es troben des d’Articles d’Opinió a Anàlisis en profunditat de l’actualitat, desenvolupats per col·laboradors d’aquesta xarxa: polítics, responsables de partits, professors universitaris, periodistes, politòlegs, etc. Els usuaris del projecte poden opinar, respondre articles o proposar-los, interactuar amb els professors i col·laboradors, fer accions de networking, formar-se a l’escola pràctica online de comunicació política, que té com a objectiu ajudar els usuaris a aprendre i entendre millor la comunicació política tal i com es realitza actualment.
Per acabar, destacar la celebració del VIII Seminari Internacional de Comunicació Política i Electoral, organitzat per The George Washington University, MAS Consulting i la Universitat Pontificia Comillas, amb la col·laboració de l’EAPC, el pròxim 19 de novembre a Madrid.
ZV (Zona Vídeo). Canal X TV és un canal de televisió per Internet que es defineix com alternatiu, artístic i vocacional.
