Avui començo per anunciar que fins al setembre trencaré amb la rutina d’actualitzar setmanalment el Diari. Si hi ha novetats importants o comentaris que valgui la pena fer, actualitzaré el Diari quan calgui, però no espereu a partir del proper diumenge (per cert, Dia de l’orgull gai) l’habitual resum setmanal. Aprofitaré també aquest temps per estudiar la incorporació d’alguns canvis en el bloc. de fet, a partir d’avui mateix ja podeu veure’n un: es tracta de la secció “Llegit a Internet” que trobareu a la columna de la dreta (està a la sisena caixa començant per dalt) i que us porta als elements compartits del meu Google reader. Es tracta d’un senzill mecanisme pel qual podeu accedir a aquells materials descoberts a la xarxa que m’han interessat. L’actualitzo cada nit o sigui que podeu visitar-lo cada dos dies i trobar-hi novetats.
Començo el diari d’avui amb la ressenya del covard atemptat d’eta que va assassinar l’inspector de policia Eduardo Puelles. L’organització terrorista sap que no aconseguirà cap objectiu polític amb les seves accions, uns crims que només serveixen per intentar evitar que alguns sectors de l’esquerra abertzale acabin optant per fer política de la única manera que es pot fer en un país democràtic, és a dir, de forma pacífica. Podeu llegir al respecte els editorials de La Vanguardia “Ni silencios ni ambigüedades” i d’El País “Uno de los nuestros”. Us recomano que llegiu també els articles de Javier Pérez Royo “El coste de la derrota” i Luis Rodríguez Aizpeolea “López encabeza la última batalla”.
Vull destacar per sobre de tot la fortalesa de la família de l’inspector assassinat, en les paraules dites al final de la manifestació, el seu germà dient: “Para nosotros, mi hermano no es una víctima del terrorismo, no es una víctima más. Es un héroe de la lucha por las libertades de este país, y si alguien lo quiere poner en euskera, es un gudari”. I la seva vídua: “Buenas tardes, soy la mujer de Eduardo, y me siento muy orgullosa. Y estos que están a mi lado son sus hijos. Ahora me voy a dirigir a quienes le han matado. Lo único que han conseguido es dejar a dos huérfanos y una viuda. No van a conseguir nada más porque, gracias a Dios, hay mucha gente como mi marido y no van a poder con ellos, cada día van a salir más y más. Aquí se puede vivir muy bien. Se puede vivir muy bien, porque hay gente muy decente y muy honrada, y cada uno tiene sus ideas, pero las defiende hablando y no matando. Son asesinos, no son políticos, no son presos políticos, eso es mentira. Que no vengan las familias pidiendo dinero para ir a verlos [a las cárceles] porque son presos políticos. No. Es mentira, son asesinos. Y ¡viva el País Vasco! Y muchas gracias, de verdad, muchas gracias. A mí me han hecho mucho daño, pero les va a costar mucho poder conmigo, con mi familia, con los hermanos, con su madre y con toda la gente que le quiere. A mí, ni a mis hijos, no me van a ver llorar, lloraré en casa, pero aquí no, no les voy a dar ese gusto. Un beso y gracias”.
No cal afegir-hi res més.
Entrant en qüestions relatives a la política catalana, és d’imprescindible lectura l’entrevista al President Montilla feta per David Miró i Ferran Casas a les pàgines del diari Público. també trobareu interessant llegir la intervenció del President de la Generalitat en l’acte de presentació de l’Informe anual sobre les Comunitats Autònomes. En ella explica la nostra posició sobre la futura sentència del Tribunal Constitucional sobre el recurs presentat pel PP contra el nostre Estatut d’Autonomia.
No s’han esgotat encara les anàlisis sobre les darreres eleccions europees. Podeu llegir al respecte l’anàlisi d’Oriol Bartomeus. I també us interessarà l’article d’Agustí Colomines sobre l’abstenció i la crònica d’El Periódico de Catalunya sobre l’Informe del CAC sobre la cobertura informativa de la campanya electoral. Un Informe que no ha aixecat polseguera tot i afirmar que les reiterades protestes dels periodistes del TV-3 i Catalunya Ràdio contra la imposició de blocs electorals cronometrats “fa planar l’ombra de la sospita sobre la qualitat de la informació dels mitjans públics durant els períodes electorals”. A l’hora d’analitzar el pluralisme polític i la neutralitat informativa de les diferents cobertures, l’informe només posa pegues al tractament que va dispensar l’única cadena privada estudiada, 8TV, canal pertanyent al Grupo Godó. Raimon Obiols es fa ressò de l’Informe del CAC en aquesta entrada del seu bloc.
Aquesta setmana ha estat molt marcada per la inauguració de la nova terminal de l’aeroport de Barcelona-El Prat. Tot un èxit que justifica el notable que atorga Joan Tapia al president Zapatero. També hem tingut d’altres bones notícies com que s’ha posat la primera pedra del taller de Seat que fabricarà el nou model Q3 d’Audi recollida en aquesta crònica d’Eduardo Magallón.
Trobareu interessant la reflexió de Manel Balcells sobre “Una sortida catalana a la crisi” i la de Josep Vicent Boira “Obama y el eje mediterráneo”. No us podeu perdre la reflexió d’Antoni Puigverd al fil del merescut guardó rebut pel lingüista Joan Solà (amb qui comparteixo tertúlia gastronòmica mensualment). Sobre la situació de l’agricultura catalana podeu llegir l’entrevista al Conseller Joaquim Llena feta per Imma Bosch a El Punt.
Coincidint amb l’equador del mandat municipal, us convido a llegir dues reflexions sobre la ciutat de Barcelona que m’han semblat molt interessants. es tracta de dos articles publicats a La Vanguardia, el de Ramón Suñé “Un poco de autoestima” i el de Pedro Nueno “Molestando”.
Quan falten poques setmanes pel 15 de juliol, estem ja en la recta final de la negociació de l’acord sobre el finançament. Sembla que les coses s’estan movent en la bona direcció, però encara no tenim el desitjat acord. Són diverses les qüestions que ja han quedat prou clares: el Govern de Catalunya no signarà en cap cas un mal acord o un acord que no honori l’Estatut, en l’acord és important la xifra però també el model de finançament que s’hi reculli, i la xifra serà espectacular amb els minsos rendiments de l’injust sistema pactat el 2001 entre CiU i PP. Avui em preguntaven sobre aquestes i altres coses en una entrevista a Catalunya Ràdio que podeu escoltar aquí. Podeu llegir al respecte els articles de Joan Manuel Perdigó “Entre ser solidari i fer el préssec”, Joan Majó “La hora de la verdad” i Carles Navales “L’hora del President”. Trobareu especialment esclaridora la crònica de Serafí del Arco publicada a El País. I us divertirà el gràfic que trobareu a continuació en el que a partir dels qualificatius que CiU va donar a l’acord del 2001 “històric i definitiu” (quan el seu rendiment va ser de 251 milions d’euros el primer any, 289 milions d’euros el segon i 326 milions d’euros el tercer), assagem els qualificatius que caldrà donar a un acord que proporcioni un rendiment del doble, triple, quàdruple, quíntuple…. tenint present que el govern de Catalunya ja ha rebutjat un acord que hagués produït el primer any un rendiment sis cops superior al del 2001!
En la política espanyola se segueix arrossegant l’escàndol de les irregularitats i presumptes casos de corrupció que rodegen el PP. Podeu llegir al respecte les reflexions de Miguel Angel Aguilar “De Luis Bárcenas a Olga Ramos”, Juan M. Hernández Puértolas “La absolución mediante las urnas”, Félix Monteira “El caso Bárcenas deja al PP contra la pared”, Antonio Orejudo “Caraduras”, Josep Ramoneda “La doctrina Rajoy” i El Gran Wyoming “La ley del silencio”.
Sobre la situació econòmica us convido a llegir l’entrevista a Elena Salgado que li fan avui a les pàgines d’El País, M. Jiménez, C. Martín i A. Bolaños. Trobareu també interessants les reflexions de José María Ridao “Brotes de realismo”, Joan Tapia “El ’sudoku’ d’Elena Salgado” i Joaquín Estefanía “La crisis más larga e intensa”.
Us convido també a llegir el resum d’Antoni Fuentes de la conferència de la consellera Mar Serna a Tribuna Barcelona, la reflexió de Xavier Vidal-Folch “¿Por qué Alemania no crea paro?”, la bona notícia que ens dóna Mar Galtés “Sita Murt crece un 50% y factura 20M en 2008” (pels que no ho sàpiguen, Sita Murt és una dissenyadora de moda i, a més, amiga), l’esforç de Rafael Méndez per desfer “Mentiras atómicas”, la pregunta que es fa Angel Laborda “¿Cambio de rumbo en la política fiscal?” i l’anàlisi de Juan Manuel Naredo “El empobrecimiento de los hogares”.
Sobre qüestions de política europea, nord-americana i internacional us convido a llegir els articles de José María Ridao “Europa espera a González”, Xavier Batalla “Obama es un zorro”, Pablo Pardo “Obama refuerza el papel del Estado en una reforma sin precedentes” i l’editorial d’El País “La gran reforma”.
Sobre la crisi de l’Orient Mitjà us convido a llegir els articles de Lluís Bassets “Hacia el Estado palestino”, David Grossman “El mensaje de Netanyahu es que no habrá paz” i Abraham B. Yehoshua “Un auténtico amigo de Israel”, lloant el discurs d’Obama a El Caire precisament per assenyalar que la política d’assentaments d’Israel als territoris ocupats és contrària a la pau.
Sobre la delicada situació a l’Iran us convido a llegir els editorials d’El País “Pulso en Irán” i La Vanguardia “Los límites del régimen iraní” i els articles de Timothy Garton Ash, Carlos Nadal, Xavier Batalla i Antoni Segura.
Aquesta setmana ha estat pròdiga en articles sobre el debat per renovar l’esquerra. Us convido, doncs, a llegir una dotzena de reflexions, les de Dennis MacShane “How the left can rise again”, Carlos Mulas Granados i Luis Arroyo “Progresistas. una mayoría en minoría”, Kepa Aulestia “Lenta izquierda”, Marc Lazar “Postsocialismo”, Ignacio Sotelo “La salida de la crisis”, Ludolfo Paramio “La paradoja de la socialdemocracia”, Vicenç Navarro “¿Por qué los economistas y los medios liberales se equivocan?”, “¿Por qué votan a la ultraderecha?” i “¿Quién no entiende Europa?”, Fernando Vallespín “Socialdemocracia en tiempos de populismo”, Toni Ramoneda “El reto del socialismo francés” i Ignacio Urquizu “La izquierda necesita un relato”.
També trobareu d’interès les reflexions de José Antonio Marina “Autoridad” i Salvador Cardús “Del desconcert a la revolució” sobre educació.
Aquesta setmana han començat ja els actes de celebració de l’orgull gai que culminen amb la manifestació que tindrà lloc el proper diumenge. Jo ja he participat en dues activitats que us comento ràpidament. Divendres a la nit vaig assistir a l’Hotel Axel de Barcelona (Aribau, 33) a l’estrena del vídeo clip “Imperfecta mujer” protagonitzat per Carla Antonelli que recull la cançó del mateix nom composada per Victor Naranjo i que vol esdevenir un himne de reivindicació dels i de les transsexuals. Ahir dissabte al vespre vaig participar a la llibreria Antinous (a Barcelona, carrer Josep Anselm Clavé, 6) en la presentació de tres llibres: “Vagos, maleantes… y homosexuales. La represión a los homosexuales durante el franquismo” de Nathan Báidez, editat per Malhivern; “Rosa sobre negre. Breu història de l’homosexualitat a l’Espanya del segle XX” d’Albert Ferrarons, editat per La Busca edicions; i el llibre col·lectiu “Homosexuals i transsexuals: els altres represaliats i discriminats del franquisme, des de la memòria històrica” editat per José Benito Eres i Carlos Villagrasa, editat per Bellaterra. En l’acte hi van participar molts dels autors (Albert Ferrarons, José Benito Eres, Ricard de la Rosa, Víctor Manuel Bedolla, Armand de Fluvià i Jordi Petit) i es va constatar la importància d’aquestes tres obres i de l’esforç de recuperar la memòria històrica d’un col·lectiu especialment perseguit pel franquisme.
Per acabar, dir-vos que aquesta setmana hem perdut a gent molt estimada. Els socialistes catalans a Pili Torre, companya i amiga que va treballar als serveis centrals del Partit des de fa més de 30 anys i a qui no oblidarem. I també hem perdut a Vicente Ferrer, podeu llegir els obituaris d’Edwin Winkels i Rafael Vilasanjuan; Hortensia Bussi, vídua d’Allende (la “Tencha” a qui vaig tenir l’honor de conèixer amb motiu d’una de les seves visites a Barcelona), podeu llegir la necrològica d’Oscar Soto, metge personal d’Allende; i Ralf Dahrendorf, eminent liberal progressista, podeu llegir la necrològica de Walter Oppenheimer.
“Perles” del programa Polònia emès l’18 de juny, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.
Núria Iceta: “Sóc jo o tots necessitem ja unes vacances?”
EL MILLOR
- Lʼavi Bono: “Silencio, señor bebé, que no tiene la palabra… le llamo al orden! Cállase o le apago el micrófono… si parece el Tardà!… Bonito, todo me parece Bonito!”
EL PITJOR
- “Oa oa oa, mariano a la Moncloa”. El Mariano gegant (“crecido” per resultats i enquestes) que quan es disposa a sortir al carrer per conquerir el món topa amb la porta i cau a terra.
ARXIU HISTÒRIC (fa un any…)
- Lʼúltima recepta de Ferran Adrià: “Llibret de porc a la milanesa”, la base és el llibre de Santi Santamaria “ese mindundi de cuyo nombre no quiero acordarme” i un toc final de meticelulosa dʼaquella.
LA PICADA D’ULLET
- La Reina Sofia llegeix Anatomía de un instante, de Javier Cercas, perquè “el 23-F yo no me enteré de nada, me quedé dormida viendo la tele”
SURREALISTA
- La imitació del Gaspar Hernández és molt bona però fer que el Carod ordeni en Benach que es cremi tipus bonzo és un pèl massa, no?
KA FORT
- Sarkozy a ZP: “Jo em pensava que aquest era una programa seriós”. ZP: “No, home, és dʼhumor. Pensa que fa un any li vaig prometre el finançament a Montilla i encara no li he donat!”
- Tomàs Molina: “Molt boooona niiit! Com estan? Bé o en família?”
LA NOVETAT
- El nou fitxatge de ZP-Florentino: Silvio Berlusconi… Llavaneres! No hase falta que dises nada más
LA FRASE DE LA SETMANA
- Montilla: “Ja tenim el flámant aeróport”
MALAGUANYAT
- LʼHora del Lector: 4 grans personatges (Pere Gimferrer, Empar Moliner, Maruja Torres i Màrius Serra) al servei de la promo de Stieg Larsson en un gag més que dolentot. Ja ho diu en Serra… anagrama de “aquest cony de gag no sʼacaba mai!”? “Canya sgae! ba cagats de quimono”.
ZW 177 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
Del 6 al 10 de juliol se celebra una nova edició de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC) amb el títol “Més enllà de la crisi”. Podeu consultar en aquest Zona Web la informació sobre edicions anteriors.
Els debats d’aquest nou curs se centraran en l’anàlisi i la recerca de sortides davant els reptes que planteja la crisi. La UPEC vol ser un gran espai de trobada, reflexió i estudi sobre aquells temes que preocupen els sectors socials democràtics i d’esquerres.
El seu programa docent té dues característiques bàsiques: contribuir al desenvolupament de la cultura democràtica d’esquerres i participar en l’anàlisi de les polítiques aplicades, des d’una perspectiva estratègica d’esquerres. Junt amb les conferències que tindran lloc a la Facultat de Geografia i Història de la UB, el programa inclou el cicle “Artistes i Política”, en el qual participaran -entre molts altres- els actors Enric Majó i Vicky Peña o els cantautors Gerard Quintana i Lídia Pujol. Tots ells parlaran de la seva visió de com perceben la política des del món artístic. El curs es complementa amb una interessant Agenda cultural.
ZV (Zona Vídeo). MIT TechtTV, impulsada per l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), ofereix 1.500 vídeos vinculats a temes d’enginyeria o ciència i tecnologia, d’una manera didàctica, comprensible i assequible al públic en general.
