Per què som federalistes i no som independentistes

La revista El Siglo em publica en el seu número d’aquesta setmana l’article que trobareu transcrit a continuació.

POR QUÉ SOMOS FEDERALISTAS Y NO SOMOS INDEPENDENTISTAS

Somos federalistas por cuatro razones fundamentales: La primera, porque el planteamiento federal se ajusta a nuestros principios de libertad, igualdad, justicia, solidaridad y fraternidad. La segunda, porque el planteamiento federal se ajusta al mundo en que vivimos, definido por interdependencias crecientes y soberanías compartidas. La tercera, porque creemos que identidades diferentes y sentimientos diversos no justifican levantar ni barreras ni fronteras entre ciudadanos. Esas identidades y sentimientos distintos pueden y deben convivir en un mismo Estado organizado de forma federal. Y la cuarta, porque la solución a los problemas de convivencia puede y debe encontrarse a través del diálogo, la negociación y el pacto. Y el federalismo es, sobre todo, diálogo, negociación y pacto.

Somos federalistas también porque no somos independentistas. Y no somos independentistas, no por no querer lo suficiente a Cataluña, sino porque creemos que la independencia sería altamente perjudicial para Cataluña, para España y para la integración europea.

Es perjudicial para Cataluña, porque la pérdida de dimensión económica, cultural, demográfica y política es un grave riesgo. En el mundo en que vivimos, perder tamaño es perder oportunidades. Nadie ha sido capaz de calcular los costes y las incertidumbres de un proceso de separación, con toda seguridad excesivos, probablemente insoportables. Por no hablar de los riesgos y tensiones de un proceso unilateral que no fuese fruto de un acuerdo en un escenario impensable.

Por otro lado, si Cataluña se separase de España no dejaría de tenerla como vecina. Cataluña puede separarse de España pero no puede abandonar la península ibérica. ¿Cómo puede beneficiar a Cataluña la separación, el alejamiento traumático de sus vecinos más inmediatos, que serán siempre sus vecinos y con los que siempre le convendrá tener las mejores relaciones posibles? Incluso la separación más tranquila que se produjo en Europa, la que dio lugar a las Repúblicas checa y eslovaca, supuso que países que antes habían sido uno de repente se diesen la espalda y sus intercambios de toda índole se redujeran espectacularmente.

La secesión perjudicaría a los ciudadanos, que a partir de ese momento se verían obligados a considerar como extranjeros a buena parte de sus conciudadanos, de repente deberían considerar como extrañas cosas que les eran propias, y la mayoría de ellos sufrirían al ver desgarrarse sus identidades plurales y compartidas.

La secesión sería perjudicial para España, exactamente por los mismos motivos que lo sería para Cataluña. La pérdida de peso económico, cultural, demográfico y político, nos haría perder oportunidades.

La fractura de un país miembro de la Unión Europea plantea interrogantes sobre el propio funcionamiento de la Unión, sus relaciones con lo que a partir de entonces sería un país tercero y sobre el riesgo de incentivar procesos similares en otros países miembros. ¿Cómo se pretende hacer compatible una mayor integración europea con la división de uno de sus Estados miembros? ¿Cómo aspirar a unos Estados Unidos de Europa desde la incapacidad de articular una España federal, que reconozca plenamente su carácter plurinacional, pluricultural y plurilingüe?

La secesión crearía muchos más problemas de los que pretende resolver. Unos problemas que, por otro lado, tienen soluciones más eficaces y menos onerosas a través de mecanismos federales que tenemos a nuestro alcance y que deberían integrar una reforma constitucional federal que nos permitiría seguir juntos y mejor.

La greu responsabilitat del president Mas

scoopit_mi_petitAvui l’actualització del meu Diari a Internet recull els articles sobre diverses qüestions que han estat presents en el debat públic d’aquesta darrera setmana. Us recordo un cop més que gairebé cada dia recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives. Aprofito per anunciar que diumenge que ve no actualitzaré el Diari.

LA GREU RESPONSABILITAT DEL PRESIDENT MAS

El president Mas s’enfada quan se li atribueixen iguals responsabilitats que al president Rajoy en el present atzucac. Certament el PP n’és el gran responsable, només cal recordar la seva ferotge campanya contra l’Estatut, el seu recurs al Tribunal Constitucional, les seves pressions, la seva pulsió recentralitzadora, el LAPAO, la llei Wert, la incapacitat congènita a entendre l’Espanya plural, la manca de disposició real al diàleg, etc., etc. Però ara mateix, quan el president Mas diu que només vol parlar sobre la consulta i el president Rajoy diu que està disposat a parlar de tot menys de la consulta, les responsabilitats són compartides.

Aquesta setmana s’ha produït el debat i votació al Congrés dels Diputats de la proposta aprovada pel Parlament de demanar la transferència a la Generalitat de la competència de convocar referèndums en aplicació de l’article 150.2 de la Constitució. A 8tv em van preguntar després del debat si els socialistes catalans ens sentíem satisfets. I el cert és que no estem satisfets, però sí reivindiquem que nosaltres ja vàrem advertir sobre el que passaria. Alguns van decidir anar a Madrid a obtenir una negativa i a fe de Déu que ho van aconseguir! Em faig creus de pensar que hi havia més diputats del Parlament al Congrés per rebre una negativa que els que hi van ser quan es va aprovar l’Estatut! El desenllaç d’aquesta iniciativa estava cantat.

Es miri com es miri, la Constitució espanyola no contempla ni la secessió ni la celebració d’un referèndum d’autodeterminació, que és exactament el que van acordar CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP amb aquella doble pregunta perpetrada el passat desembre. Només cal llegir la recent sentència del Tribunal Constitucional aprovada, per cert, per unanimitat. El dret a decidir és una aspiració política, no és un dret en el sentit fort de l’expressió. Per això m’agrada més parlar de consulta que de dret a decidir, perquè un referèndum consultiu o una consulta és això, una consulta, i no és una decisió unilateral, com la que la majoria dels que utilitzen l’expressió ‘dret a decidir’ tenen al cap.

És obvi que els catalans volem votar i haurem de votar. Precisament perquè el projecte d’Estatut que vàrem votar en referèndum el 2006, va ser alterat pel Tribunal Constitucional quatre anys més tard. I, per tant, un nou pacte que substitueixi l’Estatut del 2006 haurà de ser votat per la ciutadania. Només així podrem solucionar l’anomalia democràtica que es va produir.

A banda de les discussions jurídiques que siguin del cas, que mai aclareixen del tot les coses perquè són molt controvertides, és evident que fer una consulta com la que des de Catalunya es reclama exigeix un acord previ amb les institucions de l’Estat. Per això, cada dia que passa és més evident que el 9 de novembre no hi haurà consulta. Les enquestes ens diuen que així ho pensa una majoria de ciutadans i ciutadanes de Catalunya, i molts dels impulsors del procés sobiranista ho admeten en privat i alguns, els més valents, fins i tot en públic. El propi president Mas s’està veient obligat a admetre-ho i ja parla de noves eleccions anticipades. Com si no n’hagués tingut prou amb les eleccions anticipades del 2012 que, lluny de proporcionar-li una majoria excepcional, van fer que CiU perdés 12 escons.

Quins han estat els errors comesos pel president Mas fins avui? El primer, pretendre convocar una consulta el 2014. És evident que un context de majoria absoluta del PP no és el millor escenari per l’acord que necessitem. La legislatura catalana hauria d’acabar el 2016, mentre les eleccions generals s’han de celebrar el 2015. Per què l’acord entre Mas i Junqueras no va contemplar aquest fet cabdal? Per què van decidir-se per posar en marxa un compte enrere que té totes les possibilitats de fracassar? Volien consulta o volien carregar-se de raons per la independència?

El segon error va ser la declaració sobiranista de gener de 2013. Declarar que Catalunya és un subjecte polític i jurídic sobirà, era posar el carro davant dels bous i llençar un senyal equivocat. Ha donat peu a equiparar consulta amb independència, cosa que resta suports a la consulta fins i tot Catalunya endins, i ha proporcionat un argument de pes als que no volen arribar a cap acord Catalunya enfora. El tercer error va ser fixar de forma unilateral data i pregunta per a la consulta. A partir d’aquell moment l’acord amb les institucions espanyoles sobre la consulta es feia impossible.

I el quart error ha estat portar al Congrés dels Diputats la sol·licitud de transferir la competència exclusiva de l’Estat en matèria de referèndums que ja havia estat rebutjada en diverses ocasions pel Congrés. Fins i tot quan va ser recollida en el projecte d’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya, les forces catalanes van acceptar que no figurés finalment en el text aprovat pel Congrés i el Senat que va ser sotmès a referèndum.

En un tema tan sensible com el de la consulta no hi caben dreceres ni subterfugis. Tampoc la llei catalana de consultes no referendàries, que està aparcada en una ponència que no es reuneix des del 29 de novembre, podrà servir per fer una consulta amb la pregunta acordada per CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP. No ens enganyem ni pretenguem enganyar els ciutadans: sense acord no hi haurà consulta, a menys que el govern català decidís embarcar-se en un procés il·legal de conseqüències nefastes per Catalunya. Un procés del que hi ha el trist precedent històric del 6 d’octubre de 1934.

El procés d’elaboració de la llei catalana de consultes s’està demorant interessadament perquè l’aprovació es produeixi al setembre i la convocatòria de la consulta es produeixi el dia següent. Així, el president Mas sempre podrà dir que ell ha fet tot el possible, bo i sabent que l’Estat anul·larà la convocatòria i que, per tant, la consulta no podrà tenir lloc.

Crec que cal posar el comptador a zero i iniciar un altre camí. Dubto que el president Mas sigui capaç de fer-ho. I per això ell és avui el principal responsable del cul de sac en el que ens trobem o d’un temerari xoc de trens en el que tots hi tenim molt a perdre. Volem votar, sí. Però de la forma que es s’han fet les coses fins ara no ho aconseguirem. I d’això el president Mas n’és el màxim responsable.

*******

De les diverses possibilitats per votar que estan al nostre abast parla avui Xavier Vidal-Folch en el magistral article que considero de lectura imprescindible “Cataluña quiere votar, y con razón”.

ARTICLES SOBRE EL DEBAT AL CONGRÉS DELS DIPUTATS DEL DIMARTS 8 D’ABRIL DE 2014:

ARTICLES SOBRE POLÍTICA CATALANA I SOBRE EL DEBAT AL VOLTANT DE L’ENCAIX ENTRE CATALUNYA I LA RESTA D’ESPANYA:

  • Referéndum inviable sin ley electoral, Joan Botella i Josep M. Colomer
  • Actitud impassible, Manuel Cruz
  • El fiscal afirma que la cesión del padrón para la consulta afecta a la intimidad, Àngels Piñol
  • Una juez admite la cesión del padrón municipal para la consulta soberanista, Àngels Piñol
  • Antes de decidir hay que debatir, Ana Sanz
  • Herrero de Miñón defensa reinterpretar la Constitució per donar un encaix diferenciat a Catalunya, Rafa Julve
  • Herrero de Miñón propone un “pacto de Estado” que blinde las competencias de Catalunya, Iñaki Ellakuría
  • Herrero de Miñón propone una mutación de la Constitución para resolver la crisis, Àngels Piñol
  • Cinco tesis de Miguel Herrero, Lluís Foix
  • ¿España tiene problemas o España es el problema?, Juan Carlos Escudier
  • Per la sobirania dels catalans i les catalanes, Josep Fèlix Ballesteros
  • Com acabarà el procés?, Xavier Rius
  • Mas responde al Congreso acelerando la ley electoral y la de consultas, Miquel Noguer
  • Junqueras, el intocable, Victoria Fumanal
  • Duran: “A Catalunya l’única assemblea nacional que existeix és el Parlament”, Nerea Rodríguez
  • Duran adverteix que es pensarà què fa si CiU planteja una declaració unilateral d’independència, El Periódico de Catalunya
  • Duran dice que tendrá que pensar qué hace si CiU plantea una declaración unilateral, Agencias/La Vanguardia
  • Duran y Rubalcaba conversan durante 35 minutos en el Congreso y coinciden en la urgencia del diálogo, ACN/La Vanguardia
  • Duran i Rubalcaba coincideixen en la urgència del diàleg després del no del Congrés a la consulta, Agències/El Punt Avui
  • Duran y Rubalcaba acuerdan propiciar puentes entre Madrid y Barcelona, Anabel Díez
  • Algunes notes inspirades en “De la Nació a l’Estat”, David Lizoain
  • El nacionalismo sin paradojas, Félix Ovejero
  • Rajoy debe recibir a Mas y asesorarse de Rubalcaba, Eduardo Sotillos
  • Per sortir de l’atzucac, Joan Ferran
  • Artur Mas. “Si no hay otra posibilidad, transformaremos las elecciones en referéndum”, EFE/El País
  • Mas no lo sabe, pero políticamente es débil, Lluís Foix
  • Pere Navarro: “Los socialistas somos el único puente que queda entre Catalunya y España”, La Vanguardia
  • Pere Navarro: “Amb tantes propostes a sobre de la taula és increïble que encara no hi hagi taula on tots hi puguem parlar”
  • L’equívoc de la llei electoral, Joaquim Coll
  • Ni pocos, ni locos, Sergi Pàmies
  • Mas veu les plebiscitàries com a última opció però també la “més probable” després del “no” rotund del Congrés, 3/24
  • Ferran Requejo: “Si la actitud del Gobierno no cambia, no se podrá hacer la consulta”, EFE/La Vanguardia
  • Pere Navarro rechaza unas plebiscitarias: “El problema es Mas; que se vaya”, Agencias/La Vanguardia
  • No som nacionalistes!, Francesc Trillas
  • Mentiras repetidas para frenar al federalismo, Francesc Trillas
  • Cómo empezó todo, Carles Castro
  • ¿Marca Catalunya?, Alfredo Pastor
  • Volem que els ciutadans decideixin, Josep Maria Alvarez
  • Las dudas de Mas sobre el 9-N agrietan el frente de partidos pro consulta, Miquel Noguer
  • Por qué somos federalistas y no somos independentistas, Miquel Iceta

ARTICLES SOBRE LES RECENTS ELECCIONS A QUEBEC I SOBRE ESCÒCIA:

Veure més…

Jaume Collboni, candidat socialista a l’alcaldia de Barcelona

scoopit_mi_petitAvui l’actualització del meu Diari a Internet recull els articles sobre diverses qüestions que han estat presents en el debat públic d’aquesta darrera setmana. Us recordo un cop més que gairebé cada dia recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives.

Abans de proporcionar-vos material sobre la notícia més important de la setmana que en la meva opinió (a part de l’alegria que ens ha donat Esther Niubó) ha estat la celebració de la segona volta de les eleccions primàries del PSC de Barcelona per elegir candidat socialista a l’alcaldia de la ciutat, permeteu-me que us cridi l’atenció sobre la celebració a Barcelona de la manifestació “Contra les retallades i per una Catalunya social”, podeu llegir al respecte la crònica d’Antoni Fuentes a El Periódico de Catalunya “Milers de persones protesten a Barcelona contra les retallades i les polítiques d’austeritat” i les declaracions que ha fet el nostre candidat a les eleccions europees, Javi López, que encapçalava la representació del PSC en aquesta manifestació: “Avui reclamem dignitat per sortir de la crisi i no deixar ningú enrere: el 25M podem començar a construir l’Europa social”. Aquí sota hi trobareu una foto amb la pancarta del PSC en aquesta manifestació.

justiciasocial

I, ara sí, la notícia de la setmana: l’elecció en un procés d’eleccions primàries obertes molt competitives i a dues voltes de Jaume Collboni com a candidat socialista a l’alcaldia de Barcelona. Aquí hi trobareu totes les dades. Sobre Barcelona i sobre aquest procés us recomano que llegiu els següents articles:

 

ARTICLES SOBRE POLÍTICA CATALANA I SOBRE EL DEBAT AL VOLTANT DE L’ENCAIX ENTRE CATALUNYA I LA RESTA D’ESPANYA:

Veure més…

Setmana trepidant

scoopit_mi_petitAvui l’actualització del meu Diari a Internet recull els articles sobre diverses qüestions que han estat presents en el debat públic d’aquesta darrera setmana. Us recordo un cop més que gairebé cada dia recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives.

salvemlodeltaAquesta setmana ha estat trepidant amb la lectura de la sentència del Tribunal Constitucional, i encara ho ha estat més el cap de setmana. Ahir seguint les primàries del PSC de Barcelona, avui visitant Sant Jaume d’Enveja i Deltebre, per defensar el riu, com veieu en aquesta foto, i seguint de prop la signatura a Tarragona per part de Pere Navarro i el president Mas d’un acord de gran importància, i l’acte de Madrid, amb Martin Schulz, Elena Valenciano i Javi López.El cert és que amb tot plegat he tingut menys temps per preparar l’actualització del meu diari a Internet. Però aquí el teniu. I començo comentant de forma molt breu aquests temes.

Sobre la Sentència del Tribunal Constitucional sobre la declaració sobiranista aprovada pel Parlament i el dret a decidir, aprovada per unanimitat, cosa que cal subratllar, us recomano més endavant uns quants articles. Cal llegir-la amb molta atenció. Personalment considero que és una sentència que coincideix amb el que el PSC ha estat defensant des del principi (només cal que llegiu el que jo mateix deia de la declaració sobiranista del Parlament quan es va produir). He escrit un article a l’ABC que la resumeix: “Lo dice el TC, sin acuerdo no hay consulta“. Per cert, la Sentència fins i tot menciona l’opinió de la Cort Suprema del Canadà sobre el referèndum del Quebec…

Sobre les primàries del PSC de Barcelona us convido a examinar-ne els resultats i a llegir la crònica de José Rico a El Periódico de Catalunya “Collboni guanya les primàries del PSC, però haurà de disputar la segona volta amb Carmen Andrés”. La decisió l’han pres 7.463 persones, 5.204 de les quals no són membres del PSC (2.147 s’havien registrat abans per votar i 3.057 van donar les seves dades el mateix dia de la votació). El cert és que cal felicitar el PSC de Barcelona per l’organització (gràcies per tot, Lourdes), els candidats pel seu esforç (Jordi, Laia, Rocío, Manel) i els guanyadors (Jaume i Carmen) per la seva victòria. Quan altres partits facin aquest pas podrem entrar en comparacions. I crec que aniria bé que la futura llei electoral contemplés un adequat suport institucional a iniciatives d’aquestes característiques.

Sobre els acords al voltant del projecte fins ara anomenat BCNWorld, us recomano que llegiu les declaracions de Pere Navarro: “Senyor President, quan vostè i jo arribem a acords, Catalunya avança” i els arguments del PSC per donar suport al projecte.

elegidoporunvotoPel que fa a la imminent campanya electoral europea, avui s’ha celebrat un important acte a Madrid amb Martin Schulz, Elena Valenciano, els integrants de la candidatura socialista, Felipe González, José Luis Rodríguez Zapatero i Alfredo Pérez Rubalcaba. Podeu veure un vídeo amb la intervenció d’Elena Valenciano. Sobre Europa i la campanya us convido a visitar el nostre web electoral i a llegir els següents articles:

Sobre la Sentència del Tribunal Constitucional sobre la declaració sobiranista aprovada pel Parlament i el dret a decidir, us recomano els següents articles:

ARTICLES SOBRE POLÍTICA CATALANA I SOBRE EL DEBAT AL VOLTANT DE L’ENCAIX ENTRE CATALUNYA I LA RESTA D’ESPANYA:

Sobre Barcelona us convido a llegir els articles “Una primavera socialista, ¿después de la tormenta de ideas?” de Jordi Ortega i “Sin crítica en la Barcelona de Trías” de Josep Maria Montaner.

Veure més…

Ho diu el TC, sense acord no hi ha consulta

El diari ABC em publica avui l’article que trobareu transcrit a continuació.

LO DICE EL TC, SIN ACUERDO NO HAY CONSULTA

El martes 25 se conocía la sentencia del Tribunal Constitucional (TC) en relación al recurso interpuesto por el Gobierno de España contra la Declaración de Soberanía aprobada por el Parlament. Esta sentencia, como era de prever, ha declarado inconstitucional la consideración de Cataluña como sujeto político y jurídico soberano, ya que atenta, como los socialistas catalanes ya advertimos, contra los artículos 1.2 y 2 de la Constitución, y los artículos 1 y 2.4 del Estatut.

Esta sentencia, aprobada de manera unánime por los 12 magistrados, adquiere una gran trascendencia jurídico política, porque también contiene una afirmación tajante: «cabe una interpretación constitucional de las referencias al derecho a decidir de los ciudadanos de Cataluña», abriendo la puerta a la negociación y al pacto entre gobiernos, para ejercer, en el marco de la legalidad, el derecho a decidir, cosa que también afirmó el PSC en su día, insistiendo en una consulta legal y acordada. Dice el TC que «los poderes públicos y muy especialmente los poderes territoriales que conforman nuestro Estado autonómico son quienes están llamados a resolver mediante el diálogo y la cooperación los problemas que se desenvuelven en este ámbito», haciendo una apelación al diálogo para resolver este conflicto.

El Alto Tribunal es claro y rotundo cuando afirma «el planteamiento de concepciones que pretendan modificar el fundamento mismo del orden constitucional tiene cabida en nuestro ordenamiento, siempre que no se prepare o defienda a través de una actividad que vulnere los principios democráticos, los derechos fundamentales o el resto de los mandatos constitucionales, y el intento de su consecución efectiva se realice en el marco de los procedimientos de reforma de la Constitución».

Si Mas quiere de verdad la consulta, debe aceptar la legalidad vigente y los mecanismos para modificarla, debe buscar el acuerdo absteniéndose de medidas unilaterales como fijar fecha y pregunta sin negociar previamente con el Gobierno de España. Y si Rajoy quiere estar a la altura de sus responsabilidades, debe hacer como hizo Adolfo Suárez, estar dispuesto de verdad a negociar, anteponiendo los intereses generales a los de partido. Los socialistas estamos dispuestos a ayudarles a volver a la senda del diálogo y, como hemos repetido hasta la saciedad, estamos convencidos de que la mejor solución es negociar todos juntos una reforma constitucional federal.

Juncker o Schulz

La revista El Siglo en el seu número d’aquesta setmana em publica l’article que trobareu transcrit a continuació.

JUNCKER O SCHULZ
EL SIGLO, 24.03.14

La campaña europea permite hablar de muchos temas, pero no podemos correr el riesgo de perdernos por las ramas.

El 25 de mayo podemos cambiar el rumbo de las instituciones europeas, podemos decir basta a las políticas de austeridad suicida y abrir espacio a las políticas de estímulo económico y solidaridad que nos definen a los socialistas. El 25 de mayo decidiremos la orientación de la presidencia de la Comisión Europea, democristiana o socialdemócrata. Juncker o Schulz, ésa es la disyuntiva, ésa es la decisión. Juncker representa la continuidad, y Martin Schulz es el cambio progresista.

¿Que nos conviene? Una Europa volcada en la creación de empleo. Una Europa que apueste por los jóvenes. Por una mayor integración política, económica y social. Por los derechos de las mujeres. Por la diversidad. Por una mejor democracia. Por unos bancos al servicio de las empresas y las personas, no de la especulación financiera. Por la sostenibilidad y la defensa del medio ambiente. Por una mayor capacidad de influir en las relaciones internacionales y promover la paz, los derechos y el desarrollo del mundo.

Eso es lo que nos une a todos los socialistas, socialdemócratas, laboristas y progresistas europeos. Estamos juntos en el Partido Socialista Europeo, en el grupo de los Socialistas y Demócratas en el Parlamento Europeo. Y estamos todos juntos apoyando la candidatura de Martin Schulz a la presidencia de la Comisión Europea. Sólo una victoria socialista hará posible el cambio en Europa.

La apuesta de los socialistas es inequívoca: queremos cambiar Europa y queremos decir no a las políticas de derechas en Europa, en España y Cataluña. Queremos decir no a la reforma laboral. Queremos decir no a la reforma de la Ley del Aborto. Queremos decir no a la ley Wert, a las leyes de seguridad de Fernández Díaz, a la privatización de la sanidad.

Queremos ganar las próximas elecciones en nombre y representación de las personas que han luchado tanto y que ahora ven esfumarse sus derechos; en nombre y representación de los jóvenes que merecen esperanza de presente y no vagas promesas de futuro; en nombre y representación de las mujeres, para que no vean desaparecer derechos que tanto ha costado conseguir, para que puedan alcanzar la plena igualdad salarial y laboral.

Porque el cambio empieza en Europa. Con todos los socialistas, los socialdemócratas, los progresistas europeos, trabajando juntos, unidos en la defensa de los mismos principios y valores, comprometidos con un Manifiesto común aprobado en Roma que tiene diez prioridades fundamentales: 1. El empleo. 2. El relanzamiento de la economía. 3. Poner el sector financiero al servicio de las personas y de la economía real. 4. Una Europa social. 5. Una Unión de la igualdad y de los derechos de las mujeres. 6. Una Unión de la diversidad, capaz de plantar cara al extremismo, los prejuicios, el odio y la división. 7. Una vida saludable para todos. 8. Una Europa más democrática y participativa. 9. Una Europa sostenible.10. Una Europa con mayor presencia en el mundo.

PSOE y PSC presentamos una candidatura renovada, que aúna experiencia y renovación, encabezada por Elena Valenciano, la vicesecretaria general del PSOE, con experiencia en el Parlamento Europeo y gran prestigio en el Partido de los Socialistas Europeos. Una candidatura cremallera, que alterna mujeres y hombres como expresión rotunda de un radical compromiso por la igualdad. En esa candidatura figuran de forma destacada Ramón Jáuregui o Juan Fernando López Aguilar. En ella se integra Javier López, primer candidato del PSC elegido a través de unas elecciones primarias en las que participaron más de 8.000 personas. Junto a él, Esther Niubó, responsable de la política europea del PSC y directora de la Fundació Rafael Campalans; Alejandro Colldefors, Diana Salvadó, Eduard Rivas y Rosa Orriols, activistas europeos comprometidos en la Europa social y federal que merece la pena construir.

El veritable repte de les eleccions europees

scoopit_mi_petitAvui l’actualització del meu Diari a Internet recull els articles sobre diverses qüestions que han estat presents en el debat públic d’aquesta darrera setmana. Us recordo un cop més que gairebé cada dia recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives.

Quan estava a punt de tancar l’actualització setmanal del meu Diari a Internet, arriba la notícia de la mort d’Adolfo Suárez. Serà recordat com artífex de la transició i del retorn del president Tarradellas. El seu tarannà dialogant i pactista, avui tan absent com necessari, interpel·la a tots els responsables polítics. Podeu recordar-lo en els especials d’El País i de RTVE.

La campanya europea ens permetrà parlar de molts temes, però no podem córrer el risc de perdre’ns per les branques.

El 25 de maig podem canviar el rumb de les institucions europees, podem dir prou a les polítiques d’austeritat suïcida i obrir espai a les polítiques d’estímul econòmic i solidaritat que ens defineixen als socialistes. El 25 de maig decidirem l’orientació de la presidència de la Comissió Europea, democristiana o socialdemòcrata. Juncker o Schulz, aquesta és la disjuntiva, aquesta és la decisió. Juncker representa la continuïtat (com quan intentava escanyar el ministre espanyol Luis de Guindos), i Martin Schulz és el canvi progressista.

Que ens convé? Una Europa bolcada en la creació d’ocupació. Una Europa que aposti pels joves. Una major integració política, econòmica i social. Pels drets de les dones. Per la diversitat. Per una millor democràcia. Per uns bancs al servei de les empreses i les persones, no de l’especulació financera. Per la sostenibilitat i la defensa del medi ambient. Per una major capacitat d’influir en les relacions internacionals i promoure la pau , els drets i el desenvolupament del món.

Això és el que ens uneix a tots els socialistes, socialdemòcrates, laboristes i progressistes europeus. Estem junts en el Partit Socialista Europeu, en el grup dels Socialistes i Demòcrates al Parlament Europeu. I estem tots junts recolzant la candidatura de Martin Schulz a la presidència de la Comissió Europea. Només una victòria socialista farà possible el canvi a Europa.

L’aposta dels socialistes és inequívoca: volem canviar Europa i volem dir no a les polítiques de dretes a Europa  a Espanya i Catalunya .

Volem dir no a la reforma laboral. Volem dir no a la reforma de la llei de l’avortament. Volem dir no a la llei Wert, a les lleis de seguretat de Fernández Díaz, a la privatització de la sanitat

Volem guanyar les pròximes eleccions en nom i representació de les persones que han lluitat tant i que ara veuen com els seus drets s’esvaeixen, en nom i representació dels joves que mereixen esperança de present i no vagues promeses de futur, en nom i representació de les dones, perquè no vegin desaparèixer drets que tant ha costat aconseguir, perquè puguin assolir la plena igualtat salarial i laboral .

Perquè el canvi comença a Europa. Amb tots els socialistes, els socialdemòcrates, els progressistes europeus, treballant junts, units en la defensa dels mateixos principis i valors, compromesos amb un Manifest comú aprovat a Roma que té deu prioritats fonamentals: 1. L’ocupació. 2. El rellançament de l’economia. 3. Posar el sector financer al servei de les persones i de l’economia real. 4. Una Europa social. 5. Una Unió de la igualtat i dels drets de les dones. 6. Una Unió de la diversitat, capaç de plantar cara a l’extremisme, els prejudicis, l’odi i la divisió. 7. Una vida saludable per a tots. 8. Una Europa més democràtica i participativa. 9. Una Europa sostenible. 10. Una Europa amb més presència al món.

PSOE i PSC presentem una candidatura renovada, que uneix experiència i renovació , encapçalada per Elena Valenciano, la Vicesecretària general del PSOE, amb experiència al Parlament Europeu i gran prestigi en el Partit dels Socialistes Europeus. Una candidatura ‘cremallera’ , que alterna dones i homes com a expressió rotunda d’una radical compromís per la igualtat. En aquesta candidatura figuren de forma destacada Ramón Jáuregui o Juan Fernando López Aguilar. S’hi s’integra Javier López, primer candidat del PSC, elegit a través d’unes eleccions primàries en què van participar més de 8.000 persones. Al seu costat, Esther Niubó, responsable de la política europea del PSC i directora de la Fundació Rafael Campalans, Alejandro Colldefors, Diana Salvadó, Eduard Rivas i Rosa Orriols, activistes europeus compromesos en l’Europa social i federal que val la pena construir. Aquí sota els veieu en la foto oficial de la candidatura.

europa2014

ARTICLES I MATERIALS SOBRE LES PROPERES ELECCIONS AL PARLAMENT EUROPEU:

ARTICLES SOBRE POLÍTICA CATALANA I SOBRE EL DEBAT AL VOLTANT DE L’ENCAIX ENTRE CATALUNYA I LA RESTA D’ESPANYA:

ARTICLES SOBRE BARCELONA I LES ELECCIONS PRIMÀRIES DEL PSC:

Veure més…

El combat europeu comença a Viladecans

scoopit_mi_petitAvui l’actualització del meu Diari a Internet recull els articles sobre diverses qüestions que han estat presents en el debat públic d’aquesta darrera setmana. Us recordo un cop més que gairebé cada dia recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives.

Avui començo precisament parlant de l’acte europeu que hem celebrat aquest mig dia a Viladecans, on centenars de persones s’han aplegat per escoltar els arguments i les raons de Carles Ruiz, alcalde de la ciutat, Esther Niubó, Javi López, Pere Navarro i Elena Valenciano, de cara a les eleccions europees del proper 25 de maig. Es tractava del primer acte pre-electoral d’Elena Valenciano un cop aprovada ahir la candidatura socialista a les eleccions europees per part del Comitè Federal del PSOE. Podeu veure el vídeo amb la intervenció d’Elena Valenciano. Us convido també a llegir tres notícies sobre aquest acte: Juan Carlos Merino “Valenciano debuta en Catalunya este domingo”, Pere Navarro: “Aquesta és la nostra fortalesa: formar part d’una gran família que vol construir l’alternativa que mereixem tots els ciutadans europeus” i Lluís Pellicer “Valenciano llama a “parar a la derecha europea, española y catalana””. Aquí sota trobareu una foto corresponent al final d’aquest acte.

ev160314

ARTICLES I MATERIALS SOBRE LES PROPERES ELECCIONS AL PARLAMENT EUROPEU:

La notícia política més important de la setmana ha estat la celebració d’un ple específic del Parlament sobre la pobresa i les desigualtats a Catalunya. Us convido a llegir algunes notícies al respecte i, en general, sobre la situació social al nostre país:

Un gràfic resumeix a la perfecció la posició dels diferents grups parlamentaris a l’hora de la veritat, és a dir, en el moment de votar les resolucions sobre el debat:

plepobresa

ARTICLES SOBRE POLÍTICA CATALANA I SOBRE EL DEBAT AL VOLTANT DE L’ENCAIX ENTRE CATALUNYA I LA RESTA D’ESPANYA:

ARTICLES SOBRE BARCELONA I LES ELECCIONS PRIMÀRIES DEL PSC:

Veure més…

Eleccions europees: Schulz o Juncker, tu decideixes

scoopit_mi_petitAvui l’actualització del meu Diari a Internet recull els articles sobre diverses qüestions que han estat presents en el debat públic d’aquesta darrera setmana. Us recordo un cop més que gairebé cada dia recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives.

Començo per recomanar-vos que llegiu el Manifest del PSC amb motiu de la celebració del 8 de març. Considero del tot imprescindible que llegiu i difongueu la conferència de Maurici Lucena “El que sabem i el que no sabem sobre l’economia dels propers anys” promunciada en un dinar organitzat per la Cambra de Comerç de Barcelona. Us poden interessar també els articles que es van penjant en el blog col·lectiu “En Canvi Permanent“. I jo he aprofitat aquest cap de setmana per enriquir el meu arxiu digital de cartells socialistes que us convido a visitar.

Avui s’han publicat dues enquestes. L’una de GESOP publicada per El Periódico de Catalunya sobre les eleccions al Parlament de Catalunya. Segons aquesta enquesta si les eleccions se celebressin ara els resultats serien els següents: CiU 35-36 escons (-14/15 escons amb respecte les eleccions de 2012), ERC 35-36 escons (+14/15 escons), C’s 17-18 escons (+8/9 escons), ICV-EUiA 14-15 (+1/2), PSC 14-15 (-5/6), PP 12-13 (-6/7) i CUP 6 (+3). Val la pena assenyalar que el 43,7% dels votants socialistes del 25 de novembre del 2012 ara responen que s’abstindrien o que no saben a qui votarien o simplement no contesten. Curiosament les dades de l’altra enquesta publicada per El País sobre les eleccions europees també parlen d’indecisió o abstenció de l’electorat socialista. Al respecte podeu llegir la crònica de Fernando Garea “PP y PSOE pendientes de movilizar a sus votantes desencantados”.

europa_social1

ARTICLES SOBRE LES PROPERES ELECCIONS AL PARLAMENT EUROPEU:

ARTICLES SOBRE POLÍTICA CATALANA I SOBRE EL DEBAT AL VOLTANT DE L’ENCAIX ENTRE CATALUNYA I LA RESTA D’ESPANYA:

ARTICLES SOBRE BARCELONA I LES ELECCIONS PRIMÀRIES DEL PSC:

Veure més…

La desigualtat creix

El diari ABC em va publicar dilluns l’article que trobareu transcrit a continuació.

CRECE LA DESIGUALDAD
ABC, 3.03.14

Mariano Rajoy en su intervención inicial en el reciente Debate sobre el estado de la nación se vanagloriaba de haber superado ya lo peor de la crisis en el discurso más triunfalista e irreal de su etapa como presidente.

El escenario pintado por Rajoy, tal y como acertadamente le replicó el líder de la oposición, Alfredo Pérez Rubalcaba, fue un escenario que de tan ufano resultaba esperpéntico, de tan irreal resultaba engañoso, y de tan optimista resultaba casi ofensivo. Irreal, engañoso y ofensivo para los casi 6 millones de parados en España. Irreal, engañoso y ofensivo para las familias con todos sus miembros en el paro. Irreal, engañoso y ofensivo para los que no pueden afrontar la hipoteca de su casa, la mensualidad del alquiler, o los recibos de agua, gas o electricidad. Para todos aquellos que dependen de una prestación social, o de la ayuda familiar para salir adelante.

El presidente del gobierno se olvida de todos aquellos que están sufriendo más duramente los efectos de una crisis que dura ya siete años. En palabras de Rubalcaba, «No he visto a un presidente que tenga tanto sufrimiento debajo y que esté tan pagado de sí mismo». Ésta es la realidad que Rajoy se niega a ver. Es Presidente de un Gobierno que ha generado, también en palabras de Rubalcaba «la apoteosis de la desigualdad».

Porque si hay algo cierto es que hoy, tanto en España, como en Catalunya, los pobres son más pobres, la diferencia entre ricos y pobres ha aumentado, y la desigualdad se expande en todos los sectores que se analicen, destruyendo los avances del Estado del bienestar que hemos ido construyendo entre todos en democracia.

Hoy, y así lo dice un reciente estudio publicado por la Fundació Rafael Campalans: «Informe social 2013. Atur, pobresa i desigualtats a Catalunya2, nos encontramos en un escenario en que el Estado del bienestar deja más desprotegidos a los sectores con ingresos más bajos, generando brechas sociales, desigualdades y el riesgo de ruptura de la cohesión social. Así, por ejemplo, y como se cita en el estudio, en 2011, la renda de los colectivos con mayores ingresos era prácticamente 5 veces más alta que la de los grupos menos favorecidos económicamente.

La realidad de los datos, éste y muchos otros, indican que la realidad está muy lejos del discurso de Rajoy. No es momento de titulares triunfalistas. Es el momento de la actuar contra el origen de las desigualdades que hoy día padecemos en Cataluña y en España. Desde el acceso a los servicios públicos de educación, sanidad y servicios sociales, las prestaciones por desempleo y las pensiones, una imprescindible reforma fiscal, las ayudas a la creación de empleo y a las iniciativas de autoempleo. Objetivos todos ellos ausentes de las prioridades de los gobiernos de Cataluña y España, objetivos incompatibles con la austeridad dogmática y la política de recortes que unen a los gobiernos de Mas y Rajoy por encima de las diferencias de las que hacen gala.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 68 other followers