Notícies i articles a Scoop.it

scoopit_mi_petitUs recordo que gairebé cada dia recomano articles a través del meu Scoop.it, de Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook i en el recopilatori Alternatives. Aquí hi trobareu les meves intervencions més recents, i aquí accediu al meu Arxiu.

Una alternativa sensata, intervenció a Barcelona Tribuna, 5.11.14

UNA ALTERNATIVA SENSATA

Conferència de Miquel Iceta

Barcelona Tribuna, 5.11.14

 

Molt bon dia, autoritats, senyores i senyors, amigues i amics,

Vull agrair als organitzadors, La Vanguardia, l’Associació Espanyola de Directius i la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, així com als patrocinadors: Telefònica, Gas Natural Fenosa i Deloitte, la seva amable invitació a compartir el meu punt de vista sobre la situació política actual.

Vull agrair molt especialment les paraules de presentació de Miquel Roca i Junyent, a qui he respectat des de sempre i a qui el nostre país reconeix una autoritat política basada en la seva experiència i la seva destacada contribució com a ponent de la Constitució de 1978, fet culminant de la transició política de la que orgullosament em sento fill. Ja m’agradaria que la nostra generació fos capaç no ja de superar sinó d’igualar el consens i el caràcter constructiu que ens ha proporcionat el període més positiu de la història de Catalunya i Espanya.

Sóc plenament conscient que el principal problema al que ens enfrontem és la crisi econòmica i els seus efectes: l’atur, el creixement de les desigualtats, l’augment de la pobresa i la manca d’oportunitats especialment entre els més joves i els aturats de llarga durada. I m’he imposat no oblidar aquesta qüestió en cap intervenció pública que faig, encara que el tema central sigui un altre, com és obligat avui en una conferència que es produeix a pocs dies del 9 de novembre.

Aquesta conferència arriba en un moment especialment convuls de la política catalana: aprovació de la llei de consultes populars no referendàries, convocatòria d’una consulta que els socialistes ja havíem advertit que aquesta llei no podia emparar, impugnació de la llei i del decret de convocatòria per part del govern d’Espanya, suspensió de la llei i del decret de convocatòria per part del Tribunal Constitucional, substitució de la consulta suspesa per un procés participatiu, impugnació del procés participatiu per part del govern d’Espanya, suspensió del procés participatiu per part del Tribunal Constitucional, pretensió del govern de Catalunya de mantenir el procés participatiu…

Espero que el govern de la Generalitat, que l’administració com a tal, acati la resolució del Tribunal Constitucional i deixi el procés participatiu, que en tot cas s’acabarà produint amb un important seguiment, en mans dels voluntaris i les entitats impulsores.

Hem entrat en un bucle d’astúcies, legalismes i tribunals que no pot satisfer les legítimes demandes dels catalans. Demandes de canvis, de votacions de debò i d’una nova relació amb Espanya que fins i tot molts voldrien veure trencada per sempre. Però ningú està obtenint cap mena de satisfacció per l’actual estat de coses, que només sembla alimentar un conflicte sense sortida.

No vull fugir d’estudi sobre la jornada del dia 9 de novembre. Com vostès saben els socialistes no ens sentíem cridats a participar-hi perquè no compartíem ni el seu caràcter unilateral ni la pregunta que es formulava, i això no ha variat. Creiem que impugnar el procés participatiu va ser un error per part del govern d’Espanya perquè, suspesa ja la consulta inicial, a partir d’aquell moment es tractava només d’un exercici de mobilització que podia servir per donar sortida a molta gent que vol expressar la seva opinió i que té dret a fer-ho.

Naturalment acatem la decisió del Tribunal Constitucional d’ahir perquè respectem l’Estat de dret. Però seguim creient que, encara que estigui desproveït de tot suport institucional, el 9-N seguirà tenint un caràcter de mobilització i reivindicació que probablement la impugnació i la suspensió han contribuït a augmentar. El president Rajoy oblida un cop més que l’apel·lació al compliment de les lleis no resol per si sola el problema.

Per això, i sense menystenir en absolut la mobilització que es pugui produir, políticament ens preocupa més el dia 10 de novembre que el dia 9. I per això la meva intervenció se centrarà més en l’escenari post 9-N.

Però no voldria deixar de fer algun comentari sobre el camí que ens ha portat fins aquí.

Hem arribat fins aquí perquè els que havien de dialogar i negociar no ho han fet. Som aquí per un fracàs de la política. Som aquí perquè tenim dos governs que només es parlen a través dels tribunals: el govern d’Espanya que recorre al Tribunal Constitucional i el govern de Catalunya que presenta una demanda contra el govern d’Espanya davant del Tribunal Suprem. Aquest no és el camí per resoldre un problema polític. I el problema que tenim entre mans és un problema polític que només pot trobar solució a través del diàleg, la negociació i el pacte. I els que haurien de protagonitzar-ho han estat fins ara incapaços de fer-ho.

Som aquí perquè el PP va combatre a peu i a cavall l’Estatut votat pels catalans. Som aquí perquè el PP va presentar un recurs davant del Tribunal Constitucional que va acabar alterant un text legal que havia estat referendat per la ciutadania. Som aquí perquè no hi va haver reflexes polítics per evitar o esmenar aquesta anomalia democràtica. Som aquí perquè la política desenvolupada pel govern d’Espanya està caracteritzada per un afany recentralitzador i un escàs per no dir nul respecte a la realitat plurilingüe i pluricultural d’Espanya.

Però també som aquí perquè el president Mas va intentar cremar etapes avançant les eleccions el 2012, perquè el president Mas en constatar el seu retrocés electoral va establir amb ERC un acord per a la transició nacional i per garantir l’estabilitat parlamentària del Govern de Catalunya, que ha convertit aquesta legislatura en un compte enrere que havia d’acabar amb una consulta que finalment no es produirà. Pensar que en el marc d’una majoria absoluta del PP era possible fer el que CiU i ERC s’havien proposat de fer era quimèric.

De fet, encara recordo les burles que se’ns adreçaven als socialistes catalans quan parlàvem de la necessitat d’una consulta legal i acordada. Es pretenia obviar la realitat o fins i tot negar-la. Lamentablement la realitat és tossuda i crec que de forma voluntària o involuntària s’ha jugat amb els sentiments de la gent proposant objectius que no estaven al nostre abast. Votarem sí o sí es deia. Amb la llei o sense. Des del meu punt de vista, les coses no s’han fet gaire bé, ha primat l’astúcia i l’engany al rigor i l’excel·lència. I això no és bo.

No vull dir que la realitat hagi de limitar les nostres ambicions, però sí que crec que és obligació dels responsables polítics no desconèixer-la. No es poden alimentar falses expectatives que inevitablement porten a la frustració.

Vaig advertir ja fa molt de temps que s’estava produint una bifurcació en el catalanisme entre els que volen acumular forces per trencar amb Espanya i els que voldríem acumular forces per negociar una altra relació de Catalunya amb la resta d’Espanya. Això té a veure amb les estratègies i les aliances, ben diferents si l’objectiu és cercar un acord o justificar una ruptura.

El catalanisme històricament majoritari era tant reivindicatiu com pragmàtic, i cercava resultats, volia influir i manar a Espanya, no volia desentendre’s ni trencar amb ella. Volia que Espanya treballés en favor dels interessos dels catalans. I per això vull insistir en la idea que és molt diferent el camí si es vol acordar o si es vol trencar. I no els sorprendré si els dic que amb nosaltres es pot comptar per cercar l’acord i no per cercar la ruptura.

I això em porta ja al dia 10 de novembre. Molta gent s’haurà manifestat el dia 9. I a la política correspondrà proposar les prioritats per a la següent etapa. Una etapa que en teoria haurien de ser els dos anys que resten de legislatura, però que pot ser molt més breu si s’imposen les tesis dels que volen precipitar les eleccions, d’entre els que destaquen els que han acompanyat el president Mas des de l’inici de la legislatura i els que es van afegir amb entusiasme a l’acord sobre la doble pregunta encadenada del 12 de desembre de l’any passat.

Sembla que volen unes eleccions ràpides per declarar la independència, a través d’una declaració unilateral. Sí o sí, tornen a dir. I nosaltres tornem a dir que s’està fixant un objectiu enganyós. Molts no estem en favor de la independència, però és que una declaració unilateral d’independència seria immediatament impugnada i anul·lada, i cap país rellevant del món la reconeixeria. Seria un brindis al sol, una arriscada gesticulació que afegiria inestabilitat sense cap guany tangible.

Insisteixo a risc de fer-me pesat. El canvi de les relacions entre Catalunya i la resta d’Espanya i la cerca d’un instrument per poder votar sobre el futur polític de Catalunya només trobaran solució pel camí del diàleg, la negociació i el pacte. I, per difícil que sigui, aquesta és l’única via. El PP haurà de decidir si emprèn la negociació ara, quan té majoria absoluta, o si la negociació haurà d’esperar les properes eleccions generals, en les que el PP no sols no té una majoria absoluta assegurada sinó que pot estar a l’oposició si hem de fer cas a les enquestes més recents.

No sé si unes eleccions precipitades a Catalunya ens donarien o ens traurien forces de cara a aquesta negociació amb les institucions espanyoles, però totes les enquestes anuncien un escenari polític i parlamentari de major fragmentació, polarització i inestabilitat. ¿Estarem millor o pitjor per negociar?

Sempre he defensat que cal esgotar les legislatures, especialment en aquests moments perquè ja venim d’una legislatura que es va acabar a la meitat. I des de fa temps defenso les quatre prioritats que crec que haurien de marcar el rumb dels dos propers anys de la política catalana:

  1. Impulsar el rellançament de la nostra economia i promoure la creació de llocs de treball
  2. Protegir l’Estat del benestar, prioritzant la sanitat i l’educació públiques, i enfortir els mecanismes de protecció social
  3. Regenerar la política i revitalitzar la democràcia, malmesa pels casos de corrupció que s’acumulen i la manca d’eficàcia en la resolució dels problemes que angoixen la ciutadania
  4. Negociar un nou acord amb la resta d’Espanya que ens permeti votar.

Aquesta és l’alternativa sensata a l’agitació i la desorientació que semblen haver-se instal·lat a la política catalana.

L’alternativa sensata és un nou acord que ens permeti votar. L’alternativa sensata és un pacte federal.

Cito literalment el document aprovat pels socialistes a Granada: “Creiem que en el federalisme es troben les millors solucions per reconèixer, respectar i integrar les diverses aspiracions nacionals que conviuen a Espanya”.

Des del nostre punt de vista, aquest nou pacte amb la resta d’Espanya passa per una reforma federal de la Constitució espanyola, que hauria de servir per acordar, entre d’altres, les següents qüestions:

  1. La definició d’Espanya com a Estat federal.
  2. El reconeixement de les singularitats pròpies de les nacionalitats històriques, tenint en compte els fets diferencials i els drets històrics ja reconeguts per la Constitució i els Estatuts vigents (article 5 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya).
  3. La definició precisa de les competències de l’Estat i de les pautes sobre el seu exercici, i l’atribució de totes les altres competències a les Comunitats Autònomes.
  4. La consideració dels temes lingüístics, educatius i culturals com a competència estricta de les comunitats amb llengua pròpia.
  5. La constitucionalització dels principis de solidaritat i ordinalitat que han de regular el finançament de les Comunitats Autònomes.
  6. La descentralització efectiva del poder judicial.
  7. La transformació de l’actual Senat en un Consell Federal integrat pels Governs autònoms.

La necessitat de sotmetre a referèndum aquesta reforma constitucional permetria que la ciutadania manifestés el seu suport o el seu rebuig a aquest nou acord.

Som ben conscients que hi ha tres elements fonamentals de l’anomenat ‘malestar català’ que cal abordar per la via del diàleg, la negociació i el pacte: el reconeixement del caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüe d’Espanya, la necessitat que la Generalitat pugui exercir sense entrebancs les seves competències, especialment en matèria de llengua, educació i cultura, i l’exigència d’un nou pacte fiscal que, com va dir el Tribunal Constitucional, ha d’excloure “el resultat de la pitjor condició relativa de qui contribueix respecte de qui se’n beneficia” (Fonament Jurídic 134 de la STC 31/2010 de 28 de juny). La reforma federal que proposem els hi dóna resposta, però sóc conscient que hi hauria d’altres fórmules per abordar-los i estem també disposats a estudiar-les. Com també poden haver-hi altres fórmules per aconseguir una consulta legal i acordada.

L’experiència recent del referèndum escocès proporciona bones pistes per resoldre el problema de fons: acordar un mecanisme democràtic de consulta o ratificació a les urnes; una oferta ambiciosa de pacte inspirada en les tècniques federals; un desplegament de reconeixement i afecte adaptat al caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüe d’Espanya; i, per començar, allò més important i que avui no tenim, una disposició proactiva i intel·ligent al diàleg i la negociació necessaris.

Per això no ens cansarem de repetir-ho, els i les socialistes de Catalunya seguirem treballant per un nou acord entre Catalunya i la resta d’Espanya que pugui ser sotmès al vot dels ciutadans i les ciutadanes del nostre país, perquè no ens resignem ni al manteniment d’una situació insostenible, ni al conflicte, el carreró sense sortida o la ruptura a la que ens condemnen les posicions radicalment enfrontades d’uns i altres.

Estem convençuts i convençudes que hi ha una majoria social disposada a avalar amb el seu vot un nou acord i ens comprometem a fer-lo possible a través del nostre esforç, les nostres propostes i la disposició a debatre-les i enriquir-les amb les aportacions dels demés. Ens mantenim així fidels al nostre compromís fundacional de garantir la unitat civil del nostre poble i a cercar permanentment l’entesa amb la resta de pobles d’Espanya.

Acabo. Sembla que aviat el Govern de la Generalitat enviarà al Parlament el projecte de pressupostos per al 2015. Segons va dir el propi president Mas, ho farà sense haver-los negociat abans amb ningú i sense tenir suport suficient per a garantir la seva aprovació. No em sembla que sigui la millor forma de fer-ho, però tant aquesta decisió o la decisió de convocar les eleccions de forma anticipada és la seva responsabilitat.

Nosaltres ja hem dit que estem disposats a explorar acords d’estabilitat, però han de ser acords de fons, no maniobres de distracció per anar passant o per fer la viu-viu. No són acords només per ajudar un Govern de Catalunya en dificultats. També ens agradaria associar aquests acords d’estabilitat a una perspectiva de negociació amb el Govern d’Espanya. Per negociar un nou acord com el que abans descrivia o, com a mínim, per desbloquejar una majoria dels 23 punts que el president Mas va posar sobre la taula del president Rajoy el passat 30 de juliol. 23 qüestions de les que avui hem sabut per boca del president Mas que només se n’ha resolt, i cito literalment, “la meitat d’una”. També convindria impulsar amb urgència un acord sobre la renovació del finançament autonòmic, així com revisar la distribució dels esforços entre els tres nivells de govern per reduir el dèficit públic. De tot això se n’hauria de parlar amb el govern d’Espanya.

Això és el que creiem que toca. El PSC pretén construir una alternativa sensata, amb eleccions o sense, intentant servir amb tanta ambició com modèstia, els interessos dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya. I això em penso dedicar en cos i ànima.

Moltes gràcies per la seva atenció.

Intervenció en el Cercle d’Economia

INTERVENCIÓ DE MIQUEL ICETA EN EL CERCLE D’ECONOMIA (14.10.14)

 

En primer lloc vull agrair al president del Cercle, Antón Costas, l’amable invitació a adreçar-me a tots vostès en el marc de les converses que porten com a títol “L’hora de la política”.

L’hora de la bona política, m’atreviria a dir. Perquè política n’hi ha, però n’hi ha massa de la dolenta. Els ciutadans tenen dret a una gestió eficaç i honesta dels afers públics, i en massa casos no obtenen ni una cosa ni l’altra. No és d’estranyar, doncs, que la política es trobi en hores baixes.

El cas de Catalunya corre el risc d’esdevenir emblemàtic. Venim d’una legislatura que va acabar abans d’hora, a mig mandat, i l’actual sembla condemnada a repetir la història.

L’any 2010 el president Mas s’havia fixat com a principals objectius el pacte fiscal i la reducció de l’atur a la meitat i, desgraciadament, no va assolir ni l’un ni l’altre. Va proposar a la societat catalana sortir del túnel del tripartit i la constitució del govern dels millors. I avui, per desgràcia de tots, no tenim un millor govern. Artur Mas va avançar les eleccions per obtenir una majoria extraordinària per emprendre la transició nacional cap a un Estat propi i convocar una consulta, i va perdre 12 escons. El president Mas s’ha vist avui obligat a explicar que la consulta legal a la que es va comprometre pel 9 de novembre no es farà. Ha trigat massa a fer-ho. Alguns ja vàrem advertir fa temps que les coses s’estaven fent malament, i quan les coses es fan malament, acaben malament.

I avui el president Mas ens diu que no es podia fer la consulta tal com l’havia plantejada perquè no tenia totes les garanties, i ara proposa fer-la en pitjors condicions, és a dir, sense garanties. No és una consulta legal i acordada i, sobretot, no compta amb les mínimes garanties democràtiques. Ni tan sols serà convocada formalment, avui mateix el president Mas ha dit que no signaria un decret de convocatòria. No mereix el nom de consulta, és una ‘gigaenquesta presencial’. És una fugida endavant. Una frase atribuïda a l’escriptor i periodista Pompeu Gener resumeix força bé la situació actual: “Endavant, endavant, sense una idea i sense un plan”. I no és això el que volen i mereixen els catalans.

El mínim que es pot demanar a la política, i en particular a un govern, és que proporcioni un marc d’estabilitat i garanteixi la seguretat jurídica. Això mereix la ciutadania i això necessita la nostra economia. I el govern de CiU no ha proporcionat ni una cosa ni l’altra. A través del pacte d’Artur Mas amb Esquerra Republicana de Catalunya, la legislatura ha esdevingut un compte enrere que s’està esgotant de forma inexorable i angoixant sense haver assolit els seus objectius.

Ja fa massa temps que no sabem a on anem, millor dit, a on ens volen portar. Exemples. Es pretenia utilitzar una llei de consultes populars no referendàries per fer la pregunta pròpia d’un referèndum. I ara es vol realitzar una mal anomenada consulta sense garanties. El govern s’instal·la en el caos amb nyaps tan perjudicials com el plet sobre la concessió administrativa d’Aigües Ter-Llobregat. El govern es mostra incapaç de presentar els pressupostos en els terminis fixats, i els maquilla amb previsions d’ingressos inassolibles per tal de quadrar artificialment els comptes.

En l’àmbit de les finances públiques la situació ha esdevingut certament paradoxal: el govern d’Artur Mas proclama constantment que no té diners per finançar els serveis públics i, alhora, ha generat una enorme muntanya de deute públic. Una sola xifra per il·lustrar-ho: en quatre anys ha generat més deute públic que els governs d’esquerres en set anys.

Els socialistes catalans venim dient des de fa molt de temps que el camí triat pel president Mas és equivocat, és un carreró sense sortida. Alhora, som plenament conscients que així no podem seguir, que cal trobar un nou marc de relacions entre Catalunya i la resta d’Espanya, i que no hi haurà solució estable si no pot ser referendada pels ciutadans a les urnes.

Però no hi ha un altre camí que la via del diàleg, la negociació i el pacte, que no és la tercera via, sinó la primera i, si m’apuren, l’única.

Ho interpretem així des d’una profunda convicció catalanista que ens porta a exigir respecte envers la nostra comunitat nacional i el màxim autogovern possible en el marc d’interdependències creixents i de sobiranies compartides del procés de construcció europea i del procés de globalització econòmica.

El nostre és un catalanisme que pretén la transformació d’Espanya en un sentit federal i d’aprofundiment democràtic, capaç de reconèixer plenament el seu caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüe. Un catalanisme que vol garantir que l’Estat que compartim amb la resta de pobles d’Espanya estigui també al servei de l’interès general de Catalunya. Un catalanisme que té la legítima ambició de governar Espanya juntament amb els progressistes de tot l’Estat. Un catalanisme que és hereu genuí del catalanisme històric, que no era ni fonamentalista ni separatista, era profundament liberal en el millor dels sentits de la paraula.

La nostra proposta concreta és una reforma constitucional federal que resolgui els problemes i disfuncions de l’Estat de les Autonomies generalment reconeguts i que, a més, reconegui Catalunya com a nació, asseguri l’autogovern garantint les competències de la Generalitat i de forma especial aquelles que tenen a veure amb l’educació, la cultura i la llengua, creï institucions de caràcter federal com un Senat territorial, i promogui un pacte fiscal que essent solidari preservi el principi d’ordinalitat. Les nostres quatre ‘erres’: reconeixement, regles, representació i recursos.

Aquesta reforma constitucional federal haurà de ser sotmesa a referèndum de tots els espanyols, i volem que els catalans la votin de forma majoritària. Així doncs haurà de convèncer els que no volen trencar i aquells que avui se senten empesos cap a la independència perquè no veuen ara per ara un camí alternatiu per millorar el nostre autogovern i l’adequat reconeixement a la nostra realitat nacional.

Hi ha qui diu que això podria assolir-se també a través d’una disposició addicional de la Constitució. Estem disposats a estudiar totes les possibilitats per resoldre bé el problema de l’encaix entre Catalunya i la resta d’Espanya. I estem disposats també a explorar les diverses fórmules que hi ha per tal que els catalans i les catalanes puguin ser consultats sobre el futur polític de Catalunya, bé sigui per la via de l’article 92 de la Constitució o la pròpia llei 4/2010 de consultes populars per via de referèndum aprovada en temps del president Montilla i vigent en l’actualitat, mentre espera la decisió del Tribunal Constitucional. Fórmules legals i acordades, amb les necessàries garanties democràtiques. Camins certs, que no formen part d’un engany, ni d’un autoengany, ni d’un miratge.

Però, vull subratllar-ho, tots aquest camins formen part de l’única via, la via del diàleg, la negociació i el pacte, i rebutgen de forma explícita qualsevol forma d’unilateralitat, il·legalitat o desobediència civil. Amb això, no vull dir que siguin camins senzills ni planers, i que no requereixin també d’una important dosi de fermesa i reivindicació.

Perquè som ben conscients de l’enorme responsabilitat del govern Rajoy i del PP en tot aquest estat de coses. Des de l’origen del malestar (campanya contra l’Estatut, recurs d’inconstitucionalitat, sentència del Tribunal Constitucional, política recentralitzadora de l’actual govern d’Espanya i manca de respecte a aspectes rellevants de la nostra identitat) fins al bloqueig actual en el que només s’esgrimeix l’exigència de respecte a la legalitat, que compartim, però que no és suficient. Cal, per part del govern del Partit Popular, una proposta concreta per resoldre el problema de fons.

Malauradament, em temo que els càlculs electorals s’han imposat tant a CiU com al PP i això està impedint el normal i exigible diàleg entre governs. Trobo senzillament escandalós que s’hagi oblidat de forma total i absoluta el document de 23 punts lliurat pel president Mas al president Rajoy el passat 30 de juliol. Només jo vaig fer referència a aquest document en el debat sobre l’orientació política general que va obrir el curs polític! Són 23 qüestions rellevants que els socialistes compartim i en les que estem disposats a treballar.

Torno a exigir que aquest diàleg es produeixi. És l’única manera de sortir del carreró sense sortida en el que ens han ficat l’un i l’altre.

Perquè avui el futur immediat de la política catalana és molt incert. Crec que és un error substituir una consulta legal per un simulacre de consulta mancat de les mínimes garanties democràtiques exigibles. Tampoc em sembla una bona solució anar a unes eleccions dites plebiscitàries. Una llista conjunta entre CiU i ERC, a quin govern ens portaria? Quina incoherència política! Quin engany! Diuen que ens portaria a una declaració unilateral d’independència. Però què vol dir això? Seria un perillós gest de cara a la galeria, fora de l’Estat de dret i que no trobaria cap mena de reconeixement internacional seriós. Un altre engany. Diuen que obtindríem una posició de força per negociar. En el millor dels casos tindríem una majoria amb peus de fang. I per fer què? No ho sap ningú. Un altre engany.

Modestament crec que caldria aprofitar els dos anys que queden de legislatura per treballar de valent en la recuperació econòmica i la resolució dels problemes de la gent. Amb quatre prioritats ben clares:

  1. Rellançar l’economia i crear llocs de treball. D’això en parlaré una mica al final de la meva intervenció.
  2. Protegir l’Estat del benestar, els sistemes públics de salut, educació i protecció social.
  3. Regenerar la democràcia i combatre el frau fiscal.
  4. Una reforma constitucional federal que reconegui Catalunya com a nació, garanteixi el nostre autogovern i especialment les competències de la Generalitat en matèria de llengua, educació i cultura, i asseguri un pacte fiscal just i alhora solidari.

Això és el que caldria fer en els dos propers anys. Sense renunciar a la consulta, treballant per fer-la possible de forma legal i acordada, l’única manera de fer-la.

Però si finalment s’anticipen les eleccions, els socialistes defensaríem exactament aquests mateixos plantejaments. No tenim por a les urnes. Ni enganyarem a la gent per guanyar vots.

I dedicaré la part final de la meva intervenció a fer unes breus reflexions sobre temes econòmics, conscient que fer-ho davant de tots vostès que en saben molt més és molt agosarat. I que sens dubte ho faria amb més fonament el portaveu del nostre grup parlamentari, Maurici Lucena.

Però no vull deixar de comentar alguns aspectes que considero rellevants.

1) la recuperació econòmica a Espanya i Catalunya és encara molt incipient i feble

2) les darreres notícies sobre els països més rellevants de l’Eurozona no permeten descartar una nova recaiguda, el propi FMI creu que hi ha un 40% de possibilitats d’una nova recessió

3) tot i tenir poc marge de maniobra en l’àmbit de la política econòmica, a Espanya i Catalunya podem fer més i millors coses per rellançar l’activitat econòmica i crear ocupació.

En qualsevol cas, sóc conscient que la socialdemocràcia europea encara no ha perfilat una alternativa global i prou sòlida a l’actual estat de coses, però sí podem afirmar alguns elements amb prou rotunditat i coneixement de causa:

1) no hi ha solucions nacionals a la crisi, tal i com ho demostra la recent reunió del G-20, el FMI i el Banc Mundial;

2) la millor regulació dels mercats i, especialment, del sector financer és el camí més segur per evitar crisis econòmiques i financeres tan profundes i destructives com la que va començar l’any 2007;

3) la importància de les restriccions i els condicionants globals i europeus no eximeix a cada país del corresponent esforç per recuperar els equilibris macroeconòmics sense renunciar als necessaris estímuls al creixement econòmic;

4) l’atur massiu, la precarietat laboral, la pèrdua de poder adquisitiu, l’enorme endeutament públic i privat, i les desigualtats rampants són els principals problemes de l’economia espanyola, sense oblidar la contracció del crèdit que segueix ofegant les petites i mitjanes empreses, els autònoms i les famílies;

5) a Espanya i a Catalunya són necessàries profundes reformes estructurals en el sector de l’energia, el sistema judicial i el funcionament del sector públic;

i 6) el molt preocupant problema de les creixents desigualtats imposa una reflexió en profunditat sobre el sistema fiscal espanyol i català que, sense apujar necessàriament els tipus impositius de les principals figures tributàries, ha d’aconseguir augmentar la recaptació pública (que a Espanya és una de les més baixes de la Unió Europea en relació al PIB) alhora que incrementa la progressivitat efectiva del sistema, eliminant els sobreabundants beneficis fiscals de caràcter regressiu i els nombrosos mecanismes d’elusió fiscal accessibles només a les grans empreses i les persones amb elevats nivells de renda i riquesa.

Sé que el Cercle d’Economia està reflexionant de forma profunda i seriosa sobre la indústria al nostre país, sobre la necessitat de recuperar i impulsar la nostra vocació industrial, sense oblidar, lògicament, la necessària promoció pública de la R+D de totes les empreses innovadores qualsevol que sigui la seva adscripció sectorial. Crec que podríem fer més en aquest sentit i que els plantejaments del govern de Catalunya en aquesta matèria i el pacte “Més indústria” no s’estan concretant en mesures potents d’estímul a la inversió i l’activitat industrial. La incertesa política i l’enfrontament permanent amb el govern d’Espanya no són contribucions positives a aquest esforç.

En aquest sentit també voldria subratllar la importància estratègica de la innovació i de les reformes pendents de la Formació Professional i el Servei Català d’Ocupació, que estem disposats a acordar amb el govern.

Per cert, com les bones notícies cal celebrar-les, vull saludar l’OPA amistosa de Gas Natural sobre l’empresa xilena CGE, un esperançador símptoma de recuperació econòmica i de fortalesa de les empreses catalanes.

I acabo. Crec que Catalunya necessita estabilitat política, seguretat jurídica, un estímul prudent a l’activitat econòmica, compromís en suport d’empreses i emprenedors, més diàleg social, una gestió pressupostària solvent, i resoldre l’encaix amb la resta d’Espanya per la via del diàleg, la negociació i el pacte. Per això sempre es podrà comptar amb el PSC.

Moltes gràcies.

Intervenció en el Consell Nacional del PSC (5.10.14)

INTERVENCIÓ DE MIQUEL ICETA EN EL CONSELL NACIONAL DEL PSC, 5.10.14

Molt bon dia, companyes i companys,

Celebràvem el nostre Congrés el passat 19 de juliol i no hem volgut esperar més per convocar un Consell Nacional per explicar el que hem fet, el que estem fent i el que ens proposem de fer en les properes setmanes, i també per mantenir un debat sobre aquestes qüestions en el màxim òrgan de direcció del partit entre Congressos.

m_cn051014

Al llarg d’aquestes poques setmanes de mandat hem treballat de valent per tal de comunicar de la forma més clara i eficaç possible el nostre missatge, per gestionar adequadament el pluralisme intern i per enfortir el nostre paper en la política catalana i espanyola.

En el terreny de la comunicació, vull destacar l’aparició de l’Endavant, el Manifest del partit amb motiu de la Diada, el cartell i l’octaveta que avui han estat distribuïts, i la targeta amb els nostres quatre objectius prioritaris distribuïda amb motiu de la Festa de la Rosa.

La Festa de la Rosa ha estat enguany un èxit de mobilització i ha significat un alè fresc d’esperança que s’ha estès arreu del partit. I per això us vull agrair a totes les Federacions, a començar per la del Baix Llobregat, el vostre esforç.

El debat de política general va servir també per fixar el nostre missatge i fer-nos escoltar en un clima polític alterat per un excés de gesticulació i grandiloqüència que, es digui el que es digui, no portarà a la consulta que els catalans desitgem. Els socialistes catalans volem una consulta, volem votar; però creiem que el camí triat per Artur Mas i els seus socis no porta a una consulta, sinó a una gran frustració, a un carreró sense sortida.

Som plenament conscients que el principal causant del problema que tenim és el PP a partir de la ferotge campanya contra el projecte d’Estatut, el recurs que van presentar contra l’Estatut que van votar els catalans, la posterior Sentència del Tribunal Constitucional i la política recentralitzadora del govern presidit per Mariano Rajoy. Un president del govern que parla de respecte a la legalitat però no fa una sola proposta per resoldre el problema. L’immobilisme de Rajoy està posant en risc la unitat d’Espanya per un grapat de vots.

Però el president Mas i els seus socis també tenen una gran responsabilitat. Si volien convocar un referèndum, ¿per què no han utilitzat la llei de consultes populars per via de referèndum? Si volien garanties democràtiques, ¿per què fan una doble pregunta encadenada que no les proporciona? Si volien garanties democràtiques, ¿com es possible que no se sàpiga encara com es comptabilitzaran els resultats? ¿Per què s’han encaparrat a fer un referèndum utilitzant la llei de consultes populars no referendàries?

¿Quan s’atrevirà el president Mas a dir en veu alta que el 9 de novembre no es podrà celebrar una consulta legal amb les suficients garanties democràtiques? Ni gesticulacions, ni decrets sense data d’entrada en vigor, ni reunions maratonianes amb resultats tant importants que no es poden divulgar, ni cap altra astúcia pot amagar la dura veritat. El 9 de novembre no es podrà celebrar la consulta que volem els catalans i les catalanes. I el president Mas ho sap.

¿Quan s’atrevirà el president Mas a reconèixer que la única manera de fer una consulta amb garanties democràtiques és fer-la de forma legal i acordada?, com no ens cansarem de repetir. ¿Per què no fa cas del Lehendakari Urkullu que deia divendres en una entrevista publicada al diari El País: “Me parece interesante del método escocés lo que tiene de acuerdo entre los dos Gobiernos para hacer un referéndum, también reivindicado por nosotros. No sé si es más realista o no [que el de Cataluña]. Pero sí más participativo, vertebrador y posible en Europa”? Sense acord entre governs no hi ha referèndums d’aquest tipus a Europa.

CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP han promès fer una consulta que saben que no es podrà fer amb suficients garanties democràtiques el 9 de novembre, i es comença a apuntar una nova i hàbil astúcia, que aquesta vegada prendria la forma d’unes eleccions anomenades plebiscitàries que sols servirien per intentar dissimular els fracassos acumulats per Artur Mas, que va prometre un pacte fiscal, reduir l’atur a la meitat i una consulta i, per ara, res de res.

Nosaltres també volem la consulta, però, com deia, tal com s’està fent, no la tindrem. I molts catalans i catalanes comencen a intuir-ho. No hi ha solució que no passi per la via del diàleg, la negociació i el pacte. I el camí més segur perquè els catalans votem un nou acord és impulsar una reforma constitucional federal que sigui sotmesa a referèndum, solució en la qual estem compromesos tant el PSC com el PSOE. Si hi ha altres propostes per fer realitat la consulta, estem disposats a discutir-les i, si s’escau, a compartir-les, però el que no volem és contribuir a l’engany dels nostres conciutadans i conciutadanes.

La bona gestió del pluralisme intern ha permès substituir la gestora del PSC de les Terres de l’Ebre per una Comissió Política àmplia i fortament representativa, també hem vist la renovació del PSC de les Comarques Gironines amb una Executiva elegida amb un ampli suport, hem recuperat l’estabilitat del grup parlamentari amb 20 diputats, i no amb 19, un grup en el que tots els diputats i diputades tenen assignades responsabilitats i amb una nova direcció renovada i més forta, i hem sabut atendre les especials i diverses circumstàncies que rodegen la feina dels nostres Alcaldes i Grups Municipals en el moment d’abordar el debat sobre la consulta.

Tot i la bona feina feta no ens podem donar per satisfets. És molta la feina que tenim per davant i no es poden menystenir les dificultats que afrontem.

La celebració del nostre Consell Nacional ens ha de servir, sobretot, per enviar un missatge clar a la societat catalana: la nostra principal preocupació és la situació econòmica, els 770.000 aturats i aturades que hi ha en el nostre país (dades del segon trimestre de l’Enquesta de Població Activa), les desigualtats que estan creixent, la gran precarietat laboral, l’augment de la pobresa i la desesperança que es va escampant entre els joves, els treballadors i les classes mitjanes del nostre país, l’erosió dels serveis públics de sanitat i educació i, en general, l’afebliment dels sistemes de protecció social.

Em direu que no són els temes dels que més se’n parla. I és veritat. Per això n’hem de parlar nosaltres en tot moment. També per sortir al pas d’aquells que de forma tan irresponsable com falsa diuen que aquests problemes se solucionaran amb la consulta i la independència, com si fos per art de màgia.

Per això no ens cansarem d’insistir una i altra vegada en les nostres quatre prioritats:

  1. Rellançar l’economia i crear llocs de treball
  2. Millorar la qualitat de la sanitat i l’educació públiques i garantir la protecció social
  3. Revitalitzar la democràcia i combatre el frau fiscal
  4. Una reforma constitucional federal que reconegui Catalunya com a nació, garanteixi el nostre autogovern i asseguri un nou pacte fiscal.

Sí, justícia social i acord federal. Aquesta és la nostra divisa.

Pel diàleg i el pacte, reforma federal, aquest és el camí.

L’anterior legislatura es va acabar a mig mandat, i aquesta pot acabar igual. Creiem que una nova anticipació de les eleccions seria una estafa política. El president Mas ha de reconèixer que va ser un error pensar que el 2014, en una etapa de majoria absoluta del PP, es realitzaria una consulta que no només depèn de nosaltres. No s’ha de renunciar a una consulta sobre el futur polític de Catalunya, sinó que cal seguir treballant els dos anys que queden de legislatura per fer-la possible. Artur Mas va anticipar les eleccions del 2012 i en comptes d’assolir la majoria extraordinària que demanava va perdre 12 escons. Ara no pot tornar a fugir d’estudi: no podem tenir tres eleccions en quatre anys. Els socialistes estem disposats a seguir exercint la nostra tasca d’oposició els dos anys que queden. I tampoc ens faria cap por ajudar el govern si volgués aprofitar aquests dos anys per afrontar els problemes dels catalans i les catalanes, i per aconseguir fer la consulta el 2016.

Però que ningú no es confongui. No ens fan cap por les eleccions: les eleccions ens agraden. És més, a mi personalment les campanyes electorals m’estimulen. I potser ha arribat l’hora que les afronti no només com candidat a diputat, sinó com a candidat socialista a la presidència de la Generalitat. Ho decidirem entre tots i totes.

Crec que les primàries haurien de ser el 26 de juliol de l’any que ve, més d’un any abans de quan toquen les properes eleccions al Parlament. En la meva campanya per esdevenir primer secretari vaig dir que les primàries haurien de celebrar-se “just abans o just després de les vacances d’estiu del 2015”. Fem-ho així. Si les eleccions s’avancen o es precipiten, ja ajustarem el calendari. Però avui crec que hem de demanar-li al President i a la Mesa del Consell Nacional i a la Secretària d’Organització del partit que posin el fil a l’agulla per revisar el nostre reglament a la llum de les experiències d’eleccions primàries que anem acumulant, les nostres i les del PSOE, i que comencin a preparar els dispositius necessaris per tal de tenir-ho tot a punt pel 26 de juliol.

En aquests moments el més important és donar resposta als problemes de la ciutadania, enfortir el nostre partit, obrir-lo a la societat, fer-lo acollidor per tothom que se senti inspirat per la nostra Declaració de principis i el nostre Codi Ètic, i preparar les eleccions municipals del proper 25 de maig. Posem-nos-hi de valent tots i totes.

El Congrés tenia com a lema: Endavant, socialistes! I avui ja podem dir que el PSC s’ha posat dempeus i camina amb pas ferm i segur per acomplir els seus objectius des de la fidelitat als valors que compartim i a la nostra història. Moltes gràcies, companyes i companys.

Intervenció en el debat sobre la llei de drets de les persones LGTB

INTERVENCIÓ DE MIQUEL ICETA EN EL DEBAT D’APROVACIÓ DE LA LLEI DE DRETS DE LES PERSONES GAIS, LESBIANES, BISEXUALS I TRANSGÈNERE I PER A L’ERADICACIÓ DE L’HOMOFÒBIA, LA LESBOFÒBIA I LA TRANSFÒBIA

Gràcies, senyora presidenta,

Senyores i senyors diputats,

De vegades la vida política ens ofereix dies de glòria, dies ben especials, històrics de veritat i no de fireta, dies en què culmina la feina de molta i molta gent, durant molt de temps, una feina que es concreta en l’aprovació de lleis o en l’adopció de mesures que contribueixen a fer una societat més lliure, més justa i més feliç.

Avui és un d’aquests dies.

Permetin-me que faci, doncs, un breu capítol d’agraïments. En primer lloc, al moviment dels gais, les lesbianes, i les persones bisexuals i transgènere, a les entitats que el conformen, tan diverses com combatives. Es parla molt sovint de la necessitat de relligar les institucions a la ciutadania, de promoure la participació ciutadana. I aquesta llei és una bona prova que és possible impulsar una llei des de la societat. Aquesta llei no existiria sense el moviment LGBT.

Posar noms al moviment sempre és arriscat, perquè sempre te’n deixes algun. Des del nom de les entitats amb més presència, l’extinta Coordinadora Gai-Lesbiana, el Front d’Alliberament Gai de Catalunya, el Casal Lambda, Gais Positius, les Famílies Lesbianes i Gais, l’Associació de Mares i pares de Gais i Lesbianes, les entitats i experts que van comparèixer en Comissió, dels que destaco el jurista Francesc Jaurena. Noms propis com els de l’Armand de Fluvià, Jordi Petit, Eugeni Rodríguez, Emilio Ruiz, Catalina Pallàs, Pepe Mellinas, Elisabet Vendrell, Jordi Samsó, Alfons Santos, Joaquim Roqueta, Jordi Trilla, Gemma Sánchez, i tants i tantes que seria impossible citar-los a tots i totes, i me’n disculpo.

Els portaveus dels grups parlamentaris que han treballat de valent. Tots i totes, però entendran que recordi en primer lloc Jaume Collboni, que ho va ser pel nostre grup abans que jo, i les diputades Montserrat Capdevila, Marina Geli i Eva Granados que ens van anar substituint en un o altre moment, fent una feina en la que hem d’agrair el suport de Rita Roigé, jurista del nostre grup parlamentari.

Els i les ponents dels altres grups, tots ells i totes elles. Però vull fer una especial menció a Anna Simó, llevadora del projecte que avui sotmetem a votació. I també de la ponent de CiU, Violant Cervera, que ha demostrat tanta fermesa com flexibilitat, fent possible l’aprovació d’una llei que, no ho oblidem, era en l’inici una iniciativa del moviment LGBT i de la CUP,  ICV-EUiA, ERC i el PSC. Per això cal esmentar també en David Companyon i en Quim Arrufat. No em vull deixar tampoc en José María Villegas de Ciutadans i, en aquest cas, des d’una gran discrepància, el meu respecte personal cap a Dolors López del PP.

També cal esmentar la lletrada, Esther Andreu, el gestor parlamentari, Lluís Soler, i també els serveis d’assessorament lingüístic del Parlament.

Aquesta llei té per a mi, per a molts i moltes, un fort element emocional i personal. Algun tros de les nostres vides, parlo de les vides dels gais, les lesbianes, i les persones bisexuals i transgènere, de les nostres famílies i dels nostres amics i amigues, surt en aquesta llei.

Hi ha qui diu aquesta llei no calia.

Sento ràbia quan algú sembla negar o menystenir la discriminació que patim, hem patit o correm el risc de patir els gais, les lesbianes, i les persones bisexuals i transgènere. Els que despectivament parlen de ‘lobby gai’. Mireu la tribuna! No és un grup que treballa en l’obscuritat per obtenir interessos espuris. És un grup de gent que treballa en defensa d’uns drets que, al capdavall, ho són de tots. Quan sento parlar en termes despectius de “lobby gai” em ve al cap allò de “piensa el ladrón que todos son de su condición”.

Que no calia aquesta llei? Els polítics homòfobs o els bisbes mancats de caritat cristiana que diuen això no deuen haver vist mai plorar una mare per les agressions o insults que pateix un fill o una filla, no deuen haver sentit mai que un adolescent o un jove s’ha acabat suïcidant per l’assetjament que patia, no han vist com una persona és discriminada en el seu lloc de treball pel fet de tenir una orientació sexual que no és la majoritària. Com s’atreveixen a negar una realitat de discriminació i patiment! Com s’atreveixen a negar-nos els instruments per defensar la nostra dignitat com a persones!

Per la meva condició de gai amb projecció pública, he tingut ocasió, al llarg de la meva vida política, d’escoltar relats esfereïdors. I també de rebre un immerescut agraïment quan vaig decidir fer pública la meva condició sexual. “Això m’ha ajudat”. “Va ajudar molt al meu fill o filla”. M’ho he sentit dir moltes vegades. Prova evident que massa persones en el nostre país s’han vist obligades a amagar o dissimular la seva orientació sexual.

No accepto, doncs, vingui d’on vingui, la cançó que aquesta llei no és necessària. Ni la falsa acusació que és una llei per a promoure l’homosexualitat. És una llei, com deia per protegir els drets i les llibertats d’un col·lectiu ampli i divers, i per promoure la felicitat de la societat en el seu conjunt.

Estem davant d’una bona llei per fer efectiu el dret a la igualtat i a la no-discriminació per raó d’orientació sexual, d’identitat de gènere o d’expressió de gènere en els àmbits tant públics com privats sobre els quals la Generalitat i els ens locals tenen competències. Obliga els poders públics, que seran assessorats pel Consell Nacional de les persones LGBTi, òrgan participatiu i consultiu permanent. El Govern haurà de dotar-se d’un òrgan coordinador de les polítiques LGBTi i oferir un servei d’atenció integral. I haurà de garantir la formació i la sensibilització dels professionals i dels treballadors de l’administració. La llei incideix especialment en els àmbits de l’educació, les universitats, la cultura, el lleure i l’esport, els mitjans de comunicació, la salut, l’acció social, l’ordre públic, els establiments penitenciaris, el món laboral i les polítiques de família.

I, sí. Té sancions per castigar i corregir les actuacions discriminatòries. Com no podria ser d’altra manera si volem garantir una llei veritablement eficaç i no quedar-nos en un catàleg de bones intencions.

Sí, és una bona llei, una llei per a la vida real, per eliminar injustos obstacles a la felicitat de moltes persones.

Avui és un gran dia. Un dia també per recordar la Sònia, assassinada per ser precisament com era, única i irrepetible, com totes i cadascuna de les persones que a partir d’avui gaudiran d’una eina molt potent en defensa dels seus drets, de la seva llibertat i de la seva dignitat.

Gràcies a tots i a totes.

Intervenció a la compareixença de Jordi Pujol i Soley

INTERVENCIÓ DE MIQUEL ICETA EN LA COMPAREIXENÇA DE JORDI PUJOL I SOLEY

Palau del Parlament, 26.09.14

Gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats,

Sr. Pujol, el seu comunicat del passat vint-i-cinc de juliol va commocionar la societat catalana. Vostè va confessar als ciutadans i ciutadanes de Catalunya que qui va ser president de la Generalitat durant vint-i-tres anys va cometre un frau fiscal continuat al llarg de més de 30 anys.

Sr. Pujol, jo no comparteixo l’opinió del president Mas que aquesta és una qüestió estrictament personal i familiar. I n’és bona prova el fet que vostè ha estat desposseït del seu tractament institucional i de les prerrogatives com a expresident de la Generalitat.

Estic encara menys d’acord amb el seu company de partit, exconseller dels governs que vostè va presidir i Alcalde de Barcelona, Xavier Trias, que va declarar que vostè, i cito literalment, “hauria de desaparèixer”. No. Vostè no ha de desaparèixer, vostè ha de donar comptes als ciutadans i ciutadanes de Catalunya, a tots, als que el van votar i als que no van fer-ho però el van respectar com a president de la Generalitat.

El nostre grup hagués preferit que la seva compareixença se substanciés abans, però celebrem que finalment s’estigui produint i desitgem que pugui servir, en part, a “la reparació en el que sigui possible del mal i d’expiació per a vostè mateix”, paraules amb les que acabava el seu comunicat del passat vint-i-cinc de juliol.

Crec que convé precisar que la seva compareixença davant d’aquesta Comissió parlamentària no pot ni remotament comparar-se a una compareixença davant de la Justícia: aquí, al Parlament, vostè no és un acusat ni nosaltres som els seus jutges. Si convertíssim aquesta compareixença en un camp de batalla partidista, lluny de resoldre el problema, el faríem encara més profund. Aquí, a través nostre, vostè té l’oportunitat d’oferir una explicació als ciutadans i ciutadanes de Catalunya, als que vostè havia de servir com a màxima figura institucional i referent ètic, i molts dels quals havien confiat en vostè com a dirigent polític.

Sr. Pujol, en la nostra opinió, l’engany que vostè ha confessat ha causat un gran mal a la política, al catalanisme, a la Generalitat i al país.

La seva confessió pública i l’acumulació de dades, indicis i rumors sobre la seva actuació i la de membres de la seva família han estès una densa ombra de sospita, una ombra tòxica insuportable, que ha malmès la credibilitat de la política catalana.

Som conscients de les especials circumstàncies que rodegen les revelacions que s’acumulen dia rere dia, i del fet que aquest cas, per desgràcia, no és l’únic cas d’irregularitats o delictes que afecten un responsable polític, la seva família o el seu partit.

Sr. Pujol, en cap cas, la intervenció del grup socialista es pot interpretar com un intent de negar la seva decisiva contribució a l’autogovern de Catalunya. Però, Sr. Pujol, mitjançant la seva compareixença avui al Parlament de Catalunya, vostè té l’obligació política, però també moral, de contribuir a reparar l’enorme dany que ha produït. Les seves explicacions d’avui haurien de constituir un primer pas en el necessari procés de recuperació de la confiança col·lectiva en la política i les institucions públiques catalanes. I els socialistes creiem que només podrem refer-nos col·lectivament d’aquest cop tan dur a través de la veritat, la transparència i l’exemplaritat.

Després del seu comunicat de juliol, la veritat, la transparència i l’exemplaritat exigeixen que vostè doni a conèixer amb precisió:

  • En primer lloc, el volum total defraudat per vostè i la seva família.
  • En segon lloc, els documents que acreditin l’origen de tots els ingressos que van escapar el control de la Hisenda pública.
  • I, en tercer lloc, els documents que acreditin l’evolució periòdica dels fons originals més els rendiments derivats de la seva gestió financera, des de 1980 fins a l’actualitat.

En la nostra opinió, l’evasió fiscal continuada, la utilització de paradisos fiscals, i l’absoluta opacitat de la procedència dels fons, que són per si mateixes condemnables, ho són encara més si la persona que ha comès o que ha emparat aquests delictes ha ocupat la màxima responsabilitat institucional del nostre país. Són fets que, com abans assenyalava, minen la moral col·lectiva, erosionen la política i ensorren el prestigi de les nostres institucions.

Vostè, Sr. Pujol, al fil de la querella sobre el cas Banca Catalana, va pronunciar l’any 1984 unes paraules que avui adquireixen una ressonància especial: “El govern central ha fet una jugada indigna. I a partir d’ara, quan algú parli d’ètica, de moral i de joc net, en parlarem nosaltres. No ells”.

Cal recordar que Banca Catalana, de la qual vostè en fou un dels principals directius, va fer fallida en presentar un forat patrimonial de més de 130.000 milions de pessetes l’any 1982. Des del nostre punt de vista, el desenllaç del cas Banca Catalana va ser utilitzat com una espècie de vacuna amb efectes molt nocius per a Catalunya.

A partir de llavors qualsevol indici, queixa o acusació que apuntés a un comportament irregular dels governs presidits per vostè o del seu partit, era titllat d’atac contra Catalunya, i un vel es va estendre sobre massa qüestions obscures que avui semblen sortir a la llum

A Catalunya, d’alguna manera va desaparèixer l’autoexigència, vàrem baixar la guàrdia i els mecanismes públics de control van deixar de ser eficaços. Tant és així que no han estat els instruments de control de les institucions catalanes els que han detectat les irregularitats que avui es van coneixent. I això és un problema greu de Catalunya.

En aquest sentit, cal reconèixer que tampoc els indicis que apuntaven al cobrament il·legal de comissions del 3% de l’obra pública van merèixer l’atenció que requerien. I encara no ha acabat el procediment judicial relatiu al cas del “Palau de la Música”.

I si el desenllaç del cas Banca Catalana va afeblir l’autoexigència de la societat catalana, la seva confessió ha afeblit també la nostra autoestima col·lectiva, senyor Pujol. Aquest cas ens produeix vergonya perquè el frau fiscal és intolerable, absolutament inacceptable en un responsable polític. I cal anar fins al final per fer net: ho ha de fer Hisenda, ho ha de fer la Justícia, ho ha de debatre el Parlament. Però, com deia abans, sense baralles partidistes, pel bé de tots. Cal depurar responsabilitats i cal que els que hagin defraudat o s’hagin aprofitat de la Generalitat, del seu Govern o del nom del seu president per fer negocis privats siguin condemnats i tornin els diners.

En aquest sentit, senyor Pujol, ¿pot vostè assegurar que cap persona del seu cercle familiar més proper no va utilitzar el seu nom o la seva influència per fer negocis privats il·lícits a l’empara de l’activitat del govern de la Generalitat de Catalunya?

La seva nota del vint-i-cinc de juliol és del tot insuficient. I les seves paraules introductòries d’avui tampoc no responen als molts interrogants que planen sobre aquest afer. I, per cert, per què va fer aquesta declaracioó el 25 de juliol de 2014 i no abans, molt abans?

I aquests interrogants són comprensibles. L’origen dels fons no declarats a Hisenda sembla ser un obscur llegat, del qual no s’aporta cap referència documental. Un llegat amagat a la seva germana. Convingui amb mi, senyor Pujol, que el mínim que es pot dir és que tot és ben estrany. De fet, com vostè sap, hi ha qui especula, que l’origen dels fons no declarats a Hisenda podria ser una oportuna venda d’accions de Banca Catalana just abans de la fallida utilitzant informació privilegiada. Per aquesta raó, per esvair tota sospita cal documentar exhaustivament l‘origen d’aquest capital.

D’altra banda, s’ha publicat que l’evolució del llegat, o del que sigui, podria haver produït uns rendiments sospitosos que, pel seu caràcter exorbitant, més aviat apunten a d’altres ingressos d’origen desconegut.

Uns ingressos que diverses fonts apunten com a provinents de negocis fets per diferents membres de la seva família més propera. I alguns d’aquests negocis sembla que s’haurien generat a l’escalf de l’activitat de la Generalitat quan vostè la presidia. Per aquesta raó és tan important que vostè acrediti tots els moviments dels comptes evadits fiscalment des de l’any 1980 fins a l’actualitat. ¿Pot fer-ho? ¿Pot desmentir categòricament la utilització de mecanismes de frau fiscal i d’evasió de capitals per amagar negocis a l’empara de l’Administració pública de Catalunya?

¿Per què va trigar tant a regularitzar aquests diners dipositats a l’estranger?

Avui vostè, senyor Pujol, té l’ocasió d’esvair aquests dubtes. Crec que és el mínim que li podem exigir en nom dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya. És a ells i al nostre país que ens devem. Un país que, malgrat tot, té futur i té dret a encarar-lo amb esperança. Un país que mereix una explicació que només vostè pot donar.

Gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats.

INTERVENCIÓ EN EL TORN DE RÈPLICA

Sr. Pujol, nosaltres hem fet la intervenció que ens semblava que calia fer. Amb respecte a les persones, a les institucions, a la història. Però representem als ciutadans i ciutadanes de Catalunya que exigeixen, necessiten, requereixen d’unes respostes que no s’han produït.

  • No sabem encara perquè arriba precisament ara la seva confessió
  • No sabem encara perquè va trigar tant a regularitzar la seva fortuna a l’estranger
  • No sabem encara quin és el volum total defraudat
  • No sabem si pot documentar l’origen dels fons defraudats
  • No sabem encara els noms de les persones que gestionaven aquests diners
  • No sabem encara si pot documentar l’evolució d’aquestes quantitats, i
  • No sabem encara com explica la increïble fortuna que sembla somriure als seus fills i si aquesta fortuna té a veure amb negocis fets a l’empara de la Generalitat.

Vostè podrà dir, i està en el seu dret, que ha vingut aquí a contestar estrictament el que hi havia a la seva declaració del 25 de juliol, nosaltres ja li hem agraït la seva compareixença, però entendrà també que nosaltres, com a representants dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, estàvem, estem i estarem en l’obligació de plantejar aquestes qüestions fins obtenir una resposta satisfactòria.

 

Intervenció a Tribuna Girona

CONFERÈNCIA A TRIBUNA GIRONA

25 de setembre de 2014

El 14 d’abril de 2005 vaig pronunciar una conferència sobre el procés d’elaboració de l’Estatut convidat per Tribuna Girona. Ha plogut molt des d’aleshores i em plau participar avui en un nou col·loqui que té lloc en un altre moment transcendental pel nostre país.

Parlava fa nou anys de necessitat d’evitar que els interessos partidistes passin per davant dels interessos del país i de la necessària unitat entre els catalanistes. Segueixen essent elements fonamentals, però segueixen essent, malauradament, objectius llunyans.

Vull començar amb una afirmació emfàtica: així no podem seguir.

L’anomalia democràtica que va suposar l’alteració de l’Estatut aprovat per majoria absoluta a les Corts Generals i sotmès al referèndum dels catalans, ha causat un mal que la crisi econòmica i els seus efectes, i les polítiques recentralitzadores i poc respectuoses amb la nostra llengua i amb la diversitat dels pobles d’Espanya practicades pel PP no han fet sinó agreujar. La ferida oberta per la campanya ferotge del PP contra l’Estatut català no ha fet sinó engrandir-se i infectar-se.

Així com crec que la principal responsabilitat sobre l’actual problema pel que fa a les relacions entre Catalunya i la resta d’Espanya correspon fonamentalment al PP, l’estratègia unilateral seguida pel president Mas condicionat en excés per la posició política d’Esquerra Republicana de Catalunya, ens aboca a un carreró sense sortida que no augura res de bo.

Ens trobem davant la imminent convocatòria d’una consulta pel proper 9 de novembre que serà, de forma immediata, suspesa pel Tribunal Constitucional a instàncies del govern d’Espanya. És una consulta emparada per la llei de consultes populars no referendàries, que va comptar amb el suport del PSC que ja va advertir que aquesta llei no podia servir per fer la pregunta pròpia d’un referèndum.

Si es volia fer la pregunta pròpia d’un referèndum calia utilitzar la llei de consultes populars per via de referèndum aprovada l’any 2010 quan governava el govern d’Entesa presidit per José Montilla. Certament és una llei que exigeix que la pregunta sigui acordada entre les institucions catalanes i espanyoles, però els socialistes hem advertit des d’un bon principi que no hi ha solució que no passi per la via del diàleg, la negociació i el pacte.

Els presidents Mas i Rajoy, amb la seva incapacitat de dialogar, ens estan portant a tots plegats a un carreró sense sortida. Els exigeixo que dialoguin, ja haurien d’haver-ho fet fa molt de temps, abans de portar la situació als límits actuals.

El president Mas hauria d’entendre que Catalunya no es pot permetre més fracassos. Si en la legislatura anterior no va aconseguir el pacte fiscal, en aquesta tampoc no ha aconseguit res del que va prometre: ni reduir l’atur a la meitat, ni consulta. Els socialistes volem la consulta però el president Mas està actuant de manera equivocada. Amb la seva estratègia no tindrem consulta.

Ni Mas es pot refugiar en les seva política de decisions unilaterals ni Rajoy pot continuar mirant cap a un altre costat, esperant que el temps resolgui el problema. Pel bé dels catalans i les catalanes cal que entomin les seves responsabilitats. Obrir el camí al diàleg, la negociació i el pacte, serà l’única sortida de Mas i Rajoy després de que el primer convoqui la consulta i el Tribunal Constitucional la suspengui.

El president Mas no podrà saltar-se la llei, i Rajoy haurà d’entendre que amb l’exigència de la legalitat i esperant que res no es mogui, la situació a Catalunya no canviarà. I també que no hi haurà solució estable al desacord entre Catalunya i la resta d’Espanya que no passi per sotmetre-la al vot de la ciutadania.

Posar urnes de cartró a les portes dels col·legis electorals, sense cens i sense les mínimes garanties democràtiques no és fer una consulta, és un nyap i és enganyar la gran majoria de catalans que reclamen un canvi profund en les relacions amb Espanya.

Que prenguin l’exemple d’Escòcia: acord entre el govern escocès i el govern Cameron. Consulta legal i acordada. I ambiciosa reforma federal. Cameron, a diferència de Rajoy, sembla haver entès que un nou pacte polític és millor que la secessió i que amb l’immobilisme no acaba amb el problema.

Aquests són els passos a seguir també a Catalunya. Això és fer les coses bé, amb rigor. Això és treballar per la consulta i per respondre als anhels de més reconeixement i més autogovern dels catalans i les catalanes.

Des del nostre punt de vista, el govern té prioritats i polítiques equivocades à no està fent prou ni ho està fent bé pel que realment és important: la desigualtat, la pobresa, l’atur, les famílies que no poden pagar l’aigua ni la llum…

El malestar a Catalunya està relacionat amb l’autogovern, el finançament i la manca de reconeixement a la plurinacionalitat d’Espanya però també amb la crisi, les retallades i de les polítiques d’austeritat mal entesa, la pèrdua de drets laborals i socials i la sensació de que els mercats dicten les lleis en comptes de que la política reguli els mercats.

Cal combatre la manca d’esperança en un futur millor. L’esvaïment d’aquella llei no escrita de que amb esforç i amb treball els nostres fills, les generacions futures podrien viure millor que nosaltres.

Des d’aquest punt de vista hi ha molta feina a fer en els propers dos anys per respondre a totes les necessitats i aspiracions dels catalans i les catalanes. Si el president Mas avança les eleccions perdrem una nova oportunitat, que se sumarà als darrers 4 anys que ja s’han perdut.

  • Les 4 prioritats del PSC:

1.- Rellançament econòmic i creació d’ocupació:

- Creixement basat en la recuperació del poder adquisitiu de la gent que menys té, és a dir, reduir les desigualtats i abordar la redistribució. En la situació actual, amb molts ciutadans molt endeutats, com no poden gastar, l’economia no arrenca. Per tant, pujar els ingressos dels més endeutats incrementarà el consum.

- Repensar el paper de l’Institut Català de Finances com a banc català per donar suport a les PIMES catalanes, trencant el cercle viciós causat per les restriccions al crèdit.

- Assegurar als sectors més afectats per la crisi la capacitat d’afrontar les despeses i necessitats quotidianes: nou pacte per l’aprovisionament d’aigua, gas, i la electricitat, on els preus han pujat de manera clamorosa durant la crisi.

- Aprofitar l’economia del benestar com a motor: educació 0-3, dependència… són sectors per a la creació de nous llocs de treball.

- Assegurar el suport a l’educació, la innovació i la recerca, com a motors de desenvolupament.

- Ajudar la indústria exportadora i el turisme de qualitat tant importants a la vostra demarcació.

- Instrumentar una política industrial i una política de R+D+i potents, orientades tant a nous sectors, com poden ser la biotecnologia i la biomedicina, la cultura i l’audiovisual, com a sectors madurs, com l’agroalimentari o l’automòbil.

- Començar a desenvolupar les 138 propostes del pacte Més Indústria que el president Mas va signar amb agents socials, econòmics, universitats i col·legis professionals.

- Potenciar energies alternatives als combustibles d’origen fòssil, creació de parcs d’energia i vinculació de les inversions urbanes a les energies renovables.

- Apostar i invertir en nous nínxols d’avantguarda tecnològica com la biomedicina i els desenvolupaments tecnològics associats a les smart cities.

- Reforma fiscal: un model fiscal més senzill i en què veritablement paguin més els que més tenen, no és normal que les rendes del treball acabin tributant més que les rendes provinents de l’economia no productiva. A més,

○ Lluita contra el frau fiscal: calen modificacions legislatives i augmentar els recursos destinats a la gestió tributària: Espanya només dedica el 0,1% del PIB mentre els grans països de la UE el 0,5%.

○ Eliminar la sobreabundància dels beneficis fiscals que només aprofiten les grans empreses i aquells amb més recursos.

- Prioritzar pressupostàriament les polítiques actives ocupació de manera que suposin el 0.5% del PIB.

- Pla de rescat persones en atur de llarga durada: dur a terme les diverses mocions i resolucions aprovades pel Parlament que estableixen mesures urgents i específiques per als treballadors de 45 anys o més en situació d’atur de llarga durada.

2.- Garantia de serveis públics i eficàcia de la protecció social:

- Renda Garantida de Ciutadania com a dret a la garantia d’ingressos i que seria una prestació i un itinerari sociolaboral. A més de donar seguretat i dignitat a milers de famílies, serviria per estalviar en despesa fins ara dedicada a pal·liar els efectes de la pobresa.

- Garantia de que cada nen menjarà dos cops al dia, garantit pel sector públic.

- Aturar la tendència a la concertació i privatització dels serveis sanitaris.

3.- Regeneració democràtica i combat contra el frau fiscal:

- Finançament exclusivament públic de les eleccions.

- Repensar i reorientar la funció pública i una reconsiderar el model d’oposicions.

- Pujol: cal que s’expliqui al Parlament, davant els representants de tots els catalans i catalanes; i cal que la justícia actuï amb contundència.

Cal anar fins al final i fer net. Depurar responsabilitats i que els que hagin actuat malament, aprofitant-se de la Generalitat per fer negocis tornin els diners i paguin pel que han fet davant la justícia àmostra de normalitat democràtica i pas endavant per a la credibilitat el propi sistema.

4.- Nou pacte polític amb Espanya i reforma federal de la Constitució que sigui sotmesa a referèndum.

- Espanya nació de nacions i definida com a Estat federal

- Reconeixement de la singularitat catalana i asimetria competencial que atengui els fets diferencials.

- Competència estricta de les comunitats amb llengua pròpia en temes lingüístics, educatius i culturals.

- Recursos: finançament basat en els principis de solidaritat i ordinalitat.

- Descentralització del Poder Judicial.

- Reforma del Senat perquè esdevingui Consell Federal.

El PSC disposat al diàleg i compromès a treballar per Catalunya

  • Continuarem treballant pel diàleg i per donar resposta a les aspiracions i necessitats dels catalans des del treball i el rigor. Fent-ho bé. Considerarem una estafa anar novament a unes eleccions anticipades per molt que es disfressin de plebiscitàries.
  • Estem convençuts que és possible construir una altra Catalunya, amb menys desigualtats, menys pobresa, menys injustícies i més oportunitats.

I també de que és possible un canvi profund en les relacions amb Espanya, des del diàleg i des del convenciment de que les lleis es canvien amb lleis.

Espero que en el col·loqui podrem aprofundir en les qüestions que més els puguin interessar.

Moltes gràcies.

 

I ara què?

Avui el diari El País em publica l’article que trobareu transcrit a continuació.

¿Y AHORA QUÉ?

El pasado viernes, el Parlament de Cataluña aprobó la ley de consultas populares no referendarias con el amplio apoyo de CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA y la CUP. Los socialistas catalanes hemos votado la ley porque creemos que hay que revitalizar la democracia abriendo espacios de deliberación ciudadana. Es la misma voluntad, por ejemplo, que guía el anteproyecto de ley andaluza de participación ciudadana, que en su artículo 23 dice lo siguiente: “Conforme a lo dispuesto en el artículo 78 del Estatuto de Autonomía de Andalucía, las Administraciones Públicas andaluzas podrán convocar y realizar, en el ámbito de sus competencias y en los términos que se regulen reglamentariamente, procesos de participación ciudadana mediante cualquier instrumento de consulta popular cuando consideren oportuno conocer la opinión de la ciudadanía sobre determinados asuntos o políticas públicas, ya sea para valorar los efectos reales de las mismas o para adoptar decisiones sobre ellas”.

Lamentablemente, el president Mas, obligado por el acuerdo al que llegó con ERC, ICV-EUiA y la CUP, pretende utilizar la ley catalana de consultas populares no referendarias para convocar una consulta formulando una pregunta propia de un referéndum. Llegado este momento, es obvio que el Gobierno de España, en uso de sus atribuciones, pedirá al Tribunal Constitucional la inmediata suspensión del decreto de convocatoria de la consulta y seguramente también la de la ley en que se ampara. Enric Fossas escribió el viernes en EL PAÍS un artículo absolutamente esclarecedor sobre esta cuestión.

En este supuesto, desde mi punto de vista, lo que habrá que hacer es dejar en suspenso los preparativos de dicha consulta y esperar la decisión definitiva del alto tribunal, que dará o quitará razones a unos y otros. Solo entonces podremos ajustar a su resolución las decisiones tomadas estos días. No me imagino que un responsable político, y máxime si ejerce responsabilidades de gobierno, piense siquiera en otra línea de conducta.

Es obvio que ni la suspensión de la consulta ni la eventual anulación definitiva de la convocatoria y la ley en que se sustenta resuelven el problema de fondo, que no es otro que la necesidad de dar cauce político y democrático al profundo malestar de importantes sectores de la sociedad catalana sobre la actual relación de Cataluña con el resto de España. No hay más que ver el seguimiento de las movilizaciones con motivo de la Diada Nacional en los últimos años y recientes resultados electorales para calibrar el alcance de ese malestar.

Es evidente que así no podemos seguir; y también lo es para mí que no habrá solución estable al problema de fondo que no pase por dar la palabra a la ciudadanía. Las razones del malestar son profundas y tienen que ver con una severa crisis de sistema que requiere de una revolución democrática en toda España. Pero si nos ceñimos estrictamente a las relaciones entre Cataluña y el resto de España, el actual malestar trae causa de la sentencia del Tribunal Constitucional que alteró el Estatuto de Cataluña que, tras haber sido aprobado por mayoría absoluta por las Cortes Generales, fue sometido a referéndum de los ciudadanos y ciudadanas de Cataluña. Resulta imprescindible superar esa anomalía democrática a través de un nuevo pacto político que deberá, a su vez, ser sometido a referéndum de la ciudadanía.

La solución al problema de fondo solo puede venir a través de la vía del diálogo, la negociación y el pacto. Un diálogo que deben protagonizar los presidentes Mas y Rajoy. Un diálogo al que los socialistas les urgimos, y al que estamos dispuestos a aportar nuestras propuestas. El presidente Rajoy no debe olvidar que han sido políticas y actuaciones de su partido las que más han contribuido al actual malestar catalán (¿recuerda el PP su cruzada contra el nuevo Estatuto?) y no debe abdicar de su responsabilidad como presidente del Gobierno de España, que no se agota en cumplir y exigir el cumplimiento de la ley, sino que debe procurar la solución de un problema tan delicado como el que nos ocupa.

Por su parte, el president Mas debe rectificar una estrategia basada en decisiones unilaterales que no llevan a ninguna parte. Confío en que el periodo que se abrirá tras la más que previsible suspensión cautelar de la consulta por parte del Tribunal Constitucional pueda servir para que dialoguen los Gobiernos. Por ello exijo a los presidentes Rajoy y Mas el diálogo, que no se atrincheren en sus razones, que no busquen excusas en los errores de la otra parte, que abandonen cálculos partidistas y electorales, que no esperen a que se llegue a un punto sin retorno, que nos eviten un enfrentamiento sin sentido que a todos perjudicaría.

Por nuestra parte los socialistas catalanes insistimos en la necesidad de una reforma constitucional federal que deberá ser sometida a referéndum. Una reforma que contemple, al menos, las siguientes cuestiones:

1. La definición de España como Estado federal.

2. El reconocimiento de que España es una nación que integra naciones, nacionalidades y regiones.

3. La definición precisa de las competencias del Estado y de las pautas sobre su ejercicio y la atribución de todas las demás competencias a las autonomías.

4. El reconocimiento de una asimetría competencial que atienda a los hechos diferenciales y los derechos históricos ya reconocidos por la Constitución y los Estatutos vigentes.

5. La consideración de los temas lingüísticos, educativos y culturales como competencia estricta de las comunidades con lengua propia.

6. La constitucionalización de los principios de solidaridad y ordinalidad que han de informar la financiación de las autonomías.

7. La descentralización efectiva del Poder Judicial.

8. La transformación del actual Senado en un Consejo Federal integrado por los Gobiernos autónomos.

Hay quien piensa que una reforma de tal calado es imposible y que quizá resulte más sencillo buscar un encaje singular de Cataluña introduciendo en nuestra Constitución una disposición adicional específica. Estamos dispuestos a hablar de ello. Pero a lo que no estamos dispuestos es a cruzarnos de brazos mientras se arruina el mejor periodo de nuestra historia en común.

La reciente experiencia del referéndum escocés proporciona buenas pistas para resolver el problema: un mecanismo democrático de consulta o ratificación en las urnas; una oferta ambiciosa de pacto inspirada en las técnicas federales; un despliegue de reconocimiento y afecto adaptado al carácter plurinacional, pluricultural y plurilingüe de España; y, para empezar, una disposición proactiva e inteligente al diálogo y la negociación necesarios.

Intervenció a la 25a Festa de la Rosa a Gavà

A continuació hi trobareu la meva intervenció a la 25a Festa de la Rosa celebrada avui a Gavà, tal com la portava preparada, després sempre hi afegeixo alguna cosa que no estava en el text original.

festadelarosa2014

INTERVENCIÓ DE MIQUEL ICETA A LA FESTA DE LA ROSA, 21.09.14

Moltes gràcies, amigues i amics, companyes i companys,

Gràcies, alcaldessa, gràcies Raquel, per les teves paraules.

Amics i amigues, cal que la Raquel segueixi essent alcaldessa de Gavà després de les eleccions del proper 25 de maig.

Els socialistes som la millor garantia que els ajuntaments treballin amb eficàcia a favor de la gent, per resoldre els problemes de les persones.

Ens avalen molts anys d’experiència, els millors equips, els millors programes.

Per a nosaltres, del que es tracta és de governar bé els nostres pobles i ciutats des dels Ajuntaments.

D’altres volen manar als Ajuntaments per anar cap a la independència o per estalviar problemes als governs de Catalunya i Espanya. I poc més.

Per a nosaltres la màxima prioritat és estar al costat dels ciutadans, resolent problemes de la gent i reivindicant davant dels governs de Catalunya i Espanya les competències i recursos per assegurar el progrés i el benestar a les nostres ciutats i viles. Ho hem demostrat a molts llocs. Per això volem guanyar les properes eleccions municipals.

Aquesta és la meva primera festa de la rosa com a primer secretari del PSC. Us estic agraït per la confiança i estic orgullós per la feina que m’heu encomanat.

I sé que us agrada que parli clar. I que no m’allargui gaire…

Ho intentaré. Però deixeu-me començar recordant que avui és la diada mundial de l’Alzheimer, i que avui és un dia per recordar totes les persones que pateixen aquesta malaltia, les seves famílies i amics. I és també un dia per recordar Pasqual Maragall que lluita contra aquesta malaltia, i que va fer possible la important tasca de la Fundació Pasqual Maragall per a la Recerca sobre l’Alzheimer.

Us vull dir deu coses molt breus.

Una. Els principals problemes del nostre país són l’atur, la qualitat dels serveis públics i les desigualtats. I per això aquestes qüestions han de ser les nostres prioritats. Els nostres conciutadans han de veure que aquestes són les nostres prioritats, les nostres obsessions. Som el partit de la justícia social.

Dos. A Espanya tenim el govern més de dretes d’Europa, juntament amb Polònia i Hongria. Cal combatre’l políticament sense descans. I donar suport en aquesta tasca als nostres companys i companyes del PSOE, especialment a Pedro Sánchez a qui agraeixo molt que ens acompanyi avui aquí, també per primer cop.

Tres. A Catalunya tenim un govern que ha fracassat. A l’anterior legislatura Artur Mas es va comprometre a aconseguir un pacte fiscal, i va fracassar. Va avançar les eleccions per obtenir un millor resultat, i va fracassar. Va dir que reduiria l’atur a la meitat, i va fracassar. Va dir que aconseguiria organitzar una consulta, i ha fracassat. Ha equivocat prioritats i polítiques, i ens ha ficat a tots en un carreró sense sortida.

Quatre. Perquè els ciutadans tornin a confiar en nosaltres cal que ens entenguin, que vegin que tenim les idees clares, que no ens quedem en els discursos, que passem a l’acció, que som útils per canviar les coses, que no només reivindiquem, sinó que som un partit per governar.

Cinc. S’estan repartint unes targetes amb les nostres quatre prioritats. Cal que les coneguem, que les repetim, que les fem conèixer a la gent. Són molt senzilles, són de sentit comú. Vull que el PSC sigui el Partit del Sentit Comú. ¿I què ens diu el sentit comú?

Primer, que cal rellançar l’economia i crear llocs de treball.

Segon, que cal millorar la qualitat de la sanitat i l’educació públiques i garantir la protecció social.

Tercer, que cal revitalitzar la democràcia i combatre el frau fiscal.

I quart, que cal una reforma constitucional federal que reconegui Catalunya com a nació, garanteixi el nostre autogovern i asseguri un nou pacte fiscal.

Seis. Del problema que tenemos en cuanto a las relaciones entre Cataluña y el resto de España el principal responsable es el PP. Si no hubiesen intentado cargarse el nuevo Estatuto, no estaríamos donde estamos. Sin sus políticas de recentralización y de desprecio a la diversidad, no estaríamos donde estamos. Y por si fuera poco, ahora, en medio del lío, no son capaces de ofrecer ninguna solución. Sólo saben decir que no a todo. Como Ciutadans. Y eso no va a solucionar el problema.

Set. Artur Mas s’ha posat en mans d’Esquerra Republicana de Catalunya i ens ha ficat en un carreró sense sortida. Sembla mentida que no vegi que no pot haver-hi una solució unilateral, que qualsevol solució passa pel diàleg, la negociació i el pacte. Aquest és el camí que proposem els socialistes catalans i tots els socialistes espanyols. Som el partit de l’acord federal.

Dejadme que agradezca a Pedro Sánchez su compromiso con la solución federal y sus esfuerzos para que Rajoy y Mas dialoguen. Así no podemos seguir. No habrá solución definitiva si no la pueden votar los ciudadanos. Y, para nosotros, no hay mejor solución que la reforma federal de la Constitución.

Hemos votado la ley de consultas, pero Mas la quiere usar para hacer un referéndum. Es como si te sacas el carnet de conducir y luego quieres usarlo para pilotar un avión. El Tribunal Constitucional le va a sacar la tarjeta roja, y hay que acatar las decisiones del árbitro. Y buscar otro camino, el camino del diálogo, la negociación y el pacto. Eso no es la tercera vía, es la primera vía, la única vía.

Vuit. El cas Pujol és una vergonya. Hem de fer net. Perquè el frau fiscal és intolerable, inacceptable en un responsable polític. Cal anar fins al final per fer net. Ho ha de fer Hisenda, ho ha de fer la justícia, ho ha de debatre el Parlament. Sense baralles partidistes, pel bé de tots. Cal depurar responsabilitats i cal que els que hagin defraudat o s’hagin aprofitat de la Generalitat per fer negocis siguin condemnats i tornin els diners.

Nou. Hem d’enfortir el PSC, un partit d’esquerres amb vocació majoritària i de govern, un partit per a canviar les coses, per fer reformes, al servei de la gent, en especial dels treballadors del nostre país, de la gent que viu o vol viure de la seva feina. Un partit socialista, catalanista, federalista, europeista, feminista, apassionat per l’educació i la cultura, un partit de gent de pau, ecologista, solidari i municipalista.

Deu. Hem de preparar bé les municipals, amb la millor gent, les millors candidatures, els millors equips, els millors programes. I vull deixar-vos amb un magnífic exemple del que oferim els socialistes, un magnífic candidat a l’alcaldia de Barcelona, en Jaume Collboni.

 

Les prioritats del PSC en el moment actual

A la Festa de la Rosa repartirem una tarja amb les prioritats del PSC en el moment actual. La trobareu aquí sota, anvers i revers.

argumentari_Endavant_1

argumentari_Endavant_2

La meva intervenció en el debat de política general en 100 tuits

1.       “President, ahir el seu discurs ens va decebre per massa allunyat de la realitat, massa autocomplaent” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
2.      “Un discurs mancat de credibilitat, incapaç d’acceptar responsabilitat sobre les coses que van malament” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
3.      “Hi ha 1.250 llits estructurals menys, 1.000 menys per malalts aguts i 250 menys de sociosanitaris” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
4.      “La prioritat del govern haurien d’haver estat les més de 750.000 persones aturades al nostre país” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
5.      “La prioritat haurien de ser polítiques de rellançament econòmic i d’enfortiment de la protecció social” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
6.      “La prioritat hagués hagut de ser garantir la qualitat dels sistemes públics d’educació i salut” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
7.      “L’any 2010 hi havia a Catalunya 562.000 persones en atur, avui són més de 750.000” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
8.      “La despesa social per càpita és a nivells de 2004. Hem retrocedit 10 anys en despesa pública social” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
9.      “President, la paraula desigualtat no surt en el seu discurs, i és el desequilibri més greu que tenim” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
10.     “Parla d’increment de beques menjador i el problema és que molts nens que les necessiten no les tenen” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
11.     “El marge del govern és escàs, però no l’han utilitzat perquè tenen prioritats i polítiques equivocades” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
12.     “Vostè haurà produït més deute públic en quatre anys que els governs d’esquerres en set” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
13.     “President, retallades moltes; reforma cap. No es pot deixar tot en mans de la Grossa de Nadal” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
14.     “Amb situar Madrid i el president Rajoy com l’origen de tots els mals no n’hi ha prou” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
15.     “L’autogovern és per exercir-lo no per adormir-se a la palla atribuint tots els mals a governs anteriors” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
16.     “A ningú agraden les notícies sobre irregularitats durant anteriors etapes de govern del seu partit” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
17.     “Massa sovint hem sentit com a explicació que tot plegat eren atacs a Catalunya i al seu autogovern” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
18.     “No hem estat nosaltres els que hem detectat irregularitats i delictes. Ens ho han hagut de dir uns altres” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
19.     “Institucions catalanes no han estat a l’alçada. Quan un polític obra malament, cal detectar i castigar” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
20.     “Ha donat instruccions perquè s’investiguin informacions sobre negocis fets a l’empara de la Generalitat? @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
21.     “Si no aixequem el nivell d’autoexigència de les institucions no estarem a l’alçada del que s’espera” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
22.     “Cal que prengui la iniciativa x evitar que lluita contra la corrupció sigui camp de batalla partidista” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
23.     “Vull deixar-ho clar d’entrada: El Grup Socialista és partidari d’una consulta legal i acordada” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
24.     “No hi ha solució estable a l’encaix Catalunya/resta d’Espanya si ciutadania no es pronuncia a les urnes” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
25.     “Donem suport a la llei de consultes, però aquesta llei no pot servir per fer la doble pregunta” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
26.     “Amb el seu pacte amb ERC, ha convertit aquesta legislatura en un frenètic compte enrere” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
27.     “Avui, molts catalans i catalanes ens temem i lamentem que el 9-N la consulta no es podrà realitzar” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
28.     ¿Era raonable fixar el 2014 com l’any ineluctable de la consulta? ¿Amb majoria absoluta del PP? @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
29.     “Va haver de claudicar per exigència del soci que vostè va triar per compensar el seu retrocés electoral” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
30.     “Vostès mateixos van entendre que per fer la pregunta acordada necessitaven l’autorització de l’Estat @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
31.     “Sense la transferència ¿com es pot fer la mateixa pregunta per la via de les consultes no referendàries? @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
32.     “Hem presentat esmenes per intentar blindar la llei i la consulta. Perquè nosaltres volem consulta” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
33.     “El balanç d’aquests dos anys de govern, o quatre, comptant la legislatura anterior, no és positiu” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
34.     “Escasses mesures d’impuls a l’economia; retallades socials i al Departament d’empresa i ocupació” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
35.     “Quatre anys malaguanyats i la inquietant sensació que ha col•locat Catalunya en un carreró sense sortida @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
36.     “He preparat el debat lluitant contra el convenciment que serà el darrer gran debat de la legislatura @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
37.     “President, té l’obligació d’esgotar la legislatura perquè ja va avançar les anteriors eleccions” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
38.     “Hem d’aprofitar els dos anys de legislatura que queden per establir un nou contracte social a Catalunya” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
39.     “Amb motiu de la Diada Nacional, moltíssima gent es va manifestar, els que no, també volem canvi profund” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
40.     “En relacions Catalunya/resta d’Espanya no hi ha solució estable que no passi pel vot” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
41.     “Darrera del malestar ciutadà, no hi ha només neguit identitari, territorial o d’autogovern” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
42.     “És més profund: convenciment que s’ha trencat el contracte social que vincula govern i conciutadans” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
43.     “Ni model socioeconòmic ni funcionament de les institucions responen ja a les aspiracions ciutadanes” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
44.     “Hi ha un clamor contra els estralls de les polítiques d’austeritat dogmàtica” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
45.     “Els mercats dicten les lleis en comptes de ser la política la que reguli els mercats. @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
46.     “Els catalans no es resignen a un país amb poques empreses competitives internacionalment” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
47.     “Els catalans no es resignen a un país sense oportunitats per les persones emprenedores” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
48.     “Els catalans no es resignen a un país sense esperança, amb poc treball i precari, i salaris de misèria. @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
49.     “No es resignen al deteriorament sistemàtic dels serveis socials, la sanitat i l’educació públiques” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
50.     No es resignen a l’increment de les desigualtats i la pobresa, a la violència masclista” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
51.     “Els catalans no no veuen una resposta eficaç als seus neguits des de la política” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
52.     “La resposta no pot ser, una altra vegada, avançar les eleccions” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
53.     “La legislatura del 2010 es va acabar de forma abrupta a mig mandat pel fracàs en assolir el pacte fiscal @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
54.     “Aquesta pot acabar a mig mandat pel fracàs en organitzar una consulta legal. No hem d’acumular fracassos @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
55.     “L’error va ser posar data a la consulta sense garanties de poder-la celebrar” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
56.     “No abandonem la perspectiva de fer la consulta; treballi fins final de legislatura per fer-la possible” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
57.     “És factible establir acords sobre les prioritats que assenyala i amb les que en gran mesura coincidim. @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
58.     “Ha arribat el moment de renovar el contracte social a Catalunya, a través de quatre grans prioritats” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
59.     #ContracteSocial “Rellançament econòmic i creació d’ocupació” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
60.     #ContracteSocial “Garantia dels serveis públics i l’eficàcia de la protecció social” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
61.     #ContracteSocial “Regeneració democràtica” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
62.     #ContracteSocial “Negociar acord polític amb la resta d’Espanya, i referèndum dels ciutadans de Catalunya @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
63.     #ContracteSocial “Priorització pressupostària de les polítiques actives d’ocupació” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
64.     #ContracteSocial “foment de l’emprenedoria, suport a la indústria i a les empreses competitives” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
65.     #ContracteSocial “prioritat al corredor mediterrani, línia 9 i serveis de rodalia” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
66.     #ContracteSocial “Reforma i enfortiment del Servei d’Ocupació de Catalunya” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
67.     #ContracteSocial “Pla de rescat per a persones en atur de llarga durada” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
68.     #ContracteSocial “Assegurar el manteniment dels Centres Especials de Treball” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
69.     #ContracteSocial “Millor coordinació per combatre el frau i l’evasió fiscal” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
70.     #ContracteSocial “Elaboració d’una llei de canvi climàtic i energia” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
71.     #ContracteSocial “Revertir la reducció del pressupost del Departament d’agricultura” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
72.     #ContracteSocial “Impuls a la universitat i la recerca. L’educació com a inversió social” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
73.     #ContracteSocial “Garantia dels serveis públics i eficàcia de la protecció social” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
74.     #ContracteSocial “Acord per lluitar contra el creixement de les desigualtats socials al nostre país” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
75.     #ContracteSocial “Garantir les beques i les beques menjador per a qui les necessiti” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
76.     #ContracteSocial “Impulsar mesures efectives contra la pobresa energètica” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
77.     #ContracteSocial “Restablir la convocatòria d’ajuts per a l’adquisició de llibres de text” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
78.     #ContracteSocial “garantir prestacions per a fills a càrrec a famílies en exclusió i risc d‘exclusió” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
79.     #ContracteSocial “Ampliar i fomentar les polítiques per afavorir l’habitatge de lloguer” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
80.     #ContracteSocial “Impulsar les mesures contra la violència masclista” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
81.     #ContracteSocial “Començar a compensar les retallades en salut” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
82.     #ContracteSocial “Acordar un pla de xoc per garantir l’accessibilitat dels serveis sanitaris” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
83.     #ContracteSocial “Assegurar la viabilitat de la llei de la dependència” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
84.     #ContracteSocial “Eliminar la previsió de la supressió de la paga extra als empleats públics pel 2014” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
85.     #ContracteSocial “Aprovació de la llei electoral de Catalunya” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
86.     #ContracteSocial “Aprovació de la llei de transparència” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
87.     #ContracteSocial “Revisió de mecanismes de provisió òrgans de la Generalitat nomenats pel Parlament” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
88.     #ContracteSocial “Pagament dels deutes amb el món local” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
89.     “Ens posem a la seva disposició per contribuir a negociació de 23 qüestions que va plantejar a Rajoy” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
90.     “Nosaltres també volem votar i ajudar a la negociació d’un nou acord polític amb institucions de l’Estat” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
91.     “Som partidaris d profunda reforma constitucional que reconegui el caràcter plurinacional d’Espanya” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
92.     “Reforma constitucional que garanteixi el ple desplegament del nostre autogovern” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
93.     “Reforma constitucional que blindi les nostres competències en matèria de llengua, educació i cultura” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
94.     “Reforma constitucional que faci possible un pacte fiscal que asseguri el principi d’ordinalitat” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
95.     “Reforma constitucional x crear Consorci Tributari que gestioni tots els impostos suportats a Catalunya” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
96.      “Amb nosaltres, els socialistes, es pot comptar per fer avançar la via del diàleg, la negociació i el pacte” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
97.     “Estricte respecte a l’estat de dret, convenciment que lleis canvien lleis i que cal canviar Constitució” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
98.     “President Mas, li expresso amb claredat: per a l’estabilitat política es pot comptar amb nosaltres” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
99.     “President Mas, pel creixement econòmic, cohesió social i enfortiment nacional pot comptar amb nosaltres” @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral
100.    “President Mas, per a aventures, ruptures o el desmantellament de l’Estat social, no. @miqueliceta #DebatPoliticaGeneral

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 88 other followers